ESQUEMA DEL METABOLISME INTERMEDIARI 1.- Quan es necessita energia, el glicogen del fetge i del múscul estriat s’hidrolitza i s’obté glucosa que, per glucòlisi, s’oxida fins a convertir-se en àcid pirúvic. A partir d’aquí hi ha dues possibilitats:

A) Si no hi ha prou oxigen (fermentació), el pirúvic es transforma en àcid làctic, que s’acumula al citoplasma i és el responsable de la fatiga muscular. Això sol passar quan l’exercici físic no està sincronitzat amb l’aportació d’oxigen (manca d’entrenament, marxa excessivament ràpida, etc.)

B) Si l’entrada d’oxigen és suficient (respiració aeròbica), el pirúvic passa al mitocondri i es transforma en aceti-CoA, que s’oxida totalment al cicle de Krebs i subministra l’energia necessària per a la síntesi d’ATP a partir d’ADP+Pi.

2.- Per obtenir energia també s’utilitzen les reserves de greix del teixit adipós: per lipòlisi, es converteixen en àcids grassos lliures, que passen a la sang; després, als teixits, per β-oxidació es transformen en molècules d’acetil-CoA, que s’oxiden en el cicle de Krebs i proporcionen una gran quantitat d’energia (ATP). 3.- L’excés d’àcids grassos que arriben a l’organisme amb els aliments s’emmagatzema en forma de greix (lipogènesi) al teixit adipós. L’excés de glúcids (fécules, sucres, etc.) també s’emmagatzema, en part com a glicogen, al fetge i al múscul estriat, però fonamentalment com a greixos: la glucosa, via glucòlisi, es transforma en pirúvic, aquest a són torn, es converteix en acetil-CoA i, per lipogènesi, es sintetitzen àcids grassos que s’emmagatzemen en forma de greixos. El pas contrari no és possible, és a dir, els greixos no es poden transformar en glucosa, per què la reacció pirúvic !Acetil-CoA és irreversible i només funciona en aquest sentit (Excepte als organismes dotats del cicle de l’àcid glicoxílic). 4.- Quan s’han consumit les reserves de glucosa i d’àcids grassos -que són els carburants metabòlics típics-, també es poden utilitzar les proteïnes per a obtenir energia, tot i que resulta un procés totalment desolat per a la cèl·lula: és com si creméssim mobles d’estil per escalfar-nos quan hem esgotat la llenya i el carbó. En dietes de dejuni les proteïnes s’hidrolitzen i subministren aminoàcids, que, per transaminació, donen residus cetoàcids i grups amino (-NH2) que són tòxics i s’eliminen per l’orina en forma d’urea, d’amoníac o d’àcid úric (segons les espècies). Els residu cetoàcids en part s’oxiden al cicle de Krebs i subministren energia (ATP), i en part, per gluconeogènesi, es transformen en glucosa que servirà fonamentalment per alimentar a les neurones (només fan servir aquest carburant metabòlic).

REQUERIMENTS ENERGÈTICS DEL COS HUMÀ

L’aliment ens proporciona els nutrients necessaris per mantenir-nos vius. Aquests nutrients necessaris per mantenir les estructures i per realitzar totes les activitats del cos. L’energia que ens proporcionen aquests nutrients s’ha de repartir entre: " Metabolisme basal: MB " Activitats extres: A " Producció de calor

El metabolisme basal està constituït per tots aquells processos que el cos ha de fer necessàriament i de forma independent als nostres desitjos per tal de mantenir-se viu com poden ser l’intercanvi de gasos, el batec del cor... Podríem dir que és tot allò que en estat de coma encara s’ha de mantenir en funcionament. Les activitats son tots els processos que realitzem de forma voluntària i que requereixen energia. La producció de calor com el seu nom indica és la utilització de l’energia dels nutrients no per fabricar cap molècula sinó senzillament per obtenir calor. Ja que el nostre cos es manté sempre a una temperatura corporal constant, és necessari que una part de l’energia dels nutrients es faci servir per produir calor, diguem-li calor basal QB. Però moltes vegades aquest procés ocupa més del necessari. A la pràctica, per calcular el requeriment energètic calòric diari, es multiplica el metabolisme basal corregit per l’índex d’activitat de la manera següent:

• Sedentari: treball de despatx, camioner, xofer, etc: RQD = MBC x 1.2 • Moderada activitat: dependent, agent de policia a peu, etc: RQD = MBC x 1.375 • Intensa activitat: obrer de la construcció, estibador, llenyataire, etc: RQD = MBC x 1.55

Si entre el MB, l’activitat i el Calor basal no es gasten totes les calories de la dieta, l’excés de calories s’hauran d’utilitzar per produir calor. Aquesta és la raó per la qual després d’un àpat molt energètic (àpats de les grans celebracions com ara Nadal) comencem a tenir molta calor (es crema l’excés d’energia, o, com a mínim s’intenta).

Per a homes: 66+(13,7*P)+(5*H)-(6,75*E)

Per a dones: 655+(9,5*P)+(1,8*H)-(4,6*E)

On P= Pes en Kg; H= Alçada en cm; E= Edat en anys. Aquestes fórmules tenen un percentatge d’error del 5%.

Figura 1. Fórmules de Harris-Benedict per al càlcul del Metabolisme basal.

Tipus d’activitat Kcal per hora

Dormir 65 Estar despert i immòbil 77 Seure en repòs 100 Estar dret en relaxació 105 Vestir-se i desvertir-se 118 Escriure a màquina ràpidament

140

Exercici lleuger 170 Exercici actiu 290 Exercici intens 450 Exercici molt intens 600 Tallar fusta 48’ Corre (8,5 Km/h) 570 Caminar lentament (4Km/h) 175 Caminar molt ràpidament 650 Pujar escales 1100 Fer treball d’oficina 125 Conduir 150 Figura 2. Consum energètic segons el tipus d’activitat.

Si l’excés de calories és massa elevat els nutrients en excés (generalment glúcids i lípids son derivats cap al teixit adipós on seran convertits en triglicèrids i emmagatzemats coma reserves a gran termini, en espera de situacions “desfavorables”. Si entre el MB, l’activitat i el Calor basal es gasten més calories de les que aporta la dieta, la solució haurà de passar per reduir algun dels tres: MB és impossible ja que constitueix l’energia necessària per sobreviure L’Activitat tapen del que fem (o decidim fer) en general s’intentarà reduir al màxim possible l’activitat física, per exemple, enviant senyals de cansament per tal de reduir “despeses”. Només queda, per tant, la Calor basal. Es redueix la calor basal tan com sigui possible, no hem d’oblidar que som animals homeoterms i que, per tant hem de mantenir un mínim de producció de calor per tal de garantir que es manté la temperatura corporal dins dels límits. Aquesta és la raó de que les persones que segueixen dietes hipocalòriques tinguin més fred que abans de fer-la. Si la manca de calories en la dieta és continua, com és el cas de quan es segueix una dieta hipocalòrica continuada, l’organisme haurà de recorre a les reserves energètiques a llarg termini, és a dir, a les reserves de lípids del teixit adipòs per tal de mantenir el funcionament del cos.