Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari Digital de Coordinació Rural de Catalunya
Citation preview
1
INFOCRUC
INFOCRUC El DIARI digital de Coordinació Rural de Catalunya
de
se
mb
re 1
1 -
fe
bre
r 1
2
INFOCRUC
2
3
INFOCRUC
Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família
VIII Premis d’educació en el lleure
Presentació de “l’eco-guia rural i juvenil
VII Jornades Rurals sobre la Joventut
Camp internacional de Pinós a TV3
Reunió amb South Norfolk Council
Workshop i seminari a la República Txeca
Coordinació Rural de Catalunya membre d’ERA
(Aliança Rural Europea)
INFOCRUC
4
l 2011 ha estat un any de moltes
dificultats, especialment, en l’àm-
bit econòmic. Un any, en el que el
terme crisi està diàriament en boca de
cada persona, mitjà de comunicació, ...
Alhora, un terme que ha conduït a
canvi de govern en diferents països i
ha fet que molts ciutadans qüestionin
la continuïtat de la moneda comuna
europea, l’euro, al seu país.
A casa nostra, la crisi ens ha deixat un
panorama força lamentable i
desconsolador, en alguns casos. Fent
una radiografia, molt general, es pot
veure famílies en les que els dos
components de la parella estan a
l’atur, famílies que no poden fer front
al pagament de la hipoteca, famílies
sense sostre, joves sense feina i sense
prestació d’atur, gent gran amb
dificultats per poder tenir una
alimentació bàsica digna, pisos
ocupats, manifestacions de diferents
sectors i col·lectius contínues. Una
situació que cal estudiar a fons per
buscar unes línies estratègiques que es
puguin implantar per fer front a
aquesta crisi.
De fet, ja fa mesos que s’ha iniciat
diverses actuacions per reduir costos
de país, tanmateix, les retallades, que
eren necessàries, no han estat
aplicades en tots els sectors per igual i
sobretot s’està perjudicant a serveis
bàsics com són l’educació, fins i tot, és
un dret, i la salut.
Caldria aplicar retallades en cada
sector, probablement, perquè quan cal
ajustar-se el cinturó tothom ho ha de
fer, però si es reduïssin partides com
refrigeris, càrrecs electes, certs
equipaments,..., es podria disminuir
dèficit sense afectar tant a la salut
pública dels ciutadans, entre d’altres.
És important treballar conjuntament,
no obstant això, no pot ser que es
perjudiqui a la societat del benestar i
per contra es fomenti una societat
clarament dividida segons les classes.
Ja que aquells qui més tenen també
haurien de pagar més. Així com,
caldrà, que tots ( ciutadans, entitats,
sindicats, empresaris, autònoms,
govern,...) es replantegin nous models
de treball i fomentar, novament, una
societat de valors on la solidaritat, la
cooperació, la tolerància, el
respecte,..., siguin claus per avançar el
país. I també és important valorar la
gran tasca que realitzen les entitats
que ja sigui, professionalment o
voluntàriament, dediquen el seu esforç
i treball per aconseguir una societat
més justa, igualitària, constructiva,
amb valors i que fan una gran labor pel
nostre país.
E
5
INFOCRUC
uan vaig començar a anar a l’escola
del meu poble, el mestre que teníem
era aragonès. Recordo que aquest
professor ens va prohibir dues coses: la
primera era que el tractéssim de senyor,
l’havíem de tutejar. La segona prohibició
era que li parléssim en castellà. Ell ens
obligava a que li parléssim en CATALÀ,
perquè si no ho fèiem, difícilment
l’aprendria. Potser va ser el primer cas en
que els alumnes van fer immersió
lingüística al seu professor.
Com ja deveu saber, l’any passat tres famílies van demanar que els seus fills fossin només escolaritzats en castellà. Televisions , ràdios, diaris, Internet ... durant uns dies tots els mitjans no parlaven de res més.
No se sí el català és una llengua minoritària o és menystinguda per un sector de la població. Però, malauradament, aquest conflicte no és un problema educatiu ja que tota la comunitat educativa està d’acord en afirmar que la immersió lingüística a Catalunya ha estat exemplar i ha servit perquè els nouvinguts s’adaptin a la societat catalana. El tema de la immersió ha esdevingut un problema polític, igual que va passar amb el conflicte sobre si el català i el valencià eren la mateixa llengua
(els filòlegs deien que sí però van ser els polítics que varen dir que no). El tema de la llengua s’ha convertit en un problema polític i en precampanya electoral no serà gens fàcil que és solucioni.
La veritat no entenc la por que existeix a l’Estat espanyol respecte les altres llengües de l’estat (fins i tot la llei de l’aranès ha estat recorreguda davant dels tribunals!) quan l’espanyol és una llengua que parlen entre 450 i 500 milions de persones arreu del món, esdevenint la segona llengua més parlada i estudiada i el català només l’entén 10 milions de persones. L’espanyol és la llengua d’ús majoritari en la majoria de mitjans de comunicació, i sobre tot en temes concrets (esports, motor, puericultura...) és molt difícil trobar informació en la nostra llengua.
Si hi hagués el mateix nombre de parlants de català i castellà, evidentment que s’haurien de fer les mateixes hores dels dos idiomes. Però la diferència del nombre de parlants fa que sinó discriminem positivament la llengua catalana, d’aquí pocs anys no la parlarà ningú.
A Suïssa, on conviuen quatre idiomes oficials, si algú estudia a la zona francòfona, ho fa en francès i si vol estudiar en alemany ha de canviar de zona.
Esperem que el seny arribi aviat entre tots i no fem que la llengua esdevingui una arma de discussió, sinó que ens serveixi pel que va ser creada per a parlar i per entendre’ns.
Hi ha coses més importants que la llengua, certament; però, per parlar-ne, cal la llengua J.T.
Q
Albert Solé i Casals President de Coordinació Rural de Catalunya
INFOCRUC
6
Què et semblen les retallades en la
conselleria de salut?
Són inacceptables, sobretot tenint en
compte que la despesa sanitària a
Catalunya és més baixa que la mitjana
de l’Estat espanyol i de les més baixes
de la UE-15, tant en xifres absolutes
com en percentatge del PIB, i això
comptant que els darrers anys havia
augmentat. I malgrat això, els resultats
del nostre sistema de salut són molt
bons. Per tant, retallar un servei bàsic
que està subfinançat em sembla que
no pot tenir sinó repercussions
negatives en la seva qualitat.
Penso que enlloc de pensar en retallar,
caldria mirar d’augmentar els
ingressos atacant el frau fiscal i
incrementant els impostos a la gent,
bancs i empreses que fan molts diners
i que tenen més patrimoni.
Quines mesures et semblen més
encertades?
Em costa trobar mesures encertades ja
que sembla que s’hagin fet sense cap
model, només retallant els serrells més
grossos. Pel que fa a l’atenció
hospitalària, endreçar l’oferta per a
concentrar alguns serveis molt
especialitzats a centres de nivell més
alt pot estar justificat. També em
sembla correcta la prescripció per
principi actiu, que fa que s’hagi de
dispensar la forma de menys cost.
La nostra despesa farmacèutica és de
les més altes del món i encara es
podrien prendre decisions que la
reduirien més, com finançar només els
medicaments d’eficàcia demostrada i
les novetats que aporten avantatges
reals sobre els medicaments existents.
D’altra banda, és una llàstima perquè
no s’està aprofitant per enfortir
l’atenció primària, que s’ha demostrat
que afavoreix la sostenibilitat i la
qualitat del sistema.
I quines menys?
El pitjor és la reducció indiscriminada
del pressupost de personal. Hi ha
plantes hospitalàries tancades mentre
els pacients s’acumulen a urgències, hi
ha quiròfans tancats mentre les llistes
d’espera creixen malgrat que les
maquillin. No es poden cobrir les
absències ni les baixes i això fa que es
sobrecarregui el personal que queda,
que ja anava sobrepassat. Pel que fa a
Meritxell
Sánchez-Amat
Metgessa de família
7
INFOCRUC
l’atenció primària, potser calia
racionalitzar l’organització de l’atenció
urgent en algunes zones. El problema
és que s’ha fet només seguint criteris
de número de visites sense tenir en
compte que tot el territori quedi
cobert.
Com us afectarà al professionals de la
medicina?
Fer bé la nostra feina en aquestes
condicions serà més difícil. Tindrem
menys temps per visitar, les proves i
operacions trigaran més a fer-se i i en
general treballarem sota més pressió.
És possible que hi hagi una mena de
“selecció natural” i que hi hagi coses
que fins ara fèiem i que ara deixem de
fer perquè hem d’atendre allò més
urgent i més greu. Per exemple, la
prevenció i la promoció de la salut i
l’atenció comunitària, que encara està
poc desenvolupada. Les metgesses i
infermeres joves tindran dificultats per
trobar feina i els contractes que
tinguin seran encara més precaris que
fins ara, motiu pel qual és probable
que moltes d’elles optin per marxar a
l’estranger, amb la conseqüent pèrdua
de capital humà pel país que això
suposa.
I als usuaris?
Malgrat l’esforç que les i els
professionals fem per a garantir la
qualitat de l’atenció, les llistes
d’espera per a ser visitat, per a fer-se
proves i per a operar-se augmentaran i
això vol dir que la incertesa sobre el
diagnòstic, el dolor i la pèrdua de
funcionalitat creixeran.
Caminem cap a una privatització de la
sanitat?
De moment, el que s’ha privatitzat és
la gestió de la sanitat. Un pastís tan
llaminer no podia ser territori vedat
per als interessos privats i ja fa anys
que es va obrir la veda. A sisè de
carrera el professor de gestió sanitària
ens va dir que el model ideal seria
aquell en què la gent que tingués un
sou es pagués una assegurança de
salut i que la sanitat pública atengués
només a les persones sense recursos.
És evident que passar d’un sistema
d’atenció universal com el que tenim a
aquest que ens proposava el professor
no es pot fer de cop. Només si es
desprestigia la sanitat pública la
majoria de la gent optarà per fer-se
d’una mútua, i sembla que sigui el
camí que estem recorrent. El conseller
ho va deixar clar quan va assumir el
càrrec: ens va recomanar fer-nos d’una
mútua si podíem.
Recomanaries a la gent que pogués
que és fes d’una mútua privada?
Penso que és responsabilitat de totes i
tots lluitar per mantenir un sistema
sanitari que ens atén a tots amb bons
INFOCRUC
8
resultats i una despesa baixa en
comparació a la resta de països. Crec
que hem de demanar que s’hi dediquin
més diners i que se’n faci una gestió
més transparent i neta. Hauríem de ser
conscients del tresor que tenim: tant
els professionals com la ciutadania en
general, exercint els nostres drets i
assumint els nostres deures.
Creus que la gent utilitzarà més les
medicines alternatives?
Només les persones que tinguin
recursos, que no són gens barates. En
alguns casos, les medicines
alternatives i les complementàries
medicalitzen aspectes de la vida, com
ho fa la medicina convencional.
Algunes poden tenir el seu lloc, però
no crec que siguin cap panacea.
Creus que el model sanitari català és
bo o s’ha de reformar de dalt a baix?
El nostre model és hospitalocèntric i
en paguem un preu molt alt. Tota
activitat que es fa a l’hospital és molt
més cara que no pas feta a l’atenció
primària, i no només en diners, sinó
també en salut, ja que a l’hospital hi ha
més iatrogènia perquè s’és més
intervencionista. Per això crec que la
reforma principal que caldria dur a
terme és reorientar el sistema cap a
l’atenció primària. La metgessa i la
infermera de família tenen una visió
global de la persona i li fan seguiment
al llarg de tota la seva vida, hauria de
ser el referent del sistema per als
pacients. Un exemple fàcil: en l’ús de
les urgències hospitalàries, una
persona que ha estat atesa al CAP i a
qui deriven a l’hospital, hauria de ser
atesa directament ja que ha estat
valorada. Actualment es tracta com si
anés a l’hospital per decisió pròpia. Un
altre exemple, actualment no podem
ingressar pacients als hospitals des de
l’atenció primària, cal que abans facin
una visita amb un especialista
secundari o que vagin a urgències. Això
vol dir generar visites i, sobretot,
esperes innecessàries i menystenir la
feina de l’atenció primària.
Creus que en l’àmbit rural, amb nuclis
de població aïllats, amb moltes
masies escampades i la població està
més envellida, les retallades ens
afectaran més?
És possible que sí. Pel que tinc entès, a
la zona del Pirineu ja s’ha reduït molt
el personal i han d’atendre més
territori. A més, en moments de més
feina, sense unes urgències d’atenció
primària fortes, els serveis
d’emergència es poden col·lapsar i el
temps d’espera podria augmentar.
9
INFOCRUC
ls Premis d’Educació en el Lleure són convocats per la Fundació Lluís Carulla amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Catalunya i el Consell Nacional de
la Joventut de Catalunya.
OBJECTIU
Aquests premis estan destinats a reconèixer projectes, experiències i trajectòries de caràcter educatiu dins l’àmbit de l’educació social i del lleure.
DOTACIÓ
- 2 premis de 4.000€ cada un per a nous projectes. - 2 premis de 4.000€ cada un per a treballs que presentin el resultat d’una experiència ja
realitzada. - 1 premi de 4.000€ per a la millor experiència o el millor projecte presentats, que sigui
fet per joves i/o adreçat a joves, ofert per la Direcció General de Joventut de Catalunya. - 1 premi de 4.000€ en reconeixement a la trajectòria d’una entitat en el camp de
l’educació.
E
INFOCRUC
10
BASES
S’atorgaran a projectes i experiències
d’educació en el lleure que tinguin en
compte i afavoreixin el sentiment de
pertinença i el coneixement del país des
d’un punt de vista lingüístic, cultural,
geogràfic i històric. Es valoraran, així
mateix, iniciatives que integrin el servei a
la comunitat i l’aprenentatge de
competències, habilitats i valors.
Pel que fa als projectes, han de ser
presentats conjuntament per un o més
monitors i una entitat d’educació en el
lleure que assumeixi la responsabilitat de
la seva realització. Cal que explicitin
l’objectiu plantejat i una proposta
d’activitats i materials i que incloguin el
compromís per escrit de l’entitat de lleure
de dur-los a terme en el cas que li sigui
concedit un dels premis. Una vegada
realitzat el projecte, cal igualment que els
seus responsables facin arribar a la
Fundació un informe on se’n detallin
breument els resultats.
Pel que fa als treballs sobre experiències
d’educació en el lleure, cal que incloguin
una presentació de l’objectiu proposat,
exemples de materials utilitzats, un resum
de l’activitat realitzada i una valoració del
seu resultat. Han de ser presentats d’una
manera que permeti editar-los i
difondre’ls entre monitors i centres.
Per optar al premi, caldrà adjuntar a la
proposta la fitxa d'inscripció que es
trobarà al web de la Fundació Lluís
Carulla, degudament emplenada.
Les propostes, que s’han de presentar per
duplicat, poden incorporar tota la
documentació que els seus responsables
considerin convenient per tal de facilitar
que el jurat dels premis pugui formar-se
una opinió al més completa possible
sobre el propòsit, el contingut i el
plantejament metodològic del projecte o
de l’experiència.
El jurat podrà fer visites a les entitats que
hagin presentat propostes a fi de conèixer
d’una manera directa les característiques
dels projectes i les experiències que optin
als premis. Les propostes poden ser
presentades per monitors i entitats de
totes les terres de llengua catalana.
La Direcció General de Joventut de la
Generalitat oferirà un premi a la millor
l’experiència o al millor projecte
presentats, que sigui fet per joves i/o
adreçat a joves, amb una dotació de
4.000 euros.
Amb independència de les propostes
presentades, el jurat concedirà un premi
en reconeixement a la trajectòria d’una
entitat en el camp de l’educació en el
lleure. Els treballs i la documentació s’han
d’adreçar a:
PREMIS D’EDUCACIÓ EN EL LLEURE Fundació Lluís Carulla Aribau 185 3r 08021 Barcelona El jurat està format per: Carles Barba, Josep Gonzàlez-Agàpito, Enric Puig, Rafa Ruiz de Gauna, Benjamí Aguilar, Antoni Reig i Eduard Vallory
11
INFOCRUC
El 2 de juliol a les 7 de la tarda es va fer la presentació de “l’eco-guia rural i juvenil”
online a Cambrils dels Pirineus, Odèn, Solsonès.
Coordinació Rural de Catalunya (CRUC)
juntament amb les organitzacions
europees de Thurlton Parish Council,
d’Anglaterra; Notranjski Ekoloski Center
Cerknica, d’Eslovènia i Daugavpils
Pateribas de Letònia han iniciat un
projecte a quatre anys per joves del món
rural.
Sent així, 6 joves d’Anglaterra, 6 de
Letònia, 6 d’Eslovènia i 6 de Catalunya
van estar durant una setmana allotjats al
centre d’activitats i resort de CRUC a
Cambrils dels Pirineus, del 26 de juny al 3
de juliol, participant en un intercanvi
europeu. Tot, amb la finalitat de crear
“l’eco-guia rural i juvenil” perquè els joves
del món rural difonguin la seva realitat
paisatgística i social als joves i sobretot
que l’eina de difusió estigui creada per
propis joves, és a dir, que els joves vegin
que és important el seu punt de vista i
que siguin protagonistes.
Aquest projecte té una continuïtat, ja que
està plantejat a quatre anys, així, els
propers anys els joves dels països
esmentats es desplaçaran també als
altres països per conèixer les altres
realitats rurals, poder continuar amb
l’eco-guia, ja que any rera any se’n crearà
una. Aquesta guia serà online i es trobarà
en els diferents idiomes involucrats en el
projecte.
Foto de grup
INFOCRUC
12
Tots els joves participants del projecte
són del món rural i han treballat en la
creació de “l’eco-guia rural i juvenil”. La
metodologia emprada fou que durant tres
dies es desplaçà al grup a una zona
diferent de Catalunya amb la finalitat que
poguessin trepitjar, veure i sentir el món
rural català. Per fer-ho es va dividir el
grup en tres subgrups, un dels grups feia
la ruta a peu, un altre grup feia fotos als
voltants i recerca de la informació
d’establiments per dormir, menjar i
activitats i un darrer feia el reportatge de
vídeo.
Els grups es van alternar durant els tres
dies i per tal de fer la guia es va
seleccionar una zona de la circumval·lació
de Lleida, una de la de Barcelona i una de
la de Tarragona. La ruta de Tarragona ha
estat a la comarca del Priorat, per donar a
conèixer la zona sud i la serra del
Montsant; la de Barcelona a la comarca
del Berguedà per donar a conèixer un
paratge natural i la de Lleida al Solsonès,
per oferir una ruta de muntanya.
La presentació va ser encapçalada per un
membre de Letònia, un d’Anglaterra, un
d’Eslovènia i un de l’entitat d’acollida,
Coordinació Rural de Catalunya. Presentat
el treball realitzat i la satisfacció per part
de la resta de grups en aquest projecte es
va realitzar la cloenda a càrrec d’Albert
Solé Casals, president de Coordinació
Rural de Catalunya, Mireia Canals,
Diputada al Parlament de Catalunya i
Andreu Alet, alcalde de l’ajuntament
d’Odèn. Finalitzada la cloenda, es va
passar un vídeo sobre la feina i la
convivència dels joves en aquesta
setmana a Cambrils i un pica-pica per a
tots els assistents.
13
INFOCRUC
La VII edició de les Jornades es va
reflexionar i debatre sobre el voluntariat
coincidint amb l’Any Internacional del
Voluntariat Europeu durant el 2011, es
van iniciar amb la benvinguda i
presentació. La presentació anà càrrec del
Sr. Albert Solé, president de Coordinació
Rural de Catalunya i la benvinguda a
càrrec del Sr. Joan Solà, president del
Consell Comarcal del Solsonès.
INFOCRUC
14
Tot seguit, la coordinadora territorial de
Joventut a Lleida , Sra. Anna Feliu i
Moragues, en representació de la
Direcció General de Joventut, realitzà la
ponència “ situació del voluntariat a
Catalunya”.
Posteriorment, els participants es van
dividir en quatre grups de discussió, cada
un conduït per una moderadora, per tal
de debatre i reflexionar sobre la situació
del voluntariat en el món rural i aportar
les seves experiències. I en el cas dels
grups dels joves, la situació del
voluntariat en altres països i comparar-lo
amb les realitats de Catalunya. Després
del debat, les moderadores van exposar
les conclusions en les que va arribar cada
grup. Seguidament, es realitzà l’acte de
cloenda a càrrec del Sr. Andreu Alet,
alcalde de l’Ajuntament d’Odèn, el Sr.
Joan Saura, Director dels Serveis
Territorials del Departament de Benestar
Social i Família a Lleida i el Sr. Albert Solé,
president de Coordinació Rural de
Catalunya.
I per finalitzar l’acte, tothom es va
desplaçar fins el pavelló municipal pel
dinar. Un dinar que estigué preparat per
voluntaris d’arreu del món, un total de
15 joves de 9 nacionalitats diferents que
estan participant del 17 al 31 de juliol al
camp de treball internacional “Jornades
rurals i recuperació del patrimoni”,
subvencionat per la Direcció General de
Joventut i organitzat per Coordinació
Rural. El dinar també hi col·laboraren
gent del propi municipi.
15
INFOCRUC
El dia 28 d’agost al TN vespre de TV3 es va
poder veure un reportatge sobre el camp
de treball internacional “desenvolupa-
ment rural, després del foc” realitzat a
Pinós, Solsonès.
Aquest camp de treball internacional ja
ha arribat a la seva tretzena edició i es
basa en un camp de caràcter
mediambiental i educatiu amb la finalitat
de treballar en la neteja i recuperació
d’espais per tal d’evitar una catàstrofe
com la que va passar l’any 1998, on es
van cremar 27.000 hectàrees. Alhora, és
educatiu perquè joves de diferents
nacionalitats, i en general, provinents de
grans capitals i ciutats europees i
internacionals aprenen durant quinze dies
sobre el món rural a partir d’activitats de
descoberta, lúdiques i de caràcter social.
El treball de la darrera edició ha estat:
treball de neteja i recuperació de la Font
del Mas de l’Hort , neteja del camí que
forma part de la Ruta de la sal, la qual fa
anys servia per transportar la sal de les
mines de sal de Cardona fins a Pinós.
INFOCRUC
16
També s'ha treballat en l'elaboració dels
cartells de senyalització d'aquesta ruta.
Per altra banda, s’ha preparat material
d’exposició per aproximar la realitat rural
als visitants de l’Aula Rural
d’Aprenentatge. També s’ha col·laborat
amb tasques d’animació en el casal
d’estiu d’Ardèvol. I s’ha realitzat, en dos
caps de setmana, intercanvi amb els
participants del camp de treball nacional
que es duia a terme a Cambrils dels
Pirineus, organitzat també per CRUC.
Cal destacar, la visita guiada a les mines
de sal de Cardona, en la qual els joves van
poder veure i entendre la importància
d’aquestes mines sobre la zona, i per tant,
la importància de la tasca que havien
realitzat, coneixent així el punt de partida
de la ruta de la sal. Així, el camp, que va
néixer arran dels focs de l’estiu del 98, ja
ha celebrat 13 edicions i al llarg d’aquests
anys 259 joves de diferents nacionalitats
han realitzat tasques de neteja,
recuperació, millora, estudi sobre zones
afectades i altres actuacions en favor del
desenvolupament rural.
17
INFOCRUC
El 22 de setembre Coordinació Rural es va
reunir amb diferents responsables
d’organitzacions de la zona de Norfolk
d’Anglaterra per tal d’explicar el projecte
de Coordinació Rural, el model de treball al
territori en projectes de participació,
joventut i desenvolupament de CRUC.
Alhora es van plantejar possibles projectes
de col·laboració.
Una de les finalitats de la reunió era que els
responsables, a partir de l’experiència de
Coordinació, veiessin la importància de
treballar en xarxa entre les diferents
organitzacions que treballen a favor dels
joves del món rural. Si s’uneixen esforços a
Norfolk podria ser més efectiu.
El punt de partida d’aquesta col·laboració
fou el workshop celebrat a Sneek, Holanda,
allà es va conèixer un dels interlocutors
amb qui l’estiu del 2011 es va realitzar
l’intercanvi Rural Youth Join Europe.
L’intercanvi va ser a on es va iniciar a parlar
d’un procés de col·laboració amb
l’organització anglesa The South Norfolk
Association of Rural Youth Join Europe, per
això del 20 al 26 de setembre, dos tècnics
es van desplaçar fins a Thurlton, prop de
Norwich per planificar la reunió amb un els
membres de l’organització i poder
presentar la proposta davant les altres
organitzacions i govern de la zona. Aquella
setmana també es va aprofitar per fer
visites a zones rurals i viure en primera
persona, projectes que tenen en
funcionament, carències que tenen, etc.
Tenen molta riquesa de patrimoni i estan
desenvolupats en alguns aspectes, però en
projectes formatius i per tal de donar
suport als joves del territori, com a motor
de desenvolupament de la zona, no hi ha
res, sobretot en les zones rurals, no estem
parlant de les grans ciutats. Per aquesta
raó, una de les propostes que va sortir en la
reunió al South Norfolk Council fou que és
important un bon model de formació pels
joves que poden ser monitors o monitors-
guies. El primer any, la formació anirà a
càrrec de Coordinació Rural.
INFOCRUC
18
Del 4 al 8 d’octubre, el responsable de
l’àrea Europa internacional i la
directora de Coordinació Rural van
participar en un seminari a la
República Txeca. Una setmana per
aprendre sobre nous projectes en
zones rurals a nivell europeu. El
seminari es va dividir en dos blocs,
unes visites d’estudi en escoles rurals
comunitàries en pobles de la República
Txeca. I un segon bloc que va consistir
en un seminari sobre escoles rurals
comunitàries i sobre projectes per la
població 50+ en el món rural. Hi
participaren responsables d’organit-
zacions de Gal·les, Itàlia, Suècia,
Finlàndia, Eslovàquia, Irlanda i de la
República Txeca.
La primer part, que consistia en visites
d’estudi sobre projectes d’escoles
comunitàries en diferents zones de la
República Txeca, va servir de punt de
partida per les reflexions que es durien
a terme en el seminari. Alhora, van
presentar la formació de coordinador
rural que fa anys que tenen en marxa i
ha facilitat desenvolupar projectes de
dinamització en pobles rurals.
La segona part, el seminari va
permetre treballar molt en grups i
reflexionar sobre possibilitats,
exemples, interlocucions, dificultats,
etc. I posteriorment, es feia la posada
en comú i discussió conjunta. Fou un
seminari molt profitós i on s’establiren
bones interaccions amb nous
interlocutors europeus i sobretot que
treballen pel desenvolupament del
món rural.
19
INFOCRUC
El 8 d’octubre Coordinació Rural de
Catalunya va esdevenir membre d’ERA,
Aliança Rural Europea.
Coordinació Rural treballa per fer sentir
la seu veu més enllà de Catalunya per
això va contactar amb ERA, European
Rural Alliance, amb seu a Finlàndia, per
esdevenir membres i poder representar
Catalunya i el món rural en aquesta
estructura.
Una estructura que compta amb 15
entitats però cap en la zona
mediterrània, fins ara. Així, el secretari
general quan li vam parlar de Catalunya
va mostrar molt interès i ens va
convidar a participar a l’Assemblea
General.
És més, cap altra organització de l'àmbit
rural català i que defensa en especial la
joventut té representació en cap
estructura europea. Aquest aspecte el
van remarcar, perquè fins a l'entrada de
Coordinació Rural, a ERA no hi havia cap
entitat dels països mediterranis.
A part de ser membres d’ERA en
l’Assemblea General també es va
aprovar que Coordinació Rural fos
membre de la junta d’aquesta
estructura. Coordinació Rural està
representada per Fidel Badia,
responsable de l’àrea Europa-
internacional de CRUC.
Molta satisfacció perquè Catalunya està
present en les polítiques europees i
rurals.
INFOCRUC
20
