el crash de 29

  • View
    681

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

el crash de 29

Text of el crash de 29

  • 1. La crisi del 29El cam cap a la Segona Guerra Mundial

2. ndex2 3. Els felios anys vintDesprs de la Primera Guerra Mundial, lhegemoniaeconmica es va desplaar des del Regne Unit cap alsEstats Units, i Nova York es va convertir en el centrefinancer mundial.La readaptaci de les economies europees a la pau va serllarga i difcil a causa de la destrucci provocada per laguerra, la inflaci i laugment de latur.La crisi va ser especialment forta a Alemanya. 3 4. Els felios anys vintAlemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qualcosa va produir una espectacular pujada dels preus i unaprdua de valor de la seva moneda, el marc.Per solucionar el problema, els Estats Units van posar enmarxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prstec delsEstats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats,i aquests, al seu torn, serien capaos de pagar els seusdeutes als Estats Units.A partir del 1923 es va produir un creixement de laproducci, un descens de latur i una millora del nivell devida als pasos europeus. 4 5. Els felios anys vintPrescindint daltres aspectes delassumpte, crec que la campanyapera assegurar el pagament totaldel cost de la guerra per partdAlemanya ha estat un delsactes ms greus i de msmalaptesa poltica de qu maihan estat responsables els nostresgovernants ...(vegeu article complert en ..J. M. Keynes, Lesconseqncies econmiques dela pau, 1920 John Maynard Keynes 5 6. Els felios anys vintQestionari: 2. Busca informaci de lautor delBusqueu el significat delstext de la diapositiva anterior iconceptes segents: fes-ne una petita biografia. 3. Quines sn les idees-inflaci:fonamentals que exposa el text?-atur: 4. Qui sn, segons el parer delautor, els principals culpables-devaluaci de la moneda: de la crisi de postguerra?-poder adquisitiu: 5. Quins motius va tenir cadascunper mantenir les posicionsrespectives?6 7. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisi SuperproducciExcedent de productesEspeculaciCrisi de la borsa 7 8. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisiSuperproducci Durant la Primera Guerra Mundial, els pasos implicats havien centrat la seva economia en la producci de guerra i altres pasos els van substituir en el mercat internacional (Estats Units, Jap, Austrlia, Argentina ... Un cop es va haver acabat el conflicte, els pasos tradicionals van tornar a la seva producci habitual, cosa que va generar un excedent de productes.8 9. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisi Especulaci Leufria econmica i la disponibilitat de crdits a uns tipus dinters baixos van afavorir lespeculaci borsria. Laugment constant de les cotitzacions animava les inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de guanys fcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir els estalvis en la compra daccions.9 10. La crisi dels anys trenta Origen de la crisiDijous Negre (24 doctubre de 1929La bombolla especulativa, basada en la confiana, vaanar creixent, per quan la confiana en el sistema vadesaparixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre esva produir una venda massiva daccions, que vaprovocar lenfonsament del seu valor i la runa delsinversors. 10 11. La crisi dels anys trentaCrisi de la borsa: La crisi va ser a linici una crisi borsria, que va comenaramb lenfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York. Aquesta catstrofe va ser la conseqncia lgica de la "orgia especulativa" quehavia comenat el 1926.Els inversors, moguts per la possibilitat dobtenir rpids beneficis a causa dela pujada de les cotitzacions, shavien llanat a comprar accions en borsa.Els especuladors demanaven prstecs als bancs per comprar ttols confianten pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gneres de lamateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa.Per a partir de 1928 els estocs industrials es vananar acumulant, entrant leconomia americana en una superproducci en relaci ales necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu dalgunesmatries primeres (com acer i coure) baixs, igual que els beneficis empresarials.Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfianadels especuladors. (continua diapositiva segent)11 12. La crisi dels anys trentaContinuaci: El Dijous 24 de octubre de 1929, elDijous Negre, es va produir una allau de vendesa qualsevol preu, que va afectar ms de 13 milions dettols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosai va estendre el pnic Wall Street. Hi vahaver sucidis massius.http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_Vegeu documental en:http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.html 12 13. La crisi dels anys trentaBusqueu el significat daquests termes econmics: 1. Especulaci 2. Tipus dinters 3. Cotitzacions 4. Crisi borsria 5. Inversors 6. Especuladors 7. Bombolla especulativa 8. Estocs 9. Fallides empresarials 13 14. Conseqncies econmiquesLatur: El 1932 USA t 13 milions daturats, Alemanya 5,2. Els ms afectats van ser la classe obrera i els camperols. Tamb les classes mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts. Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situaci era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA ms dun mili, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot tipus de treballs; augmentar la prostituci, lalcoholisme, la taxa de sucidis, etc. Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres pasos van tancar les portes a lemigraci. 14 15. Conseqncies econmiquesLa Gran Depressi a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 15 16. Conseqncies econmiquesLa Gran Depressi a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 16 17. Conseqncies econmiquesLa crisi financera: Els especuladors per pagar els seus crdits van retirar els seus diners dels bancs i molts fallida en no poder fer front a aquestes retirades simultnies, arrunant a empresaris i particulars, encara que no haguessin jugat en borsa.17 18. Conseqncies econmiquesLa repatriaci de capitals: Lenfonsament de la Borsa de Nova York va empnyer els capitalistes americans a retirar els seus capitals dEuropa. Aix la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va formar una cadena de pagaments ja que els aliats tamb shavien entre si diners, especialment Frana i Anglaterra a USA. Els bancs sussos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els seus capitals dAlemanya. Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu. La culminaci del procs va ser la devaluaci de la lliura (30% el seu valor) el que va empnyer a la caiguda daltres monedes dependents. 18 19. Conseqncies econmiquesLes prdues en els diferents sectors econmics: La crisi es va estendre a la indstria i al comer i desprs a lagricultura. La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants que tenien signats contractes anteriors van patir greus prdues, van baixar els preus i van reduir la seva producci. La producci industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929.Els agricultors davant del descens dingressos reaccionar mantenintla producci i suprimint mecanitzaci, cosa que va afectar ms ala indstria.Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats.19 20. Conseqncies econmiquesLes prdues en els diferents sectors econmics:El comer mundial va disminuir una quarta part el seu volum.Els Estats Units van recrrer al proteccionisme (van reduir lesimportacions), dificultant el comer internacional.Aquesta mesura va ser un error ja que els pasos europeus novan poder exportar els seus productes al mercat americ i obteniraix guanys amb qu pagar els deutes i als pasosllatinoamericans, subministradors de primeres matries.http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi% 20 21. Conseqncies econmiquesLa Gran Depressi als Estats Units en xifres:En 1929 van fer fallida ms de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquestaxifra es multiplic fins arribar als 5000.En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000empreses ms, fins a superar les 32.000.En 1926, Estats Units tenia plena ocupaci; en 1933, un de cada quatretreballadors en edat laboral estava a latur.A lany 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a1937, el volum de la producci no assol els nivells de 1929, perimmediatament va tornar a retrocedir.La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933.21 22. El New Deal Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix lapresidncia en mar de 1933. En el moment darribar a la presidncia, el pnic bancari shavia exacerbat, ambretirada de fons arreu del pas; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot elsistema semblava estar a punt densorrar-se.El 12 de mar, just una setmana desprs de la seva presa de poder, FDR don el seuprimer discurs per la rdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis albanc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar.En els primers 100 dies saprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi datur, laindstria, lagriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda.Aquest cos legislatiu constitu lesquema central del New Deal (nou tracte), que teniacom a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressi.A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, linici de la Seguretat Social i elsubsidi nacional datur.Contra les crtiques daquells que van veure en aquestes poltiques lintent dintroduirel socialisme als Estats Units, el seu propsit va ser el contrari: va salvar el capitalismenord-americ, introduint les reformes que van donar lloc a lEstat del Benestar. 22 23. El New Dealhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_RooseveltQuan Roosevelt va ser investit President al mar de 1933, els treballadors dels EstatsUnits estaven travessant la pitjor depressi de la seva histria: uns 13 milions detreballadors, un ter del total, es trobaven a latur. La seva producci industrial haviacaigut a la meitat del