1

Plataforma Repensar Premià – Premià desperta premiadesperta@gmail.com Tel. 667 03 78 49

www.portalpremia.net/arxius/dossierpremia.pdf

CAP UNA

CATALUNYA

SEGLE XXI

2

3

PLA ESTRATÈGIC 2016-2020

Moviment Sènior

“Una societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners”

Liberactuació

Nou concepte sènior del “voluntariat”, vàlid també per el “treball” “Passar-ho be, amb molt de sentit de l'humor i creativitat,

realitzant lliurament activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal,

en un entorn individualista comunitari, per ser més amb el altres”

Plantejament inicial

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1.800) Model de producció Global – Competir Desigualtat social Individualisme Consumisme convulsiu Tantsemenfotisme (Passar de tot)

QUÈ CAL FER? (2.016 – 2.020) Comunicació interactiva local App Portal Premià 100 anys d’història de Catalunya (1840-1940) Burgesia i moviment obrer Vida local comunitària Superar el tantsemenfotisme (passar de tot) Xarxa ciutadana municipal

4

PLA ESTRATÈGIC 2017-2025

Moviment Sènior

“Una societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom”

Liberactuació

Nou concepte sènior del “voluntariat”, vàlid també per el “treball “Passar-ho be, amb molt de sentit de l'humor i creativitat,

realitzant lliurament activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal,

en un entorn individualista comunitari, per ser més amb el altres”

Plantejament estratègic

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1.800) Model de producció Global – Competir Desigualtat social Individualisme Consumisme convulsiu QUÈ CAL FER ? Comunicació interactiva local Portal interactiu d’àmbit municipal Smartphones 100 anys (1840-1940) d’història de Catalunya Burgesia i moviment obrer Entrenament emocional (coaching) Superar el tantsemenfotisme (passar de tot) Passar-ho be socialment compromesos Repensar els municipis Creació de Consells Sèniors locals Municipi desperta Coneixement noves tecnologies Cine fòrum ciència ficció

REVOLUCIÓ DIGITAL Model de producció Local – Compartir Igualtat d’oportunitats Individualisme comunitari Consumisme bàsic

CRIDA AL TALENT DE PERSONES SOCIALMENT COMPROMESES

5

100 ANYS (1840-1940)

HISTÒRIA DE CATALUNYA

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La burgesia i el moviment obrer

El desenvolupament de la historia en forma d’etern retorn, és el gran repte que la humanitat ha d’assumir cada dia, tenint en compte que el seu coneixement és imprescindible i necessari, per no tenir d’ensopegar dues vegades en les mateixes pedres dels nostres avantpassats. 100 anys d’Història de Catalunya pretén recollir les experiències dels nostres besavis, en el renaixement de Catalunya, intentant recuperar alguns dels seus valors més positius i vàlids històri-cament emprats, tot i que amb el necessari reciclatge per ade-quar-los a una nova Catalunya segle XXI.

Cada setmana al Centre Cívic Esperança, els dilluns de 17 a 18,30h

Començament previst del curs: octubre de 2016

6

VIDA LOCAL COMUNITÀRIA

En una societat per a totes les edats la sobirania del poder i la presa de decisions correspon a la ciutadania socialment compromesa i a on millor per exercir-la, que en el territori més proper del municipi

La societat actual que tots nosaltres hem ajudat a construir no ens satisfà i volem canviar-la mitjançant la utilització de la creativitat, el nou valor de la liberactuació i el mil·lenari de l’esforç.

CAP UNA CATALUNYA SEGLE XXI

La proposta d’una estructura en xarxa local interrelacionada, sembla el plantejament més adequat per comunicar-se, relacionar-se i gesti-onar les activitats socials, culturals i tota la resta d’activitats d’una nova societat civil, autogestionada de forma comunitària, per acon-seguir l’autosuficiència territorial en una Catalunya segle XXI.

TERTÚLIA OBERTA CADA DIMARTS

DE 5 A 7 DE LA TARDA, AL CENTRE CÍVIC ESPERANÇA

CONTACTE premiadesperta@gmail.com – Tel 667 03 78 49

TERTÚLIA OBERTA CADA DIMARTS

DE 5 A 7 DE LA TARDA, AL CENTRE CÍVIC ESPERANÇA

CONTACTE premiadesperta@gmail.com – Tel 667 03 78 49

7

PORTAL PREMIÀ

8

REPENSAR PREMIÀ

Plantejaments

Repensar els municipis des de la radicalitat de voler començar de zero, podria ser propi de persones, que tot i creure que com a espècie humana, han nascut per ser lliures, són plenament conscients que per poder-ho ser plenament, caldrà continuar anar fent un llarg camí històric, que possiblement requerirà introduir canvis ètics i morals en el seu propi sentit de la vida, i en els de la família, si es dona el cas, així com també canvis so-cials en l’organització de la societat en tots els seus àmbits, dins dels quals els municipis suposen la seva primera etapa inicial. Aquest replantejament promogut des del Moviment Sènior que defensa “una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners”, ens podria portar a recuperar de nou el paper important històric que havien tingut les ciutats, els pobles o municipis, en l’organització de la humanitat, per assolir les seves necessitats bàsiques, tant en el món de la producció, com en el de la seva administració, quina gestió corres-pon a la societat civil. Organització que avui dia es podria decantar per la vida local 24 hores, en tots els seus aspectes, incloent-hi el del món del treball. Autosuficiència territorial per poder abastir localment les seves necessitats bàsiques, in-tercanviant amb municipis més propers, per minimitzar despeses de transports, mancan-ces i sobrants en àmbits locals interrelacionats. Un dels primers objectius a assolir podria ser el de l’autosuficiència energètica a nivell local, quina implementació podria generar la creació de molts llocs de treball i també importants estalvis econòmics, mitjançant l’aplicació d’energies renovables, molt dificultosa en l’àmbit de l’estat espanyol. És evident que l’esmentada organització de la societat civil acaba generant enfronta-ments, conflictes i desigualtats socials entre pobres i rics, que es podrien reduir mitjan-çant la potenciació de la propietat comunal, molt diferent de la pública i la privada, tot i que amb això no n’hi hauria prou, motiu pel qual caldria replantejar l’organització política dels municipis, com un sistema d’arbitratge, imprescindible i necessari, que mitjançant lleis i normatives revisables, nascudes de baix a dalt, regulin el restabliment d’una verita-ble i necessària igualtat d’oportunitats, que fes possible que cada persona pugui ser ella mateixa, junt amb les altres. Cal considerar aquestes reflexions com un primer esborrany, per encetar un ampli debat a nivell local, sobre el paper dels municipis en el si d’una Catalunya independent segle XXI, organitzada com una xarxa interrelacionada de municipis, que a la vegada es podri-en coordinar de forma mancomunada entre ells, per establir acords en els àmbits que es-timin necessaris i convenients.

Per on començar?

Que el món està en crisi és una veritat tan evident que no val la pena perdre els temps per constatar-ho. Davant d’aquesta realitat tan negativa, lluitem per canviar-ho o ens conformem i tirem endavant, a empentes i rodolons, de forma passiva amb el que hi ha, esperant que persones més agosarades ho solucionin. Per poder-ho solucionar caldria que persones socialment compromeses, deixessin de ser consumidores socialment drogo dependentes, per passar a ser constructores de la terra,

9

a partir d’una anàlisi molt acurada de la situació actual del camí cap una societat de per-sones lliures. Es tracta, a partir d’aquesta anàlisi, endegar una transformació profunda i assenyada de la forma de vida, un canvi qualitatiu de gran abast en les estructures i els valors que defi-neixen una societat, començant pel territori més proper dels municipis. Anàlisi que hauria de tenir en compte els conceptes bàsics que afecten als municipis: el territori, la població, les demandes o necessitats i els recursos. També les estructures or-ganitzatives bàsiques, la jeràrquica piramidal o l’horitzontal en xarxa. A partir d’aquests principis bàsics, la primera pregunta que caldria fer-se podria ser: per què serveixen els municipis?. Resposta que perfectament podria ser: per poder-hi viure cada dia les 24 hores, tenint-hi un lloc de treball i un habitatge. A partir d’aquesta simple resposta és possible endegar una anàlisi acurada per esbrinar la situació real d’aquestes necessitats, que permeti plantejar per on començar.

10

PREMIÀ DESPERTA

En una conferència-col·loqui, Jordi Sànchez, president de l’ANC, va estar d’acord amb l’afirmació de que la independència de Catalunya era una condició necessària, però no suficient per a la creació d’una Catalunya segle XXI. També va acceptar la proposta del Consell Sènior de Premià, per endegar una campanya a tot Catalunya per repensar els municipis, tot i reconeixent la dificultat de trobar persones socialment compromeses, per canviar una societat obsoleta, en la que, de forma escandalosa i vergonyosa, està aug-mentant la desigualtat social i el desmuntatge de l’estat del benestar.

En aquesta conferència el president de l’ANC va esperonar al voluntariat favorable a la independència de Catalunya, a intensificar la seva campanya de màrqueting polític, arri-bant a tota la població, venent les avantatges de la compra política del producte Repú-blica Catalana. Passa però, que en la societat actual, amb una clara manca de credibilitat de la classe política, intentar vendre un producte social, en quina configuració els com-pradors no hi han participat, genera més que dubtes. Els recels contra el populisme i la demagògia de molts partits polítics, estan generant més que suspicàcies sobre els dife-rents productes polítics electorals que s’ofereixen.

Aquest acte social va fer palès, si més no, que a més a més de continuar venent el pro-ducte polític, més que nebulós, de quina Catalunya segle XXI volem, potser seria conve-nient, tocant de peus a terra, apostar per començar a construir-la, amb actuacions reals i tangibles a nivell municipal, repensant els municipis, que donessin més credibilitat al producte, afrontant totes les dificultats que això pot suposar, principalment les que afec-ten a l’atur i a la precarietat.

Dificultats que generen l’etern dilema del “Ser o no Ser”. Lluitem per canviar el nostre municipi, o ens conformem tirant endavant, a empentes i rodolons, de forma passiva amb el que hi ha, esperant que persones més agosarades ho facin. Lluitem per ser persones relativament lliures, apostant per fer possible una nova societat que faciliti una veritable igualtat d’oportunitats en la que cada persona pugui ser ella mateixa amb els altres, amb el valor suficient per viure com persones no alienades capaces d’administrar el seu propi destí o ens conformem servilment sotmesos a unes lleis del mercat, que fan que els rics siguin cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.

Ara és l’hora del talent més agosarat, innovador i creatiu d’un grup minoritari de joves i sèniors en acció, per avançar cap a la plena ocupació, recuperant els principis bàsics de la democràcia grega de fa 25 segles, de deliberar junts joves i persones d’edat, en els assumptes que més els afectaven, acceptant també plenament la recuperació de l’esperit de la II República, amb els seus tres principis basics: Il·lusió com l’element ne-cessari per tirar endavant projectes comunitaris de transformació social. Coneixement per captar la realitat social i cultural que faci possible la seva transformació. I finalment Acció com l’esforç de l’activisme necessari per transformar realment la societat.

Des del marc del plantejament de repensar els municipis, i amb la finalitat de marcar un camí més concret i menys teòric per on començar, es podria enfocar en cada municipi sota l’eslògan de MUNICIPI DESPERTA, canviant municipi pel propi de cada lloc i amb propostes concretes sobre els seus problemes més punyents que caldria afrontar i resol-dre.

11

ESQUEMA REPENSAR

ELS MUNICIPIS

Conceptes bàsics: Territori, població, demandes, recursos Estructures organitzatives: vertical piramidal, horitzontal en xarxa Habitatge: Un lloc tancat i amb sostre on els essers humans i habiten. Municipi: La primera unitat territorial de convivència humana.

El territori: Terme municipal amb límits fitxats.

La comunitat: Els ciutadans que conformen el territori municipal.

El poble: L’ànima pròpia de cada municipi, influenciada pel seu territori, la seva ciutadania i la seva manera de ser.

La vida local 24 hores: L’autosuficiència territorial per fer possible la plena ocupació.

Urbanisme: L’organització del territori municipal atenen a la seva ocupació de l’espai.

Societat civil: Les formes amb les que la humanitat s’organitza, per assolir les seves necessitats bàsiques, tant en el món de la producció com en el de la seva administració.

La comunitat organitzada: Les persones que conformen la societat civil, apos- tant pel moviment per una ciutadania activa. Treball: Els models de producció més adequats a cada municipi per produir les seves necessitats bàsiques. Política: L’arbitratge necessari per resoldre els enfrontaments, conflictes i desigualtats entre pobres i rics, que es produeixen en el desenvolupament de la societat civil.

També pel restabliment d’una veritable igualtat d’oportunitats, que faci possible que cada persona pugui ser ella mateixa amb els altres, mitjançant la creació de lleis revisables, adequades a les diferents costums de cada territori i al seu temps històric.

12

PROPOSTA PER A LA CREACIÓ

D’UN CONSELL CIUTADÀ LOCAL

El Consell Ciutadà Local és un marc de participació a nivell local, en el que tots els ciuta-dans interessats puguin conèixer, debatre i resoldre sobre tots aquells temes comunitaris que de manera assembleària els mateixos ciutadans decideixin tractar. Un grup coordi-nador, format per representants d’entitats i altres persones reconegudes pel poble, de-mocràticament escollit i periòdicament renovable, serà l’encarregat d’organitzar i gestio-nar el seu funcionament. Característiques principals: No formal. El Consell Ciutadà no es constituirà formalment en associació. Des de la senzillesa es pretén crear un projecte eficaç, d’acord amb el temps disponible dels mem-bres dels diferents grups d’afinitat, creats per cadascun dels diferents temes a tractar. Grups d’afinitat que es tancaran una vegada aconseguits els seus objectius. Autònom. És un mecanisme de participació ciutadana independent del seu Ajuntament. La ciutadania ha de disposar dels seus propis espais on poder desenvolupar lliurament les seves activitats. Aquesta és la base per crear un teixit social fort que possibiliti el pro-grés social de les comunitats. Relacional. El fet de ser autònoms no implica que sigui un organisme paral·lel a l’Ajuntament i als òrgans consultius que emanen d’aquest, com els Consells Municipals. Tot al contrari, vol esdevenir un espai ordenat per a la trobada i la reflexió entre ciuta-dans, entitats, tècnics i polítics, que serveixi per implicar a la ciutadania en la gestió pú-blica i enriquir les decisions que es prenen des dels organismes públics existents. Apolític. En el sentit de no pertinència a cap organització política, la qual cosa no supo-sa renunciar a la política com una cosa de tots, que afecta a tota la ciutadania, respec-tant les diferents ideologies que cadascú pugi tenir. Vol ser un espai plural on els ciuta-dans coneguin, debatin i proposin de manera constructiva en benefici del poble. Per això, el grup coordinador ha d’impedir qualsevol intent d’instrumentalització per part de partits polítics o qualsevol altre col·lectiu que desvirtuï el seu propòsit. Autosuficiència. Suposa recuperar la vida en els pobles o barris, on poder-hi viure amb una amplia autosuficiència territorial, fent possible l’inici i final d’un bon dia. Amb una mobilitat total per a tot. Una feina alliberadora basada en l’autogestió i la plena ocupació. Una vida comunitària sustentada en l’ajuda mútua. Amb zones verdes enjardinades. Un servei de salut obert 24 hores. Amb un comerç amb productes locals i amplies zones Wi-Fi gratuïtes. Els seus tres pilars bàsics són la relocalització, les energies renovables i les xarxes socials.

13

TANTSEMENFOTISME

(Passar de tot)

El tantsemenfotisme suposa posar en mans dels altres les pròpies decisions, que ens afecten en el dia a dia i que caldrien ser tingudes personalment en compte. No deixa de ser una sortida negativa per superar la por a ser, a tenir el valor d’assumir el repte de la pròpia llibertat, renunciant al potencial poder com a persona, de creure que es te quel-com positiu a fer en l’entorn més proper. “Que vols fer si les coses són així, algú o altre ho arreglarà”. “A mi ningú m’ha de dir el que haig de fer, jo passo de tot, no hi ha res a fer” Són expressions clàssiques del tantsemenfotisme.

Passa però, que avui dia, al ser tan majoritari, s’ha convertit en una nova espècie de ma-laltia mental, que acaba generant drogodependència social, impossibilitant la capacitat de pensar. L’adoració al fals ídol dels diners, a qui se li ofereix tot tipus de sacrificis, està convertint en decadent l’actual societat, mancada dels valors ancestrals més primordials i necessaris per al progrés de la humanitat.

En la nova societat de la informació i el coneixement és molt lamentable i depriment constatar l’afectació de tota la població, incloent-hi la del col·lectiu dels seniors, dotat de grans dosis de matèria grisa infrautilitzada, quin menysteniment afecta negativament als seus propis interessats i a la resta de la societat. És incomprensible que persones, gran lluitadores vitals, en la seva jubilació renuncien a continuar essent-ho, per que no volen o per que no poden, oblidant-se de que de on n’hi ha hagut, sempre en raja.

La complexitat de l'actual societat, sotmesa a una infotoxicació provocada amb informa-cions completament contradictòries, que fan possible vendre el negre com a blanc i al re-ves, és una de les principals causes del tantsemenfotisme de deixar en mans dels altres, el que no es te la voluntat de fer per manca de l’esforç necessari. Els efectes negatius produïts afecten a tota la societat i també al moviment independentista, al qui se li ha fet creure ingènuament o de forma interessada, que simplement votant independència és possible aconseguir-la, sense qüestionar en cap moment la realitat negativa d’una socie-tat, en la que el que hi ha no serveix i el que ha de venir es desconegut.

L’experiència dels anys serveix, si més no, per constatar la pressa de pel que va suposar la transició democràtica, de la dictadura a una monarquia parlamentaria. en la que es van mantenir tots els poders fàctics franquistes. Transició que va ser possible pels vots favorables majoritaris i també pel fet d’una ciutadania políticament analfabeta, que majo-ritàriament no havia exercit mai el vot democràtic. Questions totes elles que no es donen en l’actualitat i que posant sobre la taula la necessitat d’una societat civil socialment compromesa, que no existeix.

El tantsemenfotisme independentista, consisteix en no tenir el valor necessari per esfor-çar-se en la creació d’una Catalunya segle XXI, que li faci sentir-la com a seva, amb la suficient il·lusió i credibilitat per votar-la favorablement. No es pot deixar en mans d’una classe política incompetent, el que una societat civil aburgesada ha estat i continua es-tant incapaç de fer.

Per superar aquesta drogoaddicció que ens anul·la com a persones, caldria recuperar la il·lusió del seny i la rauxa. La de l’anima de Catalunya emanada pels flaires del seu terri-tori, amb espais més tradicionals de muntanya i més creatius mediterranis. apostant per una societat centrada en les persones i no en els diners. La creació d’una societat auto-gestionada, amb més societat civil i menys administració, regida pel principis comunitaris de la solidaritat i l’ajuda mútua. Ara és l’hora de la recuperació del pensament llibertari dels nostres besavis, reciclats amb coneixements segle XXI, que van servir per enderro-car la monarquia borbònica i per proclamar la II República.

14

15

16

CIUTATS SOLARS

L’activista nord-americà Jeremy Rifkin, ja fa anys defensa l’aplicació d’energies renova-bles, com una forma molt recomanada per crear un gran nombre de llocs de treball. Des del moviment sènior apostem per la creació de ciutats solars, inicialment per al consum de les administracions locals, i posteriorment en l’àmbit de la propietat privada per acon-seguir l’autosuficiència energètica. Autosuficiència aconseguida, mitjançant el tall de les línies de subministrament de les companyies, utilitzant en el seu lloc les instal·lacions pròpies autosuficients. Aquest plantejament avui dia i cada dia que passi encara més, és completament possible degut a les innovacions tecnològiques, que permeten acumular l’energia generada en noves bateries, amb la suficient capacitat per a la seva utilització en tot tipus d’horari. El que pocs anys enrere requeria inversions importants difícils d’amortitzar, en l’actualitat ha deixat de ser-ho, amb un costos cada vegada més econò-mics i assequibles. L’aberració de la llei actual, promoguda per una classe política al serveis de les compa-nyies elèctriques, de dificultar la lliure utilització de l’energia solar, no trigarà massa en ser abolida, donat el posicionament de la UE, que les considera com un clar atemptat als principis bàsics d’una societat democràtica. Ens podríem imaginar una comunitat de pro-pietaris, amb totes les seves finestres amb vidres amb una composició grafítica capaç de recollir energia, a la que caldria afegir la recollida en els terrats, per ser utilitzada de for-ma comunitària les 24 hores del dia. Algú podria entendre que això no és possible i que hauria de ser penat per les administracions. No tindria peus ni cap. A Friburg (Alemanya), existeix una de les primeres ciutats solars. Fa més de 30 anys, va endegar iniciatives d’energies renovables i actualment no solament s'autoabasteix, sinó que té excedents energètics que explota. Les ciutats solars són iniciatives públiques que tenen com a objectiu utilitzar l’energia solar com a font principal d’energia, beneficiosa per a la població i el medi ambient, amb les que es pretén : - Utilitzar una energia segura i domèstica respectant l’ecologia ambiental. - Augmentar el benestar dels ciutadans. - Aprofitar l’energia del sol per crear ciutats energèticament autosuficients. - Desenvolupar noves oportunitats d’ocupació i creació de riquesa local. Als Estats Units, Austràlia, Xina i Japó hi ha iniciatives governamentals, que a partir d’una sèrie de ciutats pilot, promouen el seu desplegament en el seu territori. En aquests projectes s’inclou la formació a ciutadans i ajuts per a la instal·lació de plaques solars en indústries, comerços i domicilis particulars. Es paradoxal que en països del sud d'Europa, on les hores de sol són la majoria, compten amb poques iniciatives d’aquest tipus; local-ment alguns ajuntaments promouen la instal·lació de plaques solars en edificis oficials, senyalització de trànsit i transport públic o il·luminació de carrers, dirigida tant a un estalvi pressupostari com a l’assoliment de l’autosuficiència energètica, com un primer pas per avançar cap a l’autosuficiència territorial que faci possible obrir el camí de la plena ocu-pació. L’ajuntament de Barcelona vol ser pionera en aquest nou ús energètic. Proposa la crea-ció d'una empresa pública comercialitzadora d'energia, que gestionarà l'electricitat verda i donarà subministrament a les institucions municipals i als ciutadans. Tot això en oberta competència amb les companyies elèctriques que ara operen. La previsió del govern és que els veïns puguin començar abonar-se a aquesta companyia pública l'octubre del 2018.

17

18

CRUÏLLA GENERACIONAL

Les alternatives en una Catalunya segle XXI

Josep Aracil - President d’Eurosenior – www.portalpremia.net – joarxa@gmail.com

D’UN TEMPS, D’UN PAÍS

En la pel·lícula “2001 Odissea de l’espai”, uns cavernícoles prehumans acaben desco-brint la utilització dels ossos d’uns animals com les primeres eines per al desenvolupa-ment humà. En aquests moments, ens trobem davant un sistema capitalista obsolet, co-mandat per psicòpates depredadors, que volen ser cada vegada més rics, al preu que sigui. Algunes persones més agosarades, una vegada treta la bena dels ulls de la drogo-dependència social, han percebut i descobert noves eines tecnològiques socialment in-frautilitzades. Les eines de la revolució digital. que estan generant una societat del co-neixement, que ha de fer possible avançar positivament en el procés evolutiu humà, can-viant l’actual competició agressiva, pròpia de l’espècie animal, per el compartir altruístic, propi d’una espècie humana evolucionada..

Cal n’oblidar que cada persona és d’un temps, d’un país. El nostre temps és el d’una transició evolutiva rupturista, com mai s’havia donat en la història de la humanitat. Trans-ició d’una civilització prehumana a una de nova realment humana. Civilització amb un po-tencial lideratge, encara no exercit, d’una joventut il·lustrada, amb els coneixements tec-nològics més avançats per fer-la possible. També amb la recuperació dels plantejaments dels nostres avis, amb una concepció llibertaria del món, basada en l’ajuda mútua, el co-operativisme i la vida local 24 hores.

El seu endegament, que s’està convertint en imprescindible, podria començar per l’establiment de bancs de temps en àmbits locals, com una veritable escola bressol per a la practica de la vida comunitària. També aprofitant l’esperit emprenedor, innovador i creatiu, necessari per a la creació d’una Catalunya segle XX, com un nou país, que d’una vegada per totes, ha d’aspirar a convertir en una realitat la seva llibertat com a poble, vi-vint de forma pacifica, respectant les identitats dels diferents eco sistemes culturals euro-peus, que poc a poc, acabaran configurant l’Europa dels pobles.

L’antropòloga Margaret Mead considera que històricament han existit tres formes dife-rents d’adquirir coneixement. Inicialment els pares ensenyaven als seus fills, després el pares i els fills aprenien conjuntament i actualment els pares aprenen dels seus fills. Els fills han esdevingut els protagonistes en la nova societat del coneixement, on per primera vegada en la història, el paper de la joventut il·lustrada i socialment compromesa ha pas-sat a ser determinant.

Ens fan falta cervells ben moblats, amb idees clares per destriar el gra de la palla. Es ne-cessiten enginyers i emprenedors amb els suficients coneixements de tot tipus per actuar com a constructors d’un futur brillant, amb grans oportunitats plenament al nostre abast, no percebudes i desaprofitades. Comptem amb una joventut que si s’ho proposa, es pot convertir en motor de la historia. Tenim els exemples dels joves creadors de Windows i de Facebook.

Es necessiten “Bill Gate’s “ innovadors i creatius que lideren canvis tecnològics, en una nova societat en la que la robotització del treball, modificarà substancialment la vida la-boral, avançant cap una desitjable plena ocupació, que acabarà generant una clara dis-minució en la dedicació horària, relegant en segon lloc el treball a favor de l’oci i el joc creatiu. Coneixements tecnològics en mans de la joventut, que caldria ajuntar amb l’experiència vital dels anys, d’un col·lectiu sènior que arribarà a ser una tercera part de

19

la població. Ha arribat l’hora de trencar les cadenes de la desigualtat social, per deixar de ser criats i passar a ser amos del nostre destí. Tot això és possible, fem-ho!

TENIR-HO MOLT CLAR

Per deixar la drogoaddicció del fumar, cal tenir molt clar, però molt clar, que fumar no be-neficia, sinó que clarament perjudica. També per deixar la drogoaddicció dels diners, cal tenir molt clar, però molt clar, que el sistema capitalista, en l’actualitat, no beneficia, sinó que clarament perjudica, com es percep amb el problema de la xacra de l’atur, comple-tament irresoluble seguint les lleis competitives del mercat.

El missatge de la frase d’Einstein: “la solució de problemes reals no es pot enfocar utilit-zant els mateixos plantejaments que els han provocat”, podria servir per endegar una alternativa a l’actual societat capitalista decadent i obsoleta, emprant nous enfocaments, en cap moment “anti” sinó a “a favor” d’un nou paradigma com podria ser el de l’autosuficiència territorial o la vida local 24 hores.

En aquests moments la majoria de la societat funciona amb el llenguatge capitalista, ge-nerador d’una drogoaddicció molt difícil de superar, si realment es vol començar a viure com a ciutadans i no com a súbdits i seguidors fidels del fals ídol dels diners, que serveix per justificar tots els nostres comportaments.

L’actuació “anti” és la més senzilla i negativa d’aplicar. Tol el que ens passa es culpa dels altres, als qui cal criticar de forma negativa, com una forma per descarregar adrena-lina, plenament acceptada pel propi sistema, com una manera subliminal de mantenir o augmentar la drogoaddicció. Tenir-ho molt clar, molt clar, és la condició imprescindible per començar a crear una nova societat, centrada en les persones i no en els diners. Lla-vors, què cal fer?

En primer lloc constatar el fet de l’actual precarització com una estratègia dissenyada per dinamitar l’estat del benestar, la sanitat pública, els subsidis d’atur, els sistemes de jubi-lació, històricament creats per frenar la ideologia comunista soviètica. Es un retorn a l’enriquiment ràpid d’una classe política depredadora, que vol ser cada vegada més rica, menyspreant la seva pròpia bogeria autodestructiva.

El precariat, que està a l’atur, o té un contracte a temps parcial involuntari, o un contracte temporal. s’ha convertir en una nova classe social que ni pertany a la classe obrera, ni a la classe mitjana, ni a l’economia submergida. Generalment, ha d’emprar molt més re-cursos, al marge del seu treball, en el «treball per buscar feina», a través de paperassa burocràtica, fent cues, omplint impresos, reciclant, etcètera. Tot i percebent uns minvats ingressos econòmics, té menys drets civils, culturals, socials, polítics i econòmics que els dels clàssics assalariats. És la primera classe social de masses en la història, que ha anat perdent sistemàticament els drets socials conquerits pels ciutadans.

L’astúcia de la història està convertint als seus membres més qualificats, que engloben la intel·ligència de tècnics i intel·lectuals, com el col·lectiu més habilitat per construir una nova societat basada en la racionalitat i el coneixement, canviant l’actual desigualtat per l’harmonia. Col·lectiu que mancat d’un futur esperançador, té poc a perdre i molt a gua-nyar “simplement“ transformant la societat.

Persones, que rebutjant les velles ideologies polítiques predominants, es poden convertir en constructores d’un nou sistema, que d’antuvi qüestiona el concepte del treball, que podria ser assimilable al de la “liberactuació”, defensada pel moviment sènior, que per-segueix: “passar-ho be, amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal, en un entorn in-dividualista comunitari, per ser més amb els altres”. Nou concepte perfectament aplicable en una vida local 24 hores.

20

Repensar els municipis convertint-los en ciutats solar, per aconseguir una ràpida creació de llos de treballs estables, estalvis econòmics i l’autosuficiència energètica, podria ser un primer pas totalment recomanable.

CRIDA A LA JOVENTUT

És altament recomanable fer una crida a la matèria grisa de la joventut més il·lustrada i socialment més compromesa, per solucionar el principal problema de l'actual societat. L’atur estructural crònic que ha acabat generant la nova classe del precariat, quin major potencial està format per persones altament qualificades, moltes d’elles joves, que con-sideren que se’ls nega un futur, que se’ls denega la possibilitat de construir una vida i una carrera professional, que trenca la promesa de progrés individual basada en l’educació, Els seus coneixements tecnològics avançats són necessaris per posar en marxa una nova societat que els permeti tenir un futur esperançador, molt diferent de l'actual, que els condemna a l’emigració forçosa o l’atur i precarietat creixent, provocada per un sistema capitalista obsolet.

També és altament recomanable iniciar un procés de desintoxicació a la joventut, sobre-tot a la immersa en el precariat, als que se’ls ha fet creure el fals missatge, que si estudi-en una carrera i diversos màsters, trobaran feina en un sistema competitiu, només a l’abast dels més preparats i agressius. Treball que durarà fins que competidors més agressius els hi robin, acceptant, si es dóna el cas, salaris més baixos. Treball que en el cas dels emprenedors, els durarà fins que nous emprenedors més competitius, en un món globalitzat, els expulsin del mercat.

Diuen que no hi ha més cec que el que no vol veure. El treball o la participació productiva en la societat s’ha convertit en un bé escàs. Afortunadament hi ha joves que formant part del precariat, s’han començat a treure’s la bena dels ulls. Aspirant a ser un dels millors en el seu camp, no estan d’acord a anar a netejar WC a Londres, perquè els fa vergonya tenir de fer-ho en el seu país d’origen. Aquests joves tenen la gran oportunitat històrica de canviar el món, només cal que s’ho proposin i s’organitzin per aconseguir-ho.

Cal però, tenir present que per donar una pas endavant es requereixen noves formes d’acció col·lectiva. Històricament la forma que més progressos genera o té més grans efectes, per a be o per a mal, no es coneix d’antuvi. En tot cas, cal predir que aquestes noves formes seran diferents a les que van predominar en el passat.

Així per exemple, les protestes de masses són essencials, però rarament estratègiques. Poden inclús dissipar les energies socials i polítiques, de la mateixa forma, que a l’aixecar la tapa d’una olla d’aigua bullint, es redueix la seva pressió. Les protestes col·lectives permeten però a la multitud, formar aliances i cristal·litzar idees que posteri-orment es poden convertir-se en acció estratègica.

Finalment esmentar que encara que tota transformació reeixida, és el resultat de la lluita per una major llibertat i per la igualtat, cada pas endavant en aquesta direcció, es defi-neix per les necessitats, inseguretats i aspiracions del col·lectiu que lidera la lluita, que en el cas de la joventut, hauria de ser conduit per la part més preparada i connectada del precariat, capaç d’explotar el potencial de les comunicacions digitals..

La joventut pot i deu començar a produir importants canvis tecnològics, que poc a poc, poden acabar esdevenint revolucionaris, tot i que també seria bo, poder comptar amb la logística, que els hi pot proporcionar el col·lectiu sènior, que arribarà a ser una tercera part de la població, oferint la seva pretesa saviesa dels anys, compensant la innovació tecnològica dels joves amb l’experiència vital dels sèniors. És l’hora d’acceptar la vida com un joc creatiu, en què el més important és participar, compartint els valors personals amb els comunitaris. L’autosuficiència territorial o la vida local 24 hores podria ser perfec-tament una solució, avui dia totalment viable.

21

22

AUTOSUFICIÈNCIA TERRITORIAL

Suposa recuperar la vida en els pobles o barris, on poder-hi viure amb una amplia au-tosuficiència territorial, fent possible l’inici i final d’un bon dia. Amb una mobilitat total per a tot. Una feina alliberadora basada en l’autogestió i la plena ocupació. Una vida comunitària sustentada en l’ajuda mútua. Amb zones verdes enjardinades. Un servei de salut obert 24 hores. Amb un comerç amb productes locals i amplies zones WiFi gratuïtes. Els seus tres pilars bàsics són la relocalització, les energies renovables i les xarxes socials. El seu plantejament es hereu de les experiències globals de Transitions Towns i de Open Government.

Transition Towns (Comunitats en transició)

Pobles, barris, comunitats o ciutats en transició, composen un moviment internacional de persones que, davant el previsible fi del petroli i l’amenaça del canvi climàtic, han començat a organitzar-se en els seus municipis i localitats per fer-los front i ser auto-suficients. El concepte va ser creat l’any 2005 a Anglaterra. Des de llavors, el movi-ment s’ha estès per tot el món. Les persones d’aquesta xarxa de comunitats es co-muniquen i comparteixen experiències, documents i idees principalment a Internet, però l’aplicació és òbviament el desenvolupament local i la recerca de l’autosuficiència territorial. Es tracta d’un experiment social a una escala massiva que aposta per construir, per buscar alternatives, en comptes de quedar-se en la negativi-tat de la crítica victimista.

L’objectiu principal del projecte és donar a conèixer formes de vida sostenible, cons-truir i promoure la capacitat local ciutadana, capaç de donar respostes als desafia-ments d’un futur incert que cal començar a desenvolupar, apostant per nous models de producció que permetin l’autosuficiència territorial i l’autorealització personal. A llarg termini les transition towns també volen ser independents energèticament, gràci-es a les energies renovables. D’altra banda és interessant destacar que cada localitat aplica els mètodes que creu convenients, així que no hi ha un patró d’activitats que es repeteixi necessàriament d’un lloc a un altre. En moltes experiències circula una moneda local que és canviable en botigues locals.

Open government (Govern obert)

El ressorgiment del govern obert té molt a veure amb els esforços que des dels Es-tats Units ha impulsat l’administració Obama. La promulgació, el gener del 2009, del Memoràndum sobre Transparència i Govern Obert, li va donar una nova empenta, potenciant l’ús intensiu de noves tecnologies i promovent l’obertura dels governs per afrontar els reptes del segle XXI. Els seus tres pilars bàsics són:

1 .Transparència (Saber).Un govern transparent proporciona informació sobre el que està fent, sobre els seus plans d’acció, les seves fonts de dades, i sobre tot el que pot ser considerat bàsic per a la societat. Fomenta i promou la rendició de comp-tes de l’administració davant la ciutadania i un permanent control social. 2 .Participació (Prendre part). Un govern participatiu promou el dret de la ciutadania a participar activament en la formulació de polítiques públiques i facilitar el camí per-què les administracions públiques es beneficiïn del coneixement, idees i experiència dels ciutadans. Promou la creació de nous espais de trobada que afavoreixin el pro-tagonisme i implicació dels ciutadans en els assumptes públics. 3. Col·laboració (Contribuir). Un govern col·laboratiu compromet i implica als ciuta-dans i altres agents socials en l’esforç per treballar conjuntament per resoldre pro-blemes socials. Suposa la cooperació i el treball coordinat no només amb la ciutada-nia, sinó amb les empreses, associacions i altres agents, permetent també l’esforç conjunt dins de les mateixes administracions de forma transversal.

23

24

25

26

27

Dades generals:

Denominació : Consell Sènior de Premià - Associació Tipus d’associació : Gent gran (seniors). Sense afany de lucre Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Dept. Justícia (Generalitat Catalunya) Número de registre : 19.373 Data de registre : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel : 93 754 84 47 Correu electrònic : cspremia@eurosenior.es Pàgina Web : www.euroseniorpremia.net Nombre d’afiliats : 2.600

200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran (Targeta Eurosenior) Som fundadors de la xarxa europea Eurosenior.net i l’associació Eurosenior

Responsable de l’associació

President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er, 3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49) Correu electrònic : joarxa@gmail.com

Objectius

Amb la creació de la futura xarxa europea Eurosenior es proposa conservar, millorar i donar sentit a la qualitat de vida de les persones majors de 50 anys, a través d’una xarxa que ompli les seves necessitats, aprofitant la seva experiència, esperit creatiu i temps lliure, creant un ampli moviment intergeneracional de “Joves i Sèniors en acció”. Creació de Consells Sèniors en cada municipi. Impulsar la Targeta Eurosenior (Carnet Gran), equivalent al Carnet Jove europeu. Organització de viatges culturals. Formació en noves tecnologies. Promocionar la salut. Aprofundir en l’ús dels temps. Impulsar l’autonomia personal i l’atenció a la dependència Constituir una xarxa d’assessors i consultors sèniors. Intercomunicatiu amb altres col·lectius similars. Creació del Moviment per a una Ciutadania activa, de caràcter intergeneracional.

MEMORIA BREU

CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ