Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista amb articles referents a l’arxidiocesi de Tarragona
Citation preview
Núm. 246 Maig 2010
Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època
εsglésia δe τarragona
Els joves responena la crida
La Creu de les JMJ,l’Aplec de l’Esperit...
Núm
ero 246- Maig 2010
Venien dels quatre punts cardinals, de la muntanya idel pla, de l’altra banda del gran riu, de més enllà delmar... Venien a centenars. Joves, il·lusionats, joio-
sos... Venien empesos per una idea, per un sentiment...Venien moguts per l’Esperit, atenent la crida dels seuspastors...
A Els joves responen - Aplec de l’EsperitPàgina 20
“Impressionant”, aquest és el qualificatiu que millors’escau al que es va viure del 15 al 18 de maig al´Arxidiòcesi de Tarragona, és a dir, durant els dies
en què la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut vaperegrinar per terres tarragonines.A Els joves responen - La Creu de les JMJPàgina 12
SUMARI 246 Maig 2010
I, a més, Observatori (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Davant la crisi (pàg. 6), La Veu de Càritas(pàg. 8), Família (pàg. 10) Any Jubilar de la Candela (pàg. 22), Mitjans de Comunicació Social(pàg. 24), Humor (pàg. 27), El record dels nostres sants (pàg. 28), Patrimoni (pàg. 30),Activitats arxiprestals (pàg. 31), Xtants (pàg. 32), i Conferència Episcopal Tarraconense(pàg. 25),
En aquest número han col·laborat Josep Sabaté, Daniel Boloix, Elisabet Juanola (des d’Haití), Mn.Josep Bofarull, Didac Bertran, Mons. Sebastià Taltavull, Bernabé, i P. Esteve Martorell.
εsglésia δe τarragona
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
Oβservatori
4
εsglésiaδe τarragona
DirectorDidac Bertran
Consell de redaccióMn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté
SecretariaMontse Sabaté
FotografiaSanti Grimau
Edita: Arquebisbat de Tarragona
Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica [email protected]àgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona
Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona
Dipòsit legalT-14-1988
Subscripció anual(11 números): 14,52 €
Subscripció anual Europa (11 números): 35,00 €
Preu unitari: 1,45 €
Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya
Els articles publicats aεsglésia δετarragona
expressen solament l’opiniódels seus autors.
Hi ha silencis que parlen. Hi hasilencis que són més explícitsque mil paraules. El Sant Pare,
durant la seva estada a Torí per visitarel Sant Sudari, ha parlat del silencidavant el misteri del dolor. Benet XVIexplica que el Sant Sudari és la iconadel silenci del Dissabte Sant i afegeixque “el misteri més fosc de la fe és almateix temps el signe més lluminósd’una esperança que no té límits. ElDissabte Sant és la terra de ningú entrela mort i la ressurrecció en la qual hiha entrat l’Únic, que ha fet el recorre-gut amb els signes de la seva passió perl’home”. Certament, es tracta de la“Passio Christi. Passio hominis”.
El Papa ha dit que el Sant Sudari, enmig del silenci, parla amb la sang del’amor i de la vida. Es una imatge elo-qüent per molt silenciosa que siguiperquè en el moment de la màximasoledat mai no estarem sols. Davantel Sant Sudari de Torí, Benet XVI havolgut fer una crida a tots els homes
perquè puguin fer front a la foscor sorgida d’un cor quan està buit. ElSant Sudari, segons el Papa, interpel·la la humanitat enfosquida perles guerres i per les violències.
De retruc, el Sant Sudari ens porta a parlar del Dissabte Sant, el diadel gran silenci.Per això, aquell és el testimoni únic i irrepetible de lahistòria de la humanitat quan, més enllà del temps, Jesucrist va baixarals inferns. De nou, doncs, el Sant Sudari ens ofereix el seu testimo-niatge i, amb paraules del papa Benet XVI, la imatge del Sudari és “lad’un mort però la sang parla de la seva vida”.
El Sant Pare, en el moment de pregar davant el Sant Sudari, ha ditque els milers de pelegrins que han acudit fins a Torí hi han anat perquèhi han vist la llum, és a dir, més que la derrota de la vida han pogutcontemplar la victòria de la vida sobre la mort i de l’amor sobre l’odi.
Avui i sempre, el Sant Sudari ens parla amb el silenci de l’amor delSenyor…
El silencidel Sant SudariJosep Sabaté, periodista
εδτ
www.arquebisbattarragona.cat
una finestra de l’Església arxidiocesana de Tarragona
El passat 23 de maig vafinalitzar a la Catedralde Torí l’ostensió del
Sant Sudari, anomenat tam-bé “Sindone” (mot italià, deri-vat del grec “sindon”, llenç delli), per l’exacta etimologiadel terme que indicava elllenç amb el qual s’embolcal-laven els cadàvers en l’anti-gor, a més del sudari (unamena de mocador) que co-bria la cara. L’acte més im-portant de la clausura va seruna concelebració eucarísticapresidida pel cardenal-ar-quebisbe Mons. Severino Po-letto. Segons les xifres ofi-cials, més d’un milió de per-sones es van apropar a lacatedral de Torí per venerarel Sant Llençol, entre lesquals cal comptar un bonnombre de pelegrins procedents de la nostraArxidiòcesi. Però, sens dubte, el pelegrí més il·lustreha estat Benet XVI, qui va viatjar fins a Torí el 2 de maig.
“No comunica el Sant Sudari el mateix missatge? Hiveiem, com reflectits, els nostres patiments en elssofriments de Crist: ‘Passio Christi. Passio hominis’.Precisament per això, la ‘Sindone’ és un signe d’espe-rança: Crist ha afrontat la creu per posar un dic al mal;per fer-nos veure, en la seva Pasqua, l’anticipaciód’aquell moment en què, també per a nosaltres, totallàgrima serà eixugada i no hi haurà més mort, ni dol, niplanys, ni afanys”. Amb aquestes paraules Benet XVIexplicava el significat del Sant Sudari que “parla a tra-vés de la sang, la sang de la vida”. Perquè, com va evi-denciar el mateix Pontífex, el Sant Llençol és una ico-na escrita amb sang, “sang d’un home flagel·lat, coronatamb espines, crucificat i ferit al costat dret. La imatgeimpresa a la ‘Sindone’ és la d’un mort, però la sang par-la de la seva vida. Cada gota de sang —va concloure elPapa— parla de l’amor i de la vida”.
Al llarg de sis setmanes —des del passat 10 d’abril ifins el referit 23 maig— han estat nombrosos els actesque s’han celebrat a Torí dedicats al Sant Sudari. Un
dels més concorreguts va ser el celebrat el passat 15 demaig —precisament el dia que la Creu de les JornadesMundials de la Joventut arribava a Tarragona— a labasílica de Maria Auxiliadora, on es van concentrarmilers de persones en adoració eucarística. “La‘Sindone’ —assenyalaven durant aquest acte els seusorganitzadors— és la resposta pràctica al continu desigde l’home de buscar el rostre de Déu, d’entrar en el mis-teri. La munió de pelegrins que ‘volen veure’ el SantLlençol, és la mateixa que en el temps de Jesús ‘voliaveure’ el Mestre”.
La “Sindone” segueix sent un tema controvertit. Elsseus primers testimonis certs daten de mitjan segleXIV. Se sap amb certesa que el 14 de setembre de 1578,festa de l’Exaltació de la Creu, els torinesos van rebreamb gran emoció el Sant Sudari. En els últims cent anysel Sant Llençol va ser exposat en vuit ocasions, sentl’última ostensió, la de l’any 2000, organitzada ambmotiu del Gran Jubileu. A totes es va manifestar elmateix desig: “Veure Jesús”. Nosaltres no tenim la“Sindone” a la vora —bé, en tenim una magnífica repro-ducció al Museu Bíblic Tarraconense—, però no enscal tampoc. Per veure Jesús només ens cal mirar algermà amb ulls d’amor.
Núm
ero 246- Maig 2010
5
εditorial
Veure Jesús
εδτ
El tema a tractar va ser “Crisi enl’economia mundial; tornar aprogramar l’itinerari” i els tre-
balls s’havien centrat en tres granseixos: “Conseqüències de la crisi enels més pobres”, “Regulació de l’ac-tivitat econòmica”, i “El finança-ment de l’economia i la vida diària”.
Pel que fa al primer d’aquestseixos, la Sra. Glendon va dir que “sies compara el cost relatiu delsrescats financers amb les xifresnecessàries per subministrar l’ali-mentació bàsica, no es pot deixarde pensar que aquesta crisi va des-viar l’atenció de qüestions molturgents per al desenvolupament.També va remarcar que “a la llumdels principis establerts en l’encí-clica Caritas in veritate sobre la
necessitat d’una regulació més for-ta del sistema financer internacio-nal, es van discutir mesuresconcretes per garantir una majortransparència en els instrumentsfinancers i evitar els perills en l’àm-bit de l’ètica derivats dels rescatsde la crisi”. Finalment, els acadè-mics van advertir que “la fragilitatdel sistema econòmic es devia enpart a una confiança excessiva enles activitats financeres especula-tives separades de l’activitat pro-ductiva a l’economia real. Parlantde les repercussions de la crisi enels pobres, van constatar que perprimera vegada hi haurà d’aquí apoc més de mil milions de personesdesnodrides, quan es va dir que lafam al món seria eradicar l’any2015”.
Tot això fa pensar que, en enu-merar les noves angoixes que desa-fien al nostre món, s’observa unnotable increment dels nivells depobresa i indigència i que —tot i elsobjectius de desenvolupament delMil·lenni de l’ONU i a només a cincanys del seu venciment fixat per al2015— no s’ha aconseguit reduirsubstancialment el grau de lainequitat social. Per altra banda, alcostat d’un augment en els índexsd’atur —que per al proper any 2011es creu afectarà a 240 milions depersones—, el flagel del treball noregulat continua sent un escullaclaparador per a la real promocióde milions d’éssers humans.
Arran de les mesures adop-tades per molts governs per aturarla crisi, inquieta pensar que, mésenllà de les retallades en els sous ide les congelacions a les pensions,les retallades afectin també lespartides dedicades a l’educació i ales subvencions per a les petites imitjanes empreses. L’Església haurgit sempre a atorgar capitalimportància a l’educació com a bépúblic prioritari, que generi inclu-sió social i promogui la cura de lavida, l’amor, la solidaritat, la parti-εs
glés
ia δ
e τa
rrag
ona
2011: més 240 milionsd’aturats i 1.000 milionsde famolencs.Una perspectiva preocupantDaniel Boloix, radiofonista
Davant lα crisi
Molt pocs mitjans de comunicaciósocial s’han fet ressò de l’informe pre-sentat per la presidenta de l’AcadèmiaPontifícia de Ciències Socials, profes-sora Mary Ann Glendon, al final de laXVI assemblea d’aquest dicasteri, queva tenir lloc del 30 d’abril al 4 de maigal Vaticà.
6S. Grimau
L’Església ha urgit
sempre a atorgar capital
importància a l’educació
com a bé públic prioritari
6
αN
úmero 246- M
aig 2010
7
cipació, la convivència, el desen-volupament integral i la pau. Unatenaç educació en valors i una for-mació per al treball, unides aclares polítiques actives, genera-dores de treballs dignes, han estatvistes des de la doctrina social del’Església com a mitjà capaç desuperar les crisis suscitades perplantejaments erronis.
No podem negar que ens costamantenir una cultura del treball iprojectar-nos amb coherència capal futur. Per contra, ens deixemtemptar per l’èxit fàcil i ràpid, elque fomenta accions corruptes atots els nivells, particularment enels dirigents. Hem de lluitar —anivell personal— contra la mandra,la mediocritat, i eliminar la gelosia,les suspicàcies, les enveges, la ten-dència a disminuir la importànciadel treball dels altres —en particu-lar dels petits i mitjans empresa-ris—, la desconfiança, la minusva-loració dels subordinats, per talque el nostre treball vagi adquirintperfecció humana i aposti pel BéComú de tota la societat.
Per tant, el primer pas seràredescobrir aquella veritat que elpapa Joan Pau II va escriure sobre el
treball: “És un bé de l’home —és unbé de la humanitat— perquè mit-jançant el treball l’home no noméstransforma la natura adaptant-la ales pròpies necessitats , sinó que esrealitza a si mateix com a home id’alguna manera es fa més home(Laborem exercens, 9)”. Un segonpas serà actuar de cara a Déu, perraons d’amor i de servei, i així total’acció de l’home adquieix un genuísentit sobrenatural, que manté uni-da la nostra vida a la font de la grà-cia. Més encara, com deia el conci-li Vaticà II, creiem que, si ofereixenel seu treball a Déu, els homespoden col.laborar a l’obra redemp-tora de Jesucrist, que va donar altreball una dignitat eminent, tre-
ballant amb les seves pròpies mansa Natzaret (Gaudium et Spes, 67).
Que el treballador ( ja siguiobrer o empresari), al santificar eltreball i santificar-se en el treball,procuri santificar els altres ambaquest mateix treball, assenyalant atots els homes el camí mitjançantel qual es poden fer sants.
A la vista de tants milions d’atu-rats i famolencs (al nostre país i almón sencer) convé demanar, per atots, la gràcia d’un treball i unsuport dignes, i el propòsit ferm derealitzar, cada jornada, una tascamés ben feta i amb un acabatd’amor, que ho transforma tot.
Butlleta de subscripció Domiciliació bancària
Nom
Cognoms
Adreça
Codi Postal Telèfon
Població
Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)
❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència
al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona
Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els
rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.
Titular compte
Banc o Caixa
Adreça Oficina
Codi Postal Població
Data: Signatura
εsglésiaδe τarragona
Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta
✄
εδτ
7
És evident, perquè vius estan elsmars, els rius, el sòl i subsòl.Vius els vegetals i animals, dels
que en som part. Viu l’aire, i pro-dueixen vida els minerals que ensalimenten. La terra està viva i for-ma part d’un sistema immens icomplex que anomenem univers,però que està compost de molta imolt diversa vida.
A gairebé set mesos del terratrè-mol, encara aquest és tema centralde la majoria de les converses: oneres?, va afectar-te molt a tu o aalgun conegut teu?, què vas fer?,dorms bé?... Des de llavors s’hanactivat molts ajuts, voluntariat orga-nitzat o improvisat, recol·lecció dediners o espècies i moltes notícies.Càritas n’és la capdavantera.
Hi ha molta gent que no té casa ino la tindrà per molt temps. Demoment, improvisades estructures
per a protegir-se dels primers fredsi esperem amb molta fe que no plo-gui tot i que ja és temps. Hi ha gentque ho ha perdut tot. No sabem quèés “tot” fins perdre-ho tot. A leszones més afectades hi ha personesque el terratrèmol se’ls va endur lafamília sencera.
El terratrèmol, d’una manera od’altre, encara ens fa ballar, i el seuimpacte generarà tema i feina peranys, més de quatre que és el períodedel govern recentment assumitcoincidint amb aquestes dadestel·lúriques . Tot s’ha de reformular:els plans de treball, els pressupostos,les prioritats de país, societat, famí-lia i personal. Els dies immediats alterratrèmol se’ns notava la fragilitat,ens miràvem als ulls buscant l’altre ianàvem amb compte. Un dels meuspensaments recurrents va ser:“Aquesta persona també ho va viu-re... On seria? Què deu sentir?”, i
mirava d’endevinar al seu rostre siestava en pau. Segurament més per-sones pensaven similarment delsaltres o de mi mateixa.
Res és igual,però la vida continua
Les esquerdes ens recorden quevarem ser “tocats” els qui no varemser “enfonsats” i també potser quehem d’ajudar a d’altres. L’ensurtestà portes endins. Portes enfora, ala zona devastada, tot per fer. Diesdesprés del terratrèmol escoltava auna persona que havia visitat lazona de la catàstrofe i deia: “Està totdestruït, sembla com estar a unapel·lícula, o a una guerra”... Quècuriós! És la realitat la que ens par-la, però de vegades ens costa incor-porar a la consciència la seva elo-qüència: és possible perdre-ho tot iquedar viu. Tinc, però, el dubte de sihi ha quelcom que ens dificultaincloure’ns entre els que podrienhaver-ho perdut tot.
Les guerres també són reals itambé són devastadores. Hi ha unadiferència molt notable en el casd’un terratrèmol: per devastadorque sigui és la vida la que es mani-festa. És un dany, ingent, però ambsentit, malgrat costi trobar-lo. A laguerra el sentit és el Mal i les sevesnafres costen més de cicatritzar... siés que ho fan.
Per tal que no se’ns oblidi viuremés despresos, disponibles, sen-zills, hi ha una tasca que ha de fercadascú. No hi ha receptes per tirarendavant. Bé, una: confiar en Déu itreballar.εs
glés
ia δ
e τa
rrag
ona
La vida continua a Haití...però res és igual després d’un terratrèmolElisabet Juanola, periodista (des d’Haití)
La Veu δεCàritas
Com explicar què ésque la terra es moguial punt de no deixar-tecaminar?. Vivim sobreun ésser viu.
8
εδτ
Núm
ero 246- Maig 2010
9
Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana
Pla de Palau, 2-43003 Tarragona
Domiciliació bancària
Nom
Cognoms
Adreça
Codi Postal Telèfon
Població
Import de l’aportació: euros
❏ Per a activitats generals de Càritas ❏ Altres
❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència
al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona
Senyors els prego que vulguin lliurar, amb càrrec al meucompte/llibreta, els rebuts presentats per Càritas enconcepte d’aportació
❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ anual
Titular compte
Banc o Caixa
Adreça Oficina
Codi Postal Població
❏ Interesa poder desgravar ❏ No interesa desgravar
Data: Signatura
Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta
No ens oblidem d’Haití!Malgrat haver passat uns quants mesos del terratrèmol d’Haití, la situació d’emergència al país
caribeny continua i continuarà per molt de temps. Càritas Diocesana recorda que es va posar en marxaper sumar-se a l’ajut internacional envers els nombrosíssims damnificats, moltíssims d’ells mancatsencara de tot el necessari (habitatge, menjar, aigua, medicines, roba...). Les persones que vulguincol·laborar en paliar en la mesura del possible la dissort d’aquells germans nostres poden fer les sevesaportacions econòmiques —tot indicant “Haití”— als següents comptes:
Caixa Tarragona 2073-0010-17-0110434486BBVA 0182-1271-38-0010015617La Caixa 2100-0272-39-0200105916Caixa Terrassa 2074-0096-84-3218176207Banc Santander 0049-2601-04-2716961420Bancaja 2077-1138-10-3100142653Caixa Sabadell 2059-0910-90-8000209015IberCaja 2085-9507-89-0330290354Caja Madrid 2038-9970-71-6000184263
Per la seva banda, la Delegació de Mans Unides a Tarragona, que l’any passat va finançar un projec-te de desenvolupament agropecuari en aquell país, ens recorda que tambécontinua obert un compte perajudar les víctimes d’aquesta catàstrofe natural. És el següent i també cal indicar la referència“Emergència Haití”:
Banc Santander 0049-1892-63-2210525246
La Delegació diocesana de Missions i les diverses parròquies de l’Arxidiòcesi són també altres tantespossibilitats de canalitzar les nostres aportacions per ajudar aquells dissortats germans nostres.
Els avis juguen un paper diferentdel dels pares. No és que nopuguin guiar-los o aconsellar,
però, com aquest espai els corres-pon als pares, ells poden donar-se elluxe de mimar al seu aire, donar-losun caramel d’amagat o consolard’un repte rebut.
Els avis, a més de ser el pare o lamare dels nostres pares, represen-ten la història viva. Són els recordsque arriben al cor dels nostres fills ide nosaltres mateixos a través de laseva veu, són, moltes vegades, la
contenció, el refugi, la carícia quetant es necessita.
La figura dels avis ha canviatamb el temps. S’ “aggiorna”, per dir-ho d’alguna manera. Ja no pensemen una velleta amb cabell blanc ifent mitja reclinada en una cadiraque es balanceja, o en un ancià asse-gut a la porta de casa seva, mirantpassar la vida.
Avui és més comú veure unaàvia fent gimnàstica que teixintbufandes. L’avi va deixar de ser
aquesta figura patriarcal a la qual seli devia un respecte semblant altemor. La casa dels avis ja no és ellloc que es visitava els diumengesper menjar pastes al voltant d’unataula tan gran com l’amor amb quèl’àvia les pastava.
Ara, ells, quan la seva salut il’edat els ho permet, treballen almateix temps que els pares. S’hanconvertit en mainaderes, mestresparticulars, xofers. El món en quèvivim i la necessitat que tots dospares surtin a treballar han modifi-εs
glés
ia δ
e τa
rrag
ona
Aptesper a totLa sort de teniruns avis creients
P. Esteve Martorell, o.f.m.
Famíliα
El paper que compleixen els avis en lavida del nét, sigui petit o no tan petit,és fonamental. El llaç d’amor que uneixun infant amb els seus avis és moltespecial.
10
Núm
ero 246- Maig 2010
11
cat el seu paper. Quina millor mai-nadera que la nostra mare! Quinlloc millor per deixar els nostresfills que la llar dels nostres pares!Allà hi ha els avis, d’avui en dia, pre-parant biberons, canviant bolquers,portant els nois a l’escola, fent elsdeures juntament amb ells.
Realment, presten una ajudaincondicional als pares, i una com-panyia immillorable als nostresfills. Ells tornen a exercir la funcióde “pares i mares”, repeteixen elcamí transitat en la nostra infante-sa, en la infantesa dels seus néts.Sens dubte, no és exactament elmateix camí: no és el mateix un fillque un nét. Però l’amor profund noentén molt de diferències, demanera que els nostres fills norebran una cosa molt diferent delque vam rebre nosaltres.
Els avis, ara per ara, integren unapart valuosíssima del present delsnostres fills. Ells han viscut coses
que els nostres nens desconeixen oque ja no existeixen, han acumulatexperiències, anècdotes, recordsfamiliars. És fonamental per a unnen conèixer la seva història, sabercom era la vida quan els seus pareseren infants, quan no existia l’ordi-nador, l’Internet i la Play Station.Tots necessitem saber d’on venim iamb quin bagatgehem arribat aaquest món. Enaquest sentit, elpaper dels avis ésirreemplaçable. Elsavis transmeten lesseves vivènciespassades als nos-tres fills, i els nétsels acosten unamica del futur quanensenyen als avis afer servir l’ordina-dor, a enviar mis-satges de text ... I,mirant més enllà, alMés Enllà, en infi-
nitat d’ocasions són els avis els quiguien als néts pels viaranys de la Fe,els qui els ensenyen les primeresoracions, els qui els posen encontacte amb el que en déiemHistòria sagrada, els qui els porten ala catequesi, els qui van amb ells amissa... Quina sort tenir uns aviscreients!
Ahir com avuiUn vincle
entranyable
En tots els temps, en dife-rents circumstàncies, ambagulles de fer mitja o sense,assegut a la porta de carrer ocorrent per la ciutat, lesfigures de l’àvia i de l’aviconserven el mateix prota-gonisme. Sens dubte hancanviat les formes, però elsentiment profund no varia, segueix sent el mateix. El vincle nét/avi és entranyable i necessari:transita pel present dels nostres fills deixant una empremta d’amor en el seu futur.
εδτ
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
El pas de la CreuQuatre dies irrepetiblesRedacció
εls joves responen
“Impressionant”, aquest és el qualificatiu quemillor s’escau al que es va viure del 15 al 18 demaig a l´Arxidiòcesi de Tarragona, és a dir,durant els dies en què la Creu de les JornadesMundials de la Joventut va peregrinar per terrestarragonines.
12
“Impressionant”, aquest és elqualificatiu que millor qua-dra al que s´ha viscut del 15
al 18 de maig a l’Arxidiòcesi de
Tarragona, és a dir, durant els diesen què la Creu de les JornadesMundials de la Joventut ha peregri-nat per terres tarragonines.
La visita va començar, com sím-bol de veritable llibertat, pelCentre Penitenciari de Tarra-
gona. La Creu es va fer present en-tre els interns qui la van acollir ambmostres evidents d´amor i devoció.El via crucis celebrat en aquell Cen-tre va ser una de les experiènciesmés commovedores que es puguiimaginar. No serveixen les paraulesper expressar els sentiments reflec-
tits en els rostres dels reclusos. Lesllàgrimes lliscaven per nombrososrostres en una imatge viva de lacontrició. Alguns no es van podercontenir i hi va haver qui va aban-donar la sala plorant amargament.Esborronador el testimoni d’algunintern. Indescriptible el que es vaviure quan es van acostar a venerarla Creu i saludar el Sr Arquebisbe.Torbadora la presència d’alguns nocristians seguint la cerimònia enactitud d’emocionat respecte.
Catedral, 15 de maig
Centre Penitenciari, 15 de maig
Núm
ero 246- Maig 2010
13
Només pel que es va viure alCentre Penitenciari caldria felici-tar els qui van tenir la idea dedemanar la presència de la Creu id’organitzar la seva acollida. Dignade tota lloança la tasca de laDelegació diocesana de Pastoral dela Joventut i del Secretariat diocesàde Vocacions durant els quatre diesd’estada de la creu beneïda perJoan Pau II.
Tot esperant les Jornades Mundialsde la JoventutUna ocasió única
Falta encara molt per a la celebració de les Jornades Mundials de laJoventut, que es farà a Madrid amb la presència del papa Benet XVI,a l’agost del 2011 però a l´Arxidiòcesi s´han posat les bases per al´acollida que Tarragona brindarà als més de cinc mil joves, proce-dents de diversos països, que es concentraran per aquests veralsamb l´ànim posat en la visita del Sant Pare.
Catedral, 15 de maig
La Delegada de Pastoral de laJoventut al Centre Penitenciari,15 de maig
La inscripció a la Creude les JMJ en sis idiomes
Però n’hi va haver més. A latarda, la Creu va ser traslladada,mitjançant la seva furgonetaespecial, al Vendrell, on en laseva església arxiprestal de SantSalvador va ser venerada pelsfidels. Després, la Creu va serportada a la sala de la LiraVendrellenca, perquè presidís lafesta dels nens, joves i famílies
que celebrava la fi de curs de lacatequesi i en el qual el recone-gut malabarista internacionalPaul Ponce va oferir un impres-sionant espectacle i va recordarla seva emoció quan el 2004havia actuat al costat d’aquestacreu i davant el papa Benet XVIa la Jornada Mundial de laJoventut de Colònia.
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
14
15 de maig
El Vendrell, 15 de maig
El Vendrell, 15 de maig
El Vendrell, 15 de maig
Núm
ero 246- Maig 2010
15
El camí de tornada cap a laparròquia va ser un moment emo-cionant. Precedides pels grallers,unes 300 persones van acompanyarla Creu que era portada a coll percatequistes, pares, mares i joves.Les palmes i les torxes les portavenels nens grans de la catequesi. Enarribar a l’església, la Creu va sersaludada amb un alegre repicar decampanes. Va seguir una emotivaeucaristia d´acció de gràcies.
Novament a Tarragona, vancontinuar les sensacions inefablesdurant l´estada al Monestir de lesCarmelites Descalces, on la con-templació del misteri de la Creu vaadquirir ple sentit, o durant la vetl-la de pregària a la Catedral, prece-dida per una preparació prèvia,organitzada per el Arxiprestat de
15 de maig
15 de maig
Tarragona Centre, on es va palpar elfervor més autèntic dels centenarsde persones que van omplir la granbasílica. Des de nens fins avis vene-rables, joves, adults, tots van vibrar al´impuls d’una vetlla magníficamentpreparada, en la qual es donaven lamà les tècniques audiovisuals més
modernes i els elements més tradi-cionals. Al final, la Creu va quedaremmarcada entre centenars de llan-tions que van dipositar al seus cos-tats els qui van anar a venerar-la.
I aquest fervor del 15 de maig es varepetir el dia següent, diumenge, a la
ciutat de Reus, amb parada primer alMonestir de Santa Clara, per seguirdesprés en processó fins al Santuari dela Mare de Déu de Misericòrdia, esce-nari secular de la devoció popular, on lasolemne eucaristia presidida pel Sr.Arquebisbe va ser realment sentida iparticipada. D’allà, la Creu va ser por-tada fins al Reial Monestir de SantaMaria de Vallbona de les Monges, on vaser acollida per les religioses cister-cenques. En el auster marc de l’antigaesglésia el rés de tèrcia va adquirir unaunció corprenedora.
I, des de Vallbona, a Poblet. Allà,al Reial Monestir de Santa Maria, esvan celebrar unes vespres solemnes.Les veus dels monjos del Císter vansonar celestials. Un dels assistents ala cerimònia va confessar a aquestcronista: "Això és com l’avantsaladel Paradís!"
El dilluns 17 de maig la Creu vavisitar el col·legi Aura abans del seutrasllat a la ciutat de Valls, on va seracollida primerament en el Monestirde la Immaculada de les Mínimes de
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
16
15 de maig
Núm
ero 246- Maig 2010
17
Sant Francesc de Paula, per seguirel seu periple fins al Monestir de laPresentació de les CarmelitesCalçades, per seguir després, a collde joves com era ja costum, fins al´església de Sant Joan Baptista, onva tenir lloc una pregària, plena depietat i de recolliment.
La culminació dels actes enhonor de la Creu va tenir lloc el 18de maig a la Catedral de Tarragona,que es va omplir amb els alumnesde les escoles de la Archidiócesi deTarragona. Va ser una hora depregària, alegre i confiada, presididaper el Sr Arquebisbe.
A la sortida, es va trobar ambuns inesperats espectadors queomplien el pla de la seu, sorpresosde veure sortir un grup de jovesportadors de la Creu, seguits perquasi bé un miler de joves. Els nom-brosos grups de turistes que s´agru-paven per visitar la imponent basí-
18 de maig
15 de maig15 de maig
lica es va meravellar de veure tantagent jove seguint una creu. Espec-tacular la baixada del màxim símboldel Cristianisme per l´escalinataque condueix al carrer Major. Es-plèndid el pas pels carrers de vellapàtina de la Part Alta de Tarragonafins a desembocar al portal delRoser, veïna a l´auditori del Campde Mart, les grades del qual vanomplir els escolars per presenciar laposada en escena del musical Somflama, una singular representació dela història dels sants Fructuós, bisbe,i Auguri i Eulogi, diaques, pro-
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
18
18 de maig18 de maig
18 de maig
Núm
ero 246- Maig 2010
19
tomàrtirs de les terres ibèriques,explicada a través de les vivènciesdiàries en una escola. Una magnfícaproducció duta a terme en tots elsseus aspectes per l’escola “SantPau” de Tarragona, amb la interven-ció de més de cin-cents dels seusalumnes en qualitat d´actors, dan-saires i figurants. En suma, un digne,alegre i viu colofó per acomiadar laCreu de les Jornades Mundials de laJoventut, que, des de l ' auditori tar-ragoní, va sortir cap a Terrassa, onel 22 de maig es va celebrar l’Aplecde l’Esperit”. εδτ
18 de maig
18 de maig
18 de maig
18 de maig
No, no és el començamentd’una narració épica, sinó dequelcom més senzill que s’es-
devingué a Terrassa el passat 22 demaig. Així es podria descriure, sen-se exagerar, l’arribada dels jovesparticipants al X Aplec de l’Esperitque enguany s’ha celebrat a l’antigaEgara, la qual agafava el relleu de lanostra Tarragona, la Tàrraco quehavia estat la porta de l’entrada delcristianisme a les terres ibèriques,predicat per la paraula ardent i ardi-da de l’apòstol Pau.
Crònica d’una diada joiosaL’acollida dels joves es va fer al
Parc dels Catalans i, una personaque no sabés de què anava la cosa,hauria restat meravellada d’aquellaconcentració de gent jove, nois inoies, procedents de tots elsindrets de Catalunya, de les Balearsi d’Andorra... I molts d’ells tenien elseus origens més enllà encara, per-què abundaven els trets facials queparlaven d’unes arrels asiàtiques,africanes o americanes. Allí tots elsjoves rebien la seva acreditació, elsfoulards que els feia visibles als ullsde tothom i diversa informaciósobre la diada. Després, guiats perunes gentils patinadores, es vananar desplaçant vers l’indret on tin-dria lloc la inauguració de l’Aplec.Pel camí, els participants eren salu-dats per diversos grups musicals. Lapartipació de la nostra Arxidiòcesiforça nombrosa.
La Plaça Vella de Terrassa, ons’alça la catedral d’aquesta jovenís-sima diòcesi (sis anys de vida), vaser el marc del primer acte del’Aplec. Allí estaven tots els bisbesde Catalunya, fins i tot el nou auxi-liar electe de Terrassa, Mons.
Salvador Cristau. Només unaabsència, la del cardenal-arquebisbede Barcelona que es trobava aRoma. També hi havia una nodridarepresentació d’autoritats civils.L’acte havia estat precedit per unasimpàtica introducció a càrrec d’ungrup d’animació i de les cançons delgrup encapçalat per en GenísSobrado.
El Sr. Pere Navarro, alcalde deTerrassa, va donar la benvinguda alsapleguistes. Per la seva banda, l’Hon.Sr. Josep-Lluís Carod, vicepresidentde la Generalitat de Catalunya, va ferun discurs remarcant la necessitatde la coherència en les conviccions ide no amagar-les. Mons. FrancescPardo, bisbe de Girona i responsablede Joventut de la Conferència
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
Aplec de l’EsperitUn dia de joia i de pregàriaRedacció
εls joves responen
Venien dels quatre punts cardinals, de la muntanya i delpla, de l’altra banda del gran riu, de més enllà del mar...Venien a centenars. Joves, il·lusionats, joiosos... Venienempesos per una idea, per un sentiment... Venienmoguts per l’Esperit, atenent la crida dels seus pastors...
20
Núm
ero 246- Maig 2010
21
Episcopal Tarraconense, va animarels joves a participar de la vida del’Església. Va tancar el torn de parla-ments, Mons. Josep-Àngel Sàiz Me-neses, bisbe de Terrassa, va pronun-ciar un encoratjador discurs de ben-vinguda, i va convidar els joves a “sertestimonis de les seves conviccionssense complexos i amb plenitud i aser un referent dins la societat.
Les actuacions dels gegants, deldrac i dels bastoners de Terrassavan tancar aquest acte de benvin-guda. Després, aquests grups fol-clòrics locals van acompanyar elsmenors de 16 anys fins el conjuntmonuments de les anomenadesEsglésies de Sant Pere.
Els majors de 16 anys es van que-dar a la plaça, tot gaudint d’unaestona de música. Després, reberenuna crida especial i marxaren cap al’Escola Pia, on van ser distribuïtsentre les 200 famílies que els acolli-ren i anaren a dinar a casa d’elles. Laresta de participants (bisbes i ani-madors inclosos) dinaren a dife-rents escoles.
Per la tarda, es van constituircatorze punts d’Espiritualitat iTestimoni, on hi va haver momentsde pregària i es van exposardiverses experiències. Només unaobjecció: l’excessiva distància entreels diversos punts, que va impedirvisitar més de dos o tres punts.
Després, un cop acabat aquestespai d’Espiritualitat i de Testi-moni, tothom cap a Vall Paradís!Allí es celebraria l’eucaristia. L’altarestava situat sobre una gran podi,sota una no menor carpa, que aixo-plugava bisbes, preveres i diaques.
El jovent, envoltava aquell àmbitassegut sobre la gespa. Rere d’ells,unes llargues fileres de cadires per ala gent no tan jove d’edat que, engran nombre, es va sumar a la cele-bració eucarística. Penjades en elviaducte proper, unes enormespancartes recordaven les diòcesisparticipants.
Abans de la missa hi va haver laicona de la Mare de Déu que acom-panya les Jornades Mundials de laJoventut (JMJ). Després hi va haverla processó d’entrada, amb els bisbesi preveres concelebrants preceditspels portadors de la gran Creu de lesJMJ, que dies abans havia estat a lanostra Arxidiòcesi, i que va quedarsituada, junt amb la icona, en unextrem de l’àmbit celebratiu. Mésenllà, un enorme ciri pasqual.
La missa, molt participada, vaestar presidida pel nostre Sr.Arquebisbe. Mn. Joan Àguila va serel director dels cants. L’Orquestrade Sant Cugat, el Cor de Joves, elgrup de Puericantors, el grup deGenís Sobrado i la Gna. Glenda van
sostenir el cant de l’Assemblea endiversos moments de la celebració,que va començar amb unesparaules de salutació per part delBisbe de Terrassa, diòcesi acollido-ra de l’Aplec.
El Sr. Arquebisbe va pronunciaruna bonica i profunda homiliaMons. Pujol va aprofitar la sevahomilia per adreçar-se especial-ment a aquells joves que sentin lavocació de fer-se sacerdots. A ellsels va demanar que no “tenir por” sisenten la crida de Déu.
Abans d’acabar la solemne euca-ristia, Mons. Sebastià Taltavull, bis-be auxiliar de Barcelona, va llegir elMissatge del Sant Pare i Mons.Francesc Pardo, va fer un simpàtic ijovenívol resum del missatge delsBisbes amb seu a Catalunya ambmotiu d’aquest X Aplec, demanantals joves “el seu compromís ambl’Església i la gent més necessitadaamb esperit alegre, participatiu icomunitari”. Les paraules de clau-sura van anar a càrrec de Mn. JosepMonfort, rector de la parròquia deSant Pau de Terrassa i delegat epi-scopal de Joventut de Diòcesis deTerrassa.
Després de la celebració, elscentenars de participants anaren alpoliesportiu de Can Jofresa on es vacelebrar la festa de final de l’Aplec,amb l’actuació del cantautor cristiàMigueli i de Genís Sobrado, autorde l’himne de l’Aplec de l’Esperit2010. Així, en un ambient de joia id’alegria, es va acabar el X Aplec del’Esperit celebrat a Terrassa. Quiagafarà el relleu? εδτ
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
αny Jubilar de la Candela
22
Només varen poder abastar setllocs (el dia no donava permés!), però n`hi ha tants
altres! Tots els santuaris i ermitesque visitarem estan nets i endre-çats. A tots s’hi palpa el reconeixe-ment de la presència de la Mare deDéu, la cura delicada que en té la
població, la devoció dels fidels de laparròquia corresponent. En quasitots ells, una persona responsableens va acollir, ens va fer sentir laseva devoció, ens va posar en comu-nió amb tantes persones que hi hanacudit i hi acuden per a sentirconsol i fortalesa, llum i fe. En cadaun d’aquests llocs sants s’hi nota lahistòria secular enllaçada amb larealitat actual posades amdues sotala protecció de la Mare de Jesús.
El primer d’aquests llocs fou l’er-mita de la Mare de Déu del Roser, al’entrada de Vallmoll, just a la sorti-da de la nostra ciutat. Advocaciócontemporània de la nostra capelladel Roser, quan la victòria sobre elturc va alliberar Europa. Una victò-ria que va canviar el curs de la nostrahistòria. Una advocació difosa arreui vinculada a la pregària del rosari.L’ermita actual, restaurada perJosep M Jujol, i el seu entorn tenenl’encís que canten els goigs: “Compastora que vigila de molt prop el seuramat. Vigileu vostres ovelles de la vilavós també”.
Després ens acollí el gran san-tuari de la Mare de Déu deMisericòrdia a Reus, edificat en ellloc on, el 1592, Santa Maria s’apa-regué a la fadrineta Isabel Besora,allí on “fonch determinat per l’onratconsel que·s fasa dita capela alà a ontnosa Senyora aparagué”. Es nota quela ciutat s’ha fet seu el santuari. Elsmés preclars artistes locals hi handeixat el seu art en honorança deSanta Maria. També el nostre LluísBonifàs decorà el cambril, que fouel més sumptuós de Catalunya enopinió de Cèsar Martinell. Però undels fills més insignes de la ciutat,Antoni Gaudí, no hi pogué cons-truir la façana que havia projectat.Potser és veritat que ningú és pro-feta a casa seva.
La darrera parada abans de dinarfou a l’ermita de la Mare de Déu de laPineda, prop del mar, rodejada icomminada ara per indústries, comabans ho havia estat pels piratesque ens escometien del mar.L’antiga torre de vigilància, adossa-da a l’església, ens recorda queMaria és la nostra protectoraenfront del que ens pugui amena-çar. Malgrat tot, encara en els pinarsran del mar sempre hi remoreja elmar. Era el migdia quan escoltaremaquest remoreig dels pinars queemparen l’ermita, a l’hora del’anunciació, l’hora de la pregària del’angelus.
L’estada més llarga, coincidintamb l’hora del dinar, va ser a laRoca, l’ermita vermella i blanca ques’aixeca sobre Mont-roig. L’entorn,feréstec i hospitalari alhora, fou
Lliçons d’un pelegrinatgeUna ruta marianaMn. Josep Bofarull, prevere
Els qui el passat dissabte 1 de maigvarem fer el petit pelegrinatge a setsantuaris i ermites de la Mare de Déudel nostre entorn diocesà, poc enspodíem imaginar la riquesa de història,art i devoció a Santa Maria que tenimben a prop nostre.
M.D. del Roser
M.D. de Misericòrdia
Núm
ero 246- Maig 2010
23
escollit per Maria, com tants altresa la nostra terra i des de molt antic,per deixar-se trobar pels seus fills.Potser per la seva situació estratè-gica, en la guerra del francès l’ermi-
ta fou malmenada i quasi del totdestruïda. “Roca sou del Cel talladaper mans de l’Esperit Sant” cantenteològicament els goigs en referèn-cia l’acció de Déu en la Mare de
Jesús. Dinar de germanor, postrescompartits, llarga sobretaula decants... foren l’expressió que nofèiem només una sortida, habitualde l’1de maig. Som pelegrins i Mariaés la nostra guia.
Retornant del Baix Camp la nos-tra ruta s’aturà a l’ermita de la Marede Déu del Camí de Cambrils,construïda ran de la Via Augusta,per on des de temps immemorial hiha passat tothom. És ben significa-tiu que a la imatge de la Mare deDéu i sobre la bola que porta a la mà,hi hagi una oreneta que parlad’anades i vingudes, de migracionsi retorns, del llarg viatge que va fentla humanitat cap el Regne. A la casade Maria de la vila del cardenalVidal i Barraquer hem recordat lavocació a la llibertat a la som cridatsels fills i filles de Déu.
Ja al caient de la tarda, a lesenvistes de Poblet, el grup s’aturà al’ermita de la Mare dels Torrents.S’hi palpa la influència del monestirdel Cister, en la història i en l’actua-litat. Cada cinc anys la vila deVimbodí en ple la passeja pels seuscarrers i places, ornamenta tot elpoble amb una profusió i delicadesacom en cap altre lloc. Varem inten-tar unir-nos a aquesta sentida devo-ció amb un cant del Magnificatsonor i potent.
El nostre camí marià acabà alSantuari de la Mare de Déu de laSerra en la vila ducal de Montblanc,situat arran de les muralles, encaraengalanades. El que durant seglesha estat monestir de clarisses guar-da la imatge gòtica impressionantde la Mare de Déu. És una imatged’alabastre i d’una bellesa corpre-nedora. Si és certa la tradició quediu que la princesa Eudòxia, venintd’orient, la portava de Salou aSaragossa, no és estrany que Mariaes volgués quedar a la serra deMontblanc i que els montblanquinsn’estiguessin encantats.Aquest fouel nostre pelegrinatge, ple de sen-sacions i de significats.
A cada lloc visitat recordàvem,sense dir-ho, que també nosaltressentim ben viva aquesta presènciamaternal de Santa Maria, Mare dela Llum que és Jesucrist. El darrercant va ser per a ella, ja a punt d’en-filar el coll de Lilla i besllumar,entre la boira, el campanar de santJoan. A la seva ombra, hi és, semprefidel, l’estel de la ciutat. εδτ
M.D. de la Pineda
M.D. de la Roca
M.D. de l Camí
M.D. de ls Torrents
M.D. de la Serra
En el text evangèlic d’aquelldiumenge (Lc 24,46-53), elSenyor els diu als Apòstols:
“Llavors els va obrir la intel·ligèn-cia perquè poguessin comprendreles Escriptures, i va afegir: ‘Aixíestava escrit: El Messies havia depatir i ressuscitar d’entre els mortsel tercer dia i, començant perJerusalem, en el seu nom havia depredicar a totes les nacions laconversió per al perdó delspecats...’ (Lc. 24,46-47). En realitataquest mandat es situa al centre dela tasca de tot batejat que és evan-gelitzar i que sempre implicarà, pertant, “comunicar” l’Evangeli”. Peraquest motiu, en aquesta Jornadal’Església vol celebrar amb tots els
comunicadors socials, periodistes,locutors ..., treballadors en generallligats a aquesta tasca, pregant,reflexionant i demanant per ellsperquè puguin ser fidels a la sevamissió ivocació.
C o mcada any,B e n e tXVI haenviat un missatge per aquesta jor-nada. Enguany, en el context del’Any Sacerdotal que estem cele-brant, el tema escollit ha estat “Elsacerdot i la pastoral en el móndigital: els nous mitjans al servei dela Paraula”. El Sant Pare ha fet una
referència específica als sacerdots,i l’ús dels nous mitjans, però en rea-litat la seva reflexió ha estat exten-siva a tots els agents de pastoral ilaics, així com a les comunitatseclesials i, naturalment, als profes-sionals de la comunicació.
De fet, ja ho hem dit abans,“evangelitzar” és “comunicar”, il’Església ha —hem— d’usar totsels mitjans existents per anunciarla Paraula. El Papa ens diu a la sevacarta: “Les vies de comunicacióobertes per les conquestes tec-nològiques s’han convertit en uninstrument indispensable per res-pondre adequadament a aquestespreguntes, que sorgeixen en uncontext de grans canvis culturals,que es noten especialment en elmón juvenil. Realment, el móndigital, oferint mitjans que perme-ten una capacitat d’expressió gai-rebé il·limitada, obre importantsperspectives i actualitza l’exhorta-ció paulina: «Ai de mi si no anunciol’Evangeli!» (1Co 9,16). Així doncs,amb la difusió d’aquests mitjans, laresponsabilitat de l’anunci nonomés augmenta, sinó que es fa
més urgent i reclama un com-promís més intens i eficaç.Referent a això, el sacerdot es trobacom l’inici d’una «nova història»,perquè en la mesura que aquestesnoves tecnologies suscitin rela-cions cada vegada més intenses, iεs
glés
ia δ
e τa
rrag
ona
Comunicar, un deureLa tasca dels mitjans catòlicsDidac Bertran, periodista
Cal posar la persona en el centre del món
de les comunicacions, per generar una cul-
tura més humana i amb valors eterns.
Mitjans δε Comunicació Social
Enguany, el diumenge de l’Ascensió delSenyor, l’Església ha celebrat la JornadaMundial de les comunicacions socials.
2424
δεN
úmero 246- M
aig 2010
25
com més s’ampliïn les fronteres delmón digital, tant més es veurà cri-dat a ocupar pastoralment d’aquestcamp, multiplicant el seu esforçper posar aquests mitjans al serveide la Paraula.
El Papa assenyala, en referènciaals sacerdots i consagrats que tre-ballen en els mitjans, que tenen latasca d’aplanar el camí a noves tro-bades, assegurant sempre qualitatdel contacte humà i l’atenció a lespersones i a les seves autèntiquesnecessitats espirituals. Els corres-pon oferir als que viuen aquestnostre temps “digital” els signesnecessaris per reconèixer el Senyor,donar-los l’oportunitat d’educar perl’espera i l’esperança, i d’apropar ala Paraula de Déu que salva i afavo-reix el desenvolupament humà inte-
gral. La Paraula podrà així navegar“mar endins” cap a les nombrosescruïlles que crea l’espessa xarxad’autopistes del ciberespai i afirmarel dret de ciutadania de Déu en cadaèpoca perquè Ell pugui avançar através de les noves formes de comu-nicació pels carrers de les ciutats iaturar-se davant els llindars de lescases i dels cors i dir de nou: “Estic ales portes trucant. Si algú em sent im’obre, entraré i soparem plegats“(Ap 3,20).
En assumir aquesta reflexió delPapa sobre el món digital al serveide la Paraula, ens trobem amb ungran desafiament, que implicaposar la persona en el centre delmón de les comunicacions pergenerar una cultura més humana iamb valors eterns.
Noves tecnologies
Un do de meravelloses possibilitats
La tecnologia de les comunicacions és, sens dubte, un do de lesmeravelloses possibilitats de la creació, de la intel·ligència ivoluntat humanes; però, especialment l’impressionantdesenvolupament d’aquestes comunicacions, cal que siguinorientats perquè estiguin al servei de la dignitat humana,posant la persona com a subjecte i no com a mer objecte deconsum. Els cristians ens hem de sentir compromesos a par-ticipar en el món digital en constant fidelitat a l’Missatge del’Evangeli. Certament que una formació humana i espiritualben encaminada ajudarà a proporcionar correctament l’úsdel món digital i de les comunicacions, evitant fins i tot addic-cions que acaben danyant tant a les persones com a la mateixacomunicació real.
εδτ
25
El missatge del Sant Pare BenetXVI, en ocasió de la 44aJornada Mundial de les
Comunicacions Socials, insisteixespecialment en la importànciad’aquesta transmissió molt rela-cionada amb l’Any sacerdotal: “Elcapellà i la pastoral en el món digi-tal: els nous mitjans al servei de laParaula”. La proposta, tanmateix,va dirigida a tots, ja que d’una formao altra, estem implicats des delnostre compromís baptismal, aanunciar l’Evangeli.
Se’ns convida a aquesta tascacomunicativa des de la necessitatque tenim de Déu i de la possibilitatd’entrar-hi en diàleg. El Vaticà IIens ha dit que “ens parla comamics” i Jesús ja havia dit als seusdeixebles: “a vosaltres us dic amicsperquè us he fet conèixer tot allò
que he sentit del meu Pare” (Jn15,15). Aquesta claredat d’afirmacióens dóna a entendre que la relacióamb Déu és quelcom normal, a mésde saber que és un do per agrair igaudir. Per això, conèixer Déu té aveure directament amb la respon-sabilitat de comunicar-lo. I aixòens correspon a nosaltres. “Compodran invocar Déu si no hicreuen? I com creuran en Ell si non`han sentit parlar? I com en senti-ran parlar si ningú no l’anuncia? Iqui el podrà anunciar, si ningú noés enviat?” (Rm 10,14-15).
Parlar, anunciar, són verbs queens posen en la dinàmica de lacomunicació. Les preguntes queprovenen dels inicis del cristianis-me necessiten respostes actualsperquè són preguntes de sempre.Per això diu Benet XVI, que “lesvies de comunicació obertes per lesconquestes tecnològiques s’hanconvertit en un instrument indis-pensable per a respondre adequa-dament a aquestes preguntes” i ésprecisament el capellà qui té unaprimera responsabilitat en relació aposar tots aquests mitjans al serveide l’anunci de la Paraula de Déu. Ésespecialment des de la predicació i
des del tracte pastoral quotidià queserà possible captar tot el que Déuvol fer-nos saber. Això demanatemps de lectura de la Paraula deDéu, de meditació, d’estudi, depregària, d’observació, per saberllegir els signes dels temps, a travésdels quals Déu parla.
I una altra dimensió no sols ésnecessària, sinó urgent: El fet de lacomunicació cristiana no té fron-teres i ha d’obrir-se a totes lesdimensions de la vida humana i alsno creients. Se’ns obren moltscamins mitjançant els qualspodem oferir els signes necessarisper a apropar-se a la Paraula deDéu i reconèixer el Senyor. Potserhem d’imaginar la possibilitatd’obrir nous espais, com “el patidels gentils”, per aquells que bus-quen veritat i autenticitat. A travésdel continent digital, tota comuni-cació ens ha de fer més humans i,en la mesura que s’aprofundeix i esdialoga, ha de ser cada cop mésfàcil entendre la trobada amb Déua través de Jesús i en comunióentre nosaltres, i utilitzant ambresponsabilitat tots els mitjans decomunicació que tenim al nostreabast.
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
Al serveide la ParaulaComunicar, avuiMons. Sebastià Taltavull Anglada,Bisbe auxiliar de Barcelona i responsable de MCSde la Conferència Episcopal Tarraconense
El fet de la comunica-
ció cristiana no té fron-
teres i ha d’obrir-se a
totes les dimensions de
la vida humana
Mitjans δεComunicació Social
La comunicació és un do, una quali-tat oferta a la nostra responsabilitatperquè en fem un bon ús.La incomunicació, pel contrari,o una comunicació per fer mal aalgú, desfà qualsevol possibilitat derelació, de diàleg i de bona entesaentre les persones.
26εδτ
Si això té importància enl’àmbit humà, en té molta més siaquesta comunicació ens ve depart de Déu, mitjançant la sevaParaula o fent-nos nosaltresmateixos els seus portaveus.
Núm
ero 246- Maig 2010
27
El passat 25 d’abril, el programareligiós de Televisió de Cata-lunya“Signes dels temps” va arribar al’edició número 1.000. L’espai es vaestrenar a TVC el 1986 i des de lla-vors s’ha mantingut vint-i-quatreanys en antena de forma continua-da, convertint-se en un dels pro-grames més veterans de la cadena.
Per celebrar-ho, “Signes delstemps” va emetre un especial en quèva recordar alguns dels personatgesque han passat pel programa enaquestes mil edicions, com ara Mons.Narcís Jubany, Genoveva Massip,dom Cassià M. Just, Pere Casaldàliga,Abbé Pierre, Mons. Helder Camara,Chiara Lubich, Anselm Grün, Gmà.Roger o Cristina Kaufmann.
El programa també va incloureun resum de les notícies religiosesmés destacades d’aquests vint-i-quatre anys i es va recordar els pre-sentadors i col·laboradors que hanformat part de l’equip de “Signesdels temps”.
Va començar l’any 1986
L’espai es va estrenar a Televisióde Catalunya l’any 1986 gràcies a unacord entre la Corporació Catalanade Ràdio i Televisió (CCRTV) i laConferència Episcopal Tarraco-nense. Des d’aleshores s’ha man-tingut vint-i-quatre anys ininter-rompudament en antena, un autèn-tic rècord.
El programa manté el seu objec-tiu original de ser un espai d’entre-vistes i de reportatges sobre la vidade l’Església catòlica. És un progra-ma plural que dóna veu a tots elsgrups i moviments, i també ofereixinformacions ecumèniques i inter-religioses.
L’equip del programa està for-mat per Francesc Rosaura a ladirecció i presentació, Fede Rovira,Maria Eugènia Pujalà i CarmeCharles a la realització, MontseCanals i Anna Simó a la producció, iEulàlia Tort i Montserrat Esteve ala redacció.
Actualment “Signes delstemps” s’emet tots els diumenge ales 9 del matí per TV3.
1.000 programes de“Signes dels Temps”Vint-i-quatre anys en antena,tot un rècord!
Fra εulogi i αuguri per Bernabé
Eulogi, ja és latercera vegada que
trenques els plats!
Això no és pasveritat, fra!... És la quar-ta, que també en sé de
comptar jo!
εδτ
Els dies 14, 15 i 16 de maig va tenir lloc el pelegri-natge del cor i orquestra dels Amics de laCatedral a Sant’Fruttuoso de Capodimonte, a la
Ligúria, l’indret on es conserven les despulles delsnostres sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi,diaques, les quals van ser transportades allí l’any 714pel bisbe Sant Pròsper per tal de preservar-les de pos-sibles profanacions arran la invasió sarraïna.
El pelegrins tarragonins, que anaven encapçalatsper Mons. Miquel Barbarà, degà-president del Capítoli director del cor i orquestra dels Amics de la Catedral,així com pel Sr. Hilari Alfaro, president d’aquesta enti-tat, van visitar Sant’Fruttuoso di Capodimonte on vanpregar davant les relíquies dels sants bisbes i diaques, lamemòria de tots els quals és molt venerada en veralsde l’Arxidiòcesi de Gènova.
El moment més emotiu del pelegrinatge es va produirquan Mons. Ruggero Dalla Mutta, director de l’UfficioLiturgico Diocesano de Gènova, en nom del cardenalMons. Angel Bagnasco, arquebisbe de Gènova i presi-dent de la Conferència Episcopal Italiana, va lliurarsolemnement a Mons. Barbarà unes relíquies delsnostres Sants Màrtirs. Mons. Barbarà, en nom del Sr.Arquebisbe, va donar les gràcies per la donació, tanimportant per a Tarragona, tot recordant les que va por-tar l’any 1959 el cardenal Siri, aleshores cap d’aquellahistòrica arxidiòcesi, tan lligada a la nostra. En el decursd’aquell acte es van cantar els Goigs de Sant Fructuós, laqual cosa encara va imprimir més emoció al fet.
El dilluns, 17 de maig, en un senzill acte celebrat alsaló d’actes del claustre de Sant Pau de SeminariPontifici de Tarragona, on ara assagen el cor i orquestra,εs
glés
ia δ
e τa
rrag
ona
1.300 anys desprésLes relíquies travessen novamentel mar
El record dels nostres sαnts
Poques vegades fer per devoció unviatge a algun santuari, a llocs consi-derats sagrats, té una compensaciótan gran com la de tornar a casa ambuna relíquia d’aquelles persones quemotivaren el pelegrinatge.
28
Núm
ero 246- Maig 2010
29
Mons. Barbarà, després d’un breu i emotiu parla-ment, on va remarcar que uns altres fragments delsSants Màrtirs, 1.300 anys després, “tornaven aterres d’Hispània”, va entregar les venerables relí-quies a Mons. Jaume Pujol qui, visiblement emo-cionat, va manifestar “la seva joia per rebre aquellesrestes del seu gloriós antecessor i dels seus diaques,els nostres protomàrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri iEulogi”. Va afegir també que havia sol·licitataquestes relíquies per ser dipositades a la novacapella que s’està construint a la seu de laConferència Episcopal Espanyola a Madrid, on esveneraran les de dotze bisbes de diferents èpoquesi llocs d’Espanya, simbolitzant les arrels apostò-liques. En primer lloc hi figurarà sant Fructuós, elprimer bisbe conegut de les terres hispàniques”.Tot seguit, el Sr. Arquebisbe i Mons. Barbarà signa-ren l’acta de lliurament.
A continuació es va procedir a la veneració deles relíquies per part dels assistents, mentre s’en-tonaven els “Goigs” dels Sants Màrtirs, per partdels membres del cor i orquestra dels Amics de laCatedral, testimonis d’excepció dels dos històricsesdeveniments.
Cal dir que les reliquies es guarden en una peti-ta capseta de plata i que van acompanyades perl’autentificació original signada l’any 1888 pel lla-vors arquebisbe de Gènova Mons. SalvatoreMagnasco, tot proporcionant més valor encara ala donació. εδτ
Les obres de rehabilitació del’església parroquial de SantaMaria de Fulleda començaran
abans d’acabar l’any. En la seva primera fase, els tre-
balls a realitzar consistiran en l’ar-ranjament del sostre de l’edifici, que,a causa del seu molt mal estat, pateixforça filtracions. Els recursos per dura terme aquesta millora inicial s’ob-tindran de les convocatòries d’ajutsque ofereixen el Departament deCultura i Mitjans de Comunicació il’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI),així com dels fons de l’Arquebisbatde Tarragona.
Properament, elsserveis tècnics deldepartament de laGeneralitat, de l’IEI i del’Arquebisbat iniciaranun informe detallat deles necessitats de l’es-glésia de Fulleda.
En actuacions pos-teriors, es preveu re-soldre les filtracionsque també afecten els
murs de l’església. L’Ajuntamentacudirà a la propera convocatòriade l’1% cultural del Departament dePolítica Territorial i Obres Públi-ques per al trienni 2012-2014.
El delegat del Govern de laGeneralitat a Lleida, Sr. MiquelPueyo, acompanyat pel directordels Serveis territorials de Cultura iMitjans de Comunicació, Sr. FerranRella, es va reunir a Fulleda ambl’alcaldessa, Sra. Neus Arbòs; eldelegat diocesà de PatrimoniArtístic i Documental i d’Art Sacrede l’Arquebisbat de Tarragona, Mn.Antoni Martínez; l’arxiprest de
l’Urgell-Garrigues, Mn. ManelBorges i el director de l’Institutd’Estudis Ilerdencs, Sr. AlbertTurull, per tractar de l’estat deconservació de diferents elementsdel patrimoni de l’Arxidiòcesi tar-raconense a les seves parròquiesincloses en la demarcació de Lleida.La reunió va ser acordada en eltranscurs de la visita que el Sr.Miquel Pueyo va fer el mes defebrer a l’arquebisbe de Tarragona,Mons. Jaume Pujol.
L’Arxiprestat d’Urgell-Garri-gues, que forma part de l’Arquebis-bat de Tarragona, abasta vint-i-cincparròquies. Alguns edificis delpatrimoni de la diòcesi pertanyentsa aquestes dues comarques presen-ten un estat deficient que fa neces-saris diversos treballs de rehabilita-ció i de restauració. És el cas, entrealtres, de l’esmentada església deFulleda o la de Sant Martí de Maldà.
La Generalitat de Catalunya,l’IEI i l’Arquebisbat de Tarragonacol·laboraran per resoldre els casosmés urgents.
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
Església de FulledaLa primera fase de la rehabilitaciócomençarà enguany
Pαtrimoni
L’actuació consistirà en la reparaciódel sostre de l’edifici i, posteriorment,es procedirà a resoldre les filtracionsdels murs. La Generalitat, l’ Institutd’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’Arquebisbatde Tarragona col·laboraran en l’arran-jament d’altres elements de patrimonide l’Urgell i les Garrigues.
30
JOIER
Artífexs des de l’any 1803.La joieria més antiga
de Catalunya
εδτ
Núm
ero 246- Maig 2010
31
Prop de cent cinquanta infants de les parròquies delRourell, Vilallonga, la Canonja, Constantí, Salou i Vila-seca es van trobar el dissabte 24 d’abril a l’església de
l’Esperit Sant de La Pineda per participar en la Trobada d’in-fants de primera comunió de l’Arxiprestat del TarragonèsPonent.
Acompanyats de les seves catequistes i d’alguns mossens,van fer un recorregut per diversos jocs que simulaven elpelegrinatge pel camí de Sant Jaume.
Van començar dins l’església amb la benedicció dels pele-grins i el lliurament de la petxina i de la credencial. Desprésde cinc jocs ambientats a Roncesvalles, Santo Domingo de laCalzada, San Juan de Ortega, Ponferrada i O Cebreiro, vancelebrar tots junts l’arribada a Santiago, on van rebre la“compostelana” i, durant la pregària final, van poder gaudirfins i tot d’un petit “botafumeiro”.
El bon temps, el bon ambient i el bon avituallament vanfer que la Jornada fos del tot completa.
Una peculiar “anada a Santiago”Cent cinquanta infants de sis parròquies del TarragonèsPonent visqueren una simpàtica experiència
Notícies αrxiprestals
εδτAlguns moments d’una bonica diada
Fotos: Arxiprestat Tarragonès Ponent
Iprecisament el lloc, el moment, i quetambé feia vint-i-cinc anys del docu-ment dels Bisbes amb seu a terres
catalanes sobre “Les arrels cristianes deCatalunya”, va ser la raó per escollir ellema de l’Aplec: Les arrels cristianes delsnostres pobles.
A l’Aplec s’hi afegiren els joves de lacatequesi de confirmació de l’arxiprestat,que des del matí es concentraren a la CasaSant Josep de La Salle de Vinyols, i trebal-laren també sobre aquell mateix lema. Ala tarda, després de les salutacions, vacomençar la trobada al Centre Cultural,amb una conferència a càrrec del Sr.Eugeni Perea Simón, doctor en Història,sobre l’esmentat lema.
Després hi hagué l’eucaristia a laparròquia de Santa Caterina, que va pre-sidir el Sr. Arquebisbe, assistit pel diacaMn. Josep Manuel Gonzàlez, i va concele-brar amb sis preveres de l’arxiprestat.També va concelebrar Mn. Jaume GenéNolla, fill del poble. Hi van participar elgrup de nois i noies de confirmació, unanodrida representació de les dotze parrò-quies de l’arxiprestat i la comunitat deVinyols. Els cants van anar a càrrec de lacoral parroquial Noves Veus.
En la seva homilia, Mons. Pujol es vaadreçar als joves animant-los a seguiraquest cami de fe com a cristians que són.
A l’ofertori van ser precisament elsjoves qui van portar les ofrenes queconsistiren en el pa i el vi; una mà, quesignificava les arrels; i un préssec, quesimbolitzava el fruit. Tot ho van col·locara l’arbre dibuixat en un mural situat alpresbiteri. La soca representava la “tau”, lalletra grega que simbolitza l’Arxidiòceside Tarragona.
La celebració eucarística es va cloureamb el cant del Virolai.
A continuació, a la rectoria, es va servirun piscolabis que es va compartir amb ungran esperit de germanor.
εsgl
ésia
δe τa
rrag
ona
Aplec del Baix CampL’Arxiprestat es va reunir a VinyolsDelegació arxiprestal de comunicació del Baix Camp
Notícies αrxiprestals
Enguany l’Aplec de l’Arxiprestatdel Baix Camp es va fer a Vinyols iels Arcs amb motiu dels 800 anysde la seva fundació com a poble.
32
Núm
ero 246- Maig 2010
33
Xtants
Mons Salvador Cristau Collva néixer a Barcelona el 15d’abril de 1950. A la Uni-
versitat de Barcelona va obtenir lallicenciatura en Dret Civil (1972).Després va realitzar els estudiseclesiàstics al Seminari Major deToledo obtenint el batxillerat enTeologia per la Facultat de Teologiadel Nord d’Espanya, seu de Burgos.Va ser ordenat prevere a la Catedralde Toledo el 12 d’octubre de 1980per l’aleshores cardenal-arquebis-be Mons. Marcelo González Mar-
tín. El seu ministeri pasto-ral l’ha desenvolupat entreles diòcesis de Toledo, Bar-celona i Terrassa.
A la diòcesi de Toledo vaser vicari parroquial de lesparròquies “del Buen Pas-tor” (1980-1981) i “de losSantos Justo y Pastor” (1981-1984), i administrador par-roquial de la “de Santa Leo-cadia “(1984-1985). A més, va
ser notari del Tribunal Eclesiàstic(1980-1985) i formador del Seminariper vocacions adultes “Santa Leo-cadia” (1984-1985).
El 14 de gener de 1985 es va incor-porar a l’arxidiòcesi de Barcelona onva ser vicari de la parroquia de SantVicenç, a Mollet del Vallès (1985-1990), i de la de Nostra Senyora deMontserrat (1990-1998); col·labora-dor amb facultat de vicari parroquialde la del Corpus Christi (1998-1999);rector de Nostra Senyora de la Mercè(1999-2004) i administrador parro-
quial de Sant Jaume (2000). Aquestatasca pastoral la va compaginar ambels càrrecs d’oficial de la Cúria dioce-sana de Barcelona (1989); formador(1991-1994), vicerector (1994-1997) idirector Espiritual (1997-1998) delSeminari Major diocesà de Barcelo-na; delegat episcopal per a assumptesadministratius matrimonials a laCúria diocesana (1999-2000); pro-motor de Justícia en el TribunalEclesiàstic (2000-2001); arxiprest dela Catedral (2001) i secretari-cancel-ler de la Cúria diocesana (2001-2004).
Després de l’erecció de la diòceside Terrassa, el 2004, s’incardina enella i va ser nomenat vicari general. Amés, ha estat rector de la Catedral deTerrassa (2004-2006) i és, des del’any 2006, rector del Seminari Majordiocesà.
L’ordenación del nou bisbe espreveu tingui lloc a la catedral deTerrassa el proper 26 de juny, a les 11del matí.
El dotzè bisbeMons. Salvador Cristau Coll,nou bisbe auxiliar de Terrassa
Conferència εpiscopal τarraconense
A les 12 del migdia del dimarts 18 de maig, laSanta Seu va fer públic que el papa Benet XVIha nomenat bisbe auxiliar de la diòcesi deTerrassa Mn. Salvador Cristau Coll, vicarigeneral d’aquella diòcesi, assignant-li la seutitular d’Algesires. Un cop ordenat serà eldotzè bisbe en actiu de la C.E.T.
Enviar a Arquebisbat de TarragonaPla de Palau, 2 —43003 TARRAGONA
εδτ
aA
εsglésiaδe τarragona
