29
Els organismes transgènics 1

Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Els organismes transgènics

1

Page 2: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

ÍNDEX

1. QUÉ SÓN I COM S’OBTENEN ELS ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT? ........................................................................................................... 3

Activitat 1.1 Entrem en matèria ................................................................................... 3 Activitat 1.2 Compte amb les galetes! ......................................................................... 5

2. EL CAS DEL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC ................................................... 6 Activitat 2.1 Superèxit dels transgènics a Espanya ............................................... 6 Activitat 2.2 Més preparats front als invasors ... i més productius? .............. 9 Activitat 2.3 Transgènics “més sans” ........................................................................ 10 Activitat 2.4 El perill dels transgènics ...................................................................... 11 Activitat 2.5 El perill dels transgènics II ................................................................... 15

3. EL CAS DELS SALMONS TRANSGÈNICS ........................................................ 17 Activitat 3.1 Supersalmon .............................................................................................. 17 Activitat 3.2 Inconvenients dels salmons modificats genèticament ................. 19

4. ELS TRANSGÈNICS A DEBAT ............................................................................ 21 Activitat 4.1 Preparem el debat .................................................................................... 21 Activitat 4.2 Fem el debat ............................................................................................... 22 Activitat 4.3 Analitzem el debat .................................................................................. 22 Annex 1 ................................................................................................................................. 24 Annex 2 ................................................................................................................................. 25 Annex 3 ................................................................................................................................. 26 Annex 4 ................................................................................................................................. 27 Annex 5 ................................................................................................................................. 28 Annex 6 ................................................................................................................................. 29

2

Page 3: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Els organismes transgènics 1. QUÉ SÓN I COM S’OBTENEN ELS ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT? Activitat 1.1 Entrem en matèria Un Organisme modificat genèticament (OMG) és un ésser viu que ha patit una

transferència de gens ,és a dir, que s’ha introduït o s’ha eliminat en ell unes

determinades característiques genètiques.

Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a

organismes de qualsevol dels 5 Regnes.

L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura

i la ramaderia.

Com té lloc el procés de transferència de gens ?

De forma natural els bacteris intercanvien entre ells petits fragments de DNA. També

molts virus injecten el seu material genètic en les cèl·lules que infecten. És per això

que, quan es tracta d’introduir DNA en una cèl·lula , s’utilitzen virus o bacteris.

La primera aplicació d’aquestes tècniques va ser la introducció del gen de la insulina

humana en un bacteri. El bacteri així modificat produeix la proteïna insulina.

Mitjançant cultius microbiològics pot obtenir-se un nombre molt elevat d’aquestes

bacteris, que proporcionen gran quantitat d’aquesta proteïna. Així és com les

indústries farmacèutiques obtenen les insulina pels diabètics.

3

Page 4: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Figura 1. Obtenció d’un OMG per la producció de la proteïna desitjada.

4

Page 5: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Les plantes lluminoses

Tothom coneix aquest insectes que anomenen cuques de llum i que es caracteritzen

per emetre llum durant les nits d'estiu. El responsable d’aquesta llum és un enzim ,

una proteïna anomenada luciferasa que regula la següent reacció :

luciferasa

luciferina + oxigen diòxid de carboni +llum

a. Explica que et sembla que passaria si introduïssis el gen per a produir luciferasa en una planta de gira-sol i la reguessis amb aigua que conté luciferina.

b. Se t’acut alguna altra aplicació d’aquest gen ?

Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són

les olives, les pipes de girasol i les llavors de soja. Cada oli presenta una composició

determinada per la informació genètica de la planta a partir de la qual s’obté.

Hi ha persones que són al·lèrgiques a alguns components específics dels olis. Ès

coneguda l’al·lèrgia a l’àcid oleic, un dels components de l’oli d’oliva.

L’Anna és una d’aquestes persones i sempre que compra qualsevol aliment mira que

entre els components no figuri l’oli d’oliva. No fa gaire temps l’Anna va comprar unes

galetes i que, segons la composició que mostrava la capsa no contenien oli d’oliva. El

problema va venir quan poques hores després de berenar un got de llet amb galetes

l’Anna va presentar símptomes d’al·lèrgia i va tenir que anar d’urgències.

5

Page 6: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Aquí tens la informació que hi havia a la capsa de galetes:

Galetes VIDASANA

Ingredients : farina de blat, oli de gira-sol (*),

antioxidant ( E.-320), sucre: glucosa i

fructosa, llet en pols semidesnatada,

gasificant, sal, aroma

(*) a partir de gira-sol modificat genèticament

a. A partir de la informació que tens, pots explicar què li ha passat a l’Anna?.

2. EL CAS DEL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC Activitat 2.1 Superèxit dels transgènics a Espanya El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella

s’extreuen molts productes: el més comú és el mateix gra de la panotxa. Aquesta

planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador. Les

larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns

forats molt importants i que comporta una gran disminució de la producció de gra de

les plantes.

6

Page 7: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Figura 2. Cicle vital del barrinador del blat de moro.

7

Page 8: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat

de moro Bt; es tracta d’una espècie de blat de moro en la qual s’introdueix un gen.

Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest

bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels

barrinadors.

Evolució de la superfície cultivada de blat de moro transgènic a Espanya

010000200003000040000500006000070000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Figura 3. Evolució de la superfície cultivada del blat de moro en Espanya .

Observa i analitza atentament la gràfica i respon:

a. Quines unitats hi ha representades en les ordenades i en les abscisses ? b. Què simbolitzen les barres ? c. Quina o quines conclusions pots extreure de les dades que es presenten en aquest diagrama?

8

Page 9: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Activitat 2.2 Més preparats front als invasors ... i més productius? Observa la taula següent i llegeix atentament el peu de la mateixa. Les dades es

refereixen a uns assaigs fets a La Tallada d’Empordà durant la temporada 2004-2005

Varietats convencionals A1 2,7 A2 2,2 A3 1,8 A4 1,4 A5 1,1

Varietats modificades B1 0,2 B2 0 B3 0 B4 0,2 B5 0,1

Taula 1. Els nombres de la segona columna representen el nombre mitjà de larves de l’insecte barrinador per planta en diferents varietats de blat de moro convencional (A) i en diferents varietats de blat de moro transgènic (B). a. Calcula la mitjana de larves per planta en el conjunt de les varietats convencionals i també en el de les modificades b. Quines conclusions creus que poden extreure’s d’aquestes dades en relació a com es veuen afectats el blat de moro convencional i el modificat per l’insecte barrinador? c. Construeix una gràfica en forma de diagrama de barres a partir de les dades de la taula següent :

Productivitat de blat de

moro convencional Productivitat de blat de moro genèticament modificat (OGM)

El Palau d’Anglesola (El Pla d’Urgell)

16.000 17.000

La Tallada d’Empordà ( El Baix Empordà)

15.000 16.000

La Vall d’en Bas (La Garrotxa)

11.000 10.500

Taula 2. Productivitat mesurada en kg/ha i 14% d’humitat

9

Page 10: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

d. A partir d’aquestes dades podríem afirmar que és més favorable el conreu de blat de moro modificat que no pas el blat de moro convencional. Valora el grau de validesa d’aquesta conclusió. e. Tenint en compte les dades anteriors, formula algunes preguntes que convindria investigar per tal d’explicar els resultats de la Vall d’en Bas.

Activitat 2.3 Transgènics “més sans” En la taula que hi ha a continuació estan representats els % de malalties i de plantes

trencades de les varietats del blat de moro genèticament modificat i convencionals.

Plantes afectades per podridures a la base de les tiges (%)

Plantes trencades (%)

Plantes amb grans atacs per fongs (%)

Varietats genèticament modificades

2,2 4,4 1,2

Varietats convencionals

6,1 11,8 2,5

Taula 3. Assaigs realitzats a El Palau d’Anglesola i La Tallada d’Empordà durant la temporada

2004-2005.

a. Quina creus que era la pregunta o preguntes que volien investigar els científics que van recollir les dades de la taula anterior? b. Intenta donar una explicació a la relació existent entre l’atac per barrinadors i el desenvolupament de malalties i de plantes trencades.

10

Page 11: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Activitat 2.4 El perill dels transgènics

En alguns casos s’ha pogut comprovar que els gens que s’han introduït en

organismes transgènics poden passar a d’altres organismes. Això pot comportar un

risc. A continuació analitzarem un cas concret: el pas de gens del blat de moro

transgènic al blat de moro no transgènic o convencional.

La legislació de la Unió Europea reconeix el dret que tenen els agricultors de poder

escollir entre la producció de cultius convencionals o bé modificats genèticament

(transgènics), sempre que compleixin amb les normes d’etiquetatge corresponents.

Amb aquestes normes es pretén protegir també els consumidors, que tenen el dret de

saber allò què compren. Segons aquesta normativa, un producte que contingui més

del 0.9% de transgènics s’ha d’etiquetar com a transgènic.

S’ha donat el cas d’agricultors que havien sembrat blat de moro convencional i que,

en el moment de vendre’l, es van trobar que, sense saber ben bé com, se’ls havia

contaminat de blat de moro transgènic en més d’un 0.9%.

És clar que els científics haurien d’estudiar per quins mecanismes es produeix

aquesta contaminació.

a. Et proposem que facis de científic i escriguis algunes hipòtesis que expliquin com s’ha produït aquesta contaminació. Segurament hauràs de consultar abans algunes qüestions sobre el cicle vital d’aquestes plantes: germinació de llavors, creixement, reproducció, recol·lecció, adquisició de llavors, ...

La “contaminació gènica” pot produir-se en diferents moments i per diferents vies. Una

d’aquestes és mitjançant la pol·linització.

11

Page 12: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Figura 4. Pol·linització i cicle vital del blat de moro

12

Page 13: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

En relació al problema que estem estudiant, l’equip científic de l’IRTA (Institut de

Recerca i de Tecnologia Agrària) ha portat a terme diversos experiments.

Una part d’aquests experiments es varen centrar en la contaminació gènica que es

podia produir, des d’un camp de blat de moro transgènic, cap a d’altres camps del

voltant, de blat de moro no transgènic. A continuació es mostren els resultats

obtinguts en un d’aquests experiments:

Figura 5. Representació dels percentatges de grans de blat de moro transgènics trobats en els camps pròxims a un camp transgènic

13

Page 14: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Per tal de facilitar la diferenciació dels grans de les panotxes que eren transgènics

dels que no ho eren, es va utilitzar com a varietat transgènica una de grans foscos

(marrons) i com a varietat convencional una de grans clars ( grocs o blancs). El grau

de contaminació gènica es mesurava comptant el tant per cent de grans foscos que

apareixien a les panotxes de les plantes no transgèniques.

Com es pot veure les distàncies no estan representades a escala; les distàncies reals

a les quals s’han pres les mostres s’indiquen en metres.

b. Què diries que volien saber els que varen portar a terme aquest experiment ? c. Indica quines variables es volien estudiar i quines altres variables es van haver de controlar. d. Busca una hipòtesi que expliqui la distribució de la contaminació gènica . e. Indica quines de les conclusions següents creus que es poden deduir de les dades de la figura 5 i quines no. Justifica en cada cas la teva resposta.

1. El risc de contaminació gènica entre els vegetals és inexistent. 2. Es produeix una notable contaminació gènica en una franja d’entre 0 i 10 metres al voltant dels camps transgènics. 3. Els gens introduïts als conreus transgènics, poden introduir-se en les

plantes silvestres dels voltants. 4. La “contaminació gènica” és més notable en la direcció dels vents dominants. 5. La contaminació gènica en els conreus és un perill per les persones. 6. La dispersió de gens procedents d’organismes transgènics es pot impedir.

14

Page 15: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Activitat 2.5 El perill dels transgènics II Un dels riscos que comporten els organismes genèticament modificats és que els

gens introduïts en ells resultin perjudicials per a d’altres organismes.

Com hem vist abans al blat de moro Bt se li ha introduit un gen que serveix per

fabricar una proteïna insecticida . Gràcies això és resistent a l’acció dels barrinadors .

Aquesta resistència fa que el blat de moro Bt resulti rentable pels agricultors: produeix

més gra i s’estalvien costos de compra i d’aplicació dels insecticides. A més,

s’argumenta que els conreus Bt resulten beneficiosos pel medi ambient perquè els

insecticides tradicionals contaminen el sòl i l’aigua i afecten els insectes dels

ecosistemes propers.

Tanmateix, equips de científics de diversos països del món han alertat recentment

d’una possibilitat que caldria investigar més a fons. Podria ser que, quan els pagesos

remouen la terra amb restes de plantes Bt, molts fragments (de les arrels, tiges,

fulles), plens de la toxina insecticida, persistissin als camps de conreu i afectessin els

organismes descomponedors; de ser així, la descomposició d’aquestes restes

vegetals i de la matèria orgànica en general resultaria molt més difícil , de manera

que el reciclatge de la matèria al sòl i la seva conseqüent fertilitat quedarien greument

afectats .

Imaginem ara, que formem part d’un equip de científics que s’ha proposat investigar

fins a quin punt és certa o no la hipòtesis que “les restes de les plantes Bt que queden

barrejades amb les partícules del sòl poden afectar els organismes descomponedors“.

a. Quina informació addicional sobre els organismes descomponedors del sòl creus que caldria obtenir abans de plantejar qualsevol experiment ?

b. Suposem que es decideix estudiar directament aquest efecte sobre una espècie d’insecte de l’ordre dels colèmbols. Per això es disposa de: 2 terraris terra plantes de blat de moro Bt

15

Page 16: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

una població de 1000 colèmbols. plantes de blat de moro convencional .

c. Escriu la pregunta concreta que es vol investigar amb aquest experiment. d. Indica quines variables caldria controlar quan muntem els dos terraris per tal que no interfereixin en el que volem investigar.

e. Una vegada muntats els dos terraris , què és el que mesuraries? f. Completa aquesta taula referida a les variables de l’experiment:

Tipus de variables Definició Variables en l’experiment

Variables a controlar

Factors que podrien influir

en els resultats de l’experiment

Variable independent

Factor que volem estudiar

com influeix

Variable dependent

Factor que volem estudiar

com és influït per la variable independent ( són

els resultats que volem mesurar )

Taula 4. Variables de l’experiment g. Creus que una vegada realitzat aquest experiment la hipòtesis que estudiàvem queda definitivament verificada ?. Per què si o per què no?

16

Page 17: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

3. EL CAS DELS SALMONS TRANSGÈNICS 3. EL CAS DELS SALMONS TRANSGÈNICS Activitat 3.1 SupersalmonActivitat 3.1 Supersalmon Una empresa que es dedica a la piscifactoria ha portat a terme unes investigacions

amb salmons de l’Atlàntic (Salmó salar) que han conduït a l’obtenció d’un salmó

transgènic.

El creixement dels salmons es deu a la influència de l’hormona del creixement (GH).

La producció de l’hormona del creixement depèn de l’activació d’uns determinats gens

i té lloc principalment durant els mesos d’estiu. El que ha fet aquesta empresa és

afegir als ous dels salmons un gen aliè que s’integra a l’ADN propi i que fa que es

produeixi hormona del creixement durant tot l’any. Els salmons que porten aquests

gens són, per tant, salmons transgènics o salmons modificats genèticament.

En la presentació dels resultats d’una de les recerques els investigadors van mostrar

la següent gràfica:

Figura 6. Comparació del pes mitjà de salmons comuns (standard) de l’atlàntic i salmons modificats genèticament:

17

Page 18: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Observa-la amb atenció i digues: a. Quins salmons són més grossos entre el primer i el segon any de vida? b. I a partir del tercer any? c. A quina edat arriben els salmons convencionals o standard i els transgènics a la mida de mercat ? d. Quins creus que són els avantatges que comporta la utilització per al consum dels salmons transgènics en comptes de la varietat standard? e. A partir del que mostra la gràfica selecciona d’entre les següents afirmacions les que creguis que són falses. Raona per què.

1. Els salmons genèticament modificats arriben a la mida de comercialització abans que els standard o comuns

2. Els salmons trangènics es fan més grossos que la varietat standard 3. Els salmons transgènics als 2 anys pesen el doble que els standard 4. Els salmons genèticament modificats arriben a la mida de

comercialització en la meitat de temps que els comuns 5. S’observen diferències importants en el creixement de les dues varietats

de salmons f. Dedueix quina era la pregunta que es van fer els científics i que els va portar a iniciar aquesta investigació? g. Imagina que has d’ajudar als científics a presentar les conclusions de la investigació. Utilitza les afirmacions certes de la llista de l’apartat e) i els resultats que presenta el gràfic per escriure-les.

18

Page 19: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Activitat 3.2 Inconvenients dels salmons modificats genèticament Diversos col·lectius científics i ecologistes s’oposen a que es legalitzi la producció

comercial de salmons transgènics. La raó que donen és que existeix un alt risc que

els salmons transgènics competeixin amb els salmons standard o “salvatges” i que

acabin produint la seva desaparició (veieu els documents annexos de Jean Cousteau i

de Greenpeace sobre aquesta qüestió).

Els empresaris interessats en la comercialització dels salmons transgènics pensen

que una manera de reduir aquest risc seria produir uns salmons transgènics de ràpid

creixement, com els “advantage” de l’activitat 3.1, però estèrils. D’aquesta manera, els

individus que s’escapessin de les piscifactories no podrien reproduir-se i els salmons

transgènics no podrien propagar-se en mar obert.

a. Aplica el que has après per explicar quins procediments d’enginyeria genètica caldria fer servir, per tal d’obtenir aquest nou tipus de salmó estèril. b. Suposem que hem aconseguit salmons modificats genèticament i a més estèrils. El que caldria comprovar és que la característica del ràpid creixement no es veu afectada pel fet de l’esterilitat.

c. Dissenya una experiència que serveixi per verificar la hipòtesi que la esterilitat dels nous salmons modificats genèticament no interfereix en el seu ràpid desenvolupament. Imagina que, per a fer-ho, disposes de les instal·lacions d’una piscifactoria, així com de salmons advantage normals i de salmons advantage estèrils. Pot ser-te útil seguir els passos de l’activitat 2.5.

• Escriu la pregunta concreta que es vol investigar amb aquest experiment

• Indica quines variables caldria controlar al fer l’experiència per tal que no interfereixin en el que volem investigar

• Una vegada muntat el experiment , què és el que mesuraries • Completa aquesta taula referida a les variables de l’experiment

19

Page 20: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Tipus de variables Definició Variables en l’experiment

Variables a controlar

Factors que podrien influir

en els resultats de l’experiment

Variable independent

Factor que volem estudiar

com influeix

Variable dependent

Factor que volem estudiar

com és influït per la variable independent ( són

els resultats que volem mesurar )

Taula 5. Variables de l’experiment d. Creus que una vegada realitzat aquest experiment la hipòtesis que estudiàvem queda definitivament verificada ? Per què? e. Suposarem ara que hem realitzat l’experiència i que els resultats obtinguts ens han portat a la conclusió que l’esterilitat dels salmons modificats genèticament no afecta el seu ràpid desenvolupament. Penses que convindria investigar alguna altra cosa abans de legalitzar la producció comercial d’aquests nous salmons estèrils? f. Quines d’aquestes qüestions relacionades amb els peixos transgènics creus que són científicament investigables i quines no?. En el cas d’aquelles qüestions que et sembla que no poden ser resoltes per la ciència, indica el perquè:

1. Determinats tipus de peixos transgènics poden produir una reducció de

les corresponents poblacions de peixos naturals o salvatges. 2. L’esterilització dels animals transgènics, és la solució per eliminar tots

els riscos que aquests podrien comportar? 3. Els peixos transgènics, són pitjors que els naturals o salvatges? 4. Els salmons transgènics poden causar al·lèrgia als humans que els

consumeixin? 5. En el futur, tots els peixos que es comercialitzaran seran transgènics 6. La natura acabarà revenjant-se dels humans que la manipulen. 7. No es bo per a la societat la producció de transgènics. 8. És bo per a la societat la producció de transgènics. 9. La cria de salmons transgènics redueix les despeses de producció

respecte la dels salmons no modificats. 10. Els salmons modificats tenen més greix que els convencionals? 11. Els salmons modificats són més resistents al fred que els convencional?

20

Page 21: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

4. ELS TRANSGÈNICS A DEBAT Activitat 4.1 Preparem el debat No podem portar a terme cap debat que sigui fructífer si abans cadascú dels implicats

no el prepara seriosament. Per a això, et proposem que consultis diverses fonts

d’informació en favor i en contra dels organismes transgènics; als anexos trobaràs

algunes adreces i documents.

Una vegada hagis llegit prou, fes la teva reflexió personal sobre el tema, tot

complimentant la fitxa adjunta.

Arguments a favor

Arguments en contra

aspectes socio-

econòmics

- - -

- - -

aspectes de

salut humana

- - -

- - -

aspectes ecològics

- - -

- - -

d’altres aspectes

- - -

- - -

21

Page 22: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Activitat 4.2 Fem el debat

La major part de la classe farà de públic. El públic podrà intervenir preguntant als

ponents de la taula o bé expressant les seves idees, sempre i quan el moderador ho

permeti.

Un petit nombre de companys/es seran els membres de la taula: tres d’ells seran els

que defensaran l’opció “Transgènics SÍ”, i els altres tres l’opció “Transgènics NO”. Tan

sols un de cada grup ho sabrà amb antelació perquè li ho encarregarà el professor/a i

podrà preparar-se amb temps.

El professor/a farà el paper de moderador o encarregarà aquesta funció a algun dels

companys de classe.

Finalment, es necessitarà algú que faci de tècnic de vídeo, per tal que filmi el debat.

L’endemà es passarà la pel·lícula i s’analitzarà el debat.

Activitat 4.3 Analitzem el debat Per analitzar com ha anat el debat us proposem que tingueu en compte el següent:

Competències relacionades amb la ciència:

1. Utilització correcta de la terminologia científica.

2. Aplicació adequada dels coneixements científics per tal d’explicar fets o de fer

prediccions.

3. Diferenciació entre qüestions científicament investigables i les que no ho són.

4. Diferenciació entre fets contrastats científicament, hipòtesis investigables i

opinions raonables.

5. Justificació de les pròpies afirmacions, tot utilitzant amb correcció els

coneixements científics que hi estan implicats.

22

Page 23: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Competències socials:

1. Respecte del dret de participació i d’intervenció de tots els companys/es.

2. Expressió dels propis pensaments de forma correcte i entenedora.

3. Sensibilitat envers les problemàtiques personals i socials que es plantegen.

4. Reflexió sobre les aportacions dels altres, tot reconeixent els diferents

aspectes d’acord i/o de desacord que hi pugui haver ho.

5. Cerca d’acords i de consensos reals.

6. Cerca de vies de solució pels desacords.

Finalment, desprès d’haver aprofundit en el tema dels OMG i la seva problemàtica, escriu breument quina és la teva visió actual sobre aquesta qüestió:

23

Page 24: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Annex 1 Declaración de Jean-Michel Cousteau (*) sobre la manipulación genética d’especies ictícolas

Como especie, el ser humano parece distanciarse tanto de la naturaleza como de todos sus elementos y depender cada vez más de lo artificial. Se trata de un fenómeno que se manifiesta en todos los aspectos de la vida y que ahora comienza a observarse en el reino marino. Habiendo dedicado mi vida a la protección de los sistemas acuáticos de nuestro planeta, me veo desalentado ante los esfuerzos por desarrollar y comercializar peces transgénicos. Con el fin de crear un “supersalmón” del Atlántico, se combina parte del ADN de un lenguado con la hormona de crecimiento del salmón. El resultado es un pez que crece a una velocidad 6 veces superior y alcanza el doble de tamaño a pesar de consumir sólo tres cuartos de la cantidad de alimento que necesita un salmón común de cría piscícola. Desde el punto de vista de quienes comercializan el pescado con avidez de ganancias, este producto parece ser un sueño. Sin embargo, detrás de esa optimista perspectiva económica, surgen graves riesgos ambientales. En la actualidad, no existen garantías de que esos peces transgénicos no se escapen e incorporen a poblaciones ictícolas naturales. De hecho, eso fue lo que ocurrió por error con un cargamento de salmones de cría hace apenas unos meses. Debido a que el código genético del “superpez” garantiza la extinción de su progenie, la incorporación de peces transgénicos en poblaciones naturales pronostica consecuencias desastrosas para esas poblaciones. Según las investigaciones científicas más recientes, una vez producida la unión de ambas variedades, la población tarda sólo cuarenta generaciones en extinguirse. Insto a todos los miembros de la comunidad, desde científicos hasta consumidores, a considerar seriamente los efectos que ocasionará esta nueva biotecnología de alteración de los alimentos en el medio ambiente y en nosotros como seres humanos. De la misma manera en que la primera Revolución Verde alteró el medio ambiente modificando semillas y provocando la necesidad de fertilizar artificialmente esas semillas, esta segunda Revolución Verde destruirá lo que queda de nuestros frágiles ecosistemas. Atentamente, Jean-Michel Cousteau,Presidente Ocean Futures (*) Jean-Michel Cousteau es el hijo mayor del fallecido explorador marino Jacques Cousteau y Presidente de Ocean Futures es una organización sin fines de lucro especializada en los sistemas acuáticos del mundo.

24

Page 25: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Annex 2 Petición en defensa de los mares ante la amenaza de la contaminación genética

En la actualidad, se desarrollan peces transgénicos en varios países del mundo. Se modifica genéticamente a más de una docena de especies ictícolas, incluidas el salmón, la tilapia, el róbalo, la trucha y el gatuzo. En la mayoría de los casos, se injertan genes de otras especies con el fin de lograr que los peces transgénicos produzcan altos niveles de hormonas de crecimiento. En algunos casos, se utilizan genes provenientes de insectos e incluso de humanos. Como resultado de esas modificaciones genéticas, los peces transgénicos pueden presentar deformaciones y dificultades para nadar, alimentarse y reproducirse normalmente. Los peces transgénicos constituyen una grave amenaza para las poblaciones ictícolas naturales y la diversidad marina. Si los peces transgénicos se escapasen al medio ambiente, sería imposible volver a controlarlos. Los peces transgénicos son especies potencialmente invasoras que podrían provocar daños ecológicos irreversibles en poblaciones ictícolas naturales así como en el medio marino en general. Los estudios ya han demostrado que ciertas especies de peces genéticamente modificados con genes de hormonas de crecimiento podrían ocasionar la extinción de poblaciones ictícolas naturales debido a su ventaja de tamaño y eficacia reproductiva. La esterilidad de los peces transgénicos es intrínsecamente incierta dada la posibilidad de que se cometan errores o se produzcan variaciones naturales. Incluso si se pudiese lograr la esterilidad, los peces transgénicos, de todos Modos, competirían por el alimento y el hábitat con las poblaciones naturales y afectarían la ecología marina en general.

La industria de la biotecnología intenta apresurar la comercialización de peces transgénicos a pesar de que las instalaciones de piscicultura comercial no pueden garantizar la contención de peces y huevos. Los escapes de peces de cría son una cuestión de rutina. Por ejemplo, en los Estados Unidos, en 1999, aproximadamente 300.000 peces se escaparon de una granja piscícola del estado de Washington y, en diciembre del 2000, se escaparon 100.000 salmones de una instalación de acuicultura del estado de Maine. Se puede afirmar que, de ser comercializados, los peces transgénicos tendrán acceso al medio ambiente natural. En vista de los riesgos mencionados y la naturaleza imprevisible de los peces transgénicos, exigimos que se prohiba a nivel global la comercialización de todo pez modificado genéticamente.

Greenpeace

25

Page 26: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Annex 3 Francia veta el transgénico más común en España París expresa dudas sobre su efecto sobre el medio ambiente y la salud RAFAEL MÉNDEZ - Madrid

EL PAÍS - Sociedad - 13-01-2008 El Gobierno francés ha suspendido el cultivo del maíz transgénico más utilizado en España. París alega que, según los últimos estudios, este maíz tiene efectos no deseados sobre el medio ambiente y que necesita nuevos estudios sobre su impacto en la salud humana. España es el líder europeo en el cultivo de la planta, llamada Mon 810, diseñada por la multinacional Monsanto y aprobada en la UE en 1998. El transgénico es una planta a la que se le ha alterado un gen para que adquiera alguna característica nueva, en general la resistencia a una plaga. En este caso, el maíz produce una toxina que ataca al taladro, la plaga más común del maíz. Con esta decisión, Francia prosigue su guerra contra los transgénicos. La decisión de suspender el cultivo fue anunciada en la web del primer ministro francés, el conservador François Fillon, el viernes por la noche. El anuncio llegaba después de una semana de noticias contradictorias sobre este producto en Francia, ya que la Alta Autoridad sobre los Organismos Modificados Genéticamente estaba ultimando un informe sobre el cultivo. En el comunicado, el Ejecutivo de Sarkozy anuncia que aplica "la cláusula de salvaguardia" sobre el cultivo de esta variedad. Esta cláusula está prevista en una directiva europea y fija que si un país dispone de nueva información de que un transgénico "constituye un riesgo para la salud humana o el medio ambiente podrá restringir o prohibir provisionalmente en su territorio el uso o la venta". La decisión del Gobierno francés se basa en la revisión científica que ha llevado a cabo su autoridad sobre la materia. El comité científico asegura que hay datos que no se conocían en 1998 que demuestran que "la dispersión del polen alcanza distancias kilométricas". Estos resultados, según el informe, al que ha tenido acceso este diario, demuestran que es imposible garantizar que no se produce "polinización cruzada", que una planta transgénica polinice una tradicional. Esto puede arruinar a los agricultores ecológicos, a los que se les exige productos libres de transgénicos. El estudio del Gobierno francés resalta también que hay "posibles efectos tóxicos adversos a largo plazo sobre las lombrices, los isópodos, los nematodos y las mariposas monarca". El informe cita estudios científicos de los últimos dos años en los que se demuestra que la toxina que produce el maíz ha aparecido "en la cadena trófica". Es decir, que acaba afectando a insectos para los que en teoría la toxina no debería tener actividad. Por último, el informe sostiene que faltan estudios sobre la toxicidad a largo plazo sobre el hombre y la persistencia de la toxina en el medio ambiente. El texto sí destaca que el maíz transgénico tiene menos toxinas que el tradicional. Esta es la primera vez que Francia activa la cláusula de salvaguardia para este maíz y es especialmente relevante ya que el maíz Mon 810 está ampliamente distribuido en la Península. En España se cultivan 75.148 hectáreas de maíz modificado genéticamente contra el taladro, seguido en Europa muy de lejos por Francia, con 21.174 hectáreas, según la Fundación Antama, que defiende los transgénicos. En el último año el cultivo en España creció un 39%. Antama defiende que los transgénicos ahorran pesticidas, carburantes y requieren menos superficie de cultivo. El maíz transgénico se utiliza en España principalmente para alimentar el ganado, ya que la ley obliga a etiquetar su presencia. El ministro francés de Ecología, Jean-Louis Borloo, resaltó la importancia de su decisión. "Al tomar Francia una decisión así, se va a convertir en un tema mundial porque somos una gran potencia agrícola, y por eso Monsanto se pone nervioso", declaró Borloo a Le Parisien. Francia se suma a Alemania, Austria y Hungría, que ya vetaron este maíz. El anuncio recibió el apoyo de los ecologistas y el líder campesino francés José Bové concluyó la huelga de hambre que emprendió el jueves contra los transgénicos. Tradicionalmente en Francia se ha dado una oposición inusitada contra estos cultivos. Juan Felipe Carrasco, de la organización ecologista Greenpeace critica que "en España hay autorizadas 55 variedades de Mon 810. En 2004 había 22 variedades aprobadas y el Gobierno socialista ha autorizado más de 30. Es sorprendente, ya que en Francia un gobierno conservador prohíbe el mismo maíz". Greenpeace pide desde hace años al Gobierno que frene el cultivo de transgénicos, pero el Ejecutivo defiende su seguridad y los beneficios para los agricultores. España es, después de EE UU y Argentina, el principal productor de transgénicos. Pese a su oposición, el Gobierno francés matiza que "las dudas sobre este organismo modificado no condenan el interés de esta tecnología".

26

Page 27: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Annex 4 España contradice a Francia sobre el riesgo de los transgénicos M. R. A. - Madrid

EL PAÍS - Sociedad - 17-01-2008

La decisión del Gobierno francés de suspender el cultivo del maíz transgénico MON 810 "tiene un componente político importante" y no obedece a razones ambientales, según el director ejecutivo de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN), José Ignacio Arranz. Este organismo es el responsable, dentro del Ministerio de Sanidad, de velar por la seguridad de lo que llega a la mesa.

Francia anunció el pasado viernes que veta este cereal, modificado genéticamente contra la plaga de taladro, basándose en los efectos nocivos para el medio ambiente que se desprenden de los últimos estudios de la Alta Autoridad sobre Organismos Modificados Genéticamente. Sin embargo, según Arranz, el informe no aporta novedades en cuanto a los efectos para la salud, por lo que su consumo es seguro. "El Gobierno francés ha distorsionado sus conclusiones", declaró. "El maíz MON 810 ya obtuvo el visto bueno de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria en 2005". Arranz ha criticado la doble moral del veto francés, que se limita al ámbito ambiental. Es decir, que se suspende el cultivo pero no el comercio y las importaciones para su consumo. Líder en cultivos, Francia es el cuarto país que se suma al veto contra el maíz transgénico, tras Alemania, Austria y Hungría. Su decisión ha comprometido a España, ya que es el líder europeo en el cultivo de la planta con 75.148 hectáreas sembradas, cuatro veces más que la superficie dedicada en cualquier país Europeo. La oposición francesa ha animado a los movimientos que se oponen al uso de transgénicos en España. Ayer, más de 300 investigadores, ecologistas, agricultores y representantes de sindicatos presentaron en Madrid un manifiesto para denunciar los "peligros" e "impactos" que implica la introducción de los transgénicos "en el medio ambiente y en nuestros platos". Sobre el respaldo del Gobierno a estos productos, el responsable de la Campaña de Transgénicos de Greenpeace, Juan Felipe Carrasco, declaró que su opinión está basada en "un grupo científico que no es independiente de las multinacionales vinculadas al poder corporativo" en referencia al consejo asesor sobre transgénicos.

27

Page 28: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

Annex 5

Mito 16: Los cultivos biotecnológicos, intrínsecamente, constituyen un peligro para el medio ambiente.

Realidad: No existe ninguna prueba, aparte de las extrapolaciones de supuestos riesgos, que demuestren que los cultivos biotecnológicos sean por definición más "peligrosos" que sus equivalentes convencionales u ecológicos.

Probablemente la revisión más extensa de este controvertido problema ha sido llevada a cabo por los científicos neozelandeses Travis Glare y su colega alemán Jan-Peter Nap.76 Tras revisar 250 artículos en los que se estudia un amplio espectro de impactos medioambientales, las malas hierbas, el flujo genético horizontal, la biodiversidad y otros aspectos de la ingeniería genética, concluyeron que muchos de los problemas de los que se ha responsabilizado a los cultivos biotecnológicos no existen, y que aquellos que sí existen son igualmente aplicables a los cultivos convencionales u ecológicos.

Las principales conclusiones de la revisión son:

• No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más probabilidad que los cultivos tradicionales de fomentar la aparición de super-pestes y enfermedades.

• No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más posibilidad que otras variedades de convertirse en malas hierbas fuera de situaciones de cultivo.

• Los cultivos biotecnológicos no son más invasores, persistentes o capaces de convertirse en malas hierbas que sus equivalentes convencionales.

• No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más posibilidad que otras variedades de cultivos de transferir genes transgénicos, o cualquier otro tipo de gen.

• La transferencia horizontal de genes puede ocurrir con una frecuencia excepcionalmente baja y por tanto merece menos atención que la que se la da, pero hay que tratar de evitar la posibilidad de que se desarrolle una resistencia a antibióticos útiles.

• Generalmente no se han observado efectos indeseables sobre los insectos predadores por parte de cultivos biotecnológicos modificados para resistir a los insectos en comparación con los cultivos tradicionales.

• Es demasiado fácil sacar conclusiones sobre impactos ecológicos secundarios. Los ejemplos de efectos secundarios que se han descubierto hasta la fecha no han desvelado ningún problema a nivel de ecosistema.

• El uso de cultivos biotecnológicos ha conducido a una extraordinaria reducción del uso de pesticidas lo que probablemente tenga un impacto positivo sobre la agro-biodiversidad.

• No parece que los cultivos biotecnológicos tengan mayor probabilidad que cualquier otro cambio en la agricultura de afectar negativamente a la biodiversidad.

• Al determinar los impactos de los cultivos biotecnológicos el punto de referencia adecuado es la comparación con otras plantas que han sido modificadas usando los métodos tradicionales de mejora genética.

• El riesgo de no utilizar cultivos biotecnológicos también debería formar parte de la valoración de riesgos.

www.monsanto.es La Biotecnología. Deshaciendo mitos

28

Page 29: Els organismes transgènics - blocs.xtec.cat · Activitat 1.2 Compte amb les galetes! Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són les

29

Annex 6 Adreces per obtenir informació per preparar el debat: www.fao.org Transgenics www.monsanto.es. La biotecnologia www.syngentaseeds.es Biotecnologia www.greenpeace.org/espana. Transgénicos www.transgenicsfora.org www.consumaseguridad.com Artículos:

- Cultivos transgénicos en la U.E. (8.11.2007) - Límites éticos y jurídicos a lostransgénicos (12.03.2007)