El Doll Informatiu 17

El Doll Informatiu - Dijous 7 d’abril de 2011 1

Informatiu

el llD 2 €uros

Número: 17Dijous, 7 d’abril de 2011

El setmanari de la plana de Guissona

L’atur baixa lleugerament a Guissona

L’ACLE Guissona bàsquet ja és el millor equip com a local

La Fira de la Flor reuneix més de 2000 persones a FlorejacsActuació a Florejacs

2 El Doll Informatiu - Dijous 7 d’abril de 2011

Contacte, cartes al director i notes de premsa: [email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportat-ge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Venda a: BonÀrea, llibreria Issauna de Guissona, benzi-nera Repsol i Estanc de Guissona.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa responsable ni subscriu ne-cessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiu

Visita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

GUIA DE SERVEIS

Si vols aparèixer a la Guia de serveis i ets un comerç o una entitat, fes-te subs-criptor del Doll Informatiu. Aprofita aquesta sensacional promoció!

616 59 26 64 - 606 78 33 79

Pastisseria Cal Batist (Guissona)Plaça Vell Pla, 16 - 973 55 12 30

Bar Centre (Guissona)Plaça Benlloch, 2 - 973 55 13 60

Bar Modern (Guissona)Bisbal, 13 - 973 55 00 22

Bar Restaurant Nard (Guissona)Tint, 1 - 973 55 02 26

Bar Restaurant La Cuina de Cal Ferran (Guissona)Amadoret, 24 - 973 55 22 44

BARS I RESTAURANTS

BIBLIOTECA

PERRUQUERIA

Perruqueria Angi (Guissona)Bisbal, 4 - 973 55 00 03

Biblioteca municipal (Guissona)Av. 11 de setembre, 1 - 973 55 11 21

Restaurant Bar Serrano (Guissona)Av. 11 de setembre, 10 - 973 55 94 69

Cal Santa (Guissona)Plaça Major, 6 - 973 55 25 78

Forn Granja el Niu del Pa (Guissona)Carrer Lleida, 22 - 973 55 02 17

Restaurant Cassolí (Guissona)Av. Ponts, 14 - 973 55 20 67

ALIMENTACIÓ

Corporació Alimentària de GuissonaRaval Traspalau, 8 - 973 55 01 00

INSTITUCIONS

Consell Comarcal de la Segarra (Cervera)Jaume Balmes, 3 - 973 53 13 00

Miquel Manzano Tel. 616 592 664

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990

Si ets una entitat o associació, pots enviar-nos les teves notes de

premsa per publicar-les al Doll abans del dimarts

a les 2 del migdia

[email protected]

ELECTRODOMÈSTICS

Electrodomèstics Mercadé (Guissona)C/Bisbal, 16 - 973 55 00 40

Pintura i decoració Ramon Estruch (Guissona)C/ Sant Martí, n. 6 - 973 55 20 03 676 27 58 60

PINTURA I DECORACIÓ


GUISSONA

Febrer 2011 Març 2011

Guissona redueix l’atur en 2 persones l’últim mes

Altres capitals pròximes obtenen resultats diversos. Tàrrega puja en 28 persones, Cervera puja en 23, la Seu d’Urgell puja en 17, Mollerussa en 12

mentre que Solsona baixa en 32 l’atur registrat de febrer a març.


GUISSONA

Aigua a la vista, guanyadora de la votació

popularAjuntament de Guissona.- Una vegada fet el recompte de vots de la votació popular del concurs de fotografia d’aigua organitzat per la regidoria de medi ambient, s’ha emportat el premi popular, dotat amb 50€ la guissonenca, Mireia Gomà, amb l’obra AIGUA A LA VISTA.

Han estat 86 els vots que s’han recollit en la votació po-pular del concurs de fotografia d’aigua, 20 dels quals han recaigut a l’obra de la Mireia Gomà.

Recordem que van ser 75 les obres presentades al con-

curs i que el jurat format per Glòria Sala, Elisenda Andreu, Josep Maria Santesmasses, Josefina Miralles i la regidora Rosa Mas va atorgar els següents premis: el primer premi, Jaume Charles Bernis, amb la fotografia “Flysh”; amb el se-gon premi, Núria Cercós amb “Fractals” i el tercer premi és per Eva Guasch amb “Després de la tempesta”.

PREMI POPULAR - Aigua a la vista - Mireia Gomà

PRIMER PREMI - Flysh - Jaume Charles

SEGON PREMI - FRACTALS - Núria CercósTERCER PREMI - Després de la tempesta - Eva Guash



FLOREJACS

La Fira de la Flor reuneix més de 2000 persones a FlorejacsJM.- La Fira de la Flor, “la Dama de les Flors”, sisena edició de la Fira de Florejacs, que va tenir lloc dissabte 2 d’abril en aquest poblet de la Segarra va superar totes les expectatives en acollir dos milers de visitants. El bon temps, la qualitat i el gran nombre d’activitats programades i el bon posiciona-ment de l’esdeveniment, tradicional ja dins les fires i festes de primavera a Lleida, així com la potenciació aconseguida per Florejacs al ser integrat dins la Xarxa de Pobles amb encant, varen ser les principals motius de l’èxit de la Fira.

Edicte de la Dama

Com a activitats principals varen destacar els tallers, des-tinats a divulgar l’artesania de la flor, el coneixement del medi natural, la gastronomia floral, la decoració i les tècni-ques de jardineria adequades a la climatologia de la Segarra, així com les mostres de cultura d’arrel tradicional, amb la participació de colles de geganters, diables i castellers vin-guts de Cervera, Guissona i Igualada, així com una gran ba-tukada que va donar ritme i animació als carrers.

Durant la jornada, tingué lloc també la presentació dels nous capgrossos de la colla gegantera de Florejacs, apadri-nats pel periodista Lluís Urpí, i es va lliurar el guardó del quart certamen literari Manel Canals, que enguany va re-caure a Lluís Falp, pel seu relat “Princesa”. A més, el poe-ta guissoní Jordi Pàmias va rebre la Flor de Florejacs, en homenatge a la seva obra i la seva vinculació a la Segarra, i es va recuperar la tradició dels majos, en un concorregut concurs que va recuperar i divulgar aquesta tradició popular.

Jordi Pàmias va rebre la Flor de Florejacs

Taller de manualitats

Els Majos


FLOREJACS

L’espectacle narratiu “viure al camp”, les visites al cas-tell de Florejacs, les instal·lacions florals pels recons de la vila medieval i la recreació nocturna de la llegenda de la Dama de Florejacs foren altres activitats molt concorregu-des i celebrades pel públic.

Pel que fa al mercat, es varen reunir més de seixanta pa-rades d’artesania i gastronomia, d’entre les què varen desta-car les integrades al sector d’artesans acreditats, que gaudien del seu propi espai, així com les dels productors ecològics de la Segarra, que varen oferir tasts de codony, vi, melmelades i licors i venda de planter, llegums i hortalisses.

Taller de Clara Barceló

Lliurament de guardons

La Colla de Florejacs, entitat productora i responsable de l’acte ha celebrat la bona acollida per part del públic, els patrocinadors i els professionals col·laboradors i confia re-petir la Fira de la Flor l’any vinent, si s’escau recuperant la durada de dues jornades, retallada en guany per ajustaments pressupostaris.

Gemma Barceló

Carme Bosch


AGENDA

Guissona

Obra de teatre: Sant Jordi a la Fundació

Lloc i Horari: Dimarts 12, de 17:30 a 18:30 h, a la Funda-ció. I dimecres 13, de 16:00 h a17:00 h.

Organitza: Fundació CAG.

Festival Pimavera D-korn. Tocarà el grup Contracop. A les 2, Les Absentes i a continuació dj masy (rumba-rock).

Lloc i horari: Divendres 8, a partir de les 00:00 h.

Organitza: D-Korn.

Vetllada solidària

Lloc i Horari: Divendres 8, a les 20:30 h.

Organitza: Alumnes de 4rt ESO de l’INS Guissona.

NÈVIAAssociació de dones de Guissona

Cursos i Activitats primavera 2011CURS DE DIBUIX I PINTURA (cada mes)Continua el curs de dibuix i pintura, amb tècniques de dibuix, aquarel·la i oli.Inici: cada dimecres Hora: 19:00 a 21:00 (2 hores setmanals)Lloc: La CasernaProfessor: Xavier GualPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies (material no inclòs)Edat: a partir de 13 anys

CURS DE IOGA (cada mes)L’objectiu general del curs és introduïr-se en les tècniques del ioga per tonificar i revitalitzar la musculatura i els òr-gans interns. Controlar l’estrès i la tensió muscular. Millo-rar la concentració i el rendiment intel·lectual. Millorar els hàbits posturals, dolors crònics i contractures i aconseguir equilibri físic i emocional.Inici: cada dijousHora: 20:00 a 21:00 (1 hora setmanal)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Annette Lina LangPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies

CURS DE DANSA ORIENTAL (cada mes)La dansa oriental, més coneguda com a dansa del ventre, la viurem com una meditació.Treballarem la respiració, la coordinació i la improvització.Aprendem a moure el nostre cos ballant.Inici: cada dimartsHora: 18:00 a 19:15 Lloc: Espai La FassinaProfessora: Sofia CricchioPreu: 30 €/mes// 35 € no sòcies

CURS DE PATCHWORKMitjançant aquesta tècnica aprendràs a fer anar l’imaginació i realitzaràs treballs realmentcreatius i divertits.Inici: dimecres 30 de març al 20 d’abril (4 setmanes-8 hores de curs)Hora: 18:00 a 20:00 (2 hores setmanals)Lloc: La CasernaProfessora: Montse SangràPreu: 20 € Curs // 25 € no sòcies

CURS DE BATUCALa Batuca és l’equilibri perfecte entre gimnàstica, aeròbic i ball.Per a totes les edats.Inici: dimarts 5 d’abrilHora: 20:00 a 21:00 (1 hora setmanal)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Henar ConcejoPreu: 12 € /mes // 15 € no sòcies

SORTIDA AL MUSEU DE LA MEL El Perelló-TarragonaVisita cultural guiada a la casa “Mel Muria”.Visita d’un Eixam al natural de 60 cm.d’altura i una magnífica degustació de pastissets de Mel.A les 14:00 dinar en un conegut restaurant de la comarca del Baix Ebre.A la tarda visita a la fira de la Mel i de l’Oli d’El Perelló.Dia: 9 d’abril (dissabte)Hora Sortida: 7:00 matíLloc: Plaça La PlanaHora tornada: 18:00 aprox.Preu autocar: 38 €/persona// 40 € no sòciesPlaces Limitades

Inscripció de sòcia: quota 5 €/any.Horari d’atenció al públic de Nèvia: Cada dijous de 18:00 a 20:00 h. a la sala de la Caserna

Els cursos es pagaran íntegrament en el moment de la ins-cripció el primer dia del curs. Places limitades, s’anul·laran els cursos que no cobreixin el nombre mínim de places.Les sortides es pagaran íntegrament en el moment de la inscripció.Tel.605800180e-mail: nè[email protected]

Actuació castellera a Cornellà de Llobregat.

Lloc i Horari: Dissabte 9, a les 12:00 h.

Organitza: Margeners de Guissona.


Centre Excursionista GuissonencCalendari d’activitats

Primavera 2011

Dia Activitat Observacions Contacte10 d’abril Cursa de

muntanyaV Cursa Alta Segarra. Informació i inscripcions a www.altase-garra.ces.cat

Tel. del Centre 635987419

30 d’abril Caminada Caminada fins a Sant Martí de Sesgueioles. Tel. del Centre 635987419-Joan

8 maig Caminada Popular

Caminada popular. Voltants de Guissona. Preu dinar 6 €. Tel. del Centre 635987419-Paquita

21 maig Muntanya Via Ferrada. Tel. del Centre 635987419-Toni

18 juny Senderisme Les Gorges de la Carançà (França).Temps aprox. 4 hores.

Tel.660797211Pere

22 i 23 juny

Sortida Muntanya

A buscar la flama del Canigó.Cal portar sopar i l’esmorzar, tenda i sac per dormir. Nivell mig. Lloc França.

Tel. del Centre 635987419Txema

CENTRE EXCURSIONISTA

Visiteu-nos a www.ceg.cat. Si teniu algun suggeriment per fer alguna sortida a:[email protected] arribar la vostra adreça electrònica a: [email protected] o a qualsevol dels membres de la junta.Si voleu fer-vos soci són 10 € l’any per persona. Per a més informació,Tel. Centre Exc.:635987419

BIBLIOTECA DE GUISSONA


COMARCA

El Delegat del Govern a Lleida, Sr. Ramon Farré, es desplaça institucionalment fins a la SegarraCCS.- El Delegat del Govern a Lleida, Sr. Ramon Farré, arribava a la Segarra a mig matí i després de la visita insti-tucional a l’ajuntament de la població s’ha desplaçat fins al Consell Comarcal per poder signar el llibre d’honor i fer una reunió amb l’equip de govern per intercanviar impressions sobre l’estat actual de la comarca.

El delegat ha fet una visita a les dependencies del Con-sell Comarcal on acompanyat del president del Consell, Sr. Xavier Casoliva i l’equip de govern ha entrat en cada àrea de l’ens per conèixer de primera mà els projectes que es tre-ballen. Posteriorment, ha procedit a signar el Llibre d’Honor i, per part del Consell, ha rebut uns obsequis rellevants de la comarca, com la publicació del Centre Municipal de Cultu-ra: Història Gràfica de la Segarra.

La visita també ha servit per fer un intercanvi de per-cepcions de l’estat actual de la comarca amb els consellers comarcals. En aquesta reunió, el president ha remarcat al Delegat del Govern, la gran tasca d’inversió que s’està fent a la Segarra en aquests moments de crisi, l’equip de govern ha manifestat que la clau està en creure en la comarca i en el seu potencial.

D’altra banda, també s’ha fet palesa de la importància que l’equip de govern té davant qüestions com el fet de ga-rantir aigua a tota la Segarra, i també, la preocupació per la seguretat ciutadana arran dels darrers robatoris puntuals a la comarca. En aquesta línea, el Delegat del Govern ha expli-cat que per part del govern es portarà a terme en comarques com la Segarra el pla de treball amb els agents rurals desti-nats al territori. El Sr. Ramon Farré ha explicat que la clau per pal·liar la situació es donar molta importància quan a la informació que es deriva dels robatoris i es per això que els agents rurals són agents claus perquè estan presents al terri-tori constantment.

Finalment, també s’ha destacat la preocupació que té la comarca per la seva promoció turística ja que segons l’equip de govern del Consell falta més inversió davant el gran potencial que té el territori en aquests temes. Un cop aca-bada la visita institucional al Consell Comarcal el Delegat del Govern s’ha desplaçat cap a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i el Parc de Bombers.


AGRICULTURA

Ruralcat.net.- El proper mes d’abril se celebrarà a Lleida el primer Congrés Internacional en Patologia de Postcolli-ta, organitzat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat de Lleida. Experts de tot el món es reuniran a la ciutat ca-talana per abordar les últimes novetats en temes tan importants i actuals com el problema de l’alimentació, la lluita contra el canvi climàtic des del punt de vista de la protecció vegetal sostenible, de la genòmica, de la biotecnologia i de l’ús de sistemes alternatius als pro-ductes químics de síntesi per al control de les podridures dels productes horto-fructícoles. Durant el congrés, que es perllongarà de l’11 al 14 d’abril, participarà Ri-chard Strange com a convidat a presen-tar les seves ponències en una de les tres sessions plenàries d’aquesta troba-da i per aquest motiu l’hem entrevistat. Strange és professor honorari de Bio-logia a la Universitat College i in-vestigador honorari de la Facultat de Ciències Biològiques i Químiques en el Birkbeck College de Londres. Amb una llarga experiència en patologia ve-getal, l’activitat investigadora del pro-fessor es basa, sobretot, en la interacció entre patògens i plantes i en l’impacte que les seves malalties poden tenir en la salut humana. Durant la seva trajec-tòria, Strange ha publicat dos llibres i més de 100 articles científics, a més de ser editor en cap de la revista científica Food Security: the Science, Sociology and Economics of Food Production and Access to Food des de l’any 2009. La seva ponència prevista per al con-grés de Lleida es titula: “Pèrdues i degradació en pre i postcollita dels cultius: causes, mesures i control”. Podria avançar-nos, breument, els temes més destacats de la seva inter-

venció?La meva contribució al Congrés Inter-nacional en Patologia de Postcollita tractarà fonamentalment la proble-màtica mundial del subministrament d’aliments. Segons algunes estima-cions, a final d’aquest any 2011 el nos-tre planeta comptarà amb una població de més de 7 mil milions de persones. Avui dia, uns mil milions d’individus es troben en situació de desnutrició i quasi el doble no té accés als suficients nutrients i vitamines per satisfer les se-ves necessitats nutritives diàries. Les pèrdues causades per les malalties de les plantes que es manifesten durant els tractament de pre i postcollita con-tribueixen inevitablement a aquestes deficiències, especialment en països en desenvolupament. Crec, per tant, que les administracions haurien de fomen-tar la formació dels agricultors a les escoles agrícoles per tal de millorar el control de les citades malalties. En quina mesura la patologia vege-tal és important per a la seguretat alimentària?Els patògens són responsables de les malalties més perjudicials per als ve-getals de manera que, quan ataquen als cultius, representen també una ame-naça per als aliments que arriben a les nostres taules. Un dels factors més in-sidiosos per a la seguretat del consumi-dor és el de les micotoxines, produïdes per determinats organismes del regne dels fongs. Alguns d’aquests compos-tos químics no tan sols són verinosos sinó també cancerígens. És imprescin-dible, per tant, que trobem la manera de limitar la contaminació dels aliments, per aquests fongs per tal de garantir la nostra seguretat alimentària. Això comporta necessàriament realitzar un control constant de les plantacions. Quins són els avenços més significa-tius, en els últims anys, en el control

Richard Strange: “Quasi el 40% de les collites mundials es perden per les malalties”

de les malalties de pre i postcollita?Segurament cal destacar l’oportunitat de poder convertir el material genètic de les plantes, aportant-los més resis-tència als efectes de les plagues. De cara al futur, esperem poder controlar un gran nombre de malalties greus grà-cies a la selecció sensata de material genètic adient i la seva incorporació en els cultius més vulnerables. Quin és l’impacte de la patologia ve-getal en les economies de països en desenvolupament?A la dècada dels vuitanta, una plaga del cigró, un component fonamental de la dieta de la població de Pakistán on també se la coneix com la “carn dels pobres”, va causar pèrdues en la mei-tat de les collites i encara continua fent estralls en aquelles regions. En aquests moments, algunes varietats de blat cul-tivades en el subcontinent indi estan amenaçades pel paràsit Puccinia gra-minis f. sp. tritici, descobert a Uganda i també conegut com Ug99.

A la majoria dels casos, la informació sobre la magnitud de les pèrdues pro-vocades per les malalties en els vege-tals és, de totes maneres, escassa. En canvi, s’estima que entre el 30 i el 40 per cent de les collites es perd cada any al llarg de la cadena productiva. El desenvolupament de les malalties en els vegetals segueix tenint, per tant, un gran impacte en aquestes societats. Sens dubte, doncs, la investigació, tot i els retalls repetits de les últimes tres o quatre dècades, podria contribuir de manera important a limitar aquestes pèrdues i ajudar a resoldre la crisis mundial dels aliments.


REPORTATGE

Oficina de turisme de Guissona recomana...Terra de castells

La Segarra, com recull el lema de la seva promoció turística, és “terra de castells”. No en va, la comarca s’ha triat com a origen del primer tram de la gran ruta nacional pels castells de la frontera medieval catalana: els “Castells del Sió”, que des de Sant Guim de Freixenet segueix el curs d’aquest riu fins a Balaguer. És dins aquesta ruta que Guissona i la seva Plana tenen un protagonisme cultural, patrimonial i estratè-gic capdal. Aquest pla de desenvolupament socioeconòmic té un origen i, per cercar-lo, ens hem de remuntar més de mil anys enrera...

Les terres de la plana de Guissona, a partir del segle IX, experimenten la lenta retirada dels exèrcits musulmans, formant-se una ampla zona de frontera (“marca” pels cris-tians, “al-tagr” per islàmics) que separarà els principals nu-clis dependents de l’emirat de Còrdova (Lleida i Balaguer) de les terres del nord del Llobregós, ocupades pels comtes cristians. A poc a poc, aquesta terra serà repoblada de forma espontània i pacífica, durant els dos segles següents, per po-bladors provinents del nord.

Els colons, camperols i pagesos, artigaran els boscos i aprisionaran les terres ermes, assolint-ne la plena propietat i constituint, sota el seu compte i risc, els seus alous. Els nuclis s’aixecaran al voltant d’una torre de defensa, a ve-gades erigida aprofitant estructures defensives anteriors o sovint alçades de nou pels mateixos pobladors amb pedra i calç . Aquestes torres seran alhora eix de la defensa front les ràtzies dels andalusins i instrument de comunicació entre assentaments.

És a partir del segle XI quan, motivat per la crisi del califat cordovès i el seu esmicolament en regnes de taifes, els comtats catalans inicien la seva expansió cap a Ponent i Migdia. Així, les terres de la Plana de Guissona foren camp d’expansió del Comtat d’Urgell, a partir de les accions gue-rreres dirigides pel Bisbe Sant Ermengol (que va dirigir l’ocupació de l’antiga Iesso com a centre de l’organització de la part superior de la Ribera del Sió) i pel cabdill guerrer Arnau Mir de Tost, conqueridor de la Vall d’Ager i les terres de la frontera del Llobregós.

A partir d’aleshores, serà la noblesa i l’església els què reorganitzaran els territoris al voltant dels castells i les es-glésies, posant fi a la repoblació anàrquica i sotmetent els fins aquell moment camperols lliures, que passen a estar vin-culats als senyors feudals i lligats al pagament de censos i demés exaccions i prestacios gratuïtes.


Terra de castellsLa feudalització dels nous territoris suposa la prolifera-

ció de castells i el naixement de les grans nissagues que els empraran de moneda de canvi i de causa d’enfrontament al llarg de gairebé vuit segles. Així, famílies -aristocràtiques i militars alhora- com els Josa, els Erill, els Oluja, els Pinós, els Ribelles o els Fluvià protagonitzaran la història d’aquesta terra al llarg de tot aquest temps i en controlaran la jurisdic-ció, el comerç, la producció i la fiscalitat .

Amb el pas del temps, l’enriquiment dels senyors por-tarà la transformació de moltes de les antigues fortificacions en veritables palaus. Especialment durant els segles XVI i XVII, els castells s’embelliran i es reconstruiran segons la moda arquitectònica del temps i les noves necessitats de comfort residencial de l’aristocràcia. Així, abunden les grans portalades adovellades, els finestrals renaixentistes i les file-res d’arcs rebaixats als pisos superiors. Molts dels castells perden tota traça romànica i guerrera i esdevenen autèntics palaus residencials.

L’abolició del feudalisme al segle XIX, amb la desamor-tització i la incorporació de les jurisdiccions privades a la nació, provocà l’abandonament de molts senyorius que es mantenien habitats des de l’edat mitjana i la seva profunda decadència, iniciada ja al segle XVIII amb la derrota catala-na front l’exèrcit borbònic i les posteriors represàlies. Això comportà que moltes de les antiquíssimes construccions fossin emprades com a pedreres per construccions de cases, camins i murs de pedra, esmicolant-se fins a la pràctica des-aparició.

No obstant, el noucentisme i la seva reivindicació de la identitat històrica, va permetre la revalorització dels castells i, a poc a poc, la recuperació com a elements claus del país.

A dia d’avui, trobem documentats a la Plana de Guisso-na dotzenes de castells i la seva situació és ben diversa. La ruta dels Castells del Sió, persegueix posar en valor aquest patrimoni com a eix de desenvolupament turístic i cultural del segle XXI i motor de noves i diverses iniciatives econò-miques i socials.

La Plana de Guissona compta amb el major número de castells amb visita guiada de les terres de Ponent: Flore-jacs, Pallargues i Vicfred (des de fa anys), Les Sitges (des d’aquest mes de març) i Concabella (amb el seu Centre d’interpretació, de propera inauguració), essent tots cinc destí turístic de primer ordre i de gran interès pels visitants, tan estudiosos com familiars.

Alhora, també integra torres medievals de gran interès històric i estratègic (Ivorra o Talteüll), castells de propitat privada però mereixedors d’una aproximació (Castellmeià,

Castell-Molí de Ratera o La Morana), viles closes (Tarro-ja, Sant Guim de la Plana, Guissona...), cases senyorials d’origen medieval (casals de Bellveí i de Massoteres, Can Magarola de Sedó, Ca l’Alió de Riber, Can Cuadros de Pa-louet...) i així com d’altres ruïnes suggerents i jaciments arqueològics medievals (El Llor, l’Obra de Fluvià, la Cos-collosa, Vilagrasseta...) i d’altres castells dels què només ro-manen referències documentals (Guardia-si-venes, Tapioles, Palou, Gra, Comabella...).

Tots i cadascun d’ells ben valen una visita i asseguren al visitant una estona sorprenent, formativa i lúdica i es com-plementen perfectament amb la diversa oferta d’allotjament i hosteleria de Guissona i la Plana.

Text i fotografia: Jaume Moya.

REPORTATGE


MARGENERS

Amaia Duaso.- Aquest dissabte ha estat tranquil. Hem tin-gut actuació, una de les que van bé a la colla perquè es pot treballar de cara a objectius més llunyans.

Totes les actuacions tenen una part bona, l’emoció de les que hi ha repte, la interacció amb algun públic determinat, el descobriment en terres llunyanes... I aquesta, ens va perme-tre gaudir mostrant en directe el treball que molta gent havia fet fins ara a l’assaig.

No ha estat el primer any que hem tingut la sort d’actuar pels nostres companys de poble: Florejacs, i com sempre ens hi hem sentit ben acollits.

Hem fet castells de sis, de fet, molta part de la gamma. Hem fet el tres de sis i el mateix amb agulla. Això vol dir que hem fet un Castell de tres persones i sis pisos (3 de 6) i quan diem que l’hem fet amb agulla, parlem del mateix número de castellers a cada pis i el mateix número de pisos, però al mig i plantem un pilar de quatre, és a dir, quatre per-sones una a sobre l’altra en vertical. Aquest castell agrada molt tant per qui el fa com pels que el miren, ja que un cop l’enxaneta ha fet l’aleta (dalt del castell) tothom comença a baixar, però l’aixecador es col·loca al pilar del mig i mentre els altres baixen queda el pilar al descobert (hi ha gent que per explicar-ho diu que és com pelar un plàtan... no sé...).

Actuació a Florejacs

Així doncs, quan diem que vam fer a més a més el qua-tre de sis i el mateix amb agulla, ara ja queda clar com són aquests castells.

A part d’aquests quatre ja nombrats, vam fer el dos de sis (dos persones, sis pisos), que si bé ja l’hem fet moltes vegades no deixa de tenir el seu encant i necessita del treball de tots els qui l’integren.

Una vegada més ens vam fer recolzar pel públic. Cada vegada és més sabut a la nostra comarca que els que portem camisa som els que assagem, i que per dir-ho d’alguna ma-nera som els “professionals” del tema. Però sé que teniu clar que el públic no només és espectador passiu, actuem per i amb el poble, això ens fa especials i per això ens reconeixem com una activitat amb facilitat pel sentiment compartit (va-lors actualment molt preuats).


MARGENERS

Nosaltres assagem les estructures, el nucli de la pinya, la part més externa que fa un suport totalment necessari tant per subjecció com per protecció, però a més a més es de-mana la col·laboració dels que ens veniu a ajudar, perquè permet gaudir en conjunt i assegurar la feina dels assaig.

Quan jo era petita i actuava a places plenes pel públic, sempre deia a la mare que m’agradaven molt, em semblava que tota la gent estava fent el castell amb nosaltres i això em feia sentir molt be.

Florajacs es va bolcar amb els nostres castells, el públic va semblar agraït i la veritat és que res ens fa sentir millor que compartir el que ens agrada: fer castells.


PARRÒQUIA

Obres a l’església

Informacions parroquials

Creiem oportú i necessari donar una informació objectiva sobre les sobres que s’estan realitzant a l’espai de St. Felip Neri i també del repàs de pintura i canaleres de l’església.

St. Felip Neri Com tots sabem, i a la premsa se n’ha fet ressò, aquest lloc es destinarà a espai públic un cop arranjat i adecentat. Hi ha hagut un esponsor que es fa càrrec de les despeses que aquesta remodelació costarà.

L’Ajuntament ha donat el seu vist-i-plau a aquesta obra i es compromet a dur-la a terme sota la seva exclusiva di-recció. I el Bisbat d’Urgell cedeix el pati a l’Ajuntament de Guissona pel seu ús públic durant 60 anys prorrogables per anualitats si cap de les parts manifesten el contrari.

L’Ajuntament accepta la quantitat de 50.000 € de Sever-naya Patrimonial SL, que és qui ha manifestat l’interès en la recuperació de l’esmentat pati pel seu ús públic.

La Parròquia agraeix a Severnaya Patrimonial SL., a l’Ajuntament de Guissona i al Bisbat d’Urgell aquesta reso-lució i voluntat per part de tots d’arrenjar aquest espai que esdevindrà un pati de trobada i d’ús públic per a tots els vilatans.

Repàs de pintura i de canaleres de l’esglésiaDurant uns quants dies hem tingut els pintors al temple pa-rroquial donant una repàs a les moltes plaques de pintura que, degut a la humitat, s’havien anat desprenen. Feia ja molts anys que no s’hi donava un repàs d’una manera ge-neral.

A la vegada hem recorregut totes les canals de la teulada, netejant-les de la “colomassa”. És la gran “peste” que tenim en els teulats no sols de l’església sinó de la vila en general. Quina solució hem d’adoptar per a què els coloms no mal-metin els nostres teulats?

En alguna població els ha donat resultat posar gàbies i capturar-los vius a fi de destinar-los a finalitats més dignes que a una simple destrucció. En el setmanari de “El Doll” han sortit diferents programes de les llistes que es presenten a les municipals per dirigir el nostre poble durant els pro-pers 4 anys. Però en cap d’ells hem vist alguna proposta en aquest sentit. Esperem que el nou consistori ho vulgui tenir en compte.

Si bé les obres de St. Felip Neri venen costejades per Severnaya Patrimonial SL i pel nostre Ajuntament, les que hem hagut d’executar en l’església és entre tots que les hem de finançar. Des d’aquest Full anunciem que totes les col·lectes que es facin durant la setmana Santa les destina-rem per aquesta finalitat, menys les del Divendres Sant que van pels Sants Llocs, Terra Santa. Ja ho recordarem en el seu moment.

SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIAAquest Sagrament el celebrarem comunitàriament el dia 19. Però durant tots aquests dies abans de Pasqua els sacerdots estarem disponibles mitja hora abans de cada celebració de l’Eucaristia en els dies feiners i fes-tius per a qui el vulgui rebre d’una manera individual o en aquell dia no pugui venir.

HORARIS DELS OFICIS DE SETMANA SANTAAquests els trobareu, a partir d’aquest diumenge, en els diferents taulons de l’església. Com es pot veure és un díptic amb un breu comentari dels dies sants. Tam-bé els posem amb format més gran en els cancells de l’església.

REUNIÓ LECTORS DE SETMANA SANTAAquest proper dimarts, dia 12, ens reunirem els dife-rents lectors per distribuir els diferents textos que du-rant la Setmana Santa es proclamen: Via Crucis, Oficis litúrgics, Hora Santa,... I alhora parlarem sobre algun canvi que es pot fer en algun dels oficis o actes litúr-gics. Preguem, doncs, que hi procureu assistir tots, si podeu. Hora de reunió: 9 del vespre, a la rectoria.

MISSA SUFRAGI PER Mn. JOAN FAUS PUJOLTindrà lloc el proper dissabte, dia 16 a les 11 del matí.Mn. Joan, era natural de Guissona. Es traslladà a viure amb la família al Brasil i a Mèxic. Ja adult descobrí la vocació al sacerdoci i dedicà el seu ministeri a l’atenció dels més pobres, a Mexicàlia. El funerals a la seva pa-rròquia seran un testimoni d’amor dels seus estimats fidels.


ENTREVISTA

Entrevista a l’arquebisbe de la Seu, Joan-Enric Vives (2a part)Aquests dies estem escoltant el Sermó de la muntanya (Evangeli de Mateu capítols 5, 6 i 7). Què ens aporta de nou aquesta part tan important de la Bíblia?Als infants els dic que MT-5-6-7 és el nostre DNI baptismal. És on es descriu la nostra identitat de fills de Déu, la nova llei per al cristià; impossible als ulls humans però possible amb la gràcia de Déu. Té la frescor atraient de la Veritat de Crist, i ens torna a convèncer sempre que el rellegim. A l’inici -la façana de l’edifici-, ens anima a viure la felici-tat que brolla de les benaurances, tan atraient. Al centre del Sermó -de l’edifici- ens dóna la gran màxima, resum de tot el que està manat: “sigueu perfectes com el vostre Pare ce-lestial és perfecte”, i al final, ens urgeix a construir la nostra casa sobre la Roca que és el Crist.

La tasca d’un bisbe és presentar Jesús, donar raó de la pròpia esperança, viure com Jesús. Com va descobrir vostè Jesús?A través de la família, al catecisme, a la parròquia, a poc a poc i potser sense adonar-me’n, vaig anar coneixent Je-sús, l’Amic i el Senyor. I ho agraeixo molt als qui ho han fet possible: és el millor regal juntament amb la vida, que em podrien haver donat. I al final de l’adolescència i cap a la joventut vaig poder prendre consciència d’un Jesús més personal, que em parlava a mi a través dels Evangelis i la revisió de vida, vivint amb regularitat els sagraments on Ell se’m feia molt present: la confessió i sobretot l’Eucaristia. També a través de l’ensenyament de l’Església, la reflexió teològica, l’aprofundiment espiritual dels Exercicis i la pre-gària... És així com vaig veure clar que Ell volia que jo fos sacerdot seu. I als 16 anys vaig entrar al Seminari, i ja tot ha anat venint... Ho visc com una amistat molt gran i immeres-cuda que Ell em regala continuadament. I miro de ser-li fidel al màxim, sense negar-li res. Ell sap que l’estimo, i jo sé que Ell segur que m’estima.

8- A una persona interessada a conèixer Jesús, què li re-comanaria de fer?Primer de tot que ho demani de veritat: Jesús vull conèixer-te; mostra’t, vine a mi i parla’m; digue’m què vols de mi... Estic cert que sempre serà escoltada aquesta oració si és hu-mil i perseverant.

I després també depèn d’on parteix cadascú, de si ja coneix una mica o gens Jesús i la seva Església. Sempre cal tro-bar el Jesús de la Paraula revelada i plena de foc, llegint els Evangelis i la Bíblia, cada dia un trosset. També cal fre-qüentar l’amistat i la relació amb els altres cristians de totes les edats, perquè Crist està viu en l’Església, en la parròquia propera, en els seus ministres i els seus deixebles.

I que comenci una vida de generositat, de donar-se, que tren-qui amb el pecat i visqui estimant les persones que té a prop, els necessitats... Trobarà Jesús. O millor Jesús el trobarà a ell. No s’ha de veure com un “esforç” de la persona, sinó com un “obrir-se” a la seva llum i a la seva vida. La raó i el cor quedaran il·luminats per Crist. Semblantment com arribem a conèixer en profunditat una persona: escoltant-la, estant amb ella, ajudant-la, deixant-la que ens captivi...

9- Molta gent diu que no creu en l’Església però sí en Déu. Altres ja comencen a dir que creuen en l’Església perquè gràcies a ella coneixen Jesús. La fe es pot viure sense ser compartida?La fe és certament una resposta personal; és cadascú qui ha de creure. Però necessitem la comunitat eclesial perquè ens doni l’autèntic rostre de Crist i per no quedar tancats en els propis descobriments o interpretacions i dubtes, i aprendre a reconèixer la veritat plena que l’Església ens transmet.

El creient estima l’Església, amb els seus defectes i virtuts. L’ha de fer la seva família. Els altres germans de la comu-nitat també ells estimen Jesús i aporten parcialment el seu rostre. Els necessito. I junts fem l’Eucaristia. Amb el papa i el bisbe, amb la gent concreta d’aquell lloc, amb l’obertura a tothom sense accepció de persones. Sempre tendint a la uni-tat que Crist desitja i crea, i fets germans per l’Esperit Sant.

“El creient estima l’Església, amb els seus defectes i virtuts. L’ha de fer la seva família.”


Aquest Sant Jordi regala el detall més original, una rosa feta de cera

Adhòc, cereria artesanalTruca’ns sense compromís 687 80 26 98


BÀSQUET

Pel Guissona han jugat:JAUME MESKINI (2 punts) QUIM PALET (2 punts) DAVID GIL (11 punts) MIGUEL CHAMORRO (7 punts) MIQUEL PORTA (2 punts) ALEX RAMIREZ (7 punts) ALEXEI DOMENECH (19 punts) ALEX JUN-YENT (7 punts).

ACLE.- Una nova victòria més dels Guissonencs, aquesta vegada contra els Maristes de Montserrat, en un pavelló de Guissona ple d’afeccionats que no van parar d’animar a l’equip en aquest trancendental matx.

Al Guissona només li va caldre el primer període per resoldre el partit, amb un contundent parcial de 15-0, el Guissona es va fer amo i senyor del marcador, anant en tot moment per da-vant del Maristes. Per la seva banda els de Lleida, només van poder retallar les distàncies en el tercer període, ficant-se a 5 punts dels locals, però no va ser suficient, ja que el Guissona va saber rendibilitzar l’avantatge obtingut en el primer quart.

La nota negativa, la va protagonit-zar el capità de l’equip Quim Palet, que quan només es portaven 2 minuts de joc, va tornar a recaure de la seva lesió al peu esquerre. Aquesta baixa s’uneix a la de l’Aleix Jovell amb un esguinç al peu, i tots dos queden descartats per al proper partit contra el Secà Sant Pere.

S’espera que la recuperació dels dos jugadors sigui el més ràpida possible per poder estar a punt de cara a l’última jornada de lliga i sobretot per afrotar la final a 4.

ACLE GUISSONA 57 MARISTES MONTSERRAT “B” 51Sènior masculí

El Guissona guanya al Maristes en un partit emocionant fins al final

Dades a tenir en compte:* El Guissona ja és el millor equip local, ja que només a perdut un partit

a casa. Va ésser contra el Fraga i en la primera jornada de lliga.* El proper partit del Guissona és aquest proper dissabte al pavelló del

Barris Nord de Lleida, contra el Secà Sant Pere. Si el Guissona aconsegueix aquesta victòria, ficaria peu i mig a la final.

* Ara el Guissona és líder provisional de la lliga. Si això segueix així d’aquí al final, el Guissona es proclamaria guanyador de la lliga regular, i per aquest motiu la final a 4 es jugaria a Guissona.


Consell Comarcal Segarra.- El passat dijous dia 31 de Març 100 alumnes dels instituts de la Segarra van passar un matí lúdic esportiu a Mollerussa amb un total de 1600 alumnes de totes les comarques de Lleida que estan dins de programa Pla Català d’Esport a l’Escola, impulsat pels Departaments d’Educació i Presidència de la Generalitat de Catalunya, aquest últim mitjançant la Secretaria General de l’Esport. L’objectiu del Pla Català d’Esport a l’Escola és posar a l’abast de tots els alumnes la pràctica d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d’aquestes activitats per contribuir a la formació personal i cívica dels joves.

El participants van practicar múltiples activitats esportives com ara aeròbic, taekwondo, bitlles catalanes, inflables, piragües, futbol, korfball, balance bikes, bàdminton i orientació.

TROBADA ESPORTIVA

Alumnes de la Segarra passen un matí lúdic esportiu a Mollerussa


FUTBOL

Pròxima jornada difícil pel Guissona,

que juga a casa contra l’Artesa

de Segre, 6è classificat

El Guissona empata a 0 en

un camp difícil, el de Borges

Blanques


MÚSICA

Fender.- El món de la música és molt gran, tan gran que a vegades se’ns es-capa un petit espai en l’aire per poder retre un petit tribut a qualsevol de les figures que interpreten els seus treballs i malauradament se’n van i ens deixen amb el seu record i les petites joies que ens aconsegueixen alegrar el dia, enca-ra que només sigui per uns moments. En l’últim any hem patit la pèr-dua de grans músics com ara: Paul Gray, baixista,component i fun-dador de Slipknot, mort per una sobre-dosi “accidental” de morfina i fentanil, un substitut sintètic de la morfina el 25 de maig de 2010 als 38 anys d’edat. El suec Marcel Jacob, ex baixista de Europe, Talisman, Last Autumn’s Dream ... va aparèixer mort amb clars indicis de suïcidi prop d’Estocolm, el juliol passat i als 45 anys d’edat. Ronnie James Dio, per un càncer d’estómac el passat 16 de maig. Va do-nar, per a molts la millor veu de la his-tòria del rock i del metall, líder de bandes com Elf, Rainbow, Black Sabbath i Dio. Gary Moore, l’ambaixador europeu del blues, mort als 58 anys fa dos mesos escassos, col·laborador amb grans del blues com B.B. King o Albert Collins, i va pertànyer fugaçment a Thin Lizzy. Però, no per menys conegut, avui em centraré en un que va perdre la vida fa menys de cinc mesos i del qual sóc un fan reconegut seu. Parlo de Steve Lee, 47 anys, fundador i líder de la banda Gotthard a princi-pi de 1992. Els seus onze àlbums van aconseguir el número u a Suïssa, con-vertint a la banda en una de les més reeixides, i que en una ocasió va fer duet amb la cantant d’òpera Montse-rrat Caballé. Amb dos milions de cò-pies venudes, van aconseguir discos de platí en diferents parts del món.

Va realitzar el seu somni de nen de creuar Estats Units muntat en una Harley-Davidson. El músic circulava amb un grup d’amics, entre els quals es trobava la seva dona, quan van ser atropellats per un camió descontrolat que va sortir de la calzada colpejant al grup mentre es vestien amb roba de pluja acabant amb la seva vida de manera instantània. Discret, esportista, professional i gran amant dels bonsais. Ni fu-mava, ni bevia. Això sí, motard. Vaig poder gaudir en una ocasió d’ells a la Sala Bikini de Barcelo-na en companyia de bons amics i he de dir que he vist centenars de ban-des i centenars d’artistes, però, Steve

Lee potser hagi estat el millor, era tot un artista, un “Showman” dels que entabanen i fan que gaudeixis d’un espectacle de principi a fi i et deixi aquest sabor de boca el qual et fa pensar que has de tornar a veure’ls. Si teniu l’oportunitat, escolteu algun dels temes de Gotthard, no us deixaran indiferents.Llàstima que ja no puguem gaudir-ne en directe en una de les gires mundials prevista com la que hi havia per a aquest any i que arribava a Bar-celona. Estic segur que en algun lloc hi ha aquests grans artistes estan junts i donant el millor d’ells en un gran es-pectacle tal com ho feien aquí.

Steve Lee, Gotthard


PASSATEMPS

Sopa de lletres

Busca vuit països de la Unió EuropeaÀustria BèlgicaFrançaGrècia

Sudoku

HongriaItàliaPortugalSuècia

Solució setmana anterior

EL TEMPS


OCELLS

PINSÀ (n’hi havien 97)1º JOSEP A. BARALDÉS DE SOLSONA 2º CARLOS COLLELLDEMONT DE AGRAMUNT 3º CARLOS COLLELLDEMONT DE AGRAMUNT 4º JOSEP BARALDÉS DE SOLSONA 5º RAMON CHILO DE TORREFARRERA 6º VICTOR PACHECO DE LLEIDA (EL RA)

PASSARELL (n’hi havien 117)1º JORDI ALARCON DE TORREFRRERA 2º SOL CASANOVAS DE TORREFRRERA 3º JOSEP RAMON CORTES DE LLEIDA (TAULA D’OR) 4ºJORDI ALARCON DE TORREFARRERA 5º JOSEP RAMON CORTES DE LLEIDA (TAULA D’OR) 6º ALBERT MESA DE TORREFARRERA

VERDUM (n’hi havien 102)1º JUAN CARLOS REQUENA DE SOLSONA 2º TONI PALMA DE LA SEU D’URGELL 3º RAMON CHILO DE TORREFRRERA

4º RAMON CARRASCO DE SOLSONA 5º TONI PALMA DE LA SEU D’URGELL

CADERNERA (n’hi havien 170)1º JOSE ANTONIO VIVANCOS DE AGRAMUNT 2º ANTONIO SANCHEZ DE AGRAMUNT 3º ALBERT BORES DE SOLSONA 4º EDUARDO CASTILLO DE SOLSONA 5º ANTONIO SANCHEZ DE AGRAMUNT 6º ALBERT BORES DE SOLSONA

Campionat ocellaire a Guissona

Documents

El Doll Informatiu 17