EL MOVIMENT OBRER(1789-1914)

MOVIMENT OBRER

LUDISME

SOCIALISME UTÒPIC

SOCIETATS D’AJUDA MÚTUA

SINDICATS D’OFICI

CARTISME

SINDICATS DE CLASSE

El moviment obrer• Moviment obrer: lluita dels treballadors (proletaris) per

millorar les seves condicions de vida i de treball.• Etapes: • Ludisme: Primera manifestació del moviment obrer.

destrucció de les màquines (primera meitat segle XIX).• Societats d’ajuda mútua: solidaritat entre obrers• Sindicats d’ofici: demanen millores laborals• Cartisme: Sorgeix a Anglaterra. Volen aconseguir

representació política al parlament.• Socialisme utòpic: crítica al capitalisme• Sindicats de classe: marxisme i anarquisme. Teories

revolucionàries i anticapitalistes.(segona meitat segle XIX.)

El moviment obrer

• Forma de lluita: la vaga• Inicialment eren organitzacions il·legals i

clandestines, perseguides pels governs.• Els conflictes s’havien de resoldre entre

l’empresari i el treballador.• El govern només intervenia en cas de desordre

públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la repressió.

• A finals del segle XIX: primeres lleis laborals. L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes laborals.

1. El moviment obrer: dels inicis fins 1848

1.1 D’artesans a proletaris

• Des de mitjans segle XVIII empitjoren les condicions de treball,sobretot a Anglaterra.

• Llibertat de producció: permet la creació de noves manufactures al marge dels gremis.

• Els artesans van perdre els seus privilegis i els propietaris fixaven les condicions de producció i contractació.

• Els treballadors eren pagesos i artesans arruïnats.• Es converteixen en proletaris, treballadors contractats per treballar a

canvi d’un salari.• Nova classe obrera• Inici de l’era de la fàbrica.• Fàbriques: locals més grans, amb maquinària més potent que els

tallers i moguda per l’energia de la màquina de vapor.• Nou ordre laboral: jornades llargues, ritme de treball constant,

disciplina dura i salaris molt baixos. • Treball d’homes, dones i nens.• Mecanització: provoca l’atur de molts treballadors manuals• Conflictivitat• Consciència de l’explotació

1.2 Els primers conflictes i el ludisme

• Inicialment, conflictes aïllats i motins

• Primeres associacions de treballadors• Eren associacions d’ofici a nivell local• Més tard s’agrupen diverses localitats i oficis diferents.• Societats obreres i accions col·lectives• Repressió del govern

• França va prohibir les associacions obreres (Llei Chapelier 1791) i Anglaterra també ( Combination Acts 1799-1800).

• A Anglaterra es formen moviments radicals que demanen la reformapolítica i l’abolició de les lleis antiassociatives. Reclamen drets i llibertats mitjançant marxes, concentracions i mobilitzacions.

• Els treballadors participen en aquestes mobilitzacions.

1.2 Els primers conflictes i el ludisme

• 1811 Nottingam : manifestació de treballadors contra l’amplada dels nous telers per fabricar mitges que els obligava a treballar més pel mateix sou. Reprimida durament per l’exèrcit.

• Incendi de 60 telers com a protesta. Es va acusar el capità Ned Ludd com a incitador dels fets.

• D’aquest personatge prové el nom de “ludisme” a l’acció de destruir les màquines per part dels treballadors.

• Els ludistes consideraven que les màquines els perjudicaven perquè provocaven atur i disminució dels salaris.

• El ludisme es va escampar pel continent europeu, des de la Gran Bretanya fins Alcoi i també a Barcelona (1835).

1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC

i projectes per crear la

societat ideali projectes per crear la

societat ideal

Els anomenats socialistes

utòpics faran les primeres

reflexions teòriques crítiques

amb les conseqüències

socials de la industrialització

Els anomenats socialistes

utòpics faran les primeres

reflexions teòriques crítiques

amb les conseqüències

socials de la industrialització

1.3 El socialisme utòpic

• Sorgeixen crítiques a les injustícies del sistema capitalista sorgit de la Revolució Industrial.

• Socialisme utòpic: Propostes innovadores per organitzar la nova societat.

• Diversitat de propostes:

• Babeuf i Blanqui: la igualtat social només es pot aconseguir mitjançant l’acció violenta d’una minoria que havia d’imposar una dictadura revolucionària.

• La majoria creia en una transformació social pacífica a través de la difusió de les idees, de l’educació i de l’exemple.

Charles Fourier: els falansteris

• Agrupacions comunitàries• Propietat col·lectiva• Homes, dones i nens compartien totes

les tasques.• Els seus deixebles van crear comunes

agrícoles en diversos indrets d’Amèrica, sobretot als Estats Units.

TEXT HISTÒRIC. Els falansteris

“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldràque la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents:1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent.3. Que les sessions industrials siguen canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funcióagrícola o manufacturera.”

CH. FOURIER L’harmonia universal i el falansteri, 1804.

1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC

Êtienne Cabet: Icària

• Va dissenyar Icària, un país on s’acomplia el somni comunista d’una igualtat social completa.

• Va intentar crear aquest país utòpic a Amèrica però va fracassar.

1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC “Así como nosotros no formamos más que una sola sociedad, un pueblo, una sola familia, del mismo modo nuestro territorio, con sus minas subterráneas y sus construcciones superiores, no forma más que un DOMINIO, que es nuestro dominio social. Todos los bienes muebles de los asociados, en unión con todos los productos de la tierra y de la industria, componen un solo Capital social. Este dominio y este capital sociales pertenecen indivisiblemente al Pueblo, que los cultiva y los explota en común, que los administra por sí mismo o por sus mandatarios, y que participa igualmente de todos los productos. [...] Siendo todos los icarianos asociados e iguales [...], todos deben ejercer una industria y trabajar el mismo número de horas, pero toda su inteligencia se aplica a encontrar cuantos medios hay posibles para disminuir el trabajo, hacerlo variado, agradable y sin peligro. Todos los instrumentos de trabajo y las materias primitivas [sic: materias primas] son suministradas por el capital social, así como todos los productos de la tierra y de la industria son depositados en almacenes públicos.”

E. Cabet, Viaje por Icaria (1840)projectes per crear

la societat idealprojectes per crear

la societat ideal

Robert Owen: New Lamark

• Va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives, sense propietaris ni salaris.

• Ho va dur a la pràctica a la seva pròpia fàbrica tèxtil, New Lamark (Escòcia).

• Les pressions del govern el van obligar a trasladar-se a Indiana (Estats Units)

1.4 El naixement del sindicalisme

• Els treballadors, després de les experiències del ludisme i les idees del socialisme utòpic, van començar a crear organitzacions pròpies, independents dels burgesos.

• Plantegen alternatives a la societat capitalista.

• Cooperativisme, enfront de competència• Col·lectivisme, enfront d’individualisme• Dues concepcions socioeconòmiques

contraposades: les dels treballadors per una banda i les dels propietaris per l’altra.

Les societats de socors mutus (a partir de 1820)

• Sovint clandestines• Societats de resistència• Ajudaven els treballadors en cas de malaltia, atur, ...• Cobren quotes i fan un pot comú per resoldre les

necessitats dels associats i crear caixes de resistència.

• Organitzen les primeres vagues gràcies a aquesta caixa de resistència.

• Aconsegueixen l’abolició de les Combination Acts (1824) a la Gran Bretanya i la consolidació del dret d’associació,

El fracàs de l’acció política

• Es planteja la necessitat de coordinar tots els sindicats d’un país.

• Es crea l’Associació Nacional per la protecció del Treball (1830), formada per associacions de la construcció, tèxtil, metal·lúrgic i mineres.

• Dona suport al programa de reforma electoral que volia incorporar el sufragi universal.

• La llei de reforma aprovada el 1832 no va concedir el vot als obrers.

Gran Bretanya: La Great Trade Union (GTU)

• Agrupava la majoria de sindicats• Va impulsar accions reivindicatives• Va donar suport a la formació de

cooperatives de producció• El govern va detenir els dirigents• Els empresaris es van negar a donar feina

als afiliats.• Fracàs de les cooperatives més costoses.• Fracàs de la GTU• Dificultats per aconseguir una organització

obrera a nivell nacional a Gran Bretanya.

1.5 El cartisme

• El moviment obrer de la Gran Bretanya es va organitzar a l’entorn d’un projecte polític propi: el cartisme.

• El fracàs de la GTU va fer evident la necessitat de participar en la política per poder canviar les lleis.

• Objectius de la Carta del Poble (1838): sufragi universal masculí i secret, sou pels diputats i reunióanual del legislatiu.

• Recollida massiva de signatures per poder-la presentar a la Cambra dels Comuns (Parlament britànic).

• La carta va ser rebutjada pel Parlament.• Els cartistes van obtenir èxits parcials: reducció de

la jornada laboral a 10 hores i mobilització i conscienciació de molts treballadors.

1.6 L’Experiència revolucionària de 1848

• 1848 París : els obrers francesos van lluitar juntament amb la burgesia contra els conservadors que volien imposar l’absolutisme. Van fer caure la monarquia i van instaurar la Segona República Francesa.

• Les seves demandes socials van ser frustrades per la burgesia.• El nou govern de la República va suprimir totes les reformes

socials.• Revolta popular important, reprimida durament per l’exèrcit.• Els obrers, després d’aquests fets, prenen consciència de que

un estat burgès no resoldrà els seus problemes.• Calia una alternativa obrera al marge de la burgesia i del

sistema capitalista.• Apareixen nous plantejaments doctrinals.• La burgesia i el proletariat es converteixen en antagonistes i

lluiten en bàndols diferents a partir d’aquests fets.

França: etapes polítiques

• Revolució Francesa (1789-1799): Convenció i Directori• Consolat (1799-1804): Napoleó Bonaparte• Primer Imperi (1804-1814): Napoleó I• Restauració (1815-1848)• Lluís XVIII (1814-1824)• Carles X (1824-1830)• Lluís Felip I (1830-1848)• Segona República Francesa (1848-1852): Lluís Napoleó

Bonaparte• Segon Imperi (1852-1870): Napoleó III.• Comuna de París (1871): buit de poder• Tercera República Francesa (1873-1940)

2. Els grans corrents ideològics de l’obrerisme

ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL MOVIMENT OBRER

2.1 EL MARXISME

“Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de maneres diferents,

però d’allò que es tracta és de transformar-lo”

Karl Marx

2.1 EL MARXISME

Es denomina marxisme o socialisme científic a la ideologia elaborada per Karl Marx i Friedrich Engels

Després d’estudiar als filòsofs alemanys (Hegel, Feurbach) i als economistes clàssics (Smith, Ricardo), Marx formula en els seus escrits una nova concepciódel món basada en la crítica al sistema capitalista, al que veu condemnat a desaparèixer per les seves pròpies contradiccions i per l’ acció del proletariat que, després d’aconseguir el poder, aspirarà a crear una societat sense propietat privada, sense explotació i per tant, sense classes.

De l’aportació teòrica del socialisme científic o marxisme destaquen tres idees principals que no es poden deslligar

La conquesta del proletariat del poder polític(revolució proletària) i l’establiment de la societat

comunista sense classes socials (projecte de futur)

El materialisme històric i la lluita de classes com motor del canvi social en la història (anàlisi del passat)

La crítica de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotacióobrera: la plusvàlua (anàlisi del present)

2.1 EL MARXISME

2.1 EL MARXISME

EL MATERIALISME HISTÒRIC i LA LLUITA DE CLASSES

EL MATERIALISME HISTÒRIC i LA LLUITA DE CLASSES

Marx analitza la història de la humanitat com una successió de modes de producció (sistema econòmic) i

d’explotació i dominació d’unes classes per altres (opressors i oprimits)

El pas d’ un sistema a una altre es produiria quan l’antagonisme entre les classes acabaren destruint-lo mitjançant una revolució

Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista respectivament determinaria l’ apropiació de l’excedent i és l’ origen de les desigualtats socials i de la lluita de classes.

Així, la lluita de classes (antagonisme social) és el motor de la història perquè provoca la transformaciórevolucionària de la societat

La PLUSVÀLUA seria la causa del procés d’acumulació de capital (enriquiment) de la burgesia i de l’explotació dels obrers

La societat industrial es fonamentaria en l’ explotaciódels obrers pels capitalistes burgesos

És l’ apropiació del capitalista de part de producte produit amb el treball de l’obrer (diferència entre el valor de la producció i el salari)

En el modus de producció capitalista, hi ha un nou antagonisme de classe: nous opressors (burgesia propietària dels mitjans de producció)

i oprimits (proletariat) per la desigual apropiació de l’excedent

Transformació revolucionària de la societat

LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA CAPITALISTA I LA PLUSVÀLUALA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA

CAPITALISTA I LA PLUSVÀLUA

TEXT HISTÒRIC. El marxisme“Tota la història de la societat humana, fins

avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista, 1848

2.1 EL MARXISME

2.2 L’anarquisme

2.2 L’anarquisme

• Corrent ideològic de l’obrerisme• Critica la societat capitalista i proposa un

model alternatiu basat en l’absència d’autoritat.

• Proposen l’anarquia com a model de societat.

• Valors: llibertat individual, solidaritat social, crítica a la propietat privada, defensa de la propietat col·lectiva, oposició a la religió, la política i l’estat.

Ideòlegs deL’anarquisme

Pierre-JosephProudhon

MikhaïlBakunin

Ideari llibertariContrari a la propietat

Partidari del treball autònom,el mutualisme

i el cooperativisme.

Ideari llibertariObjectiu: Destrucció de l’estat

Creació d’una societat igualitàriaA partir de la lliure associació

de les comunes.

3. L’època de la Primera Internacional (1864-1881)

3.1 L’Associació Internacional de Treballadors

• Associació Internacional de Treballadors (AIT): fundada a Londres el 1864

• Per primera vegada, representants dels treballadors de tot el món industrialitzat es reuneixen per unir esforços i prendre consciència de classe.

• Dirigida per Karl Marx• Hi participen representants dels treballadors de diversos

països ( Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia...).• S’organitzen en seccions nacionals

Principis:• L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels

mateixos treballadors, que havien de conquerir el poder polític per tal d’eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.

3.1 L’Associació Internacional de Treballadors

• Acords per impulsar les mobilitzacions obreres a cada país.

• Demandes que van influir en les reivindicacions obreres:

• Reducció de la jornada laboral• Supressió del treball infantil• Millora de les condicions laborals de la dona• Desaparició de l’exèrcit permanent.• Socialització dels mitjans de producció

• La vaga com a mitjà per aconseguir aquests objectius.

3.1 L’Associació Internacional de Treballadors1864-1876

• Discrepàncies entre Marx i Bakunin• Bakunin defensava l’abolició de l’estat• Marx defensava la conquesta de l’estat pels

treballadors.• Bakunin defensava l’autonomia de les

seccions.• Marx defensava el poder de l’estat obrer.• Els països més industrialitzats (Gran

Bretanya, Alemanya) donen suport a Marx.• Els països més agrícoles donen suport a

Bakunin (Espanya, França, Itàlia).

3.2 La Comuna de París (1870)

• Tensió política entre França i Alemanya• La Internacional es posiciona contra la guerra.• Esclata la guerra. França és derrotada i es

forma un nou govern.• Esclata la revolta de les classes populars contra

el nou govern i contra la capitulació.• Buit de poder• Constitució de la Comuna de París• Govern popular• Instauren una república democràtica i social.

3.2 La Comuna de París (1870)

Reformes importants que seran un referents del moviment obrer posterior:

• Nacionalització dels bens del clergat

• Reforma de la justícia• Substitució de l’exèrcit per milícies populars• Abolició de la policia

• Lliurament de les empreses abandonades a cooperatives obreres

• Projecte d’ensenyament laic i gratuït.

3.2 La Comuna de París (1870)

• Durant uns mesos els obrers controlen la ciutat.

• Finalment l’exèrcit pren París i derrota els revoltats.

• Dura repressió• El moviment obrer francès queda

desarticulat i trigarà anys a recuperar-se.

3.3 Crisi i dissolució de la Internacional• La AIT és acusada de donar suport a la revolta de la Comuna

de París.• És il·legalitzada a molts països• 1872 Congrés de l’Haia.• La majoria marxista acorda formar partits obrers nacionals com

a forma d’organització del proletariat.• Els bakuninistes no estan d’acord i són expulsats del congrés.• Formen una nova organització : la Internacional antiautoritària

(1872-1881).• La AIT trasllada la seu a Nova York• Es dissol el 1876• Primera gran escissió del moviment obrer entre marxistes i

anarquistes• La AIT no va obtenir grans resultats però va ser important

perquè representa la primera vegada que els treballadors s’organitzen com a classe i elaboren un programa comú.

• També perquè es van posar les bases per la creació dels futurs partits socialdemòcrates.

4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)

4.1 Els avenços del sindicalisme

• A partir de 1880: augment molt important del proletariat industrial.

• Nou sindicalisme de masses

• Augmenta la capacitat de pressió dels treballadors.

• Les vagues mobilitzen milers d’obrers.

• S’imposa poc a poc la pràctica de la negociaciócol·lectiva entre sindicats i patrons per tal de fixar salaris i condicions de treball.

4.1 Els avenços del sindicalisme

• Es comença a exigir la intervenció de l’Estat per arbitrar els conflictes, frenar els abusos patronals i garantir una legislaciólaboral.

• Primeres legislacions laborals• Es regula el treball dels infants i les dones,

les assegurances obligatòries i la jornada laboral.

4.2 Partits politics i sindicats socialistes

• Es comencen a crear els primers partits politics obrers.• 1875 Fundació del Partit Socialdemòcrata Alemany (S.P.D.), el més important i

punt de referència del socialisme europeu.• El seu programa, d’inspiració marxista, es basava en dos nivells d’objectius:• A llarg termini: conquerir el poder polític per la via revolucionària.• A curt termini: lluita política i acció parlamentària.• Reformes democràtiques i socials: sufragi universal (homes i dones),

representació proporcional, igualtat de drets, tributació directa i sanitat i educaciópúbliques.

• Millores en les condicions de la classe obrera: reducció jornades laborals, prohibició treball infantil, assegurances socials...etc.

• 1912 SPD primera força al parlament alemany.• Va potenciar la creació de sindicats nacionals• El partit es concentrava en els objectius polítics• El sindicat es dedicava a l’acció reivindicativa i estava subordinat a l'estratègia

política del partit.• Espanya: PSOE (partit) i UGT (sindicat)• Anglaterra: el punt de partida van ser els sindicats (Trade Unions) que s’havien

consolidat en l’àmbit nacional. D’ells va sorgir el Partit Laborista (1905), d’orientació socialista.

AlemanyaSPD

Socialdemocràcia

Via política Via sindical

Reformesdemocràtiques

i socials

Millorar les condicions

de la classe obrera

Sufragi universal (masculí i femení)

Representació proporcionalIgualtat de drets

Tributació directaSanitat i educació públiques

Reducció jornades laboralsProhibició treball infantil

Assegurances socialsMillores salarials

...

Partit polític:fer lleis per millorar

La situaciódels treballadors

Sindicat: Acció reivindicativa

Vagues, mobilitzacions

4.3 Els camins del socialisme

• Divisions dintre els partits socialistes.

• Predomini de la pràctica parlamentària en detriment de l’acció revolucionària.

• Revisionisme, revisió del marxisme impulsada per Eduard Bernstein. Apostava per la via parlamentària per arriba gradualment al socialisme i rebutjava l’acció revolucionària.

• Via revolucionària: Karl Kautsky, Rosa Luxemburg (Alemanya) i Lenin (Rússia).

Socialisme

Via parlamentària(Socialdemocràcia)

Via revolucionària(Estat obrer)

E.Bernstein (Alemanya)Jean Jaurés (França)

K. Kautsky (Alemanya)Rosa Luxemburg (Alemanya)

V. Lenin (Rússia)J. Guesde (França)

4.4 Les pràctiques de l’anarquisme

• L’anarquisme va predominar sobretot a Espanya, Itàlia i França.

• 1881 Congrés de Londres: s’aprova l’ús de la violència individual per divulgar l'ideari anarquista i per induir les masses a la revolució.

• Propaganda pels fets: atemptats contra polítics, burgesos i eclesiàstics, considerats responsables de la misèria dels treballadors.

• Divisió entre anarcocomunisme i anarcosindicalisme

5. La Segona Internacional (1889-1914)

5.1 Fundació i objectius

• Es va fundar a París el 1889• Només partits socialistes• Confederació de partits nacionals autònoms

Resolucions aprovades:• Lleis per a la protecció dels treballadors• Jornada laboral de 8 hores• Abolició del treball infantil

• Condemna de la guerra

• Principis: extensió de la democràcia, evolució pacífica cap a la presa del poder polític, regulació del mercat laboral, fi de la discriminació sexual i de les altres desigualtats.

• Es creen els símbols del moviment obrer: l’Himne (La Internacional) i la celebració del Primer de Maig, Dia dels Treballadors.

5.2 Els grans debats

• Internacional: fòrum de debat• Condemna del revisionisme• Es reafirma la lluita de classes i la via revolucionària.• El colonialisme es denuncia com a forma d’explotació

capitalista però hi ha la via radical i la més moderada.• Rebuig de la guerra, es considera producte de

l’enfrontament entre estats capitalistes. Però l’eufòria patriòtica i espiral bel·licista va arrossegar els partits obrers cap a donar suport als respectius governs en iniciar-se la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

5.3 Crisi i divisió del moviment socialista

5.3 Crisi i divisió del moviment socialista

• Revolució Russa 1917• Instauració d’un estat comunista dirigit per

Lenin (bolxevics).• Nou punt de referència del moviment

obrer.• Trencament de la unitat socialista.• Escissió comunista• Convocatòria d’una nova internacional

comunista (Komintern)

PrimeraInternacional 1864

Socialistes Anarquistes

Segona Internacional 1889

Socialistes

Comunistes

Socialdemòcrates

Internacional Comunista:Komitern

Vocabulari de conceptes• Ludisme• Socialisme utòpic• Sindicalisme• Cartisme• Trade Unions• Marxisme• Anarquisme• Socialisme• Comunisme• Anarcocomunisme• Anarcosindicalisme

• Primera Internacional (A.I.T.)• Segona Internacional• Comuna de París• Socialdemocràcia• Revisionisme• Partit Laborista• Komintern• S.P.D.• PSOE• UGT• CNT• Colonialisme

Personatges

• Ned Ludd

• Babeuf• Blanqui

• Charles Fourier• Etiènne Cabet

• Robert Owen

• Karl Marx

• Friedrich Engels• Mikhaïl Bakunin

• Rosa Luxemburg• Eduard Bernstein

• Vladimir Lenin

Fets destacats

• Great Trade Unions (1834)

• Carta del Poble (1838)• Manifest Comunista (1848)

• Revolució de París (1848)• Primera Internacional (1864-1876)

• Comuna de París (1870)• Segona Internacional (1889-1914)

• Festa Primer de Maig (1889)

Conceptes marxisme

• Socialisme científic• Lluita de classes• Plusvàlua• Dictadura del proletariat