TEMA 4.- EL TEMA 4.- EL MOVIMENTMOVIMENT

OBRER (1789-1914).OBRER (1789-1914).

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat

TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER. 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER. 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE

L’OBRERISME.L’OBRERISME. 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL

(1864-81)(1864-81) 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER. 5.- LA IIª INTERNACIONAL.5.- LA IIª INTERNACIONAL.

1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.OBRER.

1.- 1.- Industrialització i associacions d’oficiIndustrialització i associacions d’ofici.. 2.- 2.- Repressió, radicalisme i lluita socialRepressió, radicalisme i lluita social.. 3.- 3.- El ludismeEl ludisme.. 4.- 4.- Les primeres organitzacions sindicalsLes primeres organitzacions sindicals.. 5.- 5.- El cartismeEl cartisme.. 6.- 6.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic. . 7.- 7.- L’impacte de la revolució del 1848L’impacte de la revolució del 1848..

1.1.- 1.1.- Industrialització i associacions d’oficiIndustrialització i associacions d’oficiREVOLUCIÓINDUSTRIAL

Burgesos

ProletarisSocietat

de classes

PROLETARISTreballadors que sols posseeixen la seua força de treball

Dures condicions de vida i de treball

Els proletaris prenen consciència de la seua situació (consciència de classe)

S’organitzen per a intentar millorar la seua situació

MOVIMENT OBRER

Relaciona Revolució Industrial, societat de classes, consciència de classe i moviment obrer en 5-10 línies

1.2.- 1.2.- Repressió, radicalisme i lluita Repressió, radicalisme i lluita socialsocial

Els governs prohibeixen i reprimeixenles associacions obreres i les vagues

Les primeres associacions obreres van serclandestines – Societats de Socors Mutus (ajuda

en cas de malaltia, atur, defunció... També caixes de resistència per a vagues)

Pel suport dels governs a la burgesia, els obrerses radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:

sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.

Ludisme

Cartisme

Socialisme utòpica partir del 1815

Sindicalisme

- Quina va ser la primera forma d'associació dels obrers? En què consistien?- Quina va ser la reacció dels governs a les associacions obreres i a les vagues? Per quin motiu?

Llei Chapelier a França (1791)Combination Acts a G.B. (1799)

Primera mitat del segle XIX

1.3.- 1.3.- El ludismeEl ludismeEs va iniciar a Anglaterra, entre els anys 1811 i 1816 i es va estendre per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i el 1840

Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals

Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien, actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment mecanoclasta).

Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.

Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, Manchester, 1819).

“Senyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquilado-res. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents queles destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i cremar la casa”

Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).

Rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.

- Elabora una definició de ludisme

1.4.- 1.4.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpicCronologia: 1815-1848

Característiques:

Critiquen el sistema social i econòmic capitalista

Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestargeneral, rebutjant la competència i l’explotació

Desconfien de la política i els polítics

La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar lasocietat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista

L. A. BLANQUI LOUIS BLANC SAINT-SIMON

CHARLESFOURIER

E. CABETROBERTOWEN

1.4.- 1.4.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic

1.5.- 1.5.- Les primeres organitzacions Les primeres organitzacions sindicalssindicals

Les societats de socors mutu es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions) a Gran Bretanya, rere la derogació de les Combination Acts

El 1834 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.

Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.

Utilitzen la vaga com a forma de lluita: vaga general de 1834, que va serdurament reprimida (fracàs inicial contra alta burgesia i Estat).

A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics.

Daumier

El govern va prohibir les associacions obreres generals, havien de ser per oficis

- Què van ser les Trade Unions? I la Great Trade Union? Compara els dos conceptes.- Què van reivindicar i com? Quin va ser el resultat?

1.6.- 1.6.- El cartismeEl cartismeCronologia: 1836-48

Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.

Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor-mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar

Van promoure també vagues i manifestacionsFracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions

Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hores

En 1836 un grup d'obrers van crear la Londoneer Working Men's Association, que valliurar dos anys després la Carta del Poble, on reclamaven els seus drets al Parlament.

- Elabora una definició de Cartisme.- Relaciona el fracàs del moviment sindicalista de la Great Trade Union amb el Cartisme.- Compara les característiques d'ambdos moviments.

1.7.- 1.7.- L’impacte de la revolució del L’impacte de la revolució del 18481848..

Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a laxicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.

A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pelministre socialista Louis Blanc.

La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.

1848 suposa:

La confrontació clara i definitiva entre burgesiai proletariat.

El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.

Debat al moviment obrer sobre si és possibleampliar drets dins d’una república burgesa o és

necessària una revolució de classe (per la força).

Naixement del marxisme: Marx i Engelspubliquen el Manifest Comunista (1848)

Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848),Inici moviment feminista

2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME.

2.1.- 2.1.- El marxisme o socialisme El marxisme o socialisme científiccientífic..

2.2.- 2.2.- L’anarquismeL’anarquisme..

2.1.- 2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic

Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)

Defensaven

La destrucció de l'ordre liberal i del sistema capitalista

Conquista del poder en dos passos:

1. Revolució

2. Dictadura del proletariat

Societat sense classes

2.1.- 2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic

El motor de la història és la lluita de classes entre:Opressors (controlen l’economia)

Oprimits (no controlen l’economia)

Etapes històriques o sistemes de producció:

Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)

Societat esclavista: amos contra esclaus

Societat feudal: senyors contra camperols

Societat capitalista: burgesos contra proletaris

Societat socialista: acaba amb la lluita de classes

ANÀLISI DEL PASSAT

2.1.- 2.1.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científicCRÍTICA DEL PRESENT

Sistema de producciócapitalista

Forces de produccióMitjans de producció: màquines,...

Mà d’obra

Relacions socials de producció

Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)a través de la

VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

TREBALL PAGATAL TREBALLADOR

TREBALL NO PAGAT

→ PLUSVÀLUA

PROJECTE DE FUTURSocietat comunista: igualitària, sense classes ni propietat privada

Dictadura del proletariat

2.2.- 2.2.- L’anarquismeL’anarquismePrincipals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin

S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu

S’oposen a

L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,que es senten degradats.

La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i laigualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.

La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposauna jerarquia i dependències.

2.2.- 2.2.- L’anarquismeL’anarquisme

Proposen

Llibertat individual de l’home i de tota la societat

“Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els homesque m’envolten” (Bakunin)

“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ullsdels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:

Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).

La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans perdestruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista

Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consumautosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)

El dret d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econòmi-ca hereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engendra-rà la desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la font i laconsagració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadascú,però aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadascú vaa començar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus propis esforços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educaciódels xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat.

M. BAKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org.

El poble pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?Reconèixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense excep-ció, els mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treba-llador que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, aromandre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en rea-litat com en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble abans de llegir-li la cartilla dels seus deures.Açò no podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò necessariper a la vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la massa del poble.Prendre possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases habi-tables. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-lestotes; produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.

P. KROPOTKIN: La conquesta del pa (1892).

PRINCIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES

· 1878: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).· 1878: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.· 1881: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).· 1884: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).· 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salvador).· 1894: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).· 1897: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).· 1898: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).· 1900: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).· 1901: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).· 1906: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).· 1912: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).

MARX BAKUNIN

Concepció històrica Les classes com a protagonistes Els individus (i les classes)

com a protagonistes

Formad’organització Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers

Recolzamentsocial Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)

Forma de lluita Vagues i revolució obrera Vagues, revolució obrera i acciódirecta (terrorisme individual)

Societat de

futur

Dictadura transitòria delproletariat (conquesta del poderi l’Estat) → societat socialista

Acabar d’arrel amb l’Estat iimplantar una societat anarquistabasada en Comunes i Federacions

Propietat Estatal Col·lectiva o comunal

Activitats:1.Elabora una definició de marxisme o socialisme científic i digues quin penses que és el seu antecedent.2. Cerca quina influència va tindre en Europa les seues idees3. Elabora una definició d’anarquisme4. Quines són les diferències principals entre ambdues ideologies?

De la segona mitat del segle XIX fins al 1914De la segona mitat del segle XIX fins al 1914 La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional) i la seua crisi (1864-72)La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional) i la seua crisi (1864-72) La Comuna de París (1871)La Comuna de París (1871) Els camins de l'anarquismeEls camins de l'anarquisme Sindicats i partits socialSindicats i partits socialistesistes La Segona Internacional (1889-1914)La Segona Internacional (1889-1914)

La formació de l’Assocació La formació de l’Assocació Internacional de Treballadors (A.I.T.)Internacional de Treballadors (A.I.T.)

L’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.

Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)

El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals

Dos principisbàsics

Aconseguir l’emancipació de la classe obrera

Conquerir el poder políticLa vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)

Formació de partits polítics nacionals

REIVINDICACIONS CONCRETES (fixades als primers congressos)

Jornada laboral de 8 hores

Supressió del treball infantil

Millora de les condicions laborals de les dones

Desaparició de l’exèrcit

Socialització dels mitjans de producció

La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional

Augmenten les diferències entremarxistes i anarquistes bakuninistes

Paper de l’individu

Paper de l’Estat

Creació de partits polítics obrers nacionals

Acció directa

Els anarquistes ixen de l’AIT el 1872

Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes

L’AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (1876)

La Comuna de París (març-maig 1871)La Comuna de París (març-maig 1871)

Els francesos són derrotats a la guerra franco-prussiana, el que suposa la caiguda de

Napoleó III

Els obrers organitzen una insurrecció quetriomfa i proclamen la Comuna de París

(març-maig del 1871)

Durant 54 dies apliquenreformes radicals

Nacionalització dels béns del clergat

Supressió del lloguer de les vivendes

Ensenyament laic i gratuït

Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres

Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.

Evolució de l'anarquisme (1875-1914)Evolució de l'anarquisme (1875-1914)

Divisió en dos corrents

Liderats per Kropotkin i Malatesta

Anarcocomunisme

Propugnen l'acció violenta: “propaganda per l'acció” contra els símbols de l'Estat, l'Església i els capitalistes

Onada d'atemptats Perd força

Anarcosindicalisme

Defensaven l'organització en sindicats de treballadors i la creació de col·lectivitats obreres

Formació de sindicats anarquistes com la Confederació Nacional de Treball (CNT) a Espanya

Sindicats i partits socialistes (1875-1914)Sindicats i partits socialistes (1875-1914)

Segona Revolució Industrial

Formació de grans sindicats centralitzats (ara legals)

Associació General de Sindicats Alemanys

Augment considerable del proletariat

Unió General de Treballadors, a Espanya

Creació dels primers partits polítics obrers socialistes

Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

Partido Socialista Obrero Español (PSOE)

Partit Laborista al Regne Unit

Partit Socialista a França

Trade Unions, al Regne Unit

Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)

Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes) i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)

RECLAMEN

Lleis de protecció dels treballadors

Jornada de 8 hores

Sufragi universal

Afiliació dels treballadors als partits socialistes

Accés dels socialistes al poder polític*

Fi de la discriminació sexual

No participació dels treballadors a les guerres capitalistes

* La forma d’arribar al poder va provocar la ruptura en dos grans corrents:- Socialisme reformista: via parlamentària amb partits socialistes- Socialisme revolucionari o comunisme: defensen la revolució proletària

LA SEGONA INTERNACIONALLA SEGONA INTERNACIONAL

Creació dels símbols del moviment obrer

ACTIVITATS

1. Fes una definició de la Primera Internacional. Per què va desaparéixer?

2. Quina és la diferència entre l'anarcocomunisme i l'anarcosindicalisme? Valora quina opció va tindre més futur.

3. Quina va ser l'evolució dels sindicats a la segona mitat del segle XIX?

4. Quan i on es crearen els primers partits socialistes?

5. Fes una definició de la Segona Internacional.