Costa Brava

VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008

Ventana mirador sobre la costa de Palafrugell en los jardines de Cap Roig, ideados por el matrimonio Woevodski, donde esta noche se celebra un gran acto institucional

JOSEP PLAYÀ MASETFIGUERES

L a primera vegadaque el mot Costa Bra-va apareix aplicat altram del litoral entrePortbou i Blanes és

en el diari La Veu de Catalunya,organ de la Lliga, el dissabte 12de setembre de 1908, en l'edicióanomenada de mitja nit. El diaritreia una edició de mati i una detarda, però els dissabtes en feia

una d'especial ja que el diumen-ge no sortia. A primera pàgina,dins la secció Al dia signada perPol apareixia l'article Per la costabrava (en minúscules els dosnoms). Pol era el pseudònim deFerran Agulló, periodista i escrip-tor nascut a Girona, que va escriu-re quasi diàriament aquesta co-lumna durant 32 anys i que ales-hores ocupava la secretaria gene-ral de la Lliga Regionalista.

L'esmentat article era una rè-plica al que dos dies abans haviapublicat el seu amic, l'escriptor ipolític Lluís Duran i Ventosa, re-gidor de l'Ajuntament de Barcelo-na que abans havia estat tambésecretari de la Lliga. Duran foumés endavant conseller de Cultu-ra de la Generalitat. “La costa ca-talana, des de Blanes fins als con-fins de la Catalunya francesa, és

anys de laCOSTA BRAVA

ALEX GARCIA

100

D U R A R À T O T L ' A N Y

CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

La celebraciódel Centenaricomença avuia Cap Roig

La idea de crearuna marca pellitoral és unafita en la propa-ganda turística

GIRONA P Á G I N A 8

2 LA VANGUARDIA G I R O N A VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008

Cronologia

1910

1909

1912

1913

1914

1916

1917

de lo més hermós que hi ha al Me-diterrani –deia Duran i Vento-sa–. El recorregut de les gracio-ses cales que a cada pas es trobeni l'espectacle admirable de les fe-restegues altures de Sant Sebas-tià, de Begur i de Cap de Creusentre altres, deixen una impres-sió inesborrable, com la deixal'excursió a la Costa Brava de Ma-llorca”. Al·ludia a un viatge queorganitzat pel Centre Excursio-nista de Catalunya s'havia fet elmes de juny d'aquell any a lesIlles Balears. La resposta de Fe-rran Agulló va ser contundent:“Oh! La nostra costa brava, senseparella al món. La de Mallorca ésmés dura, més fantástica, mésgrandiosa (...) però la nostra, desde la Tordera al Cap de Creus, iseguint el Port de la Selva fins aBanyuls, ho és tot: és brava i rien-ta, fantàstica i dolça”. El 15 de set-embre, Ferran Agulló hi tornaamb : “Per afruir la costa bra-va”, on no tansols dóna per fetque existeix unacosta brava cata-lana, sino queinspirat pel mo-del de la CostaBlava francesademana una mi-llora de les infra-estructures i “ al-guna cosa més”.“Cal que des deBlanes al Portde la Selva esconvencin de lanecessitat demontar hotels on, a mésd'hostatge, s'hi trobin guies i faci-litats pera llogar embarcacions,organitzadors, establiments debanys... cal que els ajuntamentscuidin els camins i les viles, higie-nitzant-les: per cada pesseta queels pobles gastessin, els forastersi excursionistes n'hi deixarien

deu o cent”. Tot un programa.Dues setmanes després Duran iVentosa torna a la càrrega. A“Per la costa brava catalana”, pro-posa la realització de petites mi-llores a cada poble, ja sia amb unembarcador, una miranda, un ca-mí o la millora d'una carretera.Fins i tot posa l'exempled'algunes poblets suïssos quehan “imposat als fondistes unapetita contribucio per dia i per fo-raster”. És a dir, la famosa taxareivindicada molts anys desprésper alguns sectors, si bé Duran laproposa voluntària. Aquest dià-leg el completa Agulló a principisd'octubre amb dos articles méson es lamenta que molts no enten-guin encara que “la indústria delsforasters” pot ser la salvació “nod'alguns pobles, sino de nacionssenceres, com Suïssa”.

Algunes versions apunten tam-bé a que el mot surt per primercop en un àpat a Begur a la fincaEl Paradís del també diputat de

la Lliga Bonaven-tura Sabater. Lateoria, recollidaper Josep Pla, veavalada per undels posibles par-ticipants JoanVentosa i Calvellen un article a ElNoticiero Univer-sal de l'any 1963.“Es pot assegu-rar –diu– que ladenominació deCosta Brava (...)va sortir de lanostra Colla, for-mada per Cam-bó, Duran, Agu-

lló, Puig i Cadafalch, Pere Raholai jo mateix i alguns altres”. Unareivindicació en tota regla en fa-vor de la gent de la Lliga que enel seu somni d'una Catalunya au-tònoma i pròspera havien imagi-nat una Costa Brava convertidaen refugi d'un turisme elitista icosmopolita.

Aquell projecte va tardar enca-ra a quallar. Un dels qui van inter-pretar millor el discurs noucentis-ta va ser Josep Ensesa i Gubert,empresari gironí que va inaugu-rar la seva residència d'estiu deSenya Blanca a S'Agaró l'any1924 i en aquella muntanya vergehi va dissenyar, amb Rafael Ma-só, una urbanització de luxe pera famílies benestants. Eren elsanys de la dictadura de Primo deRivera i Ensesa va fer cèlebre lafrase “nosaltres el catalanisme elfem amb les pedres”.

La recuperació de la Generali-tat el 1932 va permetre gestionardes de Catalunya la organitzaciódels serveis i la propaganda turís-tica. L'esquerra catalana va co-mençar també a donar prioritatal tema turístic quan li va tocargovernar. La primera decisió vaser posar els serveis turístics iuns centres d'informació pionerssota la denominació d'Oficina deTurisme de Catalunya. El 16d'octubre de 1933 es convoca auna quinzena d'alcaldes del'Empordà i la Selva a l'ermita de

1908

FERRAN AGULLÓ

“La indústria delsforasters pot ser lasalvació de nacionssenceres com Suïssa”

]Picasso passa una tempo-rada a Cadaqués. Reb lavisita d'André Derain

]Coincideixen a Tossa ar-tistes i intel·lectuals quefugen de la I Guerra Mun-dial (Francis Picabia, OlgaSacharoff , Otto Lloyd, Ma-rie Laurencin, A. Gleizes)

]Trobada a Empúries del'estàtua d'Asclepi (Esculapi)

]El Govern francès aprovael nom Côte Vermeille

]Manuel Cazurro i el fotò-graf Josep Esquirol publi-quen Guía de Ampurias y dela Costa Brava catalana

]El metge Ignacio Meléinicia les excavacions de lavila romana de Tossa.]I Jocs Florals de Lloretde Mar. Ruyra proposa elnom de Costa Serena enllocde Costa Brava

]Inauguració de l'edificidel museu d'Empúries.

]Article de Ferran Agulló aLa Veu de Catalunya(12/IX/1908) donant el nomde costa brava al litoral en-tre Blanes i Portbou.]Inici de les excavacionsd'Empúries.]Creació de la Societatd'Atracció de Forasters iSindicat d'Iniciativa deBarcelona

De l'elitismeal turismede masses

JOAN DURAN I VENTOSA

“Alguns pobles hanimposat una petitacontribució diàriaals fondistes”

D E B A T

Ponència de JosepLluís Sert

100 ANYS DE LA COSTA BRAVA

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR

Salvada. Cala S'Alguer és undels llocs verges de la costaBrava que s'han pogut conser-var tal com eren fa un segle

]La ponència del Grupd'Arquitectes Gatcpac,presentada per JosepLluís Sert a la conferèn-cia de Girona de 1935,rebutjava la idea de feruna gran carretera o unalínea de tren paral·lela ala costa, com s'havia fetentre Barcelona i Calellao a la Costa Blava, i de-fensava un sistema radialde carreteres secundà-ries que enllaçessin desde l'interior cap a les dife-rentes cales. Rebutjaventambé l'anomenada arqui-tectura regional; prefe-rien les cases de pesca-dors als xalets i renega-ven dels bordillos, elsfanals decoratius i balus-trades de pedra artificial.

VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008 G I R O N A LA VANGUARDIA 3

1927

1925

1924

1923

1922

1921

Sant Sebastià de Palafrugell i en-tre les propostes que s'hi van ferhi havia la d'impulsar el sectorhoteler amb crèdits i la fixació detarifes baixes entre octubre imarç. També es va demanar la ca-talogació de les restes arqueolò-giues i els llocs d'interès cultural.

No va ser fins dos anys des-prés, amb un Govern de la Gene-ralitat a mans de la Lliga, que escrea el Patronat de la Costa Bra-va. El conseller d'Obres Públi-ques, Joan Vallès i Pujals, va con-vocar l'agost del 1935 una Confe-rencia pro-Costa Brava a Girona.En la convocatòria es proposava“preservar les belleses naturalsde la Costa Brava dels perills querepresenta la desordenada actua-ció de la propietat privada”. A lareunió es va acordar crear una As-sociació de Municipis i un Patro-

nat format, entre altres personali-tats, per Caterina Albert, PereBosch i Gimpera, Josep Ensesa,August Pi i Sunyer, AlexandrePlana, Raül Roviralta, JoaquimRuyra, Josep M. Sert i Joan Ven-tosa i Calvell.

Ramir Medir, administradordels Woevodsky, propietaris delCap Roig, i de l'actriu MadeleineCarroll, va proposar la tipificaciód'àrees destinades a edificació deluxe, la reglamentació dels nucliscosters (“corregint el pèssim gustarquitectònic que ha imperat enels darrers trenta anys”), la prohi-bició de les cases arrenglerades,afavorint les aïllades amb jardí, elfoment d'instal·lacions d'electri-citat subterrànies i la prohibicióde tallar arbres de la franja lito-ral. Unes iniciatives que encaraara es podrien subscriure.

Però totes aquestes activitatses van estroncar el 18 de juliol de1936. La guerra i el franquismevan acabar amb aquells projectes.Quan el turisme torna a finalsdels anys 50, ja convertit en un fe-nomen de masses, es troba ambun terreny verge per a l'especula-ció. Sense regles urbanístiques de-finides, sense una política turísti-ca pròpia, es permet tot. Nomésl'actitud decidida d'alguns ajunta-ments, el tarannà d'uns pocs em-presaris i, a partir dels anys 70,un incipient moviment ciutadàvan impedir una destrucció de laCosta Brava com la que avui impe-ra a altres parts del litoral valen-cià o andalús. D'aquell somni ini-cial queden encara molts raconsintactes que justifiquen la reivin-dicació de la Costa Brava en elseu centenari.c

1920

]Els Woevodsky comprenels terrenys de Cap Roigper fer un castell]Josep Pla inicia la sèrieViatge a Catalunya

]L'Ateneu Empordanèspublica el seu Album-guiade la Costa Brava

AGUSTÍ ENSESA JORDI RIBOT

]Josep Ensesa s'instal·la ala seva casa de Senya Blan-ca, de S'Agaró, construidaper Rafael Masó

]Josep M. de Sagarra publi-ca Cançons de rem i de vela,datat al Port de la Selva

]Apareix la primera guiaformal de la Costa Brava,editada pel Centre Excursio-nista de Catalunya]Inauguració dels Banys deSant Telm, a Sant Feliu deGuíxols

GENERALITAT REPUBLICANA

El 1935 es va impulsarla conferència deGirona i la creaciód'un patronat

]L'industrial alemany KarlFaust, radicat a Barcelona,inicia la compra de vinyes aBlanes per crear els jardinsMar i Murtra.

]S'aproven els estatuts del'associació Cau de la CostaBrava per a la constituciód'un museu a Palamós]A Lloret de Mar s'obre elprimer hotel que porta elnom de Costa Brava]S'obren el Banys de SantPol, a Sant Feliu de Guíxols,per part de Vicenç Gandol

FRANQUISME

El projecte iniciales va veure superatpel turisme de massesi la manca de normes

Atapeïts. Roses és undels exemples del fortcreixement urbanística la Costa durant els 60


1936

1932

1935

1929

1930

1934

19331928

Amic Duran: he llegit dues vega-des el teu hermós article. La prime-ra, al matí, a l'hora de la impacièn-cia pels diaris que ens pren i nervio-seja als que tenim aficions de polítici periodista, esdevingudes obligacióper les circumstàncies; en aquellahora de la xocolata flairosa i de lesfigues ensucrades que em temptenencastellades entre pàmpols, comals oriols xerraires que les picaven,molles de rosada, a l'eixir del sol.

La segona a l'hora de la posta,com un homenatge a la teva oda ala costa brava, de finalitat pràctica,com totes les teves pensades. Eradalt d'un espadat feréstec, quebaixa al mar, en terratrèmol deroques, per atzavares verdes i fo-nolls d'or. En son cim unes ruïnesd'un antic convent li donen to lle-gendari; a llevant, una esplèndidadecoració de caps i roques, puntes ifreus, penyalars i cales, fins a lesfantàstiques muntanyes de Tossa,esborrallades de boscúries, corpre-nen l'entusiasta admirador de lanostra Costa; a garbí la plàcidacorba de les platges de Blanes is'Abanell, fins a la punta de la Tor-dera, separades per un illot rocósque un istme ha ajuntat a la terra,reposa la mirada i l'enteniment,eixelebrats per l'espectacle de lacosta brava; per la banda de terra,

en grandiós amfiteatre, les serresde Pineda, Orsavinyà, Palafolls, elMontnegre, i més enllà el Mont-seny, prenen tots els colors de l'arcde sant Martí: són verdes, violades,blaves, grogues, i després van es-vaint-se; esvaint-se, en l'ombra dela nit, com si es fonguessin...

La vila encén sos llums elèctrics;calen xarxes, mar endins els sardina-lers, renegant dels dofins i les roas-ses, que boten mofant-se'n entreles calades; i les ones, batent espu-moses als peus del penyalar gegan-tí, cantem l'eterna balada de lamar, sempre vella i sempre nova...

La teva oració mereixia aquestatrona superba.

Oh, la nostra costa brava, senseparella al món! La de Mallorca ésmés dura, més fantàstica, més gran-diosa: és feta pels temporals que elgolf atia contra l'illa fa milenarsd'anys; la Costa d'Or que es par-teixen Itàlia i França és més dolça,més somniosa; una faldada deflors; però la nostra, de la Torderaal cap de Creus, i seguint el Port dela Selva fins a Banyuls ho és tot; ésbrava i rienta, fantàstica i dolçatreballada pels temporals a copsd'onades com un alt relleu, i broda-da pels besos de la banança comuna esquisidesa de monja pacientper qui les hores, els dies i els anys

no tenen valor de temps.Enlloc com aquí, amic Duran, tu

que amb mi les has vistes totesaquestes costes, el maridatge delmar i la terra, els caps i les badies,les cales i els penyalars, els esboja-rraments de penyes de tots colors iformes, els tons, la transparènciade les aigües i, sobretot, la llum,aquesta llum clara, més viva, mésbella que enlloc del món...

Priveu-me de mentir, vosaltres,entre els vius poetes amants de lanostra costa. Tu Ruyra, el ciselladorde marines, tu, Rahola, el cantordel golf de Roses; tu, Marquina, elque has entès la veu de les onda-des; tu, Masifern, que hi has trobatinspiració i salut; tu... tots els quel'heu vista i sentida i cantada, lanostra Costa; i tu, Llaveries, quel'has sorpresa en tots els raconsamagats, en totes les hores d'esplaiamorós i de fúria apocalíptica: hiha res com la nostra Costa?

N'hem de parlar més, amic Lluís,de la nostra costa: demà seguirem:permet-me completar la teva patriò-tica excitació. Després, en agraï-ment, et portaré unes embostes decorals i mareperles, de curcullesrissades, de caragols i nacres, que,com tothom qui l'estima, guardenper sempre el ressò de la mar

POL

]S'inicia la Guerra Civil

]El Patronato Nacional deTurismo traspassa a la Gene-ralitat les seves oficines iserveis a Catalunya (Port-bou. La Jonquera, Girona,Barcelona, Puigcerdà i Ta-rragona).]Inauguració de l'Hotel LaGavina de S'Agaró

]Conferència sobre turis-me a Girona i creació delPatronat de la Costa Brava]Inauguració del museud'art de Tossa de Mar

]J.M. Sert compra el MasJuny, de Palamós.

Per la costa brava

Un autobús de Blanes se lle-va enfermeras al frente

]Salvador Dalí convidaPaul Eluard, Gala, RenéMagritte i Camille Goemansa Cadaqués. L'any següentes comprarà la barraca dePortlligat.]I Aplec sardanista de laCosta Brava a S. Feliu deGuíxols

]Reunió del Consell deGovern de la Generalitat,presidit per Lluís Com-panys, sota el pi de SantaCristina, de Lloret de Mar]L'actriu MadeleineCarroll compra una casa alparatge del Treumal, a Ca-longe

]Marc Chagall s'instal·la aTossa, poble que definiràcom el “paradis bleu”.]Sagarra publica El cafè dela Marina

]Jaume Marill creal'agència Viatges Blaus, decreuers per la Costa Brava

Dalí con Gala en una playade Cadaqués en 1929.


Ferran Agulló va publicar amb el pseudònim Pol aquest article a la secció ‘Aldia’, a la primera pàgina de ‘La Veu de Catalunya’ del dissabte 12 de setembrede 1908, edició de mitja nit, en resposta a un altre de Lluís Duran i Ventosa

VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008 LA VANGUARDIA 5


GABRIEL PERNAUL'Escala

Q uan arriba l'estiu, lapoblació de la CostaBrava es multiplicaper cinc i, en dies pun-ta, arriba a superar

abastament el milió d'habitants,segons una recopilació de dadesrealitzada per La Vanguardia(veure taula adjunta). Aquestesxifres evidencien la transforma-ció del litoral però també apor-ten alguna sorpresa. Per exem-ple, avui hi ha més estiuejants ala costa que habitants al conjuntde comarques gironines la restade l'any. I la població de Lloretde Mar al pic de l'estiu duplica elnúmero de residents que hi ha-via a la línia de costa que va deBlanes a Portbou fa un segle,abans que arribessin el turismede masses i les xancletes.

El càlcul del número de perso-nes que resideixen en llocs turís-tics resulta impossible de realit-zar a partir de les xifresd'ocupació d'hotels, càmpings,apartaments i segones residèn-cies. Perquè durant el temps de

vacances, la gent va i ve amb ple-na llibertat, sense control ni crite-ris fixos. Així que l'única manerade saber, de forma aproximada,quanta gent viu en un lloc és ambles estimacions que realitzen elsajuntaments a partir dels con-sums d'aigua i electricitat i de labrossa generada durant els diesd'ocupació màxima.

El milió de persones que resi-deixen a la Costa Brava al pic del'estiu inclou les dades facilita-

des per 20 municipis de les co-marques de La Selva, el Baix il'Alt Empordà. No ha facilitat xi-fres, en canvi, Palamós. I quedenexclosos els municipis de segonalínia de mar tot i beneficiar-sedel turisme de platja.

Un cop d'ull a un mapa una mi-ca detallat del litoral revela algu-nes realitats: la primera, que elsmunicipis del sud de la Costa Bra-va són els més poblats. La sego-na, i potser més sorprenent, queBlanes i Lloret de Mar ocupen,avui, una superfície de terreny ur-banitzat més gran que Girona iSalt juntes. I el mateix succeeixamb el quasi continu urbà queconformen Sant Feliu, Platjad'Aro, Calonge i Palamós.

Els municipis que reben mésvisitants són Lloret de Mar, Bla-nes, Castell-Platja d'Aro i Roses.Entre tots quatre sumen 450.000persones, la qual cosa genera acti-vitat econòmica, però col·lapsaserveis i xarxes de transport.

En l'altre extrem, se situen lesdues poblacions de l'extrem nordde l'Alt Empordà. Colera i Port-bou sumen a penes 9.000 resi-dents al pic de l'agost.

El que aquestes dades reflec-teixen és que el turisme ha propi-ciat una vertadera revolució de-mogràfica en la immensa majoriade pobles de la costa. Mentrenombrosos municipis de l'inte-rior es despoblaven o mantenienla xifra d'habitants amb penes itreballs, el litoral s'ha convertiten un focus d'atracció laboral ieconòmic de primer ordre.

Les xifres són eloqüents. L'any1910, els municipis de la CostaBrava sumaven 69.900 habitants.Avui són tres vegades més,230.600.

Fa gairebé un segle només hihavia un municipi que superésels 10.000 habitants: Sant Feliude Guíxols, que s'havia desenvo-lupat gràcies a la indústria del su-ro. Avui són nou (Blanes, Lloret,Sant Feliu, Calonge, Palamós, Pa-lafrugell, Torroella de Montgrí-l'Estartit, Castelló d'Empúries iRoses). I si continua l'actual ten-dència a l'alça –i res fa suposarque hagi de succeir el contrari–aviat s'incorporaran a la llistaCastell-Platja d'Aro i l'Escala.

Els increments de poblaciómés espectaculars de l'últim se-gle s'han produït a Roses, Blanes,Castell-Platja d'Aro i, sobretot, aLloret. La xifra de persones queviuen al municipi dels 130 hotelss'ha multiplicat per onze. Ha pas-sat de les 3.200 habitants que te-nia el 1910 als 35.000 que hi haempadronades en l'actualitat.

Però també hi ha hagut tresmunicipis que han retrocedit a ni-vell demogràfic. I de nou els tresestan situats al nord del Cap deCreus. Port de la Selva ha perdut500 habitants, Colera 600 i Port-bou 1.800. En el cas d'aquest úl-tim municipi, el retrocés pobla-cional té dues causes: entre el1885 i el 1934 el seu terme incloïael nucli de Colera. I després hi hael fet que en el passat era el llocde residència d'un gran col·lectiude funcionaris de l'Estat, que in-cloïa ferroviaris, guàrdies civils ipersonal de duanes.c

L'estiu, la calor i les vacances acostumen a omplir de gom a gom les platges de la Costa BravaAGUSTÍ ENSESA

La costa del milió d'estiuejants

A l'estiu, la poblacióde la Costa Bravaes multiplica per cinci pot arribar a superarel milió d'habitants

Fa un segle noméshi havia un municipide la Costa Bravaamb 10.000 habitants;avui ja són nou


POBLACIÓ ALS MUNICIPIS COSTANERS

2007 1910 Pic estiu *

Blanes 38.300 5.000 100.000

Lloret de Mar 35.000 3.200 150.000

Tossa de Mar 5.600 1.700 50.000

Sant Feliu de Guíxols 21.100 11.300 60.000

Santa Cristina d'Aro 4.500 1.200 14.000

Castell-Platja d'Aro 9.700 1.200 100.000

Calonge 10.000 3.600 80.000

Palamós 17.400 7.900 **

Palafrugell 21.400 9.000 85.000

Begur 4.000 1.800 15.000

Pals 2.500 1.400 22.000

Torroella-l'Estartit 10.900 4.000 29.000

l'Escala 9.300 2.700 75.000

Sant Pere Pescador 1.800 1.100 20.000

Castelló d'Empúries 10.600 2.800 75.000

Roses 18.100 2.900 100.000

Cadaqués 2.800 1.500 19.000

El Port de la Selva 900 1.400 11.000

Llançà 4.800 1.900 40.000

Colera 600 1.200*** 4.000

Portbou 1.300 3.100 **** 5.000 *****

TOTAL 230.600 69.900 1.054.000

* Estimacions realitzades pels ajuntaments a partir dels consums d'aigua, gas i escombra-ries generades./ ** Sense dades / *** Cens del 1877 / **** Fins al 1934, Portbou incloïael terme de Colera / ***** Estimació de la companyia d'aigües.

A l'estiu, elspobles litoralsmultipliquenper cinc la sevapoblació

VIERNES, 12 SEPTIEMBRE 2008 G I R O N A LA VANGUARDIA 7

Coincidint amb el centenaride la denominació Costa Bra-va, les últimes setmanes herecorregut cinc poblacionscostaneres gironines per alsuplement Girona de La Van-guardia amb el propòsit desondejar la població autòcto-na sobre l'impacte del turismeen el seu entorn més imme-diat. Durant uns dies, he tin-gut ocasió de preguntar a gentde Lloret de Mar, Palafrugell,Begur, l'Escala i Cadaquéssobre com era el seu poble enel passat i com és ara. En ter-mes generals, les resposteshan estat semblants: en unprimer moment, el turisme vaservir per sortir de la misèria,perquè els pescadors posessinaigua corrent, lavabo o dutxaa les seves cases, i per enri-quir-se o, senzillament, viuredignament després.

Al costat d'aquests fets ob-jectius, en la població localaflora un sentiment, cert pene-diment i amargor fins i tot pertot allò que s'ha perdut pelcamí. Allà on el turisme demasses ha resultat més des-tructor, els més grans assegu-ren que ja no reconeixen elmunicipi on es van criar depetits. “No em pregunti sobreel Lloret actual perquè noméssé el que he vist per televisió”,advertia Joan Sala (83 anys),un pescador retirat de Lloretque ja fa molts anys va can-viar les xarxes per un bar.

A l'Escala, Lurdes Boix (51anys) clamava amb indignacióque una altra forma de turis-me hauria estat possible, comho és a la Toscana italiana o

en algunes zones de Portugal.Boix recordava els seus anysde reivindicacions juvenilsper salvar el patrimoni de la“vila riallera” cantada pelsPescadors de l'Escala, is'emocionava al recordaraquells primers grups de turis-tes britànics que un anarquis-ta romàntic anomenat Vernon

Richards va portar al poble apartir del 1957, perquès'allotgessin en les mateixescases on vivien els vells llopsde mar.

Aquella primigènia formade turisme es va tallar en secquan Richards es va assaben-tar dels plans urbanístics quehi havia en marxa. En la senti-

da carta que va escriure a lasenyora de la casa on haviaviscut, el britànic lamentava laimminent “destrucció de labellesa natural i de la bellesacreada pels homes” en aresdel progrés, i afirmava quequan la gent s'adonés del queestava passant, ja seria massatard per rectificar.

La profecia de Vernon Ri-chards va resultar certa. De69.900 habitants el 1910, ellitoral gironí ha passat a rebreavui més d'un milió de perso-nes al pic de l'estiu. Com escri-via Josep Pla, “a la Costa Bra-va s'han portat a terme cosesde gran categoria, que han fethonor al seu paisatge; algunesaltres no han estat tan afortu-nades i la cupiditat dels inte-ressos particulars i l'anarquiahabitual de les autoritats handeixat destruir, inútilment,molts pobles i moltes platges.Hauríem pogut, evidentment,tenir una mica més de seny ide bon gust”.

Un altre model turístic erapossible? És possible que sí enel cas que les autoritats delmoment haguessin planificat iactuat de forma decidida con-tra l'especulació i el campi quipugui, si les generacions ante-riors haguessin estat menysnecessitades i haguessin ac-tuat amb més previsió, si lasensibilitat hagués estat unaaltra, si…

Massa condicionals. El pass-at és el que és, i de res serveixlamentar-se'n ara. El que tocaés pensar en el futur, i desitjarque, de tot aquell paradís natu-ral que era la Costa Brava,com a mínim se'n puguin sal-var els pocs racons que, pelsmotius més diversos i sovintinver-semblants, han quedatal marge de les formigoneres.Com aconseguir-ho? Un pri-mer pas potser seria que ca-dascú de nosaltres intentés,en els seus interiors, respon-dre a la pregunta següent:quin sentit té seguir cons-truint a la costa quan bonapart de les cases i aparta-ments ja existents passen gai-rebé tot l'any amb les persia-nes baixades?

Un paradís perdut?

Cent anys desprès: 1. La platja de Sa Riera, en el terme municipal de Begur. 2. Lloret de Mar, avui.3. Una de les platges al centre de l'Escala. 4. La platja de Llafranch (Palafrugell)

JORDI RIBOT/ ARXIU

EL MIRADOR


ARXIU

AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

ARXIU MUNICIPAL DE BEGUR

GABRIEL PERNAU

1 2

4

3


Aquest divendres 12 de setem-bre el Patronat de Turisme Cos-ta Brava Girona comença elprograma d'actes, esdeveni-ments, exposicions i accionspromocionals amb què es com-memoraran els 100 anys de ladenominació de Costa Brava ique finalitzaran el 12 de setem-bre de 2009. L'acte inaugural,que tindrà lloc als Jardins deCap Roig de Calella de Palafru-gell, a les 21 h, tindrà dues par-ts. La primera part constaràd'un pròleg escènic i dels parla-

ments del president de la Dipu-tació i del Patronat, Enric Vi-lert; del conseller de Cultura,Joan Manel Tresserras, i delconseller d'Innovació, Universi-tat i Empresa, Josep Huguet.La segona part consistirà en unconcert a càrrec de l'OrquestraSimfònica del Vallès i els ger-mans Claret, dirigits per JordiMora. Projec-cions audiovisuals i de videoartaportaran una visió del que erai és la Costa Brava de formadinàmica i avantguardista.

Prèviament es constituirà el co-mitè d'honor del Centenari enun acte organitzat per l'Ajunta-ment de Begur. El comitè el pre-sideix José Montilla, presidentde la Generalitat, i reuneix anombroses personalitats de lasocietat civil. El Centenaricompta amb el suport dels 22municipis costaners de les co-marques gironines i té el suportd'entitats com la Fundació CaixaGirona, les cambres de comerç iels consells comarcals de l'Alt iBaix Empordà i la Selva.

El logotip del Centenari de laCosta Brava representa unaconquilla marina que recupe-ra el relleu de les restes ar-queològiques. Els colors triatsho identifiquen amb la sorra iel sol (en el cas del groc i ver-mell) i el bosc i el mar (en elverd i blau), característiquesprincipals del paisatge de laCosta Brava. El logotip, creatper l'empresa Bis, es va donara conèixer a primers de juliolal Cap de Creus, durant l'actede presentació del Centenari.

JORDI RIBOT / ARXIU

EL LOGO

El boscCaçadors de bolets al parc natural del Montseny

Bolet: Aparell reproductori única part visible de di-versos fongs superiors que

té la particularitat de continuarescampant espores un cop sepa-rat de la resta de l'ésser viu. Peraixò s'aconsella transportar-lo encistells de vímet i no en bosses deplàstic. Als humans de Catalunyaels apassiona menjar-ne un copcuits i amb aquest objectiu om-plen cada final d'estiu i comença-ment de tardor els boscos de Cata-lunya. Poden constatar així la se-va ignorància sobre la major partde les espècies existents.

C astanyes: Fruita boscanaproduïda pels castanyersque arriba molt més tard

-a finals d'octubre- que els altresproductes comestibles produïtspel bosc. La seva recol·lecció noapassiona, ni de llarg, com la delsbolets, tot i que també és gratis.

Crits: Els poetes sempre hanfet versos amb les remors delbosc i els crits d'alguns animalsque hi viuen. Però al setembre ioctubre, el bosc s'omple d'unamena de crits diferents, molt es-tridents i no habituals la resta del'any: “Mama! Aquí n'hi ha un!”,“Maria! On ets?”, “Que en tro-beu?”. I coses per l'estil.

Caçador: Genuïnament s'apli-ca al qui practica l'activitat cine-gètica amb animals, tot i que enalgunes comarques s'aplica tam-bé a d'altres activitats. És el reidel bosc. Se li atribueixen totamena de virtuts i també de mal-vestats. Per uns, manté els ca-mins oberts i els boscos nets demalesa i perillosos animals salvat-ges. Per altres, deixa restes debrutícia per tot arreu, sacrificaanimals beneficiosos i és un perillper als altres habituals del bosc,com els excursionistes o els quibusquen bolets. En realitat, n'hiha de tota mena: persones respec-tuoses amb l'equilibri ecològic ipasserells que es disfressen, non'encerten una i deixen escampa-des les llaunes de cervesa.

Caçar: A les comarques gironi-nes es fa servir aquest verb perindicar l'activitat recol·lectora debolets, per a la qual els barcelo-nins utilitzen els verbs collir obuscar, encara que el títol d'unpopular programa de TV3 haanat arraconant aquestes dues úl-times possibilitats en favor de laprimera. És una activitat de risc,

per a la que no s'exigeix cap me-na de titulació ni llicència, el queocasiona cada any alguns acci-dents de fatals conseqüències.

Coves: Cavitats naturals on, sies cobreix el terra de fems, es pos-sible conrear determinades espè-cies de bolets, com els xampi-nyons o les gírgoles, en qualsevolèpoca de l'any. Ho porten a ter-me empreses amb afany de lucre.Això els diferencia de les altresespècies de bolets, que surten es-pontàniament a l'aire lliure no-més un parell de mesos a l'any,poden ser agafats lliurement i noes deixen conrear industrial-ment. Tots els intents portats aterme en aquest sentit han fracas-sat fins ara. Una altra excepció ésla trufa. (Vegeu més avall)

F ruites del bosc: Additiud'una mena de iogurt, for-mat per grumolls i colo-

rants de color vermell. En èpo-ques passades es coneixia ambaquest nom els petits fruits proce-dents de plantes silvestres quehom pot collir al començament

d'estiu en zones boscoses: lesmaduixetes i els gerds exquisits,que són els més apreciats;l'aranyó, amb el que es fa el pacha-rán; el nabiu de les altes munta-nyes, amb els que els francesos fanun xarop deliciós; les mores quehom treu d'entremig de les bardis-ses, no pas sense alguna esga-rrinxada, i amb les que es pot fermelmelada inevitablement plenade petites partícules llenyoses. Totplegat, coses que molts munta-nyencs d'ara passen per alt, perquèes perd el gust pel passeig reposatobservant la natura i es va cada copmés a la muntanya com a una cur-sa. No hi ha iogurts amb castanyesi pinyons (vegeu les entrades co-rresponents) tot i que també són,obviament, fruites del bosc.

G anivet: Eina sobre l'ús dela qual els micòlegs no esposen d'acord. N'hi ha

que defensen que, per collir unbolet, cal tallar-los per la baseamb un ganivet i deixar les restaenterrat, el que garantiria, se-gons creuen, la continuïtat del'espècie. Altres, pel contrari, opi-

nen que és millor arrancar-lo desoca-rel, sobretot si no s'està gai-re segur de la seva identificació,ja que la part que quedaria sotaterra pot ser fonamental per a sa-ber a quina espècie pertany. Enqualsevol cas, diuen, la reproduc-ció es fa únicament per les espo-res que es desprenen de la partvisible, i si ens enduem, units a labase del bolet, una petita partdels filaments enterrats (hifes)això no afecta les futures collites.

Gratar: Activitat a la que es de-diquen afanosament en el boscels senglars i alguns humans nomenys animals, amb l'objectiu debuscar fongs enterrats. Els dosdestrueixen la capa superficialprotectora del terreny però no-més els segons mereixen les críti-ques dels conservacionistes.

Gratuïtat: Característica delsproductes comestibles produïtspels boscos. Els bolets, les pinyes,les castanyes i els petits fruits su-cosos, vermells o morats, els potagafar lliurement el primer quearriba, sense haver de demanar

permís ni al propietari. Aquestaés una característica singular dela nostra societat capitalista.

N eteja: Referida als bos-cos, és un dels temes pre-ferits en converses de

bar. Sempre hi ha qui arreglariatots els problemes de la societatenviant els que cobren el segurd'atur i els delinqüents a netejarels boscos. En la seva opinió,s'acabarien els incendis forestals,els aprofitats i el crim organitzat.

Perich, Jaume (1941-1995):Escriptor i dibuixant queva conrear la sàtira en mit-

jans de comunicació i llibres. Ésautor de la cèlebre frase: “Cuan-do un bosque se quema, algo su-yo se quema, señor marqués”,que va afegir les dues últimes pa-raules a un eslògan publicitaridels anys del franquisme destinata prevenir incendis forestals.

Pinyons: Exemple perfecteper explicar el paper dels inter-mediaris en l'economia de mer-cat. Les pinyes les cullen sovintlliurement persones que no te-nen altra feina i les venen apreus molt discrets. Però en elprocés que va de la pinya al pi-nyó envasat, el preu es multipli-ca misteriosament de manera ex-traordinària.

Senglar: Aquest animal ésun model pedagògic per aeducadors i polítics. Si se'l

tracta malament, se'l persegueixo se'l margina, aleshores actua deforma agressiva. Si se'l tractaamb respecte, se li proporcionamenjar i no se'l persegueix, es vaamansint i conviu sense proble-mes amb els humans. Collserolaés, en aquest sentit, un laboratoriúnic, que confirma les teories deJ.-J. Rousseau (llegiu Émile) i de J.G. Ballard (llegiu Nits de cocaïna).

T rufa: Espècie de fongque, a diferència de totsels altres, no té aparell vi-

sible a la superfície. Tampoc noté una època limitada de vida si-nó que creix al llarg de tot l'any.És molt apreciat en gastronomia.Això, i la dificultat de trobar-lo,fa que les plantacions estiguin es-trictament vigilades i assoleixipreus prohibitius.

U lls: En el bosc, hi veuenmolt més els ulls d'un ex-pert que els d'un profà.

Si els dos passen per un mateixlloc, el primer en sortirà amb elcistell ple de bolets comestibles ifruites de bosc i el segon amb ca-ra d'emprenyat i el cistell buit.

JAUME FABRE


DICCIONARI D'ESTIU

Tot un any per celebrar-ho

Documents

Costa Brava