El 'diari* de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS Súm. 3J> Any VII

225 pies.

Destaquem

Lliurament dels IV Premis Esport

en Marxa al CAR Sant Cugat

Pàgines 26 a 29

L'oposició qüestiona el primer any de

planificació de CiU Pàgina 3

La Ciutat Energèticament

Sostenible a debat Pàgina 12

3.000 persones amb Els Pets i el

T O T Sant Cugat' Pàgina 16 í 17

Sant Cugat Comerç contra l'ampliació

d'horaris Pàgina 42

• • i M

El camp de futbol es trasllada a Coll Fava

El projecte podria anar acompanyat d'un segon camp de futbol més petit, un poliesportiu i pistes de pàdel m 12 FOTO.X.L

Mercart a PEsbart reuneix 50 artistes i 1.500 obres de petit format

I!acte inaugural serà aquest dissabte a la seu de rEsbart Sant Cugat /%. J.?

Aquest núm. inclou el

suplement

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat

i Servei

AV. LLUÍS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)

[ EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El grup vodMGf?lfc§ 4

CADA

MES REGALEM ¥ V I P S

. 1 , . .1 i. | r )l ) • • r i i ' i r T

Ja

# ítm fte$ í *mí> w sam&tte, perquè mptm mm i

;, m»ttmpwe que conec,

«**«»**»«*»«*»«***«»* ***»*

« X «C» * * C * 4 « r » 4 « i *

GEMA 4 A ml «'«nwfiw, ptetegefxm, aemim,.. Em fm *eas# ft& Les sa«* **es «anfofts&ftar / esttssifenfir «5» e/$*&»$£

'^i^#$ea««tora Qofts 4 sé» is» soiítòitiOntoq&ttme

• > * « « * « « » « i * ^ « ) f * « « ^ « 9 * ^ t «

diumenge 2 de juliol, a les 19.30 h

divendres 7 de juliol, a les 22.30 h

Club Capitol. Sala 2 Rbla. Catalunya, 138. BCN

Tel. 93 412 20 38

amb els qu€|aifncl#i consumiciòii pÉfe| .

Veniu a rep|i;l|i|í;|| (reservat el dreMdli iJJJJ

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

> ïMa setmana regaiem v _ 1tiqitetiM!fa2fwrsoai» Si passeu aquesta FESTA MAJOR pel local de l'Esbart,

MERCART us oferirà un W% de descompte mostrant el carnet de subscriptor

L**' AtfRCART

& PETIT FORMAT 5 L

Excursió de 2 h GRATUÏTA

• Per fer amb els amics o la família

• Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

• Per ta muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

r

in* • • ™ «ÜÍ «SP n <IHIT)«HJ{UII GRATIS

""* """ "»"" COMRAMY * * * • *

ENTRADES de franc per a la

SESSIÓ GOLFA

a r e c o l l i r e n l e s n o s t r e s o f i c i n e s

ENTRADES de franc (per a dies feiners) santcuqat

V c ines

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adqui­riu una entrada

re ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

ELS I CANTONS

Política Dijous. 2J (fe juny del 2000

Govern

L'alcalde confia a executar aviat els projectes planificats

L'oposició acusa CiU de perdre un any des de les municipals

El dia 13 de juny es complia el primer any des de les darrers eleccions

municipals. Un any en què, segons l'alcalde, Lluís Recoder, s'han co­

mençat a planifcar els projectes de ciutat alhora que s'inauguraven els

que havia engegat l'anterior equip de govern. Un any en què CiU ha

passat de la criticada interinitat de l'equip de govern a l'estabilitat al

pacte amb el Partit Popular. Un any en què s'han aprovat uns pres­

supostos al mes de maig. Els partits de l'oposició valoren negativament

aquest primer any des de les eleccions municipals dient que s'ha per­

dut i lamentant que no hi hagi projectes i que s'hagi trigat tant a apro­

var el pressupost, entre d'altres.

gués suposa t una pè rdua de temps per començar a executar projectes, i no ha estat així per­què els projectes abans d'execu­tar-los s'han de planificar, que és el que hem estat fent". D'altra banda, al llarg dels dotze mesos, els membres del govern munici­pal han inaugurat les obres que ja estaven en marxa, com els jardins del Monestir, la deixalleria mu­nicipal o la planta de compostat-ge. També han finalitzat obres de menor envergadura, com la via-nantització del carrer de Sant Es­teve o alguna ac-

EMII.I BKU.A

- Sant Cugat -

L'alcalde, Lluís Recoder, ha va­lorat positivament el primer any des de les eleccions, que, segons ha dit, l'han centrat a definir els futurs grans projectes de ciutat i a fer els passos pertinents per exe­cutar-los. "Hem fet un esforç molt poc lluït però d'una gran eficàcia d'intentar actuar en l'àmbit intern per tal de limitar la despesa". Re­coder ha manifestat la voluntat de l'equip de govern d'estalviar en la despesa ordinària alhora que es potenciaven els serveis procurant fer les màximes inversions possi­bles. En aquest sentit, l'alcalde ha destacat l'elaboració del pla d 'equipaments esportius, "del qual molt r à p i d a m e n t es co­mençaran a veure els efectes", la vianantització del centre, "que a partir de la Festa Major es co­mença a posar en pràctica", i el projecte d'urbanització integral dels districtes, amb el trasllat a Promusa de la responsabilitat d'e­xecutar les obres.

Durant aquest any, CiU i, a par­tir del pacte, el PP, han estat tre­ballant en planificació en alguns casos i en execució en d'altres. Tot plegat supeditat a l'aprovació del pressupost el passat mes de maig. Recoder ha reconegut que l'aprovació ha arribat tard, però ha puntualitzat que "el que seria preocupant és que el retard ha-

El dia .i He juliol Recoder complirà un any de mandat F: X. L.

a la ciutat. El portaveu municipal socialista, Jordi Menéndez, ha re­marcat que s'ha estat condicionat per la dificultat per fer un pacte:

"Ha estat un any tuació Lluís Recoder: p e rdu t des del d'urbanització a la punt de vista d'e-Floresta i les Pla- "Hem fet Ufl esfofÇ fectivitat". Me­nes. __ n é n d e z ha la-

darrers anys". En aquesta línia, el regidor creu que "algú hauria d'as­sumir la responsabilitat i dir que les coses no s'han fet bé. Reco­der ha dit que "una part de l'e­quip de govern és gent que ja hi era i una altra és nova. El primer que hem fet és posar-nos al dia de la feina que hi ha i això porta

Per la seva banda, pOC lluït, però efkaç mentat que hagi temps. Però aquesta feina l'h la sòcia de govern de CiU, Berta Ro­dríguez (PP), coin­cideix a qualificar el primer any de les eleccions munici­pals de "positiu", ja que "s'han començat a fer co­ses que havíem proposat en el nostre programa". Rodríguez ha destacat la tasca de diàleg per part de CiU, que "hi estava obligat per aconseguir acords puntuals per poder tirar endavant Sant Cugat". Un diàleg que va acabar amb la signatura d'un pacte CiU-PP el dia 18 d'abril passat.

Des dels partits de l'oposició han criticat la "paràlisi municipal" que ha fet perdre, al seu parer, un any

per limitar la

despesa "

calgut esperar un any: "Primer les eleccions al Par­lament. després al Congrés, des­prés el pacte". El més rellevant per

al socialista és que "les assigna­tures pendents de la ciutat no s'­han encarrilat. Hi ha hagut molts anuncis i concursos d'idees, però la seva traducció al pressupost ha estat enormement decebedora". Per tot plegat, Menéndez també carrega tintes contra la gestió de l'anterior equip de govern i de­mana explicacions sobre el "gir copernicà que vol seguir Reco­der, que significa una desqualifi­cació del que ha fet CiU en els

fet molt ràpid". El portaveu d'IC-V, Francesc

Cïodàs, ha recalcat que "ha estat un any perdut per la paràlisi mu­nicipal provocada per la inestabi­litat". En primer lloc, perquè el traspàs d'alcaldia "va ser inco­rrecte" i perquè "s'ha estat pen­dent d'altres eleccions". Godàs dubta que el pacte sigui prou dinàmic per arreglar els proble­mes de la ciutat. El president d'ERC, Eduard Pomar, ha dit que "no es pot fer una valoració d'un any d'interinitat, sense cap pro­jecte important". Per al republicà, "el govern no ha governat" sinó que ha desenvolupat la tasca del dia a dia, ja que ha estat condi­cionat per la minoria.

J. Menéndez (PSC)

"Ha estat un any

perdut quant a

efectivitat"

B. Rodríguez (PP)

"CiU estava obligat

a dialogar per tirar

endavant la ciutat"

F. Godàs (IC-V)

"La inestabilitat ha

provocat un any de

paràlisi municipal"

E. Pomar (ERC)

"No es pot fer una

valoració d'un any

sense cap projecte "

Rebutgen la

creació d'una

comissió que

visiti Salamanca

E. B.

- Sant Cugat -

La moció del grup socialista pel retorn a Catalunya dels docu­ments confiscats durant la gue­rra civil, depositats actualment a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca, no va prosperar. El PSC demanava la creació d'una comissió, encapçalada per l'alcal­de, Lluís Recoder, que s'encar­regués d'anar fins a Salamanca per establir converses amb l'al­calde d'aquesta població i de pres-sionar perquè es tornin els docu­m e n t s de la G e n e r a l i t a t Republicana incautats com a botí de guerra, que anirien a parar a la seu de l'Arxiu Nacional de Ca­talunya, a Sant Cugat. Amb això, els socialistes santeugatencs vo­lien crear vies de diàleg amb el consistori de Salamanca poten­ciant el paper dels ajuntaments: "Les ciutats no es poden oposar a parlar", deia el regidor socialis­ta Salvador Gausa.

Tant Convergència i Unió com el Partit Popular es van oposar a la creació de la comissió. Concre­tament, l'alcalde, Lluís Recoder, opina que "l 'alcalde de Sala­manca ens tractarà molt bé, però tornarem sense res sota el braç perquè l'Ajuntament de Sant (Ju­gat no és competent per reclamar els arxius ni el de Salamanca té ca­pacitat per decidir tornar-los".

Per la seva banda, la portaveu del PP, Berta Rodríguez, va expli­car després de la votació que el seu grup havia votat en contra de la moció del PSC perquè incloïa la creació de la comissió. En can­vi, s'havia abstingut en la moció alternativa presentada per CiU, on es manifestava l'adhesió a l'a­cord del Parlament de Catalunya per fer retornar els documents en sis mesos, perquè la comissió no hi era contemplada. Rodríguez va reiterar que el seu partit pre­fereix esperar la resolució de la comissió mixta creada a la Cam­bra per tractar la qüestió. Eduard Pomar, d 'ERC, va expressar la seva disconformitat per la no ih-closió de termes com "confiscats per l'exèrcit franquista" en el re­dactat de la moció alternativa. Joan Balada, d'IC-Y, va assegurar que no hi ha impediments tèc­nics perquè els documents no si­guin consultats "allà i més enllà".

Política E L S / Q U V T O ^ S DIJOUS, 22 de juny del 2000

I X è C o n g r é s P S C • P S O E

La delegació local del PSC torna satisfeta del novè congrés del partit

Els socialistes limiten la durada dels mandats i redueixen Fexecutiu

KMII . I BKI.I .A

-Sant Cugat -

I .a delegació local del Partit dels Socialistes al novè congrés de la Formació celebrat el cap de set­mana passat -formada per la pri­mera secretària Maria Sansa, els regidors Salvador Cïausa, Joan Car­rasco, els militants Joan Cava i Pere Soler, el conseller nacional Jordi Menéndez i Carme Pérez com a representant de Valldoreix dins la delegació de Medi Am­bient- pensa que s'ha aconseguit preparar el partit per governar Ca­talunya a partir de l'any 2(XW. Se­gons Salvador Causa, "ha estat un

congrés d'unitat; hem demostrat ser un partit unit". Cïausa ha des­tacat la reducció de l'executiva de 50 a 29 persones, 13 de les quals són cares noves. "Hi ha hagut Lina dosi de generositat de moltes per­sones que fa molts anys que són al partit que han donat el relleu a persones més joves", apunta Cau­sa. En aquest sentit, destaca la fei­na feta pel fins aleshores secreta­ri del PSC, el santeugatenc Narcís Serra.

Els socialistes santeugatencs te­nien dos objectius: la limitació de la durada dels mandats en càrrecs orgànics i executius a dos i el po-tenciament del paper de la dona dins el partit. Encara que la limi­

tació finalment ha estat a 3 man­dats en càrrecs orgànics (diputat al Congrés, al Parlament, el Par­lament Europeu i senador) i exe­cutius -excepte els municipals-, estan satisfets amb la reducció: "La posició d'entrada era limitar els mandats a dos, però ha estat llarg per la negociació". Els socia­listes també es mostren contents amb la renovació de cares: "Era una de les qüestions pendents des de la democràcia. La renovació d'i­dees i persones era necessària", afirma Causa.

D'altra banda, ha explicat que estan treballant per aconseguir més presència de la dona dins el partit. El congrés va acordar fixar la

presència de dones i homes als òr­gans de direcció i execució entre el 60 i el 40%. Això es tradueix en una presència femenina d'un 40%.

l 'n altre dels punts clau van ser les incompatibilitats. Els socialis­tes es volen dotar d'un reglament perciuè no es puguin compaginar més de dos càrrecs executius dins les funcions del partit, una norma que haurà d'aprovar el Consell Na­cional. La primera secretària del partit, Maria Sansa, ha explicat que s'han reduït també el nombre de representants al Consell: els 100 que havia nomenat el Congrés han quedat invalidats, i es dóna més presència als triats per les delega­cions territorials.

C o n f e r è n c i e s

EUiA proposa formes de participació ciutadana per

elaborar el pressupost

E. B. -Sant Cugat -

Esquerra Unida i Alternativa (El'iA) va organitzar dilluns un acte públic informatiu per mostrar diverses experiències de partici­pació ciutadana a l'hora d'elabo­rar el pressupost municipal. Per

això van convidar l'exregidor de participació ciutadana de Badia del Vallès, Albert Díaz, que va ex­plicar com fa deu anys que s'ela­boren els comptes municipals a la ciutat de Porto Alegre, al Bra-zin; una població amb més d'un milió d'habitants. També hi havia Josep Miquel Céspedes, treba­llador social especialitzat en par­

ticipació i desenvolupament co­munitaris, que va acostar la vin­tena d'assistents a l'acte a la rea­litat de Sant Adrià de Besòs, on l'anterior equip de govern -amb representació d 'ElHA- va enge­gar, juntament amb associacions de veïns i entitats ciutadanes un projecte de remodelació del riu Besòs.

Segons el coordinador local d'EUiA, José Fernando Mota, en tots dos casos es mostra la volun­tat dels governs respectius de fo­mentar processos participatius. Mota ha explicat que en el cas de Sant Adrià hi va haver la col·la­boració de la Universitat de Bar­celona, que també podria asses­sorar Sant Cugat.

Des d'EUiA proposen que s'a­pliqui l'exemple d'aquestes rea­litats a la nostra ciutat. En aquest sentit, Mota creu que els consells de districte no funcionen i que amb la participació ciutadana "s'o-briria un camí perquè els tècnics expliquin on van a parar els di­ners i la gent decideixi on vol que vagin" i es practicaria realment la democràcia. Per Mota, existeixen "dificultats perquè els consells, associacions, entitats i persones del municipi participin" activa­ment en l'elaboració del pressu­post. També demana la poten­ciació de la participació en àmbjts temàtics, com són les comissions específiques, perquè d'aquesta manera funcionin realment.

CDC designa 9 militants per al congrés del mes de novembre

K. B.

- Sant Cugat -

L'assemblea ordinària de mili­t an t s de C o n v e r g è n c i a D e ­mocràtica de Catalunya, cele­brada el 15 de juny passat, va servir per triar els nou delegats del partit al congrés de la forma­ció, que se celebrarà el proper mes de novembre. Concreta­ment, seran Montserrat Rum-bau, Cemma Foj, Xavier Figue­ras, Manel Pardo, Marc Monells, Jaume Ferrer, la tinent d'alcal­de d'Igualtat Política Social i Ser­veis Cenerals, Mercè Conesa, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, i la de Participació. Comunicació i Promoció de la Ciutat , Marta Subirà. D'altra banda, també aniran al congrés set membres nats del partit -con­sellers nacionals-: l'alcalde Lluís Recoder, el president de CDC], Ramon Bonastre, Joaquim Fe­rrer, Daniel Clivillé, el conseller de la Presidència, Joaquim Tria-dú, Joan Franquesa i Santiago Miralles.

El congrés està orientat a ade­quar el missatge als ciutadans de cara a les eleccions properes, també a definir l'estratègia a se­guir al govern central ara que el Partit Popular té majoria, l 'n al­tre punt important del congrés serà plantejar-se "formes de com­promís de funcionament més im­portants" amb Unió Democràti­ca, ha apuntat el president local de CDC, Ramon Bonastre. "El congrés és d 'una importància cabdal, diu el convergent.

E q u i p a m e n t s

La biblioteca serà la segona del

Vallès en hores d'atenció al públic

ERC denuncia la inconcreció temporal de la moció alternativa

E/B.

L'Ajuntament va aprovar la mo­ció alternativa que va presentar l'equip de govern referent a la bi­blioteca de la ciutat. Enguany es volen augmentar de 400.000 a un milió les pessetes destinades a l'ampliació del fons bibliogràfic. També es preveu la contractació d'un auxiliar que permetrà l'am­pliació horària a l'agost i fins a les 21 hores cada dia. D'aquesta ma­nera, s'arribarà a les 45 hores set­manals d'obertura, que situaran la nostra biblioteca en segona po­sició a la comarca quant a hores d'atenció al públic, després de la

de Terrassa. D'altra banda, l'A­juntament manté converses amb la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona per aconseguir més fons, Lina remo­delació de l'espai i l'accés a In­ternet. També s'han instal·lat fil­tres solars i un sistema antifurts. i s'ha habilitat una sala d'estudi a la Casa de ( àiltura, oberta de les 8 h a les 2 h de la matinada. La regidora de serveis personals. Àn­gels Ponsa, va manifestar la seva voluntat de "continuar treballant pel conveni amb la Diputació" i la descentralització del fons als cen­tres cívics. La moció alternativa també preveu la construcció d'u­na nova biblioteca d'acord amb el futur creixement de la ciutat.

Des d'Esquerra Republicana (ERC) consideren que la moció que havien presentat era més con­creta quant a dates d'execució del projecte: demanaven que es du­guessin a terme diverses millores a l'equipament actual en un ter­mini de sis mesos i la construcció de la nova biblioteca en dos anys. Igualment, el portaveu del partit, Eduard Pomar, va argumentar que "no queda reflectida la construc­ció d'una nova biblioteca, només es parla de prioritzar, sense fixar els terminis". Amb la presentació de 3.200 signatures va culminar la campanya de les joventuts d'ERC per la nova biblioteca.

El regidor d'Iniciativa per Cata­lunya-Verds (IC-V), Joan Balada,

Imatge de la biblioteca actual FOIX): XAVI1 ARRÒS \

creu que hi havia moltes coin­cidències entre la moció alterna­tiva i la d 'ERC, per la qual eosa IC-Y es va abstenir a la votació, alhora que demanava "buscar la

fórmula de treballar conjunta­ment" en aquestes qüestions, com a les comissions informatives, per exemple. Al seu tom, el Partit dels

Socialistes (PSC-PSOE) també es va abstenir perquè a ('alternativa es contemplava la possibilitat d'ad­herir-se a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Bar­celona, que "és' el camí correcte",

va dir el regidor Salvador Causa: "La cultura i l'educació es mouen en xarxa".

H S /CAIYIÜNS Dijous, >>iiejumiM>ú0O 5

COR INFANTIL SANT CUGAT

Fem 10 anys! ni Aquest és el títol del concert-celebració del desè

aniversari que el Cor Infantil Sant Cugat i l'Escola

Coral del Cor Infantil farem el diumenge 25 de juny

vinent al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

En aquesta ocasió hi serem presents bona part de

les seccions d'aquesta gran formació coral

santcugatenca que després de deu anys d'existència

ja ha fet de la nostra ciutat un referent ineludible

de la música coral infantil dins i fora del país.

En acabar el concert i per celebrar aquests deu anys de trajectòria

s'oferirà un petit refrigeri a tots els assistents al concert.

Les entrades ja estan a la venda a les oficines de l'Associació Musical Aula de So

al preu de 500 ptes. (tel.: 93 589 76 40)

Propera representació de: DIOGENES i EPICUR al teatre de La Unió Santcugatenca

24 de juny, a les 22 h

25 de juny, ales 19 h

30 de juny, a les 22 h

1 de juliol, a les 22 h

2 de juliol, ales 19 h

a RSC (Ràdio Sant Cugat)

Preus especials a: Jubilats Estudiants Aturats Socis de La Unió Santcugatenca

Col·labora: J I S 4 C A I N T O ] > g

OS f CANTONS

ODÍÏIÍO • • - Dijous, 2' de juny del 2000

OS C4NT0NS Setmanari independent de Sani Client del Vallès

PREMSA LOCAL

Cirier Sjnt Amoni.42-44, 0K1W San! Cuil·it del \jllòs Tel. <J.Í Wl <>-' K_> - l-js >/í <i74 20 24

Adicca ck'ciriïnKj eK4t jnfinsCdtmsantcuK.it com

Consell d'Administració Ramon (iran (president)

Director Josep Maria Vallès

Redacc ió Política/Entorn: Klïíih Bella:

Opinió/Comarea: Josep M. Vallès; Societat: Kster Cast.\nyer i \lagda Méndez;

r's|N»rlfi: Alex López; Cultura: Marga Almagro Kruiioniia: Micol Sabaté

Comercial Carmen Kyaralar

Consell Editorial Kanion (iran (president*. Josep M. Cabrenzo

l\ icepresident).Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís Casranyer, Albert de Pablo.

Xavier Fornells. Rovell Pedró. Ramon Pros, L.litis Pmg, Kmili René, Montserrat Rumbau.

Paco Soler, Josep A. Teixidó. Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala,

Manel Pardo i Pepa Martin Subscr ipc ions

Sinda Cïómez

Fotografia \ . n i l.arrosa i hduard Farinves

Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cahrol

Correcció Blanca l'i i Núria Batllori

Impressió RotimpresTcl. <)72 4(1 05 l»5

Distribució Mailing Vallès S.I.. Tel. 58" 25 71

Dipòsit legal: CI-405-05

E d i t o r i a l

ispicss.i II lo -.l iuis

ni la s o j upinn. enl'upimi'i dels

( ï ) A C P C

(7 Man KadwHJn, I locd 7 H.faxSW2371

Som Cugat D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS

a l s s u b s c r i p t o r s

Planificació i execució

No ha passat encara un any del primer mandat del convergent Lluís Recoder -es complirà el

pròxim 3 de juliol-, però sí des de la ce­lebració de les eleccions municipals que CiU va guanyar a Sant Cugat el 13 de juny de 1999: un temps més que sufi­cient per fer balanç de la seva gestió. En aquest temps l'alcalde no s'ha cansat de repetir que l 'equip de govern municipal estava reflexionant sobre les necessitats del nostre municipi i, posteriorment, pla­nificant. Es obvi que aquest treball s'ha dut a terme, perquè tot just després d'a­rribar a un acord de govern amb el PP s'estan iniciant diferents tràmits admi­nistratius per executar projectes: el tras­

llat del camp de futbol, per remodelar la zona esportiva de la rambla del Celler i construir-hi un nou ajuntament i un ho­tel; la vianantització del centre històric, que comença en fase de proves durant aquesta Festa Major; el projecte del Mu­seu; l'aprovació inicial de l'aparcament de la plaça de Lluís Millet; projectes d'ur­banització dels districtes; la posada en marxa de la deixalleria municipal i de la planta de compostatge; l'aprovació del pressupost municipal, etc. De ben segur que molts d'aquests projectes han estat fruit d'una planificació que Recoder sem­pre ha qualificat de necessària. Molts d'a­quests projectes, criticats ara pels grups de l'oposició perquè no s'han engegat

abans, sí s'haurien pogut iniciar amb an­terioritat al pacte de govern, però CiU estava en minoria i els projectes patien de feblesa en el seu recolzament.

Des d 'aquesta editorial no pretenem jutjar si el soci de coalició de CiU és el millor o el pitjor d'entre els que hi havia per escollir, el temps ho dirà, però el que està clar és que fins que no ha existit pac­te CiU ha es ta t en la inter ini ta t . En aquests propers anys, els santeugatencs, doncs, hauran de veure i palpar les mi­llores encara pendents que Recoder ha promès. Després de l'anunciat de tants projectes, ara és temps d'execució, el re­llotge corre sense pausa.

Eh Premis, amb Vesport local

E l món de l'esport va tornar a evi­denciar divendres passat a la sala d'actes del CAR de Sant Cugat

que, malgrat tots els inconvenients que hagi pogut tenir, continua allà, al peu del canó. És un àmbit viu que treballa en silenci; els seus fruïts, però, són grans com el que sig­nifica l'esport per a tots els qui en gaudim i el practiquem. Sant Cugat té un munt de disciplines i molts esports en altes catego­ries; però el més bonic i el que mereix mi­llor reflexió és que els clubs es preocupen de mimar la base, el futur que ha de nodrir els primers equips de la ciutat. I per moti­var, incentivar, potenciar i difondre l'esport santeugatenc van néixer ara fa quatre anys

els Premis Esport en Marxa que, any rere any, homenatgen els millors esportistes i les millors entitats locals. Són uns guardons que valoren l'esforç dels qui treballen per l'esport de Sant Cugat, per aquells que, sa­bent el temps que hi dediquen i conscients del dur camí que encara els resta per recó­rrer, cauen però s'aixequen, perquè són es­portistes que no només defensen un club sinó que encara van més enllà: defensen uns colors, els de la seva ciutat, Sant Cugat, a la qual estimen i volen donar tot aquell prestigi que es mereix.

Ens agradaria però, destacar un dels guar­dons que es van entregar divendres passat. És el premi Força, que va ser lliurat a la

Coordinadora d'Entitats Esportives, una plataforma esportiva que engloba gairebé tots els clubs esportius del municipi i que vetlla pels seus interessos. Tenen molt clar quin és el seu objectiu comú, l'esport sant­eugatenc, i per això tots van a una. Van co­mençar a treballar el maig del 99 amb il·lu­sió, una il·lusió que mantenen femia perquè saben que res no és fàcil, però lluiten per quelcom que senten.

També volem felicitar el jove equip d'es­ports de Ràdio Sant Cugat, per la seva de­dicació i gran professionalitat. I, eviden-ment, a Autocugat, l'empresa que ha ajudat a fer possible la iniciativa i molt concreta­ment l'empresari Josep M. Negre.

C a r t e s d e l s l e c t o r s Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb

inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva cl dret de publicar els textos trameso

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els tres de Collserola a l'amic Josep Barberà

Estem fent aquest escrit al peu de la masia de Can Borrell, l'úl­tima sortida que vam fer. Recor­dem que marcàvem el camí del P.R. 38, al llibre en què vàrem col·laborar nosaltres tres; mai més se'ns esborraran de la memòria les bones estones que vàrem pas­sar, sobretot les discutides amb en Jordi.

Josep, el teu pas per l'excur­sionisme català no es podrà es­borrar. T ú has deixat llibres de les nostres muntanyes, has fet un gran treball com a veguer i has passejat el nom de Sant Cu­gat i el del Club Muntanyenc per infinitat de racons de Cata­lunya, tan estimada per tu. De la Flama de la Llengua Catalana en fa un escrit magnífic Mn. Pere Vivó (Els 4 Cantons núm. 340) al

qual nosaltres ens afegim. Teníem molts projectes per fer

i els discutíem amb tu al peu del llit de l'hospital, fins els últims dies; nosaltres ens hem propo­sat complir-los.

A part dels llibres, ens queda un llegat magnífic: el Museu Ca­vall Bernat, el qual, ara més que mai, hem de mimar i ensenyar, ja que ell que tan estimava Sant Cugat voldria que féssim que si­gui un punt de visita de la futu­ra ruta turística.

Podríem escriure molt sobre la teva feina ben feta, però ara abandonem Can Borrell i el nos­tre Collserola pensant en tu, Jo­sep que nosaltres tan trobem a falta.

Jordi Roca. Josep Castellví, Josep Rodríguez

Carta oberta al Colectivo

de miembros y simpati-zantes del PP

El col·lectiu d'amics del PP ens volia convèncer del seu multi-proclamat "Espana nos va muy bietï" i amb proclames i afirma­cions entusiastes i buides que no aclareixen gran cosa. Així que no m'he pogut estar de llançar-los a l'aire una sèrie de reflexions.

Se'ls veu molt satisfets per l'e­volució ascendent del seu partit. El PP compta amb uns magní­fics assessors, i ha pujat una in­fluent i poderosa claca mediàti-ca -l'última adquisició, 1/4 part de les accions de La Vanguardia-que pugui vendre'ls a un bon sector de l'opinió pública com a responsables de l'actual bonança en la macroeconomia espanyo­la. Lina bonança que no és més que una expressió concreta d'u­na fase econòmica mundial, (la

El S e v e r i en T i i o

nü- /CAIVrO^ Dijous. J.'t/rJiwyM.WO Opinió 7

C a r t e s d & I $ S e c t o r s

remuntada de la crisi dels 90) i que no s'esdevingué gràcies a l'acció dels senyors del PP, sinó de la d'aquells que, de fet, go­vernen els governants del pla­neta, els amos de les grans cor­porac ions bancàr ies i de les empreses transestatals. Així i tot, la gestió del govern Aznar no ha ajudat gaire que aquests grans números, que afecten més les al­tes clits que a la majoria, es re­partissin un xic entte tots. La pri-vatització de les més importants empreses públiques, no sembla una bona manera de beneficiar a todo el país, com afirmen. Unes empreses que, de tan revalorit-zades, ja s'han afanyat a fer les amèriques. Per cert, el compor­tament final del ministre Matu-tes en el procés contra el geno-cida Pinochet, té a veure amb pressions de macroemprescs es­panyoles amb interessos a Xile?

D'altra banda, la política fiscal del PP, abaixant els impostos di­rectes, mentre apugen els indi­rectes, no fa sinó privilegiar els més rics. Importants sectors so­cials no s'han beneficiat d'aquesta prosperitat desigual. El 90 % del jovent actiu malviu treballant en precari, les F I T són el trist i ha­bitual recurs de cada vegada més gent. les negligències en segu­retat segueixen matant 900 tre­balladors cada any, el camp ca­talà naufraga... i això parlant només d'aspectes del món labo­ral. Són dades que no ocupen gaire l'atenció de la Disneylàndia mediàtica que dia a dia ens ofe­reixen els senyors de la informa­ció, però que afecten a molts.

Tot i així, co inc ide ixo amb vostès que, tal com està tot, l'ac­tual equip de govern es percebi sovint com de gent capacitada i honrada. Tenint en compte els seus antecessors, pressumpta-ment d'esquerres, que de tant viraje al centro van acabar sor-tint-se per la dreta mentre es veien esquitxats per una allau d'escàndols de corrupció i terro­risme d'estat. Així, actuacions com les d'Eduardo Zaplana quan era alcalde de Benidorm; els grans projectes especulatius de Rita Barberà (algun aturat per l'enorme mobilització ciutada­na), com el quepretén destruir sencers els dos barris històrics del Cabanya l -Canyamela r , a València; els afers del PP balear, o Piqué i les irregularitats d'Er-cros, seran vistes, encara, com poca cosa. De casos n'hi ha més. M'he centrat en alguns dins l'àm­bit dels Països Catalans, allà on han accedit a notables quotes de poder.

Mentre estic força d'acord -amb matissos, ja ho veieu- que el PP de Sant Cugat és força més ca­vernícola del normal. Un mun­tatge com el que es va perpetrar contra el jove independentista santeugatenc Bernat Pros és qua-lificable, com a mínim, d'anor­mal. D'amics i cxmilitants del partit com el Sr. Castaneda, que va treure una pistola a l'Ajunta­ment al 78, prefereixo estalviar-me'n qualificatius. I de la tra­jectòria d'altres en el filofeixisme de PADE no en tenia conei­xença, encara. Si, com el col·lec­tiu afirma, falta una certa fumi­

gació entre algunes bandes un xic exaltades del partit. Si més no, cap al xenòfob PP d'El Ejido, que es va demostrar que tenia responsabilitats per activa i per passiva en els incidents racistes,; cap al Sr. Fraga, de sagnant i im­pune passat, el senador antica-talà Vidal-Quadras, i un llarg etcètera. En el tenemos PP para muchos anos també m'hi avinc, no tant content com ells, tanma­teix. Però poc es pot esperar si CiU, amb la seva gratitud covar­da i servil, està allisant-los el te­rreny perquè entrin decidits tam­bé a Catalunya (i St. Cugat) , mentre el PSOE, podrit pel pas­sat i sumit en lluites internes, su­pleix les seves mancances en un espanyolisme groller mentre s'a-linia cada cop més al govern, en­lloc de fer oposició i oferir alter­natives. Realment, el pati està que fa pena. Al col·lectiu, pre­gar-li si vol tornar a fer arengues al seu partit, que ho faci amb ar­guments polítics, no amb verbo­rrea estèril i eslògans de l'asses­soria de màrqueting electoral del Paseo de la Castellana. Per se­riositat i respecte als lectors de­ia premsa local.

Xtrci

El 5: No mataràs

Itàlia va ser un país pioner en l'elaboració d'una llei en què es prohibeix de forma total matar animals de companyia. Deu anys després la llei està donant uns resultats sorprenents i merave­llosos.

No tan sols no han augmentat els abandonaments , sinó (pic amb un control de natalitat mit­jançant Pesterilització han dis­minuït. La llei també ha donat com a resultat més sensibilitat envers els animals. Ara Itàlia' és un país on el respecte i civisme envers els animals és un model per a Europa. El projecte tam­poc ha estat tan greu com es pen­sava ja que les sancions cap als propietaris d'animals es fan re­vertir directament en la protec­ció dels animals. Cada municipi té centre d'acollida on els ani­mals recollits s'hi estan 60 dies per tal que els propietaris puguin fer-se càrrec. Si no se'n troben, passen a unes instal·lacions més grans i còmodes on poden ser adoptats i si no és així, passen la seva vida atesos i cuidats allà fins a la seva mort natural per enve­lliment o malaltia. Només se'ls pot aplicar l'eutanàsia en cas de malaltia greu. Aquests establi­ments són gestionats per pro­tectores i particulars amb el su­port econòmic i la supervisió municipal o estatal.

Les colònies de gats són pro­pietat municipal i és el munici­pi o l'entitat protectora designa­da' per aquest que controla la seva esterilització en un centre veterinari i la seva posterior de­volució a la colònia. L'Ajunta­ment té cura que aquests gats estiguin vacunats i sans, i si està prohibit donar-los menjar, és per­què l'Ajuntament els en dóna en llocs adients. També vigila que no puguin ser capturats ni que ningú els faci mal i les sancions

per fer mal a les colònies poden ser de 300.000 a un milió de lliu­res.

Els tutelatge de gossos inofen­sius i pacífics és un altre pas en­davant cap al respecte i la con­vivència. Ja que els gossos de ningú que són pacífics poden de­ambular lliurement pels barris i zones adients sempre que una entitat o un grup de veïns els tu­teli i estiguin correctament iden­tificats amb tatuatge i vacunats. Aquests animals poden fer una-vida feliç de gossos vagabunds sense cap perill per a ells i per a les persones. Els refugis servei­xen per fer programes educatius a les escoles. I es fan campanyes de sensibilització cap al respec­te als animals i d'esterilitazió d'a­nimals de companyia. Els resul­tats després de deu anys han estat, doncs, sorprenents tant perl'èxit com pel poc cost que a la llarga pot comportar.

Nosaltres, però, encara només entenem l'idioma de la repres­sió, l'animal és una molèstia per al nostre consistori, i el repecte cap al benestar dels animals no és de cap manera prioritari. L'A­juntament només por entendre l'animal com una font de molès­ties que s'ha de controlar i si cal, millor encara, assassinar. Si més no, aquesta és la impressió que vaig treure de l'últim ple muni­cipal.

Montse Sant (Cau amic)

La l l o t j a

No et banyis, que vull jugar al golf FONTClBKRTA

La qüestió de l'aigua sempre m'ha interessat. Pri­mer perquè tres quartes parts de la superfície de la terra es líquida (això em van ensenyar a esco­

la). i no he entès mai per què no s'avança de forma deci­dida en el tema de la dessalinització. M'amoïna que la ma­jor parr de l'aigua dels rius es perdi al mar. Penso en tot el que es podria fer si desviés a pantans o a conreus. Sempre m'ha indignat que a l'aigua s'aboquin les immundícies in­dustrials o les porqueries de tot tipus (als rius, al mar, e tc , i que no passi absolutament res a qui ho contamina). Em poso negre quan m'assabento (encara que no les he patit mai directament) que les inundacions o les fortes pluges podien ser evitades de forma relativament fàcil si s'ha­guessin pres les mesures pertinents abans i no després de les desgràcies. I n contractista de Valldoreix, ja mort, em va explicar una vegada que les inundacions es deuen prin­cipalment al fet que les construccions que fa l'home (ca­mins, carreteres, urbanitzacions, etc.) moltes vegades es fan sense respectar el sentit natural de la circulació de les aigües, traçat des de sempre per la mateixa naturalesa.

Aquí cul afegir que la manca de neteja imprescindible del llits per on passen aigües provoca la for­mació de dics artificials que es­claten quan plou massa. La si­tuació és semblant a les dels incendis forestals (per cert, es ne-tejen els boscos ara que encara hi ha incendis?).

Això de Ics aigües té ara un fort component econòmic. Qui dis­

posa de l'aigua té una fortuna, encara que realment no pu­gui acreditar cap tipus de propietat. Si un riu passa per moltes poblacions (i per molts països) qui n'és el propie­tari real? Penseu en el Nil o en el Fajo. Es lícit desviar el seu curs i deixar un altre país o una altra població del ma­teix país que es quedi sense aigua? Aquí cal racionalitzar el consum i la utilització de l'aigua. És un bé que ens re­gala la naturalesa i que pertany a tothom. No val que es con­tamini l'aigua perquè es vengui més aigua en garrafes. Ni tampoc val que ens facin pagar a tots la contaminació. Cal urgentment una política global de l'aigua, sense fronteres, clara i transparent com abans era l'aigua.

1 tampoc val que la Generalitat faci una campanya dient-nos que estalviem aigua quan sembla que el nostre estal­vi només vagi a beneficiar la creació de camps de golf. A mi em sembla molt bé que estalviem aigua. I no només ai­gua: llum, gas, benzina, tot... Jo personalment ja ho faig. No necessito cap campanya. La malversació es sempre nefas­ta. Però el que no vull tolerar és que a mi em facin sentir malament si em banyo. Si la campanya publicitària tracta

de fer-me pensar que jo malverso l'aigua si em banyo, jo tinc el meu dret a pensar que qui la malversa són els camps de golf. El cas de les Illes Balears es paradigmàtic. Per una part es fomenta una política de creació de camps de golf per atraure un turisme d'elit, i per l'altra es transporta aigua des-de la península en vaixells. Aquesta contradicció la te­nim també a casa nostra. No vull ficar-me en les qüestions econòmiques (subvencions, e tc , ni en els impactes am­bientals) sinó només en cl tema de l'aigua. He llegit als dia­ris tjue un camp de golf gasta a l'any 940.000 m3 d'aigua. I na família normal i corrent pot gastar, fins i tot banyant-se, entre 300 i 350 m3 a l'any. Portant les coses als extrems, si aconseguim que unes 3.100 famílies no gastin gens d'ai­gua, farem que un camp de golf funcioni a la perfecció. I quanta gent se'n beneficiarà? l 'n centenar? Es per això que jo em seguiré banyant les vegades que vulgui..., si és que no es fan camps de golf amb l'aigua que em pertoca. Si visqués a Anglaterra, seria diferent.

Füiitcubertíi

«"•««•«va,

BELL & ASSOCJATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics <M,p! Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 M > Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

193 789 34 36 www.gestionsanciones.com

8 Opinió

Un tomb pel

Amb aquestes ratlles us convido a passejar pel Sant Cugat de fa cent anys: les seves cases i els seus carrers, el tipus d'alimentació i la for­

ma de vestir, el caràcter dels seus homes i dones, les pro­fessions més comunes, la sanitat, l'índex de naixements i d'esperança de vida.

Abans d'iniciar aquest recorregut cal tenir en comp­te algunes dades per tal de situar-nos dins el context social del nostre poble al segle passat.

Durant el per íode 1895-1904 van néixer 519 in­fants dels quals 271 eren nens i 248 nenes. En aquells moments Sant Cugat tenia 2.120 habitants . Segons els metges de l'època, la natalitat d'aquí era de 24 per 1.000, xifra molt baixa tenint en compte . . . les bones condicions de la localitat i el caràcter físic dels seus habitants .

Segons la taula de naixement durant aquests anys, observem que la xifra més elevada de naixements apareix als dos anys del darrer qu inqueni , període, aquest , de prosperitat de la població i en què la co­llita de raïm va ser molt bona. Ens referim a l'any 1899, moment en què el cep anomenat Peu americà donà molts bons resultats i generà riquesa a la po­blació. També cal recordar que en aquell temps no hi havia televisió i la gent anava a dormir d'hora.

Tot i amb això, cal dir que durant aquests anys Sant Cugat només va augmentar en 21 individus i és que la mortalitat era important a causa de les malalties in­feccioses com la verola, el xarampió, l 'escarlatina, la diftèria, el tifus, la pulmonia, la grip i la tubercu­losi. La mitjana de vida era de 30 anys, per l'alta mortalitat infantil.

Les cases santeugatenques de l'any 1900 eren, ma­joritàriament, de pagès i de construccions molt an­t igues. Les habitacions solien ser espaioses i amb molts finestrals per donar-hi entrada a la ventilació i la llum. Els edificis solien estar habitats per una sola unitat familiar i constaven de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi havia el trull o dipòsit de most, a continuació s'hi trobava la cuina amb la llar de foc i el menjador. La part posterior de la part bai­xa l'ocupava el celler, un lloc per a les eines de pagès i els al iments recollits de la temporada (mongetes , cigrons, patates, faves, e t c ) .

En quasi totes les cases s'hi trobava un pati més o menys descobert on s 'encabien els animals domès­tics (galliners, gàbies de conills, l 'estable del cavall, la cort dels porcs, i ben a prop la comuna i el pou mort).

El primer pis o part alta de la casa se solia destinar a dormitoris i graner. En les cases anteriors a l'any 1900 encara s'hi t robaven finestres d 'una sola fulla amb una obertura corredissa, sense vidre, amb poca llum i suficient ventilació per renovar l'aire. A les ca­ses de principi del segle passat s 'uti l i tzaven les ra­joles i la pedra per a la seva construcció. El morter fet de calç i sorra servia de base per bastir les cases. An te r io rmen t s 'havien const ruï t amb terra i runa units per compressió i s 'anomenaven tàpies. Els pa­viments eren de rajola de fang rústec i, en ocasions de mosaic fi. Els sostres eren de bigues de fusta i la coberta de teules , tot abundant les terrasses i tam­bé els cels rasos.

A gairebé totes les cases hi havia els canalons per recollir les aigües de la pluja provinents dels teu­lats i fer-los desembocar al carrer. En alguns casos. la canonada anava adossada a la façana i no molestava tant com la que queia del teulat.

Les comunes , en ocasions, es taven si tuades a poca distància dels pous d'aigua que nodrien les neces­sitats de la llar i per regar l 'hortet. La poca distàn­cia entre el pou i la comuna feia que hi hagués til-

Sant Cugat del ROOELI P E D R Ó I F O N T A N E T

tracions que moltes vegades provocaren malalties infeccioses com les mateixes febres tifoides o tifus.

L'any 1907 l 'Ajuntament estava situat al mateix edifici dels claustres. L'amenaça de ruïna feia ur­gent un canvi d 'ubicació i de propietat de la Corpo­ració tal com succeïa en d'altres poblacions.

El cementir i estava situat al darrere del Monestir a la banda N E del poble, ben a prop, on avui hi ha la Casa de Cultura. Recomanacions sanitàries i per raó d'espai feien urgent cercar un altre emplaçament que, definitivament, foren els actuals terrenys a prop del Mas Graells.

L 'enl lumenat públic consistia en setanta-cinc fa­nals repartits per tot el poble de manera que es feia insuficient. S 'encenien les nits que no brillava la lluna plena, però quan s'apropava una tempes ta i el cel quedava tapat, els carrers i les places quedaven tota lment a les fosques.

S'havia util i tzat el petroli i més endavant el gas acetilè per a l 'enllumenat domèstic, botigues, teatres, cafès, sales de ball . . . , però el més freqüent era el qu inqué de petroli i les bugies, tot i que, en algunes cases feien servir els llums d'oli, sobretot a la cuina.

Només llevar-se, els santeugatencs de fa cent anys enrere es menjaven una torrada de vi o mistela i un raget d'oli. Esmorzaven a les vuit del matí. D ' en t r e els a l iments més freqüents a aquesta hora podem destacar: la verdura i els l legums fregits, el bacallà, la cansalada.. . , segons l 'època de l'any. Solien dinar al migdia a base d'escudella i carn d'olla. A l'hora de berenar no els faltava l 'emboti t i la fruita del temps . Sopaven a les set de la tarda a base de sopa, patates, cols, mongetes , faves, pèsols. . . , barrejats amb carn de be o de porc, pa de casa i vi de la collita.

Poca gent es tapava el cap amb la barretina com en temps anteriors, ara s'havia substi tuï t per la go­rra. Els pantalons solien ser de vel lut o de pana, i duien espardenyes embe tades , camisa de cotó i ar­milla.

Les dones solien dur el mocador de cap amb colors variats els dies de cada dia, i els d iumenges i fes­tius feien servir la mantellina negra i el tapaboques, la capa, i mocadors de llana. La dona, a banda, feia servir la cotilla, com a peça auxiliar, que no podia dur massa ajustada els dies feiners, per no dificultar els moviments del cos a l'hora de treballar i mou­re's amb certa comoditat . Els homes i les dones d'a­quell temps eren de caràcter actiu, independent i, en alguns casos, maliciosos i desconfiats. En termes ge­nerals eren alegres i graciosos, però sembla que re­negaven molt i això no solament era patrimoni dels homes sinó també de les dones i la canalla. Hi havia força gent avariciosa i envejosa, explicava el doctor Bonifilio Garriga, i alguns que es jugaven els diners en juguesques o a les cartes.

Al segle passat, la gent feia més cas dels xarlatans, embaucadors i curanderos, que de les persones de ciència i eficàcia comprovada, com era el cas dels metges .

Quan t a les creences , cal dir que hi havia una ma­joria del poble que restava indiferent en matèria re­ligiosa. Aquest fet contrastava molt amb l'excessiva superstició imperant . Tot i amb això, els santeuga­tencs participaven força en els oficis solemnes de la missa del gall, la festa de Sant Antoni, Setmana San­ta, Corpus . . .

Els agradava menjar bé. Hi havia pocs borratxos, en­cara que alguns, segons el doctor Bonfilio Garriga Puig, "conserven el mal costum de prendre un got de mistela en dejú. També se sap que algun perso­natge arriba a consumir fins a un litre i mig de vi diari."

ELS /C4IYTONS Dijous. JJ t/f juny M'iW

segle passat

També podem parlar de l 'esperit de treball i estal­viador dels antics santeugatencs: la majoria treba­llaven de sol a sol i en arribar el cap de setmana (el d iumenge) treballaven al matí o anaven a Barcelona a peu a vendre fruita, verdura o vi. Sortien a punta del dia de Sant Cugat i no tornaven fins a la tarda. Això feia que no dediquessin gaire temps a descan­sar.

A l'estiu gairebé no dormien: molts es llevaven a les tres de la matinada i no se n 'anaven a dormir fins a les deu de la nit. A l'hivern descansaven més perquè la foscor, el fred i les gelades que endurien les terres, impedien el treball al camp o al bosc.

Un senti t de l 'estalvi mal en tès feia que molts es privessin del menjar o la roba de vestir necessaris per comprar una finca per petita que fos.

Sent l 'agricultura el principal e l emen t de riquesa de la població, la immensa majoria dels habitants es dedicava a les feines pròpies del camp, tot i que hi havia algunes persones que treballaven a la indústria, la construcció i oficis més comuns, i d'altres al comerç de fustes, vins, gra i comest ibles .

Hi havia unes quantes dones que diàriament ana­ven a les fàbriques de Rubí amb la finalitat d'ajudar a l 'economia domèstica. Aquestes joves operaries cada dia anaven i tornaven a peu, tant si feia fred com si plovia.

L'any 1901, l 'única fàbrica que existia a Sant Cu­gat anomenada El Vapor i que elaborava teixits de cotó, va haver de tancar i acomiadar el personal . Aleshores moltes dones van haver de traslladar-se a Rubí.

L'any 1900 a Sant Cugat hi havia dues escoles pú­bl iques e lementals de nens i nenes amb professors titulars segons cqrresponia a la categoria de la vial. N ' h i havia dues més de particulars, una de nens i una altra de nenes, la darrera, de les Germanes Fran­ciscanes.

Els pares retiraven molt d 'hora els fills de l'escola per posar-los a treballar en les feines de pagès, o en algun ofici. Aleshores el resultat era que la meitat de la població no sabia llegir ni escriure. Molts infants deixaven l 'escola als deu anys.

A principis de ieg le a Sant Cugat hi havia molts carrers on anava a parar tot: escombrar ies , aigües brutes , deixalles de tota mena i fins i tot, animals morts. La gent no feia cas de les ordenances muni ­cipals i el resultat n-'eren les malalties i infeccions dels habitants . El problema no es va començar a so­lucionar fins que;es va contractar un emplea t muni­cipal per netejar els carrers i es van començar a cons­t r u i r d e s g u a s s o s , a l h o r a q u e es p r o h i b i a t i r a r escombraries al carrer.

La gent d 'aquell t emps deia que els carrers només es veien nets pef Corpus, moment en què es feien les catifes de flors perquè hi passés la processó.

Durant aquests anys (1905) encara no s'havien cons­truït els safareigs de Can Villa, tot i que ja es co­mençava a pensar en algun indret per rentar la roba dels malalts infecciosos i evitar contagis massa fre­qüen ts .

Sant Cugat, qui t 'ha vist i qui et veu.

Bibliografia: D, Garriga Puig, Bonfilio: Topografia medica de Sant Cugat del Vallès. Barcelona 1906.

Rogeli Pedró i Fontanet

ELS·/CAIYrONS Dijous, 22dejunydel2000 Opinió

La f i n e s t r a

Sobre el refugi i eh drets dels animah a Sant Cugat

IAUMK BUSQUETS

E l proppassat dia 19, ERC presentava la ple municipal una moció en què es demanava la construcció d 'un refugi per a animals a

la nostra c iu ta t , la creació d 'una comissió per a aquest propòsit i l 'es tabl iment d 'un calendari per tal de tirar endavant l 'esmentat projecte de refugi. La moció, tot i comptar amb l'aval de totes les as­sociacions protectores d 'animals actives a la nostra ciutat, no va prosperar. Al seu lloc es va aprovar una moció alternativa de l ' equip de govern, amb els vots de CiU-PP, mancada de tot compromís efec­tiu de dotar la nostra ciutat d 'aquest equipament al servei del animals i postposant el tema en virtut d'una suposada solució supramunicipal al problema. D'aquesta manera, al nostre parer, Sant Cugat perd momentàn iamen t l 'oportunitat de situar-se com a ciutat capdavantera en l 'adopció de polí t iques de protecció dels animals a la nostra comarca i al nos­tre país.

Actualment , l 'Ajuntament de Sant Cugat disposa d 'un servei de recollida de gossos i gats abando­nats que , de forma provisional, es va establir l 'any 1996. Aquest servei, però, no consti tueix la solu­ció a un problema general i tzat - l ' a b a n d o n a m e n t d 'an imals - que al nostre municipi assoleix unes xi­fres alarmants a causa de l ' important nombre d'a­nimals domèstics exis tent (13.167 gossos i 11.000 gats) i al gran nombre d ' abandonaments i de pèr­dues d 'aquests (40 animals al mes de mitjana men­sual). Les limitacions de l'actual servei que té con­tractat l 'Ajuntament es concre ten en disfuncions greus que han estat detectades per les associacions protectores d 'animals i pel gran nombre d 'animals que són sacrificats perquè , a la fi, no són reclamats pel seus propietaris ni són adoptats per ningú.

A les portes del nou mil·lenni no és tolerable que una societat que es considera avançada es plante-

El respecte i la compassió envers els animals són trets que distingeixen

les societats avançades de les que encara es mouen en la

barbàrie

gi com a alternativa lògica el sacrifici d'animals sen­zi l lament pe rquè s 'han perdut o pe rquè els han abandonat els propietaris i perquè fan nosa. Si la nostra societat té reglamentada la venda i la tinença d 'animals, s'ha de fer responsable, t ambé , de l 'e­xistència digna i de la vida d 'aquests animals i no se 'n pot desen tendre , ni molt menys eliminar-los per la negligència d 'una part d 'aquesta societat o perquè és una solució menys costosa que la cons­trucció d 'un refugi.

El respecte i la compassió envers els animals són trets que dist ingeixen les societats avançades de les que encara es mouen en la barbàrie. Malaura­dament , la nostra és una societat on encara per-viuen tradicions tan detestables com els toros o els correbous. En aquestes manifestacions o d'altres de similars es martiritzen uns éssers amb una ca­pacitat de sofriment física i psicològica molt ele­vada per a la diversió de la gent. Aquest fet només és explicable en funció del desconeixement i de la inconsciència de la mateixa gent perquè, altrament, hauríem de parlar de tortura i de sadisme, fets que ens repugnen, especia lment quan s 'apliquen a és­sers en condicions d'inferioritat.

Per dissort, el nostre país, Catalunya, no és aliè als maltractaments ni a les tradicions cruentes amb

els animals. E n aquest senti t , l ' abandonament de gossos s'inscriu en la inconsciència i en la manca de cultura de respecte als animals que encara per-viu entre nosaltres. Cal que es treballi des de tots els àmbits, t ambé des del municipal , per a l 'esta­bl iment d 'una nova cultura que incorpori el res­pecte a la vida i al benestar dels animals com a part essencial dels valors de la societat.

Sant Cugat compta amb diverses associacions i ent i tats protectores dels animals (ADDA, CAAN, Cau Amic, F E D A N , etc.) que cons t i tue ixen una manifestació emergent d 'aquesta nova sensibilitat i cultura que , lluny de la cursileria amb què sovint s'ha volgut identificar els defensors dels animals, inscriuen la seva acció de defensa dels drets dels animals en el marc del progrés moral i ètic de la societat. Amb la desestimació per part de CiU i del PP de la moció presentada per E R C , aquestes as­sociacions han vist frustrada una vella demanda , la proposta de construcció d 'un refugi per a animals a la nostra ciutat, però ben segur que no cauran en el desànim perquè la seva és una lluita carregada de raó.

E R C de Sant Cugat del Vallès promourà i donarà suport entusiasta a totes les accions des t inades a impulsar la cultura del respecte als drets dels ani­mals a Sant Cugat i treballarà al costat de les asso­ciacions protectores perquè sigui possible la cons­trucció d 'un refugi per a animals a la nostra ciutat malgrat el nou gerro d'aigua freda que ha repre­sentat la proposta alternativa de Cil"-PP en el prop­passat ple municipal i que posa de manifest que Sant Cugat encara no aposta de forma seriosa ni pel medi ambient ni pels drets dels animals.

Jaume Busquets és e.xregis/or i responsable de la secció de Medi Ambient d'ERC.

Pagament de tributs:

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX

EMD

Valldoreix • TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES

Termini de pagament: del 22 de maig al 24 de juliol del 2000

• TAXA PER L'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA Termini de pagament: del 15 de maig al 15 de juliol del 2000

Per a qualsevol informació podeu trucar al telèfon: 93 674 27 19 Servei de Recaptació: de dilluns a divendres de 8 a 14 hores

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer 185 • 08197 - VALLDOREIX • A/e: valldoreix@diba.es

10 • • *

o ELS4GUVIO>S Dijous, JJ dejuny del >ülh>

Lee golfes

Un 'scriptorium9 per a Sant Cugat? IOSKP M. FIGUERES

E n el recent debat sobre el Museu de Sant Cugat (MSC) apareixen diverses veus fent notar la conve­

niència d'aprofitar l'oportunitat. En el text publicat la setmana passada aparegué una proposta que férem també a la reunió d'en­titats i estudiosos que donaren idees al mu­nicipi sobre l'MSC. F.n escriure-ho fóra bo, potser, d'exposar com vèiem aquest scrip-torium al Monestir dins el projecte global de l'MSC que vàrem desenvolupar i al qual no tornem a fer referència. Ara podem te­nir un museu a l'entorn del Monestir per un conjunt de raons, principalment per vo­luntat municipal, per la predisposició ac­tual dels patrocinadors i per l'espai dispo­nible al Monest i r . N o és el millor plantejament, és clan sens dubte, recursos generosos, un espai nou tic trinca i una idea també nova, generarien un Museu de més impacte, Però tenim el que tenim i podem reconvertir-ho o esperar temps millors. L'MSC ha estat una sentida necessitat. Molts santeugatencs amb la il·lusió de pre­servar el llegat d'un món que s'acaba i en el trànsit a un de nou, han volgut senar al futur el record i la vivència del seu passat a través d'objectes que han vençut el temps. Alguns són repetitius i d'escàs valor més enllà del simbolisme, en altres casos són peces úniques i, com a tals, dignes de ser ex­posades. En tots els casos el respecte i la gra­titud dels contemporanis pel sentiment d'estima a la col·lectivitat i de pertinença a un indret amb l'esforç que han fet de con­servar trossos de l'ahir.

L'escriptori o scriptorium és l'indret on s'ubicaven estris, atuells, taules, e tc , per a una sola finalitat: l'escriptura. És a dir, per copiar més que redactar i per il·luminar i donar color. Quina paraula més bonica aquesta, en un concepte que ens remet al raig de llum enfocant vers la foscor o la gri­sor... i li dona vida. En aquestes sales es produïren les obres més suggerents, vi­sualment, del món medieval, les que con­figuren la cultura que s'ha preservat i amb més impacte: beats i bíblies són autènti­ques meravelles. La Bíblia de Sant Pere de Roda, la Bíblia de Ripoll (la primera a Pa­rís i la segona al Vaticà) són segurament, amb el Beat de Girona, de les obres més re-llevants. A Sant Cugat també es féu una bíblia amb el nom de la ciutat (conservada a Barcelona); aquestes obres ens acosten,

com a la pintura mural o la mateixa arqui­tectura, a un món que aporta al panorama cultural mundial una de les peces més re-llevants: l'art romànic. No deixa de ser ca­sual que hom demani el reconeixement de la UNESCO, que s'impulsi l'estudi i co­neixement amb un centre d'interpretació, al costat mateix d'una església romànica al cor del Pirineu i, en conseqüència, que as­sistim a un renovellament del que és la imatge del romànic. Catalunya, com la Pau i Treva, els murals i tants altres aspectes, aportà a Europa una idea d'art, color, cultura. Sant Cugat també hi juga un paper. N ' ­hauríem de ser conscients del valor que està tenint la informació, la cultura, el co­neixement, en la nova societat que es con­figura. El turisme cultural, els intercanvis científics, e tc , estan substituint, àdhuc fi­nancerament. el que era l'intercanvi pri­mer de productes agraris, després indus­trials, i finalment de serveis; ara tornem als productes culturals, en una societat del co­neixement a la qual se li obren portals ge­nerosos.

A més, la distància privilegiada de Sant Cugat, potser la meitat de la població escolar catalana que ens pot venir a veure i anar i tornar a la seva ciutat en un mateix dia, la fa un marc privilegiat per establir un cen­tre de visita didàctic que hauria de ser únic, és a dir, que no repetís el que ja existeix, ben fet, - que no vol dir luxós- didàctic, pe­dagògic i original. L'scriptorium pot arribar a ser una peça formativa essencial per al coneixement de l'edat mitjana, en les cièn­cies socials d'ESO, com ho són les colònies industrials per al batxillerat. Un scriptorium amb maquetes, sales amb figures de cera, processos d'il·luminació en construcció, obres representatives de l'escriptura a Catalunya, mostres de pergamins i de l'es­criptura medieval fins arribar als incuna­bles. Tot un món que seria la delícia, per la virtualitat de la seva elaboració museística, dels professors, atenent que no existeix i podria ser el contrapunt del materialisme del maquinisme i la revolució industrial i al­hora el coneixement de la mística, de la te­ologia, la religió medieval que apropà amb noms com Ramon Llull o Arnau de Vila­nova una etapa esplenderosa de la Cata­lunya medieval, sobirana i capdavantera en un impuls comercial, bèl·lic, econòmic... en un creixement notable.

Estudiar el passat cultural no és només adequat per a la joventut estudiosa. L'ho­me social utilitza l'escriptura en un estadi que li serveix per múltiples finalitats. Els historiadors considerem que amb l'escrip­tura hi ha documents, en el suport material que sigui, i gràcies a ells podem establir el que és el coneixement del passat. L'edat mitjana fou, a Europa, un període turbu­lent en el qual l'escriptura es refugià en unes sales sovint lligades a l'àmbit religiós de caràcter rural -cenobis o monestirs- o urbà -catedrals- i compartint en aquest àm­bit amb els cronistes de la cort reial la des­cripció del més rellevant, fos present o pas­sat. Els scriptorium són, doncs, unes sales dedicades en aquest noble art. Dels segles IX al XII hi destaquen Ripoll, Barcelona, Cuixa, Vic, Girona i la nostra ciutat al cos­tat d'altres indrets com Reïms. Tours... hi excel·leix.

Presentar una proposta assequible d'un passat important és una labor col·lectiva que hauríem de rumiar. Naturalment que un article no pot pretendre el que seria un projecte elaborat amb més amplitud. Serà un Museu de l'Escriptura -amb mostres de la prosa des d'Ausias March o de qui es conserv, fins a manuscrits de Foix o Saga-rra? Serà un Museu de la Història de l'Es­criptura? Serà un museu mixt? Un scripto­r ium a fons i ampl i i prou? Com es vertebrarà amb les sales específiques de Sant Cugat? Nombroses preguntes que caldrà seguir debatent. Tanmateix, però, oferir al món d'avui un scriptorium real se­ria un servei que la societat santeugatenca faria, i en benefici propi també, és clar, a la col·lectivitat catalana i europea. A més, si es fessin, en una segona etapa, unes mostres virtuals, de la història de l'escriptura, de l'e­volució de l'escriptura, de l'escriptura a Ca­talunya, seria una forma d'optimitzar i sen­sibilitzar les visites educatives. Un bolcatge, si fos possible, en aquestes pàgines web i/o CD-Roms de la Bíblia de Sant Cugat, sen­se oblidar la bateria de propostes didàcti­ques que optimitzin l'aprenentatge. Bi­b l io teques , museus , arxius, e t c , són elements claus en els teixits de la nova so­cietat que es configura i que han d'utilitzar tota la nova tecnologia sense caure en la fa­cilitat de l'espectacle gratuït i sense substàn­cia.

Tots aquests elements podrien fer del

Monestir de Sant Cugat un centre viu, vi­sitat, actiu, dinàmic i amb futur. Personal­ment crec que la lectura i la cultura no que­daran arraconades per l'onada tan dinàmica de l'utilitarisme científic, de la tècnica i el materialisme dominants. Sembla que es debat si ara tornem als valors clàssics com la lectura, quan veiem que anem a la cua d'Europa i be caldrà posar-hi remei. No dubto, doncs, que una iniciativa d'aciucsta mena suscitarà entusiasme en insitucions sensibles, siguin la UNESCO o la mateixa comunitat europea, tan procliu a estimular el que ens uneix amb passat, i res millor que els scriptorium que construiren a Eu­ropa la primera relació cultural estable ba­sada en el classicisme, la còpia i també la be­llesa de la creació de la il·lustració.

Les il·lustracions i miniatures, del Liber Fcudorum Maior (s. XIII), al Llibre verd dels privilegis barcelonins (s. XIV) són autèntiques obres d'art, com Ics del (üòdex de la Paeria, cl Beat de Girona i tantes d'al­tres. A Sant Cugat hom produí una obra. segons Pere Bohigas, destacada. Fou pin­tada a Poblet per un miniaturista de l'abat de Sant Cugat. És tracta del Brev iari cis-tercenc del rei Martí (1403) que és un dels més rics monuments de la miniatura cata­lana. Més sumptuós que el Missal de San­ta Eulàlia, editat en facsímil per la cambra de comerç barcelonina, també és a París (a la BNP) i potser fóra bo utilitzar-les, com tantes altres, com a peça clau en un pro­jecte que fos alhora el centre que conservés la memòria de Sant Cugat, de tots els sant­eugatencs -dels camperols i els monjos, dels oprimits i els místics- de l'evolució de la ciutat i també, en uns espais prou quali­ficats, que fos la projecció de Sant Cugat a Catalunya, a la cultura europea, en un marc on hi ha des d'estudis de televisió fins a la seu de l'Arxiu Nacional o el Centre Borja, tot un món cultural que amb el Monestir adequaria per al món juvenil una eina d'in­dubtables beneficis -i no només espirituals, per a la ciutat- Pràcticament totes les ciu­tats volen fer un museu, del blat o del vi, de l'oli o de la roba, però cap no té un mones­tir important i al centre de les comarques del poblades.

Josep M. Figueres és historiador

ELS4CAiVIOfVS Dijous, 22 dejuny del2000 Opinió 11

'Okupes ARNAU MONTSERRAT

Algunes comunitats camperoles de l'estat mexicà d'Oaxaca disposen de terres col·lectives -b ie -nes comunales- que són propietat de tots els

membres. Cada família treballa la porció que abasta però la terra no és seva, no entra en una lògica de mer­cat, perquè la supervivència a llarg termini és més im­portant que el benefici a curt termini. Tenen memòria: qui avui ven la terra demà no tindrà més que unes mo­nedes... i els diners no es mengen. Durant generacions cada família cultiva el seu tros, n'assegura la sostenibi-litat i ningú no les hi pot pren­dre, però si marxen de la co- /T ' m u n i t a t , av ia t a q u e l l e s hectàrees seran per a la sub- S '/ sistència d 'una altra família Frontalment oposat, el gran te rratinent acumula terres, sem- / f pre més de les que necessita, i S multiplica així les hectàrees ocioses. El seu excés de terres comporta un benefici polític: /

a més cultius més afluència de treballadors temporals, provo­cava així que les famílies, les /^S mateixes que probablement han perdut les seves terres a mans d'aquell o d'altres terra­t i n e n t s . s igu in d e p e n e n t s s. econòmicament, es a dir, polí­t icament domes t icades : qui paga, mana. També acumula una llista interminable de beneficis econòmics: la ca­pacitat d'especular amb el preu de la terra, de provocar la misèria dels camperols - q u e és inversament propor­cional al seu enriquiment: a més pobresa més facilitat per comprar-los les terres-. La capacitat de practicar la rotació de conreus a gran escala i enriquir-se amb lati­fundis d'exportació vinculats a la lògica depredora del mercat capitalista mundial i, en conseqüència, la capa­citat de participar en el control dels preus, les xarxes de distribució... Per tot això no és extrany que els campe­rols i els indígenes mexicans s'hagin rebel·lat tantes vegades, amb i sense armes, al crit de "la terra per a qui la treballa". I per això mateix, no és extrany que els terratinents apuntalin la injustícia estructural amb guàr-dias blancas privades que, en estreta col·laboració amb policies i militars, estan entrenades per desarticular les iniciatives .rebels.

No estem a Mèxic, però si allà la terra ha de ser de qui la treballa, aquí les cases han de ser de qui les habita, les neteja, les rehabilita, les mima i les aireja. Això, que és fàcil d'escriure, és el que hem posat en pràctica oku-pant la masia de Torre Blanca. Hi ha altres paral·lelis­mes que ho expliquen: el terratinent mexicà són els constructors, els bancs i les inmobiliàries d'aquí. Com-parteixien el mateix control estratègic sobre l'econo­mia i, amb la mateixa visió a mínim termini i a màxim benefici, vinculen el creixement general al seu propi be­nefici. Però a més a més, l'assenyada oligarquia local, quan convé, fa de la gestió empresarial sinònim d'im­punitat legal, en relació directament proporcional al seu poder ;No és això una modalitat subtil de força bruta, una guàrdia blanca jurídica, armada d'advocats-mercaders i especialistes en màrqueting i psicologia de masses? Més paral·lelismes: tant aquí com allà regei­xen legislacions progressistes... que conviuen sense massa friccions amb el poder, la dominació econòmica i les lògiques autoperpetuadores de l'establishment... que a l'hora de la veritat en fan paper mullat. De fet, aquí prometen plena ocupació amb tanta demagògia com allà prometen la reforma agrària. Allà s'ocupen te­rrenys rurals i urbans per estricta misèria, aquí... és més

complicat, però si bé és cert que bona part dels okupes, no tots, treballem o estudiem i podem pagar-nos un lloguer baratet o viure amb els pares, el centre de la qüestió és, a quin preu? El preu és injust tant en rela­ció amb els costos, el preu de l'habitatge i de gairebé tot, com en relació amb els beneficis, el mercat laboral. Però sobretot és un preu altíssim en relació a l'autono­mia personal: et roben el temps i et roben el control sobre els processos personals i socials en què estem im­plicats... és un preu massa alt. I quina millor manera de no pagar-lo que fent-ho públicament, col·lectiva­

ment, treballant dur, com un acte polític de desobe­diència civil, sense amagar-se'n, amb orgull, alegria i austeritat comprovables. Altres rebotats d'aquesta so­cietat hipernormativa escullen, des de la revolta indi­vidualista, jugar a la bonoloto, evadir impostos o prac­ticar l'estafa financera a gran escala... i es tanca el cercle del poder.

El dret a la propietat privada és, en principi, un pac­te puntual entre persones (promocionat pels cjui tenen les de guanyar, per cert) però ha degenerat en un dog­ma indiscutible, automàticament per sobre de qualse­vol altre dret. En tot cas, fins i tot si no entrem a dis­cutir-ne l'essència, difícilment es pot justificar que el dret a la propietat privada legitimi, sota la protecció de la seva aurèola sagrada, l'especulació, la concentració de riquesa en poques mans, o la deixadesa i abandó d'es­pais,... i-menys quan tanta gent està hipotecant la seva vida per pagar cases sobrevalorades i lloguers cel·lulí-tics. Per això mateix la propietat pública ha de ser això, propietat de tots, no el patrimoni exclusiu dels polítics de torn i els seus projectes, menys encara quan són eli-tistes, neixen del mimetisme i es legitimen en la pro­paganda.

Però si això trontolla per tot arreu, on buscar la legi-mitat que li manca ostentosament al desordre establert? Resposta: a la retòrica democràtica vigent, que iguala les decisions del poder, legitimades en eleccions-especta-cle, a la delegació del poder de decisió. En conse­qüència, des de dalt es pretén el monopoli de les de­cisions col·lectives, situació poc democràtica propiciada per una induïda apatia ciutadana. I quan les coses nei­xen des d'abaix, on estan els qui teòricament són el principi i el final de la democràcia, molesta. En l'es­quema ideal, la societat civil són els empresaris, els co-legis professionals, les unions de botiguers, les corals i com a molt les grans ONG, tot el-que te ha veure amb els diners, i tot allò inofensiu. Els altres moviments so­cials no compten en el joc d'equilibris del poder, més que com a molèsties domesticables. Per descomptat te més pes polític l'Associació de Fabricants de Plàstic que el CEPA, entre altres coses perquè exigeix menys

i paga més. Són només alguns exemples d'una llista inacabable que comença amb el referèndum de PO­TA N i segueix avui amb la prohibició de realitzar la consulta social ciutadana per l'abolició del deute ex­tern a l 'Estat espanyol. Molesta que es practiqui la de­sobediència civil, però si la legalitat vigent no ha estat escollida per tots i ni tan sols la compleixen els qui l'­han redactada. Quina legitimitat existeix, i qui la pot te­nir, per imposar una noció de drets i deures ciutadans unilateral? Més quan s'exigeixen els deures i no es res­pecten els drets: un habitatge digne, una participació real

en les decisions polítiques, la < transparència d'un poder que " ** mani obeint, el control de les

y grans multinacionals on avui •/• es couen les vertaderes deci-

• sions polítiques, una renda bà-" sica que redistr ibueixi la ri-

3^ q u e sa a c u m u l a d a per '"' generacions, una educació i

Lina sanitat desvinculades de la prepotència tecnològica i del saber monopolitzat, etc... etc...

er tot això, i altres motius que es resisteixen a la simplifica­ció de les paraules, transgre­dim les regles que ni s'han con-sensuat ni es respecten. Qui

40? vol, per exemple, que existei-^ xi un mercat d'armes mundial?

'* Però aquí segueix, impune, fi­nançat pel mateix poder que

diu representar-nos. I a escala local. Quina legitimitat té avui la classe político-financera, si ni tan sols acti­vant l 'enorme fàbrica del consens mediàtiç aconse­gueixen un suport unànime a l 'enorme esforç de dese-ducació política que són les consultes electorals. Per exemple, a les darreres eleccions santeugatenques, qui va guanyar? L'abstenció i el rebuig al deute extern amb els països empobrits... cinc-mil vots mes avall estava Convergència (La nostra minoria marginal i antisocial tindria més pes entre la gent que el que reflecteixen els grans portaveus?) Però és que, fins i tot si el pensament únic s'hagués començat a endrapar les intuicions lli­bertàries de la gent, seguiria sent legítima la nostra llui­ta. Per no dir necessària, encara que només fos per do­nar color. Lluita que es resumeix en un programa senzill i immediat: viure ara amb la màxima intensitat, amb la mínima por, desvinculats fins on puguem de la massi-ficació consumista i del divorci amb la naturalesa, i de manera que no només nosaltres ho poguem fer, sinó que tots en posem a viure en direcció a la sostenibili-tat, l'harmonia i l'autogestió, per a tothom i, sobretot, des de tothom, En relació a aquest darrer punt, recor­do ara un veí que ens va venir a veure un dia a Torre Blanca, amb una sinceritat que és d'agrair, i ens va dir que som uns paràsits. Falta informació. Alguna audi­toria independent d 'aquestes que ara estan de moda hauria de calcular quin cost té la vida moderna d'alt ni­vell, internalitzant els costos ecològics i socials, i quina té l'autogestió, fins i tot una autogestió tan d'estar per casa com la nostra. La investigació també hauria de te­nir en compte el valor, difícilment quantificable, de les nostres campanyes de denúncia, que mai estan dirigi­des al nostre benefici exclusiu (tot el contrari de la pu­blicitat, per exemple) i la utilitat social del reciclatge i la reutilització. En altre article podem donar els resul­tats d'una auditoria exahustiva, de moment, una pista: si l'essència del funcionament autogestiu és la solida­ritat, la responsabilitat i el respecte, quina és l'essència i quins són els estímuls del sistema econòmic actual?

Arnau Montserrat és okupa

EIS4CALNTONS

Entorn Dijous, 22 de juny del 2000

E q u i p a m e n t s

El camp de futbol marxa a Coll Fava L'illa comptarà amb una pista de futbol 7 i possiblement un poliesportiu

L'Ajuntament de Sant Cugat ha anunciat que el camp

de futbol que substituirà el de la rambla del Celler

anirà a parar a una illa del barri de Coll Fava de

16.463 metres quadrats. L'equipament constarà tam­

bé d'una pista de futbol 7 i altres instal·lacions es­

portives, que depenen de les negociacions que el

consistori manté amb els veïns. Possiblement es

tractaria d'una pista poliesportiva. encara que des

de l'Associació de Veïns de Coll Fava no es veu

amb bons ulls un pavelló cobert. L'entrada al camp

serà a l'avinguda de Vullpalleres. La construcció del

camp a Coll Fava en un any i mig no implica que no

es faci un altre camp de futbol a la futura ciutat es­

portiva. El ple de dilluns va aprovar per unanimitat

el pla especial de la zona d'equipaments de dues illes

del barri, on es defineixen els usos d'aquests dos so­

lars. Un és per al camp de futbol, mentre que l'altre

serà per a la construcció d'una escola bressol.

FMII.I BHI.I.A

- Sant Cugat -

FI camp de futbol municipal ja té emplaçament definitiu. Fs tracta d'una illa de 16.463 m- si­tuada entre els carrers de Ven­tura Cíassol, Carrasco i Formi­guera, el Pont de Can Vernet i l'avinguda de Vullpalleres del barri de Coll Fava. De moment, el ple de l'Ajuntament ja ha as­signat usos esportius al solar, pro­pietat del consistori.

FI nou camp de futbol seria "molt semblant a l'actual", diu el tinent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan (larbó. Inclourà una pista de futbol 7, i equipaments esportius per al barri, com ara una pista poliesportiva multiu-sos. D'altra banda, l'accés dels vehicles al camp serà per l'avin­guda de Vullpalleres, tal com pro­posava el portaveu municipal so­cialista, Jordi Menéndez, perquè s'eviti el col·lapse circulatori a Car rasco i F o r m i g u e r a . F n aquest sentit, el tinent d'alcalde Joan Carbó ha explicat que "és

un lloc cèntric, però se soluciona molt bé l'aparcament". Ara per ara, els tècnics municipals estan estudiant les possibilitats que té el solar d'acord amb Ics necessi­tats de la zona i de la ciutat, per aconseguir reduir al màxim les molèsties al barri. Així mateix, treballen per definir els usos de l'illa: mantenen converses amb els veïns per determinar quins equipaments esportius necessi­ten. Concre tament , l 'equipa­ment tindria una alçada de 7.5 metres, un pis, a més de la plan­ta baixa i 2.500 m- de sostre.

El camp de futbol municipal de Coll Fava substituirà en un any i mig el que hi ha actualment a la rambla del Celler, que desa­pareixerà per donar pas a una zona d'equipaments municipals com el nou Ajuntament o l'hotel o la remodelació de l'actual zona esportiva.

A la futura zona esportiva de la rambla del Celler hi haurà un al­tre camp de futbol municipal, però el de Coll Fava serà on, en principi, jugarà el Sant Cugat Es­

port. Per la seva banda, el presi­dent de l'Associació de Veïns (AV) de Coll Fava, José Antonio Jorques, s'ha mostrat molt con­tent amb la notícia, però ha de­manat que les instal·lacions si­guin "modèliques del segle XX". Per Jorques, el camp de futbol ha de ser de gespa artificial, com el del Júnior. "Celebrem la ins­tal·lació perquè apropa més Coll Fava dins la ciutat", diu Jorques.

U n a nova escola bressol

D'altra banda, l'illa compresa entre els carrers de Joan Mara-gall, Miquel Costa i Llobera, Carles Riba i Joan Salvat Papas-seit, de 2.960 m2, es destinarà a un ús cultural docent, és a dir, a la construcció d'una escola bres­sol. Aquest fet va ser molt ben rebut per l'oposició, tot i que el portaveu municipal socialista va aprofitar per dir que no hi ha cap previsió d'una escola bressof a Sant Cugat a la llista d'actuacions prioritàries pactada entre el con­seller Artur Mas i el president

Emplaçament del camp /fe futbol al barri de Coll Fava

del Partit Popular català, Alber-to Fernàndez Díaz "tot i la ne­cessitat", va afirmar el socialis­ta. Des d'IC-V, Joan Balada va demanar que s'estudiï la possi­bilitat de crear una altra zona d'e­quipaments educatius al barri de Torre Blanca, que jun tamen t

amb Coll Fava i el nou centre del Pla del Vinyet formaria un complex educatiu. Des d 'ERC també veuen positiu el pla es­pecial de la zona d'equipaments de les illes C.2.1. i C.3.1. del sec­tor Pont de Can Vernet-Coll Fava.

Medi a m b i e n t

Sant Cugat s'adhereix al Dia Europeu

Sense Cotxes el 22 de setembre

El ple de PAjuntament aprova una moció institucional

E.B.

FI dia 11 de setembre se cele­brarà a tot Europa el dia sense cot­xes, en què es convida la gent a no agafar el seu vehicle. L'Ajunta­

ment de Sant ( lugat s'ha volgut sumar a la iniciativa i ha aprovat per unanimitat al ple de dilluns l'adhesió del consistori a aquesta mesura simbòlica. I ,a moció, pro­posada inicialment per Iniciativa per Catalunya-Verds, es va esten­dre a la resta de partits a la junta

de portaveus, fent-la institucio­nal. Des d'IC-V, Joan Balada va explicar que es tracta d'una unifi­cació a tot Europa "amb més fer­mesa que la jornada d'auto-refle-xió" que ja es va fer el 29 d'abril passat. Amb això es pretén po­tenciar l'ús del transport públic i

de la bicicleta -ja hi ha en marxa el projecte de xarxa de bicicletes!-.

El regidor de Medi Ambient qe l'Ajuntament, Jordi Ferrés, em­marca la iniciativa en el procés per guanyar espais per als vianants i "fer una ciutat més humana". El sector de l'automòbil s'acaba fent incompatible a llarg termini amb els ciutadans", afirma. Ferrés cen­tra el problema a guanyar espai per als vehicles sense haver de re­nunciar-hi: "Han de continuar existint, però no a costa que les relacions humanes s'empobrtíi-xin".

Es per això que el consistori s'ha afegit a les directrius de la Carta Europea. Pel regidor, "el progrés

queda menjat per la contamina­ció acústica, hídrica, atmosfèrica i del sòl". Així, es demana als ciu­tadans que no utilitzin el vehicle privat si tenen l'opció d'anar a peu, en bicicleta o en transport públic el dia 22 de setembre vinent.

Ferrés s'ha referit a l'estudi rea­litzat per la Fundació del RACC en matèria de mobilitat, que re­vela que hi ha un 25% dels tra­jectes interns que es fan en cotxe i que es podrien fer a peu. "No es tracta tant de posar més trans­port públic com que la gent pren­gui consciència que s'ha de canviar d'hàbit. Si aconseguim canviar això, seria un gran èxit", subratlla Ferrés.

HSÍCANTOT© DijoHi.&ili/mAlzom Entoni 13

Designen l'edifici

Equipaments

Elaboraran un informe per catalogar-lo com a Bé Cultural d'Interès Nacional

E. B. -Sant Cugat-

La Direcció Cieneral del Patri­moni Cultural de la Generalitat ha designat l 'arquitecte Josep I luguct i l'historiador Lluís M. Bou per elaborar un expedient sobre l 'estat i les característi­ques del Ce l le r Coopera t iu . L'Associació Cul tu ra l Cèsar Martinell va demanar l'any 1998 la declaració de Bé Cul tura l d ' Interès Nacional els cellers cooperatius i les cooperatives agràries d'aquest arquitecte amb

motiu del aniversari de la seva mort. Des del Servei del Patrimoni Arquitectònic es van elaborar uns primers informes sobre un total de 36 edificis de Martinell, que han estat estu­diats pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, que va emetre un dictamen favora­ble respecte a 12 dels cellers, entre els quals hi ha el de Sant Cugat. El cap de servei de Pa­trimoni Arquitectònic de la Ge­neralitat, Antoni Navarro, ha ex­

plicat a E L S 4 C A N T O N S que el

tàndem Huguet-Bou ha de re­dactar un document en què es demostri la vàlua del celler co­operatiu, que ha de passar dos filtres: l'Institut d 'Estudis Ca­talans (IKC) i el Consell Asses­sor del Patrimoni Cultural Ca­talà, nascut de la llei catalana del patrimoni, format per ente­sos i experts en la matèria i pre­sidit pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana. Els especialis­tes, que estudiaran els edificis globalment, treballen per do­cumentar l 'estudi, per presen­tar l'escrit a finals d'any. Amb l'aprovació -acord de govern-de l'informe es reconeixeria que l'edifici té un valor que sobre­passa l'àmbit local, segons Na­varro. En aquest cas, no es po­dria ender roca r , s 'haur ia de demanar permís al Departament de Cultura de la Generalitat per fer-hi obres i es podria beneficiar dels ajuts econòmics per con­servar l'edifici. L'Ajuntament de Sant Cugat ha destinat una partida enguany per rehabilitar-lo, ja que mostra signes de de-

Cni^ Í/I lmnniiin ilt jnililis d gradació pel pas del temps. Actualment, a l'interior del ce­

ller s'hi realitza un curs de for­mació ocupacional per a 16 per­sones (50% dones) majors de 45 anys, remunerat des del primer dia amb un sou mínim i mig. El curs, organitzat pel Servei d 'O­cupació Municipal (SOM), que

l'niiiiioi (liKillu l-OK) XI

finalitza al desembre, està des­tinat a formar paletes i té com a objectiu l 'adequació d 'un bé comunitari: la rehabilitació de part del celler. Els treballadors ja han realitzat tasques de n e :

teja i buidatge de l'edifici i ara es dediquen a construir lavabos per a l 'equipament.

Urfoanism0

Els veïns del carrer de la Creu col · loquen banderoles identifícatives als comerços

E. B. -SantCugat -

Els veïns del carrer de la Creu s'han desmarcat de Sant Cugat Comerç i ja han senyalitzat els es­tabliments comercials amb les se­ves banderoles, una mesura per identificar el carrer, ja que des que es van fer les obres del vial de con­nexió no hi ha les plaques amb el nom de la via. D'aquesta manera, el col·lectiu vol deixar palesa la desatenció històrica que pateix l'antic carrer de l'Arpa. D'una ban­da. es queixen perquè "l'única ac­tuació en els darrers anys ha es­tat plantar-hi quatre arbres", assegura un dels veïns, Josep Ca­

nals, des de l'Associació de Pro­pietaris i Veïns del carrer. De l'al-tra, posen de manifest que a Sant Cugat hi ha tres carrers amb aquesta nomenclatura: el camí de la Creu, el passeig de la Creu i el seu carrer. "Des de l'Ajuntament ens diuen que som una prioritat, però no hi ha pressupost, ningú no ens fa cas", lamenta C'anals. A l'abril van començar els treballs de renovació de l'enllumenat amb menor impacte ambiental. La ti­nent d'alcalde de Serveis l rbans, Berta Rodríguez, ha anunciat que "durant el darrer trimestre d'en­guany s'acabarà la remodelació del carrer" per fer-ne "la porta de la zona de vianants".

•ei'ns denuncien In liru/i'iinele l/i aibina tl'tnu^ n íiipiiiuiimni 1-0 KJ \ I

Estudien crear una associació de propietaris a Torre Negra

K. B. -Sant Cugat -

Els representants dels pro­pietaris a la comissió de Segui­ment del Sector de Torre Ne­gra es van reunir la setmana passada amb la resta de pro­pietaris per discutir la conve­niència de crear una associació específica de propietaris per poder defensar millor els seus interessos davant les qüestions econòmiques que es plantegen als punts 13 i 14 de la resolució de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona sobre el document de protecció d'aquest espai.

Un dels propietaris, Domè­nec Miquel, explica que estan estudiant la possibilitat "d'aug­mentar les capacitats als repre­sentants dels propietaris per poder entrar en una dinàmica de negociació". Aquesta ini­ciativa es debatria a finals de juliol o principis de setembre en una nova reunió dels pro­pietaris. D'altra banda, també es preveu elaborar una llista concreta de tots els propietaris de les 91 finques de Torre Ne­gra, que calculen que amb el canvi de mans per herències i per transaccions comercials hi ha més de 130 propietaris. A més, encara hi ha un parell o tres de Finques els titulars de les quals no estan registrats en­lloc.

Pol í t ica de c o m p e n s a c i o n s

Els propietaris exigeixen so­lucions per desencallar la si­tuació creada arran de la de­m a n d a d e la C o m i s s i ó d'Urbanisme fa un any; un re­tard que "causa perjudicis als propietaris. No ens poden tenir paralitzats e t e r n a m e n t " , diu Miquel . Els propietaris pre­sentaran possibles solucions si des del consistori no s'actua en aquest sentit. L'associació es­pecífica s'encarregaria d'entrar en el "joc econòmic", és a dir, les compensacions que s'hau­ran de realitzar per satisfer tots els propietaris si es vol protegir l'entorn des del consistori sant-cugatenc mitjançant la titula-ritat pública.

11111^^

IWef er» el seu

COfVfPOraEMTS ELECTRÒNICS PER A LA fVtOTOCIGLETA

Av. Graelís, 35 Tel. 93 590 68 66 Fax 93 590 86 67 e-rnaíí: ieonelli@íeoneni-com web:

wwwleonellí.com

Entorn E1S 1 CANTONS Dijous. 22 de juny del 2000

C r e i x e m e n t

Sant Cugat celebra la primera jornada sobre sostenibilitat

Antoni Subirà obre la trobada i Duran i Lleida la clou

v.. ii. -SantCugat-

Sota cl títol La Ciutat Energèti­cament Sostenible, l'escola Mu­nicipal de Música Victòria dels Àn­gels va acollir al llarg de tot ahir la primera jornada tècnica organitza­da des de l'Institut Català d'E­nergia i l'Ajuntament de Sant Cu­gat. I.'acte inaugural va comptar amb la presència del conseller d'Indústria. ('omerç i Turisme, An­toni Subirà, l'alcalde Lluís Reco-der i el director general d'Energia i Mines, Albert Mitjà.

Subirà va destacar que cal un es­forç racional per pensar en mesu­res concretes d'estalvi energètic, com per exemple, seguir un crite­ri sostenible més que estètic a l'­hora d'escollir el mobiliari urbà com els fanals. Per la seva banda, Recoder va destacar que "el con­cepte de sostenibilitat té el risc de quedar-se buit". Per evitar-ho, Re­coder proposa incidir en els pro­blemes concrets de la ciutat : "Hem de pensar globalment i ac­tuar localment".

I ,a trobada sostenible es va divi­dir en cinc sessions, a banda de la cloenda, a la qual va assistir el con­seller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Josep Antoni Duran i Lleida. I rbanisme i planificació energè­tica. edificis energèticament sos­tenibles, marc legal i tendències de futur de la valorització energè­tica dels residus, eficiència en el

El tinent d'alcalde de

Ciutat Sostenible fa una ponmeia en què anuncia la redacció d'un projecte

de creixement sostenible

transport i el trànsit i l'estalvi de l'energia i la millora de les presta­cions de l'enllumenat públic van ser els temes en què es van centrar les diverses ponències dels més de 25 especialistes en la matèria que van anar passant per l'Aula Magna de l'escola, entre els quals hi havia, a tall d'exemple, el di­

rector general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Francesc Xavier Ventura o el ti­nent d'alcalde de Ciutat Sosteni­ble, Joan Carbó, entre altres regi­dors, exregidors , tècnics i professors.

Sobre el creixement de Sant Cuga t

Carbó, en la seva intervenció ti­tulada Criteris de sostenibilitat en el creixement urbanístic de Sant Cugat del Vallès, va anunciar que el con­sistori està treballant juntament àmb la Fundació Cerdà, en la re­dacció d'un projecte de creixe­ment sostenible que es presentarà d'aquí a aproximadament un mes. Aquest estudi es divideix en sis parts que perfilen l'estratègia que s'ha de seguir. En primer lloc, pel tinent d'alcalde es necessita orga­nitzar una ciutat respectuosa amb l'entorn, conservant espais no ur­banitzables, aplicant una política del paisatge, conservant els corre­dors ecològics i fent que l'estudi de l'impacte ambiental sigui previ al planejament En segon lloc, es vol

Imatge de Pacte inaugural FOTO: X.L.

definir la forma de ciutat, perquè Gran Velocitat. Carbó va explicar sigui compacta i policèntrica: amb un sistema de tres centres al vol­tant de les estacions de tren. Un centre a Mira-sol, un altre en una futura parada dels Ferrocarrils Ca­talans prevista entre la de Sant Cu­gat i la de Sant Joan i un altre allà on se situï l'estació del Tren de

també la necessitat que la ciutat sigui diversa i no segregada, amb una mobilitat sostenible -reduint els desplaçaments i potenciant el transport públic-, amb una políti­ca mediambiental i també econò­mic igualment sostenible i amb una alta qualitat energètica.

M o b i l i t a t

La rambla del Celler canviarà el sentit de la

circulació a partir del dia 8

E. B. -Sant Cuaat-

Paral· lelament al tancament del carrer de Santiago Rusinol, la rambla del Celler, el carrer de Bonaventura i el carrer del Dos de Maig canviaran el sentit de la circulació a partir del cap de set­mana del 8 i 9 de juliol. Una al­tra de les noveta ts és que el tram final de) carrer de Rius i Taulet i de Francesc Moragas quedaran lliures d'aparcaments. D'aquesta manera, l 'equip de govern vol que quedi equilibrat el trànsit i la mobilitat del cen­tre de la ciutat. Els canvis de sentit i la reducció de places d'a­parcament serien ja definitius de bon principi. Així mateix, se suprimirà la parada d 'autobús de la plaça d 'Octavià, que es traslladarà a la rotonda del Ce­ller Cooperatiu, a la rambla del Celler.

Com ja anunciàvem la setma­na passada en aquesta publica­ció, el carrer de Santiago Rusi­

nol quedarà tancat al trànsit a partir del dia 8 de juliol, junta­ment amb el carrer de la Torre i la plaça d'Octavià. Es tracta d 'un tancament provisional, de tres o quatre caps de setmana "segons la capacitat de conviu­re sense vehicles abans de fer-ne el t a n c a m e n t de f i n i t i u " , afirma el regidor de Medi Am­bient, Jordi Ferrés. L'objectiu és, a la llarga, convert ir l 'eix Lluís Millet-Octavià per a via­nants . La mesura s 'emmarca dins de l'estudi global sobre mo­bilitat realitzat per la Fundació del RACC i la comissió de mo­bilitat de l'Ajuntament i té per finalitat potenciar el comerç lo­cal, disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica, entre d'al­tres. "Hem de recuperar àrees de centralitat, fer un centre urbà més agradable per passejar-hi. En definitiva, fer una ciutat més humana", ha apuntat l'alcalde Lluís Recoder. D'aquesta ma­nera, es potenciarà encara més la plaça d'Octavià com a centre per realitzar-hi exposicions d'art,

l'alcalde i t'l icudoi de sardanes, mostres d'entitats, él mercadillo setmanal, etc.

Després de l'estiu es procedirà a fer el tancament del carrer de Valldoreix, en una segona fase del projecte de vianantitzacïó del centre que lligaria la plaça dels Quatre Cantons amb l'es­tació dels Ferrocarrils de la Ge­neralitat al centre de la ciutat.

C o n c u r s de v i anan t i t zac ió

El dia 6 de juliol es convocarà una reunió del jurat del concurs públic d'idees d'actuació urba­nística a la zona, al qual s'hi han presentat 13 treballs anònims, per determinar-ne el guanya-

\f utilitat FOTO: XJ. dor. "Per la qualitat dels tre­balls, estem segurs que hi ha al darrere signatures de prestigi", ha assegurat Recoder.

Per la seva banda, la presiden­ta de Sant Cugat Comerç, Ma­ria Eulàlia Egea, ha volgut dei­xar clar que demana l'ampliació del tancament dels carrers fins al carrer de Valldoreix, ja que és una reivindicació de fa anys.

L'horari de tancament dels car­rers serà de divendres a la mit­janit a diumenge a les 22 hores, exceptuant dissabte de 7 a 10 del matí per a càrrega i descàr­rega. Aquest tipus de vehicles hauran d'accedir a la zona úni­cament pel carrer de la Torre.

ELS ÍCAIYTONS Dijous, 22 de juny dtl 2000 15

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS

F I N S L 'ÚLTIM M O M E N T

A M B G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS

DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA

PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA ['RUCADA AL 902 110 120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE, COTXES, CAPELLA. NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES, CORONES, REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

Gestió i Assegurança de Sepeli

I·IÀXTC ASSEGURANCES

EIS4CANTONS

Societat 16 Dijous, JV de juny del 2000

A n i v e r s a r i

Els Pets enceten gira a Sant Cugat El grup revelació Niidea sorprèn els santcugatencs al 15è aniversari' del TOT'

Iji < t/incidència de quinzè aniversari delsetmanari l'I')'/'Sant Cugat'i del grup de ruci català K/s l'etsva fer queelcom ertde divendres fos moltespecial FOTO: EDUARD FARIXYES

MACJDAMKNDKZ

Kl IOT Sant Cugat va celebrar di­vendres el seu quinzè aniversari amb un concert de rock català. El conegut grup Kls l'ets van actuar davant de prop de 3.000 persones, majoritàriament adolescents, al camp municipal d'esports de la ciu­tat. Precisament aquesta actuació va ser la que va obrir la gira d'aquest estiu de la formació de Constantí. amb què commemoren també el seu quinzè aniversari.

Kl panorama al camp de futbol era força peculiar: un gran escenari amb una multitud de jovenetes davant esperant ansioses la sortida del gmp liderat per Lluís Gavaldà; i a les gra­des, centenars de pares que vigila­ven que als joves, primerencs en el tema de concerts, no els passés res.

Kl cert és que després d'estar-se des de quarts de vuit fent proves de so, els músics van arribar a l'ho­ra del concert com a veritables es­trelles: van fer entrar els seus vehi­cles particulars al recinte i els van

/•'« ' Dnaut. de Niidea, durant la seva actuació al camp de futbol de Sant Cugat /* /• Dl \RD FARIXYF.S

deixar aparcats just al costat de l'es­cenari.

Dins els vestuaris, Els Pets es van trobar amb totes les condicions que havien imposat de bon principi: 48 ampolles d'aigua mineral petites, 2 ampolles de whisky, 48 refrescos de cola i de taronja. 10 bosses d'un qui­lo de gel, etc.

Els Pets van aparèixer entre una espessa boira artificial que tan sols deixava veure la silueta i escoltar les primeres notes. Quan es va fer la llum, la gran sorpresa: Els Pets ana­ven vestits amb americana i corba­ta, una indumentària molt poc fre­qüent per un concert de rock. I és que per celebrar com cal un quinzè

aniversari valia la pena mudar-se i, de passada, sorprendre una mica el públic.

Kl repertori va ser força variat, combinant algunes de les cançons més desconegudes amb d'altres que tot el públic seguia fil per randa, com Bon dia, Núria, Vespre o Jo vall

ser rei.

L'actuació va despertar a més d'un. Kins i tot hi havia pares, que en prin­cipi anaven a acompanyar els seus fills, que van ballar i cantar amb mol­tes més ganes que alguns joves.

Així doncs, un quinzè aniversari per partida doble que va acabar amb satisfacció com a tònica general. D'a­questa manera, Els Pets comença­ven a Sant Cugat la seva gira, ja que la del dia 10 a Cambrils es va haver de suspendre a causa de la pluja.

Al final, però, l'esperit de les es­trelles va tomar a Els Pets, que no van voler atendre la premsa local.

Niidea agrada als snntnigatencs

l 'n de les sorpreses de la nit va ser l'actuació dels grups santcuga­tencs Sultan i VieBoheme amb un repertori propi, que van demostrar un alt nivell. Els manresans Niidea van fer una posada d'escena que va connectar ràpidament amb els mi­lers de joves santcugatencs que van gaudir de 40 minuts de rock fresc i creatiu.

ELS /GWYTOÍVS Dijous, 22 de juny del 2000 Societat 17

A n i v e r s a r i

Aitiimwilh m.imtMim Siulm t. 1:1)1 ARI) l·ARI.\YI:.S

Tres grups amb

personalitat pròpia

en el concert del 4TOT'

MAGDA MÉNDEZ

-SantCogal-

L'acte més popular de la cele­bració del quinzè aniversari del TOT Sani Cugat va ser el con­cert d'Els Pets al camp de fut­bol. Però en aquesta ocasió van comptar amb una sèrie de telo-

ners de luxe que van connectar força amb el públic. Es tracta­va de dos grups santcugatencs, La Vie Bohème i Sultan; i del grup manresà Niidea.

Els encarregats d'obrir foc i co­mençar a escalfar el públic que arr ibava de mica en mica al camp municipal d'esports van

IÍ llim in ili n siwrai&ireiitï Sliitnn h: 1:1)1 A RD l'ARIA) A.S

Actuaciódels fhmiants l// Viefíohème F: EDUARD FARIXí'FS

ser el grup La Vie Bohème amb un repertori variat. Aquests van deixar pas a l'altre grup local, Sultan, que van presentar el seu funky instrumental que va tenir una bona acollida entre el pú­blic.

Però el plat fort pel que fa a teloners va arribar una mica més

tard. La música de qualitat del grup manresà Ni idea va sor­p r e n d r e els s a n t c u g a t e n c s . Aquesta formació és una de les-que té més projecció de futur dins l'àmbit del rock català i va oferir una música força melòdi­ca. Niidea havia actuat la set­mana anterior a la Eira del Disc

del Col·leccionista a Reus. I entre actuació i actuació, els

presentadors del concert, dos jo­ves, ert Lluís i la Laura, que ani­maven el públic i presentaven els grups que passaven per l'es­cenari. 1 sempre amb constants referències al quinzè aniversari del TOT, amb bon humor.

R 0 %f & t I I © S

Sant Cugat es prepara per celebrar

la nit més llarga de Pany

Els municipi acollirà més de 10 revetlles populars

KSTKR CVSTAWKR

- Sant Cugat -

Sant Cugat celebrarà demà la re­vetlla de Sant Joan amb una àm­plia varietat tic revetlles tan al cen-

actuacions més destacades de la festa serà el concert del grup local La Marxa dels Nois. que es farà al Pla del Vinyet a partir de les dotze de la nit.

Com cada any, l'Ajuntament de

activitats per celebrar la nit més llarga de l'any, l'n dels principals escenaris de la revetlla serà la plaça del Coll, on la formació Postres de Músic oferirà un ampli repertori de temes populars a partir de les

tre com als districtes, l 'na de Ics Sant Cugat ha organitzat diverses onze. Ja a la mitjanit, i per als més

joves, el grup La Marxa dels Nois serà l'encarregat d'animar el parc de Pla del Vinyet amb temes que aniran des dels anys 60 fins a l'ac­tualitat. passant pel rock català o Vsht. Així ho ha explicat el cantant de la formació. Nico. que ha afegit que "hem preparat el concert per a un públic jove però també perquè enganxi gent de totes les edats". Aquest conjunt, format per sis per­sones, ja ha actuat en diverses oca­sions a la nostra ciutat i també arreu de Catalunya i, segons cl tècnic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, "tenen l'aval de la seva tra­jectòria musical".

També al centre de Sant Cugat, l'Associació de Veïns del Monctsir

ha organitzat una revetlla popular que comptarà amb música i un so­par popular.

Pel que fa als districtes, a la Flo­resta la revetlla començarà a les cinc de la tarda al Centre Social i Sanitari amb un berenar i un ball organitzat pel Col·lectiu de Cent Gran, i continuarà a les onze de la nit amb una festa a la l "nió Recre­ativa i d'Ksports. A les Planes, la plaça de la Creu d'en Blau serà en­guany l'escenari de la revetlla, que començarà a les onze i comptarà amb una festa amb una disco mò­bil. En el cas de Mira-sol, el col·lec­tiu de Cent (iran començarà la seva celebració a les nou de la nit al Centre Cultural.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat ^ „ , - „ , * « «^ Sant Just PI. Can Cadena,2 Q) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Bonavista 63-65 Valldoreix ) 93 480 36 00

18 Societat ELS i CANTONS Dijous, 22 de juny del 2000

Festa Major

I.'. \junttii>ieni i la ('omissió /It Festa. Major van presentaré! programa i el cartell c/'ci/gnany E: X.I..

La música i els nens seran grans protagonistes a la Festa Major

La ciutat acollirà enguany 164 actes repartits per diversos espais

E.C.

La Festa Major 2000 acollirà en­guany més de 160 actes entre acti­vitats infantils i populars, espectacles de nit i actes tradicionals. Entre les principals propostes d'enguany, des­taca un nou espai de música tradi­cional, un nou racó d'activitats in­fantils i un concert del cantautor valencià Raimon.

En total, la festa grossa de la ciu­tat oferirà aquest any 164 activitats diferents que es concentraran en­tre els dies 28 de juny i 2 de juliol. "Com cada any, són activitats pen­sades per a un públic molt divers, quant a edats i quant a gustos, i tot això repartit en uns espais molt di­ferents", va explicar l'alcalde Lluís Recodcr durant la roda de premsa de presentació del programa de la festa. Entre les principals novetats d'aquest any, destaca un espai de música tradicional a la plaça Pep Ventura on actuaran nou grups di­ferents que aniran des de la músi­ca celta fins a l'occitana. També aquest any s'habilitarà un nou es­pai per als més petits que s'ubicarà a la rambla del Celler. Aquest es­pai, anomenat el Racó Infantil de Festa Major, acollirà una quinzena d'espectacles infantils que se su­maran a la resta d'activitats per a nens i nenes que es faran en diver­sos punts de la ciutat i que "oferiran

als més petits més de 30 activitats pensades molt específicament per aells".

Pel que fa als espectacles de nit, un dels concerts centrals serà el del cantautor valencià Raimon, que ac­tuarà al Monestir dins el cicle de Tres Nits de Cantautors. En total, les nits de Festa Major portaran a la ciutat més de 70 espectacles repar­tits entre balls de festa, obres de te­atre o concerts d'havaneres, i als quals s'hi sumaran cinc espectacles de caràcter més intimista que es fa-

El concert del cantautor valencià

Raimon serà un dels plats forts de la Festa Major 2000

ran al claustre del Monestir. D'al­tra banda, aquest any es repetirà per segona vegada l'experiència de les Barraques amb 26 estands i més de 20 activitats. Aquest espai, ubicat a la zona de la Pollancreda, comptarà enguany amb diferents propostes com un escenari boig on tothom hi podrà participar, diversos concerts de grups locals i de fora, i un espai dins l'escenari en què Ics entitats de la ciutat podran fer una demos­tració de Ics seves activitats. "Nos­

altres hem volgut crear un epsai on la gent jove, i no tan jove, pugui te­nir el seu espai de festa, però tam­bé hem volgut crear un espai que si­gui una mica un aparador de totes les activitats que es fan al poble", explicava un dels membres de la comissió de Barraques, Oriol Moli­ner. La Festa Major de Sant Cugat comptarà també amb els actes més tradicionals com el ball del Paga-li Joan, el pregó d'inici de festa, la Bo­tiga al Carrer o l'arrossada popular. D'altra banda, també destaca la col·laboració de gairebé 40 entitats de la ciutat, que participaran en di­ferents actes com el ball de gegants, les cercaviles o el correfoc. Aquest any també, i com és habitual, es muntarà la popular fira d'atraccions, que s'ubicarà al parc de darrere de Coll Fava.

Totes aquestes activitats, que han costat 20 milions de pessetes d'a­portació municipal i més de 4 mi­lions de patrocinadors privats, esta­ran repartides per diversos espais de la ciutat, amb l'objectiu que la festa arribi a tot arreu i a tothom. Amb aquesta mateixa voluntat, du­rant aquests dies s'iniciarà la via-nantització del carrer Santiago Ru-sinol. "Nosaltres demanaríem a la gent que faci l'esforç de moure's sense cotxe i que vagi a peu" va afe­gir Recoder "segur que descobri­ran una ciutat més agaradable i més humana".

Campanya

Entitats i institucions locals se solidaritzen

amb Montserrat

Droerses entitats locals han volgut recordar els vincles amb Montserrat K: F.4C

E.C. - Sant Cugat -

"Sant Cugat , solidària amb M o n t s e r r a t " . A q u e s t és el lema de la campanya que han engegat diverses entitats i ins­titucions locals amb l'objectiu de col·laborar econòmicament amb les obres de reconstrucció de Montserrat .

Després de les fortes pluges del dia 9 de juny , d ive r sos col·lectius de Sant Cugat han decidit engegar una campanya per ajudar en les obres de re­paració de la m u n t a n y a i el monest ir de Montserrat , que van patir desperfectes impor­tants . Aques ta iniciativa so­lidària, en què hi prenen part la parròquia de Sant Pere Oc-tavià, l 'Ajuntament, els Amics d e la U N E S C O o el C l u b Muntanyenc Sant Cugat , en­tre d 'al tres, tindrà com a acte central un concert solidari cjue es farà al M o n e s t i r de San t Cugat el dia 5 de juliol vinent. Durant l 'actuació, els músics santeugatencs Francesc Ciar-rigosa, Claudi Arimany, Anto­ni Besscs i M i q u e l Villalba oferiran un repertori a base de cant, flauta i piano, i es farà una recol·lecta solidària.

"L'objectiu d 'aquest concert és que la gent es recordi del

que ha passat i se solidari t­zin", comenta el rector de la parròquia de Sant Pere Octa-vià, m o s s è n Blai B l a n q u e r . que afegeix que "el que vo­lem és que tothom que ho vul­gui pugui ajudar perquè farà molta falta. Tot i que encara cal fer una a v a l u a c i ó d e l s danys i veure per on ha de co­mençar la recons t rucc ió , de momen t tot és necessari i per això cal que tots hi col · labo :

rem". El rector de la parròquia ha r e c o r d a t t a m b é la i m ­portància que té Montse r ra t ja que "tant la muntanya com el monestir són un símbol, un lloc e m b l e m à t i c per Cata lu­nya i pels catalans".

A banda de l concer t , to tes les persones que ho vulguin també podran fer la seva apor­tac ió e c o n ò m i c a al c o m p t e cor ren t Sant Cugat Solidària amb Montserrat (2074 - 0012 -1 - 9 - 2 1 1 7 7 3 0 9 9 6 ) de la Cai­xa de Pensions. Per promoure aquesta participació, les ent i ­tats organitzadores de la ini­ciativa i l 'Ajuntament de Sant Cugat han iniciat una crida en­viant cartes tant a les empre­ses i ent i ta ts f inanceres com a la societat civil per donar a conèixer la campanya solidària i demanar la col·laboració de tots els santeugatencs.

PATUFET particular

San'vOrdi,22·Tei 93 674 12 39

O F E R T E S

SE NECESITA

Administrativa con experiència

Zona de ttobajc: Rubí

Edad: 20-25 anos

Incorporación

inmediata

ENVIAR Currículum Vltoe o

Pol. Ind Cova Solera

C/ Roma, noves 4-M

08191 Rubí

BOTIGA D'ARTICLES

pet a festes L

Lla.nxln.Ad.uH.es

molt nova i cèntrica per no poder atendre

Tel. 655 17 52 48

S|j§t : |p:; *p:

nflTIUE TEflCHER R C Q U I R E D

• E.F.L. • Work In Sant Cugat

609 603 200

> ZONA DE TRABAK) RUBf

!' HQgAiyg m f e n a s y tardes '

• INCORPORACIÓN inmediata

%*m**mmVt4>·W * * COM JC*M 38«l *u8l

ELS4 CANTONS Dijous, 22 de juny del 2000 19

w

Mi

\f r > &JÍ

Pregunta:

'Hollywood fantasmal'. fi Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions. Quina d'aquestes anècdotes no és certa?

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Wayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat. 2. fl la primera casa d'en Groucho IHarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'. 3. El culte a Eluis Presley barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

%•<

r

\ ^ \ \ -# os Í . 9 S W - ' - » • " • — S M ^

BSO 'THe HURRICMIE'

Lot dues pel·lícules Filma»

20 Societat U S /CWTONS Dijous.» de juny del 1000

P u b l i c a c i ó

L'Ajuntament presenta el primer número del nou butlletí municipal No prospera la proposta de F oposició de fer un consell editor

El min butlletí 'serií trimestral F:\.L.

K.C. - Sant Cugat -

Sant Cugat Avui és el títol de la nova revista d'informació muni­cipal que ha presentat aquesta mateixa setmana l'Ajuntament de Sant Cugat. La publicació, que tindrà una periodicitat tri­mestral. s'enviarà a totes les fa­mílies del municipi amb l'ob-jectiu d'informar-les sobre els projectes que s'estiguin duent a terme i sobre els serveis i les ins­tal·lacions municipals de la ciu­tat.

"Aquesta és una revista bàsi­cament informativa", va expli­car la regidora de comunicació,

Marta Subirà, durant la presen­tació del butlletí. "El que volem és crear una eina que concentri tots els mecanismes d'informa­ció i comunicació de l'Ajunta­ment i reunir-los en un sol pro­ducte: una revista que arribi a tothom". Amb aquesta finalitat, la rev ista té una tirada de 20.000 exemplars , dels quals 18.556 s'enviaran per co-

també amb diferents espais de­dicats als districte, les entitats o l'oposició municipal i inclou fu­lletons i grapables sobre temes determinats com ara el tanca­ment al trànsit del centre urbà. Aquesta publicació tindrà una periodicitat trimestral i un cost de més de 4 milions anuals.

La iniciativa d'editar un but­lletí municipal

rreu a cada una de Subirà: "Vokf?l Crear h a c s w t b c n r c

les famí l ies del municipi, mentre q u e els 1.444

. buda pels grups

una eina que concentri de i-oposició, ja que totes les for-

exemplars restants es podran consul­tar a les diferents instal·lacions mu­nicipals.

Pel que fa als te­mes i al format la revista Sant Cugat Avui, aquesta és presenta en format din A4 en color i planteja temes d'interès per als ciutadans com poden ser la Festa Major, la recuperació del Monestir o la campanya de separació de la brossa orgànica. D'altra banda, la revista compta

tots els mecanismes d'informació de rAjuntament"

mac ions van coincidir a des­tacar la necessi­tat d ' in formar els ciutadans so­bre els projectes i les actuacions

que es facin des de l'Ajunta­ment. Tot i això, PSC i KRC van presentar al ple de dilluns una moció per a la creació d'un con­sell redactor -o un consell edi­tor- del butlletí que actués com "un mecanisme per garantir-hi la participació de tots". Aquesta

proposta va ser rebutjada per l 'equip de govern perquè, se­gons va explicar Marta Subirà, "ja hi ha un òrgan, el consell ge­neral de l 'OAMCIC, que s'en­carrega de fer el seguiment de tots els e lements informatius, com el butlletí o l'emissora mu­nicipal". Subirà va afegir que aquest consell es reuneix cada dos mesos i que, per tant. i trac­tant-se d'una revista trimestral, "els continguts ja estan garan­tits". Davant d'aquesta resposta, el portaveu socialista, Jordi Me-n é n d e z , va recordar q u e la presència de tots els partits i de les associacions ajudaria a ga­rantir un equilibri de la infor­mació i va assegurar que "un òr­gan com el que hem proposat només es pot rebutjar des de la por a la participació i la trans­parència". ERC i IC-V, per la seva banda, van demanar a l'e­quip de govern que el consell general de l 'OAMCIC, si ha de ser qui s'encarregui de fer el se­guiment del butlletí, es reunei­xi amb una major regularitat.

S e r v e i s

Els més petits de Sant Cugat ja tenen la seva

6Guia de Serveis'

K.C. -Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat va presentar dimarts una nova guia de serveis per a la primera infància on es recullen les diverses activitats i els serveis que s'ofereixen a la ciutat per als nens de menys de 3 anys. La guia compta amb una tirada de 3.000 exemplars, que es distribuiran entre totes les famílies del munici­pi que tinguin fills dins d'aquesta franja d'edats.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és informar els pares i familiars sobre les diverses activitats, programes i serveis que hi ha al municipi per als nens de 0 a 3 anys. Així ho va ex­

plicar la regidora de Serveis Perso­nals, Àngels Ponsa, que va destacar que "la nostra voluntat és construir entre tots una ciutat per als nostres infants, que Sant Cugat esdevingui cada dia més un espai segur i edu­catiu on els nens trobin una resposta als seus interessos i necessitats". Amb aquesta finalitat, la nova pu­blicació compta amb una tirada de 3.(XX) exemplars i es distribuirà en­tre les famílies de la ciutat que tin­guin fills de menys de 3 anys. tam­bé podrà consultar-se a les instal·lacions amb serveis per aques­ta franja d'edat.

L'edició de la nova Guia de Serveis per a la Primera Infància s'inscriu dins un Pla a la Infància que està

I M presentació de la iina n^n/na la MM tem elaborant l'Ajuntament amb l'ob­jectiu d'oferir unes millors condi­cions per al desenvolupament dels infants i garantir l'existència d'uns serveis de qualitat, tant públics com privats. "Des de l'Ajuntament hem prev ist un augment de places de les escoles bressol, una major difusió del coneixement del món de Tintant

HI, 'I.' /,',!"''• l'.ih iuit< jx: a/\inii' I XI

i la creació de serveis alternatius), com els serveis d'orientació fami^ liar", va assegurar Ponsa. Kntre els diversos serveis previstos per l'ej-quip de govern, la regidora de Ser-veis Personals va destacar la nova bebeteca, inaugurada cl mes de fe­brer passat i que. segons va dir, "està tenint una bona acollida".

L'Ajuntament

anuncia solucions

per a l'accés de

l'Angeleta

K.C. -SantCuaat-

LAjuntament incrementarà els efectius policials a l'avinguda Rius i Taulet. a l'alçada de l'IES Ange-Icta Ferrer, amb l'objectiu de re­duir el nombre d'accidents que hi ha en aquesta zona. Aquesta és una de les mesures previstes per l'exe-cutin local davant les demandes dels pares i professors, que des de fa temps reivindiquen més segu­retat als accessos al centre.

Fa dues setmanes, la junta de TA­PA de l'Angeleta Ferrer va presen­tar a l'Ajuntament 376 signatures demanant mesures per reduir la v e-locitat dels vehicles a l'avinguda Rius i Taulet, al costat de l'institut. Aquesta petició estava motivada pel nombre d'accidents que hi ha­gut als voltants del centre, el darrer dels quals va ser el passat diven­dres, quan un estudiant que anava amb moto va xocar contra un altre vehicle i va resultar ferit. Davant d'aquesta situació, el regidor de Se­guretat Ciutadana i Mobilitat, Jor­di Farrés, ha assegurat que s'incre­mentarà la vigilància policia) i que és previst d'instal·lar-hi un radar mòbil, cedit per la Direcció Gene­ral de Trànsit. Farrés ha afegit tam­bé que "el problema ja s'ha plan­tejat a l a Comissió Tècnica de Mobilitat i estem pendents del seu dictamen. Una possibilitat seria po­sar una sèrie de radars fixos o in­corporar elements físics a la calça-da que obliguin a reduir la velocitat".

Des de l'associació de pares del centre, han manifestat, però, la seva sorpresa, ja que segons un dels membres de la junta. Àngel de Vi­cente, "nosaltres no hem rebut cap resposta al document que els vam entregar". De Vicente ha afegit també que "sembla que l'Ajunta­ment no es pren seriosament aquest

j|jjQj^iiPViJB%nKr Ofertes recomanades 'jm j|jjQj^iiPViJB%nKr Ofertes recomanades 'jm à^ESBBBSÈÈi

CE.NTRE_DE_ LAJ.M_AT.GE HjBKS ÍZPSMaw-i .

^ B *ï

Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 - Soni Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

Hflcligital H te" distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat fenttK Espia 928

Í9MÚ *tB«,«w nclòsl

i 1 ^

P»ntM Espí» IJ8

2 2 . 5 0 0 Dt«. ítwtarti.1

P I '

ELS</C4IYroiNS Dijous, 22 ttejuny del'2000 Societat 21

G u a r d o n s

La Fundació Rafael Peris premia 4Xaloc' de Ràdio Sant Cugat

Lespai rep Faccèsit al millor programa sociocultural

MAGDA MKNPHZ

El programa Xaloc de Ràdio Sant Cugat va rebre l'accèsit al millor programa, dilluns a la nit, a l'entre-ga dels premis de la Fundació Ra­fael Peris. La raó per atorgar-li aquest premi, que ascendeix a 50.000 pessetes, va ser la valoració del seu contingut social i cultural.

"És un bon començament, un re­coneixement de la feina feta, que ha esta molta i gens fàcil", assegu­rava una de les directores i presen­tadores de l'espai, Laia Farrés. Xa­loc fa un recorregut per pobles i ciutats catalanes a través dels seus escriptors i les seves tradicions. A més, l'espai també fa un repàs al més representatiu de cada localitat i un apunt històric. El director en funcions de Ràdio Sant Cugat, Al­bert Mallol va destacar "la qualitat del programa, que és fruit de la de­dicació i professionalitat de les seves autores", Laia Farrés i Eva Rome­ro. En el seu discurs, Mallol també va agrair a la Fundació Rafael Peris la concessió d'aquests premis, que

'Xa/w' s'emet a Ràdio Sant Cugat dn de febrer d'aquest ari \ !•'()'I'() X.I..

"són un estímul per als mitjans de comunicació locals". A més va apro­fitar la presència del Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, per fer pa­lesa la manca de recursos de què es disposa als mitjans municipals en general. Vilajoana va respondre al director en funcions de l'emissora

local assegurant-li que "recordo que RSC sovint guanya premis, i això vol dir que esteu fent una gran tas­ca que crec que heu de seguir fent i se us ha de valorar". El guanyador en aquesta categoria, de contingut social i cultural, va ser Notícies d'un segle de Catalunya Informació.

Tercera Creació d'un campanya de servei solidaritat amb d'acollida l'illa de Cuba d'animals

E.C. M. M. -VaMorelx- -Sant Cugat-

El pastor de l'Església protes­tant de Valldoreix, Josep Monells, és aquests dies a Cuba, on ha viat­jat per portar material sanitari i ajuda econòmica per als nens de diverses ciutats de l'illa caribe-nya.

Aquesta és la tercera vegada que l'església protestant de Valldoreix organitza una campanya solidària per ajudar la població cubana. En aquesta ocasió, Monells ha viatjat amb més de 100 quilos de medi­caments, valorats en dos milions de pessetes, que seran gestionats i distribuïts per diversos hospitals des del Centre Martin Luther King. D'altra banda, el viatge de Monells també servirà per portar una primera part d 'una ajuda econòmica destinada a alimentar durant tot un any prop de 2.000 nens de 4 c iu ta t s c u b a n e s . Aquests diners, recollits des de l'església protestant de Valldoreix, provenen de la mateixa comuni­tat religiosa però també de diver­ses empreses i particulars.

L'Ajuntament de Sant Cugat es va comprometre en el ple muni­cipal de dilluns a treballar amb la Diputació de Barcelona i el Con­sell Comarcal en un projecte de creació d'un servei integral d'a­collida d'animals. Aquesta pro­posta, aprovada amb els vots fa­vorables de l'equip de govern, era una alternativa a la moció d'ERC, que volia la creació d'un refugi a la ciutat.

El regidor de Medi Ambient i Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, va assegurar que la proposta d 'ERC tenia "un cost massa ele­vat" i que per això creaven aquests serveis, que contemplen la conscienciació ciutadana, l'es­terilització dels animals i la col·la­boració amb els òrgans supramu-nicipals. Per la seva banda, ERC va votar en contra de la moció al­ternativa, ja que consideren que l'equip de govern "no adopta cap compromís en ferm". La resta de partits de l'oposició, PSC i IC-V, es va abstenir.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

* * • A E.S. CENTRE t S i a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

22 Societat U S / CANTÍ HSS i)ijo«s, 22 d, •juny del2000

n q u e s i a

Creu que hi ha prou serveis per fer

front a la violència domèstica?

Tot i que la majoria de persones coincideixen a afirmar que està previst crear nous serveis per atendre i tractar els casos de violència domèstica, l'opinió general és que, actualment, a Sant Cugat no hi ha prou mecanismes per afrontar aquesta problemà­tica i que la gent tampoc té coneixement de les opcions de què disposa.

( uluiiibnt amb luiinlhuia domèstiai FOTO.X.I.

M E R C È CONESA

T I N E N T D'ALCALDE D'IGI ALTAT

"L'educació i la informació en igualtat i respecte a les persones serà el que ens ajudi a reduir la violència domèstica. Cal promou­re més programes de prevenció implicant-hi els més joves."

AMPARO INGLÉS

DONES CREL D'EN BLAI

"A Sant Cugat no hi ha res, s'està treballant per crear serveis però en­cara no hi ha res per ajudar les per­sones que necessiten parlar, un ad­vocat o posar una denúncia per violència domèstica."

ALFONSO CARBALLO

RESPONSABLE POLICIA NACIONAL

"En una reunió a la fiscalia de Terrassa es va decidir tramitar una còpia de tots aquests casos a la mateixa fiscal. Jo crec que això és un pas perquè, així, els pro­blemes queden recollits."

GRISKLDA M A R T Í

PRES. C O O R D . AMPAS

"Jo no sé que hi hagi serveis d'a­quests al municipi, però tampoc els he necessitat ni me n'he infor­mat. Sí hi són, però potser caldria fer-ne més ressò perquè la gent ho sàpiga, que sàpiga que n'hi ha."

MONTSERRAT ESPANYOL

P R E S . ATENA

"Jo diria que ara Sant Cugat no pot afrontar el problema de la violència domèstica, no hi ha in-ffaestructures. Però s'està en vies de posar-hi remei, crec que s'està iniciant un servei d'acollida."

X e r r a d a

La reflexió sobre la violència

domèstica centra la xerrada d'Atena La xerrada ha tancat la temporada d'activitats, que es reprendran al setembre

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

La violència domèstica va cen­trar la xerrada mensual que orga­nitza Atena-Dones de Sant Cugat. I ,a conferència va anar a càrrec d'u­na de les membres del grup Ta-maia, que està especialitzat en el tractament dels problemes de violència d'aquest tipus. Aquesta conferència tancava les activitats de la temporada-d'Atena i s'ins­criu dins la campanya de la Marxa Mundial de les Dones 2000.

El principal objectiu d'aquesta xerrada era sensibilitzar la societat sobre aquest problema. "És un bon tema per tocar perquè sembla que no es gosi gaire parlar d'això", ex­plicava la presidenta d'Atena, Montse Espanyol. "A més, d'a­questa manera també hem fet un primer pas per donar a conèixer aquest grup, on la gent que pateix aquest tipus de violència es pot adreçar", afegia.

La ponent, Anna Chavarrías, va explicar que es tracta d'una pro­blemàtica molt complexa que no

A n i v e r s a r i

Ttimtiiei i n atendre /'any passat unes 150 consultes per agressions F: X. IA RROSA

només afecta les classes baixes o les famílies desestructurades. A més. també va afegir que no és vàlida l'excusa que "és la dona qui pro­voca", perquè "no cal fer servir la violència per aconseguir allò que es vol". Chavarrías també va desta­car la dificultat de recuperació dels violents, ja que és un problema cí­

clic difícil d'erradicar. Després del parèntesi estival Ate­

na reemprendrà les activitats par­ticipant a les jornades de la dona que organitza l'Ajuntament amb una conferència sobre la dona i l'e-conomia, amb la doctora i profes­sora de l'UB Cristina Carrasco, el dia 20 de setembre.

El Cor de Missa Major

celebra 13 anys amb

un concert especial

M A G D A M É N D E Z

- Sant Cugat -

El Cor de Missa Major de Monestir va celebrar d iumen ge passat el seu tretzè aniver suri amb un concert especial. A la missa de dotze els memt bres del cor van interpretar al* guns moviment s de la Missa Pontifica/is, de Lorenzo Pero-si, davant de centenars de per­sones que assistien en aquells moments a l'ofici religiós.

La missa del pun t del mig­dia de d i u m e n g e , que es va ce l eb ra r el cap de s e t m a n a passat al Monestir, va ser mé$ peculiar del que és habitual , El Cor de Missa Major va voí-ler c e l e b r a r els s eus t r e t z e anys d'activitat ininterrompu­da d 'una manera especial. Per aquest motiu, l'ofici de dotze de d iumenge va ser cantat, í la vintena de membres del cor van interpretar diferents mo­viments de la peça de Loren­zo Perosi. Concre tament van ser el Kyrie i el Sanctus-bene-

dictus de la Missa Pontiftcalis d 'aquest autor.

D ' a q u e s t a manera es com­memorava l 'aniversari de la formació, q u e va néixer l 'oc­t u b r e d e 1987 de la mà d e mossèn Juli. La tasca originà­ria d ' aques t grup era animar amb els seus cants la celebra­ció eucarística de d iumenge a les dotze i d'altres solemnitats rellevants de la parròquia de Sant Pere d 'Octavià.

L'activitat del cor s'ha por­tat a terme de manera conti­n u a d a d e s d ' a q u e l l a da ta , i s'ha ampliat fins a vint m e m ­bres, que actualment estan di­rigits per la soprano santeuga-tenca Marta Munoz.

Cada se tmana el grup pre­para dues composicions a qua­tre veus q u e s ' in te rp re ten a l'ofertori i al m o m e n t d'acció de gràcies, després de la co­munió. Aquest treball es con­creta ac tualment amb un am­pli r epe r to r i de la formació coral q u e a s c e n d e i x a m é s d 'un centenar de peces .

&S4CAIVroNS Dijous, >> de juny tiri >00ü Societat 23

C o n f e r è n c i a

Balanç positiu del cicle de xerrades dedicat a les dones de Pedat mitjana

Els Amics de la UNESCO es plantegen repetir el tema l'any que ve

E.C. - Sant Cugat-

Una xerrada sobre H i l d e l -garda de Bingen va posar di­jous passat cl punt final al ci­cle de xerrades sobre dones de l'alta edat mitjana qtie ha­via o r g a n i t z a t l 'Assoc i ac ió Amics de la U N E S C O Vall-dorcix-Sant Cugat.

Durant la conferència, la filò­loga Isabel Segarra va parlar de la figura d 'Hildelgarda de Bingen però, sobretot , de la seva aportació en els camps de la literatura, la poesia, la mú­sica i la rcligó. "Va ser una per­sona excepcional" , comenta­va després la presidenta dels Amics de la U N E S C O , Mont­serrat Rumbau, que va afegir que "ha estat una xerrada molt i n t e r e s s a n t , ja q u e a q u e s t a dona tenia una sensibilitat ex­t rema i va ser molt valorada pels seus escrits i pels seus co­neixements de medicina".

Amb aquesta conferència, els Amics de la U N E S C O i l'Ar-

Segarra va cloure el cicle F:X.L.

xiu Nacional de Catalunya van posar fi al darrer cicle de con­ferències de la temporada, que havia estat dedica t a les do­nes de l'alta edat mitjana i en especial a les figures d 'Emma i Ermessenda de Barcelona, i a H i l d e l g a r d a d e B i n g e n . "Han estat tres conferències molt especiali tzades, dedica­

des a una època molt concre­ta; però estem molt contents , la veritat és que la valoració és molt positiva", assegurava Montser ra t Rumbau, que es mostrava molt satisfeta, tant per l'assistència i la participa­ció del públic com pel nivell de les ponències.

La presidenta dels Amics de la U N E S C O va explicar tam­bé que davant la bona acolli­da que han t ingut els dos ci­cles dedicats a les dones que ha organitzat l 'associació, la temporada vinent segurament repetiran la temàtica, tot i que en aquesta ocasió se centraran en t emes més actuals. Rum­bau va destacar també que les tres conferències d'aquest dar­rer cicle es recolliran en un dossier j un t amen t amb dues de les xerrades sobre la dona que ja es van fer l'any passat. " P e n s e m que és in teressant donar-ho a conèixer, que que­di per escrit per a totes les per­sones que hi tinguin interès o ho vulguin consultar".

Final de c u r s

Exposició de fi de curs dels tallers del Centre

Cívic de les Planes

Amb aquesta expòsit té s'htm tatuat els tallers del Centie Crt u h 0T0: E. F

MAGDA MKNDKZ

Amb el mes de juny arriben per a gairebé tothom les esperades va­cances. I per celebrar-ho, el Centre Cívic de les Planes va voler oferir una mostra d'alguns dels treballs que

s'han portat a terme al llarg d'aquests mesos als tallers del districte. Peces de costura i quadres comparteixen espai en aquesta peculiar exposició, que va tancar les activitats regulars del Centre Cívic. Un ball popular amb el gnip Postres de Músic va ser­vir com a cloenda dissabte a la nit.

. 1 la Floresta també van celebrat illwaldt mi. I-OIO /• Dl \RD /• I A7.\ ) /-.S

Varietat al final de curs florestà

El Centre Cívic de la Floresta va ser l'escenari dissabte a la tarda d'un ampli ventall d'activitats per celebrar el final de curs. Els més petits van encetar les actuacions amb la representació d'una obra de teatre. Més tard va ser el torn de l'actuació de dos grups de dansa i d'un re­cital de guitarra. Aeròbic i curtmetratges van completar el festival.

1 banda deia teta piopiaiiitnt tbta. lambéi\ la poder leun una mostra dib treballs realitzats F()TO:XAYI IARROSA

Música i ball per tancar el curs a Mira-sol

Com la resta de districtes, Mira-sol no es va quedar enrere a l'hora de celebrar el final de curs. Els nois i les noies que durant tota aquesta temporada han treballat als diferents tallers que s'im­partien al Casal Cultural del districte santeugatenc van poder mostrar els seus fruits dilluns en aquesta festa, que donava el tret de sortida per sa les vacances. La festa va arribar al seu punt culminant , amb un ball, un berenar popular i jocs infantils, dilluns a la tarda. /M.M. (Mira-sol)

C&TALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: fmm, Oro. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

CONEIXEU-NOS, ESTÏM AL VOSTRE SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

24 Societat ELS /C\1\T<)NS /),,» ' dr/u»y del Jí\V

C à s t í m e i o S a f? í ü g a t

Gerald Patrick Fannon. Programador del Centre Cultural

"Quan ets lluny del teu país, les teves arrels et reclamen de tant en tant"

L'actual programador del Teatre-Auditori va presentar-se al 'Càsting' de Rà­

dio Sant Cugat el 22 de maig d'aquest any. Segurament un dels perso­

natges més polifacètics dels que s'han atrevit a passar-lo. Amb una faci­

litat extraordinària per als idiomes (domina el castellà, el català, el francès.

l'italià, el portuguès i, evidentment, l'anglès), ha exercit de professor,

d'intèrpret, de traductor, entre d'altres. La seva tesi doctoral sobre el pa­

per de Dulcinea del Toboso a 'Don Quijote de la Mancha' el van fer ate­

rrar per primera vegada a l'Estat espanyol. Des de fa quatre anys viu a la

Floresta. A més, ara ha presentat una obra teatral escrita per ell mateix

sobre Montgomery Clift a productores de Nova York, Londres i Dublín.

\ I \ ( , D \ M I A D K Z

-Sant Cugat -

Kl meu nom ésíierald Patrick Fan­non. Vaig néixer a I ,ecds, Anglater­ra, cl 10 de marc del 1%2, sóc pei­xos. Kl meu estat civil és... bé... diria que ajuntat, i tinc quatre fills. Sóc programador teatral. - Continua celebrant les tradicio­nals troballes familiars que agraden tant als irlandesos? Ja fa temps que haig de fer que vin­guin els amics aquí. perquè no tinc temps d'anar-hi. Aleshores em ve­nen a visitar a la Floresta i aprofi­tant un pati bastantguapo de la casa on vivim, allà muntem festes irlan­deses de tant en tant. - Per què es tan important la fa­mília per als irlandesos ? Suposo que és una qüestió cultural. Es un país molt religiós, i hi ha mol­tes famílies nombroses i acostumen a estar molt unides. Suposo que és la tradició, i és una cosa que real­ment atrau. 'Fot i que ets lluny del teu país, les teves arrels es fan sen­tir dins teu i et van reclamant de tant en tant. Ks veritat que la famí­lia és molt important i als pobles en­cara més. I jo sóc de poble total: sóc de família pagesa i de l'oest d'Irlan­da. - Vostè diu que les famílies acos­tumen a ser molt nombroses, però al seu nucli familiar tan sols eren dos germans... Sí. perquè suposo que els pares es van deixar encomanar una mica per la manera de fer anglesa. Es van conèixer en un ball d'irlandesos a Leeds i va resultar que eren de po­bles veïns. Quan es tenien dos fills ja es deia prou i es feien servir mè­todes anticonceptius, que a Irlanda ja era més difícil, i mal vist. Per exemple, la meva tieta ja tenia set fills i aleshores podia optar pels an­ticonceptius, però per vergonya no ho feia. Així que resulta que al fi­

nal. com que nosaltres enviàvem la premsa anglesa cada setmana, la meva mare posava una carta a dins i. a més, també hi ficava uns con-dons a dins per la meva tieta.

- Què fa mi exfutl>olista progra­mant al Centre Cultural? I lome, fa molt de temps d'això. Tro­bo a faltar jugar futbol, fins fa sis anys encara jugava a futbol sala. Es un salt massa gran. Sempre m'ha atret molt la cultura i la màgia del teatre. De sobte, em va sortir aques­ta opció i vaig venir a viure aquí.

- Com va conèixer en Tom Seix? Fa uns deu anys que treballava en un col·legi britànic a Sarrià i tenia el seu fill a la meva classe. Resulta que un dia el seu fill Víctor, amb set anys, un dia estava cantant per casa Stran-gen in the night..., i en Tom li va dir que què cony feia cantant aquesta cançó. I es veu que també li va dir que a la meva classe, quan estaven berenant, van escoltar el Rèquiem de Fauré. I el Tom va al·lucinar una mica. A través d'un altre amic ens vam conèixer. Sempre em tenia al dia del que passava al teatre i em va ajudar amb el meu article sobre te­atre a Barcelona que jo estava escri-

Ftiniion iii tstu/inii i/humà n In l mitrsi/a/di Diu ham l'OIX). XAM LARROSA

cap de les dues coses. Això sí, tre­ballava bastant en les traduccions de ressonància magnètica. Treba­llava en un centre de Pedralbes i co­neixia tots els jugadors del Barca, perquè anaven tots allà. Feia tra­duccions pera publicacions capda­vanteres del sector, i s'hi treballa bé. - Quan anava a la Universitat de Durliam també va formar part d'un grup de música... Sí, 'l'he Fat's Elvis Període, que sig­nifica "el període gras d'Elvis". Era un grup una mica heavy, cançons molt poètiques, però de vegades força duretes. Amb aquest nom vo­líem deixar veure que ens agradava la canva.

vint per a la revista Time Out. I un dia em va comentar de fer de eo-programador del Teatre-Auditori de Sant Cugat, encara que ja hi havia vingut anteriorment com a espec­tador.

- Creu que la destitució de Seix ha estat per problemes personals? Jo sé que en Tom té altres projectes i és una senyor que té molta visió, molt intel·ligent. La veritat és que és una mica culinquiet.

- També ha fet traduccions, no sé si encara en fa. Però com s'atre­via a traduir textos de medicina si utilitzen uns termes tan tècnics? També domina de medicina? Realment m'hauria encantat. Per­què primer volia ser metge..., i des­prés pilot d'avió i no em va sortir

Les preguntes de La Veu - Hem de veure ek especta­cles que a vostè li agraden? De vegades sí, però no tots. Està molt bé que una cosa t'a­gradi però jo sempre intento pensar en una programació va­riada en què hi hagi especta­cles que agradin a tothom.

- Per què no estan programa­des les companyies de Sant Cugat al Teatre-Auditori? Bé, ara comencem etapa nova i jo confio que serà així. Jo sem­pre he tingut la voluntat de pro-gamar-les i em sembla que ja tenim reunió concertada amb

les entitats per parlar-ne. Crec que hi ha molt de talent, a Sant Cugat. - Com esperen afrontar la da­vallada de públic que ha patit el Teatre-Auditori? En general, jo crec que el que s'ha de donar és una programa­ció variada i que atregui la gent. Potser el que sí s'està mirant és fer un trimestre d'avaluació de trimestres passats i contactar amb amb els abonats i amb el públic. A veure si arribem al pú-blic, com en altres ocasions, i tornen al teatre.

Les proves

JORDI RAMOS

- En la primera prova, va haver de demostrar les seves qualitats com a escriptor plantejant el guió d'una pel·lícula. EI resultat va ser una comèdia romàntica pro­tagonitzada per Daniel Day Le-i wis i Julià Roberts. -Vam voler aprofundir en la seva afició musical tot fent-lo cantar el que podria ser la representació europea en un festival mundialj de la cançó. En va cantar una d'ir-i fandesa que parla del terrorisme.}

'Càsting' s'emet e/s dilluns de 23 a 24 h Repetició de l'entrevista a Elsa Ankà,

dissabte a les 14 ha RS(\.

"Vaig ser 'punk' però sense disfressar-me"

EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat -

- A coiúnuació ü diré una sèrie de noms i me n'haurà de dir IUI adjectiu: - Dulcinea del Toboso: Quixotesca. - h'eds: United. - Elvis Prcst/ry: Pelvis. - l·idl'J/w//v.'Tanga negra amb bel­em. - l'odosobri mimadre: Pel·lícula amb

algun defecte.

- Calixte Hieito: (ïenial. - Time Ou/: Molt informatiu. - Tom Seix: Molta visió. - (lerald Patrick Eanium: Fa cl que pot. - Àngels Punsa: N lolt càlida. - Els Beatles o els Rolling? - Ks molt difícil. M'encanten tots dos. - Anglaterra o Irlanda? - Nostàlgicament Irlanda. - Com va descobrir que una pin­ta serveix per pentinar-se? - (Riu). Fa bastant. - El programador del Centre Cul­tural va ser 'punk'? - Sí, però sense disfressar-me. M'en­cantava. - A quina edat es va independitzar? - Als 18, quan vaig anar a la uni­versitat. - Els anglesos que van a Salou a l'estiu són com vostè? - No. Hi ha molts tipus d'anglesos i malauradament hi ha un tipus de turisme que es ven molt barat des d'allà, que pona els hoolïgans i no els més o menys educats.

- Vostè veu molt de teatre gratis, oi? - Sí, de vegades pateixo perquè veig coses bastant dolentes i pateixo per la gent que hagi pagat per veure-ho, quan jo ho he vist com a progra­mador.

- Com va conèixer Rafa Sànchez de La Unión? - En un dúplex a la Puerta del Sol. Jo vivia a la part de dalt i ell a la de baix amb la seva nòvia. Quan anava al lavabo, passava per davant de la seva habitació i els veia com Déu els va portar al món.

- Ja han decidit com es dirà el fill que esperen and) la seva dona? - Ho estem mirant, en tenim qua­tre o cinc. Potser quatre o cinc. - Què hi té a veure la seva pro­fessió de programador amb la seva afició per la informàtica? - Fa que tot sigui més senzill. La in­formàtica em sembla bestial.

RSC TOTA LA M a M i f t C t O DE SANT (6U6AT • fc* «ItWM» MÚSICA * iSPOBt l RADIO SANT CUGAT

i t

ELS /CAIYTONS Dijous. 22 de juny de 2000 25

SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT

Benvolgut conciutadà,

La catàstrofe que els aiguats del dia 9 de juny han causat a Montserrat —monestir que ha estat sempre lligat i compromès amb la historia del nostre pafs— i a altres indrets de Catalunya és la raó per la qual algunes associacions de Sant Cugat s'hagin decidit a preparar un acte de solidaritat. Les associacions que signen aquesta carta desitgen també que totes les altres associacions i tots els ciutadans de Sant Cugat col·laborin en aquest acte.

Creiem, doncs, que la societat civil de Sant Cugat, en les seves diverses vessants com són les associacions culturals, cíviques, empresarials, religioses, polítiques i el contingent universitari i artístic, té una bella ocasió per a manifestar la seva solidaritat i subvenir, d'una manera especial, a les necessitats materials sorgides de les tempestes recents.

Amb aquest mateix esperit, una sèrie de músics de gran prestància d'aquesta ciutat i de fora ha posat magnànimament a disposició dels santcugatencs la seva art interpretativa i ha dissenyat un esplèndid Concert per al

dia 5 de juliol, dimecres, a les 9 del vespre, a l'església del monestir de la nostra ciutat.

Aquest concert comprendrà obres de cant, flauta i piano, que seran interpretades pels mestres Francesc Garrigosa, Claudi Arimany, Antoni Besses (coordinador) i Miquel Villalba. Els mitjans de comunicació en publicaran el programa concret.

Davant, doncs, d'aquest fenomen unitari i ciutadà, demanem a les empreses i entitats financeres de Sant Cugat que participin en aquest acte cívic contribuint econòmicament i generosament, per tal de subvenir a les necessitats més immediates amb què es troba Montserrat. Igualment, també demanem a les associacions i ciutadans la seva col·laboració econòmica més generosa. El compte corrent bancari obert per a les donacions és el següent:

SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT 2074-0012-1-9-2117730996

Creiem que aquest acte solidari amb Montserrat és un gest tan significatiu que, sens dubte, contribuirà molt positivament a fer de Sant Cugat un bressol i un exemple d'autèntica conscienciació ciutadana i de sensibilitat social. Esperem i desitgem que també altres ciutats i pobles de Catalunya se sentin encoratjats a emprendre accions similars.

26 Societat FLS4C4IYTÜNS Dijous. 2> dt juny del >Ú00

Gaudeix de la Festa

més Major! L L I ,"N

Divendres 23 de juny, nit Venda anticipada E les mateixes Carpes.

Informació: 9 0 2 10 2 0 0 2

AUTOPISTA A-7 • Sort ida Rubi-Sant Cuejat -

Entre el Sant Cugat Centre Comercia l

i la Discoteca CHIC Sant Cugat (E-9 Sortida 5

Túnels de Vall v idr iera)

ELS ÍCAJYTONS Dijous, 21 de juny del 2000 Societat 27

n

L'ESPORT TÉ MOLTA DIR

La quarta edició dels Premis Esport en Marxa va posar el seu punt i final en

aquesta temporada 1999/2000 ami? la Gran Nit de rEspot? de Sant Cugat, on es van

lliurar un total de 23 guardons, distribuïts en set categories. Unes 300 persones del món de Fespo/t local van donar-se cita al CAR.

Pàgines 28 i 29 FOTO: XA VI I.ARROSA

els mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

U S I CANTONS

28 Dijous, 22 de juny del 2000

P r e m i s E s p o r t en Marxa 2 0 0 0

Sant Cugat vibra amb Pesport La Gran Nit de l'Esport lliura 23 guardons als millors esportistes i clubs locals

La IV edició dels Premis Esport en Marxa va entregar diven­

dres passat un total de 23 guardons als esportistes i entitats

que més han brillat aquesta temporada 1999-2000. El Centre

d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat va ser l'escenari, per ter­

cer any consecutiu, de la Gran Nit de l'Esport del municipi. Unes

300 persones van seguir en directe aquest certamen, que va

repartir 23 guardons distribuïts en set categories. Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, coorganitzadors d'aquests premis, van guardonar entre altres el millor esportista de Sant Cugat, pre­mi que enguany es presentava com a principal novetat Aques­ta distinció, doncs, va ser per a la jugadora i capitana del sè­nior femení del Club Voleibol Sant Cugat. Altres premis

significatius van ser per a la secció de Rítmica del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, per als dos sèniors del Patí Hoquei Club Sant Cugat, pera la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat i per a la golfista del Club de Golf Sant Cugat Paula Martí. Els Premis Esport en Marxa celebraran la propera temporada la seva cinquena edició.

Kls 14 guardonats amb el premi Max Individual. I Mitra Gallego, segona per la dreta a baix ja ha guanyat altres cops Josep Al. Vallès, director del 'TOTSantCugat' i ELS- 4CANTONS, amb Maria Tortosa

TKYi: Al.KX LÓPKZ

l-OTOS: XAY1 LARROSA

l ' n any més , Sant Cuga t va tor­

nar a vestir-se de gala d ivendres

passat en la Gran N i t d e l 'Esport,

un recone ixement públic als mi­

llors esportistes i clubs Urals d e la

t emporada 1999-2ÍXX). Els ux)r-

ganitzadors de la quarta edició dels Premis Esport en Marxa, Rà­dio Sant Cugat i Opel Autocugat, van lliurar un total de 23 guardons distribuïts en set categories. La cerimònia de lliurament de tro­feus va celebrar-se, per tercer any consecutiu, a la Sala d'Actes del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat amb la presència d'unes 3(K) persones.

L'acte va ser presidit per Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Alfredo Bergua, regidor d'Esports, Juan Manuel Lumbreras, direc­tor general d'Opel Espanya, Jo­sep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat, Francesc de Puig, di­rector del CAR de Sant Cugat i també en aquesta ocasió repre­

sentant de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, i Albert Mallol, direc­tor de Ràdio Sant Cugat.

L'acte, que va durar poc més d'una hora, també va comptar amb l'actuació de l'actriu santeu-gatenca Sílvia Sevan i el quintet femení Luna Negra. Entre els

Lluís Recoder: "A qualsevol ciutat l'esport

és important, però a Sant Cugat encara ho és

més. Som l'enveja"

guardons, cal destacar el premi al millor esportista santeugatenc de la temporada, que va recaure a Maria Tortosa, jugadora i capitana del sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat. Enguany, l'or­ganització ha creat aquest nou pre­mi. Tortosa va reconèixer després de la cerimònia que "la veritat és que no m'esperava gens ni mica

aquesta distinció. No m'hauria imaginat mai que hagués sortit jo l'escollida". La santeugatenca, que també treballa en la forma­ció del voleibol de base de la ciu­tat, ha explicat que "durant aques­ta temporada li he dedicat moltes hores i molt del meu temps a l'es­port, tant a l'hora de practicar-lo com de treballar per la base, per la formació de noves jugadores". Fi­nalment, Tortosa ha assegurat que "com a santeugatenca de tota la vida em fa molta il·lusió que la meva ciutat em reconegui com una bona jugadora".

També cal destacar altres guar­dons importants que es van re­partir la Gran Nit de l'Esport. La secció de gimnàstica rítmica es­portiva del Club Muntanyenc Sant Cugat va tornar a ser pre­miada per tercera vegada, després de ser-ho també en la primera i segona edició, ambdues en la ca­tegoria mini. Divendres va rebre el premi Cugat, guardó que s'en-trega a clubs o esportistes que ha­gin fet una gran tasca en l'àmbit esportiu del municipi. En aquest

sentit, Paqui Leplat, màxima res­ponsable d'aquesta secció, ha dk que "en aquesta edició s'ha fet un reconeixement a tota la tasck dels set anys que portem fomen­tant la rítmica a Sant Cugat". Lq-plat també ha volgut matisar qufc "estem del tot convençuts que la base ho és tot".

Maria Tortosa: "Com à santeugatenca de tota la vida em fa molta il·lusió

que la meva ciutat em reconegui la feina feta"

Qui també ha estat guardonada en tres ocasions -concretament en les tres últimes edicions-, ha estat la jugadora de futbol de fa Penya Blaugrana Sant Cugat, Laura Gallego. I ho ha aconseguit en la categoria Max Individual. Gallego reconeix que "els Premis Esport en Marxa em motiven molt i guanyar un any més m'ha

fet moltíssima il·lusió". Per segon any seguit, el Patí Ho­

quei Club Sant Cugat també ha estat distingit en la mateixa cate­goria: la Max Col·lectiu. Si l'any passat era el sènior masculí "B", enguany han estat homenatjats els dos sèniors, el masculí i el fe­mení. Antoni Pérez, president de l'entitat, ha detallat que "amb aquests dos ascensos complim un projecte que vam iniciar ara fa quatre anys. Són els fruits del nos­tre treball constant".

Un dels guardons més esperats de la Gran Nit de l'esport va ser el premi Força, que va ser per a la Coordinadora d'Entitats Esporti­ves de Sant Cugat. El seu presi­dent, també Antoni Pérez, va des­tacar per damunt de tot que la plataforma esportiva "està total­ment lligada a la majoria de clubs esportius de la ciutat i això posa de manifest que nosaltres estem tre­ballant pels interessos dels es­portistes de Sant Cugat".

El premi Inter, per al millor es­portista local d'elit va ser per a la golfista Paula Martí.

ELS /CANTONS Dijous. 11 ttejuny flelli\\ Esports 29

/•/. M-IUDIS inavu/i i U mi ni Hi lPati Hoquei (,lub Sant Cugat ían irlneel' pienn \la\ (,<>l ledm de la ma di Invp Mami \'ig/i Francesc de Puig, directordel'CAR, lliura el'premi Intera la golfista l'aula Marti

l'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat va fer entrega del premi Fona a la (.ooidinadoia tíl ufitats F.sportives de Sant Cugat

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va comentar als parla­ments que els Premis Esport en Marxa "són una petita tradició a la nostra ciutat. Són uns premis que encara no són importants pels anys, però sí que ho són pels seus objectius, que són els de pro­moure l'esport santcugatenc". A més, Recoder va voler incidir en el fet que "a qualsevol ciutat l'es­port és molt important, però a Sant Cugat l'esport encara és més important, perquè Sant Cugat és una ciutat molt jove i és l'enveja de moltes ciutats. El nombre de practicants d'esport és molt sig­nificatiu i, a més, és significatiu pel nivell que s'ha assolit.

Per la seva banda, Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat, que des del primer moment sem­pre va apostat per aquests guar­dons, "els Premis Esport en Mar­xa és una cosa que porto molt a dins".

Finalment, Francesc de Puig, director del CAR de Sant Cugat, va adreçar-se també als assistents explicant que "pel CAR és un or­gull celebrar la Gran Nit de l'Es­port , especialment aquest any, que és un any olímpic".

Els Premis Esport en Marxa, que compten amb la col·labora­ció i el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat i també dels mitjans de comunicació locals TOT Sant

Cugtifi E L S 4 CANTONS, pretenen per damunt de tot promocionar i difondre l'esport local.

El premi al millor esportista de Sant Cugat va ser escollit per vo­tació popular. Així, Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat han vol­gut premiar la participació de la gent. Entre tots els que han votat es va sortejar diumenge passat en directe i en el programa de Rà­dio Sant Cugat, Esport en marxa tercera edició, un radiocasset Ken­wood amb carregador de CI>. El guanyador va ser Marc Albert Pi-neiro.

Els Premis Esport en Marxa ce­lebraran la propera temporada la seva cinquena edició.

Premis Esport en Manta 2000

Guardonats a la Gran Nit de l'Esport de Sant Cugat

PREMI MINI HANDBOL UE Sant Cugat

Equip aleví masculí de tennis Juanjo Gonzàlez del Club Natació Sant Cugat VOLEIBOL Equip infantil masculí de rugbi CV Sant Cugat (fem.) del Club Rugbi Sant Cugat Samantha Santamaría Equip juvenil femení d'hoquei CV Sant Cugat herba del Júnior Sergio Martín

PREMI MAX BÀSQUET UE Sant Cugat

FUTBOL Gerard Moreno

Sant Cugat Esport UE Sant Cugat (fem.)

Francesc Bayo Marta Puig

PB Sant Cugat (fem.) PREMI MAX Laura Gallego COL·LECTIU FUTBOL SALA Equip sènior masculí del Patí FS Winterthur Sant Cugat Hoquei Club Sant Cugat Josep Gonzàlez Equip sènior femení del Patí Olimpyc Floresta Hoquei Club Sant Cugat Dani Martí Mas Janer PREMI FORÇA Elisabet Escrivà Coordinadora d'Entitats

HOQUEI PATINS Esportives de Sant Cugat

Patí Hoquei Sant Cugat PREMI CUGAT Rubén Munoz PH Sant Cugat (fem.) Secció de rítmica del Club

Caria Sariol Muntanyenc Sant Cugat

HOQUEI HERBA PREMI INTER Júnior (fem.)

Paula Martí Gina Abelló Júnior PREMI MILLOR Fèlix Sent ESPORTISTA

Maria Tortosa

GASOIL Ports gratuïts

Tel. 93 5801162 <T? y£\ ^ y*l\ \s^\

Contestador les 24 h ESPAI Distribuïdor oficial

30 Esports U S I CANTONS Dijous, 22 d, juny del 2000

E n t i t a t s

Júnior, CE Valldoreix, CN Sant Cugat i Set Ball presenten el I Inter clubs El campionat es jugarà al Júnior del 30 de juny al 2 de juliol

-Sant Cuaat-

Quatre clubs del municipi van presentar dimarts al Júnior FC-1(M7 en roda de premsa la pri­mera edició del Campionat So­cial Interclubs Sant Cugat de tennis i pàdel. Aquesta serà una de les principals novetats de les activitats esportives programàtics perla l'esta Major 2000.

I .'acte de presentació va córrer a càrrec de Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'F.sports de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, Paco de Riba, gerent del Júnior FC-1917, Joan Miró. responsable de la sec­ció tic Tennis del Júnior, i també els altres tres representants de les entitats locals que organitzen con­jun tament aquesta iniciativa. Aquests clubs són el Club Es­portiu Valldoreix, representat en aquesta ocasió per Joan Farreras, el (lliib Natació Sant Cugat, per Paco Ferrer, i el Set Ball, que va comptar amb l'assistència de Ge­rard Domenc.

lots els representants van coin-

l ii niiiiiiiiit de In imln ili p/tiiiwi <li t/imait·. alJiiiunr /•( 1017 FO'/O \ l

cidir que aquesta excel·lent ini- tats". ciativa havia de servir per "unir" els quatre clubs de la ciutat i tre­ballar d'aquesta manera "d'una forma conjunta", tal com va apun­tar el mateix Paco de Riba, gerent del Júnior, que també va voler re­marcar la importància de "desfer qualsevol rivalitat entre les enti-

Per la seva banda, Joan Mimo, responsable de la secció de Ten­nis del Júnior, va emfatitzar que "Sant Cugat necessita coses com aquestes. És un important em­brió i una iniciativa molt interes­sant".

El 1 Campionat Social Interclubs

Sant Cugat es disputarà en plena Festa Major al Júnior FC-1917. Serà el divendres 30 de juny. el dissabte 1 de juliol i el diumenge 2 de juliol.

Divendres es jugaran els quarts de final, dissabte les semifinals i diumenge les finals, tant de ten­nis com de pàdel. Anteriorment, cada club ja ha jugat el seu social i presentarà així els seus dos mi­llors jugadors en cada modalitat.

F>n aquesta primera edició s'han establert dues categories: l'abso­luta masculina i l'absoluta feme­nina. Amb tot, la comissió orga­nitzadora, és a dir, els quatre clubs esportius, tenen previst que la propera edició el torneig també compti amb la participació de ca­tegories de base.

Aquesta comissió, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, ja va decidir fa alguns dies la seu de les properes edi­cions. La segona es farà al CE Vall­doreix el 2001, la tercera al CN sant Cugat el 2(X)3, i la quarta al Set Ball el 2003.

Motociclisme

Problemes als pneumàtics obliguen Xaus a abandonar

A.L. - San Marina / SantCugat -

A Rubén Xaus tampoc l'ha acompanyat la sort en la sisena prova del Campionat del Món de Supersport. El pilot santeu-gatenc de motociclisme va haver d'abandonar quan faltavan no­més deu voltes al circuit de Mi-sano a la República de San Ma-rino a causa d'uns problemes als pneumàtics. D'aquesta manera, el jove pilot local no va poder puntuar. El vencedor d'aquesta sisena prova va ser l 'alemany Chrstian Kelner. Val a dir que l'any passat Xaus va aconseguir la primera posició en aquesta cursa.

Ara a la classificació general del mundial i quan falten cinc proves perquè finalitzi, Rubén Xaus és onzè amb 30 punts, mentre que el primer és el pilot alemany Jorg Teuchert amb % punts.

Diumenge, a València i el circuit de Cheste, el santeugatenc pro­varà de deixar enrere els mals re­sultats i intentarà fer-se amb una de les tres places del podi.

A e r ò b i c

, "*$£;£* j ^ .

(Hm ntis Sinit C.u<!tit liti apostat un uny mes per Iti Miualo l<) l<): l·..l·.

Unes 2 0 0 persones s'apleguen en la V Marató d'Aeròbic

F u t b o l s a l a

El Champion venç en les 12 hores

de futbol sala de la Penya Blaugrana

Els• florestans guanyen la final als penals al Mira-sol

-Sant Cugat -

I -a cinquena edició de la Mara­tó d'Aeròbic Ciutat de Sant Cu­gat va reunir diumenge passat al matí unes 2(X) persones al parc de Torre Blanca. Aquesta prova, que un any més ha organitzat Gimnàs Sant Cugat, no era competitiva i estava oberta a tothom a partir dels 6 anys i gratuïta fins als 12 anys.

I )es de les deu del matí i fins a la una del migdia, tots els partici­

pants van poder gaudir d'una ma­rató d'aeròbic amb monitors de molt nivell que van oferir als as­sistents diverses classes de dife­rents modalitats.

11 Ciutat de Sant'Cugat d'A­eròbic és un acte més,de les acti­vitats esportives que engloba el programa de la Festa Major de Sant Cugat d'enguany.

La Marató d'Aeròbic complirà l'any vinent la sisena edició), fet que demostra la seva consolidació a la nostra ciutat. /A.L.

A.L. - Sant Cugat -

El Champion és el nou campió de les 12 Hores de Futbol Sala que organitza la secció de futbol sala de la Penya Blaugrana Sant Cugat i que enguany ha arribat a la tretzena edició. Aquesta nova edició va jugar-se al llarg de tot el dia de dissabte a les dues pistes de Sant Francesc. L'equip de la Flo­resta va vèncer en la final d'aquest torneig el Mira-sol Boys, però a la tanda de penals, després que l'en­frontament acabés amb empat a quatre gols. En semifinals, el Champion va derrotar els Diablos Rojos, mentre que el Mira-sol Boys feia el mateix amb el Que Te ('alies Carmele.

El-quadre del campionat estava compost per dos grups de cinc equips. Després de jugar tots con­tra tots en cada grup, els dos pri­mers classificats van disputar di­rectament les semifinals.

La classificació definitiva d'a­questes 12 Hores de Futbol Sala

'w*B8Kt K88KÏ\.

/.// trel·zenti edició va jugar-se dissabte ti les pistes r/e Sant Francesc FOTO: E.F.

de la Penya Blaugrana Sant (aigat va ser la següent: Champion, Mira-sol Boys, Que Te Calles Car­mele. Diablos Rojos, Frank's, Pi-, sala. Marc, SIC, Ximeli i desè i últim Martin's.

I n cop acabat el campionat, l'or­ganització va repartir un trofeu a tots i cadascun dels equips parti­

cipants. Tanibé va lliurar un trofeu al jugador que va marcar més gols del torneig, que va ser Joan Rei­xach, del Que Te Calles Carme­le, i un altre trofeu a l ' equ ip menys golejat, el Champion.

Fls preveu que en la propera edi­ció el quadre estigui configurat, com fins ara, per setze equips.

ELS í CANTONS Dijous, 22 de juny del .'000 Esports 31

l'ns 300 jugadors van participar dissabte i diumenge al torneig de/ l'afí Hoquei Club FOTO: FDIA RD FA RLVYF.S

El Patí Hoquei venç en vuit de les dotze categories del XII Torneig

El Ciutat de Sant Cugat reuneix 29 clubs de Catalunya - Sant Cugat -

El Patí Hoquei Club Sant Cu­gat, en les categories sènior mas­culí, júnior, infantil "A", aleví, benjamí "B", i els tres equips pre-benjamins, van imposar-se el cap de setmana passat en vuit de les dotze categories del XII Torneig

Ciutat de Sant Cugat d'hoquei patins. El CH Mataró, en sènior femení, el CH Caldes, en juve­nil, el CP Vilafranca, en infantil "B" i el Sant Ramon de Vilafran­ca, en benjamí "A", van ser la res­ta de campions del campionat.

El campionat, muntat pel PH Sant Cugat, es va jugar al pavelló

municipal amb la participació de 29 equips. Els clubs de fora pre­sents al torneig en van ser de, i en total uns 300 jugadors van prendre part al torneig. Alfredo Bergua, regidor d 'Es­

ports de l'Ajuntament de Sant Cu­gat, va presidir Pacte de lliurament de trofeus. /À.L.

F u t b o l

AI torneig lii han pres part catorze ee/i/ips en onze i alt t?// in I 0/(J /• /•

La Penya Blaugrana

clou la XIII Diada - Sant Cugat -

La Penya Blaugrana Sant Cu­gat va posar punt final el cap de setmana passat a la 13a edició de la Diada de Futbol Base, un dels actes esportius immersos en la Festa Major de Sant Cugat. De fet, diumenge va finalitzar la se­gona i última fase d'aquest tor­neig de futbol base que organit­za el club local al camp municipal

de Can Magí. La Gramenet, en categories pre-

benjamí, aleví "A" i infantil "A", PAlzamora, en benjamí "A", i la Damm, en cadet "A", han estat els guanyadors d'aquesta edició.

Els trofeus a tots els equips par­ticipants els va entregar Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives de l'Ajuntament de Sant Cugat. /À.L.

G i m n à s t i c a r í t m i c a

I a *eaió de litmua t/i /ei el tradinonalfe\/nal FO'IO I; F

El pavelló de Voleibol s'omple amb el festival del Muntanyenc

Unes 300 persones van presen­ciar diumenge a la tarda al pave­lló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el festival de cloenda de la temporada de la secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat. Unes 130 gimnastes, entre inte-grans de l'Escola, federades i la selecció catalana júnior, van pren­dre part en aquesta exhibició no competitiva que va finalitzar amb obsequis per a totes les partici­

pants. Però la secció de rítmica encara

ha de participar en dues compe­ticions oficials. La primera és el Campionat d'Espanya d'indivi­duals a Córdoba del 29 de juny al 2 de juliol, i l'altra és l'estatal per equips del 7 al 9 de juliol a Oren­se.

Un any rnés, aquesta secció del CM Sant Cugat organitza el seu campus d'estiu al CAR de Sant Cugat. Aquest començarà el 26 de juny i finalitzarà el 28 de ju­liol. /À.L.

T e n n i s e f e t a u l a

F.nnc Hosch i Josep Antón són els dos puntals de la secció de Tennis de Taula FOTO: XI,.

Enric Bosch venç, per primer cop, el

Campionat Intern de la UE Sant Cugat El pa lis ta derrota en la final a Josep Antón en dos sets

- Sant Cugat -

Enric Bosch, membre del sènior de la secció de Tennis de Taula de la UE Sant Cugat, va aconseguir diumenge per primera vegada im­posar-se al XI Campionat Intern d'aquesta secció. Bosch va supe­rar en la final el seu company d'e­quip Josep Antón, vencedor d'a­questa prova en les últimes tres

edicions, per 2 sets a 0. En semi­finals, Bosch va eliminar Àlex Lar-rea per 2 sets a 1, i Antón va der­rotar Joan Pareja per 2 sets a 0. Després del torneig, es va fer l'en-trega dels trofeus als guanyadors.

Aquest campionat s'ha disputat durant tot Pany i diumenge es va disputar la fase final amb els set­ze primers classificats dels 29 ins­crits.

El primer equip juga aquest diu­menge a Barcelona la final de la Copa.

Finalment, la secció de Tennis de Taula de la UE Sant Cugat or­ganitza, un any més, del 3 al 28 de juliol l'Escola d'Estiu, adreçada a tots aquells nois i noies a partir dels 8 anys. Les classes tindran lloc de dilluns a divendres al pa­velló municipal. /À.L.

32 Esports ELS /CAPST0!>8 Pi/ous. >> de juny del _Wí

F u t b o l

Els vermell-i-negres van vencereu tres de les sis categories FOTO: E.E.

El Sant Cugat treu bona

nota al XVIII Torneig

Handbol e s c o l a t

-Sant Cugat -

HI Sant Cugat Esport FC, en benjamí "A" i "B", i juvenil "A", el Sant Andreu de la Barca, en ju­venil "B", el Maurina Egara, en prebenjamí "A", i el San Cristó-bal, en prebenjamí "B" són els equips vencedors de la primera de les dues fases del XVIII Tor­neig Ciutat de Sant Cugat de

futbol base. El torneig es va dis­p u t a r entre dissabte a la tarda i tot diumenge al camp munici­pal d'esports.

El lliurament de trofeus va ser presidit per Jaume Tubau, regi­dor d'Instal·lacions Esportives.

La segona fase del campionat ja va començar ahir dimecres i aca­barà diumenge. Es jugarà en ale-ví, infantil i cadet. /À.L.

L'Arnau Cadell "/?". en infantil masculí, i el Centre Obert Sant Cugat, en femení, van ser els vencedors locals FOTO: E.E

Rècord de participació amb més de 400 jugadors a les Jornades

En aquesta vuitena edició hi van prendre part 43 equips - Sant Cagat-

La vuitena edició de les Jorna­

des d'Handbol Escolar, que cada

any organitza l 'OMET (Oficina

Municipal d'Esport per a Tot­

hom) amb la col·laboració de la

IJE Sant Cugat, va tornar a batre

aquest any rècord de participació.

Més de 400 jugadors distribuïts en un total de 43 equips en com­petició van omplir dissabte du­rant dotze hores el pavelló de Vo­leibol de Sant Cugat a Valldoreix i la pista poliesportiva annexa. A més a més, unes 100 persones van seguir en directe l'evolució d'aquest torneig.

L'Escola Corazonistas de Bar­celona, en categoria benjamí i ale-ví, l 'IES Arnau Cadell "B", en infantil masculí, i el Centre Obert Sant Cugat, en infantil femení, en van ser els vencedors.

El lliurament de trofeus va ser presidit per Alfredo Bergua i per Miquel Paraira. /À.L.

F u t b o l

El I Torneig CF Vnión Mira-sol-Baro substitueix l'antic Memorial Víctor Alonso de futbol FOTO: E.E

La tercera i ultima fase del I Torneig

Mira-sol clou amb èxit aquest campionat En aquesta fase vencen els equips locals alevíi infantil

Àgora

La tercera i última fase del pri­mer Torneig Club de Futbol l nión Mira-sol-Baco va posar el punt final el cap de setmana pas­sat. Aquest campionat ha estat or­ganitzat pel Mira-sol els últims tres caps de setmana a les ins­tal·lacions del camp municipal de M'MM-sol

Els vencedors d'aquest torneig de futbol 11 han estat el Mira-sol, en categoria aleví i infantil, i el Ca n'Oriach de Rubí en cadet. En aleví, el Mira-sol va imposar-se en la final al Sant Cugat Esport FC per 3 gols a 0. i en infantil al Tor-rassa de Barcelona, a qui va su­perar als llançaments des del punt de penal després que cl partit aca­bés amb empat :t un gol. La final

en categoria cadet no es va jugar. Aquesta tercera fase del I Tor­

neig CF Unió'n Mira-sol-Baco va reunir al municipal de Mira-sol quatre equips en categoria aleví, sis en infantil i sis en cadet.

Tots els equips participants al campionat van rebre un trofeu per part de l'organització i tots els ju­gadors es van emportar una me­dalla./À.L.

.4 Tacte hi van ser Bergua, Gonzalvo, Vrruti i Korneiev FOTO: E.E

Uns 600 futbolistes de base. a la V Diada de l'Escola Àgora

- Sant Cugat -

La V Diada de futbol de l 'LF Àgora va celebrar-se dissabte al matí a les seves instal·lacions anlb la participació d'uns 600 jugadors, segons fonts de l'organització, que van integrar un total de dotze equips, sis dels quals de Sant Cu­gat. Aquest campionat de futbol a 7. que no és competitiu, va ser seguit, segons xifres de l'organit­zació. per unes 1J00 persones. Les categories que- es van esta­blir van ser \r- de mini, preben­

jamí, benjamí, prealeví, aleví, in­fantil, cadet, juvenil i pares. Alfredo Bergua, regidor d'Es­

ports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Josep Maria Gonzalvo, en­trenador del FC Barcelona "B", l "rruti, exporter del FC Barcelo­na, i Korneiev, exjugador del Barca i de l'Espanyol, van presidir Tac­te de lliurament de trofeus a tots els equips participants.

L'EF Àgora organitza del 26 de juny a I'l de juliol a Sant (!arles de l.i Ràpita cl Campus d'Estiu. ;'\.I..

EIS 4 CANTONS

£ ^\ • Espectacles

Cultura Dijous. -- //<• juny del 1000 33

Mpossctons

Tercera edició de Mercart Enguany exposen un total d'onze artistes santcugatencs

Des del 2 4 de juny f ins al 2 de juliol vinent, l 'Esbart Sant

Cugat acollirà el tercer Autoservei de Pintura de Petit For­

mat. La mostra està organitzada per Petit Format SL.

En aquesta tercera edició part ic iparan un total de 5 2 ar­

t istes, 11 dels quals seran santcugatencs.

Cada artista exposarà una trentena de les seves obres i tam­

bé n'aportarà una de gran format .

M. Al.MAfíRO

- Sant Cugat -

l 'n espai en què es poden ad­quirir obres de petit format per un preu raonable i econòmic, aquesta és la definició més ade­quada per explicar en què con­sisteix l'Autoservei de Pintura de Petit Format, Mercart.

El gerent de Petit Format SL, Ramon Nadal, manifesta que "durant el primer any va ser com­plicat, durant el segon ens vam convèncer que era un aposta in­te ressan t per a Sant Cuga t i aquest any. el tercer, creiem que serà l'any de consolidació". Cada any compta amb un gran nom­bre d'artistes nous perquè, se­gons el mateix Nadal, "es tracta de donar una oportunitat als ar­tistes i per tant els intentem re­novar tot el que podem. Malgrat això hi ha diversos artistes que ja han exposat en edicions passa­des".

Durant vuit dies, l 'Fsbart de Sant Cugat comptarà amb les obres de petit format d'un total de 52 artistes, 11 del quals seran santcugatencs: Adolf, Marta Bel­monte. Tatiana Blanquc, Cèlia Conesa. Maria Fabre.Gaixet, Alí­cia Iglesias, l'omasa Mayordomo. Eugènia Mestre, lmma Pueyo, Toton Rosillo i Emma Sabadell. Aquests estaran acompanyats per 41 artistes vinguts d'arreu de Ca­talunya.

L'any passat Mercart va comp­tar amb una subhasta, la recap­

tació de la qual va anar destinada a l'Esbart, i també va comptar amb un concurs entre els parti­cipants. Enguany l'Autoservei de Pintura de Petit Format es­tarà compost per més de 1.500 obres, ja que cada participant pre­sentarà un total de 30 pintures, i a més, cada artista hi exposarà un quadre de gran format, que acom­panyarà la resta d'obres de cada autor. Nadal explica que "d'a­questa manera s'identificarà l'o­bra de cada autor amb les pintu­res de gran format i la gent que visiti Mercart podrà decidir, no­més mirant el quadre de gran for­mat, si li agrada l'estil del pintor o no. En el cas que li agradi es podrà parar més tranquil·lament a mirar el treball de l'artista".

Nadal: "Cada any

intentem renovar els

artitses que exposen

a Mercart"

FCls preus de les obres de petit format oscil·larà entre les 9.000 i les 29.000 pessetes. Mentre que els quadres de gran format, iden-tificadors de l'estil de cada autor, tindran un preu d'entre les 30.000 i les 50.000 pessetes. Tots els preus són molt econòmics, trac­tant-se de pintures de gran qua-

Menr/rt és una fira d'art en //nè es poden trobar mes de 1.500 nines de petit joniuit FOTO: l-'.Dl RAI) Í-ARÍ-M'ES

litat. Iotes les obres que ompliran

l'Esbart des del 24 de juny fins al 2 de juliol són obres originals de petit format. Cadascun dels au­tors ha pogut presentar els seus quadres en el suport habitual amb què treballa: així. trobem obres fetes en tela, fusta o cartró. Però malgrat la gran diversitat de suports, el més utili/.at ha estat el paper, ja que és un suport amb què es treballa bé i es poden uti­litzar tècniques diferents.

Igual que els suports. Ics tècni­ques que es poden observar en els diferents quadres són diver­ses, des de l'aquarel·la fins a l'o­li.

Mercart està organitzat per Pet-tit Formar SL. que s'encarrega d'organitzar exposicions d'a­questes característiques des de fa 30 anys. Segons el gerent de Petit Format SL, "es tracta d'u­na iniciativa molt interessant i creiem que a Sant Cugat acabarà consolidant-se". Petit Format SL comptarà amb la col·laboració de Més Marcs, ELS 4 ( '.ANTONS. Ca­

ves Nadal i l'Esbart Sant Cugat, seu on es durà a terme l'exposi­ció.

Mercart és una manera diferent de presentar l'art, estem acostu­mats a visitar exposicions i veu­re les obres d'un autor i en alguns casos de dos autors en una ma­teixa galeria, però Mercart con-

Mercart recull més

de 1.500 obres

originals de

petit format

voca més de 50 artistes, entre els quals ajunten més de 1.500 obres originals. Podríem dir que aques­ta megaexposició és com un su­permercat d'art de gran qualitat. Hi podem trobar estils de tota mena, al gust de tothom que vi­siti la mostra.

Són moltes les obres que s'hi

exposaran i, com explica Nadal. "és obvi que no es poden expo­sar penjades de la paret les més de 1.500 obres que formen Mer­cart, necessitaríem molt espai", per això cada artista comptarà d 'un espai per a ell, en què hi haurà una megacarpeta que con­tindrà les seves 30 obres. A més, al costat d'aquesta carpeta, que contindrà les obres de petit for­mat, s'exposarà un quadre de grans dimensions, que ha de ser identificador de l'estil de cada artista.

L'exposició romandrà oberta des del dissabte 24 de juny vi­nent, dia en què s'inaugurarà la mostra, a Ics 11 hores, i s'obriran les portes de cara al públic, fins al diumenge 2 de juliol, coinci­dint d'aquesta manera amb la fi-nalització de la Festa Major de la ciutat.

Els horaris en què es pot visitar Mercart, la mostra de pintures de petit format situada al local de l'Esbart, comprenen els dies feiners de les 18 a les 11 hores, i els dies festius de les 12 a les 14

"" S5

\

&í

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel

. i

Fax

93 5

89 4

3 20

X::: -J:

ï ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B : : -• M o n t s e r r a t VI i t o d f 1 r e n t> u

C a l d u c h \

íí-'Sjí: ::íï:.' Síí

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel

. i

Fax

93 5

89 4

3 20

rete

mai

l.t

M o n t s e r r a t VI i t o d f 1 r e n t> u \

íí-'Sjí: ::íï:.' Síí

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel

. i

Fax

93 5

89 4

3 20

rete

mai

l.t

o i ET Música • Teatre ; • Dansa 1 y

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel

. i

Fax

93 5

89 4

3 20

e-m

ail:

cald

uch(

a

Artístico Musical

Música • Teatre ; • Dansa 1 y

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel

. i

Fax

93 5

89 4

3 20

e-m

ail:

cald

uch(

a

34 Cultura ELS/CArYTONS juny del JihW

M ú s i c a

Trobada de Corals Infantils a la Casa de Cultura

El concert va finalitzar amb una cantada conjunta

M ú s i c a

/•'./' Kiinrl //< rurals rs in durn tenne u lu C.usti ileCultiirn l-'O'l'0:1:1)1 AKI) I .\i\l.\ i ; .>

M . Al.MACKO

-Sant Cugat -

Al llarg tic tot el curs l'Ks-cola Artístico-Musical Mont­serrat Calduch ha dut a terme activitats extraescolars a les escoles Joan Maragall de Sant Cugat i Ferran i Clua de Vall­doreix. (iràcies a aquestes ac­tivitats extraescolars s'han po-gu t c r e a r d u e s co ra l s c o m p o s t e s per nens tic les ma te ixes esco les . La ( 'oral l 'crits Músics de l'escola I e -rran i Clua, i la ("oral Ginesta de l'escola Joan Maragall.

Amb motiu de la finalitzaciú del curs 19W-2000. dissabte passat es va organitzar una tro­bada de corals infantils. A més de les dues corals de les es­coles anomenades , van parti­cipar la Coral Bella Harmonia de l 'escola Montse r ra t Cal-d u c h i la Coral P a t u f e t de ( 'erdanyola.

Totes les corals menys la de Montserrat Calduch, dirigida per ella mateixa, van actuar sota la direcció de Mireia Gi­ménez . La ("oral Patufe t va cantar Dintre il'iiiiii poma, 1:1 titeli groc. El Tirol som alegres i

I.d vacu del pastor. La Coral Pet i ts Músics va interpretar El cucut i l'ase. El cavall des­calç, I, agulla i Kokoleoko. La (!oral (ïinesta va cantar les pe­ces El caçador. El mico savi. \ n li el de primavera i Joc d'in­fants. Per la seva banda, la Co­ral H a r m o n i a de l ' e s c o l a Montserrat Calduch va inter­pretar Ycstaday. {'na mica de sucre, Meinorx i (iotes de pluja.

Per posar punt final al con­cert, totes les corals partici­pan t s van can ta r con jun ta ­m e n t la peça de I.a cahina telefònica.

El Cor Infantil de Sant Cugat

compleix 10 anys M . AlAI.ViRO

- Sant Cugat-

10 anvs són molts anvs per algunes coses però molt pocs per unes altres. La veritat és que molta gent va apostar pel Cor Infantil ara fa deu anys, però molt pocs haurien posat la mà al foc si haguessin ha­gut d'afirmar que el Cor arri­baria a on ha arribat. Segons Martí Marín, director del Cor Infantil, "s 'han fet moltes co­ses i totes molt positives, però fa 10 anys ningú hauria dit que arribaríem tan l lum com ho hem fet".

I lan estat deu anvs de cants, de premis i d'activitats, però Marín afirma cpie "el premi més gran ha estat el treball re­alitzat durant aquests 10 anys i l'experiència que ha assolit la coral". Malgrat la curta edat del integrants del Cor Infan­til, d 'entre 11 i 15 anys, les ac­tivitats cpic han dut a terme han estat nombroses . Kntre totes, Marín destaca els viat­ges a H o n g r i a , F i n l à n d i a i F.stònia. Segons el director, "en aquests països vam apren­dre unes altres cultures, però el que més impressionava era veure el nivell cultural i la hu­manitat que tenia la gent amb qui t ractàvem".

Però no només han partici-

Ma/tiMarín. dir.C.or Infantil l::X.l..

pat en diversos festivals eu­ropeus, l'F.scola Coral del Cor Infantil , va organitzar, l 'any l'WS, un Festival Internacio­nal. al qual van acudir nom­broses corals d'arreu del món.

Per celebrar aquests 10 anys. cl Cor Infantil i I 'Kscola Co­ral del Cor Infantil faran, el d iumenge 25> de juny. un con­cert al Teatre-Auditori. A més. el mateix dia s'inaugurarà, al Hall de l 'Auditori, una expo­sició de M) plafons, els quals faran un resum de la trajectò­ria de Cor Infantil i de 1'Ks-cola Coral del Cor Infantil.

C r í t i c a de c s n e m

De la Terra a Mart

Pel·lícula: Misión a Marte Director: Brian de Palma Actors: Gary Sinise, Connie

Nielsen, Don Cheadle . T i m Robbins

Durada: 127 minuts

Misión a Marti: la darrera obra del director Brian de Palma, és la seva primera incursió dins del camp de la eiència-ficció. Per aquesta obra ha comptat amb un repartiment estel·lar, tornant a repetit col·laboració amb Gary Sinise.

F l director, que va seguir als seus començaments les petja­des d'Alfred Hitchcock de ma­nera més exitosa, ara rapinya de Kubrick, d 'Steven Spiei-berg, una influència que l'es­pectador pot descobrir al final, i d'un munt de pel·lícules de sèrie B, Star Trek inclosa.

Is.Mtl·.L SÀKZ

La destresa tle De Palma i la presència carismàtica dels ac­tors, que aporten personalitat on no n'hi ha. salven el que en realitat és una història linial, plena de tòpics, previsible i gairebé risible, amb personat­ges plans, planíssims.

I listòria linial: hi ha un enig­ma per resoldre, la raó per la qual la primera missió a Mart amb idea colonitzadora ha tin­gut problemes. Aquest és el motor de la pel·lícula que, fi­nalment. trobarà resposta a cos­ta d'obrir una nova qüestió que ningú no es preocupa de res­pondre i que. com a especta­dor, tampoc importa gaire des­p rés de la d e m o s t r a c i ó de manca d'imaginació al llarg de tota la producció.

Si cl resultat no és d'un avor­riment total es deu a l'ofici del

director, al dels actors, munta­dor, encarregats dels efectes especials i a la resta de l 'equip tècnic.

Brian de Palma no es recrea particularment en plans sofis­ticats, com és habitual en ell. No ha fet Yencara me's difícil després tle Snake Eyes. Tam­poc sembla patir d'una sobre­dosi d'adrenalina, una de les seves altres característiques. Està, en certa manera, contin­gut, molt mesurat, encara que la filmació dins de la nau i les passejades en l'espai porten el seu segell personalíssim.

En resum, Misión a Marte és una clara mostra de la diferèn­cia entre una obra bona i una obra ben feta. Sense pal·liatius, la resposta és negativa en el primer cas però afirmativa pel que fa a la realització.

I JI coinf>iinviu I./.I zvi oferir mm nit de sarsuela iil(afí \uditnii l-OK) \ 1

Sarsuela al Cafè Auditori VA dijous passat. 15 de juny. Auditori de donar l 'oportuni-

el Cafè Auditori es va conver­tir en una sala de cant, en què, els components de la compan­yia LIA van arribar al públic amb el seu repertori de sar­suela.

Aques t a ac tuac ió s ' inc lou

tat a aquelles persones o grups que estan començant a fer un pas endavant en la seva carrera artística. Durant la nit es van poder escoltar cançons tan co­negudes com ara La Gran Via o La Canción del Olvido.j M.A.

dins de la iniciativa del Cafè (Sant Cugat).

ELS/CANTONS Dijous, 22 de juny dtl 2000 Cultura 35

E n t r e v i s t a

Jordi Robert. Propietari de L· galeria Ariadna Robert

"Com més galeries siguem, millor"

M.ALMAGRO

- Sant Cugat -

El món de l'art és un món que l'apassiona des de sempre i ara per fi ha pogut veure complert el somni de dedicar-s'hi del tot. Jor­di Robert ha escollit la ciutat de Sant Cugat, amb la qual manté relació des de fa més de 25 anys, per instal·lar la seva galeria d'art, que portarà el nom d'Ariadna Ro­bert.

La galeria està situada al carrer Santa Maria, just a la planta su­perior de la tenda Marhino. La inauguració serà el pròxim 27 de juny a les 21 hores.

- Des de quan es dedica al món de l'art?

- La veritat és que jo m'he pas­sat la vida venent, encara que mai art. Sempre m'ha agradat molt el món de l'art, ha estat el meu gran hobby. Amb els anys m'he decan­tat més per uns autors cjue per uns altres però m'atrau tot tipus d'art.

Per circumstàncies de la vida mai m'he pogut dedicar exlusivament a aquest món, però ara se m'ha presentat l'oportunitat i no l'he deixat escapar.

- La galeria es troba a la pri­mera planta de la botiga Marhi­no, d'on va sorgir aquesta idea?

- Doncs la veritat és que la idea era fer una botiga en què es ven­guessin sabates, bosses i comple­ments d'una mateixa línia. La gent troba sabates i bosses de tot tipus, però és molt difícil trobar-los d'una mateixa línia. Un cop ins­tal·lada la botiga, el pis de dalt va

quedar buit i no teníem pensat aprofitar-lo per a res, llavors se'm va ocórrer la idea de muntar una galeria d'art.

Pel fet de tenir una botiga en el pis de baix, no deixarem de trac­tar els clients de la mateixa ma­nera que a qualsevol altra galeria. Que els clients hagin de passar per la botiga per poder visitar la galeria té avantatges i desavan­tatges, però considerem que són dues activitats que es poden com­plementar perfectament.

— Quin tipus d'art acollirà? - L'objectiu de la galeria és por­

tar obres a l'abast de tothom, per això donen l'oportunitat de fi­nançar els quadres que els nos­tres clients comprin. Aquesta ini­ciativa l'hem adoptat perquè des

"Sempre m'he sentit

atret pel món de Fart,

però fins ara mai

m'hi havia dedicat"

de fa temps observo que a molta gent a qui li agradaria comprar una obra d'art, no té els recursos ne­cessaris. Davant d'aquest proble­ma, jo intentaré donar facilitats de compra, finançant els quadres.

- Quin estil seguirà a l'hora d'escoDir els artistes que expo­saran a la galeria Ariadna Ro­bert?

- La gent té gustos molt dife­rents i com que cl meu objectiu és arribar al màxim de gent possible, intentaré exposar pintura de tots els estils: expressionista, impres­sionista, realista, abstracta...

Procuraré portar autors consa­grats dins del món artístic, però també procuraré donar pas als jo­ves artistes. Si veig l'obra d'un ar­tista novell i m'agrada molt, pot­ser m'arrisco i aposto per ell.

- Qui serà el primer artista a exposar?

- El primer pintor que exposarà a la Galeria Ariadna Robert, serà Salvador Pérez Bassols, un artista barceloní molt conegut i cotitzat. Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Cugat, però al llarg de la seva extensa carrera com a pintor ha mostrat les seves obres arreu del món. Entre altres paï­sos, ha exposat a Florida, Los Angeles, Japó, França i Itàlia.

- Com és que s'ha decidit a muntar una galeria d'art a Sant Cugat, no creu que ja n'hi ha moltes?

- Abans de decidir-me a obrir aquesta galeria, vaig parlar amb diversos propietaris d'algunes ga­leries santeugatenques i tots em van donar suport perquè la mun­tés. A més a més, a poc a poc he arribat a la conclusió que com més siguem, millor. Actualment, a Sant Cugat existeix un nucli cultural que cal consolidar i per això hem d'aconseguir que la gent que es vulgui comprar un quadre o que simplement vulgui visitar galeries vingui a Sant Cugat. Per aquest

Jordi Robert, propietari de la nova galeria d'art Ariadna Robert FOTO: X.L.

motiu, penso que com més si­guem, millor.

- No creu que hi lla molta com­petència en aquest sector?

- Jo crec que la competència sempre és bona, jo no tinc por de­ia competència. Si una altra gale­ria porta un pintor molt comercial i molt bo, doncs fantàstic.

"Donarem l'opció

de finançar les obres

que els clients

vulguin comprar'

Però considero que l'art va a gus­tos i que per tant, la gent compra els quadres d'un pintor perquè li agrada l'estil i no perquè el quadre estigui exposat a una determina­da galeria. Un avantatge del fet que a Sant Cugat hi hagi tantes galeries d'art és que els artistes voldran exposar aquí: Kls autors consagrats que volen exposar a

ciutats conegudes artísticament potser algun dia voldran exposar a Sant Cugat.

- Com s'explica el gran crei­xement de l'interès de l'art a Sant Cugat i en general a tot arreu?

- Considero que com més po­blació hi hagi, més moviment hi haurà. En el món de l'art hi ha dos tipus de clients. Els entesos en art que visiten exposicions i compren quadres pel seu valor, i els clients que visiten l'exposició i que es queden enamorats d'un quadre, però que no se'l poden pagar. Per aquests darrers clients nosaltres oferim l'oportunitat de finançar les seves compres.

- I el nom d'Ariadna Robert, d'on a sorgit?

- L'Ariadna Robert és la meva filla gran. Tinc dues filles i estic enamorat de totes dues, però el que passa és que l'Ariadna és la primera i ens fa il·lusió que la ga­leria porti el seu nom. La veritat és que vam estar buscant noms que sonessin bé i el que més ens va agrada va ser el d'Ariadna Ro­bert, creiem que és un nom maco.

M ú s i c a

Eduquem POïda, un curs per

millorar la recepció del so

Carme Talleda crea una nova coral santeugatenca M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

L'Escola de Música de Car­me Talleda impartirà del 3 al 8 de juliol un curs que porta el nom d 'Eduquem l'Oïda.

El curs té com a objectiu que la gent que fa música aprengui a percebre els sons i els sàpiga diferenciar. Segons la mateixa Carme Talleda, '"molta gent es­colta música, però també mol­ta gent no sap escriure els sons que escolta correctament".

El curs va adreçat tant a adults com a nens, però amb certs co­neixements musicals, ja que el

que s'intentarà durant el curs és treballar l'oïda. Carme Ta­lleda explica que "a les escoles es treballa col · lec t ivament i aquí el que volem és poder tre­ballar individualment els pro­blemes de cadascú".

Tots aquells interessats a as­sis t i r a a q u e s t cu r s p o d e n adreçar-se de dilluns a diven­dres de 16.15 a 21.15 hores a la mateixa escola de música Car­me Talleda.

D'altra banda, l'escola Carme Talleda, té previst formar una coral oberta a la ciutat, és a dir, que hi podran accedir aquelles persones que ho desitgin, sen­

se la necessitat de ser alumne de l'escola. La directora d'a­questa coral serà Rosa Maria Ribera, membre d'Amics de l ' Ò p e r a de S a b a d e l l . E n aquests moments s'estan fent les proves als alumnes de l'es­cola i a partir del setembre es duran a terme les proves per a la resta d'interessats a formar part de la nova coral santeuga­tenca.

A més a més, el dissabte 17 de juny passat els alumnes de 5 i 6 anys van interpretar el pe­tit conte musical La cançó de la pastora, escrita per la mateixa Carme Talleda.

CUSTO - Pintura Jove 2000 -

fins el 27 de juny

sínol

* I N lel hose', o l i sobre k-la de 100 x 81 en

Santiago Rusiiïol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

36 Cultura ELS -1 CANTONS Dijous. 22 de juny del 2000

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Un monjo a fer les Amèriques...

1 .levat d'alguns abats, són ben pocs els monjos de qui en re­t inguem el nom. I no és pas que no n'haguéssim tingut de ben originals. Avui parlarem de"" fra Benet M. de Moxó i de Francolí, conegut, més que res, per ser l'autor de les Memorias históricas del real Monasterio de San Cucufate del Vallés. Llegint-les. hom ja s'adona de la singularitat del personatge: estil literari molt embafat i con­tingut històric molt sospitós. Ningú no se la creu, una histò­ria on tot són glòries, com ell ho fa. Mai no ha existit, ni re­ligiosa ni civil. Desenganyem-nos-en...

Kl 1763 neix a Cervera, de fa­mília noble per tots cantons. Orfe de pare, estudia a Barce­lona humanitats, filosofia i te­ologia. El 1782 retorna a Cer­vera per graduar-se. El 1783 professa com a monjo a Sant Cugat. El 1784 l'abat l'envia a

Roma per estudiar literatura: hi passa quatre anys. El 1789, retornat, pronuncia l'oració fú­nebre en el solemne trasllat de Ics despulles monacals a la nova capella funerària. El 1792, des­prés d'un quant temps de pro­fessor a Sant Pau del Camp, re­to rna a C e r v e r a c o m a catedràtic de literatura. El 1803 Carles IV el presenta a Roma com a bisbe auxiliar de Micho-acan, Mèxic. A la Catedral de la capital hi rep l'ordenació epis­copal. Arribat a Michoacan, es troba que ei bisbe -de l qual n'havia estat nomenat auxiliar— ja ha mort, quedant, per tant, sense cap valor el seu nome­nament d'auxiliar. Passa dos anys: esperant, viatjant f escri­vint. El 1805 és nomenat ar­quebisbe de Charcas. Hi entra el gener del 1807. I n immens territori escampat per l'actual Perú, Bolívia, Paraguai, Xile i Argentina.

Les dificultats que va viure -cl nostre monjo-arquebisbe-van ser enormes i de tots co­lors. Les explica en llarguíssi-mes cartes, pastorals i privades, amb l'estil embafat de costum: tragèdia sobre tragèdia! L'Amè­rica llatina havia ja iniciat, amb força, les seves guerres d'inde-pendència: un bisbe, no indí­gena, espanyol i espanyolista fins a la medul·la -com ell- di­fícilment podia ser acceptat. Parla de dues grans fidelitats: al Papa, Pius VII. i al rei, Ferran VIL D'ombra de nacionalisme català, ni un borrall: per què la Renaixença encara no havia arribat? Per què la noblesa ja feia segles que en passava...?

R e c u l l d i n e r s a favor de l 'exèrcit espanyol . Ent rega rendes eclesiàstiques a la cau­sa, amb protesta del clergat in­dígena. Predica sense parar, de paraula, i per escrit en les ano­menades Cartas a los america-

nos. proclamant: "Amèrica no és una colònia espanola, sinó un pedazo mas de Espanaü" I, és clar, enmig d'aquella febre, esdevé un predicador en cl de­sert...

El 1815, és empresonat per un dels caps rebels. Acusat de complicitat amb Espanya, se l'expulsa de la diòcesi, i s'exi­lia en territori argentí.

L ' l i d'abril de 1816-només un any després -mor, lluny de tot: de la diòcesi, del país, de Cervera i de Sant Cugat. . . Te­nia 53 anys. La seva despulla reposa a la cripta de l'Oratori de la ciutat de Sucre, capital de Bolí\ ia.

Si hagués mort a Sant Cugat, avui els seus ossos mal reposa­rien en unes caixes de plàstic, dalt les golfes del Portal (ïran, esperant : no sé què o no sé qui . . . N'o és massa, però, al­menys en això, hi va sort ir guanvant.. .

Tres artistes de Sant Cugat exposen a França

M . A l A I \ ( ,Ko

- Sant Cugat -

El Cent re d'Art Cóte Ver-nicille. situat a Port Vcndres (França), recollirà del 9 al 31 de juliol, la pintura de Ta-tiana Blanqué. Maria Fabre i (lelia ( lonesa. totes elles ar­tistes santeugatenques .

Les tres pintores segueixen estils i continguts molt dife­rents . Tat iana realit/.a una pintura d'espais, amb colors molt vius; (lelia Conesa plas­ma en els seus quadres ob­jectes i es va servir de colors grisos i apagats: i per la seva banda . Maria Fab re p in ta façanes a través d 'una pin­tura express ionis ta . A sim­ple vis ta no t e n e n res en comú, però Michel (Joday va veure en l'obra de les tres ar­tistes un nexe de connexió que donarà lloc a una expo­sició conjunta.

Les tres pintores es mos­tren molt i l · lusionades per poder exposar en un museu francès i donar a conèixer la seva obra fora de Catalunva.

E x p o s i c i o n s

Montse Sant mostra un recull de 2 5

fotografies del Camí de Santiago

"Vaig fer el Camí per celebrar que complia 50 anys "

E x p o s i c i o n s

El santeugatenc Lluís Dolz exposa a P Ateneu

des del 17 de juny passat

Montse Stititexposti 25 fotugnifh·'i/ni .</ U • <!<<:,m' el(.'//mlde Santiago !•'(//() /' /• \K/.\)'l·..S

M. ALMAGRO mateixa catedral gallega. Sant sa 25 a l 'Ateneu. Sant mostra" Sant Cagat - expl ica q u e va fer el ( ' a m í el seu treball un any després

"per celebrar «pic complia 50 del viatge, per celebrar de nou

Emprenedora com sempre, a anys i que encara era capaç de Montse Sant. no li va costar recór rer 30(1 q u i l ò m e t r e s a gens agafar una motxilla i una peu". màquina fotogràfica de butxa- Al llarg del camí , M o n t s e ca i e m p r e n d r e el C a m í de Sant va realitzar unes 300 fo-

el seu aniversari. Al llarg del camí va t en i r

temps, a més de fer fotogra­fies. de recollir nombroses lle­gendes , les quals espera ex-

Santiago des de Lleó fins a la tografies. de les quals n'expo- plicar o publicar algun dia

/./«/'-• Dol; rxposii ii In suïn petitn de l'Ateneu FOTO: F..F.

M. A I A I \ ( . I « )

- Sant Cugat -

La sala pet i ta de l 'A teneu acull des de dissabte passat l'ex-

rents bodegons plens de color. Segons el mateix artista, "mal­grat qtie es tractin de bodegons. la meva obra no reflecteix la re­alitat cent per cent, no es trac-

posició del santeugatenc Lluís ta del típic quadre realista a què D«iz. estem acostumats"

Dolz presenta un total de 14 La mostra és el treball dels pastels en què representa dife- darrers dos anys del pintor.

ELS-íCArVTOP© Dijous. 22 de juny del 2000 Cultura 37

El r e p o r t a t g e

Un equip de la facultat de Biologia Animal (UB) estudia, des de fa set anys, els toixons salvatges i en cap­

tivitat. Han construït una toixonera artificial i han aconseguit que aquests mamífers s'hi reprodueixin. A més

han fet dues descobertes i en preparen la publicació en revistes científiques internacionals.

Toixons: descobertes d'un animal discret i secret

'Les muntanyes, el meravellós silenci...' (V. Erben) El teixó o toixó, un mamífer mustèlid FOTO: CEDIDA

M A R I À N G E L A R O V I R A

-Sant Cugat-

El depar tament de Biologia Animal de la facultat de Pe-dralbes té una entrada amaga­da. els passadissos plens d'ar­maris curulls de material i uns despatxos mínims i atapeïts: l 'evidència de la consideració que tenen aquí la investigació i el saber.

-Kl Parc de Collserola ens ha munta t la toixonera artificial que ha permès aquest estudi. S'hi practica la reproducció en captivitat d'aquest animal, que és l 'unic mustèl id social. Al­tres mustèl ids com la fagina, la llúdria i la mostela, aquests no són socials.

José D o m i n g o Rodr íguez -Teijeiro és el professor titular, i m'explica les descobertes que han fet observant la toixonera de sostre de vidre, on posen llums vermells que el toixó cu-roasiàtic - m e l e s me les - , com els altres mamífers, no detec­ta.

-EI nostre interès rau en la seva organització social, el seu cicle reproductor i l ' aparent davallada de població. En cap­

tivitat s'han criat bé dos anys, amb algun problema. . . H e m descobert que fan lactància co­munal i adopció de cries.

Insòlit : intercanvi de cries en l 'alletament, i adopció d'u­na cria per part d 'una femella q u e no hav ia p a r i t ; va c o ­mençar apropant-se al petit de­ia femella dominant , que en tenia tres, i va consentir que l'altra li fes de mare. És una primícia perquè no s'havia des­crit mai, tot i que ens porten anys d'avantatge en la inves­tigació, per exemple, a la Gran Bretanya.

-Pesàvem els animals de tant en tant, anestesiats, i les eco­grafies permeten seguir l'estat reproductor de les femelles . Quan finalment vam alliberar cries, es q u e d a v e n pels vol­t a n t s p e r ò d e s p r é s es van allunyar i s 'integraren perfec­tament al bosc. Són antropò-fils. aguanten la presència hu­mana. I, cosa estranya, viuen als pobles: a la Floresta, nien prop de les cases.

Són molt nets, no deixen els excrements a l'habitacle, es fan llits amb palla q u e van can­viant i els caus passen d'una

generació a una altra, per molts anys, potser cent. Abans de pa­rir, la femella fa cl llit diferent, amb més palla, i s'aparta del grup. Els parts són al febrer i al març després de 45 dies. Te­n e n la p e c u l i a r i t a t q u e el blastòcit pot estar latent fins a onze mesos abans d'implantar-se a l'úter. -Durant el dia s'es­tan amagats a la toixonera, fan vida de grup i dormen, de nit surten sols a menjar. Els va bé ser a prop de les masies per l'a­liment, si els queda lluny han de gastar més energia. Els pa­gesos són força comprensius; un de Sant Just ens ajuda, i això que se li mengen les ma­duixes !

Abans de fer la toixonera ar­tificial estudiaven les naturals, amb l'ajuda de voluntaris de Collserola i guardes, a qui agra­eixen la col·laboració en una publ icació recent . Trobaren 151 caus a diverses zones pros-pectades. Els agrada fer-los a talussos arenosos fàcils de ca­var, una litologia propícia de sediments detrítics. Però tam­bé n 'han trobat a roques íg-nies, molt dures, que afloren al costat d'altres de toves; ex­

caven aquestes i usen la roca dura de sostre. Són espavilats.

IT R T U S . -Fan poc mal als cultius, per­

què mengen fruits silvestres o ous de perdiu; si troba conills petits, no dirà que no. Amb els s e n g l a r s c o m p e t e i x e n pe l menjar, i n'hi ha molts... El toi­xó era una espèc ie caçab le , però ho van retirar i ja no ho és. El problema és que hi ha molt de furtivisme, a Collse­rola, la caça s 'hi hau r i a de prohibir del tot.

L'únic mustèlid europeu que viu en grups és discret, caute-lós. polit, selectiu en el que menja i no destrossa els cul­tius. Es poc conegut perquè de dia s'amaga, surt a menjar de nit guiat.més per l'olfacte i l'oïda que no pas per la vista. Medeix uns 70 o 80 cent íme­tres fins a la cua i pesa uns 10 o 12 quilos d 'adult . La ratlla al morro és característica.

A vegades apareixen morts i abandonats, l 'n dels que se­guien amb radiotransmissor al collar, després de ser alliberat, morí axafat a la Rabassada . L'altre ha arribat fins a Cer-danvola, van rebre el senval

des d 'una clavaguera però no en saben res més, caldria tro­bar el collar, perquè a vegades se'l t reuen . La jerarquia del grup ve donada pel físic, la fe­mella més grossa és la domi­nant i la que té millor repro­ducció.

-La seva funció ? Seria de­predador. a la part alta de la p i ràmide tròfica. \ ' o sabem quants n'hi ha, ara se'n fa una tesi, però sembla que estan en davallada. Caldria, sobretot , no tocar les r ieres , no enci -mentar-les, perquè Collserola és un sistema tancat. Mirem si la població és endogàmica, l 'E­lena va ara a Sheffield per fer-hi l 'estudi genètic.

"L'a selecció de masies pot explicar-se tant per l 'aliment dels camps... , per la diversifi­cació d ' h à b i t a t s i una cer ta t r a n q u i l · l i t a t d ' a c c é s " , diu aquest estudi pioner. Aquesta nit, la més curta, els toixons veïns nostres la passaran tre­ballant, explorant i menjant sense molestar la gent prope­ra, fent la seva vida social ama­gats a sota terra. Mai vistos, discrets i desapercebuts . Nit de focs purificadors i màgia.

M ú s i c a

Festa de fi de curs dels

alumnes d'instruments

tradicionals catalans

M. A L M A G R O

- Sant Cugat -

Per segon any consecutiu Tu-de l l , C u r s o s d ' I n s t r u m e n t s Tradicionals Catalans, ha im­partit classes per a totes aque­lles persones a qui els atrauen els instruments musicals que feien servir els nostres avant­passats i els volen aprendre a tocar.

Amb motiu de l ' acabament de les classes, el integrants del curs van celebrar una festa de fi de curs, el 10 de juny pas­sat, a l 'Esbart Sant Cugat. La festa es va centrar en una au­dició, al llarg de la qual , els

a lumnes van poder demostrar tot el que havien après durant el curs . Q u i m Pla, a l u m n e i membre de l'organització, va­lora molt positivament els cur­sos i afirma que "aques t any hem duplicat el nombre d'a­lumnes i això significa que es­tem fent un bon treball i que és una activitat que interessa".

Hi ha dos t i pus de música que es pot fer amb els instru­ments tradicionals catalans. Un és la música de concert, la que van fer els a lumnes , i un altre la música de ball, la que van dur a terme els professors.

T u d e l l d ó n a l ' o p o r t u n i t a t d 'escollir en t re diversos ins-

Un moment de Infesta de fi de curs de Tudell FOTO: CEDIDA

t ruments , per exemple aquest curs s'han impartit classes de tarota, sac de gemecs, gralla, t imbal, acordió diatònic, fla­biol i tambor. A més , t ambé s'ha impartit un curs de llen­guatge musical.

El total d ' a lumnes que han assistit a les classes ha estat de

34, amb una franja d'edat molt variada, ja que hi havia alum­nes des de l s se t fins als 50 anys. A més, Quim Pla decla­ra que "la majoria dels alum­nes que assisteixen als cursos no formen part d'associacions o societats de Sant Cugat i això vol dir que ningú els ha incitat

pe rquè v inguin , sinó que el qui ve és perquè li agrada".

L'any vinent s ' intentarà am­pliar l'oferta de cursos i si tot va bé, s ' impartirà un curs de fo lk lore . S e g o n s Q u i m Pla, " t o t d e p è n d e l s r e c u r s o s econòmics i de si t robem un professor.

38 Cultura O S í CANTONS juny del 2000

H i s t ò r i a del còmic

'Hazanas béücas9

JORDI FRONTONS

I mítNBk Av^K-' " ......... ' ^ > í • . - " "" "•

'•'•HM

Kti

Vki.^^L· _-*S_G?

Ha-milas Béiicas va ser l'obra cim d'un gran dibui­xant. í ï u illenno Sànchez Roix. conegut per Boixcar. EditoralToray va publicar-ne primer 29 exemplars, a partir del 1948. La segona sèrie data del 1950, i dins d'aquesta Boixcar va crear els primers 257 quaderns, a partir d'aquest número passà a fer-se càrrec de la col·lecció el seu germà Josep Maria, sota el pseudò­nim de Boix, que ja havia col·laborat passant a tin­ta els dibuixos des del número 172. Més endavant Vicente Farrés, amb guions d'Alex Simmons, i Alan Dover, amb guions del mateix Simmons i Eduar-do Sotillos, van produir 280 quaderns més. El 1958 es va reeditar la col·lecció, recopilant les històries de tres en tres en l'anomenada sèrie azuh tanmateix, van aparèixer nous episodis el 1959, si bé creats per diversos autors i sense que obtinguessin ja l'èxit* dels inicials de Boixcar. D'aquesta última etapa des­tacaríem la setiemja, també de tres històries amb qua­dern, els principals personatges de les quals eren Johnny Comando i Gorila, a través dels quals es va introduir l'humor per primer cop a la sèrie.

Hazanas Béiicas, al contrari del que era tradicional en les historietes de l'època, no tenien uns perso­natges fixos. Cada aventura comptava amb els seus propis protagonistes a través dels quals es desen­volupava un episodi autoconclusiu. Cal destacar que, en un moment en què les publicacions gràfi­ques es movien dintre d'uns paràmetres de molt baixa qualitat, Hazanas Bélkas va triomfar bàsica­ment pels minuciosos dibuixos de Boixcar, que re­produïen fidelment, sobre la base d'una àmplia documentació fotogràfica, les armes, eb uniformes, etc, de la Segona Guerra Mundial en tots els seus escenaris. Els guions reflectien situacions en què apareixia una greu contradicció ideològica, ja que la sèrie pretenia ser un exemple de pacifisme però tenia en la guerra el motiu de ta seva existència. A l'episodi titulat Posición Tres Sustos, es diu textual­ment: "Laguna es uno de los assotes de la humanidad, pern en ella cristahxan los mejotrs valores kumanos". La guerra no només es repudia sinó que arriba a afa­vorir l'existència d'uns valors que sense ella no sor­tirien a la llum. Lògicament amb aquests plante­jaments es pretén Justificar la necessitat de la guerra

en si mateixa amb l'excusa de l'eliminació dels enemics de l'ordre establert.

Els episodis es desenvolupen generalment en ei front rus, o "los buenos" són, lògicament, els ale­manys, que reuneixen totes les virtuts, des de la no­blesa fins a la lleialtat i el valor. Per descomptat, es fuig sistemàticament de qualsevol referència ide­ològica sobre el nazisme i el que va representar la figura de Hitler a la història contemporània. D'al­tra banda, els russos, comunistes, són cruels, co­vards i viciosos i, quan de tant en tant el protago­nista és un rus, resulta que no és comunista i que l'han obligat a lluitar per la seva pàtria, no sent re-probable la traïció, ja que el que es traïciona és el comunisme i no la pàtria. Quan l'escenari és la gue­rra del Pacífic, canvia l'escala de valors i són els americans, aliats dels russos, els qui protagonitzen els valors de la dignitat i l'heroisme, mentre que els japonesos, aliats dels alemanys, són "suàas saban-dijas amarilias" i "sintios amaríllos", amb la qual cosa el racisme passa a jugar un paper important, donades Ics contínues referències al color de la pell dels japonesos. La situació ja és definitiva a la gue­rra de Corea, a la qual "fos malos" a més de grocs, són comunistes.

Com escriu Salvador Vàzquez de Parga al seu Ui-bre Los cómia del franquisme/. "IMideologiapropagada en esta sèrie coincidia màs o menos con la opinió» ofi-àal del franquisme Se desprecia et comunismo ruso, se ensalm elkeraismo de los americanos y se defiende a la Memania nazi, amiga del régimen, creandopor ultimo un tipodeheroesbHkossentimentalesalestilodeloside-alesfranqtmtm^

Per acabar, cal destacar l'opinió que aboca Te-renci Moix al tttbre Los còmics, artepara el consumo y/ormaspop, on diu textualment: "Sociológjcamen-h\ la importància de Hazanas Béiicas radica en un progresismo fakifkado, que quiere llegar a la condena de la guerra después de haberacostumbrado al lectora no poder posar$in ella. Es extraíio que Hazafias BS-caspretendactmdenarunos hechos sin los cuales no eàs-rírialacolxdón." No crec que es pugui resumir mi­llor el que va significar la sèrie per a la història del nostre còmic.

.0

l'flMK IMAGINARI MiBiTauM.» M.SJSUMS2

RamMaddCdlcr.M M . » C H « t t

i / hí#»a

* còmic 8

E x p o s i c i o n s

L-Higueras exposa la seva obra a l9Espai

Gorina

l.-lliminlii- , \/>nvipirjtrimeni ii^ailii /</ vrer/ nhcn h'OÏ'O: /•,. /-.'

M. AíAI.V'RO

-Sant Cugat -

Mari Carmen López Iliguc-ras, coneguda ar t í s t icament com L-Higueras, va començar fent manuali tats al taller de l 'Obrador . Allà es va sentir atreta per la pintura i de la mà dels seus fills es va en­dinsar en aquest món. Fa tres anys que és alumna de l 'Es­cola d'Art Municipal de Sant Cugat i per primera vegada ha d e c i d i t exposa r la seva obra públ icament .

Divendres passat es va fer la inaugurac ió , i a una sala plena de gent L-Higueras va

p r e s e n t a r el seu recu l l de q u a d r e s pa i s a tg í s t i c s . A la inauguració va assistir Àngels Ponsa, Regidora de Serveis Personals, que va destacar la v a l e n t i a d ' H i g u e r a s pe r -llançar-se a fer una exposició en solitari sense tenir expe­riència en aquest món.

Els quadres de L- l l igueras reflecteixen paisatges de tota mena, però l'artista confessa que "m'atrau l'aigua i en ge­neral el paisatge, però sobre­tot m'atrau la barreja de co­lors". I n total de quaranta quadres d'un estil entre l'abs-t r ac te . el f iguratiu i el real omplen l 'Espai Gorina.

Mposicions

La Galeria tanca la temporada amb l 'obra

de l'artista Raimon Sunyer

M. ALMAGRO

Raimon Sunyer va presen­tar la seva obra a La Galeria el divendres 16 de juny passat. Amb aquesta mostra, La Ga­leria t anca rà la t e m p o r a d a 1999-2000.

Sunyer, (pic ha exposat en diverses ocasions a La Gale­ria, t ambé ha mostrat la seva obra a ciutats tan importants art ís t icament com són Nova York i Milà. Cal destacar que Sunyer és un dels 18 artistes e spanyo l s s e l ecc iona t s per participar en una mostra so­bre el metarealisme itinerant per València, Barcelona i a la tardor a l'Spanish Instituts de Nova York.

L'obra que exposa Sunyer a Sant Cugat és una obra que va més enllà,del realisme, ja que l'artista traspassa la mi­rada objectiva del que ens en­volta i in tenta captar en els seus quadres "la bellesa ama-

Sunyer exposa a La Galeria F: E.F.

gada de les coses a p a r e n t ­ment insignificants". Sunyer crea a través de la l lum, les formes i els colors uns qua­dres harmoniosos en què mal­grat que se 'n diferencien cla­r a m e n t e l s e l e m e n t s , hi existeix una relació.

ELS4CANTOÏNS Dijous, 22 de juny del 2000 39

AQUESTA FESTA MAJOR REGALA'T UN QUADRE

MCRCART a l'Esbart

PETIT FORMAT S.L.

del 24 de juny al 2 de juliol 2000

30 nrttete-s I >300 oírras <:te 9>0Q0 n Q9»000 ptó» LOCAL DE L'ESBART SANT CUGAT G Migdia, 6

INAUGURACIÓ HORARI Dissabte 24 de juny, a les 19 h Feiners, de 18 a 22 h

Festius, de 12 a 14 h 18a22h

3er AUTOSERVEI DE PINTURA DE PETIT FORMAT

Patrocinadors:

.CAV&.

135 4 CANTONS El «diari» de Sant Cugat ESPAI DÍIAWJKACIÓ • «ALA PAOT

Alba, Ca ríos. BARCELONA

Almirón, Pere SABADELL

A. Eresquet.Jordi. BADALONA

Arribas, Jesús. BARCELONA

Aznar, Josep Manel. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Bausà, Joan. GIRONA

Belmonte, Marta. SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Blangué, Tatianna SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Blorh, Beatriz. BARCELONA

Bonet, Josep. MANLLEU

Borrut, Anna. BARCELONA

40 ELSíCANTONS Dijous, 22 de juny del 2000

MCRURT a l'Esbart

PETIT FORMAT S.L

(.arrio. Mansa. HARCELONA

Conesa, Celin. SANTCEC Ai' DEL VALLÈS

En/in: Mnna. SANTCVGATDF.L VALLÈS

Gaixet. ALLDORLIX

Ciima dit. l·iitlt HARCELONA

Goiizdlez. Montse. CA LA EEI.L (Tarragona)

Güell. Josep. HARCELONA

. Iglesias, Alieia. SANT CEGAT DEL VALLÈS

. Mavon/omo, Tomasa. SANT CEGAT DEL VALLÈS

. Mestre. Eugènia. SANT CEGAT DEL VALLÈS

AI i i/n el. Carme. HARCELONA

Miró, Jordi. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Nadal. Carme. HARCELONA

Negrí, Susaiia. OLESA DE BONESVALLS

Nogué, Dolors. GIRONA (Girona)

Palou, Salvador. BARCELONA

Pérez. Olga. CRESPIÀ (Girona)

Plerige. Mar/rel. BARCELONA

Pantalech. Fèlix. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

ELS t CANTONS DIJOUS, 22 dejuny del 2000 41

J*?RURT a l'Esbart

PETIT FORMAT S.L

Pueyo, lmma. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Que/. Pep VILALR \ \(. \ DLL l'h SI-DES

Querol, Ros//. S. CARLES DE LA RÀPITA

Ral, Lourdes. BARCELONA

Raventós Es/el/e', Joan. VILA FRANCA DEL PENEDÈS

Riera, Sara. BARCELONA

Roldós, Montse. BARCELONA

Ros. lmma. MOLINS DE REI

Rosell, August. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Rosi/lo, Toton. SANT Cl :GA T DEL VALLÈS

Roura, Isabel. BARCELONA

Sabadell, Emma. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Seguer, Miquel. TÍRVIA (Lleida)

Tate. GIRONA (Girona)

Valls, Anna. TERRASSA

Velan/aza'u, Ricard. MOLINS DE REI

Vi lla, Carmen. BARCELONA

mm r

r^>W *

~ """x. -* <

'ives, Montserrat. BARCELONA

Voramar, Daniel. S. MARIA DE PALAUTORDERA

OS 4 CANTONS

Economia 42 Dijous. 22 de juny del 2000

C o m e r ç

Polèmica per P ampliació d'horaris a les grans superfícies comercials

La liberalització d'horaris afectaria uns 400 comerços de Sant Cugat

M.S. -Sant Cugat-

Kl govern espanyol està es­tudiant que el comerç tingui llibertat total d'horaris comer­cials. Aquesta nova proposta permetria a les mitjanes i grans superfícies obrir entre 16 i 20 dies festius com a mínim i am­pliar l'horari d 'ober tura a 90 hores setmanals entre les 9 del matí i les 12 de la nit, de di­lluns a dissabte.

Ac tua lmen t a Ca ta lunya la normativa permet obrir 8 fes­tius i 12 hores setmanals de di­lluns a dissabte. Excepte totes les zones turístiques, que te­nen permís per obrir tots els d iumenges de l'any.

D'altra banda, el govern ca­talà té competències plenes en aquesta qüest ió i segons de­claracions del conseller d ' In­dústria, Comerç i Turisme, An­toni Subirà, la Generalitat no té previst aplicar la liberalitza­ció d'horaris comercials a Ca­talunya.

A Ctitiiltim/i lt\ ,'/////> \uperjúie\ patinen

M. Eulàlia Egea, presidenta del Sant Cugat Comerç, afir­ma que "si s'aprovés aquesta mesura, es veurien afectades unes 400 botigues de la nostra localitat ja que el petit comerç no pot competir amb aquesta liberalització d'horaris". A més, M. Eulàlia Egea considera que

tibiti enlieels 121 lf> tt\tiu\ /* XI..

"si el que es vol des del go­vern és rea lment millorar el servei de cara als consumidors, per què no obren els d iumen­ges els metges, les delegacions d 'Hisenda , els Ajuntaments , etc., que potser seria més lò­gic?". Avui dijous té lloc una r e u n i ó e n t t e e l s d i f e r e n t s

m e m b r e s de l 'Associació de Botiguers de Catalunya (ABC) en què-es tractarà precisament aquest tema.

L'Ajuntament de Sant Cugat t a m b é es mos t r a con t ra r i a l ' ampl iac ió dels horaris co­mercials i, en aquest sentit, el regidor de Comerç, Jaume Tu-bau, ha declarat que "l'oferta que hi ha actualment és sufi­cient per cobrir les necessitats dels consumidors i crec que l'únic que s'aconseguiria amb aquesta mesura és augmentar els costos dels botiguers i en conseqüència encarir els preus dels productes".

La Tricamcral, formada per les c a m b r e s de c o m e r ç de Manresa, Sabadell i Terrassa, després de consultar les asso­ciacions de comerciants, esta en contra d 'una liberalització total del sector ja que, segons afirmen, "és to ta lment inne­cessària considerant que la si­tuació actual és positiva, raof nable i racional des d 'un punt de vista econòmic".

Programa de reducció de despeses de l'Ajuntament

M. S. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat serà la primera administració del sector públic espanyol que entrarà a formar part del pro­grama Visa Purchasing, des­prés d'observar els resultats de l'estudi pilot realitzat per IESE en dues de les seves àrees.

El programa Visa Purchasing està dissenyat per a la gestió de les compres diàries de baix valor com ara subminis t ra­ments, despeses de manteni­ment, missatgeria, etc. D'a­questa manera se simplifiquen els procediments de compra, els circuits de pagament, el control de despeses, e t c , i es poden reduir els costos en un 45%.

L'Ajuntament de Sant Cugat i el BBVA començaran a tre­ballar en la implementació del projecte tot i que, segons l'al­calde del municipi, Lluís Re-coder, encara no hi ha dates previstes per a l'inici del pro­grama.

E m p r e s a

Autocugat posa la primera pedra de les instal·lacions

previstes pel 2 0 0 1

M.S. - Sant Cugat -

El passat divendres va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra de les futures instal·lacions d'Autocugat.

El nou centre estarà ubicat a l'avinguda de Cerdanyola, can­tonada amb Ronda Nord; una situació immillorable si es té en compte el gran nombre de vehicles que circulen diària­ment per aquesta zona. Es cal­cula que el nou centre estarà acabat en el marge rf'un any i mig. El nou local d'Autocugat serà un edifici aïllat que dispo­sarà de pàrquing privat, recep­ció di recta i servei ràpid de

mecànica. I n a part d'exposi­ció estarà destinada a la venda de vehicles d'ocasió.

A l'acte van assistir-hi els prin­cipals dirigents d 'Opel Espa-na, SA i els in tegrants de la plantilla d'Autocugat. Durant els parlaments, Josep M. Ne­gre. gerent d'Autocugat, va des­tacar que "les futures instal·la­cions d'Autocugat donaran als clients un servei que cap altre concessionari de Sant Cugat ofereix" i va felicitar l'esforç de la plantilla d'Autocugat, ja que "són les persones de l'empresa qui , gràcies al seu servei de qualitat i de saber fer, han fet possible el creixement de l'em­presa i el trasllat a unes noves

llllltl Mtlllllll I UlllIlH'Ill·.. tiltlttOl

i majors ins ta l · l ac ions" . En aquest sentit el gerent d'Auto­cugat va fer una menció espe­cial a Maria Gil, cap de vendes, "pel seu gran esforç, amb el qual ha fet possible tirar enda­vant l 'empresa".

A continuació el director ge­neral Comercial d'Opel Espa-

gruutil'il'i')pd /• spanti, i losi'p M Xrtfie.

na, SA, Juan Manuel Lumbre-ras, va destacar el treball que Negre està duent a terme a la nostra locali tat i afirma que "aquesta empresa està donant els passos adequats per ser competitiva en el mercat". També va qualificar d' impor­tant aquest acte perquè "de-

gereut d'Autocugat FOTO: XI...

mostra la confiança d'Autocugat en el futur". Per últim, va afir­mar que "des d 'Opel s 'estan realitzant les aliances necessà­ries amb altres empreses per tal que al segle XXI la nostra em­presa segueixi sent una em­presa capdavantera en el món del motor".

a S / C A l Y r o i N S Dijous, 22 de juny del 2000 Economia 43

Les empreses: Caché-Caché

La cadena de moda infantil Caché-Caché va ser una de les primeres a establir-se a Sant Cugat quan l'oferta en aquest sector era molt reduïda. D'això fa 12 anys i durant aquest temps han anat instal·lant-se a Sant Cugat altres botigues de moda infantil. Ca­ché- Caché, situat al carrer Sant Jordi i amb una superfície de 6 0 metres quadrats, segueix treballant per tirar endavant en un mu­nicipi que no dóna símptomes d'estancament pel que fa als naixements, ben al contrari.

Maria Bellido. Gerent de Caché-Caché a SantCugat

U Les nostres clientes prefereixen un tracte més personalitzat"

M.S. - Sant Cugat-

- Quan va néixer i com va sor­gir la idea d'instal·lar una boti­ga Caché-Caché a la nostra lo­calitat?

- La botiga va obrir el novembre de l'any 88, per tant té 12 anys. Aleshores l'oferta en moda in­fantil a Sant Cugat era molt es­cassa amb només una o dues bo­tigues, al contrari d'ara que n'hi ha unes (juantes més. A part d'això, a Sant Cugat teníem un mercat potencial molt important perquè hi havia molts nens, i moltíssima gent de Barcelona venia a viure a Sant Cugat, parelles joves amb nens petits.

- Quina podríem dir que és la filosofia del seu establiment quant a l'oferta?

- Sempre ens hem decantat per la roba més esportiva. No som una botiga selectiva en aquest sentit, tot i que durant les èpo­ques de Nadal, Setmana Santa, e t c , també oferim una sèrie de roba perquè els nens vagin més arreglats. Però, en general es trac­ta de xandalls, pijames, camises i pantalons. Podríem definir-la com a "roba de batalla, roba de tot por­tar".

- Comercialitzen algun altre tipus de producte a més de la

Maria Bellido és la gerent de l'establiment Caché-Caché de Sant Cugat FOTO: XAX11ARRÒSA

roba infantil? - La majoria de la nostra oferta

és roba infantil, però també te­nim alguns productes de canas-treta, roba de complement per al nadó i alguns bressols.

- Veig que a la botiga hi tenen un parc per als nens...

- Sí, fa uns vuit anys que ho te­nim i la veritat és que és molt bona idea. Una dependenta que treballava amb nosaltres va pen­sar a posar algun joc per entrete­nir els nens mentre les mares fan les compres. D'aquesta manera els nens es distreuen i la mare pot

fer les seves compres tranquil·la­ment.

- Quins creu que són els punts forts del seu negoci?

- Crec que nosaltres oferim en els nostres productes sobretot una bona relació q u a l i t a t - p r e u . Aquests darrers dos anys hem pu­jat una mica els preus però és que durant molts anys hem mantingut els mateixos preus. De totes ma­neres, l'oferta és molt variada i tenim roba per a gent que no vol gastar gaire i roba per a qui vol gastar una mica més.

- I el fet d'estar situat davant

d'una escola infantil creu que és un avantatge?

- Crec que també en certa ma­nera ajuda perquè, a més, nosal­tres no ens trobem situats en un carrer comercial i d'aquesta ma­nera els pares poden tenir un pri­mer contacte amb el nostre esta­bliment, sobretot les mares quan deixen els nens a l'escola.

- Quin és el perfil del vostre client habitual?

- A la nostra botiga acostumen a venir les mares. Els pares vé­nen menys i normalment són pa­res separats. D'altra banda, ac­

tualment la gent triga més a tenir un fill. La maternitat s'ha allar­gat i bastant. Les noies tenen el primer fill normalment entre els 30 i els 32 anys, tot i que també hi ha moltes dones que als 40 anys tenen el primer fill. També vénen dones que el tenen enca­ra molt joves, però jo diria que en general la mitjana es troba entre els 28 i els 32 anys.

- Durant els pruners anys de vida dels fills s'estableix una re­lació niés pròxima amb la clien­ta?

- Penso que sí, crec que s'esta­bleix una bona relació amb la clienta que comença a ser habi­tual. Crec que la marc no només ve per la nostra oferta en moda infantil sinó també perquè cl ser­vei que donem és bo. Hi ha un tracte personalitzat i durant els primers 10 anys del fill segur que mantenim un contacte més o menys continuat amb la marc.

- Els afecta que Catalunya si­gui una de les comunitats euro­pees and) un índex més baix |>el que fa a naixements?

- No, la veritat és que els últims dos anys a Sant (-ugat hi ha hagut un increment de la natalitat. Al­menys crec que aquí cada 15 dies hi ha una sorpresa.

- Pel que fa a la competència, com us afecten els grans cen­tres comercials?

- Als centres comercials la gent hi va pels horaris i perquè allí la mare pot fer totes les compres al mateix lloc, però crec que el trac­te és més impersonal i Sant Cu­gat no deixa de ser un poble. Els nostres clients són mares que pre­fereixen aquest tracte personalit­zat i per això tornen. Les petites botigues com la nostra que han anat proliferant al municipi ens afecten més que no pas les grans superfícies.

Ui fabricació de les 'commou raiP arriba a l'últim pas del projecte FOTO: XAVI LARROSA

Delphi inicia la producció en sèrie per al client Després de fabricar prop de 4.000 bombes common rail'per a prototips, proves i preseries, ha arribat l'­

hora de la veritat. Des de dilluns passat Delphi ha iniciat la producció en sèrie per al client, l'anomenat Job 1. En un acte de presentació celebrat divendres passat, tots els directius van voler agrair l'esforç a l'equip que ha fet possible iniciar "una nova època, que esperem que sigui tan brillant com ho ha sigut aquesta". Aquest ha estat l'últim pas per completar un projecte que es va iniciar l'any 97, i que espera recuperar a partir d'ara les grans inversions que ha comportat el common rail. /M.S. (Sant Cugat).

S E R V E I S I N T E G R A L S D E C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Gràfic 1 Editorial • Publicitat

Disseny de Pagines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

OS 4 CANTON

Immobiliària 44 Dijous, 22 de juny del 2000

E N A S A N A L Q U I L E R

• Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dobles, 2 bafios completos con accesorios, gran salón-com. con terraza y toldo, corina con galeria, armarios y focos empotrados, parquet, calefacdón a gas, totalmente exterior, trastero, pàrking, piscina com., suministros contratados. Solo 9 vecinos . .135.000

• Piso z. Monasterio. 80 m2, 2 habitaciones dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000

• Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castillejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 bafios comp., cocina-office equipada, gran salón-comedor, balcón en todas las habitaciones y comedor, armarios empotrados, carpinteria exterior de aluminio, calefacdón a gas natural, pàrking y trastero 95.700

• Local comercial. C/Castillejos, esquina c/ Sant Marti (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Locla comecial C/ Domènech, zona Centro, superfírie 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

'Enctavallada. 2 1 bx • Tel. * 3 5 8 9 4 5 6 6

V E N T A • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitariones, bano +

aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor... .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo,

parquet, todo ext., sol, calef. y pàrking .25,8 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado,

sol t/día, z. com./pisdna y pàrking 44 M • C Europa. Àtico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas

14 y 34 m2, sol t/día, impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1,5 afios) z.

MUCHÍSIHOS MAS,

comunitària con pisdna y pàrking 54 M A L Q U I L E R • Estación. Apartam. 1 hab., amueblado . .55.000 • Cines. 90 m2 construídos, terraza, 3 hab., bano

+ aseo y pàrking. Solo 3 ahos 110.000 • Cines. 3 habitaciones, bano + aseo, salón 40

m2, jardín, terraza, soly pàrking . . . .130.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín

41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina 250.000

üLLÀMANOS YAÜ

s/mmereix, ss * m. m-MM.M m tíPm mmmmmMmmmmmmt-Mmmmm

A N SL P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor,

z. comunitària con amplio jardín y pisdna 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 bafios, calef. a gas; sup. 242 m2, salón-

comedor 28 m2 con chimenea-hogar, codna-offïce 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2,

amplia buhardilla, estado impecable 58 M

N E L i l l M V l K c i i m A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. ernp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

íPlana Hasmtal, 10• * T

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M

• Can Gatxet (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b. comp., coc-off., saL-com. amp., trza. 20 m2, pisdna y pi. pk . .35 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M

• Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M

• Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

immmnssm

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M

• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc y b. completo. Solar 685 m2.Z. Alta y soleada . . .40 M

• Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000

• La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

F I N :• A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-SaL - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bario - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

OiOital. Al • Tel. 93 589 03 07 / F. Macrià 69 • 9.» 674 24 69

V E N T A S • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo,

salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacdón, etc 34 M • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salón-

comedor 100 m2, sala de juegos, salón individual ascensor, terrazas, solàrium y pisdna 185 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, codna-office, balcón esq., perf. orient.,

parquet, aire acond., calefacdón, trastero, pàrking opdonal, z. comunitària y pisdna 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv.,

cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor .27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitadònes, zona

comunitària con pisdna y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. al. dob. cristal 3 0,8 M • Pt Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea,

coc-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

Av. Rius 1 Taulet , 3 3 - Tet. 9 3 5 8 9 7 1 7 1

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M

• Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, l amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y pisdna. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla . 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a yivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, baíió y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos ; 30 M

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 589 o o 66

P I S O S • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 15,8 M • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i .garatge 45 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge 130 M

C/ Santiaao Rusiftol. 32 • Tel. 9 3 6 7 5 1 0 10

T E L L V I V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. CoL Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar .78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab : 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

e/ Riwjs rmummmmiMmmmmmmZíAit ~ 93 e-74. *,3 '&m

V E N T A • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 bafios, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M

• Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chímenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bafios y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

A L Q U I L E R

• Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha . p j s o P a r c central. 3 habitaciones. .195.000

. S ffilVn Trav. -detall ( ' B S Z • Parc Central. 4 habitaciones 225.000 iarquet, aire acondicionado 150.000 » Co» Fava. 3 habitaciones 120.000

V E N D E S

• Z. Centre. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa 21,5 M

• Z. Centre. 105 m2, tot reformat, exterior, menjador, cuina, 4 dorm., bany, calef. i pàrquing . . .31,5 M

• Z. Golf. 70 m2, menjador, cuina, 2 dorm. (1 suite), 2 banys, calef., terrassa, pàrquing i traster .36,5 M

• Z. Centre. 150 m2, menjador 40 m2, cuina-of. 20 m2, 4 dormitoris (2 suite), 2 banys i pàrquing .45 M

• Dúplex. Av. Can Picanyol. Per entrar a viure. Dúplex 250 m2, 4 dormitoris, 3 banys 78 M

• Adossada. El Colomer. Per entrar a viure. 320 m2, jardí 50 m2, 4 dorm. (1 suite), estudi, 2 pi pk 86 M

• Unif. Can Gatxet. Nova a estrenar, 330 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris i 3 pi. pàrquing 120 M

H E R F I N Q U E S Q, P I S O S • Rubf-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aíuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aíuminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano. aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno Uano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bahos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde 33,5 M

Cervantes. &a, Rubí • Tel. 93 697 45 62

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados V calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com.

c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bafios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio

con bano, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnifkas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2„ 5 hab., 3 bahos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 rri2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

Placa Octavià. 8 • Tel. 93 675 43 02 - 93 674 57 04

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bario, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 arios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z, residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Pícanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b„ 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

Av. Lluís Comoanvs, 8 » Tel. 93 58 7 8 9 9 0 - 93 5 8 9 26 43

F I N D 3Mfí V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est, 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offke, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3083 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

LÍ L L O G U E R S

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacoó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix. 6 0 - Tel. 9 3 674 67 15 - 93 5 8 9 33 68

I N M A V E N D E S • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras te r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacoó i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C / C a s t W e i o s . 3 1 • T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

I M M O B . &

• Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacdón y terraza 25 m2 25,750 M

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bfiao, estudio con solàrium 27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 bafios, coc.-off., terraza, z. com. c/pisdna . . .38,5 M

• Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 bafios, corina-office, 2 bafios, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, codna-offïce, z. com. c/pisdna, frontón y columpios 85 M

P l a c a O c t a v i à . 4 * 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

L L O G U E R S

• PI. Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitadons, cuina i banys nous i calefacoó a gas nova. Pintat de nou 75.000

• C/ Pearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet. Al costat de l'estadó dels FGC 42.000

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitadons, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de n o u . . . 72.000

Av. Lluís Corrmanvs. 22 - Tel. 93 6 7 4 34 9 1 - 93 6 7 4 14 97

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 .58 M

S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200

m2. Apto residència ger ià t r ica , c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

Villa, 1 - local 8 (entrada per Or. Murillo. 21) • Tel. 93 6 7 4 8 8 OI

T O R R E S EN V E N T A

• Coll Fava. Piso 3 habitadones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con pisdna interior, calefacdón y aire acondicionado 39,5 M

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, codna, 3 bafios, patio interior. Buena zona 65 M

• Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2. , pàrking 2 coches, 4 habitadones, 2 bafios, aseo y codna completa 76 M

• Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, parcela 1.000 m2, pàrking 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 bafios, calefacdón y buenos acabados 76 M

• Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servidos 38 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros clientes.

R b l a . M s . C i n t o V e r d a g u e r . 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments

donats d'alta. Ideal per a negod.

• Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000

D r . M u r i l l o . 6 . S a n t C u q a t • T e l . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano espanota de Servidos Inmobitiarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA

iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiter y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra seleedón cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos.

tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado

tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, • SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

tNuestros dientes? Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTKANJERAS A SANT CUGAT

Bel t ran i Rózpide, 8 . Barcelona • Tel. 93 204 55 2 0

46 Salut FI,S4 CANTOiVS ÍYijnm, >2 dr juny del 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NICOLETTI San» Antoni. 74. » 93 674 74 37

Cirurgia OR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-ftcvíasa-SanitaB. Av. Toro Blanca, 2-8,2n. A1.

« 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mwfidna interna, especialitats. Santiago Rustnol, 2, entr. 1a, » 93674 15 26

Dietètica-Nutrició ORA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Düfiuns, dimecres i rJvendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes. 5, 1r 3a. 1T 93 674 63 29 0935896483

CENTRE D'OBESITAT I MEDIONA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dia. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris EdWci Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-S. 2a planta. desp. 8-9.

« 93 589 43 57 T 93 589 43 58

GERVAL, GERIATRIA DEL , VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu do­micili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recur­sos. rnterrneria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de ma­lalts, ajuda a la «ar. trastorns especials. Sa­lut i reserves a domcS. Av. Torre Banca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen-ziB, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. « 9 3 589 39 67

MGC. Urg, 24 h, domicili «935893926 «609 331080

Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Vistes a dorradli-mútues. Major, 36,2n. 0 9 3 6 7 4 0 0 2 5

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assi3tència sa­nitària Medrfiac. Francesc Moragas, 48, ertt. 2a. « 93 675 48 53

Odontologia Pediatria

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀN­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Ce* 15.097 Rbta. Ribatallada, 20, Ir 3a « 93 674 7216

Laboratoris

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass Sanitària, Fiatc, Asisa. C/Vila, 49.

« 93 674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol, 17, baixos.

« 9 3 569 60 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sanitas. M. Fiatc, Previasa.. Mútua

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologià, prò­tesis. odontopediatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 9 3 6 7 5 0803

CLÍNICA DENTAL OR. BRANDT Ortodòncia i odontologia generat. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLlNICA ORTODÒNCIA t DISFUN-CIÓ TEMPORO MANDtBULAR Av. Torre Blanca. 2-8,2n A, despatx 6. 95890396

« 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3,2n 1a. (U. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Ctintca dental Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 9 3 6 7 4 2 3 3 6

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Ricardo Pifíeiro Lemoine Major, 23-25. 1r3a « 93 675 64 77

AM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada. 20.1r 3a. « 93 674 7216

AINA-FHLAR CANOSA UBEOA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8.3r pis. « 93 589 35 48 « 6 4 9 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETIALQES Pediatria. Vitalicio Salud Maplre. Endàvallada. 21. 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

Podologia

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia- Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 2 i . « 93 589 51 06

JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles or­topèdiques, papílomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul· lats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n la. « 93 674 36 53 « 9 3 418 4 8 48

INSTITUT PStCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1526 « 93 674 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologlè. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1 a. « 93 589 48 0 8 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r2a. « 9 3 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistènr eia SanitàriarPreviasa, Medytec. Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 589 1 8 8 8

D R FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatologies: Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 569 05 34

el consell de la setmana: El sentit de l'oïda

Començarem a parlar del sentit de l'oïda ex­plicant el complex procés que es desenvolu­pa a partir del moment en què es produeix el so. Les ones sonores es desplacen per l'ai­re fins a arribar al pavelló de l'oïda i el con­ducte auditiu, d'aquí passen a la part inter-mitja, concretament al t impà, que, en rebre-les, comença a vibrar. La ressonància que produeix passa al cargol de l'oïda inter­na per la intervenció de tres ossos mterco-municats. Un cop aquí, les vibracions acti­ven la membrana basilar que estimul·la unes minúscules vellositats sensores que, alhora, vibren d'acord a les ones. El moviment de cadascuna d'elles origina un impuls nerviós que es transmet al cervell a través del nervi auditiu, on s'interpreten com a sons. En aquest moment el cervell processa els senyals rebuts per identificar si han estat escoltats anteriorment, comparant-los amb els enre­gistrats a la seva memòria. L'oïda és capaç de percebre molts nivells di­ferents de sons, els quals es mesuren en de­cibels (dB), tenint el punt més baix en els 0 dB, que l'oïda humana és incapaç d'escol­tar. Alguns d'aquests tons serien el tic-tac del rellotge, que assoleix un nivell de 30 dB, el del walkman uns 80 dB de promig, però quan s'arriba a sentir una intensitat de 90

dB durant més de 2 hores resulta perjudi­cial, i rebre a! voltant de 130 dB farà mal a l'oïda; aquest seria el soroll d'un avió co­mercial, més de 130 dB, sentit de prop. D'altra banda, el nombre de vibracions sen­ceres referides a una unitat de temps s'ano­mena freqüència que, per exemple, en una ona simple determina el to o altura musical, i en una de complexa, la combinació de tons simples produeix el timbre de la resultant. La nostra oïda capta una gamma de fre­qüències que va de 15 a 20.000 cicles per se­gon. Així tenim que ta freqüència musical pertany al grup de baixes freqüències. És important no demorar la visita a l'espe­cialista davant d'una pèrdua d'audició perquè el problema no esdevingui crònic. La majo­ria de vegades es tracta d'una anomalia molt simple, com l'acumulació de cera o un procés d'envelliment, que comporta menor sensi­bilitat als sons de freqüències més elevades, però que es pot trobar una solució. Al moment d'examinar aquest òrgan s'uti­litzen diferents mètodes, com l'aparell co­negut com a audiòmetre, que transmet sons en diferents freqüències i intensitats a una persona a qui es manté aïllada en una habi­tació, sense oblidar el diapasó, la prova de Weber ni l'otoscopi.

Qui hauria de sotmetre's a un examen

• Tots els nens, i en especial si tenen dificul tats en l'adquisició del llenguatge.

• Quasevol persona amb dificulats per se guir una conversa o que escolti sorolls es­tranys a l'oïda interna.

• Qui d'una manera regular hagi de supor tar un alt nivell de soroll.

• Totes les persones grans amb símptomes de confusió.

Precaucions a tenir en compte

• No es recomanable l'ús dels palets de cote per fer la neteja.

• Si, per casualitat, s'introduís algun insecte a l'interior de l'oïda, feu-vos esbandideí amb aigua tèbia. ]

• Quan s'hagi patit alguna infecció o interí venció quirúrgica de l'oïda caldrà consul-l tar el metge abans de viatjar amb avió. \

• No s'ha de bussejar si s'han patit problemes; d'oïda i, en general, cal evitar submergir-se; en aigües brutes per evitar una infecció!

• Les persones que treballin a prop d'un llod molt sorollós, com un aeroport, una fàbri­ca, etc, haurien d'usar una protecció es­pecial per protegir-se.

CLÍNICA DENTAL V A I t i , B u I d (

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major, 2 3 - 2 5 , 1 er 3a

Tel 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Airïa CENTRE D'AtFNCiò INTI

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre. Gastroenteròleg

EVA W de LA PEfrA: logopeda Infantil

SllVTA LLUMA: Psicòloga Infantojiiveml

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

C E N T R O D S A L U D O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1

SANT CUGAT DEL VALLÈS T E L . 9 3 5 S 9 S 1 0 6

Dra. M.Domingo Gallart

DIETÈTICA MEDICINA GENERAL

> dilluns, d i m e c r e s i d i v e n d r e s

hores c o n v i n g u d e s

P/ . ICJ Dr. G,i/Í(>-, 7 - h.i.i

. 'i i h~4 h.l 2l> - <A>' ->H9 64 «J

Si vol

en aquesta secció,

al telèfon

'ELS / C A I Y I O > S Dijous ZZ de juny del ZOOO Estètica 47

Estètica i Bellesa l'article: Tractaments basats en la tecnologia

El millor manteniment de la bellesa és aquell que es basa en un plantejament global, combmant les aten­cions personals amb les dietes i els avenços que la ciència, la tecnologia i els laboratoris posen al nos­tre abast. Avui tractarem dels problemes que es resolen amb aparells estètics, que es troben en una contínua re­novació i gràcies als quals s'evita que la persona pas­si pel quiròfan.

FACIALS

Compacte Élite 2000. Aquest complet equip<Jtsp6sa-de diferents programes facials per tractar d'una ma» nera eficaç cada edat, constitució o problema (com el d'una zona muscular feble, venetes, peti apagada, etc).

Remodeling face Reestructura i rejoveneec les cèl·lules del rostre, amb el que l'oval de ta caraestor­na més ferm. També porpordona una acció antiin* flamatòria, antmeuràlgica i cicatritzant. Té tinefecte semblant al d'un liftmg, però, a més a més, «equi­libra, desintoxica i augmenta la longevitat cel·lular.

Skin-Complex Efectua una neteja ultrssònica que -fa que les impuresses més Sncrustrades desapare­guin. Està construït amb materials procederotíe la NASA i funciona en tres fases eliminant les cèl·lu­les mortes, estimulant els fibroblasts i tonificant els músculs del rostre. Es recomana durant regímens d'aprimament per evitar el consegüent relaxament facial A partir de la primera sessió apareix un cutis més clar i fi

Cyber 2000. És un equip dissenyat per reequilibriar bioenergèticament el rostre a través de la cromo-teràpia (estimulació cutània), la musicoterèpta (eli­minació de tensions i ansietat) i ínfrarojos {desinto* xicació de texitis) S'obté un resultat espectacular.

Bioterapèutic Computer. Repara, tonifica i rege­nera la pell, arribant fins i tot a les zones més difícils (com les potes de gall i el llavi superior) i provoca un efecte lifting. Funciona amb microcorrents de baixí-sima freqüència i es pot aplicar a la resta del cos.

CORPORALS

Aparell 90-W-90. És molt innovador i'combina i'ús de tres aparells, cada un amb una funció específica per combatre la flaccidesa, la cel·lulitis, el greix, Sa re­tenció de líquids i les estries.

Endermotogia amb LPG. Es tracta d'un aparell que disposa d'un capçal amb dos rodets que pincen la zona afectada de cel·lulitis efectuant un massatge profund per activar el drenatge limfàtic i mobilitzar els greixos. Alhora escolpeix la zona corporal, perquè permet treballar localment i dóna elasticitat a la pell i al múscul.

Cromoteràpia A part dels aparells que actuen amb làser, dels quals parlàvem en l'edició número 340, el raig que empra aquesta tècnica és potent i es ser­

veix del color i la llum. S'aplica per desbloquejar els centres nerviosos i millorar l'estat de la pell, la cir­culació i el to muscular.

Oxifat. Aquesta màquina modela les formes çter eliminar-ne el greix localitzat, drenar els líquids i to­nificar els músculs per ta seva acctó combinada dels rajos ínfrarojos amb l'electroesttmulació.

Ultrasons. Són vibracions que exerceixen una acció xe les estructures cel iulars, i produei-

; que trenca els nòduls de greix a tra-y& <fun#força de tracoó-compressió. S'apliquen

KOnflitiva durant 20 o 30 minuts.

i. Es tracta d'uns elèctrodes que ía uns punts estratègics, aconsegueixen cre­

mar greixos, drenar toxines i endurir ets músculs. Es £in m $e$siorïs de 50 minuts.

, Actua emetent un flux de corrents que re­dueixen el volum t remodelen la figura actuant com sí d'un massatge drenant es tractés

Corrents ï«terfere«tJals Actuen a través d'uns Sletrodes que s'apliquen als punts conflictius per ejryiar un trrtpufs profund que dísol el greix, referma el mfjscul i activa la circulació.

t. La seva termoactvactó de calor interna, pe­netra al teixit conjuntiu subcutani per desfer ei greix superflu, activar la circulad^íírrifàtïca í sanguínia i afa­vorir l'eliminació dels residus gretxosos

Presoteràpia Es tracta d'unes botes que arriben a la cintura * proporcionen un massatge interior amb la pressió d'aire controlat. Resulta ideal per tractar la cel·lulitis d$ les cames, les cuixes, els malucs i l'ab­domen. També eSmina la pesantor, el cansament i

I seu massatge de drenatge ac-

. Consisteix en fi­car-se düiïtre d'un vestit tipus granota, que realitza un massatgetfones semblant al de la presoteràpia. Actua a revelïidigsstíu, imfàtic, muscular i circulatori, al temps < ie fieíaxai'es regeneren les cèl·lules per l'augment de reg sanguini. La seva intensitat depèn de cada cas I s'actua durant 30 minuts

Camera ajft imant És una combinació de termo-íer^ía<p0\HfavofÍr l'eliminació d'adipoats greixo­ses i tc«'ne5)arnt> aromateràpia (per proporcionar olis essencial aprimants i relaxants). També inclou ses­sions dè yibroteràpia amb massatge muscular per <r#asürisId*02onoteràpta per obtenir un efecte bac­tericida: i descongestiu, i de musicoteràpia, per afa­vorir la relaxació.

Ultrasonoteràpia. Emet unes vibracions mecàni­ques per fer penetrar a la pell diferents principis ac­tius d'algues amb poder aprimant.

Drepresoteràpía. És una teràpia natural innòcua que activa funcions metabòliques, mitjançant un massatge aspiratiu que produeix un buit controlat en una cà-nula que provoca una aspiració del teixit conjuntiu. Aquesta teràpia resulta essencial per tractar el lin-foedema i la cel·lulitis.

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 Cl Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEll

Es fan piercings

universals TOT PER A TU

ALS MILLORS PREUS

C/ Valldoreix, ól - Tel 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

\ l • Tractaments corporals • Mkropigmentació

Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

m centre d'estètica

C/ Francesc Moragas. 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic Centre SPA Tractament de fangoteràpla

Quiromassatge ^ ^ ^ ^

Aromateràpia éj\ Sdíut

Hidroteràpia {& VfatUTOÍ Tractament natural pels peus I I I ,• ,-Tractaments facials l l i amb ^ Tractament anti-estrès | | | TtlünS

Peeling corporal amb - ^ ^ ^ ^ ^ - r ^ ^

productes naturals Sant Cugat del Vallès

i algoteràpla per: ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis acne

psoriasis

artrosis artritis

cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

Utt • L·ontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: A base d'injectar

Fil d'or. D'antiga aplicació torna ara amb excel·lents resultats per re-modelar les galtes, ja que millora la flaccidesa del pòmul i, indirectament, del surc nasogerià, activant les fibres elàstiques i de col·lagen amb in­jeccions d'agulles finíssimes que no deixen marques. També aporta grui-xor a la pell i la vascularitza. Ei fil d'or és totalment pur, es combina amb un fil de seda, i s'aplica amb anestèsia local. '

Mesoteràpia. Està molt indicada en el tracament de la cel·lulitis. Per combatre-la s'infiltren extractes vegetals amb petites agulles a les zo­nes delimitades.

Omplir. Omplir correctament una arruga no ha de provocar inflamació, però si ha de tenir una llarga durada. Els materials més emprats són: el cql·la^ gen, el cyderm i l'àcid hialurònic, tots infiltrats amb una petita agulla in» dolora. Entre els d'última generació es troben- els gels acricils i els polímers d'àcid polilactic. Són de caràcter definitiu i s'implanten a les zones carno­ses com les galtes, els pòmuls, etc.

48 Gastronomia HJ5 í'CAIYRKVS Dijous. .'>dr juny del >00ú

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 6741118 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 69706 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadms Arròs de conill

1/2 kg d'arròs - pèsols cuits 1/2 conill - pebre negre oli d'oliva -sal cebes "aigup tomàquets alls V ^

pebrot verd llorer **?%. julivert MENÚ -.

DEL * J farina

MENÚ -.

DEL * J

cansalada viada DIA H

Elaboració: £n una cassola de fang amb oi sofregiu el pebrot i ta ceba

a trossos regulars. A rrug fer poseu-ht una tira gruixuda

de cansalada viada tallada i daureu-te peís dos costats.

Retireu efe ingredients t àéxm el suc a la cassola.

Poseu-hi una mica més d'oir i després el oon! taitet a tros-

sos, amb sal í untat amb una rràqyeta de ilard.

Quan ja esta quasi cuit,, afegiu-ht els ingredients ttets

abans, dos a% * rodafixefes, llorer í dues o tres mon­

getes de fe classe perorsa, $eme fus i tallades. Després

escaldeu tomàquets naturals per treure'ls la pell i els -

tireu a la cassola amb w pessic de farina ben desfe*

ta.

Cinc minuts més tard sofffipi l'arròs i seguidament po­

seu-hi aigua bullint.

Finalment, afegiu-hi julivert, un all petit picat í una

mfca de pebre.

Poseu-hí dues cullerades soperes de pèsols cuits I ta­

peu ta cassola amb un drap dos minuts abans de ser-

wr.

ConseB:

És important posar l'aigua justa per no haver d'afegir-

ne, així com evitar remenar-ho {n'hi ha prou a sacse­

jar la cassola).

Si voleu que la paella sigui més gustosa, detxeu repo­

sar el sofregit un quant temps abans d'afegir-hí Fat-

gua.També agafa un altre punt.si, un cop fet, es posa

a gratinar un xic, amb el forn ben calent i mirant que

no s'assequi gaire.

BAR «eSTAUBANT

Í 1 J . PI. Pere San, 6

'•«. (Mercat Vell I

V, TH. 93 .58») 72 7»

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapa ta

Cargols a la llauna

m M A S I A

l l i t ( l l i t

Cuina catalana i casolana

Menú diari; 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 {aSOmdtlCAFiCREUKOJAi

Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer cfe fa "forre, 14

Tel. 93 674 12 85 *

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

w

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18j

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 5747J

RESTAURANT CAN EDO

Tel. 93 002 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

La Jijonenca

• *

GELATS ARTESANS

C, Major, 29 - C. Xerro, 30 - Villa» t

Tet. 93 6752586 - 936741348 * 93S75.34 (

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . - f f v f K

• Is entrepans... - f f v f K

el cafè... f f v # f v

les pastes... f ^ f y .

el suís... f f v ^ K

PI. Barcelona

Tel. 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

B Jíeaón Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

Pi . O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 TO 4 7

McPollo 2x500p.es

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

Sant Cugat Centre comercial

EISíCAMWS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 33 67S 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a g 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D g aa «74 44 «9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a •B 93 fi74 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 33 675 29 0?

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B g 93 6 7 5 * 8 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a g 93 589 65 6r g 608 49 4 5 * 9

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a •B <afj7Riftta

JORDI CUFI BORRELL Av. Vall d'Or, 2 •B 03 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 * 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1r g 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a g 93 « P 30 BS

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B g 33 675X12

AGENÇAT Sant Antoni, 18 P 93 675 0017

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 P 93674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTI­VE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 589 30 00

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P . Fa* 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 g 93 675 49 37

BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 93589*2 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 589 47.90

CABALLU PETIT Cerveseria P 93 589*4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusihol, 54 P 93 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 6744390

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 IS 09

SUN BIKE Can Matas, 2 g 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 g 93 674 *2 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 g 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 «4 « i

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix B 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 g 93 674 01 60

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 g 93 589 38 Ofi

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 9 3 6 7 4 2 6 2 4 g 93 4 . 7 0 7 5 9

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 g 93 674 65 00

£1 CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 g 93 674 1903

EL PUNT Copes i sopars g 670 S9 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 g 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 g 93 589 7442

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 g 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 g 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos bofe-corucoSnexo.es g 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 g 93 674 «3 98

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusifiol, 49 g 9 3 S 9 0 69 8Q

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 g 93 589 02 7*

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 93 674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 g 93 675 Oi 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 •B 936751820

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 g 93 590 60 7*

C E N T R E C O M E R C I A L M ENSENYAMENT

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 g 93589 1198

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 g 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat. 79 g 93 674 50 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Cami Can Calders, 8 A g 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 g 93 580 «5 00

FOAP Rius í Taulet, 27 g 93 674 05 03 g 93 5893121

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 g 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n g 93 674 »453

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 g 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 g 9 3 6 7 4 f 2 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar g 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 g 03 SRQ 78 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 g 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 g 93 589 7 5 * 2

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 "B 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 g 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

fi MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 g 93674 f 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 g 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 g 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA g 9 3 699 67 48 g 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUlS RIBAS Plaça Gorina, 13 g 93 58957 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol g 93 675 47 5*

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 g 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 g 93 590 60 86

UESC Cànovas del Castillo, 9 g 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat g 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTIC GERD DIETÈTICA Raça Pere San, 9 g 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda g 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix g 93 674 75 98

JOGUINES NINS Villa, 9 g 93 674 13 96

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 g 93 674 11 40

mm SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 g 93 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 g 93 675 22 0*

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 g 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 g 9 3 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 g 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 g 935908060

INSTAL·LACIONS ADOLF Taller d'art A. ZAMORA, SJ_ Pere Mas, 17. Valldoreix Mn.Cinto Verdaguer, 18 g 93 674 60 28 g 9 3 5 8 9 2 6 3 8

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 g 936752586

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n g 9 3 6 7 4 1 4 5 3

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 g 93 674 61 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 g 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons g 9 3 6 7 4 3 0 8 1

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 9 3 6 7 4 9 8 62

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 g 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 g 9 3 6 7 4 8 5 63

KAILA CENTER Del Sol, 22 g 93 5900541

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos g 93 5892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 g 93 674 36 94

MIREIA'S Valldoreix, 33 g 93 674 99 40

AN FUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 g 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A g 93 589 4 7 4 2

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 g 93 674 01 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 g 93 589 20 18

LA FLORESTA Pearson, 36 g 93 589 78 00

LES PLANES g 9 3 6 7 5 5 í 0 5

LLIBRERIES

PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 9 3 5898617

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 g 93 675 5 * 0 8

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 g 93 5 8 9 * 9 3 *

MES MARCS Enric Granados, 15 g 93 5 8 9 * 4 2 9

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 g 656 89 01 49

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 g 93 674 14 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 g 93 589 82 75

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 g 93 674 *5 32

MERCERIES LA PERLA Major, 3 g 93 674 01 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 g 93 59026 80

MOBLES DECORACIÓ CARRE MOBLES Frsc. Moragas. 33 g 93 674 09 95 g 93 674 »5 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 g 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 g 935890014

MAJIK Sant Jordi, 29 B 935890266

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 g 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 g 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. g 93 675 02 67 Valldoreix, 43 "B 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 g 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 g 9 3 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 g 9 3 589 7232

TOT PUNT Sant Antoni. 19 g 93 67400 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 g 9 3 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló. 13 g 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 g 93 674 89 18

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix. 49 g 935897202

g 93 675 12 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 g 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 " 9 3 589 6 0 8 8

DISON ESTILISTES Martorell, 12 g 93 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 g 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A g 93 675 40 06

JUANI Xerric,28 g 93 674 6699

JEANLOUSDAVIO Plaça Dr. Galtes, 5 g 93 675 6* 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Q 9 3 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola "B 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 g 936745752

g 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 g 93 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 g 93 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONEUJ, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 g 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 g 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 g 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 g 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca,13 g 93 674 53 01

FERRON Rius i Taulet, 20 g 93674 6 8 4 7

PISCINES SANT CUGAT Ennc Granados, 10 g 9 3 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 g 93675138

REPARTIDORS MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 g 93 589 23 71

OBRES CONSTRUCCIONS • _ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a g 93 589 0 * 5 *

STANZA Valtíoreix. 10 g 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 93 589 1732

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 g 93 58944 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVE LETHU Villa 6 g 93 674 03 16

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 g 936744223

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 g 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1 g 93 675 24 01

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n g 9 3 589 89 99

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 g 93 589 87 02

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 g 93 6 7 4 * * 8 2

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 g 93 674 >>83

•nNTORERIA ST. CUGAT Rbla Ribatallada, 34 g 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys. 2 g 93 674 41 67

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 g 93 675 5 * 5 *

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències g 908 8 9 8 * 3 6 g 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 g 93 589 7* 40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta g 66642 8 * 4 2

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 g 93 58916 78

USSIATOURS Rana Hospital, 10 g 9 3 5 8 9 6 » 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 g 93 6 7 4 0 8 * »

50 Cultura US /CANTONS Dijous. JJt/c,,oi\M-\\v

De dilluns a divendres • D c 7 . 0 0 h a S . 0 0 h El despertador amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.00 li Primera Planti, amb Ccni I .n/ami • De 10.00 ha 13.00 h Ctunbirotti. el mana/ín, amb ( Mura Borrell • De 13.00 a 15.50 h San! ('iiiítit. k•///': /'in/oriiititiu. amb Josep \ l . Miró • De 13.50 ha 1.1.40 li ActualitatEsportiva. amb KLIII Pcnas

• De 13.40 ha 14.00 h \inh molt t/e gust. l'espai tir gastronomia. amb l'ep Blanes • De 14.00 ha 17.00 li Volt/rttirtla. amb Kste\e I ,lop • De 17.00 ha 19.00 li Vol t/r tarda, amb Iolanda Casas • De 10.00 h a 20.00 li \llloro, el musical, amb Salva Vallvé • I )e 20.00 h a 20.35 h Erspoitiu. amb (iemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h /*.'/ millor dr I magazln • D e 21.00 ha 22.0011 Sona clàssica (dilluns). Roc/t World (d'i-ma rts), Dauce I jgend (d i mecres), ChiII Oïtt (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.(K) h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h . Música al teu costat • D e 7 a 2 4 h , Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

• D e 8.00 h a 10.00 h Es rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.(X)ha 13.00 h

Por frt. 1:1magazin d'humor. Amb Xavi Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Aitint-miitx. l'informatiu d'espolis • De 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 ha 17.00h Àlbum. amb David Villena • De 17.(X)ha 18.50 li l'.estrella. 1:1 programa de einemti. amb Xavi Iórras. Jordina Reinon i Toni (ïarcia • De 18.30 h a 10.00 h Ràdio Pla): amb Sònia (Carmona • De 10.00 ha 21.00 li Pur d'assaig, amb Carles Roca • De 21.0<)'ha 22.00 h /•'.ntre haml'ol'nies. Kl programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu rostat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • I )e 9.00 h a 9.50 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 ha 10.00 li Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 13.30 li Nostra dansa/ L·i sarsuela! Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h F.spoil en mana Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Espoit en marxa .vi edició, amb (iarme Reverte • A partir de les 21 h Música al teu costat

Foc i balls per la nit més llarga i màgica de Vany

Demà a la nit arriba la tradicional revetlla de Sant Joan, segons diu la història, la nit més màgica de Pany. De fet, rarribada del solstici d'estiu és una bona excusa per sortir a celebraria nit de Sant Joan, allargant en­cara més la nit que té més hores de tot l'any. Les fogueres i els petards tor­naran a ser els amos de la nit de bruixes catalana, juntament amb les co­ques de crema i de llardons i el cava. Evidentment que una revetlla d'aquest tipus mereix una gran celebració. A Sant Cugat tenim una àmplia oferta que podem triar: des de les festes de locals i discoteques privades, fins al con­cert de La Marxa dels Nois al Pla del Vinyet. Bona revetlla a tothom!!

D((QUS22 Isern Pg. ta Floresta. 9 93 67418 63

Divendres 23 Domènech Pg St Magí. 50 93 674 33 53

Dissabte 24 Llorens Santa Mana. 27 93 67415 31

Diumenge 25 CuBetl Ptge. Diputació, 6 93 674 03 64

Dilluns 26 Riera Riviere Dr Mur*), 1 93 674 04 30

Dimarts 27 Salaven Santiago Rusinol, 38 93 674 0645

Dimecres 28 Texido Rrtta del Celler. 97 93 674 77 49

Dijous 22 Festa tradicional del Corpus Christi i St Pauli de Noia, b

Divendres 23 Sts Joan i Fèlix prevs , mrs Zenon mr i Jacob, patriarca

Dissabte 24 Sts Teodult i Simplici. bs i Orenci sold i germs mrs

Diumenge 25 Solemnitat del Corpus Christi i Sts üuillem, ab

f Dil luns 26 Sis Pelai, nen, mr, Joan i Pau. germs mrs i Uavid, erm. *"

? Dimarts 27 Ntra. Sra del F"erpetu Socors i Zoile i comps mrs i Samsó, prev '

Dimecres 28 Sts Ireneu, b mr; Haulo I, p ; Argimir, mjo. mr i Marcel la, mr. %

, Dijous 29 ^ ^ ' Sts Pere i Peu, apòstols: Marcel, mrs i Sta Benedicta, vg *

í. ^ 4 ^ vJw^&S í í .0?'~^

^f"

ÏL r

ELS /CANTONS Dijous, >>(/,• jmn- <M 2AV Cultura 51

Sar* Cugat 93 58922 88

Casa de Cultura 93 589 13 82

EMD Valldoreix 93 674 2719

OMiC 93 589 31 88

PROMUSA 93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 5891122

CAP - Urgències 93 58944 55

Centre Soc. San. LF 93 5897800

Ctre. «zheimer St. C. 93674 2383

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34

Creu Roja Valldoreix 93674 24 59

Dispensari la Floresta 93674 7615

General de Catalunya 93 5891212

Vall d'Hebron 93427 2000

Sant Joan de Déu 932034000

Telèfon de l'Esperança 93 4144848

ASSOCIACIONS

AAPP W Can Majò Vall. 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

AA Prop. i Via Floresta 9367420 89

AAW Àigualionga Flor 93 674 51 29

CINESA SANT CUGAT

AAPPiWMira-sol 93674 2018

AAW V. Carme Mira-sol 93 S74 10 03

AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03

Consumidors S3 268 45 67

BOMBERS

Beliaterra 936928080

Generalitat 085

Rubí- Sant Cugat 93 69980 80

ENTITATS

ASOt 9367535 03

CPA 93 589 16 74

C.CastsIlano-Manchegc 93 589 7605

Germanor Cavis 93589 5798

Grup Sup. Immigrants 936749314

Sant Cugat Comerç 93 674 0322

LLEURE

Arxiu Gav'in 93674 2570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Casal d'Avis SC 9358916 38

Casal Valldoreix 93674 4599

Ctre Cívic la Floresta 93 589 08 47

Sant Cugat 1

Ctre. Cívic les Planes

Cines Cinesa (reserves)

Cines Yélmo (reserves!

Club Muntanyenc

93675 5105

93 589 09 41

90212 4134

93674 5396

Coral de la Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Llar d'Avis Parròquia 9358905 98

Piscina Valldoreix 93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons 93 589 62 82

Ràd» Sant Cugat 93 675 59 59

Tot Sant Cugat 93 674 B6 61

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 935891155

Jutjat 93674 66 96

PARRÒQUIA

Les Planes 932047503

~"~St. PereOclavia ~WsmiW Valldoreix 9367401:69

Cuerpo Nacional 93 674 78 5

Municipal i Protecció Civil 092

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita prèvia) 93589 3080

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta

Cataiana de Gas

93 674 2089

93 725 29 44

Correus 93 674 70 96

ENHER Rubí

FECSA (atenció client)

93 6991892

900 73 7373

FECSA (avariesl

Funerària

900 74 74 74

93 5895552

Repsol-Butà 93 6741580

SOREA 93 5890021

TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

93 478 50 00

93 204 22 47

R3C

"Grua

93 2051515

93 674 33 71

RENFE 93 4900202

Port 93 31887 50

Ràdio Taxi 93 58944 22

Taxis (parada)

Valldoreix (parada)

93 6740997

93 674 1111

Yelmo3

i È í i í i J S K S j L Ç ^ D ? 5 ] M ^ ? ^ ^ l J 5 i ^ l l 8 í ) ~ " ^ ? Í 1 ^ ^ Gladiator Sant Cugat 2

16.3a-19.30 - 22.30

Yelmo4

Misión a Marte 17.00-19.35-22.10 Misiona Marte 17.15-20.00- 22.40

Sant Cugat 3

Gladiator

Yelmo5

15.50 -18.50 - 21.50 Kfàmpack 16.15-18.30-20.40-22.50

SantCugat4

^tuartliaJe^

YELMO SANT CUGAT

Yelmo2

jít^JJttie^

JVtelmo2

Tango para tres

Yelmotj

16.00 -18.00 - 20.00 - 22.00 Soné con Àfrica

Yelmo7

17.15-19.45-22.35

Pokémon / Campo de batalla 16.00 -18.00 / 20.30 - 22.40

16.15-18.15- 20.20-22.45 Destino final 16 00 - l§J^--m2q.30 - 22.4£

Yelmo9 _____ „ „ _ „ _ , . m _

17.00-19.45-22.35

CASAL DE fa CULTURA DE 1111 VALLDOREIX EMD

Valldoreix

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19,30 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 S89 82 69

16.00 -18.15 -20.30 - 22.50 Cort sartgre y fuego

I N S C R I P C I O N S

CASALS D'ESPLAI . ....juny-agost-setembre

ESTADES D'ESPLAI .juliol

ESTADES D'AVENTURA . ju l io l

ESTADES 0'ANGLÈS . ju l io l

COLÒNIES MUSICALS . . . .del 3 al 8 de ju l io l

TALLER D'IOGA ( j u l i o l )

- A l Casa l de C u l t u r a de V a l l d o r e i x

• Els d i m e c r e s , de 2 0 . 3 0 a 2 2 h.

O r g . E M D de V a l l d o r e i x

CONCURS de CARTELLS

De la Festa Major de Valldoreix del 2000 •

Data màxima d'entrega: 4 de juliol

Al Casal de Cultura de Valldoreix, de dirnats a divendres, d'11 a 13 h i de 17 a 19 h

D h r i i i l n - 2.'i d«' jum D m ' m l r r * 7 <!»• ju l io l

R E \ K T I . L \ DE

SAINT J O W

l 'KK \ .KINES

R E C I T A L D E ( A V I

I IMNINO

Soprano Jn.in.i \ il.i|il.in.i

\ Ics 2 ï M) M l ' u in i . ( .rrlcs \ Xirmachs i

\ la plata de) ( asa ldc í ui- - 1 " " 1 1 ' m c s

\ Ics 21 h i l.i p.ni i i i i i i i . i de rui.i de \ . i l l d o r c i \ , , , , . , . ,, ,

Sant ( enna de \ a l l d o r c i \

Oi.u I \ l l ) de \ a l l d . i r e i \ i (;,,1. l -Al l > de Valldoreix i la

D l ' W (Joves de Yal ldorcixI. parrín|in.i de Sant (Cebrià.

V B I I i l IMMI «Mai i l

SANT CUGAT El cinema de casa teva

2a SETMANA

SALA2 17.00-19.35- 22.10 GOLFA: 00.35 APTA

4a SETMANA

:' | * l<oí !mmr* «itócHStOUSTt"

.," llW f i í»í l ! * •.;•.,.

l v l . l l

"$È(M WH IB ÍfT( :

\\/3

SALA 1: 15.50 -18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA 00.50: DESTINO FINAL

ESTRENA 6a SETMANA

SALA 4: 16.00 - 18.00- 20.00 - 22.00 GOLFA: 00.15 APTA

CINESH Q Parfciftg

2f; -jtaíus

Cítr:«í d espiar* uniwrsit»»

Wf injuries oransbJJ íinys

ÀïfcfiSSSï rniny.svÀlrtís

Vtftj* a f i l e ro d

ELS4CALVTONS Dijous, 22 de juny del 2000

52 S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Nacho Gonzalvo. President de la Comissió de Festa Major

"La Festa Major d'enguany és la que té més actes, es pot triar més"

Al.KX LÚl'KZ

- <^uè n'espera de la Festa Ma­jor d'enguany? - Com cada any, el que esperem és una participació més gran que la de l'edició anterior. - Doni un missatge al ciutadà. - Que participi al màxim i que transmeti el seu interès per una activitat o una altra. - 164 actes en cinc dies. - Aquest any, a diferència d'altres anys, tot i que sempre hi ha ha­gut moltes activitats, s'ha fet una distribució de molts actes i de tot tipus a difetents llocs de la ciutat. - Actes per a tots els gustos. - Espectacles, gastronomia, es­ports, etc. De tot una mica. Cada vegada ho volem potenciar enca­ra més i fer encara més coses. - 3 8 entitats de Sant Cugat han participat en l'organització de més de 60 activitats. - Aquest any, la comissió de fes­tes ha potenciat el fet que les en­titats participessin de la Festa Ma­jor, que també poguessin dir i fer la seva. I això ha fet possible que enguany hi hagi moltes més acti­vitats que l'any passat. - Dels últims anys, la Festa Ma­jor d'enguany és la que té més activitats, la que es pot triar més? - Sí. Fer exemple, el que és a les nits comportarà que no es pugui participar en moltes activitats per­què realment hi ha tres, quatre i cinc activitats a la vegada. Els sant­eugatencs hauran de triar i diver­sificar, perquè no podran estar a. tot arreu.

- (^uins seran els actes centrals de la FesUi Major i també els més tí|>i<-s? - Quant als actes típics, són els més clàssics, els que es fan sem­pre i que tenen més tradició. Co­mençant pel pregó dimecres, el l'aga-li Joan dijous, la botiga al car­rer dissabte i l'arrossada popular diumenge. D'altra banda, també hem de destacar els focs artificials el primer dia i el fet que cada dia hi hagi una orquestra important.

Saeho Gonzalvo espera un/i gran resposta delssanteugatencs FOTO:XI..

També vindrà un cantant català reconegut, que és cl Raimon. A les Barraques, esperem que hi hagi molta gent que hi participi. Tampoc no ens podem oblidar de les Tronades Castellera i CJegan-tera. - En línies generals, com defi­niria el progra­ma? - Es un programa ajustat, però és el pressupost que hi podem dedicar. N o t en im unes activitats que pu-guin ressal tar molt a diferència d 'altres ciutats, però podem dir

que estem en una línia intermèdia perquè hi ha de tot una mica. - Es una Festa Major pensada per a tothom, dels més petits als més grans. - Sí, per a tothom. Cal ressaltar que aquest any per als més petits s'ha ideat un espai, és el Racó In­

fantil, que estarà ubicat a la ram­bla del Celler. Cada dia hi mun­tarem una activitat. Per a la gent jove hi ha hagut un buit impor­tant: les activitats esportives. - Han apostat també per donar continuïtat a les Barraques. - Per a la gent jove tornarem a fer

l'espai de les Bar-

"Els santeugatencs raques. L'any pas-j j sat ja vam fer un

hauran de triar i esforç important i

diversificar perquè h;ZZZ:i no podran estar

a tot arreu"

van donar la raó. Va tenir molt d'è­xit. Val a dir que els mateixos or­ganitzadors de les Barraques ja s'es­

tan preparant des del setembre i espero que encara hi hagi més res­posta que l'any passat, toti que ja va ser important. Pronostico que l'èxit es tomarà a repetir. Ens hem adonat que per a la gent jove les ac­tivitats comencen a les vuit del vespre i acaben a altes hores de la

matinada. Per als no ja tan joves hi ha molts racons de música tra­dicional, música catalana i activitats des de jazz, blues, salsa, espais tra­dicionals. De tot una mica, per­què puguin participar del que més els agradi. En fi, és una Festa Ma­jor que està estudiada perquè hi pugui participar tothom i la festa si­gui realment per a tot el poble.

- Enguany la comissió organit­zadora de la Festa Major s'ha constituït en associació. Per què? - Fa dotze o tretze anys va néixer una comissió d'un grup d'amics que ja estàvem participant en altres activitats de la ciutat. Aquest any, però, per organitzar-nos una mica més hem cregut convenient mun­tat una entitat o associació, que és la Comissió de Festa Major. És una entitat més del poble.

- Diu que la feina que compor­ta dissenyar la Festa Major és una feina d'un any. Doncs, Déu n'hi do! - Sí, és molta feina. Cal preparar el calendari amb molta antelació. Cal tenir present que hi ha activitats que s'han de programar tran­quil·lament amb sis mesos d'an­telació. - On estarà la fira aquest any i quina en serà la ubicació els pro­pers anys? - Hi ha un sector important de santeugatencs que la vol, perqwè la fira fa festa. El que està clar és que la gent hi va i que té molt èMt, sobretot si és a prop. Però, mja-lauradament, la fira és una activi­tat que tothom la vol tenir a prop però que no faci nosa. I això és molt difícil. Estarà al davant qel col·legi Pins del Vallès. On estarà la fira l'any vinent és una qüestió que encara no sabem.

- Enguany s'ha editat una prjo-gramació de butxaca. i - D'observacions que hem fet d'alttes anys, hem vist que la gent no acostuma a portar el programa de Festa Major a sobre. Llavors. enguany hem decidit editar un programa de butxaca de quatre o cinc pàgines i tothom podrà saber quines són les activitats més im­portants d'aquell dia.

Mocions IOKDI CASAS

Kls que coneixen la dinàmica de la màxima institució local, l'A­juntament, saben que molts cops la relació govern/oposició s'as­sembla més a un joc de suma • zero, que no pas a un intent de síntesi democràtica. Del resultat, naturalment, se'n ressenteix la ciutadania. No cal dir que això resta representativitat a les deci­sions preses i a l'acció institucio­nal. El nostre cas és un exemple prou clar. L'equip de govern, que reuneix la meitat més un dels re­gidors, però té menys vots que els obtinguts pel conjunt de l'o­posició, està en condicions de go­vernar d'esquena a la meitat dels votants. Des de l'oposició, per tal de dignificar el seu paper i re-valoritzar la seva presència insti­tucional, se sol recórrer a l'es­tratègia de les mocions. Quan escric això, al nostre Ajuntament se n'estan discutint quatre, si és que no ha canviat allò que anun­ciava la premsa local. Una sobre el trasllat dels fons de la Gene­ralitat republicana, avui a Sala­manca; una altra sobre la cele­bració a Sant Cugat, el 11 de setembre vinent, del dia euro­peu sense cotxes; una sobre la millora de l'actual biblioteca i la construcció d'una altra i, per aca­bar, una sobre la construcció d'un refugi per a animals de compa­nyia. No sé si s'hauran aprovat, però és evident que aquesta pràc­tica aporta un funcionament a batzegades que fa difícil un tre­ball a mitjà i llarg termini. En matèria d'equipaments, i dues mocions s'hi referien, no es pot improvisar, les decisions han de ser el resultat d 'un debat més acurat, que ha d'anar acompanyat d'una previsió pressupostària. Ja tenim prou equipaments en car-tera per anar allargant ia llista sen­se parar-nos a prioritzar. No nego, Déu me'n guardi!!, el dret a pre­sentat mocions, però considero que en tema d'equipaments i in-fraestructures cal iniciar un altre sistema de discussió. Cal con-sensuar institucionalment un pla d'equipaments a curt, mitjà i llarg termini, la qual cosa implica par­lar també de com finançar-lo. l 'n tema així no pot estar supeditat al fet que un 50% del consistori accepti o no les mocions presen­tades per l'altre 50%.