Moviment Obrer (2) Ideologia

El moviment obrer (2)ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS

Socialisme utòpic. Marxisme. Anarquisme

Empar Gallego, professora d’ Història i Geografia

http://historiaenpresent.blogspot.com/

His

tòri

a C

on

tem

po

ràn

ia

SEGUR QUE HEUVIST AQUESTPINTURA ALGUNAVEGADA

VOS HEU

PREGUNTAT

PER QUÈ APAREIX

IL.LUSTRANT “EL

MOVIMENT OBRER”

QUASI SEMPRE?

SABEU QUÈ ÉS,

QUÈ SIGNIFICA

Il Quarto Stato

El moviment obrer (2) Les bases ideològiquesEl moviment obrer (2) Les bases ideològiques

Resolem la

pregunta

La obra, cuyo nombre ya es significativo (con el cuarto estado se refiere alproletariado, aquel grupo que no tiene cabida en los otros estamentos). Representa el creciente éxodo rural que llevó a muchos campesinos a lasgrandes ciudades en busca de un trabajo y para huir de las condicionesprecarias de la actividad agraria. (Font Wikipedia)

Il Quarto Stato de Giuseppe Pellizza da Volpedo, 1901


Metafòricament, significa la força del proletariat Metafòricament, significa la força del proletariat

Però, això no és tot. La pintura va tindre resó al ser utlitzada per Bertolucci en la pel.lícula, Novecento de 1976La pel.lícula comença el 1901 quan coincidint amb la mort de Verdi naixen al mateix temps en la hisenda Berlinghieri dos xiquets: Olmo Dalco (Gerard Depardieu), d’origen humil i descendent de treballadors de la hisenda, i Alfredo Berlinghieri (Robert de Niro), net de patró (Burt Lancaster)

Vegem un fragment de la pel.lícula


http://video.google.com/videoplay?docid=7138075370734068558

seqüència de la part

final

de la pel.lícula

Novecento

Bernardo Bertolucci

1976


Podem analitzar l’ obra Il Quarto Stato, utilitzant el recurs “Leer imágenes” (presentació de Santillana Història del Mundo Contemporáneo 1 Bachillerato)

http://portal.sliderocket.com/AEFKR/3.Movobrer-Novecento-cartell-AIThttp://portal.sliderocket.com/AEFKR/3.Movobrer-Novecento-cartell-AIT


ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL MOVIMENT OBRER


1. EL SOCIALISME UTÒPIC


i projectes per crear la

societat ideali projectes per crear la

societat ideal

Els anomenats socialistes

utòpics faran les primeres

reflexions teòriques crítiques

amb les conseqüències

socials de la industrialització

Els anomenats socialistes

utòpics faran les primeres

reflexions teòriques crítiques

amb les conseqüències

socials de la industrialització





“Así como nosotros no formamos más que una sola sociedad, un pueblo, una sola familia, del mismo modo nuestro territorio, con sus minas subterráneas y sus construcciones superiores, no forma más que un DOMINIO, que es nuestro dominio social. Todos los bienes muebles de los asociados, en unión con todos los productos de la tierra y de la industria, componen un solo Capital social. Este dominio y este capital sociales pertenecen indivisiblemente al Pueblo, que los cultiva y los explota en común, que los administra por sí mismo o por sus mandatarios, y que participa igualmente de todos los productos. [...] Siendo todos los icarianos asociados e iguales [...], todos deben ejercer una industria y trabajar el mismo número de horas, pero toda su inteligencia se aplica a encontrar cuantos medios hay posibles para disminuir el trabajo, hacerlo variado, agradable y sin peligro. Todos los instrumentos de trabajo y las materias primitivas [sic: materias primas] son suministradas por el capital social, así como todos los productos de la tierra y de la industria son depositados en almacenes públicos.”

E. Cabet, Viaje por Icaria (1840)projectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal



New Lanarkprojectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal



Charles Fourier



projectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal

TEXT HISTÒRIC. Els falansteris

“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria societària, perquè esdevinga atractiva, compleisca les set condicions següents:1. Que cada treballador associat siga retribuït per dividend i no per salari.2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, sigua retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent.3. Que les sessions industrials siguen canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.”

CH. FOURIER L’harmonia universal i el falansteri, 1804.





projectes per

crear la societat

ideal

projectes per

crear la societat

ideal

Proudhon

TEXT HISTÒRIC. El mutualisme proudhonià

“Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’ Estat. [...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten sota la seua pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.”

Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seua producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball.”

PROUDHON, P. J. Idea general de la Revolució,

1851



SOCIALISTES UTÒPICS MODEL D’ORGANITZACIÓ SOCIAL ALTERNATIU A LA SOCIETAT CAPITALISTA

Saint-Simon

Fourier

Owen

Proudhon

PUNTS EN COMÚ DEL SOCIALISME UTÒPIC:



2. EL MARXISME I LA SEUA INFLUÈNCIA


“Els filòsofs no han fet altra

cosa que interpretar el

món de diverses formes,

però del que es tracta és

de transformar-lo”

Karl Marx

2. EL MARXISME I LA SEUA INFLUÈNCIA Es denomina marxisme o socialisme científic a la ideologia elaborada per

Karl Marx i Friedrich Engels


obres més destacables per la seua trascendència



El Manifest Comunista,1848

El Capital, 1867


Després d’estudiar als filòsofs alemanys (Hegel, Feurbach) i als economistes clàssics (Smith, Ricardo), Marx formula en els seus escrits una nova concepció del món basada en la crítica al sistema capitalista, al que veu condemnat a desaparéixer per les seues pròpies contradiccions i per l’ acció del proletariat que, després d’aconseguir el poder, aspirarà a crear una societat sense propietat privada, sense explotació i per tant, sense classes.


amb la publicació, juntament amb Engels,

del Manifest Comunista les seues teoríes tenen una gran repercusió en les masses obreres



De l’aportació teòrica del socialisme científic o marxisme destaquen tres idees principals que no es poden deslligar

La conquesta del proletariat del poder polític(revolució proletària) i l’establiment de la societatcomunista sense classes socials (projecte de futur)

El materialisme històric i la lliuta de classes com motor del canvi social en la història (anàlisi del passat)

La crítica de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (anàlisi del present)




1. EL MATERIALISME HISTÒRIC i LA LLUITA DE CLASSES

1. EL MATERIALISME HISTÒRIC i LA LLUITA DE CLASSES


VEÏEM CÓM ANALITZA MARX LA

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT I

QUINA ÉS LA CAUSA DELS CANVIS

VEÏEM CÓM ANALITZA MARX LA

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT I

QUINA ÉS LA CAUSA DELS CANVIS



TEXT HISTÒRIC. El marxisme

“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista, 1848



Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció (sistema econòmic) i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits)

El pas d’ un sistema a una altre es produiria quan l’antagonisme entre les classes acabaren destruint-lo

mitjançant una revolució

Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista respectivament determinaria l’ apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i de la lluita de classes.


Així, la lluita de classes (antagonisme social) és el motor de la història perquè provoca la

transfomació revolucionària de la societat

QUIN ÉS L’ANTAGONISME DE

CLASSE EN LA SOCIETAT

CAPITALISTA?PER QUÈ?

QUIN ÉS L’ANTAGONISME DE

CLASSE EN LA SOCIETAT

CAPITALISTA?PER QUÈ?



La PLUSVÀLUA seria la causa del procés d’acumulació de capital (enriquiment) de la burgesia i de l’explotació dels obrers

La societat industrial es fonamentaria en l’ explotació dels obrers pels capitalistes burgesos

És l’ apropiació del capitalista de part de producte produit amb el treball de l’obrer (diferència entre el valor de la producció i el salari)

En el modus de producció capitalista, hi ha un nou antagonisme de classe: nous opressors (burgesia propietària dels mitjans de producció)

i oprimits (proletariat) per la desigual apropiació de l’excedent

Transformació revolucionària de la societat

2. LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA CAPITALISTA I LA PLUSVÀLUA2. LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA CAPITALISTA I LA PLUSVÀLUA




CÓM ES PRODUEIX EIXA

TRANSFORMACIÓ REVOLUCIONÀRIA

?

CÓM ES PRODUEIX EIXA

TRANSFORMACIÓ REVOLUCIONÀRIA

?

TEXT HISTÒRIC. El marxismeTEXT HISTÒRIC. El marxisme

“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un vegada al poder, el proletariat anirà desposseint a poc a poc la burgesia de tot el capital i de totes les seues altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “

Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista

(1848)

“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un vegada al poder, el proletariat anirà desposseint a poc a poc la burgesia de tot el capital i de totes les seues altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “

Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista

(1848)



La supressió de l’opressió (canvi de la condició social) ha de superar-se amb la conquesta del poder

Per a la conquesta del poder és necessari que el proletariat s’ organitze en partits de classe obrera

Establiment d’una dictadura transitòria del proletariat

L’ Estat passa d’estar al servei de la burgesia a servir al proletariat

Desaparició de la plusvàlua (causa de l’explotació)

Una vegada desmantellat el sistema econòmic capitalista, l’ Estat ja no és necessari

Desaparició de l’Estat

Societat comunista: col.lectivització dels mitjans de producció

Societat sense classes, sense opressors ni oprimits (igualtat), sense Estat (cap classe l’utilitza com mitja d’opressió),sense antagonismes

3. LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA I LA SOCIETAT COMUNISTA

3. LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA I LA SOCIETAT COMUNISTA





Aquestes idees influiren en el moviment obrer internacional, amb la creació de

l’AIT i de partits polítics de classe obrera, diferenciats dels partits

burgesos, i que postulaven una societat comunista

Aquestes idees influiren en el moviment obrer internacional, amb la creació de

l’AIT i de partits polítics de classe obrera, diferenciats dels partits

burgesos, i que postulaven una societat comunista


L’ A.I.T. o Primera Internacional va ser fundada a Londres el 1864 per intel.lectuals i obrers europeus. Sota l’impuls de Marx i Engels, postulava la unió dels obrers de tots els països.

El lema de l’AIT fou“Proletaris de tot el món, uniu-vos!”la frase amb que acabava el Manifest Comunista.

L’ A.I.T. o Primera Internacional va ser fundada a Londres el 1864 per intel.lectuals i obrers europeus. Sota l’impuls de Marx i Engels, postulava la unió dels obrers de tots els països.

El lema de l’AIT fou“Proletaris de tot el món, uniu-vos!”la frase amb que acabava el Manifest Comunista.



M. Bakunin

PRINCIPALS PENSADORS

ProudhonKropotkin

3. L’ANARQUISME


L’anarquisme no té un cos doctrinari tan homogeni com l’ elaborat per Marx i Engels per al socialisme marxista.

Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents i poc connectades entre si, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.

La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.

Una part del moviment obrer estigué fortament influït pel seu pensament.

Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i va criticar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les organitzacions polítiques.

3. L’ANARQUISME



3. L’ANARQUISME

PRINCIPI

creença en la capacitat de l’individu en aconseguir la seua llibertat i establir una societat igualitària

Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en l’explotació dels treballadors

Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que consideren una forma d’opressió per a la llibertat humana.

defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de producció

proposen la seua destrucció i substitució per un model social de col.lectivitats (comunes) federades lliurement

Defensa de l’ espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa. Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa

La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,

sinó per l’alçament espontani del poble

3. L’ANARQUISME


TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme

“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.”

Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)

L’anarquisme, segon KropotkinL’anarquisme, segon Kropotkin

3. L’ANARQUISME


Text històric. L’anarquisme

“No pedimos nada mejor que ver a los hombres dotados de un gran saber, de una gran experiencia, de un gran espíritu y de un gran corazón sobre todo, ejercer sobre nosotros una influencia natural y legítima, libremente aceptada, y nunca impuesta en nombre de alguna autoridad oficial cualquiera que sea, terrestre o celeste. Aceptamos todas las autoridades naturales y todas las influencias de hecho, ninguna de derecho; porque toda autoridad o toda influencia de derecho, y como tal oficialmente impuesta, al convertirse pronto en una opresión y en una mentira, nos impondría infaliblemente, como creo haber demostrado suficientemente, la esclavitud y el absurdo.En una palabra, rechazamos toda legislación, toda autoridad y toda influencia privilegiadas, patentadas, oficiales y legales, aunque salgan del sufragio universal, convencidos de que no podrán actuar sino en provecho de una minoría dominadora y explotadora, contra los intereses de la inmensa mayoría sometida.He aquí en qué sentido somos realmente anarquistas”.

Mijail Bakunin: Dios y el Estado. 1882

El rebuig a les autoritats, segon BakuninEl rebuig a les autoritats, segon Bakunin

3. L’ANARQUISME


QUINES SÓN LES SIMILITUDS I LES

DIFERÈNCIES ENTRE EL MARXISME I

L’ANARQUISME?

QUINES SÓN LES SIMILITUDS I LES

DIFERÈNCIES ENTRE EL MARXISME I

L’ANARQUISME?

3. L’ANARQUISME


Algunes imatges utilitzades provenen de deviantart.com Alguns textos i explicacions provenen de blogs i webs d’Història Si les/els propietaris desitgen que no figuren en aquesta presentació amb

finalitat educativa, sols han de comunicar-m’ho i les eliminaré.

Gràcies

Font utilitzadesFont utilitzades

Education

Moviment Obrer (2) Ideologia