ELSHCANIONS Divendres, 23 de febrer de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 134»Any IV • 115 pessetes

I Punt 1 seguit Els santcugatencs opinen sobre la pro­gramació dels Cinemes Sant Cugat a L'enquesta. Plana 4

L'última reunió dels responsables de la Guinardera amb els comerciants aclareix posicions. Plana 5

El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, deixa el seu càrrec a l'A­juntament enmig dels elogis de comiat de tot el consistori. Plana 7

Els veïns de la plaça de Barcelona i el president del CMSC difereixen sobre el futur de la plaça. Plana 9

Asdi col·locarà demà la primera pedra de la nova seu. Plana 9

El gerent d'Stanza Interiorisme, Àlex Barbero, explica a Les empreses que la decoració d'una casa dóna molta informació del propietari. Plana 12

El director del Centre Cultural, To­màs Seix, diu a Casa de la vila que «la resta de teatres no busquen l'au-tofinançament». Plana 14

Nats Nus Dansa torna a actuar avui al Teatre-auditori amb l'espectacle Què dius que què?. Plana 15

• Adolfo Pérez Esquivel El premi Nobel de la Pau del 1980 i rector de la Uni­versitat Internacio­nal de la Pau de Sant Cugat, consi­dera que al presi­dent del seu país, Carlos Menem, «se li ha de fer un judici polític». El coordi­

nador argentí del Servicio Paz i Jus­tícia va ser diumenge passat a Sant Cugat. Plana 11

I Esports El president del Club Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, no descarta la possibilitat de traslladar l'equip de ciutat si no troba espònsor. Plana 20

La Unió Esportiva Sant Cugat des­titueix el coordinador de la secció de bàsquet i entrenador del primer equip, Marcel·lí Massafred. Plana 22

• Apunts La radiografia explica avui la història i les activitats de l'Agrupament Es­colta la Floresta. Planes 29 i 30

I Antigues pastisseries

Els mestres de les pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Roura creen el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat. Plana 28

*l

T^SSftWw^ ftCHWBdítt ^^ÉH^VQ^^GA^

Els cinemes s'estanquen per sota dels 300 mil espectadors

H 65% de les pel·lícules programades el 95 són nord-americanes ^

Aymerich reconeix que les quatre sales actuals s'estan fent «insuficients»

1 S'«estudia» ampliar l'oferta obrint-ne de noves a Torre Blanca o a la Guinardera

LES DEU PEL·LÍCULES MES VISTES

Títol

Cai^r

UWites cfe *todfson Congo Jungla de ÇriMiai III. La Vi TwoMuch

Mlentras dormia» El primor Caballero Acoto

N. d'espectadora

«.718

8.437

8.20»

7.396 7.31

7J0Í m^jWtti*"

• Sant Cugat.— L'assistència als Cinemes Sant Cugat l'any 95 es va estancar lleugerament per sota de la barrera dels 300 mil espec­tadors. Concretament, el descens respecte del 94 és de 14 mil per­sones. Una altra dada significa­tiva: un 65% de les pel·lícules que s'hi van programar l'any passat eren de producció nord-america-na; la resta eren espanyoles i europees . Tothom es declara satisfet per les xifres, tot i que l'alcalde, Joan Aymerich, reco­neix que l'oferta actual de quatre sales s'està fent «insuficient». Per això, s'«estudia» la possiblitat d'incrementar-la, bé ampliant l'e­difici del Centre Cultural, o bé autoritzant un complex de mul-ticines a la Guinardera. Plana 13

ENTITATS

Més de 700 persones van assistir dissabte al Teatre-auditori pel festival pro Llar d'Avis de la Parròquia.Foto: MANÉ ESPINOSA.

Ciutadans, entitats, polítics i església, en la festa pro Llar d'Avis • Sant Cugat.— El festival pro Llar d'Avis de la Parròquia va reunir tots els sectors socials de Sant Cugat: autoritats polítiques i eclesiàstiques, representants d'entitats i ciutadans van omplir el Teatre-auditori.

Tot i que el públic va demostrar entusiasme des del principi, amb l'escenificació de la mort de l'Abat Viure, l'ambient es va es­calfar al màxim amb la subhasta del bàcul escènic, que el primer comprador va tornar

per repetir-la i augmentar la recaptació. El violoncelista andorrà i veí de Sant Cugat Lluís Claret va arrodonir la nit amb el que era la seva primera actuació al Centre Cultural. Plana 26 i Editorial, plana 16

El TSJC anul·la l'adjudicació del CAP a Mútua de Terrassa

La Generalitat obrirà un concurs públic per tornar a cedir-ne la gestió Els responsables de la Mútua diuen que el servei no es veurà afectat

• Sant Cugat.— El Tribunal Superior de Justícia de Ca­talunya ha anul·lat la cessió de la gestió del CAP Sant Cugat per part del Servei Ca­talà de la Salut a Mútua de Terrassa perquè es va fer per adjudicació directa i no per

concurs públic. Davant d'a­questa decisió, la Generalitat presentarà un recurs al Su­prem i convocarà, paral·lela­ment, el preceptiu concurs públic. Mentrestant, el servei «no es veurà afectat». Plana 3 i Editorial Plana 16

I issenyem i posem a la seva disposició els més avançats sistemes de

reg automàtic, per mantenir el seu jardí en óptmes condicions.

ARA, SI VOSTÈ INSTAL·LA EL SEU REG AUTOMÀTIC, EL PROGRAMADOR U POT SORTIR GRATUÏT

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aques ta s e t m a n a podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «El Demonio vestido de azul», que es projecta en versió original el dissabte 24 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Posa 't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L 'horar i per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Entrades per al Barca - Betis

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Betis, que es disputa el proper diumenge 25 de febrer. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 Informació mat ins : 9 a 10 h. (Si ta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMI'S! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 . Divendres, 23 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT JUDICIAL/SANITAT

El Servei Català de la Salut obrirà concurs per tornar a adjudicar la gestió del CAP

El TSJC anul·la la cessió a Mútua de Terrassa perquè es va fer per adjudicació directa CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat— El Servei Català de la Salut obrirà un concurs públic per tornar a adjudicar la gestió dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Sant Cugat i Olesa de Montserrat,

La situació que ha provocat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es remunta a l'any 92. El Servei Ca­talà de la Salut va decidir endegar una experiència pilot als ambu­latoris públics de Sant Cugat i Olesa, cedint la seva gestió a una entitat sanitària privada. L'adju­dicació es va fer de forma directa a Mútua de Terrassa, que des de llavors s'ha encarregat de la gestió del CAP Sant Cugat «amb l'increment de la flexibilitat en els serveis que això ha comportat amb vista a la població», destaca el director del sector sanitari Sant Cugat-Rubí-Terrassa, Joan Martí. El sindicat CCOO va presentar un recurs contra l'adjudicació i el tribunal li ha donat la raó, argumentant que la cessió de la gestió dels dos CAP s'hauria d'ha­ver fet per concurs públic. Davant aquesta decisió, el Servei Català de la Salut optarà, d'una banda, per presentar un recurs de cas­sació davant el Tribunal Suprem i, de l'altra, per obrir un concurs públic que servirà per adjudicar de nou la gestió dels dos centres a una entitat privada. «No sabem en quins terminis ho farem, potser en tres mesos», assegura Martí.

Per entendre aquesta situació, el responsable del sector sanitari del Vallès recorda que la cessió a Mútua de Terrassa «s'ha de situar en un context temporal de­terminat». L'any 92, tots els am­bulatoris catalans estaven inte­grats dins la xarxa pública de l'Ins­titut Català de la Salut. La dels CAP de Sant Cugat i Olesa va ser una experiència pilot que els responsables del Servei Català de la Salut van considerar «serveis especials», únic cas en què la llei permet saltar-se el concurs públic. En aquells moments, recorda Martí, «no teníem cap intenció

segons ha assegurat a aquest setmanari el director de l'àrea Sant Cugat-Rubí-Terrassa, Joan Martí. La decisió s'ha pres després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi anul·lat el contracte de cessió que es

va fer l'any 92 a Mútua de Terrassa. En aquella ocasió, l'adjudicació va ser directa. CCOO ho va denunciar i els tribunals li han donat la raó. El Servei Català de la Salut presentarà a més un recurs al Tribunal Suprem.

Fa més de tres anys que Mútua de Terrassa va assumir la gestió del nou CAP Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS

El servei no es veurà afectat d'infringir aspectes normatius». El responsable del Servei Català de la Salut, però, emmarca el recurs que va presentar CCOO en un debat més ampli: sanitat públi­ca/sanitat privada. «Ara està clar que el finançament de la sanitat ha de ser públic i s'accepta que la gestió pugui ser, però, privada». Aquesta fórmula —que l'alcalde, Joan Aymerich, defineix com «un encert»— no estava tan clara l'any 92 i, de fet, s'ha anat perfeccionant durant aquest temps «amb una millora progressiva del servei». La prova és que les adjudicacions posteriors d'altres ambulatoris —el de Terrassa Sud, per exem­ple— s'han fet per concurs públic, tal com marca la llei.

c.c. • La decisió del tribunal «no tin­drà conseqüències en el servei que s'està oferint al CAP Sant Cugat ni en el personal», ha assegurat el gerent de l'àrea assistencial de Mútua de Terrassa, Rafael Barba. «Treballem amb aquesta perspec­tiva», diu Barba, que reconeix, però, que «haurà d'haver-hi un procediment de tipus administra­tiu perquè el contracte —reno­vable cada tres anys— entre el Servei Català de la Salut i la Mú­tua s'adapti a la legislació vigent».

La mútua, una entitat sanitària sense ànim de lucre, gestiona el

centre de Sant Cugat amb un pres­supost anual de 200 milions de pessetes que li transfereix la Ge­neralitat, la qual es va encarregar de construir l'edifici del carrer la Mina en uns terrenys cedits per l'Ajuntament i d'equipar-lo. En el seu moment, l'adjudicació de la gestió a una entitat privada va provocar les protestes de la secció local d'IC. Des de llavors, s'han introduït serveis «que fins ara no contemplava la sanitat pú­blica», defensa l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que con­sidera que tot l'afer «és una bo­geria i una pèrdua de temps».

INFRAESTRUCTURES

Les instal·lacions de la Casa Mònaco es presenten com a eina per optíniitzar Serveis Personals Reuneixen tots els departaments de l'àrea

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— El fet d'haver trobat unes instal·lacions on totes les seccions de Serveis Personals puguin treballar juntes garanteix «el funcionament interdeparta-mental que s'ha volgut donar a la nova macroàrea». Aquest és l'objectiu del trasllat al carrer Cà-novas del Castillo de les àrees municipals d'Ensenyament, Cul­tura i Joventut, Sanitat i Serveis Socials i Esports, segons Àngels Ponsa, la tinent d'alcalde que les coordina des de les últimes elec­cions municipals.

Ponsa i l'alcalde, Joan Ayme­rich, van presidir dissabte la pre­sentació oficial de l'edifici, on tre­ballen 30 persones des del gener.

Segons Aymerich, «l'administra­ció ha de fer que els funcionaris treballin en bones condicions, per­què el servei al ciutadà millora».

La Casa Mònaco és un edifici postmodernista de principi de se­gle, i pertany al grup de resi­dències d'estiueig que van pro­liferar a l'Arrabassada en aquella època. Sempre havia estat de pro­pietat privada i els últims que el van ocupar van ser els pares espiritants. L'equip de govern del socialista Àngel Casas va adqui­rir-la per al municipi a principi dels 80, per 5 milions de pessetes. La rehabilitació de la Casa Mò­naco significa la recuperació d'un edifici que forma part del patri­moni arquitectònic de la ciutat. Aymerich i Ponsa, en una de Ics sales de la Casa Mònaco. Foto: J.A. MULA.

L'HGC podria assumir els llits d'alta tecnologia de Sant Pau

C.C. • Sant Cugat.— L'Hospital de Sant Pau de Barcelona podria vin­cular-se a l'Hospital General de Catalunya, a través del trasllat a Sant Cugat de la unitat de Bar­celona destinada a tractaments d'alta tecnologia. La decisió, però, no està encara presa, segons una informació publicada al diari El País. Aquesta seria una fórmula possible davant les dificultats de finançament que estan sorgint per construir el nou edifici de l'hos­pital de Sant Pau, un projecte que s'està replantejant la conse­lleria de Sanitat. El plantejament és el següent: la Generalitat tenia la intenció de construir un nou edifici que substituís la construc­ció modernista del barri de la Sa­grada Família de Barcelona. El deute acumulat al departament de Sanitat posa en dubte el pro­jecte i està obligant a buscar al­ternatives. Si Sant Pau s'alliberés dels llits dedicats a tractaments de tercer nivell, és a dir, d'alta tecnologia, i els traslladés a l'HGC, a la part superior de l'ac­tual edifici modernista es cons­truiria una planta més modesta dedicada a pacients que neces­siten tractaments de segon nivell. A favor d'aquesta alternativa exis­teix un argument clar: tota l'oferta d'alta tecnologia es troba actual­ment concentrada a Barcelona. Si una part es traslladés a la comarca del Vallès, es donaria també co­bertura a pacients de les comar­ques interiors.

Solució per als vitalicis

D'altra banda, el president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, ha assegurat a aquest setmanari que l'entitat ha trobat una fórmula que «resoldrà a favor de tothom» el conflicte que encara està pendent amb els 1.200 socis vitalicis que no han volgut renunciar al dret de rebre assistència sanitària gratuïta du­rant tota la vida. Segons Narbona, la solució passaria per pagar una indemnització a cada soci, però no ha volgut anar més enllà «fins que no s'aixequi la suspensió de pagaments. Llavors faré públiques altres novetats que milloraran no­tablement la situació de l'Hos­pital».

Narbona ha reconegut que si la Mútua de l'Hospital decideix trencar la relació d'exclusivitat que ara existeix entre les dues entitats i donar la possibilitat als seus afiliats de visitar-se a altres centres, això «podria repercutir negativament en l'hospital», que podria perdre una part d'un pa­quet de clients que ara té as­segurat. Tot i això, recorda Nar­bona, «està per veure que això es faci. Les dues parts hem de pactar, perquè existeixen encara massa dependències que no es poden tallar de cop». Finalment, el president de l'Hospital ha con­firmat que l'entitat està negociant convenis amb un total de tretze mútues.

34139.'06062 34139.'06062

SEGURETAT

Portes

rai Blindades ÏM Sant Cugat del Vallès, -a 589 17 99

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L ' E N Q U E S T A • La programació dels Cinemes Sant Cugat

LI AGRADA EL TIPUS DE PROGRAMACIÓ DELS CINEMES SANT CUGAT?

Rosa Bemedo

42 anys Mestra

• «Els títols són molt co­mercials, però són actuals. És una programació correcta per a un cinema rfuna ciutat petita. Jo hi vinc poc perquè m'agrada veure les pel·lícu­les en versió original.»

3a; •"'Sí

41 anys Mestressa de casa

• «La programació està bé, perquè van posant tes nove­tats de la cartellera. Jo hi vinc bastant sovint, cada dues setmanes, més o menys.»

*,"tíil$*yti\ .

Bs Cinemes Sant Cugat es van inagurar el novembre del 1992 i, des d'aleshores, el nombre

cf espectadors per any s'havia mantingut en prop de 300.000. Ara, però, la xifra ha baixat un 5%:

dels 306.000 espectadors del 1994 als 282.000 del 1995. Malgrat tot, els santcugatencs enques-

tats no mostren cap disconformitat amb el tipus de programació, basada en les produccions

nord-americanes. Només en algun cas es reclama la projecció de pel·lícules menys comercials.

L'enquesta ha estat feta per SMa Barroso davant dels Cinemes Sant Cugat ei dissabte 17 de febrer, ales sis de la tarda

"J- 27 anys

ÉAdvocat

»> «La programació està molt bé, perquè cada setma-

'£ na canvien les pel·lícules i ,;^ trobes tot tipus de gèneres. i Ara ja no cal anar a una attra jT ciutat a veure cinema»

se?

ILCannon

41 anys AdrnWstraiive i *

• «Jo la trobo irregular. Hi V-ha vegades que vull anar ai cinema i aquf trobo el que busco, però hi ha altres ve- , gades que haig d'anar a Bar- _;

ceionaoSàbadel.» *

•mJs

Connoii '-« Antoni Vario MeritxeH mar un \ Herranz Mesa Solà

39 anys > *

37 anys 24 anys 18 anys Mestressa de casa •- * Empleat de banca Paleta Estudiant

• «A mi no m'agraden gaire • «Jo la trobo molt bé. Jo • «Ami em semblajnolt bé, • «A mi m'agrada la progra­les pel·lícules que hi veig, ex­ vinc de Cerdanyola als Cine­ ::.** jo N vinc socint, cada dues . mació, tot i que es limita a cepte unes quantes. Jo hi mes Sant Cugat perquè aquí setmanes aproximadament 1 pel·lícules populars, però són vinc més que res per tes me­ - hi ha una cultura de l'espec­ acostumo a portar-hi el meu distretes. Potser es troba a ves filles, però jo no ets trobo tador més alta, la gent no fa fill.» faltar el cinema espanyol. El gaire substància, a les pel·lí­ tan soroll a la sala i els cine­ problema és que treuen les cules.» mes estan més nets.» _À: pel·lícules molt ràpid.»

Ofaa

31 anys Administrativa .

• «Jo vinc sovint al cinema i m m'agraden, sobretot tes-flofe j J" fes del dissabte, en v e r * » V original, i la resta de ta pro-•'. gramaeró, tot i que és me* ! j comercial, està bé per ver*-; |

tí un cop per setmana.»

' - • • • » . • . .

Albert

40 anys Industrial

• «A mi m'agrada, però hi r» setmanes que la quattat taka i després puja de cop, i et trobes que tens massa oferta 1 pocs des per aproft-t a r i * Jo manMnrjria algunes psi-Hcutes més temps.»

va*

Cristina Ctavijo

18anys Estudiant

• «L'únic problema que hi trobo ós que treuen les pel·lí­cules massa aviat De vega­des en vols anar a veure al-gunaiquan te n'adones ja r t w » * s t Però el tipus de rwa^BBcttesttmotbé.·

»

t

19 anys Estudiant

• «Canvien les pel·lícules massa sovint, però suposo que és qüestió del mercat Quan rrtí ha una que té més èx» dura més en cartel. Però la programació està bé pel que ós Sant Cugat»

31 anys PubSctória

• «L'oferta està bé, però hi ha algunes pel·lícules, menys comercials, que s'han d'anar a veure Barcelona. A més, canvien la programació massa sovint»

24 anys Secretària

• «Les pel·lícules són mas­sa cornsraata. Per veure el que vul, haig tTanara Barce­lona, i aquf hi vinc quan em trobo una tarda de drssabteo de dkjrnertgé que no sé què fer.»

m-à

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 5

COMERÇ

Els comerciants aclareixen els dubtes envers el centre comercial de la Guinardera

El dia 27 es clou el termini de demanda CATI MORELL

H Sant Cugat.— Els comerciants de Sant Cugat i els promotors del Centre Comercial de la Guinardera s'han trobat en una reunió aclaridora amb l'alcalde, Joan Aymerich. Després de les explicacions que van donar promotors, arquitecte i propietaris del centre, els comerciants de Sant Cugat tenen fins al dia 27 de febrer per presentar les seves sol·licituds.

El responsable de la cadena Pryca a Catalunya, les Balears i el País Valencià, Joaquim Man-çanet, juntament amb els propie­taris del centre i els representants de Larry Smith, es va compro­metre públicament a donar totes les facilitats als comerciants de Sant Cugat, ja que «aquesta no és la primera experiència d'aquest tipus que la cadena comercial afronta». Mançanet creu que la resposta dels comerciants de Sant Cugat serà bona perquè «en altres ciutats s'han implantat en con­dicions diferents, amb menys ca­buda per a petits comerços, i ha funcionat». De fet, Mançanet va posar l'exemple de la ciutat de Manresa. Segons el directiu de Pryca, la capital del Bages va re­cuperar l'activitat comercial al centre gràcies a la implantació d'un hipermercat de la cadena francesa. Tant ell com els res­ponsables de les galeries comer­cials del Centre Comercial Sant Cugat van repetir en diverses oca­sions que la prioritat als comer­ciants locals està assegurada. De fet, després de la reunió, Joan

Aymerich es va mostrar satisfet pels resultats i va assegurar que hi havia comerciants que ja havien tancat el contracte amb la pro­motora comercial Larry Smith. Segons Aymerich, «aquesta sego­na reunió va resultar més pro­fitosa per a tots, tot i que va suposar un retard en les previsions que havien fet els directius del centre de la Guinardera». De fet, el termini que tenien els comer­ciants locals per donar una res­posta a la promotora —s'acabava el dia 15— s'ha allargat consi­derablement i no es tancarà fins d'aquí a quatre dies (27 de febrer), data que esperen les grans firmes comercials per fer-se un lloc al nou centre, que obrirà les seves portes a l'octubre del 96, si es compleixen les previsions. Ayme­rich assegura que es va veure obli­gat a allargar aquest termini, ja que en la reunió anterior que ha­vien tingut els comerciants amb els representants de Larry Smith «s'havia aclarit poca cosa».

Els comerciants es van mostrar escèptics en alguns moments de la reunió i alguns consideren «in-

Moment de la reunió en què l'arquitecte del centre explicava l'organització de les plantes. Foto: JA. MULA

creïble que una cadena com Pryca no hagi fet un estudi d'impacte sobre el petit comerç a les ciutats on s'ha instal·lat», tal com va afir­mar Mançanet a la reunió. Però, d'altra banda, pensen que es tracta d'un projecte «segur» ja que «Pryca és una cadena que respondrà en moments clau i que treballarà per­què el centre funcioni».

Abaratir els túnels

Joaquim Mançanet ha confir­mat la intenció de Pryca d'arribar a un acord amb l'empresa con­cessionària dels túnels de Vall-

vidrera (Tabasa) per abaratir els costos del peatge —que ara costa 430 pessetes—. Aquesta mesura afavoriria l'entrada de visitants provinents de Barcelona al Centre Comercial Sant Cugat. Els pro­motors asseguren que volen arri­bar a registrar una xifra de 9.800 milions de visitants durant el pri­mer any. Per fer-ho, s'han de se­guir totes les estratègies possibles i, entre elles, hi ha la negociació amb Tabasa que, segons Mança­net, «de moment, va endavant i s'espera que acabi positivament per a l'empresa concessionària

dels túnels i per a les empreses instal·lades al centre comercial».

Extintors

Sant Cugat del Vallès, s 589 17 99

ONVERGÈNCIAI UNIÓ

ACTE POLÍTIC Dimecres 28 de febrer a 2/4 de 9 del vespre

UNIÓ SANTCUGATENCA Intervindran:

Joan Aymerich Lluís Recoder (Candidat al Congrés)

Miquel Roca i Junyent

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

ENSENYAMENT

Tornar a escola quan un ja no porta mitjons curts, no acostuma a esmorzar llet amb Cola-cao i té la responsabilitat de portar una casa o trobar una feina és una experiència que fa créixer, encara que un ja sigui gran. L'escola d'adults de Sant Cugat funciona amb l'objectiu de preparar aquelles persones que no han tingut l 'oportunitat de fer-ho quan eren joves, i també dóna l'opció a molta gent d'ocupar el seu temps lliure amb activitats diverses.

Tornar al «cole» amb més de 14 L'escola d'adults permet recuperar o ampliar coneixements i fer amics

ANGHLS CASTUERA H Sant Cugat.— L'escola d'adults no és un centre habitual. Aquí, la majoria dels alumnes no vénen obligats per ningú, ni la mare els hi ha de portar a contracor i plo­rant desesperadament. Els alum­nes són gent adulta, que han triat amb plena consciència anar a clas­se. El nom, escola d'adults, sug­gereix que només hi estudien per­sones que volen aprendre a llegir o a escriure, i allò bàsic que els que estudiaven fa quaranta anys anomenaven «les quatre regles»: sumar, restar, multiplicar i dividir. L'escola d'adults és això. però també moltes coses més: els gai­rebé 250 alumnes que van a classe són. sobretot, persones que passen unes hores aprenent delicioses re­ceptes de cuina i després sorpre­nen la família, per exemple. Els tallers d'activitats tenen un èxit que gairebé ha desbordat les pos­sibilitats del centre. L'últim que s'ha muntat, un de costura, està saturat, tot i que se n'han fet dos cursos. Aquest taller es va organitzar perquè moltes perso­nes ho van demanar. De moment, ja han tallat el patró d'una faldilla. i encara que convindria que les principiants fessin la primera en paper, la professora les ha vist tan avançades que ha deixat que s'hi posin directament amb la roba.

Fils tallers d'activitats no són una oferta que l'escola hagi de plantejar per obligació. La direc­tora i les professores que hi tre­ballen . però. consideraven que feia falta «aquest tipus d'activitats per a persones que disposaven de temps lliure i tenien ganes d'aprofitar-lo».

Un punt de partida

L'escola d'adults és un centre d'ensenyament reglat com qual­sevol centre públic de Catalunya. L'escola depenia de la conselleria d'Ensenyament, però fa uns anys es va traslladar la competència a l'àrea de Benestar Social, un fet que demostra la idea que té l'administració sobre aquests cen­tres. Les persones que hi treba­llen, la directora i les professores, en canvi, no ho veuen de la ma­teixa manera. «No creiem que aquesta escola sigui un reducte marginal per a persones grans o analfabetes. Tot al contrari. És un espai de trobada, un punt de partida on els alumnes que se­gueixen l'ensenyament reglat te­nen l'oportunitat de posar unes bases», explica Andrea Sànchez. la directora. L'escola va ins­tal·lar-se a Sant Cugat fa uns 18 anys, sota l'adscripció de la Ge­neralitat. Les dependències, com és normatiu, les va haver d'aportar l'Ajuntament, que va cedir una part de la segona planta de la Casa de Cultura.

Aquesta idea que l'escola és un espai on la gent pot anar a posar els totxos d'una columna, la tenen molt clara els integrants del grup més jove de l'escola. Fan el graduat als matins, cada dia una assignatura. Tenen entre 17 i 29 anys, i són aquí perquè no van poder obtenir el graduat es­colar quan estudiaven a l'escola. Tot i així, alguns fins i tot van arribar a l'institut.

«Aquí no ens tracten com nens, i com que som pocs, les profes-

L'ESCOLA D ADULTS

Matí Graduat escolar

Pregraduat

Aula oberta: fa//ers de cuina, manualitats.

costura i jardineria

Anglès: Nivell d'iniciació I i II

L'escola és oberta de 9 dol mati a 9 del vespre

iré* I votpr* Graduat escolar

Pregraduat

Aula oberta: •; de cuina, manualitats. costura i lardineria

Iniciació a la lectura i a l 'escriptura

Cert i f icat d'estudis bàsics

Els alumnes de graduat de la primera hora de la tarda s'apliquen a fer unes divisions, en una de les aules de l'escola d'adults. Després vindran els del curs d'alfabetització. Al costat, s'estan fent tallers de jardineria amb una professora nova.Foto: JA. MULA.

Alfabet i tzació per a estrangers

Preparació per a la prova de maduresa FP1 (administratiu)

• b i U t a t e t i

sores ens poden explicar les coses molt millor, tenen més temps per a nosaltres», explica una de les noies. En aquest punt coinci­deixen gairebé tots. També diuen que no passen vergonya per haver de tornar a classe quan els altres ja treballen o són a la universitat. Són conscients que s'estan pre­parant. No porten gaires deures a casa, la majoria els fan durant les classes i no troben a faltar tampoc el temps d'esmorzar al pati. «Sortim a fer un cigarret quan ja no podem més», i tots esclaten a riure.

Un grup de dones fa unes clas­ses semblants a la tarda, també a primera hora. Van a escola un altre cop perquè «havíem oblidat el poc que sabíem», i «ens hem

de moure amb seguretat per la vida. Jo no sabia ni omplir un document», assegura Isabel Ca­ntero, una de les alumnes. La ma­joria són casades, tenen fills i néts, i les seves famílies estan molt or­gulloses de la decisió que han pres. «El meu marit em porta cada dia», assegura una senyora que aviat tindrà dos néts més. Moltes asseguren que els seus fills o els seus néts els ajuden quan tenen dubtes.

En aquest grup. d'unes dotze persones, només hi ha un home. Al grup que entrarà després no­més n'hi ha dos. «La nostra ge­neració tenia uns pares que vet­llaven més per l'educació dels fills que de les filles. Les nenes en tenien prou de saber portar la

casa i casar-se», assegura una de les alumnes de l'horari de tar-da-vespre. La seva companya afe­geix: «Als homes, els fa més ver­gonya admetre que no saben.» Tots els alumnes, homes o dones, assumeixen la seva situació i no s'avergonyeixen de dir que han tornat a escola. «És molt impor­tant aprendre, però és que, a més, ens ho passem bé». Tot i que són gent assenyada, les seves obli­gacions familiars els impedeixen, moltes vegades, seguir el curs amb continuïtat.

Portar la feina a casa

La majoria dels alumnes dels tallers també són dones. Els di­marts a la tarda, per exemple, només hi ha un home fent les activitats. Les tècniques varien cada quatre o cinc classes, i avui començaran la jardineria. Per a una de les senyores, la gràcia rau precisament en el fet que no s'a­vorreixen perquè sempre fan coses noves. El cavaller demana que s'aclareixi que «s'hauria de cen­trar el curs en el policromat, per exemple, que és amb el que vam començar, per poder dir que real­ment en sabem. Jo, ara, quan em pregunten sobre això que faig, no­més sé dir que he pintat una fi-gureta». En aquest curs hi ha una dona de 84 anys que entra a classe amb molta disposició, fent gala que, quan es tracta d'aprendre, el problema no és l'edat, sinó les ganes. I la prova d'això és el que fa ella mateixa.

900 estudiants han seguit el cicle de conferències universitàries

À.C. • Sant Cugat.— Uns 900 alum­nes de tercer de BUP i de COU dels instituts de Sant Cugat han participat des del dia 30 de gener en el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que han organitzat l'àrea d'Ensenyament i el Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament de Sant Cugat. El cicle ha arribat a la seva cin­quena edició. Aquesta programa­ció pretén orientar els estudiants que han de decidir què volen fer quan acabin el batxillerat, i pro­porciona als pares i als alumnes la informació de les carreres més importants.

Segons Manel Turón, respon­sable del SIJ i un dels creadors d'aquest cicle, els resultats són molt positius, tot i que la valoració definitiva es farà després que els tècnics s'hagin reunit amb repre­sentants dels instituts per discutir el desenvolupament del cicle. De fet, la programació encara no ha acabat perquè falta per fer-se una xerrada, la que es refereix a les ciències de l'educació: mestre, pe­dagog i educador social. Aquesta conferència no es podrà fer, se­gons Manel Turón, fins a finals del mes de març o començaments de l'abril.

Enguany, la programació de les xerrades s'ha modificat en dos as­pectes que han permès concretar la informació que es donava als interessats. En primer lloc, s'han afegit al cicle algunes diploma-tures recents, com ara bibliote­conomia o treball social. A més, han vingut més experts a explicar cadascuna de les especialitats. En el cas de les carreres de la Uni­versitat Politècnica, per exemple, hi han participat tres ponents que

-han explicat les diferenst disci­plines que s'imparteixen en el campus.

Les conferències d'econòmi­ques i empresarials, els cicles for­matius de formació professional, ciències ambientals, veterinària i biologia, i també les enginyeries tècniques, han tingut la partici­pació més gran. Des d'ara, tota la informació que s'ha exposat al cicle queda a disposició dels joves interessats al SIJ. Aquest servei és obert cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 8 de la tarda, a la Casa de Cultura.

Les targetes dels Ferrocarrils es poden comprar als caixers • Sant Cugat.— Els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya podran adquirir a partir d'ara els abonaments a viatges múltiples més còmodament. La companyia ferroviària ha incor­porat un nou sistema de compra d'aquests títols de viatge, i es po­den aconseguir també als caixers automàtics. Les targetes multiviat-ge de la companyia Ferrocarrils de la Generalitat es poden com­prar a més de 400 caixers au­tomàtics de la Caixa des de dilluns. Les targetes que estan a la venda amb aquest servei són les de les línies del Vallès, entre Barcelona, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa i la Universitat Autònoma.

El sistema Servicaixa permet adquirir les targetes multiviatge durant les 24 hores del dia, tots els dies de l'any. EI pagament es pot fer amb llibretes de la Caixa, amb la targeta 6000 o amb les targetes de crèdit Visa o Mas-tercard. Segons fonts dels Ferro­carrils, també es poden comprar als caixers les targetes dels tra­jectes que cobreixen la línia del Llobregat i després de l'estiu s'in­corporaran les de les altres línies de la companyia ferroviària. / À.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 7

L'àrea de Medi Ambient gestionarà un pressupost de 81 milions

À.C. • Sant Cugat.— L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament tindrà un pressupost de més de 80 mi­lions de pessetes per gestionar la propera legislatura. Gairebé la meitat d'aquesta quantitat, un 42%, es destinarà a la gestió fo­restal i lluita contra els incendis. Segons va explicar en roda de premsa el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, aques­ta partida servirà sobretot per mantenir i ampliar el Pla Integral de lluita contra incendis que es va començar a aplicar fa un any. Un 37% del pressupost, aproxi­madament uns 30 milions de pes­setes, es dedicarà a la protecció i gestió dels espais naturals del municipi. Un dels objectius de Busquets és precisament elaborar una relació de tots els espais na­turals que hi ha a Sant Cugat i un pla per conservar-los. L'es­tany dels Alous, on es començarà aviat una segona fase de recu­peració, rebrà 8 milions de pes­setes. 22 milions de pessetes es dedicaran a la protecció de la Torrenegra i a l'elaboració d'una guia de les rieres i torrenteres més importants, que serveixen de corredors entre les diferents zones boscoses. Un 9% del pressupost de l'àrea de Medi Ambient es dedicarà al control mediambien-tal. La resta serà per sufragar les despeses d'educació i sensibilit­zació, protecció dels animals i d'al­tres aspectes. Busquets va asse­nyalar que el pressupost d'aquesta àrea és un dels més elevats, en relació amb d'altres municipis de característiques semblants a les de Sant Cugat.

López Bulla participarà a l'Aula Cultural del CMSC •Sant Cugat.— L'exsecretari de CCOO a Catalunya, Josep Lluís López Bulla, visitarà dimarts el Club Muntanyenc Sant Cugat per participar en el cicle de xerrades Aula Cultural que organitza l'en­titat. López Bulla parlarà a la seva conferència sobre les relacions que hi ha hagut entre la cultura i el sindicalisme al llarg de l'e­volució del moviment sindical. Ló­pez Bulla ha estat durant molt de temps el secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, després d'una llarga i comprome­sa lluita pels drets dels treballa­dors que el van portar en diverses ocasions a la presó. Actualment, López Bulla és el director de l'Es­cola de Formació de Comissions Obreres. La xerrada serà dimarts, a partir de les vuit, a la sala d'actes del Club./À.c

POLÍTICA

Joan Franquesa s'acomiada enmig d'inevitables elogis a la seva tasca

L'oposició diu que «lamenta» la dimissió de rexresponsable d'Urbanisme CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, va assistir dimarts al seu últim ple. La dimissió, anunciada fa un mes, es va fer efectiva enmig dels tradicionals i inevitables elogis a la seva gestió i tarannà polític. El d'ell

«Aquest és un dels punts més difícils que m'ha tocat en aquests anys per la càrrega d'emotivitat que per a mi comporta.» Així co­mençava el fins dimarts tinent d'alcalde d 'Urbanisme, Joan Franquesa, un discurs d'acomia­dament en què no es va oblidar ningú a l'hora de dedicar agraï­ments. Sobretot, als seus com­panys d'equip de govern —«els encoratjo a tots per tirar endavant amb la mateixa força i il·lusió que fins ara»— i als grups polítics de l'oposició: «Vull agrair el tracte que he rebut i també el nivell de debat que s'ha generat.» En el mateix to d'acomiadament evo­catiu, va dir: «La meva màxima sempre ha estat buscar el diàleg amb els altres», un tarannà que tots els grups de l'oposició, sense excepció, li van reconèixer. L'ex-tinent d'alcalde va acabar amb una afirmació ambigua: «Resto a la disposició de l'alcalde i de tots vostès per a tot allò que sig­nifiqui en el futur la millora de la nostra ciutat.»

Ningú de l'oposició va qües­tionar els arguments que Fran­quesa ha donat per deixar el seu càrrec, resumits en motius «per­sonals i familiars». «No és la meva intenció fer una valoració política d'aquest fet; acceptem com a sin­cers els motius que s'han esmen­tat», va afirmar el portaveu d'IC, Francesc Godàs, qui va assegurar que lamentava la dimissió de Franquesa. «És bo no perpe­tuar-se en els càrrecs públics», va dir, però «em sembla que la teva capacitat de treball i la teva il·lusió per la ciutat encara no estaven esgotades». També el portaveu del PP, Jaume Tarragó, va voler reconèixer que «la seva tasca ha estat positiva» i, tot seguit, va deixar anar una insinuació: «Si deixa el càrrec per raons de cons­ciència, el nostre reconeixement serà més gran. El temps, jutge inapel·lable del comportament dels homes, ens ho dirà.» Va ser després el torn del portaveu d'Ur­banisme del grup socialista, Joan Gaya, que va destacar «aquest es­pecial tarannà dialogant que ens ha dut sovint a un contrast d'idees que per a mi ha resultat molt interessant i gratificant». També va tenir paraules pels motius que

va ser un discurs d'agraïment a companys d'equip de govern de CiU, membres de l'oposició, funcionaris i, fins i tot, premsa. Els de la resta de grups, un rosari de lloances: «ho lamentem», «li desitgem molta sort» i «la seva tasca mereix un reconeixement» van ser algunes de les frases més repetides.

Encara que sembli un tòpic, Joan Franquesa no va saber amagar l'emoció durant el seu últim ple. Foto: J.A. MULA.

han portat l'extinent d'alcalde a dimitir: «Entenem que arriba un moment que s'ha de prendre una decisió d'aquest tipus si es creu que no hi ha una altra manera de compatibilitzar actituds, opi­nions i professió» amb la política.

L'equip de govern va ser el més breu. Jaume Busquets, per ERC, va felicitar Franquesa «per la part que li correspon en una obra urbanística que ha deixat una empremta de qualitat que estic convençut que mantindrem». Pas­qual d'Ossó, portaveu de CiU, re­cordava que «la dedicació a la política local, i més si és al teu poble, sempre enriqueix. I des de l'àrea d'Urbanisme hi ha una oportunitat extraordinària d'enri­quir-se», i l'alcalde, Joan Ayme­

rich —que assumeix la respon­sabilitat política directa de l'àrea d'Urbanisme—, es va referir a l'ex­tinent d'alcalde com «l'amic Fran­quesa», agraint-li «el treball que ha fet a l'equip de govern, on hem estat companys quatre anys».

RSC ofereix programació especial d'eleccions • Sant Cugat.— Com és habitual en períodes de campanya elec­toral, Ràdio Sant Cugat ha or­ganitzat una programació especial dividida en dos apartats. El pri­mer, el d'espais gratuïts reservats als partits polítics, començarà di­lluns vinent amb ERC i acabarà divendres amb el PSC, havent pas­sat per IC-Els Verds, el PP i CiU. La participació en aquests espais, que s'emetran cada dia en directe de dos quarts de deu a les deu del matí, s'ha establert en funció dels resultats que les cinc for­macions polítiques van obtenir a Catalunya en les eleccions gene­rals del 93. La programació es­pecial es completa amb el segui­ment de la jornada electoral del 3 de març a Sant Cugat, des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. A partir d'aquesta ho­ra, l'emissora municipal emetrà un programa especial, conduït pel director de RSC, Xavier Fornells, per recollir els resultats de Sant Cugat, el Vallès, Catalunya i la resta de l'Estat. / C.c.

Miquel Roca presidirà l'únic míting de CiU a Sant Cugat H Sant Cugat.— El regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i exportàveu del grup nacionalista català al Congrés, Miquel Roca, presidirà el míting de campanya que la coalició ha organitzat per al dimecres 28. En l'acte parti­ciparan també el santcugatenc Lluís Recoder, número 5 de les llistes per Barcelona, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. El míting, l'únic que farà CiU a Sant Cugat, començarà a dos quarts de nou al teatre de La Unió. / c.c.

Imma Mayol explicarà el programa dlC-Els Verds I Sant Cugat.— La diputada al Parlament de Catalunya Imma Mayol exposarà les línies mestres del programa d'IC-Els Verds, en un acte que la coalició ha or­ganitzat per dimecres que ve a la Casa de Cultura. L'acte el pre­sentarà el coordinador d'IC a Sant Cugat, José Fernando Mota, i co­mençarà a les vuit del vespre. / c.c.

— B f e i i i 33027/236681 n

— B f e i i i

<®>om WGfo 1 I

<®>om WGfo 1 I

, A L U M I N I 1 V I D R E

; EXPOSICIÓ I VENDA ) C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 l SANT CUGAT Fax 675 28 61

SERVEIS

Una empresa immobiliària edita un plànol amb els carrers dels districtes

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Una empresa immobiliària de Sant Cugat, Saka, ha publicat un plànol urbà que inclou exclusivament els districtes de les Planes, la Floresta i Mi-ra-sol, l'EMD de Valldoreix i les urbanitzacions de Mas Janer i Can Cortés. El plànol, únic a tot el municipi d'aquestes característi­ques, recull els carrers i les nu­meracions dels edificis de les zo­nes incloses. El dibuix dels carrers indica també els equipaments més importants de cada sector.

Els responsables de l'API Saka

van decidir-se a editar aquest plà­nol en veure que era molt ne­cessari per a molts ciutadans d'a­questes zones, que no disposaven d'un planell específic, amb les nu­meracions. La intenció de l'em­presa immobiliària és proporcio­nar el màxim servei a tots els ciutadans de Sant Cugat. Aquest és un instrument que pot resultar moilt útil a tots els santcugatencs. El plànol, que està concebut i elaborat pels responsables de Sa­ka, es pot trobar a les oficines de l'empresa immobiliària. L'úl­tima edició va sortir al novembre.

IMPORTANT EMPRESA DE SERVEIS D'ÀMBIT NACIONAL, VOL INCORPORAR AL SEU CENTRE DE

TREBALL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, UN:

ENCARREGAT DE MAGATZEM

REQUISITS: - Edat de 23 a 30 anys - FP 2on grau - Coneixement d'informàtica a nivell d'usuari. - Es valorarà experiència, però no és imprescindible. - Carnet de conduir. - Lliure del Servei Militar. - Preferentment amb residència propera al lloc de treball.

Interessats enviar currículum vitae i fotografia a l'apartat de correus, núm. 6 de Sant Cugat del Vallès, 08190

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19%

Les agrupacions locals dels principals partits polítics tenen un paper modest en unes eleccions generals com les del 3 de març: els seus militants s'espavilen per engruixir els voluntaris que hauran de penjar banderoles, fer d'interventors, emparar els líders i buscar donatius per finançar algun acte de campanya.

A l'ombra dels grans líders Els partits kicals se les enginyen a la campanya

RESULTATS DE LES ELECCIONS GENERALS A SANT CUGAT

PSC IC-PSUC 3 1 % 17,2%

ALTRES 2 7 , 4 1

PSC OU IC-PSUC PP 26,0% 18,3% 17,2% 4,2% ERC

" ~ l i • l * ALTRES

29,7

PSC-PSOE 4 0 , 3 %

CiU PP IC 25,7% 16,1% 4,8%

Aquests dies de campanya elec­toral. els protagonistes tenen noms i cognom- clars: lelipe Gon-yàlcz. José Mana Aznar i Julio Anguila comparteixen fanals i tan­ques amb Narcís Serra. Josep Ma­ria Trias de Bes. Joan Saura. Joa­quim Molins i Pilar Rahola. Ells s'emporten els aplaudiments d'in-condicionais militants i simpatit­zants i les etíliques dels adversaris: però. darrere seu. una maquinaria anònima es mou per aconseguir transmetre als electors el millor dels M'ih candidats. I quin paper tenen les agrupacions locals en una campanva d'eleccions gene­rals.' l'oc. IX- tel. tant com doni de si cl seu voluntarisme i les ganes de col·laborar.

I MI el cas de Sant Cugat, és la direcció de Barcelona -—o de la comarca, en el cas de les for­macions nies municipalistes com KR( la que marca les direc­trius. Les agrupacions locals com­binen les trameses que arriben des de les centrals dels partits amb la imaginació i els recursos propis —pocs-- per aconseguir a i.-. SL-\a ciutat una campanya més o minvs lluïda.

Pancartes, banderoles i cartells

—cada cop menys- es dissenyen i reparteixen des de Barcelona a cada localitat. Als militants i voluntaris locals se'ls reserva el privilegi de penjar-los —com més visibles millor—. ERC. però, lloga una empresa que ho fa en l'àmbit nacional, tot i que eís seus mi­litants no es deslliuren de tasques similars. Però no a tothom li agra­da aquest sistema tradicional de campanya. «Ja se que s'ha de fer. perquè ho comporta tota aquesta parafernàlia. però tampoc no crec que serveixi per aconseguir massa vots», diu el portaveu del PP. Jau­me Tarragó. També la central ela­bora les llistes censals per bom­bardejar les bústies de cada do­micili amb fotos, programes i pa­peretes de vot. «Nosaltres esmer­cem bona part dels esforços a repartir propaganda pels carrers». explica el primer secretari de l'a­grupació del PSC, Jordi Menén-dez. Els socialistes han creat un comitè de campanya, integrat per unes cinquanta persones, a les quals s'hauran d'afegir, corn els passa a tots els partits, els que treballin com a interventors i apo­derats el diumenge de les elec­cions. A més, el PSC organitza

ERC 4 , 1 %

ALTRES 9 %

PP IC ERC 1 2 , 3 % 5 % 2 £ %

ALTRES 8 %

PSC PP IC ERC 38% 26,7% 1 3 % 9% 2.7%

-r- T - i - - r '

CiU PSC PP IC

ALTRES 10,7%

36,4% 27,3% 19,3% 8% ERC

'-Z° 5,8%

ALTRES 3 , 3 %

reunions restringides amb mili­tants de cada barri i muntaran un autocar per assistir al míting de Felipe Gonzàlez a Barcelona.

Recursos minsos

El pressuposi que té cada partit varia. La majoria són incapaços de fixar-lo —o prefereixen no

fer-ho—. Lis únics que donen nú­meros són el PSC —entre 300 i 500 mil pessetes— i ERC —92 mil pessetes—. La majoria d'a-quests recursos surten del pres­supost de la secció i de donatius especials. Altres més modestos. com explica el coordinador local d'IC-Els Verds, José Fernando

Gràfic: EL PUNT.

Mota, només es gasten «la cola i el cordill» necessaris per en­ganxar i penjar el material. I els més afortunats, com CiU. reben una aportació de la central «que no cobreix, però. el 100% de les despeses», puntualitza el presi­dent de la secció local de CDC, Joan Aymerich.

Un moment de la presentació del programa d'ERC a Sant Cugat.Foto: JA. MULA

Els candidats de la comarca presenten el programa electoral d'ERC a Sant Cugat

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Una possible victòria del Partit Popular a les eleccions generals del dia 3 de març, podria canviar l'escenari po­lític a Catalunya, tant si la coalició Convergència i Unió arribés a un pacte amb la formació conserva­dora, com si no. Les relacions dels partits d'esquerra canviarien, i farien un front comú per con­trarestar un possible augment de poder dels partits de dreta.

Joan Ridao , pa r lamenta r i d'ERC, va assegurar això a la pre­

sentació dels candidats del Vallès Occidental a les llistes de la for­mació republicana per a les elec­cions generals. Aquest acte es va fer dimarts a la seu local d'Es­querra Republicana de Catalunya. Joan Ridao va afegir que, pel que fa als interessos de Catalunya, una victòria del PP seria «com sortir del foc per caure a les brases», en relació amb la política del PSOE.

Marta Nicolàs, Alfons Soriano i David Bajona, secretari executiu d'ERC de Sant Cugat, van pre­

sentar els eixos del programa re­publicà per actuar des del govern de l'Estat Espanyol. Francesc Su-tries, el quart representant de la comarca a les llistes, no va poder assistir a l'acte. Joan Ridao va destacar que la participació d'a­questes quatre persones és un «signe inequívoc del potencial que té el Vallès Occidental» per a la implantació d'ERC. Les línies del programa de la formació re­publicana es preocupen de la re­cuperació econòmica del país i paren atenció al progrés social.

Joan Herrera durant la roda de premsa de dilluns. Foto: J.A. MULA.

El número 6 (TIC assegura que «l'únic vot útil per als joves

catalans és el nostre» RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Joan Herrera, candidat número 6 per la circums­cripció de Barcelona d'IC-Els Verds, va presentar dilluns a la seu local d'aquesta formació el programa juvenil que han elaborat amb motiu de les eleccions ge­nerals del dia 3 de març. Herrera va assegurar que l'únic vot útil dels joves catalans «és el d'IC-Els Verds, perquè som els únics que defensem polítiques d'esquerra en favor del col·lectiu juvenil» i va

dir que les polítiques portades a terme pel PSOE i CiU han definit un trist panorama per als joves. El candidat va posar alguns exem­ples d'aquesta política, com el fet que el 45 per cent dels joves estan en atur o l'edat mitjana d'eman­cipació, que se situa en els 28 anys. Herrera va afirmar que el vot jove que se'n va a ERC «és superflu, perquè la independència és secundària i el que cal és fer política. A més, ERC s'acosta cada cop més a CiU».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 9

URBANISME

Una imatge de la plaça als anys vint. L'edifici on ara hi ha l'ajuntament, el local de Ca el Ventura. Foto: ARXIU MUNICIPAL

La plaça de Barcelona encara conserva, tot i que el temps no perdona, el gust del Sant Cugat d'abans, el que es dedicava a la pagesia. En algunes de les cases encara es guarda la premsa de vi, i els carros que hi passaven es van substituir pels cotxes. Els veïns de la plaça, especialment els que hi han viscut durant tota la vida, consideren aquesta plaça com alguna cosa molt pròpia, i no estan disposats a veure-la canviar de qualsevol manera.

La mare de totes les plaees Els veïns de la plaça de Barcelona reflexionen sobre el futur d'aquest espai emblemàtic

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— «La plaça de Barcelona és la mare de totes les places.» Ho diu Pere Pahissa, un home que hi va néixer fa 52 anys, que hi va viure fins que es va casar i que encara hi passa cada dia per anar a treballar. «A la plaça jugàvem a arrencar cebes i a futbol», explica en Pere. Ell recorda que les nits d'estiu se sor­tia a prendre la fresca després de sopar, «un dia a casa d'uns, un dia a casa d'uns altres». Era a meitat dels anys 50. Aleshores no hi havia cotxes. Pere Català, un altre veí de la plaça de tota la vida, també ho recorda. «A Sant Cugat no hi havia cotxes, aleshores. Potser tres o quatre. El que sí que hi havia eren carros.» En Pere Català també va néixer a la plaça, hi va aprendre a ca­minar en bicicleta i a jugar a fut­bol. «Fèiem curses de bicicletes quan la plaça encara era de terra, i més d'una vegada havíem trencat els vidres de la consulta del doctor Riufrío.» Aquest metge passava visita on ara hi ha l'oficina del Banc Sabadell. Molt a prop, hi havia una Ueteria i un bar, i també una barberia.

«A la part de dins de la Ueteria hi havia un jardí i els diumenges, després de missa, la gent anava allà a prendre el sol i, si calia, fer una mica de vermut. Era la nostra manera de passar-nos-ho bé», explica en Pere Pahissa. «A-leshores no hi havia ràdio ni te­levisió a les cases, i la nostra di­versió consistia en el fet que les famílies es reunien i s'explicaven les coses», diu Pere Català.

Convivència familiar

Aquest sentit de veïnatge, que no s'ha perdut, i la convivència

sG» ^ *0^ " •rW·'jP7$§Jlp9|H|

tj£* &^\ >4*

Un moment de l'acció que s'hi va fer a finals del 1995. Foto: J. A. MULA.

entre famílies són alguns dels as­pectes que han donat personalitat a la plaça. «La plaça de Barcelona s'anomenava també d'Isabel, i es va projectar sobre una vinya que es deia Entre Rieres, per la seva situació entre la riera del Torrent de la Bomba i la de can Mora», expliquen els veïns de la plaça en una carta adreçada al president del Club Muntanyenc, Ramon Pros. «Les cases es van poder

construir amb els censos que la família Margenat va atorgar.» En aquells anys, les famílies es co­neixien pel sobrenom, i encara avui es manté aquest costum. Així, la família Buscallà, a qui tots co­neixien per cal Tartraner, va im­pulsar que es plantessin uns arbres per fer ombra els dies de més calor. «Cada veí va pagar religio­sament 32 cèntims per cada un, i els van plantar a les seves portes».

Són els arbres que han acompa­nyat els veïns de la plaça tota la vida. «Són com de la família», afirma, contundent, Pere Pahissa.

Un grup de 70 veïns de la plaça van signar una carta en la qual demanaven a Ramon Pros que no s'erigís en impulsor de cap iniciativa respecte a la plaça, per­què «la plaça de Barcelona és de tots i ens agrada tal com és». Els signants feien referència a l'a­cord que hi ha entre el Club i l'Escola d'Arquitectura del Vallès perquè els alumnes presentin pro­jectes sobre les possibilitats de la plaça com a espai lúdic. El president del Club Muntanyenc els va convidar a un debat que es va fer dimarts al Club, però només hi van assistir unes 10 persones.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va afirmar després del ple de dimarts que l'Ajuntament «no tenia res a dir, tot i que no ens han preguntat res com a veïns». Aymerich va dir també que «no entra dins els plans im­mediats de l'equip de govern fer un projecte de remodelació per a la plaça de Barcelona».

«Als veïns que hi vivim de sem­pre no ens agrada que vinguin 50 estudiants i facin experiments a la plaça, perquè els experiments es fan amb graciosa», diu en Pere Català. «No és que els veïns es­tiguem tancats a les modificacions, sinó que les volem ben plantejades i discutides», afegeix. «Tampoc no es pot pretendre que tornem a tenir la mateixa plaça dels anys 40», perquè els temps canvien, som pràcticament al segle XXI i la plaça de Barcelona no es pot convertir en una illa per a vianants si no es troba un lloc per als cotxes.

Detenen un sanitari deTVEperuna presumpta falsificació de receptes mediques

S.B. • Sant Cugat.— Un assistent tèc­nic sanitari (ATS) que treballa al servei mèdic dels estudis de Televisió Espanyola a Sant Cugat ha estat detingut per la Policia Nacional com a presumpte autor d'un delicte de falsificació de re­ceptes. Segons fonts de la comis­saria, la dona de l'infermer ha estat detinguda també, com a còmplice. Els fets es remuntarien a principi de l'any passat, quan els serveis mèdics dels estudis te­levisius van detectar que desapa­reixien receptes del talonari que tenia el metge del centre. Els ro­batoris es produïen unes vegades forçant els calaixos on eren les receptes i altres vegades sense deixar aquests senyals. Segons la policia, de seguida es va deduir que els robatoris eren comesos per «alguna persona molt pro-poera als serveis mèdics de la ca­sa». Les investigacions van anar descartant sospitosos fins que els agents encarregats del cas van arribar a la conclusió que el de­tingut era el presumpte culpable. Un cop detingut, es va comprovar que al desembre havia estat vist a Castelldefels, on havia anat a viure. Allà era on, segons la versió policíaca, utilitzava les receptes, falsificant-les amb un tampó i un segell del metge de Televisió Es­panyola. D'aquesta manera acon­seguia comprar diversos medica­ments en diferents farmàcies, i solia adquirir diverses marques de psicotròpics. En algunes ocasions, feia les compres personalment, però d'altres vegades era la seva dona la que feia la gestió a la farmàcia. Per aquesta raó, ha estat detinguda també com a còmplice.

Asdi col·loca demà a Valldoreix la primera pedra de la nova seu B Valldoreix.— El conseller de Benestar Social, Antoni Comas, presidirà demà la col·locació de la primera pedra de la nova seu d'Asdi. L'associació pro dismi­nuïts de Sant Cugat té planificat aixecar un nou esplai que es pugui inaugurar el setembre que ve, amb el nou curs i quan es compleixin els 15 anys de la creació de l'en­titat. Així, els joves disminuïts d'Asdi podran passar del local ce­dit temporalment per la Creu Roja a una nova seu pròpia, des­prés d'haver enderrocat el vell edi­fici de la carretera de Cerdanyola per fer-hi pisos i aconseguir fi­nançament per a un local més ampli. Finalment, la primera fase del complex dissenyat per l'ar­quitecte Martí Finet començarà a construir-se immediatament en un terreny de 1.400 metres qua­drats situat al carrer Mestra Ca-sasnoves, una via oberta fa uns mesos al damunt de l'estació de Valldoreix. La resta del projecte preveu la construcció per etapes d'una piscina, un centre de dia per a complementar la tasca de les escoles especials, una escola bressol i una residència per a dis­minuïts orfes. Asdi i l'Ajuntament va començar fa uns mesos a es­tudiar vies de finançament per poder completar el complex. / s.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, T T 589 17 99

10 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

SERVEIS

Augmenten d'un 26% els serveis del parc de bombers de Rubí a Sant Cugat Els responsables diuen que els ciutadans tendeixen a avisar-los més

SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— El nombre de serveis a Sant Cugat del parc de bombers de Rubí-Sant Cugat ha crescut d'un 26% l'últim any, segons es desprèn de la me­mòria de balanç del 1995 que s'acaba de fer pública. Durant el 95, el parc de Rubí va fer al municipi

70 intervencions més que al 94, tot i que l'índex de sinistres —especialment pel que fa als incendis forestals— va baixar. El cap de parc, Jordi Pallejà, atribueix aquesta nova tendència al fet que els sant-cugatencs «comencen a entendre que els bombers que hi ha a Rubí són els seus bombers».

Dels serveis realitzats pels bom­bers del parc de Rubí-Sant Cugat durant el 1995, un 36% van ser a Sant Cugat, i un 48% a Rubí. Aquestes xifres, reflectides en el balanç anual del parc, varien subs­tancialment de les de l'any passat, en què només un 26% eren fets a Sant Cugat, contra el 51% de Rubí. En total, el 1995 hi va haver 70 intervencions més dels bom­bers a Sant Cugat, en un any en què el nombre d'incendis forestals va ser molt inferior al del 1994. L'increment representa un 26% més d'avisos als bombers des de Sant Cugat.

El cap del parc de Rubí, Jordi Pallejà, creu que és «la tasca de sensibilització que es va fer durant el 1995» el que ha facilitat la variació en les xifres i en l'actitud dels ciutadans de Sant Cugat. Pa­llejà assegura que «no és que ha­gin augmentat els incendis, els ac­cidents o les situacions en què cal una assistència tècnica o un salvament», sinó que han atès ca­sos que abans ja es produïen i no se'ls comunicaven. Segons elL «molts santcugatencs no sabien que tenien bombers fins fa ben poc». «Ara —afegeix Pallejà— ens avisen molt més, sobretot per pe­tits problemes que abans solucio­

naven els mateixos veïns o la po­licia municipal.»

A partir dels incendis de l'estiu del 1994, especialment el de l ' l i d'agost a la Floresta i les Planes, la població s'ha mostrat més «re­ceptiva», i Pallejà ha intensificat també les campanyes de divul­gació i formació a les escoles i entre els grups de voluntaris fo­restals ocasionals i d'autoprotec-ció, creats arran dels sinistres del 1994: uns 300 ciutadans de Sant Cugat i Rubí van ser instruïts du­rant el 1995 amb les nocions bà­siques per reaccionar en un cas d'emergència, i aquest any «s'està estudiant la fórmula per fer ses­sions de recordatori abans de l'es­tiu», segons Pallejà.

Antidpadé

Aquest procés de formació i conscienciació de la població ha influït també en la capacitat d'an­ticipació als sinistres. Tot i que la meteorologia ser decisiva en la disminució d'incendis a la zona del parc de Rubí-Sant Cugat (de 680, el 1994, a 410, el 1995), Pa­llejà ha assegurat que hi ha hagut «molts focus que s'han pogut ex­tingir de seguida perquè, a la pri­mera petita columna de fum, s'a­visava els bombers». Amb tot, els

LA C R Ò N I C A

Acord o solució? JORDI CASAS i ROCA

L ^ Ajuntament santcuga-tenc, amb molt bon cri­teri, va aprovar per una­nimitat la continuïtat de

l'E.L.M. (ara E.M.D) de Valldo­reix al ple del 5 de novembre de 199U. Però a la vegada, i amb millor criteri encara, va incloure en el document aprovatori —no superat amb posterioritat— la ne­cessitat del «replantejament de les relacions institucionals entre mu­nicipi i Entitat Local Menor». No cal dir que aquest replantejament afectava la distribució de com­petències i les relacions econò­miques entre amdós ens.

La solució competencial ha es­tat complexa, tothom se'n pot ha­ver fet una idea a través dels mit­jans de comunicació. De fet, no es va solucionar fins al proppassat mes d'octubre, quan l'EMD va acceptar la proposta aprovada per l'Ajuntament un any abans. Apro­vació que no cal atribuir a un canvi de direcció de l'oreig vall-doreixí, sinó a la coincidència del color polític d'ambdós equips de govern. Però el tema de les peles és diferent, amb el diner no es juga. El conveni aprovat pel ple de l'Ajuntament el passat dia 13 no ha resolt un tema que, en teoria, ha tancat un contenciós que ha durat més de cinc anys. Sens dubte, ha superat amb es­creix l'impresentable conveni de 1982, el qual —per exemple— no regulava la seva pròpia revisió, però ha traït l'esperit i la lletra del document municipal abans es­mentat (vegeu-ne el punt 3r de la part dispositiva) i, sobretot, la declaració de lesivitat del conveni

de 1982 aprovada pel ple mu­nicipal del 29 de desembre de 1994, en el qual es parla —entre d'altres coses— de la necessitat de «cercar la major justícia tri­butària i evitar greuges compa­ratius entre la població resident a l'àmbit de l'EMD de Valldoreix i els habitants de la resta del mu­nicipi». No sembla que un conveni que significa —en termes pres­supostaris— un augment del 40% de l'aportació municipal envers l'EMD, vagi en aquesta direcció.

Sé perfectament que no es pot ofegar econòmicament l'EMD i comprenc les pressions de tot or­dre que ha rebut l'equip de govern santeugatenc, però calia deixar el tema conceptualment aclarit d'u­na vegada. Un cop aclarit, encara que signifiqués la constatació que l'actual estructura de l'EMD és econòmicament inviable, es po­dien establir mesures (una dis­posició transitòria, per exemple) per no ofegar-la econòmicament. Però no és acceptable que l'EMD no participi amb els seus ingressos en una política global de redis­tribució tributària i en el finan­çament de les inversions de ca­ràcter global que, a més, condi­cioni la contraprestació a alguns dels serveis que es paguen des de l'Ajuntament: escoles de mú­sica i arts i oficis, programes i plans d'ocupació, ràdio municipal, Cent re Cultural i t ranspor t col·lectiu. En definitiva, s'ha ama­gat el cap sota l'ala, la qual cosa no és recomanable quan l'ala por­ta perdigons, com és el cas de la situació econòmica del nostre Ajuntament.

incendis de vegetació (que afecten matolls però no arbres) continuen essent el capítol en què més tre­balla el parc: al 1995, hi va haver 112 serveis d'aquest tipus (enfront dels 140 del 1994), 61 dels quals van ser a Sant Cugat.

Segons Pallejà, aquests petits focs de vegetació són «un clàssic» que els bombers van trobant al llarg de l'any, amb més o menys intensitat i quantitat, depenent de l'època de l'any. En el balanç de l'any, també s'ha destacat el parc d'estiu de Can Ribes, a Collserola, que va fer un total de 95 serveis en els tres mesos i escaig de fun­cionament, 58 dels quals van ser rutes de vigilància preventiva.

Per continuar en la línia d'an­ticipació que marca FInfocat de la Generalitat —el nou pla d'in­cendis aprovat al setembre del 1994—, tant Pallejà com el cap de zona del Vallès Occidental, Antoni Lazaro, han demanat que augmenti l'ús del 085, el número que centralitza les trucades d'ur­gència dels bombers a Bellaterra. Segons Lazaro, «és un número molt més fàcil de recordar que les 7 xifres que tenen els telèfons d'urgències dels parcs i, si no es potencia, els ciutadans tendeixen a trucar a la policia local».

POLÍTICA

L'EMD aprova el conveni econòmic amb l'abstenció de la representant del PSC Carme Pérez afirma que és «poc concret»

RAMON LUQUE • Valldoreix.— La Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Des­centralitzada (EMD) de Valldo­reix va aprovar dimecres passat en sessió extraordinària el nou conveni economicofinancer amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El document va ser aprovat amb el vots a favor de l'equip de govern, format pels tres representants de CiU, i del vocal del PP. La so­cialista Carme Pérez es va abstenir perquè considera que és «poc con­cret». Segons Pérez, el nou con­veni «té poca concreció i no su­pera en aquest aspecte el del 82, encara que tècnicament és més modern i té més criteris». La re­presentant socialista va posar al­guns exemples de la manca de concreció, com és el tema dels residus urbans, «on no queda clar com es distribuiran els impostos», o l'emissora municipal de ràdio, «que és un servei que pagarem sense que arribi a tota la població de Valldoreix». El president de l'EMD, Jaume Santmartí, va dir que el document «supera les de­ficiències generades del del 1982 i intenta establir criteris de bona relació economicofinancera entre les dues administracions sigui qui sigui qui les governi». Per a Sant­martí, el fet que el conveni sigui obert i es vagi determinant amb pactes bianuals «és molt positiu perquè permet la revisió i la mo-

Jaume Santmartí.

difkació mitjançant el diàleg i el consens sense crear les discrepàn­cies de l'anterior». Pantaleón de Miguel, del PP, també es va mos­trar satisfet amb el nou conveni perquè «confirma la bona voluntat de les dues parts de consensuar i parlar». Malgrat això, va asse­gurar que «podria ser tancat de forma més puntual i exacta en els percentatges».

SOLIDARITAT

•*> «t 41 * m ét

M. A M. - i . A *

4» *•

• ^ ^

' .YJ*

* •* * «i

# <**%

Més de mil santcugatencs van encendre una espelma a la plaça dels Quatre Cantons dissabte. Foto: J.A. MULA.

Mans Unides encén 1400 espelmes i arriba als 2 milions recaptats a mitja campanya

la coordinadora del grup, Maria Àngels Huguet, que va dir que l'encesa d'espelmes «és l'acte que permet un contacte més directe amb la població». Segons la re­gidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, que també va ser a l'encesa, «Mans Unides ha fet sempre aquesta tasca pel Tercer Món, abans que les ONG proliferessin». La campanya de Mans Unides continuarà el 15 de març amb un sopar benèfic al Centre Borja.

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— L'agrupació lo­cal de Mans Unides ja ha recaptat més de dos milions de pessetes per al projecte d'ampliació d'una escola de l'índia que ha de fi­nançar. Fins ara, s'han compta­bilitzat 1.800.000 pessetes reco­llides al Monestir, i s'hi han d'a­fegir les recaptacions de la col·lec­ta a la resta d'esglésies del mu­nicipi, que encara no han fet re­compte. A més, s'han comptat

280.000 pessetes obtingudes en l'encesa d'espelmes de dissabte, en el primer acte públic de la campanya del 1996.

Unes 1.400 espelmes es van en­cendre a la plaça dels Quatre Can­tons formant la paraula abhar-mantó, un terme d'agraïment a l'índia. Així és com el grup va aprofitar l'acte per, a més dé re­collir part dels 5 milions de pes­setes pressupostats, difondre la seva tasca. Així ho va explicar

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19% PUNT I SEGUIT 11

És escultor i arquitecte, però fa més de 20 anys que va deixar l'art per dedicar-se a la lluita no violenta per la democràcia i a la pau. La seva activitat com a coor­dinador general del Servicio Paz y Justícia

PACIFISME

li va costar el pas per les presons i les tortures argentines durant la dictadura dels generals. Però també ha estat re­conegut amb premis com el Memorial Joan XXIII de la Pau, que atorga l'Institut

de Polemologia Víctor Seix de Barcelona, el 1977, i el Nobel de la Pau, el 1980. Actualment, als 65 anys, continua tre­ballant per «exigir» als governs sud-a-mericans una «democràcia real».

«

A D O L F Q P É R E Z E S Q U I V E L . Premi Nobel de la Pau i rector de la Universitat de la Pau de Sant Cugat

S'ha de fer un judici polític a Menem» SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Rector de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, Adolfo Pérez Esquivel ha pogut assistir poques vegades a l'escola d'estiu dirigida per Frederic Roda i Arcadi Oli­veras, però hi manté contactes freqüents. El cap de setmana pas­sat va fer una de les seves visites a Sant Cugat, després que va par­ticipar a Madrid en un seminari sobre la «impunitat» en les noves democràcies llatinoamericanes.

—El fet que no s'hagin com­pletat els processos judicials sobre les dictadures és la causa que hi hagi ferides impossibles de tancar a l'Argentina i a la resta de Sud-amèrica?

—«És que sobre la impunitat és impossible construir un procés democràtic real. I no em refereixo només a la impunitat del que va passar durant les dictadures, per­què molts governs que s'anome­nen democràtics continuen violant els drets humans. A l'Argentina hi ha sectors molt maltractats so­cialment, com és el cas dels in­fants, amb molt risc social, i al Brasil hi ha bandes contractades per comerciants que maten els meninos da ma, considerats pels mateixos governs com a delin­qüents i no com a víctimes socials. Aquestes matances queden en to­tal impunitat, i la impunitat està marcant la vida dels nostres po­bles. El poder judicial no funciona correctament perquè està supe­ditat al poder polític. I mentre no hi hagi independència dels po­ders és impossible consolidar un procés democràtic real.»

—La imatge que s'està donant de l'Argentina de Carlos Menem és la del creixement econòmic.

—«És que hi ha una Argentina per a l'exportació i una altra real. Menem ha traït el poble argentí. Va prometre unes coses i ha aca­bat fent tot el contrari. Ha afavorit un sector. Avui es diu que^a l'Ar­gentina no hi ha inflació. És cert, però el cost social d'això és al­tíssim, sobretot en els sectors po­pulars. Hi ha un índex d'atur molt alt, hi ha un aparell repressor molt fort contra les reclamacions so­cials. Però el que em preocupa també és que Menem no és l'únic responsable d'això, igual com no ho va ser Alfonsín. El problema és com els diputats i els senadors van votar lleis aberrants d'impu­nitat com la de punt final. Menem, però, és un personatge molt par­ticular. El Parlament, per a ell, és un apèndix, perquè es mou directament per decrets, sotmet el poder judicial, interromp els processos judicials i genera un es-

Adolfo Pérez Esquivel, a la plaça Barcelona. Diumenge va ser a Sant Cugat per visitar els organitzadors de la Universitat de la Pau. Foto: JA. MULA.

tat d'indefensió jurídica terrible. Però hi ha una complicitat en els jutges, que no reaccionen. Jo he dit que a Carlos Me­nem cal fer-li un ju­dici polític, però nin­gú no contesta, hi ha una complicitat del silenci, on estan in­volucrats els jutges i els legisladors, que haurien d'haver fet un judici polític al president. I això fa que no hi hagi cre­dibilitat de la societat cap als partits polí­tics.»

—Què pensa algú que ha treballat du­rant tants anys per la d e m o c r à c i a quan descobreix que el final de la dic tadura no ha portat el que s'es­perava?

«Els pobles han de deixar de ser

espectadors per assumir-se com a

protagonistes i reclamar els seus

drets. Si el poble no actua, es van afirmant els règims autoritaris, que ho decideixen tot a l'esquena del poble»

—«És que la democràcia és un espai a construir, encara que ja se'ns ha convertit en una utopia.

Per arribar-hi, els p o b l e s h a n de deixar de ser espec­tadors per assu­mir-se com a pro­tagonistes i recla­mar els seus drets. Si el poble no actua, es van afirmant els règims autoritaris que decideixen les coses a l'esquena del poble. Cal subs­tituir la cultura de l'autoritarisme per la de la solidaritat, però amb una pro­jecció política. Es a dir, que el poble ha

de fer que la comunitat interna­cional condicioni els tractes amb un estat amb antecendets de vio­

lacions dels drets humans a l'exi­gència d'una democràcia real.»

—Parla de la comunitat inter­nacional que permetia l'existència de la dictadura a l'Argentina men­tre li donava a vostè el Nobel de la Pau.

—«El premi va ser un toc d'a­tenció a la comunitat internacio­nal sobre la greu situació a l'A­mèrica Llatina. I, a més, tot i les seves deficiències, la solidaritat internacional ha fet que molts de nosaltres encara estiguem vius, si no, jo podria ser un desaparegut més. Ara, el fet que la solidaritat no hagi anat més enllà és cosa dels governs, i cal diferenciar l'ac­tuació i els interessos dels governs del sentir dels pobles. Quan jo estava a la presó, a Espanya hi va haver moltes mobilitzacions, però el govern no va fer res. I hi ha una altra cosa més greu: a l'Argentina hi va haver moltes víctimes espanyoles de la dicta­dura. Això es va fer saber al go­vern del PSOE, que va ficar la informació en un calaix i la hi va deixar dormir.»

La reunió amb Aznar

—Després d'aquesta manca de reacció del govern de Felipe Gon-zàlez, espera una posició diferent del possible govern del PP, ja que la setmana passada es va entre­vistar amb José Maria Aznar?

—«Em vaig reunir amb ell per­què m'ho va demanar, i jo m'en­trevistaré amb tots els dirigents socials i polítics a qui pugui ex­plicar la importància de la coo­peració d'Espanya amb l'Amèrica Llatina. El que passa és que no conec gaire les qüestions internes de la política espanyola. Només sé el que em pot arribar a través dels mitjans de comunicació. Però quan arribes aquí i comences a parlar amb la gent, veus que hi ha molts matisos, fins i tot dins dels mateixos partits.»

—Però sí que deu saber que alguns sectors consideren el PP l'herència del franquisme.

—«Home, jo crec que hi ha hagut una evolució en la política espanyola. El franquisme va ser una dictadura com moltes de l'A­mèrica Llatina. El que és important és veure què proposa avui el PP, m'imagino que no deu proposar el mateix que Franco. I després, tot això queda en la consciència dels espanyols, depèn de com uti­litzin el seu vot, depèn de si volen avançar o retrocedir. Això s'ha de tenir en compte, perquè a l'Ar­gentina s'ha demostrat que molt sovint no hi ha memòria històrica i es voten polítics que havien estat en un règim repressor.»

El Nobel que ens va portar la Universitat de la Pau S.B.

• «En aquesta plaça, hi he ballat moltes vegades», va dir Adolfo Pérez Esquivel diumenge, en arri­bar al davant de l'ajuntament. I, fent memòria, va interpel·lar Ar­cadi Oliveras: «No era aquí, tam­bé, que vaig veure-hi una festa on hi havia animals que arros­segaven carros?». Tot i l'ambi­güitat de la imatge que evocava, no hi havia cap dubte que es re­feria a la rua de Sant Antoni Abat, que va veure passar al gener del 1983. Frederic Roda, Arcadi Oli­

veras, Àngel Casas i Oriol Nicolau són, per part de Sant Cugat, els protagonistes de la història que va començar aquell dia i que ex­plica la creació de la Universitat Internacional de la Pau. L'altre actor, tot i que amb un paper més passiu però fonamental, és Pérez Esquivel: després es con­vertiria en rector d'aquesta uni­versitat, que cada estiu debat tèc­niques i modalitats del pacifisme al Centre Borja.

El 1977, l'Institut de Polemo­logia Víctor Seix, integrat per un

grup acadèmic dirigit per Roda i Oliveras, havia atorgat el Joan XXIII a un llunyà lluitador per la pau argentí. Tres anys més tard el reconeixement es feia mundial­ment i se li lliurava el Nobel de la Pau. Quan al gener del 1983 va venir a l'Estat Espanyol i es va posar en contacte amb Roda i Oliveras, el van convidar a venir a Sant Cugat i l'aleshores alcalde, Àngel Casas, li va oferir una re­cepció a l'ajuntament. Allà va ser on va parlar el regidor de Cultura —i futur alcade— Oriol Nicolau,

que immediatament va suggerir a Roda i Oliveras que fessin «al­guna cosa» sobre pacifisme a Sant Cugat: el resultat va ser la uni­versitat d'estiu, que es va estrenar al juliol del 1984.

Dotze anys després, Pérez Es­quivel creu que el futur de la institució passa per aprofundir en l'anàlisi de les problemàtiques i la intercomunicació amb altres continents, «no quedar-se només a Europa i fer intercanvis amb altres centres que treballen per l'educació per la pau».

Ensenyament incia el trasllat dels mestres de secundària

ELS 4 CANTONS I Barcelona.— El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el decret presentat pel conseller Joan Maria Pujals que permetrà adaptar les plantilles de professorat dels centres públics al nou sistema educatiu. Aquesta normativa regula la mobilitat dels professors la plaça dels quals sigui suprimida i permetrà el trasllat d'uns 3000 mestres a la secun­dària.

Un concurs de mèrits que con­vocarà Ensenyament la primera setmana de març distribuirà entre els candidats una part d'aquestes places, la necessària per comple­tar les plantilles dels insitituts que inciiaran la nova secundària obli­gatòria. El número exacte de pla­ces que quedaran incloses en aquesta i en les properes con­vocatòries dependrà de les plan­tilles tipus de què disposarà cada centre, que quedaran ratificades l'última setmana de febrer. Les plantilles resultants en cada centre de primària després de la seva transformació al nou sistema se­ran publicades, com a màxim, tres mesos després de la publicació del decret, prevista per avui.

Els mestres que passin al primer cicle (de 12 a 14 anys) de l'e­ducació Secundària Obligatòria tindran una retribució similar a la dels actuals professors de se­cundària i d'aquí dos anys dis­posaran també de les 18 hores lectives setmanals. Els professors, per la seva banda, la plaça dels quals desaparegui en el procés de transició a la nova secundària —per exemple, professors de cen­tres de primària que es conver­teixin en insituts— seguiran sent formalment propietaris d'aquesta plaça fins l'any 2001.

Maragall atribueix els accidents de les rondes al peatge de la A-7 • Sant Cugat.— L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, atri­bueix l'alt número d'accidents de les rondes de Barcelona al peatge de la A-7 i als semàfors de la B-30, situats tots dos a l'altura de Sant Cugat. El peatge i els semàfors, en opinió de Maragall, provoquen que molts camions uti­litzin els cinturons de la gran ciu­tat per creuar-la gratuïtament. «Les rondes han representat que quan, per exemple, un camió ha d'anar de Lleida a Mataró passi pel Moll de la Fusta perquè és més ràpid i més econòmic». Se­gons Maragall, l'Ajuntament de Barcelona està parlant amb els responsables d'ACESA —conces­sionària de l'autopista A-7— tro­bar una fórmula que eviti que els camions grans o articulats ha­gin de passar pel centre de la ciutat. L'any 93, l'Ajuntament de Barcelona ja va limitar la circu­lació de camions pesats a la Ronda del Litoral. Precisament, la pre­sència d'un vehicle d'aquest tipus va ser la causa del sinistre mortal que es va produir dilluns a la Ronda de Dalt, on es van veure implicats dos autocars, un camió, dos turismes i una motocicle­ta. / c e .

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L E S E M P R E S E S * Stanza. Interiorisme i decoració

La decoració d'una casa dóna molta informació de les persones que hi viuen. La llar és un espai íntim on un s'ha de trobar còmode per sobre de tot. Els racons de cada casa tenen un sentit diferent, i encara que es canviï la decoració, segurament hi haurà detalls que no canviaran mai, per temps que passi. Àlex Barbero en sap molt, de decorar cases. S'hi dedica des de fa gairebé vint anys i assegura que aquesta feina, que s'ha de deixar en mans de professionals, és molt agraïda, perquè té a veure amb el benestar dels clients.

À L E X B A R B E R O . Gerent de Stanza _ ^ _

«El rebedor d'una casa és com una targeta de visita»

ÀNGELS CASTUHRA • Sant Cugat.— A què es dedica Stanza?

—«La nostra activitat és l'in­teriorisme, des de la projecció, la idea, fins a la coordinació, la direcció i la realització integral dels projectes. Fem tot tipus d'o­bres, des d'aixecar la casa fins a acabar el pany de la porta; fem reformes i rehabilitacions. Aviat engegarem una altra empresa de­dicada específicament a això.»

—Tots aquests serveis reque­reixen la dedicació de professio­nals.

—«A Stanza, hi treballen uns 25 professionals de tots els camps. Si se'ns encarrega una feina sig­nifica que s'ha de fer una reforma interior important. L'arquitecte fa el projecte, resol els problemes de construcció i els legals, i a partir d'aquí comencen a treballar tots els altres. És una feina com­plexa. perquè es comença un dia. no hi ha cap buit entremig i s'a­caba un dia concret. Això se sap tres mesos abans i amb un pres­supost tancat. El client sap quant li costa abans de començar la re­forma, i després no hi ha sor­preses. Aquest és el nostre servei.»

—Aquest va ser un dels primers establiments d'interiorisme que es van instal·lar a Sant Cugat.

—«El 1977, que és quan vam venir a Sant Cugat, hi havia alguns col·legues. Però era una activitat encara poc coneguda, i molta gent ens demanava a què ens dedi­càvem. perquè encara sobtava. Fa vint anys. Sant Cugat era molt diferent de com és ara.»

—lil creixement urbanístic que ha experimentat el municipi, ha ajudat a la consolidació d'aquest negoci?

—«Sí, hi ha ajudat. La ciutat ha augmentat espectacularment en nombre d'habitants, però tam­bé s'hi han instal·lat altres negocis que ens han obligat a empènyer el nostre. Evidentment, ens hau­ríem pogut equivocar, però Sant Cugat sempre ha estat una mica diferent. Jo, quan era molt petit, m'acostava aquí amb el tren i ja m'agradava. Es veu que aleshores, en el meu subconscient, ja hi era present que hi vindria a treballar, perquè ja veia a venir que Sant Cugat seria la ciutat important que és ara.»

—Stanza treballa més en cases particulars o en establiments co­mercials?

—«Nosaltres fem més reformes i rehabilitacions en habitatges que en locals comercials, perquè, evi­dentment, n'hi ha més. Però Déu n'hi do la quantitat de botigues i establiments comercials que hem decorat. A més, treballem a tot Catalunya i a fora: a les Balears, Madrid i Bilbao hem fet obres.»

—És difícil fer un projecte que sigui realment del gust del client?

—«La veritat és que no, perquè tothom, més o menys, sap què vol. El client ens dóna una idea, intueix què vol. Nosaltres, que som els professionals, donem for­ma a aquesta idea, hi posem la tècnica. Evidentment, no prete­nem canviar res del que ens pro­

posa el client, perquè el que està demanant és que li decorem casa seva, i és ell qui s'hi ha de trobar bé. Però és bo que deixin aquesta feina a les mans de professionals, i que hi confiïn.»

—És una gran responsabilitat confegir la casa dels altres.

—«És una feina molt maca, dóna moltes satisfaccions. Estàs molt en contacte amb el client; la feina que fem nosaltres no és la de despatxar només. Són tre­balls llargs, que ens permeten co­nèixer els membres de la família, la seva manera de ser i de viure. Aprenem els gustos del fill gran, de la nena... Ens diuenfAquesta butaca la vull aquí, perquè m'a­grada escoltar la ràdio quan vinc de treballar'. És una feina que ens permet descobrir, sense en­trar-hi massa, la intimitat de les persones. Això és molt gratifi­

cant.» —La manera com una família

té muntada la casa diu molt d'a­quelles persones?

—«I tant! La primera impressió és molt important, a les cases. Per exemple, el rebedor és una de les peces més petites que hi ha, però és el primer que veiem d'una casa. És la targeta de visita d'aquella llar. El que veiem ens predisposa a pensar com deu ser la resta de la casa i com deuen ser les persones que hi viuen. No­saltres hi donem importància; no es té en compte al final de tot, sinó al principi. Marca la pauta.»

—La moda evoluciona molt? —«Les idees dels nostres

clients són bàsicament clàssiques. Hi ha moltes maneres d'entendre el classicisme, i això no significa que s'entapissin les parets ni que es col·loquin decorats molt ba­

rrocs. Nosaltres no hem fet cases ni establiments espectaculars, per­què puguin sortir a les revistes. Només hem fet aquestes coses quan hem hagut de decorar una discoteca, per exemple. Al client, li agrada més quan coneix les co­ses, quan funcionen. Decorar la casa d'una altra manera seria ren-dibilitzar poc la inversió que fa el client, i és una inversió im­portant. Les modes espectaculars són caduques. Es fan servir per a coses molt puntuals: uns llums, una butaca de lectura...»

—És fonamental saber a què es dedicarà cada espai per de­corar-lo adequadament. No és igual una discoteca que un des­patx.

—«No, és clar. Nosaltres plan­tegem les nostres idees, que bà­sicament han de servir per a al­guna cosa en concret, ha de ser

Àlex Barbero, el gerent de Stanza, diu que quan es van instal·lar a Sant Cugat molts s'estranyaven de la seva activitat.Foto: J.A. MULA.

Donar forma a les idees que cadascú té de casa seva

Als professionals d'Stanza els agrada desenvolupar les idees que tenen els clients i conver-tir-les en comoditat i intimitat. El gerent de l'empresa assegura que els clients no acostumen a canviar els mobles si estan ben conservats. Sovint, incorporen a la distribució dels mobles alguna figura antiga que ha passat de generació en generació i que els propietaris no volen tenir guar­dada. Àlex Barbero creu que con­servar les coses està molt bé, i anima tant com pot els seus clients perquè ho facin. Si volen canviar els mobles, la mateixa empresa s'encarrega de buscar els que més s'adeqüin al disseny. «Treballem amb fabricants indus­trials, que ens aporten la seva experiència, i també amb els ar­tesans, que fan les coses amb les mans i amb temps. Però aquests costen molt de trobar. Cada cop n'hi ha menys», assegura. Àlex Barbero és un gran defensor de recuperar i restaurar els mo­bles. «Per què no s'han d'apro­fitar els mobles, si es pot? Èl fet que canviem de casa no vol dir que també canviem de mobles. S'agafa el que es té, s'estudia, es mira d'encabir-ho als nous es­pais, i si cal, es restaura. És una cosa que nosaltres fem contínua­ment.» Àlex Barbero recomana que aquesta feina, la de dibuixar la distribució dels mobles o fer les reformes d'una casa, es deixi sempre en mans de professionals, per evitar sorpreses. / À.C.

útil. Si no sabem prèviament per què es vol fer servir allò, no sa­brem què hi haurem de posar. Les idees han de ser com més singulars millor, que no les trobin també a cal veí. No fem les coses estandarditzades. Per petit que si­gui un moble, no n'hem fet mai dos d'iguals. Els espais, les per­sones i les necessitats són sempre diferents. En el cas d'un local comercial o en el qual s'ha de treballar, com un despatx, o di­vertir-se, com una discoteca, no ho decorarem com si allò fos la casa del propietari. Sí que és ve­ritat que és casa seva, però no el lloc on viu. Una discoteca és un espai més fred. La professio-nalitat ha arribat al 100 per cent. En una sala de festes o en una discoteca sí que ens podem per­metre el luxe de fer coses es­pectaculars.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 P U N T ï S E G U I T 13

OCI

L'afluència als cinemes s'estanca per sota dels 300 mil espectadors

L'Ajuntament «estudia» ampliar l'oferta perquè les quatre sales comencen a ser «insuficients» CÈLIA OERNADAS

• Sant Cugat.— Casper, la producció ame­ricana que explica la història d'un fantasma que vol tenir amics, va ser la pel·lícula més vista a Cinemes Sant Cugat durant l'any 95,

un any que es va tancar amb un lleuger descens en el nombre d'espectadors. Després de tres anys de funcionament, la xifra s'ha estancat lleugerament per sota dels 300 mil espectadors. Els responsables de l'empresa Cinesa qua­

lifiquen el balanç de «satisfactori», però l'al­calde de Sant Cugat, Joan Aymerich, comença a pensar que l'oferta —quatre sales— s'està fent «insuficient». Per això, no està descartat el complex de multicines de la Guinardera.

OCI

icia als cinemes s'estanca per dels 300 mil espectadors

a» ampliar l'oferta perquè les quatre sales comencen a ser «insuficients» ^ OERNADAS lucció ame-in fantasma l·lícula més nt l'any 95,

un any que es va tancar amb un lleuger descens en el nombre d'espectadors. Després de tres anys de funcionament, la xifra s'ha estancat lleugerament per sota dels 300 mil espectadors. Els responsables de l'empresa Cinesa qua­

lifiquen el balanç de «satisfactori», però l'al­calde de Sant Cugat, Joan Aymerich, comença a pensar que l'oferta —quatre sales— s'està fent «insuficient». Per això, no està descartat el complex de multicines de la Guinardera.

Grà5c:ELPUNT

Casper ostenta el privilegi d'ha­ver estat la pel·lícula que més es­pectadors va aconseguir a Sant Cugat durant l'any passat. La se­gueix una altra producció infantil: Pocahontas, de la factoria Walt Disney. Waterwoiid, una de les grans estrenes del 95 —i també més criticades—, completa el pa­quet dels títols que van superar els vuit mil espectadors, seguit de molt prop per Els ponts de Ma-dison, la història d'un amor im­possible entre Clint Eastwood i Meryl Streep. L'única pel·lícula «espanyola» que aconsegueix en­trar en el rànquing de les deu més vistes és Two Much. Però n'hi ha dues que no es queden enrera: La pasión turca, de Vi­cente Aranda, i l'última de Pedró Almodóvar, La flor de mi secreto.

A partir dels títols —111— que Cinesa va programar durant l'any passat a les quatre sales de Sant Cugat, la balança s'inclina clara­ment a favor de les produccions nord-americanes. Un 65% de les pel·lícules provenien d'EEUU; la resta eren de producció espanyola o europea, majoritàriament fran­cesa i anglesa.

Analitzades les xifres sobre pro­gramació, queden les referides a espectadors. La davallada no és espectacular, però indica un es­tancament: l'any 94, 306 mil per­sones van passar per Cinemes Sant Cugat. L'any 95, la xifra es va quedar en 282 mil espectadors, uns 5.400 setmanals. Les expli­cacions són diverses. L'argument que té més força, però, que la qualitat de les pel·lícules que es van estrenar al 95 era inferior a les del 94. «Mentre els res­ponsables de Cinesa estiguin con­tents, jo també ho estic», afirma

RAMON LUQUE • Valldoreix.— La Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Des­centralitzada (EMD) de Valldo­reix va aprovar dimecres passat en sessió extraordinària i per una­nimitat la convocatòria i les bases del tradicional Premi Literari de Valldoreix que organitza cada dos anys aquesta administració. El tema del concurs, dotat amb 150.000 pessetes de premi, és lliu­re i de relats inèdits en llengua catalana. Els participants hauran de presentar a la seu de l'EMD els originals i 6 còpies. Els ori­ginals s'hauran de lliurar, fins a l'I d'abril, amb títol i lema, mentre que a les còpies ha de constar el títol, el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor. L'extensió dels treballs ha de ser d'un mínim de 15 folis i un màxim de 25, escrits a mà­quina a una cara i a doble espai. El jurat —format per Sílvia Al-berich, Martí Roque, Josep Maria Gavín, Josep Maria Sese i Juanjo Cortès— serà l'encarregat de va-

el director del Centre Cultural, Tomàs Seix. L'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, coincideix amb aquesta afirmació: «L'explo­tació de Cinesa està funcionant molt bé».

Més gales Aymerich reconeix, però, que

les quatre sales que hi ha a Sant Cugat s'estan quedant «insufi­cients». De fet, si un divendres s'estrenen sis títols, a Sant Cugat n'hi ha dos que no arriben mai i que, en canvi, sí que s'exhibeixen a altres cinemes de la comarca

lorar les obres presentades i ele­varà una proposta d'adjudicació del Premi a la Junta de Veïns, que el farà públic i l'adjudicarà definitivament en la sessió ple­nària del 25 d'abril. El guardó es lliurarà a l'autor guanyador du­rant un sopar literari que es con­vocarà per part de l'organització. El text guanyador es publicarà sencer a l'Informatiu de l'EMD. Segons Mercè Calafell, vocal de Serveis Personals de l'EMD, «el remi recull les bases del que es va convocar al 94 i només hi ha canvis en el jurat». Carme Pérez, vocal del PSC a la Junta de Veïns, considera que «s'hauria d'haver fet un esforç per millorar les bases del premi del 94 i caldria més imaginació a l'hora de trobar el jurat, perquè són els mateixos de sempre i potser s'hauria de buscar gent qualificada de Valldoreix». Calafell assegura que el que s'in­tenta «és involucrar la gent del poble i per això el jurat són els representants de les associacions».

—a Cerdanyola i a Sabadell, so­bretot— o a altres sales que ex­plota la mateixa Cinesa. A més, les pel·lícules es mantenen molt poc temps en cartellera. Tot i que les comparacions són difícils, l'o­ferta que hi ha actualment a Sant Cugat està per sota de la mitjana de les principals ciutats de la co­marca: a Cerdanyola, amb un nombre similar d'habitants que Sant Cugat, hi ha onze sales de cinema amb una mitjana global de 5.200 espectadors setmanals. A Sabadell, la població és quatre vegades superior, hi ha onze sales

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat— El gairebé lle­gendari Castrum Octavianum «no va existir mai», segurament. Així de contundent va ser Eduard Riu, l'arqueòleg del Servei de Patri­moni Arquitectònic de la Gene­ralitat que ha excavat al Monestir durant la restauració. Riu va obrir la setmana passada un cicle de xerrades titulat Actuacions en el Monestir de Sant Cugat (1990-1996), organitzat per l'As­sociació Amics de la Unesco Vall-doreix-Sant Cugat per «establir un pont de diàleg entre els tècnics que han fet la restauració i la població de Sant Cugat», segons va explicar Domènec Miquel, pre­sident de l'entitat.

Riu va repassar els descobri­ments arqueològics que s'han fet al Monestir en diverses èpoques i va recordar que els treballs ini­ciats per la «malaurada» Gene­ralitat Republicana van quedar in­terromputs per la guerra civil i les conclusions també es van per­dre. Amb tot, Riu creu que ha

i deu més a punt d'inaugurar-se. En definitiva, l'ampliació de l'o­ferta de Sant Cugat és un tema que «estem estudiant», assegura Aymerich. Les possibilitats per ampliar-la, segons l'alcalde, serien dues. La primera, destinar a un complex multicines l'espai per a activitats d'oci que s'ha reservat al Centre Comercial Sant Cugat, situat a la Guinardera. La segona, ampliar l'actual edifici del Centre Cultural per encabir-hi quatre sa­les més. «En tot cas, sempre comptaríem amb Cinesa», espe­cifica Aymerich.

Eduard Riu

quedat provat que els precedents del Monestir arrenquen clarament del segle IV. Del període entre el segle I i el III s'han trobat

El termini per presentar treballs al premi Gausac de recerca acaba dijous

ce. • Sant Cugat.— Aquest dijous, 29 de febrer, a les dues del migdia, acaba el termini per presentar tre­balls a la tercera edició del premi Gausac de recerca, que convoca anualment el Grup d'Estudis Lo­cals (GEL) en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. De moment, i a l'hora de tancar aquesta edició, se n'havia presen­tat un, tot i que les previsions, segons el president del GEL, Jordi Casas, és que se'n presentin qua­tre. El jurat del premi Gausac de recerca està integrat per cinc membres: tres experts qualificats en la matèria, un membre del GEL i la responsable de l'andu municipal, Gemma Foj, que actua com a secretària. El seu veredicte no es coneixerà fins al 29 de març: fins llavors no es faran públics ni els títols ni els autors dels treballs.

El premi Gausac es convoca per estimular i premiar la recerca sobre qualsevol tema relacionat amb les ciències socials (història, antropologia, arqueologia i geo­grafia, entre d'altres) i circumscrit a l'àmbit geogràfic de Sant Cugat i la comarca del Vallès. Els tre­balls han de reunir dos requisits bàsics: tenir una extensió mínima de cinquanta folis i ser inèdits. El guanyador s'emportarà un pre­mi de 200.000 pessetes.

La sala Rusinol inaugura una mostra d'olis de Josep Moscardo • Sant Cugat.— La sala Rusinol inaugurarà aquest proper dijous una exposició d'olis de l'artista nascut a Barcelona Josep Mos­cardo, que es podrà visitar fins al 19 de març. Moscardo va iniciar la seva formació artística a La Llotja de Barcelona, i posterior­ment va estudiar a l'Escola Su­perior de Belles Arts Sant Jordi, on va entrar a formar part de l'anomenat grup «10 pintors nous». L'any 76 exposa per primer cop la seva obra de forma global a la sala Vayreda de Barcelona i a partir de llavors ha viatjat per diversos països. / ce.

restes de ceràmica i d'un mil·liari dedicat a l'emperador Claudi, però no hi ha senyals que hagués existit cap estructura arquitectò­nica. A partir del segle IV, en canvi, segons assegura Riu, hi de­via haver «una fortalesa notable», sense que se n'hagi pogut deter­minar la funció i ni tan sols si era privada o estatal.

Sobre aquesta fortificació s'ha­via dit que era el castell anomenat Castrum Octavianum, però Riu as­segura que fins a l'època feudal no apareix cap referència a aquest terme, que després es va confon­dre amb un mot romà.

Després de la fortalesa, al pati del que seria el claustre, hi va aparèixer una basflica paleocris-tiana que es va anar complemen­tant amb altres edificacions, fins que cap al segle XI es van co­mençar a aixecar els edificis que definirien el pati del claustre, en­cara que inicialment estava buit. Les restes de les construccions anteriors van ser la base per a l'edificació del Monestir.

LITERATURA

Convocada per l'EMD l'edició 1996 del tradicional Premi

Literari de Valldoreix

PATRIMONI

L'arqueòleg del Monestir «ensorra» el mite del «Castrum Octavianum» romà Diu que la primera referència al terme és de l'època feudal

El guanyador s'emportarà 150.000 pessetes

1 4 P U N T - I - S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

C A S A PE LA V I L A _ _

Tomàs Seixpresumeix de dirigir un dels pocs teatres d'Espanya «amb una exigència brutal d'autofínançament», obtingut mitjançant la creació de fórmules que permeten ingressar recursos propis: gravacions de programes de TV o de discos compactes són algunes de les activitats que el teatre-auditori realitza a banda de la programació estable. I recorda que Sant Cugat competeix on «en un radi de vint quilòmetres ens trobem amb la concentració de teatres més gran d'Europa».

TOMÀS SEIX i SALVAT. Director del Centre Cultural

«La resta de teatres no estan en la guerra de Vautofínançament»

Seix ha dirigit el Centre Cultural des que l'equipament va entrar en funcionament. Foto: JA. M

Del llibre a la gestió cultural Tomàs Seix, 41 anys, prové d'una família d'e­ditors il·lustres: per part de pare, l'editorial Seix Barral; per part de mare, l'editorial Salvat. I, no podia ser d'altra manera, es va iniciar pro­fessionalment en el món del llibre i la indústria gràfica. L'opció, però, no l'acabava de convèncer. «Vaig començar a saltar per descobrir què m'a­gradava més. En realitat, he tingut molta sort i moltes oportunitats». Va provar amb el disseny de mobiliari i va intervenir directament en el reflotament de l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb seu a Sabadell. D'allà va saltar a la Ge­

neralitat —«un dia em va trucar el conseller Guitart»— com a delegat de música. «Tenia ga­nes de conèixer el sector públic des de dintre». Va passar a TV3, on va participar en la creació del Club Súper 3, i finalment, es va fer càrrec de la direcció del Centre Cultural i ha acabat traslladant-se a viure a Sant Cugat, al carrer Eugeni Canas. Està casat amb una ballarina —«per la meva desgràcia, perquè treballen du-ríssimament»— i té dos fills, de 21 i 16 anys. Per a ell, la feina sempre ha estat «guanyar diners i divertir-me amb el que faig». / c.C

Seix ha dirigit el Centre Cultural des que l'equipament va entrar en funcionament. Foto: JA. MULA

CÈLIA CLRNADAS

• Sant Cugat.— —Fins a quin punt condicionen les subvencions públiques el funcionament d'un teatre?

—«L'aportació municipal té una exigència de retorn, que són la cura de l'edifici i els diners que invertim en entitats del poble. Són totes les funcions que fa l'Es­bart, l'Orquestra o la Llar d'avis. Nosaltres no cobrem res, quan, de fet, som un centre de cost i benefici amb una autoexigència d'autofínançament brutal que no es dóna a cap altre teatre d'Es­panya. A eap, perquè en realitat l'únic teatre privat que existeix és LI Molino. Des del moment que teatres oficials com el Centre Dramàtic de la Generalitat pro­gramen musicals absolutament co­mercials. vol dir que o esta fent la competència deslleial al teatre privat o resulta que estem tots al mateix mercat. Se suposa que. amb el temps, aquest diner públic liaurà de desaparèixer per con­vertir-se en diner privat».

L·l model pel qual ha optat el Centre Cultural, buscant in­gressos propis, és el millor?

—«Si el que pretens és perdre el mínim de calés, el nostre és el millor model. Però la diferència amb altres teatres és massa gran mm per pensar que tothom és estúpid; i això em fa arribar a la conclusió que la resta no estan en la guerra de l'autofinançament. Són tontos per això? No, perquè no tenen aquesta intenció».

—Hi ha una relació directa en­tre autofinançament i qualitat en la programació?

—«Et posaré un exemple clar: Rubí. El director del teatre la Sala rep una quantitat de l'A­juntament només per a progra­mació. L'import de cada entrada que ven va directe a l'Ajuntament. Quin al·licient té un director de teatre per omplir-lo si no pot comptar amb la variable que su­posen els ingressos que aporten els seus clients?»

—Potser es juga la seva con­tinuïtat al capdavant del teatre...

—«O no. Potser els seus res­ponsables polítics ni saben què passa en aquell teatre. Quantes vegades ha passat que es pren políticament la decisió de cons­truir un teatre i ja està, ja hi és. Ningú pensa en els diners que costarà fer-lo funcionar».

—Si comença a funcionar un Teatre Nacional, amb un pres­supost milionari...

—«Que des del meu punt de vista és una bestiesa...»

—...amb grans muntatges i companyies, s'està ofegant la cul­tura privada?

—«Sí, que quedi clar que l'únic teatre que no està subvencionat és el nostre. La sala Beckett en té més, per exemple: rep diners de la Generalitat, de la Diputació i del Ministeri. Només rebem de la Generalitat el que ens toca per dret. De fet, nosaltres col·leccio­nem denegacions».

—I per què? —«Suposo que és que hi ha

una tendència a pensar que Sant

Cugat és molt ric. Però Sant Cugat pateix igual que els altres. Per què nosaltres ho tenim més fàcil que un teatre de Sabadell, que té centenars d'anys amb aquesta tradició i tenen una població de 200 mil habitants absolutament estructurada? I, a més, quina és la nostra competència? En un radi de vint quilòmetres, on a Sòria hi ha desert, nosaltres ens trobem amb la concentració de teatres més gran d'Europa».

—Aquest any baixa el pressu­post de Cultura, algun comentari?

—«No ens enganyem. L'any passat, Cultura tenia dotze mi­lions per al Festival Internacional de Música, i aquest any no els necessita. En qualsevol cas, no­saltres ens hem de comparar amb

altres teatres, i no amb altres àrees de l'Ajuntament. Jo demano que l'esforç que estem fent nosaltres per trobar recursos propis es faci des d'altres àrees. I així, els dic als caps d'àrea que cada cop que es passen del pressupost, a mi se'm posa com una esgarrapada a l'estómac».

•—Ha xuclat el Centre Cultural la vida social de la ciutat?

—«Sí, i és normal, perquè con­centra els quatre únics cinemes de Sant Cugat, l'única bibilioteca i l'únic teatre amb programació estable. L'àrea de cultura s'ha alli­berat de l'oferta de gran format i professional i pot dedicar-se a l'altra gran muntanya inversa de necessitat que té la ciutat. El cert és que hi ha hagut clarament un

canvi d'hàbits». —Per què es fa una preestrena

a Sant Cugat i ningú en parla, i es porta després a Barcelona, i omple planes de diaris? És el cas de Busco el Sr.Ferran, amb Ferran Rané i Emma Vilarasau.

—«En això hi ha una confusió en la qual tots hi participem. És aquesta estupidesa de confondre Barcelona amb Catalunya. Bar­celona exerceix amb molta força de capital, tots li hem donat una part de la nostra estimació per­sonal; però això ens està fent mal. Els mitjans de comunicació ig­noren el que no passa a Barcelona, o ho tracten, simplement, com una anècdota. És molt difícil llui­tar contra això».

—Vostè ha repetit sovint que

qui ve al teatre-auditori pot tenir una visió general del que s'està fent a Catalunya. Es programa producció catalana pel simple fet de ser-ho?

—«En alguns casos, la produc­ció és voluntàriament catalana. Dansa, per exemple. Quan vam arribar, donava la casualitat que en dansa l'única programació es­table i seriosa que hi havia a Ca­talunya era la de la Caixa de Te­rrassa, basada en grans compa­nyies internacionals. Les catalanes de contemporani no estaven con­templades. Aquesta ha estat la nostra especialitat i hem copro-duït voluntàriament sabent que hi perdríem diners. Però no es allò de 'us estem donant els ca-talanets'. De fet, és el millor que hi ha actualment».

—Però aquí mai no vindrà una Companía Nacional de Danza.

—«Depèn. Companyies com la de Nacho Duato valen una for­tuna. I, a més, exigeixen un paquet mínim de funcions. És difícil».

—Existeix un perfil tipus de l'espectador del Centre Cultural?

—«Hi hauria dos grups mas-sivament representatius: el de la parella gran, que no tenen han­dicaps a l'hora de sortir, i el de la parella jove amb fills petits. Preval el concepte de parella, tot i que també tenim famílies sen­ceres abonades».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 püM-i'skGÍjff líí

DANSA

Nats Nus Dansa torna a Sant Cugat amb un muntatge «més imaginatiu»

Toni Mira dirigirà també un assaig comentat de «Que dius que què?» al Teatre-auditori SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— El coreògraf barceloní Toni Mira i la seva companyia Nats Nus Dansa tornen avui al Teatre-auditori —l'any passat van presentar-hi Bolero— i ho fan amb un

Tomàs Seix manté el tracta­ment anunciat a la dansa con­temporània, el que ell defineix com a «posició militant» i que assegura que «fa baixar l'índex d'ocupació» —d'èxit— del Tea­tre-auditori. El resultat d'aquesta presa de posició és que, després del cicle que es va oferir a final d'any per potenciar la disciplina, continua havent-hi més d'un es­pectacle de dansa per temporada i que es tornen a presentar els assajos comentats. L'objectiu és oferir una «programació seriosa i crear públic», intent al qual estan obligats «tots els teatres, i no no­més els públics», segons Seix.

La clau del Teatre-auditori per aconseguir-ho és apropar al públic disciplines que tradicionalment han tingut dificultats de difusió, però sense «castigar» l'especta­dor. I és que Seix està convençut que algunes companyies de dansa contemporània han experimentat massa i ha maltractat el públic. Per això, si el Centre Cultural ofereix dansa, tria muntatges «a-mables», com el Que dius que què? de Nats Nus Dansa, que es pre­senta aquesta nit i a les quatre de la tarda, en un assaig comentat.

El mateix Toni Mira, director i coreògraf de la companyia, està d'acord amb aquest plantejament. Sense voler caure en la «comer-cialitat», Mira afirma que si munta un espectacle és «per compar­tir-lo» i que l'espectador ha de poder-hi entrar sense gaires di­ficultats. Amb aquesta idea de partida, Nats Nus ha treballat sempre sobre històries quotidia­nes: Newton portava a l'escenari les teories del descobridor de la llei de la gravetat, Somcinc re­flectia les relacions d'un grup de

espectacle «tan clar i homogeni com sempre», però deixant «més espai per fer volar la ima­ginació». Després de Nats Nus Dansa, una altra companyia tan veterana com la de Mira, Trànsit, actuarà el 15 de març, amb el muntatge

El punt de la memòria. I és que el Centre Cultural continua insistint a presentar «dos espectacles de dansa cada trimestre, com a mínim», i crear un públic per a aquesta dis­ciplina, segons el director, Tomàs Seix.

Els integrants de la companyia Nats Nus Dansa, interpretant Que dius que què?. Foto: NATS NUS DANSA.

ballarins preparant un espectacle, i a Bolero, l'eix argumental eren les relacions d'una parella.

Imaginatiu, però homogeni

Aquesta vegada, però, Mira i el seu equip han volgut fer un muntatge «més lliure, en el sentit que no es trobés sotmès a una història preexistent». Per això s'han deixat portar per imatges que els han portat «a altres imat­ges i a moviments del món dels somnis», que després han conduït a «moviments del món real». L'ú­

nica condició que s'ha autoim-posat Mira és donar certa «ho­mogeneïtat» a l'espectacle, a tra­vés de la música, l'escenografia, la coreografia i el vestuari, perquè sigui «clar». Per Mira, «el llen­guatge de la dansa no ha d'ésser necessàriament complicat, sinó que pot resultar molt entenedor», si no es pretén dir «grans veritats». Com a creador, ell troba la solució expressant «més sentiment que pensament», un criteri que li sem­bla «més adequat per a la dansa, un llenguatge efímer».

L'estil de la companyia —tre­ballat durant nou anys— és el fil conductor que relliga la di­versitat d'elements que es troben a Que dius que què?: el gest, el moviment i la música, però també la paraula i el plaer de ballar, amb passos de claqué —una de les especialitats de Mira— i de tango. Mentrestant, es van des­granant dues petites històries: una amb dos homes enamorats de la mateixa dona i una altra que recull les reaccions d'un públic hetero­geni en un espectacle de dansa.

El Centre Cultural coproduirà una sarsuela dirigida per Calixto Bieito

ce. • Sant Cugat.— El Centre Cul­tural, en col·laboració amb la pro­ductora Focus i l'exhibidora Ba-lanà, coproduirà una sarsuela que, dirigida per Calixto Bieito, es re­presentarà el mes de juliol al tea­tre Tívoli de Barcelona. A la idea, però, hi falten matisos per con­cretar. Per exemple, el títol que iniciarà el que el director del Cen­tre Cultural, Tomàs Seix, ha de­finit com «la dignificació de la sarsuela». S'ha pensat inicialment en La verbena de la paloma, però l'aposta no és definitiva. També hi ha la intenció, segons Seix, que la sarsuela s'estreni a Sant Cugat, faci temporada a Barcelona i «vol­ti després per Catalunya i la resta de l'Estat». Aquesta primera in­cursió del Centre Cultural en el gènere de la sarsuela no és, però, un fet aïllat. Forma part d'un pro­jecte més ampli que Seix ha estat definint els darrers dos anys amb el director de la Jovcn Orquesta Nacional de Espana, Edmond Co­lomer, i el director teatral Ariel García Valdés, qui és, de fet, «el titular del projecte».

La idea és ambiciosa: es tracta de «barrejar produccions de sar­suela i produccions d'òpera en la mateixa temporada». I també de donar un caire diferent a un gènere tan popular com la sar­suela, plantejant «l'escenografia i la posada en escena com si es tractés d'un musical». «En sar­suela s'han fet moltes marrana­des», sentencia el director del Centre Cultural. El cicle consta­ria, en total, de quatre títols l'any. «Amb això hem de guanyar molts diners; si no, ens haurem equi­vocat.»

Extintors

Sant Cugat del Vallès. « • 589 17 9 9

ART

Escenaris cinematogràfics I ANDRÉS FRANCESH MOYA Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 27 de febrer. Obres: Pintures.

PERE PICH

E l pintor Andrés Francesch Moya (1944) presenta una col·lecció sòlida pel que fa a la seva uniformitat tècnica

i temàtica. Aquesta consistència, gairebé

rígida per la seva repetició, re­quereix un cert temps per estirar el fil que ha d'unir l'obra amb l'espectador.

Podem pensar que la seva pin­tura està dibuixada per acompa­nyar textos amables de països del nord.

Es cert que algunes de les seves pintures estan més a prop de la il·lustració sensible que de la pin­tura pròpiament dita, però també és veritat que moltes de les seves obres aporten elements interes­sants, allunyades dels tòpics de l'estampa ben feta.

Una de les principals contri­bucions, en algunes de les seves pintures, són les perspectives en­lairades, gairebé en picat. Gràcies a aquest recurs, les imatges apa-

Pintura titulada Dinard, pintada a la Bretanya. Foto: ELS 4 CANTONS.

reixen solemnes i s'apropen a una escenografia cinematogràfica. També destaquen els cels grisos i plujosos, que ocupen una part

important tant físicament com conceptualment. L'exposició po­drà visitar-se fins al dia 27 de febrer.

JOSEP MOSCARDÓ del 29 de febrer al 19 de març

Saljà Rius mol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

ELS ïïi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

Carrer Xerric. 5, Ir - 08190 Sant Cugat de] Vallès t 589 62 82- Fax 589 20 91

EoTtor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Àngels Castuera, Catí Morell, Eduard Jeuer,

Pere Pich, Montse Sant,

Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comarcial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Rotimpres © (972)400595

Distribució Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GI-405-93

Ek4Cn*»apT»iJuc»]mliCTCV·*m*td*nik&a1ldíafirm«s apoco l'opioiò des sens M*B, qat Eh 4 OMOM no h ten neceaannat.

EI rerefons d'un defecte formal

U na cosa és privatitzar la sa­nitat i una altra cedir a en­titats privades la gestió de la sanitat pública. Aquest és el

debat que existeix en el rerefons del recurs que CCOO va presentar contra l'adjudicació a Mútua de Terrassa de la gestió del Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat. Un recurs que s'ha saldat en els tribunals a favor del sindicat a causa d'un defecte legal: l'adjudicació a Mútua de Te­rrassa es va fer per adjudicació directa i no per concurs públic i, per tant, no es va donar oportunitat a altres entitats a optar-hi.

Quines conseqüències pot tenir per a l'usuari aquesta decisió —encara

no ferma— del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? Segurament, poques. Es podria prendre com a referència el cas de la Guinardera, que és pràcticament idèntic: l'Ajun­tament va adjudicar directament la venda del 10% d'aprofitament mig de la Guinardera a Dorn. Els tri­bunals van anul·lar l'adjudicació; es va obrir subhasta i només s'hi va presentar la mateixa empresa. En el cas del CAP Sant Cugat es produirà probablement aquest fenomen. Però això no treu que s'hagin de complir els requisits que marca la llei.

Tornant, però, al principi, no s'ha de confondre privatització amb cessió de la gestió a un ens privat. Ningú

Quan s'imposa la imaginació

no dubta —o no hauria de dub­tar-ho— que el finançament de la sanitat ha de sortir de l'erari públic. Sanitat gratuïta i igualitària ha estat una fita bàsica del qüestionat —per alguns— estat del benestar. Però el cost que aquest capítol suposa per al pressupost de les administracions i la burocratització funcionarial fan pensar que, si es demostra que el servei és millor i que el personal no resulta perjudicat, la fórmula de cedir a una entitat amb criteris em­presarials la gestió dels CAPS no ha estat tan forassenyada. Un altre punt: sorprèn que cap regidor de l'oposició preguntés sobre aquest tema al ple municipal de dimarts.

A tesa la situació econòmica de la majoria d'administracions públiques, és d'agrair l'esforç d'imaginació que fan algunes

entitats per aconseguir recursos que els permetin autofinançar-se i tirar endavant sense necessitat d'haver de demanar contínuament subvencions. I encara té més valor si, en aquest esforç, aconsegueixen involucrar al­tres entitats sota el paraigua d'un

objectiu comú. La llar d'avis de la parròquia ha

fet les dues coses. Primer s'ha parat a pensar d'on treure els diners ne­cessaris per, amb visió de futur, mi­llorar i ampliar la seu de la plaça doctor Galtes. I, segon, ha engrescat l'Esbart, l'Orquestra de Cambra, el grup teatre Espiral, la Coral Sant Cugat i el prestigiós violoncelista Lluís Claret perquè participessin de­

sinteressadament en un acte en favor de la gent gran. La resposta a aquesta col·laboració conjunta va ser una as-sitència massiva al primer festival de la llar d'avis. L'experiència de dis­sabte és una mostra de com una en­titat pot organitzar-se sense necessitat que l'organitzin des de fora. De fet, però, la llar, amb setze anys d'història a l'esquena, ja ho havia demostrat molt abans.

E L L E C T O R E S C R I U

AVamlcAltet

• No feia gaire que m'havia ins­tal·lat a Valldoreix. M'havien dit: «Si vols saber coses sobre Vall­doreix vés a veure l'Altet». Hi vaig anar i, després de la primera vegada, hi vaig tornar moltes més. Em va cridar l'atenció el seu en­tusiasme. Tot i ser una persona gran, tenia una extraordinària vi­talitat i s'entusiasmava parlant de Valldoreix, de la història de les masies, del museu... El seu en­tusiasme s'encomanava. Amb ell, vaig visitar el pou del gel que hi ha prop de can Busquets, les restes d'un antic molí, on vam discutir la localització de la pri­mitiva església d'Aquallonga, els camins de Collserola, les restes d'una antiga masia de la Floresta, el pont de can Vernet, el Forn Ibèric, Sant Adjutori... (...)Em sor­prenia també la seva senzillesa en parlar de temes humans i quo­tidians. M'havia parlat de com va conèixer la Isabel, la seva esposa, de com l'estimava, dels seus fills, dels horrors de la guerra que li va tocar viure... Darrere d'aquella persona hi trobaves una gran hu­manitat. Hi havia en ell la saviesa de l'home gran, de la persona que ha viscut molt, i també hi trobaves comprensió i tolerància. Era com parlar amb una persona molt més jove. Jo li havia proposat fer, entre tots dos, un llibre sobre les masies del nostre municipi i, com era habitual en ell, em va dir: «Quan vulguis!». Vam quedar que, de seguida que jo acabés el que tenia entre mans, ens hi posaríem. Ara ja no hi és. La seva vitalitat i entusiasme no li han valgut aquesta vegada per llui­tar contra la malaltia. El trobarem

a fa l ta r . /MONTSERRAT RUMBAU.

Sant Cugat.

Posem-hi remei urgent • Sóc un enamorat de la nostra muntanya des que vaig venir a viure a aquest poble. Durant les meves excursions, tant en bicicleta com a peu, he visitat algunes ve­gades l'ermita de Sant Medir i quedo admirat per la tasca que

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si bo sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

hi fa el grup de la Penya Re­galèssia i voluntaris. Han trans­format tant l'ermita com el seu entorn, protegint-lo amb murs de pedra que el fan un lloc molt adient per descansar-hi. Llàstima que no hi hagi més grups com aquest que es dediquin a la con­servació i restauració, tant d'a­questa ermita com de les fonts que han fet reviure. Fa poc he visitat, seguint la vall de Gausac, l'ermita de Sant Adjutori i el Forn Ibèric. He quedat decebut pel con­trast de la seva situació. La volta d'aquesta ermita circular tan va­luosa de la nostra història està

a punt d'esfondrar-se, a causa del mal estat en què es troba. Tant el sostre com les parets són plens de vegetació. A dins, és plena de brossa i llenya i, alguns de­saprensius hi fan foc.

Seria molt recomanable que al­guna entitat oficial, ja sigui local o la mateixa Generalitat, fes els possibles per salvar aquest patri­moni tan malmès que hem rebut dels nostres avantpassats. Si no s'hi posa remei, aviat no hi serem a temps per deixar-lo als nostres descendents. Pel que fa al Forn Ibèric, es troba en la mateixa si­tuació, ja que la teulada té les

L A P U N X A D ' E N J A P

bigues de fusta completament po­drides; l'aigua de la pluja s'hi es­cola i deixa el forn amb la su­perfície completament tova i, si el sostre caigués a sobre del forn, quedaria completament des­fet. / B.S.M. Sant Cugat. EI veïnat de la plaça Barcelona a Ramon Pros • En primer lloc et farem una mica d'història de la nostra plaça, per si no la saps o te n'has oblidat.

La plaça Barcelona, també ano­menada d'Isabel, es va projectar sobre una vinya que es deia Entre Rieres, per la seva situació entre

&*m

la riera del Torrent de la Bomba i la de Can Mora. (...) Al principi, la plaça era un espai obert al cel i ple d'herbes que hi creixien lliurement, ja que ningú no se'n cuidava, només hi havia un corriol que travessava des de cal Calonio a cal Boldú, i un altre més petit que anava a cal Nyeu.

Més tard es van plantar uns plàtans que el besavi de cal Tar-traner va anar a comprar a Bar­celona. Cada veí va pagar reli­giosament 32 cèntims per cada un, i els van plantar davant les seves portes; amb el temps, els van fer servir d'estenedors lli­gant-hi unes cordes entre ells. Als anys 60, es va proposar tallar els arbres, amb l'oposició dels veïns, i per tant l'alcalde ho va deses­timar; per iniciativa privada, es va remodelar i cada veí va pagar la part proporcional que li tocava, segons la façana que tenia. Com pots veure [Ramon], aquesta pla­ça sempre ha estat molt estimada pels que hi van néixer, pels que hi vivim i pels que hi han viscut alguna vegada. Per tant: no volem ni sentir a parlar de replanifi-car-la, no volem que se'n toqui ni un pedrís, ni un banc, ni un arbre, ni la terra.

La plaça ens agrada tal com és. (...) No ens vulguis relegar a una plaça dura, asfaltada, amb marbre i altres materials de moda. Si vols fer hapenings del que po--dria ser o no ser la nostra plaça, fes-ho en espais per urbanitzar, i allí podràs fer les propostes més innovadores. La nostra plaça no ha d'ésser el pati de ningú, sinó un espai per a tothom. / CARME SAGALÉS i 72 veïns més de la plaça Bar­celona. Sant Cugat.

F E D ' E R R A D E S

I El càrrec d'Antoni Navarro no-és cap del Servei Tècnic d'Ar­quitectura, com es deia la setmana passada a l'article sobre el final de la restauració de la façana sud del Monestir, sinó cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 PUNT DE VISTA 17

L A T R I B U N A L A G A L E R I A

Professionals JOAN TORTOSA

P oques, molt poques pro­fessions admeten inge­rències i intrusisme. En general, tot professional,

del que sigui, està gelós de la seva capacitat, dels seus co­neixements i de la seva situació de privilegi respecte als qui no estan en el secret i en el domini del seu saber i habilitat. No és que aquí s'hi pugui encabir tothom, però sí que hi caben totes les varietats d'oficis, de­dicacions o habilitats. Alesho­res, partint d'aquest principi, hom hi estableix els estadis i categories estructurades pira-midalment, de manera que aquells que es troben prop de la cúspide mai no cedeixen ni accepten que la base assoleixi, encara que sigui per simpatia, el seu nivell. Els recursos i les formes de distanciament poden ser diverses: des de la barrera econòmica —un preu alt allu­nya la base— a un entorn bu­rocràtic dens, una actitud per­sonal freda i distant, el menys­preu, la necessitat de domini o l'autoconvenciment de mite. Com en tots els casos i normes, aquí també hi ha les corres­ponents excepcions, altrament curioses.

De tant en tant —general­ment cada quatre anys— uns professionals descongelen el seu entorn particular i s'acosten a la base, no sols com un simple apropament de dalt a baix, que ja és tota una proesa, sinó re­clamant la col·laboració de tota aquesta massa anònima perquè els «ajudi» en la seva professió. I no ens causarà sorpresa, ni alarma, ni des­confiança, perquè això ho hem vist i heretat de la rutina. Per uns moments, tots ens haurem de sentir polítics. De cop i volta, ens hem fet imprescindibles. Els mitjans que fa servir el professional polític per permetre i demanar la nostra col·laboració són tan simples com els d'emprar totes les formes possibles de la dialèctica, la qual cosa vol dir que

JOSEP DUDÍANS

el joc del llenguatge, hàbilment ma­nipulat, podrà presentar una mateixa qüestió de diversos colors. La dema­gògia pot fer miracles.

Però hi ha un aspecte important en les professions que sempre s'eludeix: dir clarament què volem cada un dels professionals. Es obvi i connatural as­pirar a viure de la professió que vo­cacionalment s'ha escollit o a la que ens han portat condicionaments par­

ticulars o circumstàncies so-cioambientals. Però no sempre es vol deixar veure que la pro­fessió és un mitjà per sobre­viure. S'han inventat tota mena de subterfugis, com el d'ante­posar l'ideal al material, però professió-subsistència continua sent un binomi inseparable, un condicionant que afecta arreu i tothom, fet que ha accelerat la cursa de la competitivitat en la qual, generalment, ningú es vol quedar a la cua.

Ve al cas una anècdota que va tenir lloc al desaparegut Ta-deo de Sant Cugat —fonda, restaurant i cafè— del carrer Santa Maria. Després d'un mí­ting organitzat per l'ERC local, en què havia intervingut en Lluís Companys, aquest estava assegut al costat de simpatit­zants i militants a l'entorn de la «taula rodona». Allà van co­mençar a sorgir problemes de tota mena, així com les forçades incompatibilitats que als «afi­cionats» de Sant Cugat se'ls presentaven a l'hora d'interca­lar la seva feina —molts d'ells eren pagesos amb horari de sol a sol— amb l'exercici de la política. Companys va ser força expeditiu i, tan sincer, que de cop i volta tirava les pedres a la seva pròpia teulada, quan va contestar al senyor X, que és qui li havia proposat les dificultats amb més cruesa: «Mireu: la política és per a aquells que s'hi volen dedicar professionalment, ja que sinó hi perdreu més que no hi gua­

nyareu.» No se sap si Companys es va mossegar la llengua després d'ha­ver-se descalçat tant o si en un rampell de sinceritat va voler dir allò que tants altres callaven. El que sí que va quedar clar és que la professió va per davant. Aquesta frase ignorada, dita en un ig­norat bar d'un poble ignorat, no ha quedat enregistrada com a frase cèlebre. Qui sap si és que no se'n va fer difusió o valia més oblidar-la, no fos cas.

Més diversificació en els cinemes

ESTEVE RODÓ •

E ls números ja estan sobre la taula. L'any 95, el nombre d'espectadors que han passat pels cinemes ha baixat respecte de l'any anterior. Està molt

bé que tots estiguin tan «satisfets». Ara bé, per què el públic hi ha anat menys? Potser perquè els que menys «satisfets» estan són els espectadors. O una part. Aquesta podria ser una hipòtesi d'anàlisi del perquè de tot plegat, però cabrien altres teories que deixem anar perquè cadascú les analitzi com vulgui.

L'alcalde diu que quatre sales potser són insuficients. Es clar que, si tenim en compte que a Cerdanyola o a Sabadell tenen cada setmana onze pel·lícules a la seva disposició i a Barberà deu, que a Sant Cugat només n'hi hagi quatre, ob­jectivament, ja és insuficient i limita molt les possibilitats a l'hora de programar.

Ara bé, s'ha pen-„_*. i. r- . sat que el públic que

«Potser dlMS$cant s W «tancat no és l'oferta s'aconseguirà tot el públic poten-vperardsosKdels ^ £ £ ^ 300.000 espectadors i dors que van fer que incorporar aqueBs que a «$«» gener Fel-

r ^ ^ pudo maldito fos la no passen per la taquih segona pel·lícula de Saní Cugat perquè amb més recaptació

, . ,.; , de Barcelona o que no fan les pel·lícules que altres títols com £/ ek agraden» cartem o Smoke en-^ . . -• . . . j . . . , . . , tressin en el grup de "^ les deu pel·lícules

més taquilleres en el mateix període, segur que n'hi havia de santcugatencs que van haver d'anar a veu-re-les fora de Sant Cugat perquè aquí no han arribat mai.

Potser diversificant l'oferta, combinant títols comercials a priori amb títols més minoritaris que han demostrat també un rendiment satisfactori, s'aconseguirà supe­rar el sostre dels 300.000 i escaig espec­tadors i incorporar tots aquells que no passen per la taquilla de Sant Cugat perquè no fan les pel·lícules que els agraden. I no és tanta bogeria. Només penseu en els cinemes Verdi de Barcelona, que amb la fórmula de combinar rareses de gran qualitat amb cinema comercial (cal dir-ho, en VO) omplen ja diàriament, en aquests moments, nou sales. U I T L A F I N E S T R A

Cartes d'amor CARME GUASCH

D e tant en tant, l'aprenent de pe­riodista té una bona pensada, i aquesta pensada li proporciona una experiència gratíssima que no es veu

en cor de guardar-se per a ell sol. Arran d'haver llegit les Cartes d'amor, d'en Pere Calders, i d'haver-m'hi entusiasmat, vaig sol·licitar una entrevista a la Rosa Artís, la dona que va compartir la seva vida durant més de cinquanta anys i que és, evidentment, la protagonista absoluta d'aquestes Cartes d'amor. Deixo de banda l'afecte i la cor­dialitat amb què em va rebre. La Rosa té aquell sentit de l'humor que ja coneixem i admirem en FAvel·lí Artís (Tísner), el seu germà, però el que més m'admirava d'ella era el devessall de records minuciosos amb què evocava, entre somriures i emo­cions, la vida en comú, el tarannà de l'es­criptor, les anècdotes d'un exili on, pre­cisament, «hi ha una sèrie de coses que ens han unit (...) i algunes d'elles han tingut l'aire de miracle». Vaig tenir la sort de conèixer en Pere Calders, la senzillesa i l'amabilitat del qual eren només compa­rables amb el seu talent. «Mai no va de­manar-me que li portés un vas d'aigua», explica la Rosa Artís, «ni tan sols al servei, quan en teníem; ell se l'anava a buscar».

Aquest sentit de la igualtat entre tots els éssers no el privava, tanmateix, de portar la seva devoció per la Rosa fins a extrems

increïbles: «Em va dur durant anys l'es­morzar al llit fins que vaig dir-li que a les cinc (que és l'hora que es llevava per escriure) el cafè em desvetllava i no podia dormir més». La vida d'aquestes dues per­sones singulars està plena de moments di­vertits, des del seu precipitat casament, un cop obtingut el divorci de la primera muller, gràcies als 500 pesos que, com a regla de bodes, el va donar l'Arcadi Artís, fins a la nevera de gel a la qual Tísner va afegir un cable perquè figurés que era elèctrica, tot batejant-la amb el nom de «Fred As-taire», amb una clara referència humorística al mot frigidaire. Els tres fills van ser rossos i en Calders se'n sentia orgullós. Quan pregunto a la Rosa si la tornada a Catalunya va ser traumàtica per a aquests fills, que ja eren grandets, em diu que no. «Jo no volia per res del món que algun dia em diguessin que eren mexicans. Per això, des d'abans de -B&XSI, sAs feia c\ raonament següent: 'Oi que si un gat neix en un forn no direm pas que és un pa? Doncs vosaltres heu nascut aquí però sou catalans». Una fidelitat al país demostrada al llarg de tota una vida, i en el gros d'una obra extraor­dinària que culmina, post mortem, en aques­tes bellíssimes Cartes d'amor que tots dos van desitjar veure publicades per donar tes­timoni de la manera com l'amor a la fidelitat pot ser la raó de l'existència.

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L A T R I B U N A

Anècdotes de la història MONTSERRAT RUMBAU

Aquest gut nus de Actualment de

dels rius pràcticament ha de­saparegut, perquè les preses construïdes controlen els ca­bals i eviten així els desbor­daments. Però abans que exis­tissin aquestes preses, res no podia aturar el creixement des­bordant dels rius que provo­caven les fortes tempestes.

Tenim un testimoni de les inundacions del riu Llobregat a mitjan segle XIX. Ens des­criu els fets un pagès, en Pau Porcet i Cases, masover d'un mas que es trobava en ple delta del Llobregat, a la Marina de Sant Boi, a la vora del terme municipal del Prat. El mas co­rrespon a l'actual casa de pagès coneguda amb el nom de cal Nani, i al segle XIX se'n deia Casa Nova del Raguer. En els seus escrits, que acaben de ser publicats per l'Abadia de Montserrat, hi apareix un nom que no deixa de sorprendre'ns: Can Busquets de Valldoreix.

Ens diu en Pau que el 20 de juliol de 1850 va haver-hi una forta tempesta, amb llamps i trons: «Va fer un aiguat (...) que lo dit riu Llobregat va baixar molt gros i ple, i anant creixent començà a desbordar-se lo dit riu. (L'endemà diumenge) lo barri de la casa de Can Busquets de Valldoreix, lo dit riu de Llobregat lo va fer caure a dintre de lo dit riu, que hi estava per masover un tal Cristòfol Vila, que va ser la causa que de Cal Madurell fins la casa de les monges de les Gerònimes, no s'hi va poder passar més, ni carros, ni animals, ni persones perquè lo dit riu s'havia menjat la carretera pel camí.»

Què podem entendre pel «Barri (tan­ca) de la Casa de Can Busquets de Valldoreix»? Podríem pensar en un pri­mer moment que potser es tracta d'una equivocació. Però aquesta hipòtesi que­da descartada perquè en torna a parlar

JOAN LÓPEZ

un altre moment, quan explica el mateix Pau Porcet que, trobant-se amb la seva dona i una mula prop també de les propietats de «Can Busquets de Vall­doreix», no van poder tornar a casa seva i van haver de passar la nit allí per culpa de les pluges que hi havia hagut.

També podríem pensar que es tracta de propietats que tenia la masia de Can Busquets de Valldoreix prop del riu Llobregat, però aquesta masia de Valldoreix queda massa apartada de les terres del Pla del Llobregat, per tant, tampoc sembla vàlida aquesta suposició.

Finalment, sembla que només ens queda pensar que es tracta d'un mas que es trobava relativament a prop del mas on vivia en Pau Porcet, i que tenia aquest nom de Can Busquets de Vall­doreix, i potser fins i tot procedia del Can Busquets que nosaltres coneixem,

Pla dues Can Bus-

diferenciar-les, una Valldoreix,

era d'a-

El mes de setembre del ma­teix any va tornar a haver-hi inundacions. Segons el nostre pagès, 1850 va ser un any de moltes inundacions a tot Ca­talunya, que van provocar mol­tes pèrdues als pagesos.

Al cap de tres anys n'hi va tornar a haver, aquest cop al mes de maig, concretament el dia 26. Aquell dia, «tot lo Pla del Llobregat que aparexia com si fos un mar, sitiats la gent de les cases de camp en les masies, l'aigua del riu va entrar en les cases, que moltes cases van haver de pujar lo bestiar a dalt, del modo que podien».

Quan en Pau ens parla de les inundacions de les terres del Pla ens diu que mai ningú no havia vist una cosa sem­blant.

Però la inundació que més va afectar aquest pobre pagès

del Pla del Llobregat va ser la de se­tembre de 1843, quan l'aigua s'endugué, prop del mas i davant de la mirada de tota la família, un fill seu de 22 anys. El pare explica en el seu diari com el corrent de l'aigua s'endú el fill i com aquest lluita per sortir-se'n, sense aconseguir-ho, fins que finalment s'o­fega davant la impotència de tots els membres de la família, que no poden fer res per salvar-lo.

Ara ens sembla que ens trobem molt més protegits dels desastres naturals. Però, com hem pogut veure aquests dies, ens continuen afectant i no podem evitar quedar consternats per la seva força i la nostra incapacitat per atu­rar-los.

Pensem, però, que els nostres avant­passats vivien en unes condicions molt més precàries que nosaltres, i una mos­tra l'hem vista amb el que ens ha deixat escrit Pau Porcet.

L A G A L E R

Les cuixes de la candidata

EVA VÀZQUEZ

L a comissaria europea de Pesca, Emma Bonino, manifestava fa uns mesos al­gunes reserves sobre la discriminació positiva de la dona perquè, deia, no

acabava de veure clar que les persones del seu sexe haguessin de beneficiar-se d'unes lleis semblants a les que s'apliquen a algu­nes espècies amenaçades, com ara els óssos bruns. Els partits polítics de l'Estat Espa­nyol han hagut de sospesar els avantatges d'aquest tracte de preferència perquè, igno­rant la substància del comentari de Bonino, s'hi han inspirat per veure quin d'ells exhi­beix els exemplars més vistosos del gènere femení. L'estratègia consisteix a presen­tar-se com una opció de progrés col·locant un cert nombre de dones a les primeres po­sicions de les llistes, encara que només en comptadíssimes ocasions aquesta exhibició d'audàcia arriba a l'extrem de confiar l'espai

del cap de partit a

«L'estratègia consisteix a presentar-se com una opció de progrés col·locant un cert nombre de dones a les primeres posicions de les llistes»

una d'elles. Però allà on s'ha imposat amb m é s i n s i s t è n c i a aquesta tàctica és al Partit Popular, fins al punt que no fa pas gaire un diari estatal dedicava la fotogra­fia de portada a les dames més significa­tives d'aquesta for­mació, quan assistien a un acte electoral. Aquella imatge, l'an-

gut força prèdica en la presentació de candidates d'altres partits, enfocava en primeríssim terme el magnífic cuixam de les senyores. Elles semblaven sa­tisfetes, ignoro si era a causa del discurs que pronunciava un dels membres masculins del seu partit o perquè se sentien plenament realitzades seguint el desig del seu líder: «D'un home espero que sigui responsable; d'una dona, que sigui dona.» Bé, al capda­vall som dones i no pas óssos bruns. Si allò que s'espera de nosaltres és que acceptem la nostra presència en la política com un es­tricte compliment de quotes per la igualtat dels sexes, potser és hora que ens declarem vençudes i ens limitem a reclamar que algun diari dediqui la portada a ensenyar-nos, també en primeríssim terme, un pla mitjà dels candidats masculins marcant paquet.

E L T R Í P T I C

E ls dos antagonistes de la pel·lícula més grotesca de l'era socialista, Boyer i Ruiz Mateos —aquella que comença amb l'espectacle de l'expropiació de Rumasa

i que acaba amb un vestit de Superman pels carrers de Madrid i l'altre a sou de les Ko-plowitz, cobrant cinc-cents milions a l'any— ara estan moixos i aixoplugats com germanets sota les ales de l'ocellot. El fet ofereix, com a mínim, dues ensenyances: que a la política hi ha molta gent i moltes coses a les quals escau sobretot el sarcasme i que, quan des de bandes tan diverses corren a refugiar-se sota l'ocellot, vol dir que la bestiola es disposa,

Voceüot i Pestiracordetes

MIQUEL PA1ROLI

ara sí, al festí i que tothom vol heure'n alguna víscera. Fins i tot aquests brillants intel·lectuals, com Fernando Savater o Rosa Montero, també malden per arreplegar algun tros de fetge o de freixura, en forma de conferències, cursets a la Menéndez Pelayo, etc , i baden la boca com pollets.

La principal contribució de Miguel Boyer no ha estat a l'economia espanyola sinó a la vida sexual. Va ser gràcies a ell, que l'ex­perimentava, que es va difondre la tècnica coneguda com a carrete filipino, aquesta de­pravació que en català s'anomena l'estiracor-deies. La popularització d'aquestes pràctiques nefandes, mercès a les relacions públiques de Boyer amb qui és avui la seva digna esposa, li garanteix una fama més llarga que la seva trista contribució al Tractat de Maastricht. A hores d'ara, doncs, tot hi cap, ja ho veieu, sota les enormes ales de l'ocellot, els bisbes i els concupiscents.

* »*§*

E L V E S P E R

3/4 i 5 de 3 JOAN POYANO

U n sondeig entre afectats pel miniterratrèmol del cap de setmana passat aporta dades

científicament irrellevants però sociològicament reveladores. La primera conclusió és que la noc­turnitat i tarambaneria del per­sonal és menor de la suposada ja que, tot i ser la de dissabte a diumenge una nit de carnaval, el 99% dels que diuen que van sentir els tremolors eren a casa. També es constata que a més del 90% dels afectats el moviment sís­mic els va agafar al llit (la resta de la mostra van comprovar què se sent assegut a una tassa de wàter que trontolla) i que tots tenen un despertador a la tauleta. Aquest darrer equipament és im­prescindible per mantenir una ac­titud adequada en el moment que l'escala de Richter comença a moure's: tots, absolutament tots els enquestats van poder deter­minar amb un marge d'error de +/- mig minut que el terratrèmol els va acollonir a tres quarts i cinc de tres de la matinada. S'ha de tenir molta calma, estar molt adormit o sentir-se protagonista d'un fet històric per parar-se a mirar el rellotge quan tems que la casa et caigui al cim.

HIQU I ROSIIÍ

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,

elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

Col·laboració mèdica Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6

C/Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

£.

^VB M

PROMOCIÓN 0T0N0 - INVIERNO

• Limpieza cutis * 1/2 MASAJE = 7.500

(bono mes)

• Por un peeling corporal, un peeling

facial GRATIS

• Por una limpieza cutis, un masaje

circulatorio 20 min. GRATIS

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

Tractaments per a la salud

Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 80

%m

i

t *

Vr-

Jt° & *

(Depibcions - Cera - 'Elèctrica

Tractaments faciaís Neteja de cutis Massatge facial i corporal

- Quiromassatge - (Drenatge

Maquillatge Manicura i pedicura

Hores Convingudes 1$la. del Celler, 87, 2°, 2"

08190 Sant Cugat dtí Valies

M^LA SE ROSARA LA SEVA BELLESA

• Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar

• Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PERRUQUERIA

FORMAS H O M E D O N A

PILAR HEREDIA

E S T I L I S T A

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

2 0 . Divendres, 23 de febrer de 1996

ESPORTS El Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir l'ascens a divisió d 'honor la temporada passada. Les jugadores de l'equip sant-cugatenc van assolir la màxima categoria del voleibol femení, després de molts es-

VOLEIBOL

forçós, i aquesta temporada han acon­seguit mantenir-se al grup de dalt. Des­prés de la lliga regular, el CV Sant Cugat ha quedat cinquè classificat després de proclamar-se com a una de les revelacions

de la temporada, capaç de guanyar el líder, el Tenerife, i l'Albacete. A m b tot, el club encara no ha aconseguit un pa­trocinador i Castro no descarta un pos­sible trasllat de ciutat.

«

C A R L E S C A S T R O . President del Club Voleibol Sant Cugat

La manca de diners activa la imaginació» CATI MORKLL

I Sant Cugat.— Quins són els objectius que ha assolit el CV Sant Cugat aquesta temporada?

—«A principi de temporada, vam decidir intentar ser a la part mitjana de la taula classificatòria i hem aconseguit que l'equip s'ha­gi mogut entre els primers. Hem acabat la temporada a la cinquena posició, però hem tingut opcions pel quart lloc. Hem estat l'únic equip que ha guanyat l'Albacete, excepte el Tenerife, i hem guanyat el Tenerife juntament amb l'Al­bacete. Crec que hem estat un dels equips revelació.»

—Com seran els partits? —«Home, ara tenim l'oportu­

nitat de lluitar pel 5è i el 6è lloc. El que se'ns planteja ara és re­lativament fàcil. A més, hem de tenir en compte que nosaltres som els millor classificats.»

—Un dels objectius era omplir la graderia del pavelló.

—«Sí, i ho hem aconseguit. Hem arribat a tenir una mitjana de 200 espectadors i, fins i tot, hem arribat als 400. Aquesta és una prova que el voleibol s'ha guanyat un lloc a Sant Cugat.»

—Quin públic ve? —«Ve molta gent de Sant Cu­

gat, però també ve gent de Bar­celona, de Sabadell, d'Esplugues... Crec que hem aconseguit que la gent relacionada amb aquest es­port tingui consciència de l'exis­tència del CV Sant Cugat i que la gent de Sant Cugat comenci a aficionar-s'hi.»

—Quina influència han tingut els equips de base en el canvi?

—«Jo recordo que, quan vam venir a Sant Cugat procedents de l'antic Sarrià, vam arribar amb 7 jugadores i ara tenim 9 equips i estem participant als Jocs Es­colars —amb 15 equips més—. Penso que el Club Voleibol Sant Cugat està fent el caliu que ens permet mirar el futur amb un cert optimisme.»

—Què ha fallat? —«Ha fallat el projecte global.

Volíem tenir un equip sènior a divisió d'honor i un equip juvenil que aspirés a jugar la lliga de divisió d'honor juvenil, a més d'e­quips federats que voltessin per Catalunya portant el nom de Sant Cugat amb un cert xivarri, però ens ha fallat el pressupost eco­nòmic.»

—Quines són ara les possibi­litats de jugar la copa de la Reina?

—«Jo crec que amb l'entrevista que tenim previst mantenir amb l'alcalde trobarem alguna solució. Fa aproximadament un mes —22 de gener— que vam demanar au­diència a l'alcalde, però, tot i això, una vintena de persones s'han mo­

caries Castro al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix, durant un entrenament de l'equip femení de divisió d'honor. Foto: J-A. MULA.

gut i hem contactat amb algunes empreses de Sant Cugat que ens podrien ajudar. Això suposaria una certa tranquil·litat amb vista a la temporada 96-97.»

—Com es va fer el pressupost del club per aquesta temporada?

—«Nosaltres vam plantejar el pressupost tenint en compte uns desplaçaments de l'equip sènior i dels equips de base. Però a l'hora de la veritat, no es van anar com­plint els ingressos que havíem previst.»

—Els ingressos previstos pro­cedien tots de publicitat?

—«Els ingressos eren, una part per socis —que paguen una quota anual de 5.000 pessetes—, una part que paguen els jugadors que s'estan formant i una part que es descomptava del sou de les jugadores de divisió d'honor. Però aquesta última part no s'ha pogut descomptar, entre altres coses, perquè les jugadores no cobren.

Igualment, tampoc no hem pogut comptar amb els ingressos d'una firma comercial.»

—Com s'ha desenvolupat el procés de recerca d'una firma?

—«Quan l'equip va aconseguir l'ascens, els responsables d'Es­ports de l'administració em van dir que no tindríem problemes per aconseguir un patrocinador a Sant Cugat. Em parlaven de tot un seguit d'empreses que sur­ten als diaris i que registren uns beneficis considerables, a les quals destinar una petita quantitat de diners a un club de voleibol seriós, no els havia de suposar cap mal tràngol.»

—Qui li deia això? —«Tothom, i en aquest tothom

s'hi inclou l'alcalde de Sant Cugat. En principi, nosaltres havíem tin­gut l'esperança de tenir un sol patrocinador, i més quan, el mes de desembre, vam parlar amb Fi­del Sust i ell ens va assegurar

que ens aconseguiria una firma i es va parlar de la possibilitat que fos Segura Viudas, però allò no va quallar. I la junta directiva va veure com les promeses de la direcció general de l'Esport de la Generalitat quedaven diluïdes.»

—Què ha fet la junta? —«De moment, la junta ha ava­

lat 6 milions de pessetes. Malgrat que l'aval és a llarg termini, no deixa de ser un aval que s'ha de liquidar. El passat mes de gener vam arribar a la conclusió que era necessària i urgent una en­trevista amb l'alcalde per quan­tificar i valorar com ha de seguir l'equip o si hem de renunciar a la categoria —que suposaria que­dar com el betum—.»

—Què us ha dit l'alcalde? —«Encara no ens ha dit res.

Ens hi reunirem la setmana vi­nent. Volem que ens rebi perquè creiem que s'ha de clarificar la situació.»

—En el cas que l'alcalde no tingui una solució, què passarà?

—«Tota la feina que s'ha fet amb la base se n'anirà a terra. Per això, volem parlar-ne.»

—El deute actual és només d'a­questa temporada?

—«Sí. Estem molt endeutats, i no havíem tingut mai deutes perquè amb el finançament dels socis ja cobríem les despeses. Però aquesta temporada hem fitxat dues estrangeres que han suposat despeses de trànsfers, fitxes de la internacional i de residència, a més dels desplaçaments de 12 persones. Els nostres rivals diuen que tenim una gran imaginació —hem convertit un autocar en dormitori— i és que la imaginació s'activa quan no tens diners.»

—Quin percentatge del pres­supost suposa el deute actual?

—«Ara tenim avalats 6 milions de pessetes, però devem 3,5 mi­lions a l'agència de viatges i tres mesos a les jugadores. De fet, hem estat viatjant tota la tem­porada i hem fet dos desplaça­ments a Canàries —750 mil pes­setes cada un—. Per això, hem presentat un projecte a la fede­ració perquè la lliga de divisió d'honor es pugui fer mixta amb els juvenils i abaratir els costos.»

—Quin és el futur del club? —«De moment, nosaltres hem

demostrat el que volem fer. Què pot passar? No sé si és el moment de dir-ho, però de moment hi ha dues ofertes de municipis molt propers a Sant Cugat que volen tenir un equip a la màxima divisió. A mi no m'agradaria perquè seria tornar a començar, però si això comporta la continuïtat del sènior que, al cap i a la fi, és el mirall de la base, ho haurem d'acceptar.»

FUTBOL DE SALA

El Winterthur, ja sense possibilitats, rep un Martorell que s'hi juga molt

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat, 8è a la taula amb 21 punts, rep el Martorell demà a la tarda, en un partit de tràmit per als santcugatencs, ja que aquest conjunt, amb la derrota que va en­caixar el cap de setmana passat a casa contra el Centelles per 2 gols a 3, diu pràcticament adéu a la lli— gueta d'ascens a divisió d'honor. Després de la bona trajectòria que últimament mostrava l'equip de Carles Navarro, semblava que el somni de col·locar-se en alguna de les quatre primeres posicions per accedir al play-off no era impossi­ble. S'havia, fins i tot, guanyat tres partits seguits —amb el Gavà, el Bilbao i el Diario de Noticias Xo-ta— però, després de caure apa­llissat a la pista del Sícoris Portai-né i de perdre a casa contra el Centelles, sobre el paper un equip inferior al vermell-i-negre, les po­ques opcions se n'han anat en orris. En aquests moments, el con­junt santcugatenc és a quatre punts del quart classificat, el Ses-tao, l'última posició que dóna ac­cés a disputar el play-off d'ascens. Amb aquesta 20a jornada de lliga, només queden tres partits per dis­putar-se. El Winterthur Sant Cu­gat, però, només en disputarà dos perquè li toca descansar en la da­rrera jornada del campionat. Dis­sabte a la tarda jugarà al pavelló municipal contra el Martorell, cin­què amb 25 punts, i el següent cap de setmana visitarà la pista del Sestao, quart també amb 25 punts. Amb 4 punts menys i un partit menys, les possibilitats de classifi­car-se per al Futbol-Sala Sant Cu­gat són quasi bé nul·les. El Marto­rell, en canvi, sí que s'hi juga molt en aquest partit, ja que una victò­ria seria per a ells un pas de gegant amb vista a la classificació per a la lligueta d'ascens. El balanç fora de casa del conjunt del Baix Llobre­gat no és gens positiu: 2 victòries davant l'Andorra de Terol i el Centelles, 2 empats amb el Bilbao i el Diario de Noticias Xota i 4 de­rrotes amb el Candesa Camargo, l'Èpic Casino, el Sestao i el Sícoris Portainé. L'estadística confirma que el Martorell és, amb 26 gols, l'equip menys golejat fora de casa, però també és el que fa menys gols com a visitant —24 gols—.

BÀSQUET

El sènior Adela HE Sant Cugat es consolida com a cuer • Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat s'ha tornat a con­solidar com a cuer de la 2a Cata­lana després de perdre davant el Círcol Catòlic de Badalona el cap de setmana passat. Els santcuga­tencs reben aquest cap de setmana el CB Gavà, en un partit que s'hauria de saldar amb una victò­ria dels jugadors de Massafred, si volen mantenir les aspiracions.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 ESPORTS 21

I CLASSIFICACIONS I

mutiffifèti&mi. D'HONOR mifUNiNA Punts J G E p GF GC

Tenerife 34 18 16 0 2 50 9

Albacete 33 18 15 0 3 48 17

Benidorm 31 18 13 0 5 43 26

Ca ja Àvila 30 18 12 0 6 43 24

Sant Cugat 28 18 10 0 8 38 34

Caja Cantàbria 27 18 9 0 9 31 34

San-Gar 23 18 5 0 13 23 42

Oskarbi 23 18 5 0 13 19 43

Granada 22 18 4 0 14 22 42

Las Palmes 19 18 1 0 17 6 52

Las Palmas-Oskarbi 1 - 3 Benidorm-Albacete 3 — 1 Caja Cantabria-Caja Àvila 1 - 3 Sant Cugat-Tenerife 3 - 0 Granada-San-Gar 3 - 0

F U l i o i l i ^ A , DIVÏSiÓ 0É PíMm

Punts J G E P GF GC 2 - 0 Xota 38 17 12 2 3 98 69 9 - 2 Candesa 38 17 12 2 3 94 69 Candesa-Bilbo 6 - 6 Sicoris 26 18 8 2 8 77 75 4 - 5

Martorell 25 17 7 4 6 61 51 W. Sant Cugat-Centelles 2 - 3

Sestao 25 17 7 4 6 86 78 Bilbo 23 17 6 5 6 66 58 La propera (24 febr.) L'altra ( 2 mar) Centelles 22 18 7 1 10 71 83 Gavà-Epic Gavà-Martorell

W. Sant Cugat Èpic Terol Gavà

21

19

17

17

18 17 17 17

6 6 5

5

3

1

2

2

9

10

10

10

65

77

73

54

78

92

89

80

Bilbo-Terol Epic-Bilbo Xota-Candesa Terol-Xota Centelles-Sestao Candesa-SIcoris W. Sant Cugat-Martorell Sestao-W. Sant Cugat

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR

j G F p GF GC 1 - 3

R. Sociedad 28 17 12 4 1 31 13 0 - 1

Aldeasa

C. Campo

26

24

16

17

13

11

0

2

3

4

44

30

16

10 Aldeasa

C. Campo

26

24

16

17

13

11

0

2

3

4

44

30

16

10

CE Terrassa 19 16 8 3 5 27 17

Polo 14 16 5 4 7 20 19 La propera (25 febr.)

Sardinero 14 17 4 6 7 14 20 San Vicente-R. Sociedad

Olimpia 14 16 6 2 8 12 23 Sevilla-Sardinero

Júnior 10 16 4 2 10 14 32 CE Terrassa-Olimpia

Sevilla 9 1fi 7 5 9 10 26 Júnior-Polo

San Vicente 6 17 0 6 11 10 36 C. Campo-Aldeasa

Punts J G AL Terrassa 17 Egara 17

Polo 10

Jolaseta 10

CE Terrassa 9 C. Campo 7

Aldeasa 7 Júnior 6 Barcelona 5 Taburíente 2

9 8 9 8

P GF GC 44 7

35 8

26 14

16 18

19 20

11 15 15 22

5 25 6 11 24

8 7 36

Taburiente-At. Terrassa 0 — 7 Jolaseta-Barcelona 3 — 1 Egara-C. Campo 4 - 1 Polo-Aldeasa 2 - 2 CE Terrassa-Júnior 1 - 2

La propera (25 febr.) C. Campo-CE Terrassa Aldeasa-Júnior Egara-Taburiente Polo-Jolaseta Barcelona-At. Terrassa

L'altra ( 3 mar) Taburierrte-Barcelona Jolaseta-Egara Júnior-C. Campo At. Terrassa-Aldeasa CE Terrassa-Poto

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT

Punts

TOTAL CASA FORA Punts J- G E P GF GC J- G E P GF GC J- G E P GF GC

el Masnou 47 21 14 5 2 47 26 10 8 1 1 27 14 11 6 4 1 20 12

Roses 43 21 14 1 6 45 30 11 10 0 1 30 14 10 4 1 5 15 16

Arbúcies 41 21 13 2 6 43 22 11 7 2 2 25 13 10 6 0 4 18 9

Ripollet 38 21 11 5 5 37 24 11 6 3 2 21 14 10 5 2 3 16 10

AL Valies 36 21 9 9 3 45 23 10 7 1 2 28 8 11 2 8 1 17 15

Sant Cugat 33 21 10 3 8 43 30 10 7 1 2 22 11 11 3 2 6 21 19

Abadessenc 33 21 9 6 6 39 29 10 8 2 0 26 7 11 1 4 6 13 22

Sant Celoni 30 21 9 3 9 37 39 10 5 3 2 22 14 11 4 0 7 15 25

Amer 27 21 7 6 8 28 37 11 5 3 3 19 18 10 2 3 5 9 19

Sils 25 21 6 7 8 36 38 11 3 4 4 18 20 10 3 3 4 18 18

CanoveHes 24 21 6 6 9 25 32 11 4 5 2 11 8 10 2 1 7 14 24

Lloret 24 21 7 3 11 20 29 11 5 0 6 10 13 10 2 3 5 10 16

Centelles 23 21 6 5 10 32 46 10 4 2 4 18 21 11 2 3 6 14 25

Farners 22 21 6 4 11 17 30 10 4 3 3 8 7 11 2 1 8 9 23

Roda de Ter 22 21 6 4 11 17 30 10 5 2 3 14 10 11 1 2 8 3 20

Sant Quirze 20 21 5 5 11 27 37 11 1 3 7 13 20 10 4 2 4 14 17

Llançà 20 21 4 8 9 26 43 11 2 6 3 16 23 10 2 2 6 10 20

Vidreres 16 21 4 4 13 24 43 10 2 2 6 9 16 11 2 2 7 15 27

Sils-Sant Quirze 0 - 2

Rosea-Amer 4 - 1

Uoret-Uançà o - 1

Abadessenc-Arbúcies 1 - 0

At. VaUès-Canovelles 1 - 1

Centelles-Ripollet 0 - 3

Famers-Vtdreres 1 - 1

Sant Celoni-el Masnou 0 - 2

Roda de Ter-Sant Cugat 2 - 1

La propera (25 febr.) Amer-Sant Quirze Uança-Roses Arbúcies-Uoret Canovelles-Abadessenc Ripollet-At Vallès Vidreres-Centelles el Masnou-Farners Sant Cugat-Sant Celoni Roda de Ter-Sils

L'altra ( 3 mar)

Sils-Amer

Sant Quirze-Llançà Roses-Arbúcies

Lloret-Canovelles

Abadessenc-Ripollet AL Valiès-VTdreres

Centelles-el Masnou Famers-Sant Cugat

Sant Celoni-Roda de Ter

BÀSQUET

• 2a catalana GRUP 2

CBColl-F. Fraga 6 6 - 7 8 SL Fruitós-F. Castellana 6 8 - 6 0 Artés-Laietà 70 - 55 CB Gavà-Bufalà A 70 - 82 Circol-Sant Cugat 7 4 - 5 0 UE Claret-St. Nicolau 8 5 - 7 7 S. Manresa-L. Francès 93 - 73 Aracena-S. Condal 82 - 60

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 19 17 2 1395 1221 36 BufalàA 19 14 5 1506 1312 33 Artés 19 14 5 1411 1272 33 Cfrcol 19 14 5 1481 1375 33 F.Fraga 19 13 6 1426 1402 32 CBGavà 19 12 7 1518 1381 31 F. Castellana 18 10 8 1287 1158 28 St Fruitós 19 8 11 1448 1407 27 UE Claret 19 8 11 1327 1462 27 S.Manresa 19 7 12 1394 1454 26 L. Francès 19 7 12 1407 1478 26 St. Nicolau 19 6 13 1307 1401 25 CBColl 19 5 14 1297 1486 24 S.Condal 17 6 11 1116 1168 23 Laietà 18 5 13 1187 1298 23 SantCugat 19 4 15 1345 1577 23

La propera (25 febr.): Bufalà A-Artés; Laie-tà-St. Fruitós; F. Castellana-Fraga; Con-dal-Manresa; L. Francès-UE Claret; St. Ni-colau-Circol; St. Cugat-Gavà; Aracena-Coll.

H 3a catalana A GRUP 3

Pallejà-Sta. Eulàlia 6 5 - 4 4 Monjos-St. Cugat B 65 — 76

. Prat B-Cosmos 8 6 - 7 8 Roses-St. Joan Despí 5 2 - 6 0 Bellsport-Pardo 65 - 62 ColIblanc-SantJust 6 0 - 6 7 R. Castro-Joventut 9 2 - 8 0 St. Gabriel-Sama 93 - 86

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just PratB

19 17 19 13

1358 1334

1136 1221

36 32

St. Cugat B 19 13 6 1300 1189 32 Collblanc 19 12 7 1526 1268 31 Sta. Eulàlia 19 11 8 1182 1156 30 Cosmos 19 11 8 1410 1471 30 Pallejà 19 10 9 1317 1246 29 Monjos 19 10 9 1253 1243 29 Bellsport 19 10 9 1278 1270 29 Roses 19 9 10 1263 1221 28 Joventut 19 8 11 1489 1540 27 St. Gabriel 19 7 12 1418 1431 26 SL J. Despí 19 7 12 1284 1414 26 R. Castro 19 6 13 1261 1424 25 Pardo 19 5 14 1225 1332 24

Sa ma 19 3 16 1138 1474 22

La propera (25 febr.): St. Joan-Prat; Cos-mos-Monjos; St. Cugat-Sta. Eulàlia; Sa-ma-Castro; Joventut-Collblanc; St Just-Bells-port; Pardo-Roses; SL Gabriel-Pallejà.

M 3a catalana B GRUP1

Montpedrós-Carmel 6 2 - 3 6 Gramajove-Mira-sol 59 — 65 Sta. Perpètua-Clot 81 - 69 Castellet-Roquetes suspès Barberà-Cubelles suspès Abrera-Uor 59 - 67 Sagrat Cor-P.PIegamans 69 - 49 Vilanova-Poble Sec 6 6 - 4 9

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 16 16 0 1296 899 32 Sta. Perpètua 17 14 3 1371 1044 31 Sagrat Cor 16 15 1 1176 899 31 Gramajove 16 10 6 939 942 26 Roquetes 15 10 5 1098 1028 25 Mira-sol 17 8 9 1070 1056 25 Abrera 17 8 9 1170 1166 25 Montpedrós 17 7 10 1019 1032 24 Llor 16 8 8 1166 1181 24 Clot 15 8 7 923 932 23 Vilanova 16 6 10 1014 1075 22 Carmel 16 5 11 894 1007 21 Poble Sec 17 4 13 1068 1199 21 Cubelles 16 2 14 880 1160 18 P.Plegamans 17 1 16 898 1362 18 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (25 febr.): Poble Sec-Gramajove; Mira-sol-Montpedrós; Carmel-Sagrat Cor; P.PIegamans-Abrera; Llor-Barberà; Roque-tes-Sta. Perpètua; Clot-Vilanova.

I I 3a catalana fem. GRUP 3

ADRonda-Coll 6 2 - 4 8 Sant Andreu-B. Horta 4 6 - 4 4 B. Ribes-St Fruitós 5 2 - 5 8 Sant Cugat-S. Gràcia 61 - 73 L'Hospitalet-Covesa Ford 5 4 - 2 5 Sant Feliu-Manlleu 2 1 - 4 3 Sant Gabriel-Sant Just 5 3 - 7 4

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 17 17 0 1194 681 34 S. Gràcia 16 13 3 1127 723 29 Sant Gabriel 17 12 5 1042 920 29 SantCugat 16 12 4 970 775 28 L'Hospitalet 15 11 4 674 572 26 Sant Andreu 17 9 8 895 833 26 St Fruitós 15 10 5 942 883 25 Coll 16 7 9 841 853 23 Horta 16 7 9 761 830 23 Prat 16 7 9 667 744 23 AD Ronda 17 6 11 910 996 23 Covesa 17 6 11 696 788 23 Manlleu 16 4 12 757 932 20 B. Ribes 17 1 16 566 1030 18 Sant Feliu 16 0 16 470 952 16

La propera (25 febr.): Sant Just-AD Ronda; Prat-Sant Feliu; Manlleu-L'Hospitalet; Covesa Ford-Sant Cugat; S. Gràcia-B. Ribes; St Frui-tós-Sant Andreu; B. Horta-Sant Gabriel.

HOQUEI S0ÉRE PATINS

I I 1a catalana GRUPA

Arenys Mar-Roda 1 — 3 Horta-Sentmenat 7 - 3 SHUM-Sant Feliu 6 - 3 Mollet-GEiEG 3 - 7 St. Cugat-Caldes 1 - 5 Premià-Tordera 4 — 4 Girona-Farners 9 - 3 Voltregà-Vilassar 1 - 0

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Voltregà 17 15 0 2 107 40 30 Caldes 17 12 2 3 76 53 26 Tordera 17 11 3 3 94 63 25 Girona 17 10 3 4 90 57 23

GEiEG 16 9 3 4 84 49 21 Vilassar 17 9 2 6 68 59 20 Mollet 17 10 0 7 58 60 20 Sentmenat 17 6 4 7 66 62 16 Premià 17 6 4 7 63 68 16 SHUM 17 7 2 8 53 63 16 Horta 17 5 4 8 62 68 14 Roda 17 5 3 9 73 74 13 Sant Feliu 17 5 1 11 71 88 11 Arenys Mar 17 4 2 11 54 72 10 Farners 17 3 1 13 47 116 7 St. Cugat 16 1 0 15 39 113 2

La propera (25 febr.): Sentmenat-Roda; Sant Feliu-Horta; GEiEG-SHUM; Caldes-Mollet; Tordera-SL Cugat; Farners-Premià; Vilas-sar-Girona; Voltregà-Arenys Mar.

I I 2a catalana GRUPI

La Garriga-Prat 6 - 6 Vic-St. Feliu Codines 6 - 3 Maristes-JMJ 5 — 2 Arenys Mar-Corbera 1 1 — 1 St. Cugat-Sta. Isabel 8 - 9

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Vic 14 11 2 1 86 37 24 Sta. Isabel 12 11 0 1 97 55 22 St. F.Codines 14 9 3 2 100 61 21 Arenys Mar 14 7 3 4 83 60 17 Maristes 14 7 2 5 64 48 16 La Garriga 12 5 1 6 65 61 11 St. Cugat 14 5 1 8 60 70 11 Prat 14 4 2 8 69 87 10 M.Voltregà 13 4 0 9 68 85 8 Corbera 13 3 0 10 48 92 6 JMJ 14 1 0 13 57 139 2

La propera (25 febr.): St. Feliu-Prat; JMJ-Vic; Corbera-Maristes; S. Isabel-Arenys.

GRUP 2

Tordera-Taradell 3 - 1 1 Bigues-Riells-Sentmenat 8 — 2 Mataró-Sta. Perpètua 5 — 5 St. Celoni-Arenys Munt 2 - 0 Premià-Canet suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Taradell 14 14 0 0 127 32 28 Sta. Perpètua 14 9 3 2 85 71 21

Canet 13 9 1 3 89 48 IS Manlleu 14 7 1 6 81 62 15 St. Celoni 15 6 2 7 63 63 14 Bigues-Riells 14 7 0 7 80 85 14 Mataró 15 6 2 7 64 72 14 Barberà 14 6 0 8 78 105 12 Tordera 14 5 1 8 88 92 11 Premià 13 5 1 7 59 80 11 Arenys Munt 13 3 0 10 43 74 t Sentmenat 15 1 1 13 45 113 3

La propera (25 febr.): Manlteu-Taradeü; San­ta Perpètua-Bigues i Riells; Arenys de Munt-Mataró; Canet de Mar-Sem Celoni; Bar-

FUTBOL DE SALA

• 1a divisió B G R U P I

SantAndreu-Sfcorís 6 — 4 Prosperitat-SantVicenç 9 — 5 Sant Just-Olímpyc la Floresta ... 4 — 5 TallersCortada-Rubí 7 - 2 Barça-L'Esclop 8 — 1 Ligton-T-2Gràcia 8 - 4 Maristes-Ripollet 8 — 7

Equip PJ PG PE PP GF OC Pts

Sant Andreu 14 11 1 2 62 40 34 Prosperitat 16 10 2 4 95 67 32 T.Cortada 15 10 1 4 93 55 31 Ollmpyc 15 9 3 3 80 59 30 Ripollet 16 9 2 5 86 70 29 Ligton 15 8 3 4 89 69 27 T-2 Gràcia 15 7 3 5 64 57 24 Maristes 14 5 2 7 66 74 17 Rubí 15 5 2 8 54 65 17 Sant Vicenç 15 3 4 8 58 70 13

L'Esclop 15 4 1 10 40 76 13 Barca 14 3 3 8 51 66 12 SantJust 15 4 0 11 51 95 12 Sicoris 16 3 1 12 46 72 1C

La propera (25 febr.): Ripollet-Sant Andreu, Sícoris-Prosperitat; Sant Vicenç-Sant Just, Ollmpyc la Floresta-Tallers Cortada; Rubí-Bar ça; L'Esclop-Ligton; T-2 Gràcia-Maristes.

W 1a catalana la Massana-Europees 3 — 1 Esp-92-Palamós 3 - S Sant Cugat-Barceloneta suspès Blanesport-Alfa 5 4 — £ Puig-reig-Epic 1 — £ L'Endroit-Gràcia 6 - E Sabadellenc-Montserrat 5 — 2

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts

Palamós 17 13 2 2 86 45 41 Èpic 17 11 4 2 92 47 37 Montserrat 17 9 4 4 88 65 31 L'Endroit 17 9 3 5 109 90 3C Blanesport 17 9 2 6 85 81 2£ Europees 17 9 1 7 64 61 2f Sabadellenc 17 8 2 7 82 79 26 Puig-reig 17 8 2 7 76 93 2í Alfa 5 17 7 3 7 67 68 21 Gràcia 17 6 3 8 61 70 21 la Massana 16 5 4 7 50 55 IS Poble-sec 15 6 0 9 59 66 1£ Sant Joan 16 4 1 11 52 79 13 SantCugat 16 2 1 13 43 82 7 Esp-92 15 1 2 12 59 92 E Barceloneta 0 0 0 0 0 0 C

La propera (24 febr.): Montserrat-Massana, Europees-Esp; Palamós-St Cugat; Barceló neta-Blanesport; Alfa 5-Puig-retg; Epk-L'En droit; Gràcia-P. Sec; St.Joan-Sabadell.

li' ESPÒRÍS ELS 4 CANTONS/Divendres, 23 de febrer de 1996

I UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT I

Els problemes econòmics de la U E Sant Cugat s'han convertit en una més de les preocupacions de la junta actual del club santcugatenc, que ha optat per solucionar les diferències entre els entrenadors de la secció de bàsquet seguint la via més ràpida. La junta del club ha destituït el coordinador de la secció i primer entrenador de l 'equip sènior A, Marcel·lí Massafred, per atendre les demandes d'un grup de persones vinculades a l'entitat des de fa anys.

Desfan passes per fer camins La junta de la UE Sant Cugat destitueix Massafred a causa de la sol·licitud d'alguns tècnics

CATÍ MORKl.l. I Sant Cugat.— La situació eco­nòmica de la UE Sant Cugat, punt central de l'assemblea que va ce­lebrar cl club la setmana passada, ha passat a un segon terme durant els darrers dies. Ara el club pateix per la reconstitueió de la secció de bàsquet, que va quedar lligada només amb agulles dilluns a la nit, després que la junta gestora anunciés la seva Intenció de des­tituir el coordinador tècnic de la secció. Marcel·lí Massafred. L'ex-blaugrana no es va sorprendre de la decisió final i s"ha volgut mos­trar optimista amb vista a pròxi­mes temporades. Segons els re­presentants de la secció a la junta. «si el canvi serveix per millorar la situació del primer equip i els ànims de tots els implicats a la secció, no haurà estat dolent".

Els jugadors no tenen les coses gaire clares i la junta del club ha mostrat novament el seu in­terès a recuperar l'exentrenador santcugatenc Lluís Folch —volia tornar a Sant Cugat a principi de temporada, però no va arribar a un acord clar amb Massafred.

• Situació esportiva La situació esportiva de les di­

ferents seccions de la UE Sant Cugat és bona. Miquel Osul va explicar a l'assemblea que els re­sultats de la secció de gimnàstica rítmica, tennis de taula i handbol responien a les previsions. Igual­ment, tant Miquel Osul com Enric Tomàs van qualificar de «bona la feina que s'està fent amb la base de la secció de bàsquet», una secció que no ha cobert totes les previsions a causa de la situació del sènior A a la taula classi-ficatòria. De fet, si el sènior A de la UE Sant Cugat es veiés obligat a baixar de categoria im­pediria el possible ascens del sè­nior B a 3a divisió catalana pre­ferent. Però els problemes finan-

Miquel Osul, en un moment de l'assemblea de la UE Sant Cugat. Foto: JA. MULA.

cers continuen sent la clau que determina la continuïtat del club, a causa dels deutes bancaris.

• Situació econòmica La solució més ràpida i viable

comporta la reconversió del deute bancari que venç a finals de març en un deute a llarg termini. Les gestions que ha intentat tancar la junta del club fins al moment han estat infructuoses, però l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, va anunciar la setmana passada que «hi ha la possibilitat que una entitat financera accepti

la reconversió del deute sense la necessitat d'un aval d'un dels membres de la junta». Aymerich creu que «la solució del problema econòmic de la UE Sant Cugat no significa haver de lligar per­sones vinculades al club a pagar deutes que no són personals».

El dèficit actual de la UE Sant Cugat és de 6.505.012 pessetes. El 50% correspon a les gratifi­cacions que es deuen a entrena­dors de temporades anteriors i el 50% restant correspon al deute amb entitats financeres. Aquesta

és la part que necessita una solució més ràpida perquè el termini venç a finals del mes vinent.

• Situació social Si els problemes econòmics i

esportius no són suficients, la UE Sant Cugat es troba ara amb un problema afegit. El contracte de lloguer que el club tenia amb els propietaris de la casa que acull la seu ha finalitzat i l'assemblea —que no pot afrontar l'increment del lloguer— ha cedit a la re­conversió de la seu per poder mantenir un espai destinat al club.

Jaume Espina assegura que la Fundació ajudarà quan pugui fer-ho

CM. H La Fundació Unió Esportiva Sant Cugat es va crear, segons el seu president —Jaume Espi­na— amb la intenció de fomentar l'esport a Sant Cugat, per ajudar el club i per ajudar en activitats que estiguessin compromeses amb els seus estatuts. Espina assegura que aquesta és una feina que por­tarà un temps, «tot i que la gent vol que ràpidament aconseguim capital suficient per salvar els pro­blemes econòmics de tot arreu». Espina afirma amb rotunditat que «si la Fundació tingués diners per evitar aquesta situació, ja serien a les arques del club». Quan es va constituir la Fundació —juliol del 95— es va enviar la docu­mentació necessària al registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya. Allà es fa una revisió. En la revisió que es va fer de la documentació de la Fundació UE Sant Cugat es van trobar dos errors —un petit, de forma— i un canvi necessari. El fet que en el moment de la constitució de la Fundació, la unió de botiguers, Sant Cugat Comerç —patró de la Fundació—, tingués una junta gestora «ha retardat l'ingrés de la Fundació en el registre», explica Espina. El president de l'entitat creu que «les funcions de la Fun­dació van quedar molt clares en el moment de la seva constitució». Per això, Espina diu que no entén «les preguntes que van fer alguns socis de la UE Sant Cugat a l'as­semblea de dijous» i assegura que «tan bon punt la Fundació tingui diners, revertiran en benefici de qui els necessiti». De fet, segons el president de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, tant ell com altres patrons de la Fundació es­tan intentant trobar diners que pugin ajudar l'organització del play-off d'ascens a la la divisió estatal.

Espina assegura que la festa de cap d'any va generar alguns beneficis, però encara s'han d'a­cabar de pagar les despeses ge­nerades, juntament amb el pres­supost de la societat general d'au­tors —arran del concert—.

E N R I C T O M À S . Representant de la secció de bàsquet a la junta

Hem d'intentar seguir endavant «

CM. I Per què s'ha decidit que plegui Marcel·lí Massafred com a responsable de la sec­ció de bàsquet masculí de la UE Sant Cugat?

—«Bàsicament per raons tècniques.»

—Com han influït en aquesta decisió les propostes que van fer els entrenadors a l'assemblea de dijous?

—«Les propostes dels en­trenadors han afavorit una reflexió que es va fer dilluns jn la reunió de junta. Allà JS va decidir que Marcel·lí Massafred plegués per in­tentar fer un canvi amb què s'aconsegueixi millorar la si­tuació esportiva de la UE Sant Cugat.»

—Què fareu ara? —«Ara el que cal és in­

tentar tirar endavant la sec-JÍÓ. Jo crec que el més im­portant és que tothom s'hi impliqui per aconseguir que això funcioni.»

—Qui substituirà Massa­fred al capdavant de la ban­queta del sènior A?

Enric Tomàs

—«Hem contactat amb Lluís Folch i sembla que ell està disposat a fer-se càrrec del primer equip de la UE Sant Cugat.»

—1 que passarà amb la coordinació de tota la sec­ció?

—«Hem pensat organit-

»

zar una coordinadora que estarà formada per un grup d'entrenadors i jo mateix. En principi, farem reunions periòdiques per aconseguir crear l'ambient que permeti motivar la gent del club.»

—Què és el més impor­tant ara per al club?

—«El més important i ne­cessari és que se solucioni la situació global, perquè no­més així aconseguirem re­sultats de la feina que es faci. Per això, hem pres una decisió com aquesta a mitja temporada.»

—Què es farà amb els ju­gadors que vulguin demanar la baixa del sènior A?

—< Ara mateix només són rumors. Jo crec que podrem comptar amb tots els juga­dors per acabar la tempo­rada, i quan s'acabi la tem­porada. ja en parlarem i de­cidirem com organitzem la següent. Però hem d'anar pas a pas. De moment, ja hem aclarit alguns proble­mes importants i aquest és el primer pas.»

VÍCTOR CARRETERO •Entrenador del júnior femení

«Hem perdut una oportunitat CM.

• Per què vau decidir fer públiques a l'assemblea les vostres queixes en la coor­dinació tècnica de la secció de bàsquet?

—«Perquè creiem que s'ha de buscar una solució ràpida als problemes de plantilla de la UE Sant Cu­gat.»

—Què voleu canviar? —«Nosaltres creiem que

és necessària una revisió completa del funcionament intern de la secció. No és nou que els entrenadors marxin de la UE Sant Cugat i creiem que s'ha de buscar una solució ràpida perquè quan els jugadors del primer equip deixen de jugar no es queden a treballar al club. Nosaltres pensem que és im­portant revisar la situació i trobar una solució o, al­menys. preguntar-nos què és el que s'està fent mala­ment.»

—Per què marxen els en­trenadors?

—«En alguns casos les

Víctor Carretero

raons estan molt clares. Fa tres temporades que s'estan perdent entrenadors... Al­guns, també marxen per raons molt personals. Però sigui com sigui s'ha de bus­car una solució.»

—A principi de tempo­rada us van dir que forma-

»

rien entrenadors de la casa? —«Sí. Aquesta tempora­

da s'ha perdut l'oportunitat de formar entrenadors. Han vingut entrenadors de fora per portar els jugadors dels equips infantil, cadet i jú­nior, però els entrenadors de la UE Sant Cugat no estan treballant amb ells perquè han marxat. Això sig­nifica que, si els entrenadors que hi ha ara —que són molt bons— decideixen marxar del club, ens torna­rem a trobar en la mateixa situació de fa dos anys.»

—La secció femenina no d e p e n i a de Massaf red aquesta temporada?

—«No. Va ser una decisió que vam prendre el Gero Montoro i jo perquè vam deduir que ell no tindria temps per coordinar tota la secció masculina, tota la sec­ció femenina i entrenar el primer equip de la UE Sant Cugat. A més, tampoc no acabàvem d'entendre cap a on havíem d'anar seguint les seves idees.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 ESPORTS 23

Marcel·lí Massafred va arribar a la UE Sant Cugat la temporada passada amb l'objectiu de reorganitzar la secció de bàs­quet del club i aconseguir canvis a mitjà o llarg termini. Els canvis havien començat

BÀSQUET

a donar els seus primers fruits amb els equips de la base aquesta temporada, però les derrotes del primer equip del club —2a catalana— han provocat la crisi esperada i la junta ha respost a les de­

mandes dels entrenadors «de sempre» cessant l'exblaugrana. Massafred assegura que el bàsquet a Sant Cugat ha de con­tinuar endavant tant si ell hi és com

M A R C E L - L I M A S S A F R E D . Excoordinador de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat

«Assumeixo la part que em toca» CATI MORELL

I Sant Cugat.— Quina explicació trobes al fet que la junta hagi decidit prescindir de tu per acabar la temporada?

—«Quan jo vaig venir a tre­ballar a la UE Sant Cugat, la feina que s'havia de fer responia a un projecte que havia de co­mençar a donar fruits d'aquí a uns anys, i penso que els hauria pogut donar. El problema és que a dins de la UE Sant Cugat hi havia persones que ho tenien molt clar, mentre que altres socis potser no havien rebut les explicacions necessàries per entendre el pro­jecte.»

—El problema més important han estat les derrotes amb el pri­mer equip?

—«Sí, sens dubte. Però és que aquí s'ha ajuntat tot un grup de circumstàncies. Hem hagut d'a­frontar la temporada amb un equip sènior que s'ha vist obligat a buscar reforç en l'equip júnior i sub-23 —jugadors de 3 o 4 anys menys— que s'han trobat amb equips formats per jugadors molt veterans.»

—Com s'explica que la junta hagi decidit cessar la teva feina al club després que has presentat la dimissió en tres ocasions?

—«Vaig presentar la dimissió com a entrenador la temporada passada i l'he tornada a presentar aquesta temporada. En aquella ocasió em van dir que el primer equip l'havia de portar jo i aquesta temporada ha passat tres quarts del mateix. Jo crec que no hi ha cap norma que digui que el coordinador ha de ser l'entrena­dor del primer equip. Per això mateix, quan jo he vist a mitja temporada que l'equip estava tre­ballant, que només necessitava un revulsiu per començar a aconse­guir resultats, he tornat a demanar

L'exentrenador Marcel·lí Massafred a la Sala Escolar del pavelló de Sant Cugat, moments abans de l'entrevista. Foto: XAV1HR l.ARROSA.

que posessin un altre entrenador, però la junta m'ha dit que no. Ara els he de donar la raó perquè el primer equip no ha aconseguit resultats, però això mateix ho vaig facilitar jo i es van negar a pres­cindir de mi. Això és el que jo no acabo d'entendre.»

—A la base s'han aconseguit els resultats previstos. Estàs tran­

quil per això? —«Això ho tinc claríssim. Una

de les coses que no em poden negar és l'evolució en positiu dels equips inferiors. Els nens vénen a entrenar, aprenen el que han d'aprendre i juguen el bàsquet que correspon a la seva edat. Quan seran més grans ja tindran temps de jugar un bàsquet de con­

trol. Ara han de fer el que fan. Què vols que et digui? A mi, això m'ha sabut greu, però un greu relatiu perquè estic segur que els entrenadors que es queden —Carlos, Fernando, Julio— con­tinuaran en la línia que hem tre­ballat fins ara.»

—Fins a quin punt creus que és correcta la decisió de la junta?

—«La decisió és correcta per­què ha estat discutida i madurada per molta gent. A més, el que importa no és que em quedi jo o que hi hagi algú altre. El més important és que es faci bàsquet a Sant Cugat. Jo ja no li donaria més voltes, perquè la decisió ha estat presa per socis amb prou antiguitat i pes específic al club. Des del primer dia vaig dir que això no és qüestió d'un club o de dos, sinó que és qüestió d'un esport.»

—Creus que la junta t'hauria d'haver donat més suport en mo­ments clau de la temporada?

—«Jo crec que el suport no me l'havien de donar a mi. Sóc una persona de 37 anys que ha assumit unes responsabilitats i ara assumeixo la meva part de culpa. Jo crec que la junta havia de donar suport als jugadors, no a mi.»

—Amb tot, no t'has sentit com si ningú més del club pensés en la secció?

—«No, no. S'ha de fer una dis­tinció. Això és una unió —Unió Esportiva Sant Cugat—, no és un club. Crec que la gent ho ha de tenir clar perquè hi ha una di­ferència important de criteris. Un club busca més uns resultats i una competitivitat de nivell, mentre que una unió busca una part més lúdica de l'esport.»

—Quan tu vas aterrar a Sant Cugat es pretenia fer un club com­petitiu de la UE Sant Cugat.

—«Sí.»

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior viatja a Madrid amb l'obligació de guanyar el Valdeluz B Sant Cugat.— El sènior mas­culí del Júnior es desplaça aquest cap de setmana a les instal·lacions de PAldeasa Valdeluz —Ma­drid— amb l'obligació de saldar el partit amb una victòria sant-cugatenca. Els santeugatencs van descansar el cap de setmana pas­sat, ja que el partit corresponent a l'última jornada de la primera volta es va jugar el primer cap de setmana de febrer i es va saldar amb victòria del Júnior. En cas de perdre davant l'equip madri­leny, el conjunt que entrena An­drés Barrientos patiria una atu­rada en el procés d'ascens a la classificació. L'entrenador santeu-gatenc tindrà la baixa de Marc Palau-Ribes, que encara no s'ha recuperat de la seva lesió, i tindrà Inaki Orsola i Enric Nogueras a un percentatge de rendiment baix, ja que han començat a entrenar però encara no poden rendir amb normalitat. Una victòria aquest cap de setmana col·locaria el Jú­nior per sobre de l'Aldeasa a la classificació, amb un punt més, mentre que una derrota l'allunya­ria de la zona mitjana. / c.M.

FUTBOL AMERICÀ

Els Astors jugaran el primer partit amistós contra els Trons I Sant Cugat.— L'equip santeu-gatenc de futbol americà jugarà el primer partit amistós de la tem­porada dimecres vinent davant els Trons. Els santeugatencs tenen la intenció de negociar una possible unió d'ambdós equips amb vista a millorar el rendiment del con­junt per la temporada que ve. De fet, l'equip no té previst entrar en competició fins a la pròxima temporada, ja que des d'ara i fins a principi de la temporada vinent els santeugatencs només entrena­ran i intentaran consolidar un grup de jugadors que puguin ren­dir i aconseguir resultats. El partit contra els Trons es jugarà dime­cres a les instal·lacions que pro-mociona Valldor-Sala a Bellaterra —on entrenen els santeuga­tencs—. / c.M.

L'AGENDA I

HOG.UEI-HEBBA

Divisió d'honor Aldeasa-Júnior (Diu.)

Divisió d'honor fem. Olímpia-Júnior (Pis.) Júnior-Polo (Pis.)

BÀSQUET

• 2a Catalana SÈNIOR

19.15 UE Sant Cugat-CB Gavà (Pis.)

SUB-23 17.30 UE Sant Cugat-CB Gavà (Pis.)

JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-CB Badia (Dis.)

CADET 10.45 UE Sant Cugat-CN Sabadell (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-Sant Jordi (Dis.)

INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Maristes (Dis.)

11 3a Catalana A SÈNIOR

19.30 UE Sant Cugat-Santa Eulàlia (Dis.)

m 3a Catalana B SÈNIOR

19.30 Mira-sol-Montpedrós (Dis.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-Montpedrós (Dis.)

• 3a Catalana fem. SÈNIOR

12.00 Covesa Ford-UE Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR 10.30 Bellsport-UE Sant Cugat (Diu.)

FUTBOL

H Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Sant Celoni (Diu.)

M Sub-21 12.00 Masnou-Sant Cugat (Diu.) 12.00 PB Sant Cugat-Sant Cristòfol (Diu.)

W> Juvenils 18.30 Bordeta-Sant Cugat (Dis.) 18.30 Sant Cugat-Maurina (Dis.) 10.00 PB Sant Cugat-Matadepera (Diu.) 12.00 PB Sant Cugat-Ripollet (Diu.)

l i Cadets 16.45 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Pis.) 17.00 PN Terrassa-Júnior (Dis.) 16.45 Sant Cugat-25 Setembre (Dis.) 9.45 Olimpic-PB Sant Cugat (Dis.)

Infantils 15.00 Sant Cugat-San Gabriel (Dis.) 16.30 Ollmpyc-Júnior (Pis.) 12.00 Can Parellada-Sant Cugat (Dis.) ^.OO PB P i i t Cugat-CN Terrassa (Dis.) 16.30 Olímpyc-PB Sant Cugat (Dis.)

i Alevins 11.30 Posa Terrassa-PB Sant Cugat (Dis.) 12.30 CN Terrassa-Sant Cugat (Dis.) 9.30 Júnior-Llano (Dis.) 9.30 Sant Cugat-Sant Quirze (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.)

HOQUEI-PATINS

11 Campionat de Catalunya la CATALANA

22.15 Tordera-PH Sant Cugat (Div.) 12.45 Molins Rei-PH Sant Cugat (Diu.)

2a CATALANA 22.00 Sama-PH Sant Cugat (Dis.) 19.30 CH Sant Cugat-P Plegamans (Dis.)

JÚNIOR PH Sant Cugat (Descansa)

JUVENIL 16.45 PH SantCugat-S. Bonanova (Pis.) 19.30 Cambrils-PH Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Cubelles (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.)

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.) 17.30 Sant Josep-PH Sant Cugat (Pis.)

PRE-BENJAMINS 11.00 Sant Josep-PH Sant Cugat (Dis.)

FUTBOL-SALA

Divisió de plata 18.30 Winterttiur-Martoretl (Dis.)

• 1a divisió B 18.00 Ollmpyc-T. Cortada (Dis.)

M 1a catalana 16.00 Palamós-PB Sant Cugat (Dis.)

9: Divisió d'honor Barcelona . Sant Andreu-Winterthur (Pis.)

I I 2a divisió 17.00 Torrelles-Ollmpyc (Dis.)

I I Juvenil 16.00 Parets-Winterthur (Pis.)

HANDBOL

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

12.30 UE Sant Cugat-Manyanet (Piu.)

JUVENIL MASCULÍ 11.00 UE Sant Cugat-Molins Rei (Diu.)

CADET MASCULÍ Terrassa-UE Sant Cugat (Dis.)

40CS ESCOLARS

Bàsquet BENJAMINS

13.00 Joan Maragall-Agora (Pis.) 10.00 Avenç-Sant Jordi (Pis.) 9.00 Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Sant Jordi-Maristes (Dis.)

ALEVINS 10.00 CO Torreblanca-J. Maragall (Dis.) 11.00 Avenç-Verdaguer (Pis.) 11.00 Sant Jordi-Verdaguer (Pis.) 12.00 Pins-Santa Isabel (Pis.)

INFANTILS 10.00 CO Torreblanca-Sant Jordi (Dis.) 11.00 CO Torreblanca-Sant Jordi (Dis.)

! Futbol de sala

ALEVINS 11.00 Pins Vatlès-Schola (Pis.)

INFANTILS . Zona Nord-les Torres (Pis.) . Santa Isabel-Ferran Clua (Pis.)

Pins Vallès-Santa Isabel (Dis.) L. Polrtècnic-Torra Llebre (Pis.)

. Ribas-Catalunya (Dis.)

CADET / JUVENIL 12.00 Leonardo-Pinar (Dis.)

Voleibol ALEVINS

10.00 Pinar A-Montessori (Pis.) 11.00 Schola-Avenç (Pis.) 12.00 Pinar-Montessori (Pis.) 10.00 Pinar A-Montessori (Dis.) 13.00 Torre Llebre-Ferran Clua (Dis.)

INFANTILS 11.30 Pinar-Pureza Maria (Pis.) 10.30 P. Farreres-CV Sant Cugat (Dis.) 9.30 J. Maragall A-J. Maragall B (Pis.)

Handbol BENJAMINS

11.00 Avenç-Catalunya (Dis.) 9.00 Sta. Isabel A S ta. Isabel B (Dis.) 10.00 F. Clua B-F. Clua A (Dis.)

ALEVINS 12.00 J.Maragall-Pins Vallès (Dis.) 13.00 Avenç-Catalunya A (Pis.) 13.00 Catalunya B-Floresta (Pis.)

PREJNFANTILS 12.00 Voramar-Avenç (Dis.)

INFANTILS 11.45 J. Fuster-Avenç (Ois.) 9.00 J. Balmes-UE Sant Cugat (Pis.) 11.00 UE Sant Cugat-Esplai Ribas (Dis.)

• r,

GUIA PRACTICA

mmm • D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I D E L V A L L É S . S L

Urgències 24 h O Saba ­

dell. 23 St. Cugat .

t r ( 7 4 1 9 4 5 T e l u r g è n ­

cies 9 0 8 8 9 81 3 6

FW250K1

• L A F A U N A Rambla de l

Celler, 3 5 - 3 7

« « 7 4 13 06

(W 430001

• C O P I S T E R I A T H E R , cl

Sant Antoni. 2 4

« 5 8 9 7 4 4 2

FW loooa

• C O P Y - Q R A F I C

Mataa , 8.

« 8 7 5 3 6 5 3

FW82OO0!

C a n

• D G D ' A S S E G U R A N ­

C E S R a m b l a d e l c e l l e r

95 .

« 6 7 5 42 0 3

FW 1250001

• D O M È N E C A Y A L A , d

C a r m e , 31 Sant Cugat del

Va i le t .

« 6 7 4 7 1 42

«sana

• J O A S S O C I A T S PI

Barcelona. 9 baixos

t r « 7 5 30 12

M 1220001

• C A S T E L L V Í S e r v e i s

Admts. Rius t Taulet . 4.

« 6 7 4 12 41

FW 1350001

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei

d 'aMtMsorament

odministrotiu.

Assegurances

generals i

administració

de f inques.

( / Santiago Ihjsanyol, 32. W. 67517 02-674 46 69

Fax: 589 27 74

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Martorell, 4 7

« 6 7 4 1 4 9 7

FW. 1170001

•RÍU

• N I S S A N R O M A N M a r ­

torell. 4 1 .

« 6 7 5 4 6 7 9

FW. 140X01

<^^lm ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, i»

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sani Cugat del Vallès

• B A R - C A F E T E R I E S Don

Bar. c' Rosselló, 2 .

« « 7 4 3» 3«

FW 300CCOI

• B A R G R A N J A C A N

D I U Cl Lamina . 19. Sant

Cugat del Val lès

Rel 10010

• B A R M U S I C A L Karao-

ke La Bohèmia , av Ca ta ­

lunya. 14

« «75 2 4 0 3

FW 2100002

• C E Y L A N C/ Castiüejos.

« 5 6 9 64 55 W 090001

• C U G A T C A F È e d l l l c i

T o r r e b l a n c a , davant mer­

cat

« 5 9 9 10 9 6

FW I40C04

• G R A N J A L A S O R T cl

de la S o d . 3 S a n i Cugat

del Val lès

« « 7 5 28 6 4

net58440001

• M E R M E L A D A E X P R É S

a Valldoreix, 56 .

« 5 9 9 1 1 6 6

EISA

• C U G A R T Cl Torrent de

la Bomba. 14

« 6 7 4 4 3 9 0

FW 210OXI

• Q R U P V I B E L L E S

A R T S Montserrat. 3 1 .

« 6 7 5 2 0 01

FW 1370X1

• S U M I N I S T R 0 8 V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

Verdaguer. 107.

« 6 7 4 14 9 0

FW3IO00I

• D O L C E T S AHons Sa la .

2 0

« 6 7 4 42 62 FW 1510X1

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A Santa Mar ia . 4 0

« 5 9 » 0 2 71

FW 1990001

BEBÉtt

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T rambla C e ­

ller. 9 1

« 6 7 5 2 5 0 2

FW I4O0C7

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a n g l è s

Sant Domènec . 7. 1 r 2 a

« 6 7 6 2 1 0 6

FW 1310001

• C I C L E S C A R D O N A

Valldoreix. 4 1 .

« 6 7 4 15 0 9

FW 1190001

• C E L L E R C A L C A B A -

L L U . N o v a u b i c a c i ó . Cl

Plana Hospital. 3-5.

« 6 7 4 0 1 6 9

FW 33330004

• P A f l Q U I N O T O R R E ­

B L A N C A Av. Torreblanca.

2 -8 , local garatge.

« 5 9 9 2 4 8 1

FW 110001

• R E N A U L T - A C E R S A

Ctra. Cerdanyola. 55. « 5 6 9 26 49 Rel 1290001

• A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O , S C . C / V i l a , 1 . local

5. Sant Cugat del Val lès.

« 6 7 4 6 2 9 9

M I C O »

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

« 5 8 9 2 9 2 9 5 8 9 3 6 3 5

FW 56000'

• V I N S N O E S A Baixada

Sant Sever . 4.

n 5 » « 10 83

FW5OOO0I

• I N S T A L · L A C I O N S T E -

T E passatge Torreblanca.

« 5 6 9 00 79 Re! 1200002

• J . P . P A R R A c/ E n r i c

Granados. 15. local 7.

« 5 6 9 0 6 4 2

M i n »

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C à n o v e s de l Cast i ­

llo. 4 .

« 6 7 4 6 6 0 0

FW 510001

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s ,

8 . 2 n

« 6 7 4 1 6 7 7

FW IS00001

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

« 5 * 9 3 6 8 2

FW 1390X1

ÀGORA

FérrwiGulrola.lAl

Tel 59 )0001

Fix 674 2 4 1 6

08190 S a * Cugat del VaMs

IdrMrtTVÏ )

• M U S I C A t k n » de g u ­

i a n t (elèctrica i c làssica) .

piano i teclats electrònica.

Harmonia I crjrnprje-ció.

« 6 7 6 2 1 61

FW. 23X003

• M U S I C A I D A N S A F U ­

S I Ó cl Canovas de l CastJ-

• 0 , 2 0 . « 5 9 * 2 9 1 9

F W K O O I

• S P R I N T I D I O M E S C /

Francesc Moragas . 8 .

« 5 8 * 2 2 6 4

FW 2010001

• W A Y - t N C / Girona. 16.

« 6 7 4 0 » 9 3 « u s i Taulet

W W 0 M

• B L O C K a Rosselló. 17

Sant Cugat « 5 8 9 5 3 4 9

M10D02

• F O T O V Í D E O F . R .

Rambla del Celler, 9 3

« 6 7 4 7 9 6 8

FW. 470001

• Z O O M . C e n t r e d e la

i m a t g e . C / S a n t a M a r i a .

14. Sarrl Cugat del Vallès

« 6 7 5 5 6 7 4

FM.2S60001

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A feines per encàrrec

« 6 9 9 6 7 4 8

« « 7 4 7 0 «8

Rel '0007

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C / C a m i d e la

C r e u . 1 4 , b a i x o s 1a St

Cugat .

« 5 8 9 4 7 5 3

Fet 24X01

• A N T O N I C A M P O S

Francesc Moragas . 21

« 6 7 4 0 8 8 2

FW 158X01

• J . M I R E T Mercat Torre­

blanca. parada 1-42.

« 6 7 5 5 3 53

FW 530001

• S U P E R - N A T U R A L . C<

Anselm Clavé, 1 . Sani C u

gat. Obert t ambé dissable

tarda

« 6 7 5 59 53 FW 33330003

MttUB

• H I D R O F L O R Av J o a n

Borràs. 54 . Valldoreix

« 6 7 4 7 5 9 8

FW 148X0'

iWES

• H Í P I C A C A N C A L D E S

masia C a n Ca ldes , s/n.

« 5 9 * 0 0 4 6

FW. 250004

• E S P O R T S T E R R A N E U

C Sent Antoni. 15. 0 8 1 9 0

Sant Cugat. « 6 7 4 6 2 0 2

FH10005

• S Q U A S H S A N T C U ­

G A T Sant Jordi. 3 3 - 3 5

« 6 7 4 9 9 6 2

FW.t560OOi

• H l P t C A S E V E R I N O Pg.

Ca lado. 12.

« 8 7 4 11 4 0

FW 910001

• F I N Q U E S B A C H S S C P .

C / H o s p i t a l , 4 1 0 8 1 9 0

Sant Cugat .

« 5 8 * 0 3 0 7 /

Fax 5 8 9 1 1 0 4

F W 33330007

• F I N Q U E S S E R I N . P laca

Augusta, 4. baixos. 0 8 1 9 0

Sant Cugat .

« 6 7 4 1 2 0 4 /

fax 6 7 4 11 8 1

• E S T A N C M O N E S T I R

Placa Octavià, 3.

« 6 7 4 01 7 4

FW. 1510001

^ i g í

• C E N T R E D ' E S T È T I C A

Q U I R O S a Val ldoreix. 76

B. « 5 8 9 0 7 0 6

FW 2310001

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B O Francesc Mo­

ragas. 25 . San t Cugat .

« 6 7 5 5 8 6 6

FW.I10O03

• M E L O D Y . Ctra. Cerdan­

yola. 24. « 5 8 9 3 5 5 3

• H O U S E M A C H I N E pg

C a n o v a s de l Casti l lo, 34

Sant Cugat del Val lès.

« 6 7 5 0 6 0 9 i lax

FW14O0O5

• S A N B E R - 6 Anselm Cla-

ve, 2 0 . « 6 7 4 4 6 7 1

FW 1420901

• A O N M I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Maior, 33 IJunt monestir).

« 6 7 4 01 7 4

FW 1520001

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Valldoreix. 67 -A.

« 5 * 9 4 7 4 2

FW 090001

mm • R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3 a e d a t . Cl

Sant S a l v a d o r , 4 7 , torre .

Sant Cugat del Vaees.

« 6 7 4 4 2 2 3

FW 500002

ufttnB'nitwB

• P A P E R E R I A G R A U av.

Alfons Sala , 3 8 .

« 6 7 5 1 2 15

FW2S40OX1

• H N O S . M A R T l N D E L

V A L L È S StravmsM, 8. Po­

lígon C a n Jardí. Rubí.

« 5 8 8 0 5 0 1

=«220031

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A Plaça Unió. 3.

« 5 8 9 33 0 0

FW 1500001

• T A L L E D A R I C O M À C /

Batmes. 1 1 . Sant Cugat.

« 8 7 4 5 6 6 2

FW «910001

• J O G U I N E S M A R G A

Santa M a n a . 44 .

« 6 7 4 15 3 2

FW l'fJOOO'

• R O S A M S E G U R A c,

Santa M a n a 8

« 5 8 9 6 4 7 5

Fat 140003

• F L E C A L A G A R R I G A .

Obert tot l'any Rambla del

Celler. 15 Sant Cugat

« 6 7 4 7 6 8 1

FW3J330O01

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P .

d Rius i Taulet . 2 7 .

n 6 7 4 0 6 0 3 Sant Cugat

FW 50X001

• F L E C A M A R Í p l a c a

Borràs, t Mrresol

FW 250005

fwaf»-te

• A I F A Ctra Cerdanyola .

« 674 43 04 FW 1440001

• A N N A F U S E T J O I E S C /

Santiago Rusihol. 45 . Sant

Cugat.

« 5 8 9 50 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2

Ret 175000'

• JOIERIA Mireias. d Vall­

doreix. 33

« 674 99 40

FW3C0CO1

• J O I E R I A A U G E T c '

S a n t i a g o R u s i n o l , n u m

40.

« 6 7 4 5 8 5 4 Sant Cugat

FW9O1O0O1

• J O I E R I A S P A D A ' . Bal-

m e s , 3 9 . 1 r dreta.

« 5 8 9 5 5 4 9

Sant Cugat.

FWiOOOOOI

• M A R M O L E S S A N T C U ­

G A T C a n Fat jó de ls H u -

rons. Carnpoamor, 12 , n a u

3 Sant Cugat del V a M t .

« 6 7 5 5 1 0 6

FW 14X02

wnomi

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

MK

• E G A M O B L E S cl Cano­

vas del CastHto. 2 . local 2 .

« 5 * 9 0 0 1 4

FW 230001

• A R W E N B O U T K 3 U E . Cl

Elies Rogent. 52 .

« 5 8 9 61 83

FW 230003

• B L U E M O O N . Cl Major.

16. Horari de 9 .30 a 13 .30

I de 16 .30 a 2 0 3 0 h.

« 6 7 5 0 2 6 7

FW. 33330002

• C A M P M A N Y Valldoreix,

16 .

« 6 7 4 14 82

FW 1530001

• A T E U E R B L A U Av. T o ­

rreblanca. 2 « 5 * 9 1 9 31

FW 12100O!

• M A R C S V A L L È S C /

Val lès, 2 3 Sant Cugat.

« 6 7 5 49 4 3

FM 213000!

• M É S M A R C S C / Enric

Granados, 15. Sant Cugat .

« 5 8 9 1 4 2 9

FW 260X1

fffffflfft

• S O L S O N A Rosselló, 2

« 5 8 9 3 2 8 9

FW 490001

• J O I E R I A T O U S R b l a

Rbata l lada , 2 4 C.

« 6 7 5 5 2 5 2 /

« 5 * 9 0 2 2 9

FW. 540001

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel 674 38 92

• E L R O D E T cl A n s e l m

Clavé , 14. Sant Cugal del

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosselló, 15.

« 5 8 * 3 2 1 1

FW 1290001

• P A M O B E S L Sort. 3 2 .

1 r 1 a .

« 5 8 9 3 6 23

FW 1450001

• R A N G O - 1 0 C / Pous. 3.

l o c a l 1 . S a n t C u g a t d e l

V a l è e .

« 6 7 5 5 7 5 5

FW 25410301

• V A L L È S N E T Sant Ra­

m o n , 4.

« 6 7 4 8 9 18

FW 1540001

• F I O T T O c/ San t Jord i .

3 2 . Sant Cugat

« 5 * 9 0 * 0 5

FW 2*00001

• T H E C A R T O O N C E N -

T E R c/ Martorell, 1, canto­

n a d a V a l l d o r e i x - S a n t a

Maria.

« 5 * 9 7 0 28

FW. 5510001

• C O N S T R U C C I O N E S

R e l o r m e s - T o r r e s - N o -

«674 63 08 FW 570001

• P R O M U S A A v T o r r e ­

blanca, 2 -8 .

« 5 8 9 17 32

FW 370001

• S E R R A L L E R I A T I E -

R R A I C O M A S C . B . M c -

zart. 9

Barcelona.

« 2 1 8 19 9 6

fW. 910003

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A Mossèn a n t o Ver­

daguer. 18. Valldoreix.

« 5 8 9 2 6 3 8

FW 50000!

• M A N T S E R V . S A A v .

Cata lunya. 18.

« 6 7 4 6 0 5 6

FW 000X1

• C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N c/ F r a n c e s c M o r a ­

gas, 4. « 6 7 5 0 7 5 4

FW 2560001

• T E X I D O Ò P T I C A d

Sant Jord i . 3 0 . S a n t C u ­

gat. « 5 8 9 4 4 9 5

Rel 2560002

• A S S U M P C I Ó Monest ir .

3 3 n 6 7 4 3 6 51

FW 141000"

• C A R R E M O B L E S c/

F r a n c e s c M o r a g a s . 3 3

Sant Cugat del Vallès.

« 6 7 4 0 9 9 5 / 6 7 4 15 5 0

FW1001I

• C A S A J U A N A . G A L E ­

R I E S S A N T J O R D I . C /

S a n t i a g o Rusino l . 3 7 Cl

Major, 6. Sant Cugal .

n 5 8 9 22 32

FW 33330005

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere S a n 6

« 5 8 9 5 2 4 0

FW 090002

• M A I L I N G V A L L È S , S L

Sant D o m è n e c 10 - b a i ­

xos

« 5 8 9 23 71

FW 55000!

• F O R M A S P E R R U Q U E ­

R I A c/ Elies Rogent , 18A

(a tocar mercat Torreblan­

ca) . Sant Cugat.

« 6 7 5 4 0 0 6

FW 2500001

• P E R R U Q U E R I A A . SA­

L I N A S C / S a r r l Jordi, 25

« 6 7 4 8 9 1 5

FW 27000!

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l ,

2 0 . « 5 8 9 4 6 51

FW 198000I

nSK

• R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A B A T A cl

Francesc Moragas . 6.

« 675 32 74

Rel 140009

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

claus. O del Sol. 16

« 6 7 4 9 0 9 7

FW 250X2

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

c l a u s S o l - M e r c a t Torre ­

blanca.

« 6 7 4 0 0 1 4

FW2S00O3

• T A T E R S Sant A n t o n i .

6 2 .

« 6 7 5 55 06 FW 1330001

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L cl Sol , núm. 19 .

« 6 7 4 3 6 8 6 San i Cugat

FW 3020001

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S a Sant Uorenç.

2 7 .

« 674 63 62 FW 1320001

• T A L L E R E S M E N A F

seig Torreblanca. 13.

« 6 7 4 53 0 1

FW 1200001

• L l N E A D I R E C T A E m i -

que G r a n a d o s . 15 - local

« 589 03 74 FW 1340001

• S O L - N E T P. T o r r e ­

blanca, 5 2 .

9 6 7 4 41 4 9

FW 790001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant Antoni, 1 .

« 6 7 4 1 1 8 2

FW. 1470001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Santiago Rusinol,

35 .

« 674 11 83 FW 1460001

08ILIARIES

• À T I C D Ú P L E X Z o n a

Mercat N o u . 1 2 0 n f * 2 0

m ! t e r r a s s a , 4 h a b . . sa ló

menjador a m b x e m e n e i a ,

cuina «off ice». 1 bany . 1

lavabo, calefacció, marbre.

p a r q u e t . P V C i c l l m a l l t ,

pàrquing i traster opcional

preciós.

22 .000 .000 . -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestió IrMiobireria). M . KSA

10050011

• P I S À T I C a Aitona S a ­

la. 4 hab. , 1 bany, 1 lava­

bo a m b dutxa, 4 0 rrf de te­

r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r ­

quing.

2 2 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 7 7 6

!>mW« a i F W l K H S

• P R O P C R E U R O J A ,

àtic dúplex d'uns 1 0 0 m 1 ,

a m b 3 t e r r a s s e s , 3 h a b . ,

tot exterior, asaoleilet, molt

tranquil · la ( sense ve ïns a

sobre). 18 .000 .000 . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

iFrouMS·ajFW FS 10120006

• P R O P M O N E S T I R 2

h a b . , m e n j a d o r sa ló , cui­

na, bany, dues terrasses.

Possibilitat de pàrquing.

11 .000 .000 . -

« 674 7 2 5 4

(Tros O r n ü l FW. FS 1003002!

IBfSivt

• À T I C D Ú P L E X N O U .

Z o n a cl So lsona . S u p e r i .

conslr. 158 ,50 n f . 3 hab. .

2 b a n y s , s a l ó 3 0 m 1 ,

preinstal lacro a i re condi ­

cionat, parquet, armaris de

paret, terrassa, etc. Pisci­

na ccrrrunitaria.

31 .000 .000 . - « 6 7 4 0 * 9 7

F r a » Set Cixjsl) FW. FSC10040057

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a Ribatalla-

da, 34.

« 6 7 5 2 2 2 8

FW 1540X1

• P E R R O N |ardms i pisci­

nes. C / Rius i Taulet , 2 0

Sant Cugat del Vallès.

« 6 7 4 8 8 47

FW 250X32

• P N E U M À T I C S S A N T

C U G A T . Cl Anselm Clavé.

16 -18

« 675 28 53 / 907 23 0 4 01 Mòbil

FW. 333X006

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Afloris Sala, 21

« 6 7 4 41 6 7

FW I09OX1

• À T I C D Ú P L E X N O U .

Zona Parc Central . Super i .

conslr. 2 1 5 rrf, 3 hab. , es ­

tudi 1 0 0 rrr1, 2 banys, saló

ampli , luxe. Preinstal·lació

aire condicionat, parquet ,

P V C , armaris de parat, te ­

r rassa . S o l . P i s c i n e s c o ­

munitàries.

31 .000 .000 . - « 6 7 4 0 9 9 7

.gimS»tCjgX| FM FSC10040056

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

n f , a prop estació, 2 pàr-

quings, tol e n perfecte es­

tat

43.000 000.-« 675 43 24 IFinques Fxxal FW FR10060014

iMsifeos

• L O C A L 170 m". cl C a m i

C o l o m e r . 2 por tes al c a ­

rrer. e n v e n d a o l loguer .

P r e u : 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

1 6 0 . 0 0 0 Pta/rnes

« 6 7 5 4 3 2 4

{Freixe Ftxa). FW. FFI1X60006

mm • Z O N A T O R R E B L A N C A

places de garatge dea de

1 7 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 4 7 7 7 8

rnrr»t«.S«j FWI90010

• P A R C C E N T R A L Pisos

de 1 2 0 m", 4 hab. , piscina

c o m u n i t à r i a I p l a c e s d e

pàrquing. Preu a convenir.

« 6 7 4 0 6 9 7

frmSrrlCugrllFWFSC 10040041

• P I S 8 0 m*, nou a estre­

n a r , 3 h a b . , 2 b a n y s , to l

ex ter ior , p à r q u i n g opc ió -

nei .

14 .500 .000 . -

« 6 7 5 4 3 2 4

i F n y Real W FR 10060012

• Z O N A P A R C C E N ­

T R A L nou, 4 hab. a m b ar­

maris d e paret, cuina «otfi-

c e - . ampli menjador saló,

2 banys, lavabo, terrassa,

dues p laces d e pàrquing,

pis a m b e x c e l · l e n t s a c a ­

bats, tot exterior, sol tot e l

dia. Zona comunitària.

46 .000 .000 . - « 6 7 4 7 2 5 4

ITTCB Grcn*) FW. FC 10090022

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 rrf, acabats

de 1a quali tat , 2 dormito-

ria.

13 .500 .000 . -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 * 1

ISartnL FW. S10000031

• P I S P E R E S T R E N A R

d e 3 hab. . cuina equipada,

menjador saló, bany, lava­

bo, jardf particular d e 1 5 0

rrr1. Pàrquing i traster. Tot

exterior. Acabats de quali­

tat.

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 5 4

(Rrr^tacTKei). Ret Rj 10090032

• P I S R E S I D E N C I A L

planta ba ixa 1 0 0 m" + 8 0

m 1 jardi. 3 dorm. . 2 banys,

2 pàrquinga i traster. Nou

• A P R O P P G . D E L A

C R E U . P i s d e 1 5 0 m ' ,

compost de 4 hab dobles.

cuina -otDce». dos banys i

u n lavabo , saló men jador

de 4 5 r r í . Jardí de 1 2 0 wf.

3 7 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 4 0 8 9 7

rftcnSWOjaa-! FWFSCHX40045

26.800 000-« 6 7 5 43 24 FnxeiFtol FWFR10360013

• a D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m*. 4 h a b . . 2 b a n y s .

saló menjador. 3 5 nV, cui­

n a « o l l i c e » , 2 p l a c e s d e

pàrquing. Z o n a comuni tà ­

ria a m b jardf i piscina. Ex­

terior.

2S.5O0.000- « 6 7 4 67 04/675 43 02 [ W e a | FW 11007001)5

• Cl R I U S I T A U L E T 1 6 0

rrr, 4 hab. , 2 banys, saló-

men jador . cuina «Off ice»,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r ­

quing.

2 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

rurjasi) FW 11007001)4

• C / S A N T I A G O R U ­

S I N O L 110 m", 4 hab . , 1

bany, 1 lavabo, sa ló -men-

jador, cuina «Office» nova,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r ­

quing.

2 4 . 1 5 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(xrdréi) FW 110070C06

• a V I L L A . Opor tun i ta t

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

• P I S O S N O U S P E R E S ­

T R E N A R . En diverses z o ­

nes d e Sant Cugat . Preo*

d e 2 a 5 h a b . . 2 b a n y s

comple ts , m e n j a d o r sa ló ,

c u i n a « o f f l c e » , t e r r a s s a ,

calefacció.. .

« 6 7 4 7 2 6 4

(RrK».0jTXK*VFWreirX4WXni

• S A N T C U G A T prs d e 3

h a b . . b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n

sor, exterior i a*ax>leeat.

12 .700 .000 . -

« 5 8 0 8 6 5 9 / 5 8 0 9 * 6 4

|F»PteC»rxnpj>i FWFPC 900302

• S A N T C U G A T pis m a c o

d e 9 0 m- i 3 hab. . 2 banys

comple ts , sa ló m e n j a d o r ,

cuina «of l ice». 2 balcons,

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot

ex ter ior , p à r q u i n g o p c i o ­

nal , assoleHat.

1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 0 ( 8 * * / 6 * 0 9 * 5 4

(rottFteC4»a»»x*).Aet FPC « O M

6 500 000-« 6 7 4 09 97 (FrmSMClr»l).FW-FSC 1004X42

• M O L T A P R O P estació

Sant Cuga l , 3 hab. , terras­

sa d e 1 2 rrr1, g a i r e b é lot

exterior, assolellat.

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« (93) 6 7 4 6 7 15

|1^ro^$4ra).FW. FS 10120005

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó Sant Cugat . 5è prs. 4

hab. . vista molt m a c a , bal­

có ampli, 1 bany 4- 1 lava­

bo. Sol de tarda.

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« (93) 6 7 4 6 7 15

(ft->»»Sira|.FW FS 10120004

• O P O R T U N I T A T . Tracte

directe. Pla 4 hab. , aseole-

UaL e n casa a m b jardí.

« 5 * 9 7 4 1 0

M23230OO2

• P I S 1 1 0 m ' , 4 h a b . . 2

b a n y a , p a r q u e t , a r m a r i s ,

pàrquing, aR, exterior, cèn­

tric, flnea nova: 3 anys.

2 5 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 5 4 3 2 4

(FsxtJ«Hrxa).IW.ffltl|rjB0011

• A L A V O R A P L A Ç A

M O N E S T I R . À t ic d e 2

h a b . , m e n j a d o r sa ló , cui­

n a , bany nou i terrassa.

1 1 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 72 5 4

(Frcaa GecreM). FW FG10090036

• U S S I A T O U R S plana de

l'Hospital. 10.

« 5 8 9 61 5 0 /

Fax 5 * 9 59 65

<W 910002

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A Francesc Moragas

2 6

« 6 7 4 06 81

FW 49000!

• À T I C D Ú P L E X de luxe.

z o n a c/ À l v a r e z , 1 9 0 m ' ,

c o n s t a d e 4 h a b . . h a b .

p l a n x a , s a l ó m e n j a d o r

a m b xemeneia . 4 0 rrr1. Es­

tudi e n dúplex d e 6 0 m 9 .

t e r r a s s a . B a r b a c o a , t res

places de pàrquing Jardi i

piscina comunitaris.

4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 0 6 9 7

«HasSutCilfti Rel FSC 13040044

• Z O N A C E N T R E . Àtic de

4 hab , menjador saló, cui­

na, bany, lavabo, terrassa

de 3 0 rrr1.

2 3 . 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 72 5 4

•rea GroneU). FW. FG 10010335

m » U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , s e -

minova; a! davant hi tè un

jardí públic, 3 hab. + estudi

^ 2 trasters. Pàrquing molt

espaiós, jard i privat d'uns

7 0 rrf, calefacció.

3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . .

« (93) 6 7 4 6 7 15

(FlrqmSeci/FW FS 10120009

• S A N T C U G A T prec iós

pis al Cr* AHons S a l a , a m b

3 hab. , 1 1 0 rrr1, bany c o m ­

plet reformaL lavabo, seJó

mertjador d e 3 5 m1 , cuina

e q u i p a d a , ter rassa d e 2 5

m ' , a s c e n s o r , ca le facc ió ,

exterior, flrteetres tfsjumln

i i portes tfember.

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« S 8 0 * * * g / 9 * 0 9 * S 4

iFoBF^Ce»X«ira«|FWFro 090X4

• S A N T C U G A T prec iós

pis d e 1 2 0 m* I 4 h a b . a

l'Av AHons Sa la , 2 banya.

saló menjador, cuina equi ­

p a d a , a s c e n s o r , c a l e f a c ­

ció. rxerqutng, aseoretlat, f i­

nestres tfarurntni.

26 .50u .000 . -

• • 5 8 0 8 6 « 9 / 5 * 0 « 6 5 4

(FrttHrxiCeràxe·ari.MrTtOlWI

• P B D E 120 m-, 4 rjormi-

toria, 2 b a n y s , molt b o n a

« t a , pàrquing.

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« ( 7 4 1 2 0 4 / ( 7 4 1 1 ( 1

iSerWFWSMOOOOOg

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Ivionestlr, 7 5 m1 , merxador

2 0 m 1 , c u i n a , 3 h a b . , 1

bany , safareig, terrassa 4

m 1 , a s c e n s o r , sol t a r d e s ,

v is tes a M o n t s e r r a t , per ­

fecte estat. 1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 -

« « 7 5 3 3 5 5 / 5 * 9 2 6 4 3

IKSA Qetrjo Irr.Txèesritl. Rel KSA

10050012

• P L A N T A B A I X A a m b

jardf a z o n a rerfldenctal, 4

dormitoris, 2 banys, cuina,

totarnerrt renovat, piscina,

pàrquing. 3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 8 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1

B»m) FW s loomm

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s .

caletaccto, ptaça rjàrqujng,

asaotenat. exterior.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

9=rr.«eS«eJ,FW FS 10120003

• P R O P H O S P I T A L G E -

M D U L d e Cata lunya. Pis

petit, 3 hab . . mort tranquH,

8.300.000.-«(93) «74 «7 15 (Brt»teSer-)FWFSI0i200O2

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg . Toneb lanca / Val lès) .

s e m i n o u , 3 h a b . , 1 b a n y ,

1 1 6 6 0 . 0 0 0 . -

« ( • 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(tl-asiSrri) FW. FS 10120007

• R U B ( Av . E s t a t u t . E d .

n o u , 8 5 rrf, 3 hab. , bany i

l a v a b o . C a l e f a c c i ó . E l e c .

E n t r e d a 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a .

• S A N T C U G A T Pag. C a ­

novas, pis de 4 h a b . ( 3 do­

b l e s ) . 1 2 0 m 1 , 2 b a n y a .

cuina «off ice». balcó, e n -

t reso la ts . aacenaor , ca le ­

facció , exterior, pàrquing,

a s a o M a t . 2 1 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 * 0 8 6 ( 9 / 5 * 0 9 * 6 4

*^&W^^Q^> Aít

• A P R O P c / C a n o v a s de l

CastUo. T é 1 6 0 rrr1, consta

d e 4 h a b . , sa ló men jador

de 4 5 rrf. cukia -o f f i ce - . 2

banys complets , terrassa.

Pàrquing.

32.OO0.OO0.-

« 674 09 97 F r o i SM Cixet). FW. FSC 10040043

« 5 * 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

Prea» Vs*«tiarj.r»f.FV 441»

• R U B ( A v . L 'Estatut . 7 5

rrf , 3 h e * . , m e * d e sol.

7J2SO.0OO- « 6 0 9 8 5 4 8

( t a » » FW. 190007

• R U B Í cl C a s p . Pe r e s ­

t r e n a r . D ú p l e x d e 1 1 8 I

135 n f . D e 4 a 5 h a b . 2 1

3 banya, 2 terrasses. Ca le ­

facc ió . G a s . P o c s v e ï n s .

A c a b a t s d e qual i tat . Pàr ­

q u i n g o p c i o n a l . R F A .

Nous . 1 4 . 2 0 O . C F 0 0 . -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

|FTrjee»VelV»T«; FW FV 2X003

• R U B Í d Duran i Bas . 9 0

rrf , 4 h a b . . c a m b r a b a n y

comple ta , sol de mat ins ,

menjador 2 4 rrf, places de

pàrquing opcionals.

10 .500 0 0 0 . - « 6 9 9 6 5 4 8

nnojss) Ret I500OS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 23 de febrer de 1996 CLASSIFICATS 25

m

• R U B Í d H i s t o r i a d o r J o ­

s e p S e r r a , 9 5 rrr\ 4 h a b . (3

dob les ) , b a n y i l a v a b o , ca ­

le facc ió , exter ior , 2 t e r ras ­

s e s , p à r q u i n g .

14 .800 0 0 0 - 0 6 9 9 6 5 4 8

(Incust). Rel. l SOOM

• R U B Í c / L lu ís R i b a s , 4 h a b . m é s en t reso la t . A m b p à r q u i n g . A c a b a t s d e q u a ­l i t a t . P o c s v e ï n s . L l a r d e foc . 19 .500 .000 . -9 5 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 Iftque» ValKXWl}. Ral. FV 200010

• R U B Í c / M o n l u n o l , 3

h a b , 8 9 m*. R e f o r m a t , f us ­

t e r i a e m b e r . P o r t a b l i n d a ­

d a . Ex t . a lum in i . Mütor q u e

n o u .

8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(FnqueiViiont|.R8Í.FV443Q

• R U B Í tí P a u Ctar is , A ta

v o r a A j u n t a m e n t , 8 0 m», 3

h a b . , b e n c o n s e r v a t , ex te ­

rior. 8 . 000 .000 . -

« 6 9 9 6 5 4 8

(InoBa).fiat.l 50003

• R U B Í d S a b a d e l , i m p e ­

c a b l e , 4 h a b . { 3 d o b l e s ) ,

c u i n a e q u i p a d a i r e f o r m a ­

d a ( c u i n a i n l e g r a d a , f o r n ,

e t c ) , so l d e ma t i ns .

9 . 000 .000 . -

0 6 9 9 6 5 4 8

(kcust). Ret. 150001

• R U B Í c/ V e r g e de l Pi lar ,

A l a v o r a d e C o r r e u s , 6 5

m ' , 3 h a b . , c a m b r a d e

b a n y . 6 .450 .000 . -

V 6 9 9 6 S 4 8

(IncuM). Ral 150005

• R U B Í tí Za f i ro , 7 0 n r , 3 h a b . , c a m b r a b a n y , e x t e ­rior i asso le l l ada . 6 .400 .000 . -0 6 9 9 65 4 8 {IncuM). Re) 150008

• R U B Í D u p l e x pe r e s t r e ­

n a r d e q u a l i t a t s u p r e m a .

P o c s ve ïns .

19 .000 .000 . -

0 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Fnques Vaiwral). Ref. FV 200011

• R U B Í Edi f ic i M e r c u r i , 7 5

m', 3 h a b . . c u i n a i c a m b r a

bany re fo rmats , pà rqu ing .

10 .500 .000 . -

0 699 65 48 (•nosa). Rei 150009

• R U B Í l oca l a L e s T o r r e s , 4 0 rrf, b a n y , pa t i . 3 . 8 0 0 . 0 0 0 -

0 6 9 9 6 5 4 8 (Incusa). Ref. 150010

• R U B Í p i s d M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,

cu ina , g a s , re fo rmat , f us te ­

ria e m b e r i a l um in i . Ext

9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

0 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 9 9

(FfKpttS Vatwnrat). Rai FV4013

• R U B Í p is n o u d e 61 rrr*,

a Av . Esta tu t , 132 . A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s ve ïns . A m b te ­

r rassa . S u p e r i . 61 rrf.

11 .000 .000 . -

0 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 5 4 9 9

(FtquesVafccrfali. W FV 200009

• R U B Í pis n o u d e 74 rrf.

E n A v . E s t a t u t , 1 3 2 . 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s v e ï n s .

12.000.000.-9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Finques Vaihomit). Hef FV 200006

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s ,

100 rrr\ 3 hab . (2 dob les ) ,

ca le facc ió , p i s ex ter io r .

8 . 9 0 0 . 0 0 0 - 0 6 9 9 65 4 8

(tneusa! Ref 150002

• R U B Í z o n a la J o s a , t o ­

can t merca t . 3 hab . . b a n y i

l a v a b o . E x t . i p e r s i a n e s

d 'a lumin i . Ca le facc ió . Gas ,

c u i n a n o v a . 10 .500 .000 . -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(FtiquM V i B w i t j Ref. FV4595

• R U B Í Z o n a Les T o r r e s , p r o p F F G G . P isos des de 7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta . 3 hab. C a ­l e facc ió , g a s , cu ina , bany . 0 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9 (FrquK Vatwrai. Rai. FV 200005

• Z O N A M E R C A T N O U 9 0 m 1 , sa l ó 32 rrf a m b xe ­

m e n e i a , 3 h a b . , c u i n a re ­

f o r m a d a , 1 bany , 1 l avabo

a m b d u t x a , so l i v i s tes .

14 .500 .000 . -

9 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gflsíió immobiliari!). Rel KSA

1OO50OOS

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m 1 , m e n j a d o r , c u i n a , 3

h a b . , 2 b a n y s , c a l e f a c c i ó ,

so l i v i s tes .

14.000.000-0 675 33 55 / 569 26 43 {KSA Gestió Immobiliària) Rsf. KSA

10050004

• Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m ? , s a l ó a m b x e m e ­

n e i a , c u i n a - o f f i c e » , 3

h a b . , 2 b a n y s , 1 p à r q u i n g .

t raster . ca le facc ió , ja rd í in ­

f a n t i l . n o m é s 6 v e ï n s , to t

exter ior . 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

0 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestió immobiliària}. Ref. KSA

10050007

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

P i s d e 1 3 0 m" , 3 h a b . ,

m e n j a d o r s a l ó a m b te r ras ­

s a , c u i n a t o t a l m e n t e q u i ­

p a d a , 2 banys c o m p l e t s , 2

p à r q u i n g s , t r a s t e r , a i r e

c o n d i c i o n a t , c a l e f a c c i ó .

M a t e r i a l s d e 1a qua l i ta t

3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

0 6 7 4 7 2 5 4

(RrcisGiromia). Rat FG10080033

• Z O N A R I U S I T A U L E T .

4 hab . , m e n j a d o r sa ló . c u i ­

n a « o f f i c e - , b a n y , l a v a b o ,

t e r r assa , p à r q u i n g i t ras ter .

3 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

0 6 7 4 7 2 5 4

[RncasGtonella; Re) FG 10060034

• Z O N A T R A N Q U I L L A

100 m 2 + 160 m ' j a r d í pr i ­

va t , s a l ó - m e n j a d o r 3 0 r r f ,

4 h a b . , 2 b a n y s , c a l e f a c ­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a t , 1

p à r q u i n g + t raster .

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

0 675 3 3 5 5 / 589 26 43

(KSA Gestió Immobiliària). Rel KSA

10050006

StSJMOTOfl

• C / E S P A R V E R , 1 .000

m*. 12.750.000.-0 674 08 97 (Fincas Sant. Cugm Ret. FSC 10040047

• G O L F - E L P I N A R . C /

En r ique Lan t ranco . S u p e r i . 6 0 0 rrf. 2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -9 6 7 4 0 8 9 7

IFincas Sani Cugat] Rel FSÇiQWW

• L A F L O R E S T A 1 .000

rrf a l c / D a l m a u

9 .000 .000 . -

9 6 7 4 0 8 9 7

(Frais Sant Cugat) Raf. FSC 100*0049

• M I R A - S O L 2 so la rs 6 0 5

i 6 5 0 m 1 . P g . C a m è l i e s .

M a g n í f i c a v is ta .

0 6 7 4 57 0 4 / 675 43 02

(ImoBsa} Ral 110070010

• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0 rrV Z o n a e s c o l a a r q u i t e c ­tu ra . Ed i f i cac ió i m m e d i a t a . 2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 5 43 24 [Finques Roca) Rat FR 10080006

• A V . P L A D E L V I N Y E T . A d o s s a d a d e l u x e , 5 h a b . , es tud i . Ja rd í pr ivat i c o m u ­ni tar i a m b p i sc ina . N o m é s 4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 0 8 9 7

iFirtcas Sar< Cugat). Ret. FSC 10040040

• C/ G R A N O L L E R S ados ­sada a m b ascensor 2 2 0 m*. jardí privat, 5 d o r m . (2 - s u i -les») , 3 banys , 1 lavabo, sa ­ló men jador 4 0 rrr\ garatge traster.

48 0 0 0 . 0 0 0 - 0 8 7 4 77 76 ( tawta. SA). r M l 60009

• M I R A - S O L to r re 3 5 0 rrf, s o l a r 6 0 0 m ' , 6 h a b . , 2 b a n y s , s a l ó m e n j a d o r . 6 0 m 2 , c u i n a - o f f i c e - , sa la 6 0 m \ g a r a t g e 2 c o t x e s . 6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -0 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 0 2 (Imdataj Rel 110070002

• M t R A S O L p r o p e s t a c i ó i co l · leg is . 4 hab . , m e n j a d o r sa ló , c u i n a , b a n y c o m p l e t , t r a s t e r . m e n j a d o r d ' e s t i u , so la r d e 4 0 0 rrf a m b pet i ta p i s c i n a , h o r t . P o s s i b i l i t a t d 'amp l iac ió .

2 4 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 7 2 5 4 (FtanGtonala). Ral. FG 10080019

• N O V A P R O M O C I Ó 10 to r res a d o s s a d e s a m b jar­d í i p i s c i n a c o m u n i t à r i a , 2 4 0 m2, 6 m f a ç a n a , ga ra t ­g e 4 co t xes , 4 h a b . , es tud i . 2 b a n y s , 1 l avabo , p a r q u e t . m a r b r e . 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3 (KSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA 10050009

• P R O P E S T A C I Ó M I R A -S O L . T o r r e d e 4 h a b , m e n j a d o r s a l ó . c u i n a , b a n y , m e n j a d o r d ' e s t i u , t raster . T e r r e n y d e 4 0 0 n r a m b p o u , ho r t i a rb res f ru i ­t e rs . Poss ib i l i t a t d ' a m p l i a ­c ió . 22 .000 .000 . -9 6 7 4 7 2 5 4 (Fmcas Girpnela). Ret. FG 10030039

• S A N T C U G A T z o n a mol t cèn t r i ca i t ranqu i l · la . 4 h a b . , m e n j a d o r s a l ó a m b x e m e n e i a , c u i n a «o f f i ce» , 2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a , g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e j ocs . Parce l · la de 6 0 0 m*. 4 8 . 0 0 0 . 0 0 0 - 0 6 7 4 7 2 5 4 (Finca&Gironeta) Ret FG 10030016

• S A N T C U G A T z o n a p g Va l ldo re ix -Got f T o r r e ind i ­v i d u a l q u e c o n s t a d e 5 h a b . , hab i t ac ió es tud i , sa ló m e n j a d o r , c u i n a - o f f i c e » , 3 b a n y s c o m p l e t s i un la­v a b o a m b d u t x a . G a r a t g e per a d o s c o t x e s . D o s t ras-t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a . etc. El so lar é s d e 5 0 0 m J . 5 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 0 8 9 7 (Fincas Sant Cugat). Ret. FSC 10040038

• S A N T C U G A T z o n a V i n y e t - c / S a n t J o s e p . C o n s t a a m b : p l a n t a , s a l ó m e n j a d o r , c u i n a « o f f i c e - i un l avabo . A la p lan ta s u ­per io r h i h a 4 h a b [ u n a é s - s u i t e - l i 2 b a n y s c o m ­p le t s . A l ' es tud i , c o m q u e és g r a n , t é 1 h a b . , s a l ó i un bany . A m é s al so te r ra ­n i h i h a u n g r a n c e l l e r . 1 hab . de p l a n x a i sa fa re ig i ga ra tge pe r a 3 co txes . 6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 0 6 7 4 0 8 9 7 Tncas Sant CugaK Re' FSC '0040039

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E R a d o s s a d a d e 4 hab . ,

es tud i a m b x e m e n e i a . G a ­

r a t g e p e r a d o s c o t x e s .

Ja rd í p r i va t , e t c . E s r e g a ­

len t o l s e l s m o b l e s .

3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - 0 6 7 4 0 8 9 7

(Fitat Sant Cugat). Ref. FSC 10040037

• S T . C U G A T c/ S t a T e ­resa , a d o s s a d a 3 2 0 nV, 4 h a b . , 2 b a n y s , l a v a b o , s a ­ló- m e n j a d o r , 3 5 rrf, c u i n a «of f i ce», go l fes , sa la d 'es­ta r , l e r r a s s a , h a b . m à q u i ­nes , ga ra tge 3 co t xes , jar­d í p r i v a t 1 0 0 nV i p i s c i n a comun i t à r i a . 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 (ImdBM) Ral 110070003

• T O R R E A B E L L A T E -R R A 2 5 0 m J , 9 0 0 m 1 d e j a r d i , u n a a n t i g u e t a t d e 4 a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2 b a n y s , 1 l a v a b o , g a r a t g e , es tud i go l fes . 6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -9 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 [Senti) Ral S10000004

• T O R R E A B E L L A T E -R R A un i famü ia r 180 vrf, 4

h a b . , 2 b a n y s , sa ló m e n j a ­

d o r 3 5 m ' , c u i n a 2 0 nV ,

parce l · la 4 0 0 rrf,

3 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 7 7 7 6

Qmaif,SA).Ral.l600O6

• T O R R E A D O S S A D A C / B e r g a r a , 2 « s u i t e s - , 2

d o r m . d o b l e s , 3 b a n y s , 1

l a v a b o , s a l ó m e n j a d o r 3 5

nV, 2 p l a c e s d e g a r a t g e i

t ras ter g r a n .

4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 7 7 7 6

(hroita, SA) Rel 160007

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per es t renar , 2 2 3 m ?

+ 1 0 4 d e j a r d í , 4 h a b . , 2

b a n y s , 3 p l a c e s d e gara t ­

g e , fuster ia inter ior d e rou ­

re i ex te r io r de P V C a m b

v idre dob le

2 6 0 0 0 . 0 0 0 -

0 6 7 4 7 7 76

llnmarba. SAlRet 160004

• T O R R E A D O S S A D A C A N T O N E R A m o l t cèn t r i ­c a . a m b p i sc i na c o m u n i t à ­ria, 3 d o r m . , 2 b a n y s , b o -hard i l la , sa la d e m à q u i n e s i hab . p l anxa . 2 p l a c e s de ga ra tge , A .A . 3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -0 6 7 4 7 7 7 6 (kmifaa. SA). Ref. 160003

• T O R R E S Z o n a t r a n ­

qu i l · l a , a d o s s a d a c a n t o n e -

ra . 150 nV, ga ra tge 2 cot­

x e s , z o n a r e n t a t , t r a s t e r .

s a l ó e s t a r e n dos n i ve l l s ,

c u i n a « o f f i c e » , 1 b a n y , 1

l a v a b o , 3 h a b . (1 «su f le» ) ,

e s tud i , j a rd í p r i va l 4 0 m\

ca le facc ió .

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

0 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestió Immobiliària) Rel KSA

10050013

• V A L L D O R E I X Tor re S o ­

la , parce l · la 6 0 0 m ; , c o n s ­

t r u ï t s 2 2 0 nV, 4 d o r m . . 2

b a n y s . 1 l a v a b o , m e n j a d o r

s a l ó 3 5 nV, sa l a d e bi l lar.

x e m e n e i a l l a r , b a r b a c o a ,

ga ra tge .

4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

0 6 7 4 7 7 7 6

<mmarba,SA|.Re(l6O0Oe

• Z O N A M O N E S T I R torre

a d o s s a d a 140 m 1 . 5 h a b . ,

2 b a n y s , g a r a t g e i j a rd í 6 0

m1. 33.000.000-0 6 7 4 77 76

(Inrnarba. SA)- Ret i 60005

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , to­n e s , loca ls i p l aces d e pàr­q u i n g de l loguer 0 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81 (Senrii. Ret. S10000005

• A P A R T A M E N T S e n d i ­

v e r s e s z o n e s d e S a n t C u ­

gat . 1 hab . . m e n j a d o r sa ló ,

c u i n a , b a n y c o m p l e t i t e ­

r rassa . A part i r d e

45.OOO/mes. -

9 6 7 4 7 2 5 4

(FincasGironela). Rel FG iQ0a0Q2t

• P R O P M O N E S T I R 3

hab . , m e n j a d o r sa ló , c u i n a . b a n y , ba lcó . À t i c a m b m o l ­ta Bum i v is tes T i b i d a b o 70 .000 /mes . - 9 6 7 4 7 2 5 4

(Fnas Gíonebl. Ret. FG 100900'r

UKHÍOIlHLSOCliSD

• L O C A L D A V A N T C A P S A N T C u g a t , d M i n a . 19-8 0 r r f . 8 0 000 /mes . -

9 674 15 66 (Casas) Rei C 1 Si30007

• L O C A L E N V E N D A 0 l l o g u e r 1 1 2 m ! . P r e u v e n ­

d a : 10 m i l i o n s . L l o g u e r :

60 .000 P t a ' m e s .

9 675 43 24

{Finques Roca! Ret FR 100600.;

• L O C A L P E R A O F I C I ­

N A o consu l t o r i , i loc t r a n ­

q u i l , c è n t r i c , a p a r c a m e n t

f à c i l , l loguer 6 5 . 0 0 0 p tes .'

m e s . O p c i ó venda .

0 6 7 4 7 2 0 8 / 6 7 4 72 54

Rel 2540001

• Z O N A Q U A T R E C A N ­T O N S . P l a n t a d e 5 0 nv m é s 2 5 nV d 'ent resolat 1 2 0 rrf d e te r rassa . Z o n a m o l l comerc i a l i cèntr ica. 100 OOO/mes.-0 6 7 4 7 2 54 (Fincas Gironella' Ret FG 10080037

• C O L L F A V A . Pis per es ­t renar , de 3 hab , men jador s a l ó . c u i n a ' • o f t i c e · · , 2 b a n y s c o m p l e t s t e r r a s s a . ca le la c ió . A c a b a t s de qua­litat: parquet , ma rb re , an te ­n a parabò l i ca . Z o n a c o m u ­ni tàr ia a m b jardí i p isc ina

100 .000 /mes -

9 6 7 4 72 5 4

[Freas Giroreiai Rel FG •0030054

• P I S S E M I N O U d e 3

h a b , g r a n m e n j a d o r s a l o ,

àmp l ia c u i n a , bany , lavabo

a m b d u t x a , a rmar i s d e p a ­

re t i t e r r a s s a A c a b a t s de

qual i ta t .

8 0 . 0 0 0 / m e s 9 6 7 4 72 54

fincas Gfroiella: Ret FG 1O080C2F

• A 5 M I N . E S T A C I Ó p is

r e f o r m a t , m o b l a t , 3 h a b . ,

sa ló , bany i c u i n a n o u s , 30

m ! t e r r assa . Exter ior . So l .

6 0 OOO/mes.- 9 6 7 4 0 8 9 7

(Fmcas Sant Cugat] Ret. FSC 10040056

• A 7 M I N U T S a p e u d e l ' e s t a c i ó d e V a l l d o r e i x , 4 h a b . , ex te r i o r , asso le l l a t , a m b p a t i p r i v a t d ' u n s 4 0 m ' , t ranqu i l , a i g u a i l lum ja d 'a l ta. 85.OOO/mes.-0 (93) 6 7 4 6 7 15 (RnquaiSaci).B<(.FStOiai0i0

• A L A V O R A D E L A

P L A Ç A M O N E S T I R . P i s

d e 3 h a b . , m e n j a d o r sa ló .

c u i n a , b a n y c o m p l e t , b a l ­

c ó . Pis to t ex ter ior .

6 0 . 0 0 0 / m e s . - 9 8 7 4 7 2 54

[Fmcas Gironela) Ret FG 10080067

• A P A R T A M E N T e n l l o ­g u e r . M o l t c è n t r i c i t r a n ­qui l . P à r q u i n g opc iona l . 55 .000 /mes . - 9 8 7 5 4 3 2 4 (KnquM ROM). Ret FR 10080016

• A P A R T A M E N T en l l o ­

guer d Mon t se r ra t , 1 hab . ,

bany , cu ina a m e r i c a n a .

5 0 .OOO/mes.-

9 6 7 5 4 3 2 4

(Fin^w Roca) Rai Ffl 10080008

• A P A R T A M E N T m o b l a t

a la z o n a co l · leg i MaragaH

C o n s t a de 3 h a b . , pat i i te­

r r a s s a d e 3 0 m*. M o l t de

so l . 6 0 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 0 8 9 7

i Freas Sant Cugat) Ref. FSC 10040054

• À R E A C U L T U R A L 1 h a b . a m b a r m a r i s d e p a ­ret , m e n j a d o r s a l ó , c u i n a . b a n y comple t . A p a r t a m e n t m o b l a t , t o t e x l e r i o r , a m b p laça de pà rqu ing . 7 5 . 0 0 0 / m e s 9 6 7 4 7 2 5 4 •FincasGinjnrta) Bel FG 1QO9O013

• B U S C O P I S D E L L O ­

G U E R . Agènc ies n o .

0 5 8 9 8 9 46

Ret 23230001

• C / A L F O N S S A L A 110 m \ 4 hab . , 2 b a n y s , sa ló men jador 2 0 n r , cu ina i te­r rassa. Mob la t . 90.OOO/mes.-0 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 02 'Inoesa) Ref. 110070007

• C/ P L A N A H O S P I T A L , p r o p Mones t i r , p i s 2 hab . , m e n j a d o r s a l ó d e 3 0 m ! , c u i n a , pat i . b a n y c o m p l e t i te r rassa . 65.OOO/mes. -9 6 7 4 72 5 4 :rrcasGtronetai.Reí FG 100800»

• C/ V I L L A . O p o r t u n i t a t

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

t e r rassa . 4 5 . 0 0 0 / m e s . -

0 6 7 4 0 8 9 7

•Fincas SanCugal). Ref FSC 10040055

• C A S A A D O S S A D A c/ La P lana , 140 m ! , 3 hab . 2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -m e n j a d o r , 3 0 m ! , c u i n a - o f f i c e - , go l fes , t raster , te ­r rassa 10 n r , j a rd í p r i va t , 18 m : i p laça d e pà rqu ing . 170 .000 /mes . -9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 'ifTdesa; Rei i 10070009

• C O S T A T E S T A C I Ó T R E N I Z O N A G O L F . p i s

m o b l a t . 3 h a b . . m e n j a d o r

s a l ó . b a n y , l a v a b o , c u i n a

e q u i p a d a , t e r r a s s a , c a l e ­

facc ió . 9 0 . 0 0 0 / m e s -

0 6 7 4 72 54

;:tncasG*of»fe) Rel R3 10060014

• G A N G A , E S T U D I n o ­

m é s 3 0 . 0 0 0 p tes San t C u ­

gat . Asso le l la t .

9 5 8 9 8 4 6 0

Rel 2X30005

• L L O G O P I S E C O N Ò ­M I C . N o m é s par t i cu la rs 9 5 8 9 7 4 10

Re* 23230003

• P L A D E L V I N E T 1 3 0 n r , 4 h a b . (1 - s u i t e » ) , 2 b a n y s , sa ló m e n j a d o r , 35 rrf, c u i n a - o f f i c e · , ga le r ia , t e r r a s s a 3 0 m*. 2 p l a c e s d e p à r q u i n g . Z o n a c o m u ­n i tàr ia a m b p isc ina . 1 7 5 . 0 0 0 / m e s . -9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 Pmdea). FM. 110070006

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 n V , 2 t e r r a s s e s , 4 hab . , 2 b a n y s , 1 p laça pàr­q u i n g , c a l e f a c c i ó , a s s o l e ­l lat, ex te r io r j a r d í + p i sc i na comun i t a r i s . 150 .000 /mes . -9 (93) 6 7 4 6 7 1 5 (Fnques Saca). R * FS 10130008

• Ú N I C , N O M É S 3 2 . 0 0 0 P T E S . Dup lex , d e pa r t i cu ­lar a p a r t i c u l a r . S a l ó i 3 hab . , a s s o l e l a t . 9 5 8 9 8 7 0 1 Ret 23230004

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

h a b , m e n j a d o r s a l ó , c u i ­

na b a n y , à m p l i a te r rassa .

53.OOO/mes.- 9 6 7 4 7 2 5 4

(Fincas Gmnela). Rai. FG 10080016

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a b . a m b a r m a r i s d e p a ­r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b p a r q u e t , c u i n a , b a l c ó . T o t ex ter ior . 6 5 . 0 0 0 / m e s . -0 6 7 4 72 5 4 fFncas Gironala) Ral FG 10080015

• Z O N A T O R R E B L A N ­

C A . pis d e 2 hab . a m b ar­

m a r i s d e p a r e t , m e n j a d o r

sa ló a m p l i , c u i n a , sa fa re ig ,

b a n y , c a l e f a c c i ó i p à r ­

q u i n g . 7 5 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 7 2 5 4

|Fnas Gtonella, Ret. FG 10080023

• Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3 h a b . m e n j a d o r s a l ó . c u i ­n a , b a n y c o m p l e t , 2 te r ras ­ses

6 0 OOO/mes.-0 6 7 4 72 5 4

F«ncas Gironella 1 Ret FG 10080030

• Z O N A T O R R E B L A N ­

C A . Pis 3 h a b . , m e n j a d o r

s a l o . c u i n a , p a t i , b a n y

c o m p l e t l a v a b o a m b d u t ­

xa , c a l e f a c c i ó , p à r q u i n g i

t raster .

9 0 . 0 0 0 ' m e s . -

0 6 7 4 72 5 4

^ Ttas Gawetel. Ref. FG 10080029

• Cl R I U S I T A U L E T . M o ­

b l a d a d e 4 h a b . , e s t u d i

J a r d i pr ivat 1 5 0 . 0 0 0 / m e s -

0 6 7 4 0 8 9 7

jFinca; Sar C-jgatl Ret. FSC 10040052

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N V A L L D O R E I X , m o ­

b l a d a 4 h a b . , m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

- o f f i c e » . 2 b a n y s , l a v a b o ,

c a l e l a c c i ó . p o r x o , d e s p a t x

1 jardí . En per fec te estat .

2 0 0 OOO/mes.-

0 6 7 4 72 5 4

^ s M-.^Í 3tf FG 1008Ü020

• P L A D E L V I N Y E T . 5

h a b . , es tud i . A d o s s a d a d e

l uxe a m b j a r d í pr ivat i c o ­

mun i ta r i a m b p isc ina .

200.000Vmes. -

0 6 7 4 0 8 9 7

f Fincas Sant Cugat) Rel FSC 10040053

• P R O P C O L L F A V A . T o ­

r r e a d o s s a d a d e 3 h a b

m é s g r a n e s t u d i , m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

- o f l i c e - , 2 b a n y s c o m ­

p le t s , t e r r a s s a , ce l le r i j a rd í

pa r t i cu la r d e 1 0 0 rrf

1 5 0 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 72 5 4

(Frica Gfonala) Rat FG 10080036

• S A N T C U G A T . T e n i m

to ta m e n a d e t o n e s d e l lo­

g u e r a par t i r d e

9 0 . 0 0 0 / m e s . -

9 6 7 4 0 8 9 7

(Fmcas Sart Cugat). Ret. F9C10040050

HES

• A L F * 3 3 16V, n e g r e . B-LK.

6 0 0 . 0 0 0 . -

n 5 8 8 55 3 5 (Autocertrari Re) A1010C01C

• A L F A R o m e o 3 3 . B-IT

4 7 5 0 0 0 . -

W 5 8 9 0 9 91

(Fiaca s i ' Ref MOCKTCE

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 0

T w i n Sparfc. B- IU

TT 6 7 5 3 2 5 7

lAuto Esletar.! Re) AE 0030002

• A U D I C o u p é Q u a t t r o 2.8, ..full e q u i p - , -3 .300 .000 . -n 5 8 9 4 0 0 2

ÍMctorcjg,;) Be) MC3430C0CC2

• C I T R O E N A X , G T (ex­t res) B - J U . •B 6 7 5 32 5 7

íAutc Esteban; Ref AE 10030003

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E

B - I M .

3 5 0 0 0 0 •

t r 5 8 9 0 9 91

;Ftoca: s ; <=aí ^'CC2KG5

• F I A T T ipo . 16v A /A , B-LC.

« 6 7 4 15 0 3 •Peuge? Molo Raly Rei oyo )2coo?

• F I A T U n o 4 5 5 , B -1600 -

H U , p l a l e j a l .

V 6 7 4 0 9 10

t&uj*.i Be) S10110005

• F I A T U n o t u r b o , I E , B-

IK.

4 7 5 . 0 0 0 . -

s 5 8 9 0 9 91 (FiBcar. si | Ref F1

• F O R D E s c o r t X R 3 . B-KV.

« 6 7 4 1 5 03

Ptg* Mon nu,; a» pw iggg

• F O R D F i e s t a 1 1 , g r i s met . B-JT. 300 .000. -« 5 8 8 55 3 5

^JteanW). Rel A 10100(03

• G O L F 1 8 G L , B J P .

« 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Conwu. <M VtUn). Rol ACV

i xerra

• L A D A N iva , B -NL

550 .000 . -

« 5 8 » OS « 1

(Fiaa).tJ.).RelF10Cg00[l9

• L A N C I A D e l t a , H F , l u r -bo . B-KY. 7 9 0 . 0 0 0 -« 5 6 9 0 9 91 (Ffcar,»L) Rel. F 1002g)07

• L A N C I A P r iB tna . T D S . O-AK. 75O.0O0.-« 5 8 9 0 9 91 (Ftaar. sJ.| Rel F10020010

• L A N C I A Y-10 . B-HO

3 2 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 * 9 1

in«»,s.i)MFioiia]í)os

• M E R C E D E S B E N Z 1 9 0

2 .3 16 v, - t u l e q u i p » , a n y 8 7 .

1.700.000.-« 5 8 9 4 0 0 2

• M E R C E D E S B E N Z f a ­m i l i a r 2 8 0 - T E . 7 p l a c e s . P o c s qu i lomet res- D e par­t icular. « 6 7 5 1 1 12 Rel I0OMO5S

• O P E L Corsa . B I S . 4 7 5 . 0 0 0 -« 5 8 9 09 91

(Tlacar si I Ref F iQgOQO'

• O P E L Corsa G S I , B-LK

« 6 7 4 6 8 5 0

lAuto Comarca dal Vanes) Rel. ACV

• O P E L Kade t t . 1.3, 5 ( B-HV. 4 5 0 0 0 0 -« 5 8 9 0 9 91 (Ftttar.8l)IMF1002O0M

• O P E L Ka r j e t t , 1.8 G T . b lanc , B-JZ. 6 0 0 . 0 0 0 -« 5 8 8 55 35

<Ai,1ocertar, Ref A 10)00006

• O P E L Vec t ra 1.6 I A .A . B - M N

« 675 32 57 lAuto Estóaol Rel AE KD3W06

• P A S S A T V a r i a n t 1 .8 . A .A . B - M G . « 6 7 4 6 6 5 0

;Aulc Comaica del velles) Rel ACV •0090006

• P E U G E O T 2 0 5 G T I , A,'A, B-JT. « 6 7 4 1 5 03

iPeugeor Molor RafA/l, Ral PWR120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L , B

H W « 6 7 4 15 0 3

l =9ugeot- Motor Raly) Rel FVR120001

• P E U G E O T 309 G T , A / A .

B-HX. « 6 7 4 1 5 0 3

;Peo9eot MoBrRatyl Ref PWR 120002

• R E N A U L T 11 G T L . B-GL

«674 15 03 Pejgeo) Moty Rafl>i Re) PMP 12(006

• R E N A U L T 1 9 T S E ,

b lanc , B-LX

6 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

(A))ftxerti0.Ref.A1Oi0O3O5

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , AJA. B- IJ .

« 6 7 4 6 8 5 0 (Auto Comarca M Valies) Rel ACV IDOSXKI

• R E N A U L T 2 1 2 0 , a i r e cond i c i ona t , a n y 8 7 . 4 7 5 . 0 0 0 . -« 5 8 9 4 0 0 2

• R E N A U L T 2 1 T X E ,

b t a u . B - J J

6 5 0 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 6

(Autocenirall Brt A10100004

• R E N A U L T 5 G T t u r b o . n e g r e , B+TT . 2 5 0 . 0 0 0 . -« 5 8 8 5 5 3 5

(AaK»«f ) Ral AI0100IW

• R E N A U L T C l » . R N - 1 . 4 . B O O .

« 6 7 5 3 2 5 7 |A«)EalBDan).M.AEI(]ra>))T

• R E N A U L T d » 1 .2 ,3 p . ,

v e r m e l l , B - O M .

9 7 5 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

(AuKental). Rel A10100002

• S E A T Ib i za . 1.5 I, 3 p..

B - O B .

« 6 7 5 32 57 |AoBEsa«^l FM.tf irxrJotoB

• S E A T Ibrza 1.2, n e g r e . B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5 (Ajlrjamil) FM A10100007

• S E A T Ib iza 1.5, 5 p . B-K P

«675 32 57 (AatoEaisban) Ral AE 100300M

• S E A T T e r r a , b l a n c , B-K T .

350.000.-« 5 8 8 5 5 3 5 lAutooanlral) Ref A10100003

• S U Z U K I S w i l t G T I . B -1 8 7 2 - I P , b l a n c . « 6 7 4 0 9 10

(Sumia) RafS 10110002

• V O L K S W A G E N G o « 16

V . B - L M .

« 6 7 5 3 2 5 7 (Auto Esletan) Rel AE H

• F O R D E s c o r t d i è s e l . B-H W .

« 674 15 03 ( f taaat tMoWRalr lRotFMi imiM

• N I S S A N Pa i ra l 6 d l . d i è ­se l , curt . B^ fV . « 6 7 5 3 2 5 7

(Auto EslBban) Ral AE 1BB0OM

• N I S S A N V a n e t t e p ràc t i c d i èse l B - M S . « 6 7 5 3 2 5 7 lAutoEsteoarl. Ref. AE 10030005

• R E N A U L T E x p r é s , d i è ­

s e l , B -JZ .

6 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 9 0 9 9 1

|B« l l f , l l . | RA F 10020008

4x4

• L A D A N i v a 1 . 6 , « f u l l e q u i p - , a n y 9 4 . 7 0 0 . 0 0 0 -« 5 8 9 4 0 0 2 IMotocs-jaq Rel MC 30)00001

4

i n

RUQUEU 4 R A M A T E - *

El joc de la nació catalana ^ . .

2 6 . Divendres, 23 de febrer de 19%

APUNTS LA VIDA SOCIAL

Els actors, cantants, dansaires i músics que van participar en l'escenificació de la mort de l'Abat Viure saludant. A la dreta, un moment de la subhasta del bàcul. A baix, els actors en un moment de la representació. A la dreta, l'Orquestra de Cambra Sant Cugat i Lluís Claret durant el concert que va tancar el festival pro Llar d'Avis. Fotos: J.A. MULA i MANÉ ESPINOSA.

Sant Cugat s'aboca en la festa pro Llar d'Avis La inesperada subhasta doble del bàcul escènic es converteix en l'anècdota de la nit i Lluís Claret triomfa amb el «Cant dels ocells»

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Més de 700 persones es van reunir dissabte a la nit al Teatre-auditori en el primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia. Hi havia quatre entitats i un

artista amb projecció internacional —tots de Sant Cugat— damunt de l'escenari, i a la platea, ciutadans, autoritats polítiques i eclesiàstiques i representants de les as­sociacions. I la història que s'explicava a

Un gall va cantar, el del peneu del Monestir —el muntatge ideat per Pep Blanes— forma part de la història llegendària del poble: a la sala es respirava identitat local i en­tusiasme, amb un públic que tenia l'aplau­

diment sempre a punt I la temperatura, per si no era prou alta, va acabar de pujar durant la subhasta benèfica del bàcul uti­litzat pel grup de teatre Espiral a la re­presentació de la mort de l'Abat Viure.

Cinc minuts abans, la pin­tura de Paco Minuesa que se sortejava havia tocat a Manuel Condeminas, amic de Montserrat Pantaleoni, membre de la junta de la Llar. Quan va començar la subhasta del bàcul —tallat en fusta per l'artista Paco Salas— les puges van anar superant ràpidament les 35.000 pessetes de sortida i diverses mans s'aixecaven alhora en competència.

Quan, finalment, el bàcul es va adjudicar per 150.000 pessetes a Condeminas, el comprador va decidir tor­nar-lo a l'organització per­què se subhastés de nou. «Com que ja m'havia tocat el quadre —va explicar des­prés— he pensat que seria una bona aportació». El seu gest, però, no va obtenir la resposta que ell esperava: tot i que hi va haver un murmuri de sorpresa i un

aplaudiment d'aprovació, la puja màxima de la segona subhasta va ser «només» de 75.000 pessetes.

La festa va continuar amb el lliurament de recordatoris d'agraïment a l'Ajuntament i a entitats que han donat suport a la Llar d'Avis. A la segona part, l'actuació de l'Orquestra de Cambra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, i amb l'actuació del violoncelista Lluís Claret

—que trepitjava l'escenari del Teatre-auditori per pri­mera vegada, tot i que viu a Sant Cugat— va fer que la sala esclatés en aplaudi­ments al bis: un Cant dels ocells que havia estat «pre­meditat i amb traïdoria» jun­tament amb Josep Ferré.

Tot i que l'entusiasme era general, el que més ho es­tava era el president de la Llar d'Avis, Andreu Casals, que va assegurar que estava

vivint «una gran diada». Ca­sals i l'alcalde, Joan Ayme­rich, van agrair la col·labo­ració desinteressada en l'es­pectacle de l'Esbart, la Coral Sant Cugat, l'Orquestra Sant Cugat i el grup de teatre Espiral. Per Aymerich, aquesta resposta i la del pú­blic, omplint el teatre de gom a gom, és una prova «de la importància de la so­cietat civil de Sant Cugat».

L'alcalde va assistir al fes­

tival acompanyat de tot l'e­quip de govern, però hi ha­via també altres polítics i membres del clergat- el rec­tor de Sant Pere Octavià, Pere Vivó, es va presentar acompanyat de Carles Soler i Perdigó, bisbe auxiliar de Barcelona, que va assenyalar que la Llar d'Avis de la Pa­rròquia —creada per l'antic rector, mossèn Juli— ha as­solit «una gran implantació a la ciutat».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 APUNTS 27

CARNESTOLTES 96

i — « j « ^ « ^ — « T i r — f i n í ~mnrr~ T T < •• —•* • - » T T f ^ T f T M T W •^•^•«••Hk—^^^L—_^^BaaW

Un vegada més, els santcugatencs van participar activament en tots els actes de la festa de carnestoltes. Fotos: X.L.

Ocupació massiva dels carrers per celebrar el carnestoltes RAMONLUQUE

• Sant Cugat.— El carnes­toltes que es va fer diumen­ge pels carrers de la riutat va ser un èxit. La jornada es va iniciar de bon matí amb una xocolatada popular als jardins del Monestir, punt de reunió dels parti-dpants en la rua. Precisa­ment, la rua va ser una de les activitats més massives.

Des d'una balconada de la plaça Doctor Galtes s'apre­ciava perfectament el volum de partídpants. Mentre el cap de la rua enfilava el ca­rrer Valldoreix, la cua en­cara estava a la plaça Dels Quatre Cantons ocupant tot el carrer Santa Maria. La comitiva la presidia el rei Carnestoltes, mentre la xa-ranga del Centro Castellano

Manchego, els bastoners de l'Esbart i un cotxe musical mòbil del grup Amadeu i Cia s'encarregaven d'animar els assistents. Els santcuga­tencs no van tenir cap ver­gonya per disfressar-se. Tant grans com petits es van en­galanar amb disfresses de tot tipus. El recorregut de la rua pels carrers més cèntrics va acabar cap a quarts d'una

del migdia als jardins del Monestir, on Amadeu i Cia. feia els darrers preparatius damunt l'escenari per iniciar la gresca del bafi. Abans, però, el rei Carnestoltes fi­nalitzava la seva curta vida cremat per les flames d'una foguera. Els organitzadors coinddien a valorar positi­vament la festa. Jordi Gon-zalez, tècnic de l'àrea de Ser­

veis Personals, qualificava el carnestoltes de «modest però arreglat i amb una de les majors participacions dutadanes». Manel Turón, responsable del Servei d'In­formació Juvenil i coordi­nador de les activitats, co­mentava que «tot ha sortit rodó i s'ha complert l'ob-jectiu que la gent ocupi el carrer». A Valldoreix, el car­

nestoltes també va comptar amb una bona participació tant en el ball de màscares de dissabte a la nit com en la festa infantil de diumenge organitzades al Casal de Cultura. El Centro Popular Andaluz i el Casal de la Gent Gran de Sant Cugat també van celebrar festes i balls amb la participació dels seus associats.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE

CIRUGÍA - ESTÈTICA BIANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S

Rbla Ribotalodo, 20 - l r 3a Tai. 674 72 16 Sant Cugat

saiwoeaoTumoporlMturclw

OMNASMOCX i7·onuwitasi.uro«,7i Tel. 589 53 48

Cirurgia • DR. FERNÀNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previeea-

SaiMas. Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A1. Sent Cugat

« 5 8 9 47 00

Consult. Centre Mèdic

• C E N T R E MÈDIC S À B A T Cwtttcats de conduir i armes. Medicina interna, taaeneràpia. Santiago Rusttol, 2, ento.. 1a. Sant Cugat« 6 7 4 1 5 26

Dietètkü-Mutrkió

• M A M A RIUS SOLER

Acupuntura, nutrició, dMMca. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat.

« 5 8 8 1 3 07

• ORA. M. DOMINGO G A L L A R T

MarJdna general, dietètica. Disune, dkneone I di­

jous, tions convtngudee. Endavalada. 21,1er pis.

S w Cugat. « 8 7 4 6 3 2 8 / 5 8 8 28 85

Fisioteràpia

• S O R A R O M A FERRÉ

FWotsrapui. Assistència sanUrta Ratc Asiea

C / V m 48. Sant Cugat

« 8 7 4 4 8 72

• GRF-GABtNET RECUPERACIÓ FUN­

CIONAL

natuWracta, lehsHeu» lo, aurtcutopureura. msassl-

gannpaulc rjorJotogla. Convara enl

FrjidaifcToristtanca. Sant Cugat

« 8 8 0 01 50

Metge capçalera

• JJL E8OUHI0L CAUSSA

Capçalera, gerlatrla. ASC, AQRUP, MUT.

MFIACT, e t Av. Torrebtancs 2-8, 3r 10a. Sent

Cugat

« 5 W 3 8 2 8 .

« 48713 31 Urgen» 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

Muga da capçalera. VTsaes a donTrosVrnúlues.

Ma)or, 38,2n San Cugat

« 6 7 4 0 0 25

Mútues

• U N I O N M U S E B A I B E S V I C O . Mútua

d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusla.

3. Sant Cugat O 675 10 02 Fax 675 10 02

Odontologia

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL

OR. PEDRÓ V1LLALVA ADESA

Matins I tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos.

Sant Cugat. « 674 01 48

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC

Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugal

« 5 8 9 0 0 00 Fax58903 13

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Odontologia general. Implantoioaia, pròtesis, odon-

topedlatrfa, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca.

24.2a, 11 Sant Cugat 9 675 08 03

• CLÍNICA DENTAL MAYOR

Odornotogia en general. Ortodòncia krrplantotogia

De dsluna e divendres, de 10 h a 13 li I de 16 h a

20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cugat

« 6 7 4 7240

• DR. CARLOS ROSSETTI

Odontologia nene I adults. Rbta. RÍMtasada, 20,

1r3a.SentCuost«674 7216

• DRA.LUZONOO

atUca dental mfantt Exclusiu nans I ortodòncia

Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat

« 6 7 4 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA

Clnfca dental. Dl a dv, 9-13 h 11840 li

Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sara Cugat

« 6 7 4 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR OralsmolOBle. Conveni amb les prindpeJs mútues

C/Santa Mana, 10. Sant Cugat

« 8 8 8 51 06

Otorinoloringòleg

• DR. FERRAN FERRAN VILA Piwtna - Assistència sanitària MvcMac. Fran­cesc Moragaa, 48, entr. 2. Sant Cugat

« 0 7 5 4 8 53

Pedagogio-Logopèdia

• BEGONA V ILALLONGA

Pedagogia, logopèdia. Probtemee (lenguat.ge i

aprenentatge C/ Villa. 5-7, tr 2a. Sant Cugat

« 589 12 15

Pediotrir

• JOSEP M. COROMINAS CASARA-MONA Pediatra, asma infantil. Hores convingudes Rbla. RibataDada. 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanltas, Ceja Salud. Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, lr 1a. Sant Cugat« 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA

Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 674 57 96 - 588 35 48

• DRA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfre. EnrJavallada 21. ler pis. Sant Cugat « 5 8 8 2 9 95-675 47 99

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA

Trastorna d'aprenentatge i de la paria. Nana, ado­lescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 6 7 4 3 6 73

• CARMELA CASTILLO Pskxxogia. problemes d'aprenentatge. Vfje, 5-7, 1r2a. Sani Cugat. « 5 8 8 1 2 1 6

• C E N T R E P S I C O T E R À P I A D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. C/ Can Matas. 2-4, lr 2a. Sant Cugat « 5 8 9 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mon. 1. Sant Cugat

« 5 8 9 43 4 4 - 4 3 0 9 6 2 5

• DRA. P A L E R M

Psicologia. Ansietat aspres», rMcuRats de rela­ció, trastorns a r adolescència, psicoteràpia. Ho­res convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. Sant Cugat. « 6 7 4 36 53-418 4848

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S

Pulmó i cor. Major. 36, 2n Sant Cugal TT 674 00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia

• Dr. J U A N JOSÉ G Ó M E Z CABEZA

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes

Francesc Moragas, 25-27. 1 r 2a. Sant Cugat.

« 5 8 9 1 3 07

• Dra. MILÀ MARTfNEZ MEDINA

Obstetrícia i ginecologia Mores convingudes.

Francesc Moragas. 25-27,1r 2a. Sant Cugat.

« 5 8 8 1 3 07

• DR. JESÚS F E R N À N D E Z BATZAN

Trjooginecologia. Hores convingudes

Av. Catatunya. 21, 4rt1 a Sant Cugat

« 5 8 9 4 8 0 8 . Particular 674 74 09

• DR. ENRrOUE C A Y U E L A FONT

Ginecòleg, obetttrkia-ecogratta, esterlitat me­

nopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a.

Sant Cugat. « 6 7 4 66 11 Fax 589 11 45

• DR. A N T O N P E S A R R O D O N A

omecdogl» l obateeicla ASC. Medrrec

Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat

« 5 8 8 1 9 8 6

Trciumntoloqii

• DR. J O A N C A S A N O V A S A L L A R E S

Traurraadogta, ortoperM. ASC, Previasa, Medytsc Av. Torrettanoa, 2-8,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

• ML . QOZZI DE LA T O U R R O Y O Traumatologia. CrAumna l vaquen* Av. Torreblanca. 2-8. Poldtnte. Sant Cugat

« 6 7 5 57 56

• J O S E P D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytac. PoUalnlc Torreblanca. 2-8. 2o-10. Sant C u g a t « 5 8 8 1 8 8 8

• DR. FERMIN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traurnaMogtoa. Hores convin­gudes. Cl Qirona, 2 1 . 1r 3a. Sant Cugat. « 674 43 46-58805 34

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bufosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St Cuoal

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions VJrn\a\ d e T a b a q u i s m e

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanco, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Neix el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat El col·lectiu s'ha constituït com a entitat cultural i no empresarial

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Els mestres pastissers de les cinc pastisseries més antigues de Sant Cugat han decidit ajuntar-se per tirar en­davant projectes de manera conjunta. Les

pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Sàbat han creat el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat amb l'objectiu de recuperar els dolços autòctons de la ciutat i crear-ne un pastís propi.

L'important volum d'en­titats que té Sant Cugat s'ha vist incrementat amb la in­corporació d'una de nova i ben curiosa. Els mestres pas­tissers de les pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Sàbat s'han ajuntat per crear el Grup d'Antigues Pastisseries de la ciutat. Aquesta nova entitat «cul­tural i no empresarial», que dimarts passat es va presen­tar als mitjans de comuni­cació, ajunta els represen­tants històrics locals d'a­quest gremi. Tots ells for­men part d'una segona ge­neració de pastissers que van continuar l'ofici heredat

dels seus pares i fins i tot, en algun cas, del seu avi. De fet, el mestre de la pas­tisseria Alegret encara té re­cords «de quan el meu avi treballava» ja aquest esta­bliment va ser fundat «a fi­nals del 1800 però se'm fa difícil dir quan». L'objectiu que tenen és ben senzill. Ajuntar-se per parlar i dis­cutir d'allò que més en sa­ben, és a dir, de pastissos. De fet, aquesta activitat ja la portaven a terme feia anys i el que han fet ara és «do­nar-li un caràcter més ins­titucional», assegura un re­presentant del col·lectiu. D'aquestes reunions periò­

diques és d'on sortiran les idees que ja tenen en el cap. Entre les primeres accions volen recuperar la pastisse­ria tradicional de Sant Cu­gat, com els rosetons del Monestir, que de mica en mica és va perdent. Paco Mora, el mestre més veterà del grup, afirma que entre els projectes més ambiciosos està «la creació d'un pastís propi de la ciutat» del qual encara no han descobert cap secret de com serà i que té la intenció «d'arrelar-se com a una de les coses més típiques de Sant Cugat». La primera actuació que faran com a grup serà la xoco-

Els integrants del Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat presentant l'entitat. Foto: J.A. MULA.

latada del dia de Sant Medir. De fet, ja fa molts anys que tots porten a terme aquesta activitat conjuntament però ara ho faran sota el nom de la nova entitat. El Grup

d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat està tramitant en aquests moments amb la Generalitat la seva consti­tució legal com a associació. De moment, la iniciativa ja

ha estat presentada a l'A­juntament i consta en el re­gistre municipal d'entitats. El grup compta amb un lo­gotip que està elaborant un dibuixant professional.

RJi_S_T_A.U_R A N . T .

La Nansa

| Fregidoria-Marisquerra

Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

a Santa Engràcia, 1 5 Tel. 589 29 71

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT

CAN / T ^ BARATA

Oro. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 497 04 52

bViwct» ae r/Mba. 20 Tel 674 16 75

0 8 1 9 0 S I Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat

T e l . 5 8 9 0 6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO

XEBCAVMS

RESTAURANT CAN OLIVÉ.

REST.ELWEJOROBLE

CJUeo.XIII 692 24 24 Cam a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius

580 31 29 Braserta, rostit, banquet

580 88 39

69173 55

Cuina de menat

Pep i marisc Obert iota ia setmana

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LAPONDEROSA

LA NANSA

M A C X 1

ELPORTALET

HOSTAL DEL GALL

LAPALTA

CAN AMETLLER

CHEZPMLIPPE

CANTINA EL MEXICANO_

LA GRANJA

SMPPEBS

BOKATAS

D Pas Estació. 15 674_38J)3_ Cuina catalana, banquets TancatoTum. nitlcW. nolertu»

C/Gi 14 CJ Victòria. 18-20

Ctm.SabadeH.47

C/Guaito. 2 0 - B » Avets

PI.delDr.Quaroiet.14

674_23 15 _

589 25 71

69911 52

699 5 5 5 8 _

Cuina variada

Braserta

Tancat dimecres tarda

Paetes. marisc freqid. Tancat dimarts nit i rjrnecre»

Menú, deoustaciò Tancat drumenpe

Rambla Can Mora. 24

Camí can AmaUer. s/n

Placa Peo Ventura. 5 ._.

a Endavatada, 10

a St AntonKilaça Barcelona

C/Enric Granados. 7 .

Placa Hospital 35-37

588 54 6JL

588 42 81

589 5011

Hzzerla. cuina catalana Tancat rJumenoe-dMuna tarda-nit

Menú, carta I degustació Tancat dissabtes excepte reserves

FranKfuns

674 91 51 Cuina mercat

Obert tots els dies

Especialitzat en bacaia

Í7494 84 58918 25

Cuina francesa/menú diari

Cuina i música autentica

Tancat diss. migdia i rjum,

mexicana. Tancat dilluns

675 52 46 Cuina casolana Braserta

GRANJA BAH EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESPMENYS_

BAR REST. EL MOÜ

CAN BARATA

LA CAHBONERIA

LA CANTONADA

ELTAST

REST. PANXA CONTENTA _ PARADA I FONDA BRASEHIA LA B O L E B A —

BAR RESTAURANT ELMESON

BRASERIA DEL MERCAT

LA PASTA BOIXA

TY-8IHAN

675 31 41

58919 72 Entrepans especials Diumenge i test obert a partir 18h

589 54 92 Esmorzarsftapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

CJ Sant Antoni, 13

C/Eles Rogent 14

Placa Pep Ventura. 3

Cuina catalan/imemac.

Mexlca-menú català

Servei de bar

58917 40 Menú diari i prod. ibèric

Obert al migdia

Ctra, Rubi a Sabadell, km 15.200

CfVila.8

697 06 52 Cargol Hauria/arròs negre

Plaça Monestir, 1

g Alfons Sala.9

Po. Olabarria, 69

Rbta. Can Mora, s/n

C( Baixada de l'Alba. 20

Placa Octavià, 5

6751451 Tapes casolanes, torrades

584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia

5891502 Marisc, menú, cuina mero. Repartirà partir de les 12 h

589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia

589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat

674 16 75 La nostra esp. és qualit Tancat diumenges nit

MINIGOLF BAR MGSC Cj Santa Engràcia,;

6741047 Braseria i cuina de merc.

589 52 40 Calçotada

67515 03 Pizzeria. creoeria

67514 02 Crepena bretona

589 29 71 Carn a la brasa, tapes

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menú de dimarts a dijous

CAPfTANCOOK

SQUASH

CASINET

FILMOTECA

PI. Lluís Millet. 1 569 61 61 Cuina colonial Obert tots els rjes

Cf Sant Jordi, 33-35 _

Cami Can Ganxet 47

589 14 96 Cafeteria, pizzes. menú Pasta fresca

589 50 83 Menú diari i entrepans

Av. Torreblanca. 2-8. local 4 675 36 54 Menú diari

Obert tota la setmana

. Karaoké

VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

Plaça Mas Roig, 4

67411 41 Dies festius bufet lliure

675 00 86 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit

T PARADA/ FQNDAir

Vingui aprovar els nosbes menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla C a n M o r a , s/n

08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS

ssrcwiaJeL 5 8 9 2 6 9 7

1H JReenn lòta una tradició

PI. OcMà, 5. Tal. 6741*47168927 02 SAKT CUGAT DEL VALLÈS

LA 5Ï2A&EQIA

DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 -Te l . 569 5240

08190 SANT CUGAT

3<°T"Xg20

é ' A F E G I N A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19% APUNTS 29

L A R A D I O G R A F I A • Agrupament Escolta la Floresta

Caps i intendents del campament, que totes les unitats de l'Agrupament van fer a Arbúcies el 1(W5. Excursió del pas de branca del curs 1993-94 a Llinars del Vallès. Unitat de raiers en els campaments de Setmana Santa l'any passat. Fotos: ARXIU AGRUPAMENT F.SCOLTA LA FLORESTA.

Caminen cap als deu anys de la seva fundació, si bé des d'en fa sis anys pertanyen al moviment d'Escoltes Catalans. L'Agrupament Escolta la Floresta treballa per un projecte educatiu basat en el respecte, l'honestat, la sinceritat, la solidaritat, la responsabilitat i el compromís. El dissabte es troben als locals de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta i periòdicament programen sortides i campaments. Més de 15 caps vetllen per un projecte que està consolidat entre els 100 nens i joves de la Floresta.

Educar en la responsabilitat i el compromís Més de 100 persones, entre caps, nens i joves, viuen un projecte educatiu que es vincuL· a Escoltes Catalans

FRANCESC CARBÓ • L'Agrupament Escolta de la Floresta es va fundar el 1986. Inicialment eren 25 persones que, moguts per mossèn Toni, es van unir per tirar endavant un pro­jecte d'educació per a la mainada. Mossèn Toni ja portava un Agrupament a Bellaterra i d'allà va animar que caps s'engresquessin a fer el mateix a la Floresta. Amb el temps són del mu­nicipi i la majoria fJorestans. Els dos primers anys es van

instal·lar a la parròquia de Nostra Senyora Verge de Montserrat fins al 1988 en què es van traslladar a la plaça del Centre. Van ser quatre anys en què el grup funcionava de forma inde­pendent tot fent trobades, sortides i campaments. El primer any es va començar amb els més petits i el quart ja havien consolidat dos grups prou estables.

El 1990 l'entitat es plan­teja la necessitat de pertà­nyer a una associació i es

decideix formar part d'Es­coltes Catalans, la coordi­nadora d'Agrupaments laics de Catalunya. Desvinculats ja de tot lligam parroquial es va haver de buscar local. Fou aleshores, i fins avui que l'AELF fa les seves ac­tivitats a la seu de l'Asso­ciació de Veïns i Propietaris de la Floresta. Estan ben acollits però el local els re­sulta petit. Hi ha una gran sala, un pati prou ampli i un magatzem on a vegades s'han de trobar els més

grans. Actualment s'ha creat una comissió de pares i caps per trobar un nou local. Va ser al 1990 que l'entitat va haver de plantejar-se tot el seu funcionament i fins tot van buscar uns nous colors, violeta i verd, per al nou mocador de coll. S'agrupen en follets de 6 a 9 anys, llops i fures de 10 i 11, raiers de 12 a 14, pioners de 14 a 16 i el clan, que són el més grans. Tots els grups tenen els seus caps que re­ben una formació a través

de cursos on se'ls forma en aspectes de pedagogia, so­ciologia, psicologia i tècni­ques de descobriment de la natura i d'animació. També periòdicament es reciclen i es troben per posar al dia la seva formació. L'Agrupa­ment té un consell d'on s'es-cullen les dues persones que són els caps i que periò­dicament es reuneixen amb els directius i representants dels més de 80 agrupaments d'Escoltes Catalans. Marc Beltran, uns dels caps d'A­

grupament actuals, ha co­mentat que es fa difícil tro­bar caps i que cal treballar per mantenir la continuïtat i el compromís dels que pu­gen des de petits.

El projecte educatiu que porten a terme és força en­grescador i motivador. In­tenten treballar i revisar-lo contínuament. Es tracta de fer arribar als nens i joves, a través de gimcanes, jocs, tallers, descobertes, revi­sions, sortides i campa­ments, uns valors que es ba­sen a saber-se esforçar per aconseguir el que necessi­ten, respectar-se a ells ma­teixos i als altres, ser sincers i honestos, responsables, tre­ballar per la solidaritat, viu­re activament amb la col·lec­tivitat, protegir i descobrir la natura, estimar el seu país i adoptar un estil de vida auster, alegre i optimista. Tots uns valors que sempre han d'estar lligats a un com­promís personal i de grup.

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Agrupament Escolta la Floresta

Una de les primeres sortides de l'Agrupament a Centelles. Campament a Horta de Sant Joan el 1989. Sortida amb tren des de Barcelona el 1992. El mateix any, campament a Martinet. Gimcana al Zoo el 1995 i Nadal a PURÉ el desembre passat. Fotos: ARXIU AGRUPAMENT ESCOLTA LA FLORESTA.

L'Agrupament celebra enguany els 10 anys de la seva fundació F.C.

• Volen celebrar els seus 10 anys de vida amb tot un seguit d'actes que preveuen organitzar i vincular totes les unitats de l'Agrupament. Es tracta, ha comentat Marc Beltran, un dels caps de l'a­grupament, «de vincular també els pares, muntar una exposició retrospectiva i fer una gran festa on es retrobin tots els escoltes que durant aquests anys han passat per l'entitaat». Des del 1986,

d'activitats se n'han fet mol­tes. Des de semnpre els cam­paments amb tendes els han fet tots junts, per tal de do­nar sentit d'equip i d'unitat a l'agrupament. Si bé cada grup fa la seva pròpia vida, els àpats, les vetlles i alguns jocs els fan plegats. Han es­tat des d'Horta de Sant Joan a Tavescan passant per Mar­tinet, Saldes i l'estiu passat a Arbúcies. Recorden el trasbals del 1994 a Ullde­molins, on el foc va fer de­

sallotjar la zona d'acampada i van haver d'improvisar l'es­tada als locals on fan vida durant l'any.

Des de fa ja dos anys sur­ten també per Setmana San­ta, si bé en aquest cas els grups ja ho fan per separat. Especialment emotiva va ser la trobada dels ràngers amb l'Agrupament Berenguer el Gran de Sant Cugat per re­viure l'època dels castells i bandolers.

El curs comença amb una

sortida conjunta que és el pas de branca. Es tracta d'a­comiadar els que passen d'u­nitat i donar la benvinguda als nous. És un acte impor­tant i que vol ser un motiu d'integració. Paral·lelament cada dissabte tots els grups es troben als locals. Es pro­cura que les quatre unitats no es trobin el mateix dia i un faci una sortida. Cada unitat en fa una al mes, ja sigui de cap de setmana o de dia.

De sortides, en fan con­tínuament, si bé en l'estruc­tura que tenen Beltran re­corda «que l'agrupament vol i se sent vinculat al barri i al municipi». Han estat a la Festa de Tardor amb pa­rades on fan xapes i munten jocs de simulació. Han fet festes de Nadal i han par­ticipat activament en la festa major de la Floresta pel ju­liol. Durant tota una tarda, amb la tirolina com a gran atracció, organitzen un re­

guitzell de jocs infantils. Aquest any, amb motiu del 10è aniversari, els agradaria disposar de tot un dia per «fer-ne una de grossa», ha comentat Beltran. No obli­den viure des de l'entitat el carnaval i Sant Jordi. És la vessant de vinculació d'un agrupament que segons el seu cap «viu un moment bo i engrescador, però cal tre­ballar de valent per solu­cionar el problema del lo­cal».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19% APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

Pere Grau Pla, «el Temerari» «El Temerari», enfilat dalt del seu carro amb faixa i barret, mig endormiscat i mentre el matxo anava al seu pas cap al tros, era fins fa tres anys una imatge coneguda a Sant Cugat

MONTSE SANT • Sant Cugat.— El Peret de cal Temerari ha estat l'úl­tim pagès que encara anava al tros amb carro i matxo. Una imatge que el tractor i el cotxe van fer desapa­rèixer fa molts anys dels po­bles i que en Peret va con­servar fins que fa uns tres anys el deteriorament pro­gressiu de la seva vista el va fer prescindir del seu mit­jà de transport tradicional.

—A Sant Cugat tothom coneix el Peret Temerari. D'on ve el nom?

—«No ho sé del cert, però en temps del meu avi tothom del poble tenia un malnom amb què se'l coneixia. Mol­tes vegades, el malnom era molt més conegut que el ve­ritable nom. El meu avi era el Temerari i els de casa seva, els de cal Temerari. La meva mare deia que no sabia del cert per què. Potser perquè era un home molt decidit o molt geniüt. I com jo em dic Peret, com l'avi, també em van dir Temerari.»

—Sempre heu treballat de pagès?

—«Sempre. Anava a la vi­nya cada dia. Hi treballava de sol a sol. La feina de pagès és dura i mai no s'a­caba. Per al pagès, no hi ha festes ni vacances. Sortia amb el sol i no tornava a casa fins a la posta. Menjava a la vinya, feia un quart de migdiada i un altre cop a treballar. Llavors el pagesos ens estimàvem tant les vi­nyes que arrencar un cep era com matar una dona, un crim impensable. Ara ja no és el mateix.»

—Vós heu estat l'últim pagès que circulava en carro. Per què aquest mitjà, i no un tractor?

—«La veritat és que quan jo tenia 25 anys, més o menys, un amic em va dir: 'Ens hem de treure el carnet' 'Per què?', li vaig preguntar jo. 'Perquè em vull comprar un tractor'. I jo que li dic: 'Si no en tenim ni per men­jar...!' Llavors, a tot Sant Cu­gat potser no hi havia més de sis o set vehicles. Des­prés, més tard me'n vaig pe-

El Temerari, al seu carro. Foto: J.A. MULA.

«Sóc pagès i m'agrada ser-ho» —Nom: Pere Grau Pla, Temerari. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 21 de juny de 1924. —Estat civil: Casat. —Professió: «Pagès.» —Aficions: «No gaires. Ara, de més gran,

faig excursions i m'agrada el futbol.» —Un llibre: «De llibres no n'he llegit

pas gaires, però cada dia em miro el diari Avui.»

—Una pel·lícula: «Cap. Les pel·lícules no m'agraden i no n'he vist cap sense adormir-me.»

—Una música: «Les cançons del Serrat.» —Màxima aspiració: «Pau, tranquil·litat

i democràcia.»

nedir de no haver-me tret el carnet, però llavors ja no vaig atrevir-me a fer-ho. I els matxos també eren un

bon mitjà de transport. De vegades, jo anava dormint al carro i l'animal prou que sabia on anàvem i trobava

el camí tot sol. I si s'equi­vocava de trencall, només era qüestió de tornar enrere. Això no ho pots fer amb

cotxe. Me'n recordo un diu­menge que vaig baixar a Bar­celona i vaig tornar molt tard a la nit, i el dilluns tenia molta son. Cap a les sis del matí, el pare em va fer marxar a treballar. Vaig pensar a anar a Sabadell a recollir material, perquè així podria dormir. Em vaig es­tirar dintre del carro i l'a­nimal anava fent tot sol. Em vaig despertar al cap d'una mica i hi havia un guàrdia civil que anava a agafar les regnes. 'Estaba usted dur-miendo', em va dir. I jo que contesto mig en castellà, mig en català: 'Sí senor, però es que tengo a mi padre en-fermo i jo he de cuidarlo por la noche y treballar por el dia'. Jo tenia el pare de­licat, però no era pas veritat que fos per això, que tingués son. Em va posar quinze pes­setes de multa. Qualsevol no dormiria per quinze pesse­tes! Ara, últimament ja no era igual. Déu te'n guard d'adormir-te! Has d'anar amb quatre ulls. Sortien pe­rills a cada passa. És per això que vaig deixar d'anar amb carro. Tothom em deia: 'Un dia tindràs un disgust, un dia et mataran', i al final els vaig fer cas i vaig plegar. El carro encara surt cada any, ben polit i ben pintat, per Sant Antoni.»

—El meneu vós mateix? —«De vegades sí. Últi­

mament ja no, el cedia a algun veí. Abans el decorava amb unes flors i rams, el carregava de quitxalla, i cap als Tres Tombs.»

—Per què un matxo i no un cavall?

—«Quan jo tenia 20 anys vaig voler un cavall, però el pare va comprar un burro català i em va dir que els cavalls eren per als senyors i no pas per als pagesos. Des de llavors, sempre he comprat matxos, que són animals molt més forts. Són intel·ligents, i si saps trac­tar-los bé, són dòcils i re­coneixen l'amo. Jo els ras­pallava cada dia i encara que els feia treballar fort, com que els tractava bé, aviat mels feia meus.»

Més de 500 persones al carnestoltes dels Balls de La Unió • Sant Cugat— Més de 500 persones van participar dissabte passat en la tradi­cional festa de carnestoltes dels Balls de La Unió. Du­rant la vetllada, un jurat va atorgar diferents premis. En la modalitat de disfresses per grup, els guanyadors van ser el que anaven de Sant Cugat famify circus. El segon premi va ser per al grup Majorets i la banda en el qual eren els homes els que anaven vestits de majorets i les dones, de representants de la banda. A la categoria de premis individuals mas­culí, va guanyar un assistent que anava d'escuraxeme-neies i que curiosament quan es va treure la màscara va resultar que era una dona. El segon va ser per a la disfressa de La noia Martini. A la categoria femenina, la primera va ser La Mandela i la segona, una participant que anava amb un vestit típic de les Canàries. El premi a les parelles va ser per al Bisbe i la monja, i el segon, per als Flamencs. Finalment, el guardó a l'originalitat el va guanyar La noia dolça, amb un vestit ple de cara­mels enganxats. El segon de la categoria a l'originalitat va ser per a la disfressa de goril·la. /R.L.

Les Planes celebra el carnestoltes • Les Planes.— El districte de les Planes celebra demà el carnestoltes. La plaça de la Creu d'En Blau serà el centre de les activitats. Els actes s'iniciaran a 2/4 de 12 del matí. Els organitzadors han previst fer una rua de carnestoltes amb la banda de música, un concurs de disfresses, un aperitiu i l'ac­tuació del grup infantil Cap i Tomba. /R.L.

Montse Sant explica contes a les escoles • Sant Cugat.— La sant-cugatenca Montse Sant ha iniciat un cicle d'explicació de contes tradicionals a les escoles del municipi. Sant intenta explicar als alumnes les llegendes més destacades de la ciutat de Sant Cugat i de Catalunya. Els primers contes els va explicar a l'Es­cola Pins del Vallès. /RX.

El Centro Popular Andaluz celebra demà el Dia d'Andalusia

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Les jorna­des del Dia d'Andalusia or­ganitzades pel Centro Po­pular Andaluz (CPA) de Sant Cugat arribaran demà al seu punt culminant. A pa­tir de les 12 del migdia, la seu del CPA tornarà a ser el centre de reunió de socis de l'entitat i autoritats en la celebració del tradicional Dia d'Andalusia. El presi­dent del CPA, Gabriel Ruiz, ha confirmat que a l'acte hi són convidats tots els re­presentants polítics de l'A­juntament encapçalats per l'alcalde Joan Aymerich, que ja ha confirmat la seva

presència. Les ambicions del president del CPA són ele­vades i per aquest motiu ha adreçat invitacions als tres màxims candidats a la pre­sidència del govern de l'Es­tat espanyol: Felipe Gonza-lez, José Maria Aznar i Julio Anguita. A més, també han rebut invitació diferents membres de la Generalitat, la Junta de Andalucía, la Diputació de Barcelona i els alcaldes de Montellano i les capitals andaluses, així com representants de les princi­pals entitats locals. Després de rebre els assistents es fa­ran els discursos que aniran seguits d'una actuació folk­

lòrica andalusa. Més tard s'oferirà un vi d'honor i el tradicional «potaje». A par­tir de les 5 de la tarda con­tinuaran les activitats amb les actuacions del cos de ball i el Coro A Nuestro Aire de l'entitat. Les jornades del Dia d'Andalusia es van ini­ciar divendres passat amb la inauguració a la Casa de Cultura de l'exposició Tes-tamento Andaluz, de Manuel Rivera. L'acte va ser presidit per la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que va destacar la mostra com a «una excep­cional demostració del que és la cultura andalusa». La inauguració de l'exposició Testamento Andaluz va ser l'inici de les jornades. Foto: JA. MULA.

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Un moment de la xerrada de l'especialista M. Josep Rosselló.Foto: JA. MULA

Xerrades sobre salut al centre Susana Nicoletti • Sant Cugat.— El centre de rehabilitació funcional Susana Nicoletti ha començat el seu habitual cicle de xerrades sobre salut. M. Josep Rosselló va iniciar la programació dimecres parlant sobre la nutrició a la me­nopausa i les millors maneres d'evitar l'os-

teoporosi, una malaltia degenerativa que afecta especialment les dones que es troben a l'edat del climateri. Les xerrades, que es programen segons la demanda dels usua­ris del centre, continuaran amb una con­ferència sobre el reumatisme., À.c.

ELS ENTRETENIMENTS

Els alumnes d'Agora assagen El retaule del flautista. Foto: BLS 4 CANTONS.

Àgora prepara «El retaule del flautista» • Sant Cugat.— Els alumnes i els pro­fessors de l'escola Àgora estan assajant l'o­bra El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, per a la representació que han programat per al 17 de març, a les set del vespre, al Teatre-auditori . La funció forma part

dels actes de celebració del setè aniversari de l'escola i també de les activitats com­plementàries que el centre té com a norma dins de la seva línia acadèmica. A la re­presentació, hi assistirà l'autor del text, Jordi Teixidor. / ELS 4 CANTONS

La Xarxa presenta «El meu amic Txèkhov» al Teatre-auditori

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— La Fun­dació Xarxa d'Espectacle In­fantil i Juvenil presentarà diumenge a les 12 del migdia l'espectacle El meu amic Txèkhov de Zum-Zum Tea­tre. Aquest muntatge és un recull dels contes més di­vertits que Anton Paulovitx Txèkhov va escriure per a teatre. Sota la direcció de Ricard Reguant, El meu amic Txèkhov explica contes amb un aire fresc de manera enginyosa, intel·ligent i pròxima, a través dels quals es pretén descobrir al públic no tan sols un amic, sinó també un excel·lent drama­

turg. Jordi Alsina, membre de la Xarxa, considera que aquesta «és una obra amb un text de gran qualitat i especialment indicada pels nens i joves a partir de set o vuit anys». L'espectacle ha estat concebut com un mu­sical. La història comença amb la cançó Anton Pav-lòvitx Txèkhov, amb la qual Zum-Zum aprofita per ex­plicar qui és Txèkhov, autor dels contes. Mentrestant, els actors munten el decorat del primer conte, Les pomes d'Eva, que explica la relació entre els homes i les dones des dels temps de la creació. El segon conte es diu L'es-

temut. Aquí Ivàn Cheryakov és un divertit personatge que descobreix com les relacions de poder poden dur a rao­naments absurds. El tercer conte, El seductor, explica com tres joves casades cauen captivades per les armes de seducció d'un jove cavaller. El darrer conte, Un prome­tatge, narra les ventures i desventures d'un jove apren­siu que patirà les conseqüèn­cies del caràcter fort de la seva enamorada i futur so­gre, quan vol demanar la mà d'aquesta. L'obra s'aca­ba amb la cançó Ritmes, rit­mes on s'explica la màgia de fer teatre.

Horitzontals: 1.- Persona que adequa la seva conducta a les cir­cumstàncies del moment que si­guin més afavoridores tot allun­yant-se dels principis ideològics. 2 . - Carota. Dir d'un home enut-jós, repulsiu. 3 . - Emperador de Rússia, avui sense tron. Cada pe­ríode en que és considerada divi­dida la vida de l'home. Vocal que fa mal. 4 . - Vocal de sort. Producte obtingut per decocció. Consonants de la ceba. 5 . - Su­cós de mala manera. Estat africà que manté una política panara-bista bel·ligerant sota el coman­dament de al-Daddafi. 6.- Ger­mana religiosa. Que val zero. Amagades al mig de la palla. 7.-Rasqui posat a l'inrevès. Estil mal emprat. 8 . - Nota musical. Escalfallits (plural). Sigla de l'est. 9 .- Vocal de malcarat. El dia en què som. Josep Sebastià... (1886-1962), poeta i escriptor rossellonès. 10.- Cabró. Nom d'home.

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Verticals: 1.- Mot de vuit síl·la­bes. 2 . - Indret per on es pot pas­sar. Bata d'escolà. Sigla de l'oest. 3 . - Bogeria. Gos de potes enlaire. 4 . - Coses molt poc fre­qüents. Consonants de favor 5 . -Acaben fent disbarats. Renda

que les sinodals de cada diòcesi assenyalen per a la sustentació d'un ordenat in sacris. 6.- Em­preu. Símbol de l'urani. Un gaig sense cap. 7.- Encaix de la mola on va la nadilla. Vocal de turu­rut. 8.- Llatina. El Vaticà sense cap ni peus. Fan pets. 9.- Clot. Toll d'aigua. 10.- Dos quarts de tres. Dit de certs òrgans del glo­bus de l'ull. Símbol d'un ele­ment metàl·lic de color blanc

gnsenc, magnètic, resistent a l'oxidació. 1 1 . - Darrers mo­ments de la vida.

ijsnSv cog --<)I suod inAy V -'6 H sarad n --8 HSXH 0"1! -X IIV VH »S -•9 «Rn osnos --s ao W*HI o - t V »»Pa '-"«U -•£ '3JO «SSBUQ -z Eisnnuiodo -'I :s|C|OOZ)Uoq opii|os

SIS DIFERÈNCIES M. ROS

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit crits d'animal.

G V G P M Ç K L Y D

X 1 Q 1 N Q L X E H

P U E Y E A L K F E

Y 1 R T D U L J S C

X Z R R 0 L Q G Ç B

J 1 U A 1 R Ü O M J

Z c s N G E R A L Z

X H E C L S R E G c B R S L L B E 1 X X

A Q T Q 0 E Y K H A

ESCACS J. ESCUDER

La millor col·locació de les peces blanques els dóna el punt.Varga-Horvath, Odorheiu, 1995.

-gunaitn 'apstií »«<JV8XX!+JJiO·9/W>I+VU'S/xira •]13n3s3'uiEjq'inuai'diref»'8!3nbo|D'3tupBn:opnios +3*1 WOXLVZl C/VIDJXrZ/axaWKn iW HOS

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DEL RIPOLLÈS Habitants: 157

Superfície: 48,91 Km2.

STEF mitja sess ió

(S3S) OISSHS VUM (<»*» saAaj |ï SBJ) jaLS SHSVaLHS •<rp«v»s

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«A casa por vacaciones» Director Jodie Foster. Intèrprets: Holly Hunter i Robert Downy Jr. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola ,i Eix Macià, de Sabadell. • Com cada any, Claudia va a veure la seva família el dia d'Acció de Gràcies, una visita que és més una obligació que un plaer. El que no sap és que la reunió resultarà més interes­sant del que esperava.

«Casino» Director: Martin Scorsese. Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Ascensió i caiguda del ju­gador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Gin-ger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci.

«Caza legal» Director: Andrew Sipes. Intèrprets: William Baldwin i Cindy Crawford. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. B Kate McQuean, una advo­cada de Miami, és un blanc mò­bil per a uns assassins que estan disposats a eliminar-la. L'oficial Kirkpatrick l'ha de protegir.

«Diario de un rebelde» Director Scott Kalvert. Intèrprets: Leonardo DiCaprio i Bruno Kirby. Sala: Eix Macià, de Sabadell. • Pel·lícula basada en les me­mòries d'adolescent d'un heroi-nòman, l'escriptor Jim Carroll.

«Èxtasis» Director Mariano Barroso. Intèrprets: Javier Bardem i Daniel Guzmàn. Sala: Eix Macià, de Sabadell. • Robert, Ona i Max deci­deixen dur a terme un pla per­vers: robar a les seves famílies i fugir sense rumb fix.

• SAN CUGAT

SantCugaU Heat

• SABADELL

4.15,9.00

SamCugst? Casino 4,45,8.45

Sant Cugat 3 Cazafegtl 4,15,8.15,8.15,10.15

Sant Cugat 4 Jumwf 4.00,6.10,8.20,10.30

Sessions golfes de dissabte I Salal SancofVO) 12.15

Sala 2 Casino 1l« Sala 3 Caza legal 12.15

Sala 4 B*mon1ovestidodeazuI{VO) 12.45

• RUBÍ ,::Í

Rubí Palace 1 Caza legal 4.35,5.35,8.35,10,35

Rubí Palace 2 A casa por vacaciones 4.15,6.15,8.15,10.15

Rubi Palace 3 Bgranslalom 4.45,6.45,8.45,10.30

Rubí Palace 4 Heat 5.00,8.30

Rubí Palace 5 Babe.elceroltovatente 4.15,8.00,8.00,10.00

Euterpe Casino

• SABADELL

Cineart 5 safesJumanji Jané Eyre Heat

Sabrina Acasa por vacaciones

4.00,8.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,7,00,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30 4.00,8.00,8.15,10.30

DfcwrtM / SssaMs, úttra projecció: 10.45. Sessió golfa: 12.45.

Cineart-tres Caza legal 4.00,6.00,8.15,10.30 Qrrenrtes / dissabte, (Mm projecció: 10.45.

«Gran slalom» Director Jaime Chavarri. Intèrprets: Juanjo Puigcorbé, Laura del Sol, Santiago Ramos i Pilar Bardem. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Un jove oficial de la Guàrdia Civil és traslladat a una estació d'esquí. En un moment de de­bilitat i a causa d'una avaria mecànica, el noi es veu em­bolicat en una aventura que l'o­bliga a vestir-se de dona.

«Heat» Director Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro i Val Kilmer. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Neil McCauley i la seva ban­da s'enfronten al tinent Hanna i els seus homes després de l'a­tracament a un furgó blindat.

«La isla de las cabezas cortadas» Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, compra en una subhasta d'esclaus un jove perquè l'ajudi a trobar una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

«Jané Eyre» Director. Franco Zeffirelli. Intèrprets: William Hurt i Charlotte Gainsbourg. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

4.00,7.15,1050 Oman», mm injecció: 10.45. UastUe; 11.00.

Principal Seven 4.00,650,8.30,11.00

Rambla ïtanca habtes con extranos 4.10,6.20,8.30,10.50 MuWcines «''íSgransWom Eix Macià | | jCasino

j f jk casa por vacaciones s habtes con extranos

Caza legal Dferiodeunrebakte

Horaris per determinar Horaris per deternwfflí Horans per determinar Horaris per determinar Horaris per determinar Horaris per determinar Horaris per determinar Horaris per determinar

• Una sala cerrada Horaris per determinar

• CERDANYOLA

Kursaal 1 lJ* 'm a n Í i 4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 2 •ijunca habtes con extranos 4.50,6.45, &/45,10.40

Kursaal 3 .pua legal 4.45,650,8.15,10.35

Kursaal 4 - 3§easa por vacaciones 4.35,6.35,855,10.50

Kursaal 5 Jtentes peügrosas 4.25,6.25,8.20,10.45

Kursaal 6 •^Steelve el padre de ta novia 4.40,6.40,8.40,11.00

Kursaal? ;: %a isla de las cabezas cortadas 4.50,7.15,10.50

KursafS l>ÍBbe, el cerdito... / Sabrina 4.30,650,8.40,11.00

Kursaal 9 Ï Í gran slalom/Seven 450,6.15,855,10.55

Kursaal 10 Heat 450,7.30,1050

Kursaal 11 Casino 4.10,755,10.40

• Relacions entre una fràgil i dolça institutriu, Jané Eyre, i el propietari de la tètrica mansió on comença a treballar.

«Jumanji» Director Joe Johnston. Intèrprets: Robin Williams i Adam Hann-Byrd. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart 5 sales i Eix Macià, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El jove Alan descobreix per casualitat un tauler de joc ano­menat Jumanji, i quan hi juga és empassat pel tauler i trans­portat a la selva de Jumanji.

«Nunca hables con extranos» Director Peter Hall. Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.

Sales: Rambla, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Una psicòloga criminalista que treballa en el cas de Max Cheski coneix un jove atractiu que aviat es converteix en el seu amant. De sobte, comença a rebre missatges amenaçadors i ella sospita de tothom.

«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Sabrina Fairchild, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a París, d'on torna con­vertida en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de matrimoni del seu germà Da­vid i Elizabeth Tyson. Però Da­vid coneix Sabrina i s'enamora d'ella.

«Seven» Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Recomanada: R/18. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

«Vuelve el padre de la novia» Director Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B George Banks se sent jove. La seva filla i el seu gendre estan feliçment casats i són molt responsables i treballadors. George sent que la seva vida està encarrilada. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anun­cien que seran pares aviat, i la seva esposa li confessa que ella també està embarassada.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 81

2f5() p i c s T O T / X I - A N U

®í 3 S4TOIT CUGAT ESTRENA ESTRENA

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

2a SETMANA ii r. i \ <tí 1,1 i i \*\\

3a SETMANA

j n ^ T ^ T '\,'y

4 . 4 5 - 8 . 4 5 DISSABTE GOLFA; 00.15 -18 ANYS

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 DISSABTE GOLFA: 00.15 -18 ANYS

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 APTA

4 . 1 5 - 9 . 0 0 DISSABTE GOLFA: 00.15 • 13 ANYS

Dissabte, 24 «GOLFA»: EL DEMONIO VESTIDO PE AZUL en V.O. / Dissabte dia 2 «GOLFA»: LA ULTIMA SEDUCCIÓN en V.O

©CINESR Al nrvti 4* l'tiptítidor rarkhg

2kgnais Qmmtmmmm^, Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més grams 65 anys

Accessos minusvàlids

Comet Jove

Venda anticipada «357 PopSnock targeta crèdit

34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de febrer de 1996

L'AGENDA

LA RÀDIO

• Ràdio Sant Cugat • D e dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h.Jïl despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.J£l gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h.,notícies d'àm­bit general. De 9 a 10 h., la lera edició de Pinformatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 b.J)ies de ràdio, el magazine. Espais de di­vulgació, entreteniment i par­ticipació. Presentat per Ma-ribel Cayuelas.

—De 12:45 a 13 h., Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.Jant Cugat Avui, l'informatiu,2ona edi­ció. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 b.Jïntitats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 h.,Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De 18 a 21 b.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 b.Jliff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol.

—de 21 a 21:20 b.Z'esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20 a 23 h.Jons i estels. Presentat per Pere Pahissa.

—de 23 a 24h: Dilluns^4<jues/ any, sí!. Un pro­

grama de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: Viure a la terra. Pro-gTama de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres: Vallès sense Fronte­res. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h.Música al teu costat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

•Dissabte —De 8 a 9 h.JSlgall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Vture a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres.

(Repetició). —D'l 1 a 12 h.,Game Over. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 b.Jïl magatzem.

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d'esports.

—De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h„ Aquells me­ravellosos anys Amb Josep Maria Alvira.

—De 16 a 20 hjiuper DJ, pre­sentat per Xavi Montero.

—De 20 a 21 h Jiones vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 b.£almaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h., Música al teu costat.

•Diumenge —De 8 a 9 h.Jïl dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h„£7 racó de

la poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia.

—De 10 a 10:30 b.Arrels. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 b.,Esports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 b.Aquells me­ravellosos anys.

—De 16a20h..Su/)(>rDy. —De 20 a 21 h.,Bones Vibra­

cions. —De 22 a 7 h„ Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de X a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS 9 R O F

• Divendres 23 —Policarp

•-Dissabte 24 —Sergi.

• Diumenge 25 —Modest.

• Dilluns 26 —Valeri.

• Dimarts 27 —Alexandre.

• Dimecres 28 —Baldomer.

• Dgous 29 —Romà.

23 ©t1^

• Sant Cugat

•Cen t re Cultural —A les 4 de la tarda, assaig

comentat de l'espectacle de dansa Què dius que què? de la companyia Nats Nus al Teatre-auditori del Centre Cultural.

—A les 10 del vespre, espectacle de dansa Què dius que què? de la companyia Nats Nus al Teatre-auditori.

• Espai Jove —A partir de les 6 de la tarda,

partides de rol obertes a tot­hom. Organitza A Sak i hi col·labora l'Ajuntament a la Casa de Cultura.

—A 2/4 d ' l i de la nit, actuació del grup Black Coffee i els professors del taller de mú­sica a la Casa de Cultura.

24 • Sant Cugat

•Valldoreix —A les 7 de la tarda, selecció

comentada de video-clips, música actual en imatges a càrrec de Jordi Turtós, pe­riodista de TV3, al Casal de Cultura de Valldoreix.

• Les Planes

• Carnestoltes —A partir de 2/4 de 12 del

migdia, rua de Carnaval amb la companyia de la Banda de Música, concurs de disfresses

La companyia actua avui al Teatre

Dansa amb Nats Nus

A quest cap de setmana torna la dansa al Teatre-auditori de la mà de la companyia

Nats Nus Dansa, que hi representarà l'espec­tacle Què dius que què?, un muntatge sobre un text de Julio Cortàzar, La coreografia és de Toni Mira, la música, de Cristina Vilallonga, i la dramatúrgia, d'Albert Pérez. L'obra serà comentada a través de l'assaig de la companyia a les 4 de la tarda al mateix Teatre-auditori . / E.A.

(individual i comparsa), ani­mació infantil amb Cap i Tomba, i el I Piscolabis de Carnaval.

• Rubí

•Conferència —A 2/4 de 6 de la tarda, con-

ferència-col·loqui sobre la Màgia, adivinacion i filosofia a càrrec de Juan Montiel, a la seu de la Societat Teosòfica Espanyola al carrer Sant Pe­re, 13.

•Tea t re —A 2/4 d ' l i de la nit, repre­

sentació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Bat­lle a El Celler.

• Matanza do porco —La Irmandade Galega de

Rubí organitza durante I cap de setmana la tradiconal festa de la matanza do porco a la zona espotiva de Ca N'O­riol. L'entrada és lliure.

25 D I U M E N G í

• S a n t Cugat

• La Xarxa —A les 12 del migdia, repre­

sentació de l'obra El meu amic Txèhov de la companyia

HORARI AUTOBUSOS

Zum Zum, al Teatre-auditori del Centre Cultural. Organit­za La Xarxa d'Espectacle In­fantil i Juvenil.

• Mira-sol —Gran ball de Carnaval orga­

nitzat pel Col·lectiu de la Gent Gran.

• Rubí

• I Calçotada Popular —A les 11 del matí, celebració

de la I Calçotada Popular al col·legi Regina Carmeli. Hi haurà audició de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola Dos, i l'actuació dels Gegants de Rubí. Venda de tiquets als Serveis Personals del c/Justícia, al col·legi Regina Carmeli i a Viatges Unijet al c/ Llobateras. Hi col·la­bora: APA i Club d'Esports Regina Carmeli, Ajuntament de Rubí, Foment de la Sar­dana, Colla de Geganters de Rubí, Cansaladeries Aluju, Bodegas Rosas, Julià Mate­rial per a la construcció, Ca­ves Aris Casanovas.

•Inauguració de l'Hipica Can Pons

—A les 11 del matí, inauguració de l'Aula Entorn Rural Hí­pica Can Pons a la finca si­tuada al camí d'Ullastrell de Rubí. El programa de la inau­guració comprèn un recorre­gut per les instal·lacions, l'ex­hibició d'un cavall d'arrosse­gament de troncs, així com les de cavalls d'alta-escola, de salt i de montura i la de

Calçotada a Valls.

I Calçotada popular

R ubí celebra la I Calçotada popular al col·legi Regina Carmeli a partir de les 11 del mat í

d'aquest diumenge. Duran t l'acte, hi haurà una audició de sardanes a càrrec de la cobla Jo ­venívola Dos i una actuació dels gegants de la ciutat. L'acte està organitzat per l'Associació de Pares de l'escola i el Club d 'Esports Regina Carmeli. Venda de tiquets, al carrer Justícia, a l'escola i a Viatges Unijet. / E A .

carruatges.

•Teat re —A les 7 de la tarda, repre­

sentació de l'obra Sara i Leo-nora de Carles Batlle a càrrec de la companyia Dos d'A­cord, al Celler.

• Sardanes —A les 12 del migdia, audició

i concert de sardanes a càrrec de la coble Juvenívola Dos a la plaça Doctor Guardiet.

• L a Sala —A 2/4 de set de la tarda, re­

presentació de l'obiaAmfitrió de Moliere a càrrec de la companyia del Teatre Lliure i dirigida per Calixte Bieito. Preu de l'entrada: 1700 pes­setes.

D I M A

• Sant Cugat

•Anem de viatge —A les 10 del vespre, cicle de

conferències i audiovisuals sobre Lourdes i entorns a cà­rrec de Lluís Puig, a la Casa de Cultura. Organitza: Ajun­tament.

28 • S a n t Cugat

•Cinema —A partir de les 9 del vespre,

cinema musical modern a l'Espai Jove en què es farà un repàs a les pel·lícules des­tacades de la música rock, a la Casa de Cultura.

• S a n t Cugat

•Cic le de conferencies —A les 7 de la tarda, confe­

rència a l'entorn del Monestir de Sant Cugat sobre Els pro­blemes estructurals del monu­ment i les solucions adoptades a càrrec de Fructuós Manà, catadràtic de l'ETSAB-UPC, a la Casa de Cultura. Or­ganitza: Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat

• E s p a i Jove —A les 9 del vespre, videoforum

a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Organitza el Grup

• LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

-Ofe* MMra. 1a sortida; 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cadatwmft»ales22.20h. L'úMm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. d* Sant Cugat -*tot»^lt*Síiua.lason1da:07.10h-08.1Clhiate10r^ fúlÉn servei ftattza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. da Sant Cugat

SortidMdMderAvmgudaAHomSala. -Dies feinera. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada horaflnsates21.5Qh. L'últim servei Analitza el seu recorregut a l'estació de f\G,C. de Sant Cugat -^»itt»sltsetto».la3CfMa07.5«y{B.50t)Í8fe» L'úWm servei tkiafrtza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat.

Recorregut UesJaner, Estació kBra-àH Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Twal*ma,CAP,AfaSak&nCaama.Eslad6m*^UuJaner.

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

SOflMM AM 00 F• COfOffl* -Oiesfelrw^1asc<tite0í.30hdelrT»tíi«2tdarKimin^1irisales21.30h. -Dissabtes I festiu*. 1a sortida: oe.OOh delmatlic*iar«ra i mitja fins a tes 2L30h.

SortMe* de* de l'Estació. - O I M fenen. 1a sortida: 07.20h del matí l i -Dissabtes I festius. 1a sortida: OH lffli iliil iiiiilíl i i i i l i l i i l T T f i i l f i ' i i l

^)le»ir4iiaf».1asortJcte06.1«MM6híafe^^ -Dissabte* I festius. 1a sortida: 09.16h-08.46h i ab 16 i 46 minuts de cada hora fíns a tes 22.16h.

-J»*eWii*rs.1asatid&06.23h-06.53hials23i i i festius, la sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fíns a les 22.23h.

SorMeedeederEstacióFOC. -Dies feiner*. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius, la sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Canta, A f e ^ C ^ A f e J f . Centre, La Floresta, F. Colom. ' > .*,,

T A 3 . SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.4Qh-06.25h i als 25 minuts de cada i -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts d e < * h nora f -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(fetoers)

HMtaMO^

• A 3. SANT CUGAT-BARCEUHiA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.1545.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.10h--Dlssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.i0h i als 10 rrtoutsdeoada horatna atès 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10irtr)ute(tecattor»fa-fin»el«afun. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 2&00h (dissabtes i festius).

T A 3. BASCELONASANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora finsa tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida- 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de febrer de 1996 APUNTS 35

L'AGENDA

de Natura del CMSC-Sant Cugat Ajuda Bòsnia. Col·la­bora l'Ajuntament

• Belgrado —A 2/4 de 12 de la nit, concert

musical al Cafè de Belgrado amb el grup «Rocco y sus Hnos.».

ÜVSALA

•Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de

7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca-lixto Bieito.

—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Ale­manya).

—El dia 23 de març a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Interna­cional amb Buffo de Howard Buten.

TEATRE-AU0ITOR!

•Sant Cugat —Divendres 23 de febrer a les

10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.

—Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Or-questar Simfònica de Cata­lunya. Hi participa el Cor d'a­mics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré

—Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jor­di Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu

—Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.

—Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

MiiMigi&tfmirs •San t Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa­ris.

•Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscrip­cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit-

TELÈFONS

SERVEIS

FARMACÈSDÉTORN

Ajuntament 5692288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers BeHalemj 8928080

Bombers QeneríBat 085

Bombers flubí 8988090

CAP 5881122

CAP urgències 589 44 56

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5880847

Centre Cívic Les Planes . 6755105

Centre Cu*uralt*MOl 5892018

Cinemes SI Cugat (Rasar.) 5 » 09 41

Correus 8747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valdoretx 6742459

Dispensari La Horasta 8747615

EntMuf^descentreJL 6742719

ENHER Rubi 88» 18 92

FECSA (atenció ai dent)

FECSA (avaries)

900313131

900212323

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G.CM(Mna-«ol} 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6748696

Oficina Municipal la Floresta 5890847

Parròquia Si Pere Octavi» 6741163

Parròquia Les Planes 2047603

Parròquia Valldoreix 6740S69

Piscina Municipal Valdoreix 6754055

Cuerpo Nacional de Pofcia 6747858

Urgències 091

PoWa Municipal i Prot. OvB 092

PA Munk^ (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Pota 6747812

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsct-Buta 6741580

Sant Cugat Comerç 674 03 22

SAUR (Aigües) 5890021

zació: AEEA L'Esplai i Ajun­tament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gim­nàstica de manteniment i pin­tura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit­zació: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, li-

SERVEIS

Valldoreix (parada) 6741111

Grua 8743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWMira-SO! 6742018

AAW Verge Carme Mra-aol 67410 03

AAW Sant Joan Mtnveo]

AAPP i W Valldoreix 6742197

Ass. Consumidors 2684567

DNI p a prèvia)

(91)5434704

H. Genera der«atoy» 5891212

H.VaKrHebrón

H. Sant Joan de WU 2034000

Unitat Coronària 2481040

Teide l'Esperança 4144348

Infoirnttciò Canatevet 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació REMRE 4900202

WormattóPort 3188750

OMC »31f

rOttnnK TOtraDMIOB 5891732

PROMUSA 5891732

ENTITATS

AStK 6753503

Arxiu Gavln 6742570

Casal d'Avis SC 5891638

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

B Tol Sant Cugat 6746661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdn Sant Cugat 675 5959

Televisió Sant Cugat 5895366

Bs 4 Cantons 5896282

teratura, còmics i veu i in­terpretació. Sessions de con­tes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: Escola d'a­dults.

EXPOSICIONS

• S a n t Cugat

• C a s a de C u l t u r a

6747103 r.

AAPPiWC.MorraarratVftll. 6742105

AAPP W Can MajóVai. 6745049

AA Prop, i Vetos UFferesta 6742089

MWAfciatonaaUFlor. 6745129 £

4272000 í

5890598 £

Dia / Poble 1 Farmàcia (adreça) Telèfon

1 SantCugat Salave(t(S.Rusrnol,38) 6740645 ï Cerdanyola Pasto (Av. Catalunya, 51) 5809700

ï Rubf FyzfCrta. Sabadell, 95) 6995012

; Montcada Via (Jaume, I) 5645904 ï Papiol A.V»(Av.Getwraïtat35) 6683967

1 SantCugat Teixtt5(Rbla.delCetef,97) 8747749

i Cerdanyola UuMC/AMmira,18) 8924708 ' Rubí Via (Conjunt f W 2000) 8991301

l Montcada Pardo (Masia, Z) 5642139

i Paf** A.vJà(Av.C3enarallaL35) 868 39 67

1 SantCugat .,; Berrfigue3(AloneSate,46) 6740483 A CenJanyola Sànenai (Passatge Xops, 2) 6823184

S FM* Reca (Av. Barcelona) 6890953 z Montcada Pardo (Masia, 2} 5842139

i Papiol A.V»(Av.Gan8Taitat,35) 8883967

• SantCugat Moral (Sta-Tarasa. 40) 6753344 i Cerdanyola . Ordis (AvA^enlna, 17) 5807858 = Rubí Oriol (Zafto, 28) 6694398 l Montcada E Ratat {Av Catalunya)

1 Papiol A.VR(Av. Genera»*. 36} 6683967

• SantCugat Fomós(ManBlFafrts,95) 6740512

Í Cerdanyola Seta (Toronto, 12} 6918901 r. Flubí Giba1(TotTesOriol,4) 8986899

Montcada PUg Penagut P o c Orquidia, 8) S841481 1 Papiol A.VIà(Av.QenBraBaL35) 688.39.67

1 SantCugat Domènech (Pg Sant Magí, 50) 6743353 \ CenJanyola ÀJvarez(Galerr9BUnicentro) 6926721

ï Rubí Pom(MaofRam9rttot) 6973456

- Montcada J Relat (Major, 89) 5841481 j Papiol A,VM(Av.Ganerate,35) 6683967

• SantCugat LLorens(Sta. Marta, 27) 6741531

l Cerdanyola Bacn(PgoetesCoraeles) 6922367

É Rubí Garcia (Segòvia, 1)

s Montcada Capdevila (Conca, 10)

I Papiol A.Vüà(Av.Generaftat,35) 6883967

1 SantCugat Cuftel(Ptge. Diputació, 6) 6740364

5 Cerdanyola VaJrs(Avd/CàtaJunya,17) 6920676

• Rubí CaJsina (Nou S » de Lourdes, 35) 6992099

? Montcada Duran (Rbla Montcada, 37) 5751543

j Papiol A.VHà(Av.Generaïtat35) 6883967

(1) D'1/4 de 10 del matí mati d'avui ales 10 de

d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del nit. (3) De tes 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

—Fins el dia 2 de març mostra divulgativa, «Anem al bosc», organitzada per l'Ajunta­ment, la Fundació La Caixa i La Generalitat de Catalu­nya. Es tracta d'un recoore-gut per l'ecosistema del bosc mediterrani.

—Fins el dia 2 de març, ex­posició del CPA titulada Tes-tamento Andaluz. Es tracta d'una col·lecció de còpies de l 'ar t is ta Manuel Rivera acompanyada de poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar.

• Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

• Sales privades

•Mercantic —Fira permanent d'art i an­

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de set­mana. Telèfon: 674 49 50.

• Sala Rusinol

—Mostra de Francesch fins el 27 de febrer.

•Canals Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budes-

ca del 1 al 29 de febrer.

•Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix —Mostra fotogràfica de Josep

Maria Gavín sobre el Perú fins el 18 de febrer.

•Ateneu Santcugatenc —Del 22 de febrer al 3 de març,

mostra d'olis de Juan Mar­tínez.

•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina, 6.

•Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres

de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.

•Col·legi Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la

diferència fins el 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del

matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Te­lèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Matins de

dimarts a divendres d ' l i a 2. Tardes de dilluns a diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de

5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cu­gat —A l'Arxiu Nacional de Ca­

talunya. Telèfon d'informa­ció: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4a 8 del vespre.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari:

feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Dijous i dissabtes: de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon d'informació: 588 72 71.

POBbESA Programes de Cooperació

Internacional per al àsenvolupament.

Ajuda'ns. TeL 20 0415 +Creí Roja

Si creus en la

Humanitat,

ajuda aquells que

Unten S S r s g j J i

pels seus drets.

^9ífif Servei * u P 4 n * Gratuït a

/JfiSfc Domicili Menat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032/01250

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS

ÜI

OCTAVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

teBREli,L,NG K R O N Q S M E G A

*JUNGHANS Hamilton KRONQS *JUNCHANS U*»****™**

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

-SHBJHTHjr

CINTRf D'ESTUDIS MUMCAIS I HUMANS

TALLEDA RICOMk Ensenyament, sorteig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, ek .

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

36 ELS H CANTONS S u Oj(M dd \tthc a Xcmc, 5 » 589 62 81

Divendres, 23 de febrer de 1996

L ' E N T R E V I S T A

J O R D I V E N D R E L L . Periodista, conductor de «L'intemauta» a Catalunya Ràdio

« Això d'Internet és un bon embolic» Se n'ha anat a viure al Montseny i només baixa a Barcelona per fer L'intemauta, el programa sobre Internet que emet Catalunya Ràdio quan el dissabte esdevé diumenge, a la una de la matinada. Assegura que ni enyora El lloro, el moro... ni EI mínim esforç ni L'orquestra, que l'apassiona el que fa i que les tertúlies l'avorreixen. I prefereix que li posem una foto una mica antiga perquè creu que tampoc no ha canviat tant.

JORDI GRAU • —Diuen que es passa el dia viatjant per Internet.

—«Home, tant com això... No fotis! El que passa és que estic embardissat en un programa con­cret i això, no és que et condi­cioni , pe rò t 'obl iga a infor­mar-te.»

—Sobre Internet... —«Això d'Internet és un bon

embolic.» —Hi cntcn alguna cosa? —«Avui en dia puc preguntar,

que de fet es pel que se'm paga.» —Quan s'hi va posar? —«Ep! Que des de l'agost fins

ara ja porto 1.3(K) hores d'ordi­nador. Que no de navegar. Fins al juliol tenia un trasto per escriu­re, que és pel que jo necessitava l 'ordinador, però llavors vaig decidir comprar-me un trasto millor per mirar això d'Internet.»

—Per què? —«Bàsicament perquè això és

el futur i com que quan jo sigui gran em vull guanyar la vida tre­ballant des de casa...»

—I va arribar el programa. —«Casualment, la cap de pro­

grames de Catalunya Ràdio em va encarregar un programa sobre Internet. Va ser oli en un llum.»

—Dòmino! —«Noi, la vida em tracta bé.

Saps què vull dir? Però em va obligar a forçar el ritme d'apre­nentatge: un sistema operatiu nou, una màquina nova, un munt de programes nous...»

—Pregunta de neòfit. Internet és el futur o quedarà desfasat?

—«No, home. Internet és un nou mitjà de comunicació- Hi ha

Foto: EL PUNT.

«Per passejar, és més divertit fer-ho per la Rambla. De

cuk beüugadíssims encara no se'n veuen a Internet i, si n'hi ha, són tan virtuak que no tenen interès»

la ràdio, la premsa, la televisió i Internet. Pots utilitzar-lo de mol­tes maneres i pots posar-hi tota mena de continguts. L'avantatge és que és multimèdia i fins a cert punt interactiu.»

—Conviurà amb la resta? —«Segur. De la mateixa mane­

ra que la tele no va fer desapa­rèixer la ràdio, ni la ràdio els dia­ris. És una oferta més.»

—L'intemauta ha aconseguit un públic fidel?

—«És el programa que m'ha donat més feina i alhora el que m'està donant més resposta. És

un programa per a addictes, espe­cialitzat i que, a qui li interessa, li interessa molt. Seran pocs o molts, però són fidels.»

—I participatius... —«Com que el personal ens

pot enviar correu electrònic, en rebo una gran quantitat, com en cap altre programa.»

—S'ha tornat un convers a l'in­formàtica?

—«No! Aquesta és un eina superpràctica. Jo escric i envio els meus articles per correu electrò­nic amb imatges i text, o per fax des de l'ordinador.»

—Malgrat tot encara s'ha de passar per la Diagonal.

—«Sí, és clar, encara he d'anar a l'estudi. Però en el futur, de cibertreball cada cop n'hi haurà més.»

—Vol dir que no és addicte? —«Quan comences, tot això

crea certa dependència i el pri­mer mes t'hi penges hores i hores. Però això es cura amb la primera factura telefònica.»

—Internet és útil? —«Internet és molt útil sempre

que tinguis clar el que vols i ho sàpigues buscar. Per passejar, és més divertit fer-ho per la Rambla. De culs bellugadíssims encara no se'n veuen a Internet i, si n'hi ha, són tan virtuals que no tenen cap interès.»

—Troba a faltar programes anteriors?

—«No. Sóc home de fer feines i mentre em paguin bé, sóc obe­dient i faig el que em demanen. Estic encantat de la vida ara mateix.»

—I de tertúlies, com anem? —«Cap ni una n'escolto. M'a­

vorreixen molt. Quan en feia una procurava fer-me-les totes. Ara no ho necessito.»

—L'orquestra era divertida. —«Ho procurava.» —Hi parlava poc. —«Sí, és clar. Però això és com

un diari. La personali tat del director condiciona. I un progra­ma de ràdio està condicionat a l'estil del tio que se n'encarrega.»

—Jo crec que parlava poc per­què de fet cobrava el mateix...

—«Home! Jo anava a diver­tir-me i a divertir el personal. Jo repartia els cromos, vaja.»

—Ho enyora? —«En absolut.»

L A C O L U M N A

Numància EMMANUELCUYÀS

•

M iguel Delibes va publicar fa anys una novel·la que es diu El disputado voto del senor Cayo. Passa en

un poble innominat de Castella que podria ser perfectament un poble de la província de Sòria. Uns joves militants d'un partit polític —d'un partit gran, de pri­mera divisió— pugen al poble des de la capital per convèncer els seus habitants de votar la forma­ció que r ep resen ten . Desco­breixen que al poble només hi viu una persona, el senyor Cayo. Pas­sat el desconcert primer, els joves es preparen per treballar-li el vot. Els joves són savis, són universi­taris, coneixen bé el joc de la dia­lèctica i es pensen que el senyor Cayo, que és vell i porta boina i parla amb els animals i amb les plantes, rebrà d'ells una golejada. En realitat, qui guanya la partida és el senyor Cayo. La seva lògica feta d'observar la naturalesa i les seves regles mentals poden ser de tercera regional però són el pal contra el qual s'estavellen totes les pilotes inflades amb aire i fum dels joves setciències. El senyor Cayo de Delibes no està sol en la història de la cultura o de la vida quotidiana: és el Sancho de Cervantes, és el Càndid de Vol-taire, és fins i tot el Forrest Gump d'una pel·lícula recent o és la his­tòria del Numància de segona divisió B jugant amb el Barca de primera.

Els partits del Barca contra el Numància o viceversa han propi­ciat que una part important dels mitjans de comunicació espanyols s'hagin posat en contra de l'equip fort i a favor del dèbil i numantí. És normal, i no cal fer-ne més escarafalls dels necessaris: tot­hom es posa a favor del senyor Cayo, de Sancho, de Forrest Gump. El que no m'explico és per quin motiu, en bona lògica i reciprocitat, aquests mitjans de comunicació es posen a favor del partit polític que té totes les de guanyar en les pròximes eleccions i no es posen per exemple a favor dels més dèbils, dels partits que poden evitar que ei partit pompós de p r imera faci golejada. Si segons eils són partits petits i regionals que porten boina o txa-pela o el lliri a la mà, més motiu per elevar-los a la categoria de numantins i aplaudir-los l'heroï­citat.

BONES VIBRACIONS Dissabtes i diumenges dedica't una hora a escoltar música suau. David Villena selecciona les cançons que et donaran més BONES VIBRACIONS. Soul, funk, slows. Els millors temes i les novetats de la setmana, cada cap de set­mana, a BONES VIBRACIONS.

"BONES VIBRACIONS" Dissabtes i diumenges de 20 a 21 ha

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM