Influència de Sòcrates Influència de Sòcrates sobre Platósobre Plató

Plató, a l’edat de 20anys i en l’etapa de màxima maduresa d’un filòsof, va conèixer Sòcrates.

Plató quedà admirat per la personalitat i el discurs de Sòcrates. Sòcrates fou el mestre de Plató.

Sòcrates marcarà l'esdevenir filosòfic de Plató.

Els primers diàlegs estan basats en conversacions reals amb Sòcrates. Un dels primers diàlegs escrits per Plató va ser “Diàlegs Socràtics”.

Les darreres obres escrites per Plató es van allunyant de les idees del seu antic mestre i són idees més seves.

No sembla probable que Plató mantingués una relació molt intensa amb el qui va considerar el seu mestre.

El fet que Plató no estigués present en la mort de Sòcrates ha fet pensar que no pertanyia en el seu cercle íntim d'amics.

Es trien els alumnes més destacats des de molt petits per prestar-los especial atenció, ja que seran destinats a la política

En aquest model educatiu proposat pel filòsof atenès podem dir que hi ha tres etapes, cadascú amb una importància decisiva per a l'organització social de l'estat.

A continuació, estudiarem quin és aquesta relació:

Model d’educació de Model d’educació de PlatóPlató

Model d’educació de Plató, 1a Model d’educació de Plató, 1a etapaetapa

Entre 5 i 20 anys. S’ensenya als estudiants música, poesia i gimnàstica. En acabar la primera etapa es fa una selecció: els millors continuaran els seus estudis, els altres l’abandonaran.

Els alumnes descartats seran els productors de la nova organització social (artesans, camperols o comerciants). Se’ls permet tenir família i possessions, així com el dret d’enriquir-se. En ells domina la part apetitiva de l’ànima i la seva virtut és l' autodomini.

Model d’educació de Plató, 2a Model d’educació de Plató, 2a etapaetapa

Entre 20 i 30 anys. S’ensenya als alumnes militarment per a defensar la ciutat, així com matemàtiques. Al acabar es fa una segona selecció: es trien els més apropiats per a governar i la resta seran guardians i militars.

Aquests últims protegiran la ciutat, però no podran tenir ni família ni possessions. L’estat els proveirà del suficient per viure sense excessos. En ells domina la part irascible de l’ànima que, sumat a l’educació rebuda, els permetrà defensar la ciutat.

Model d’educació de Plató, 3a Model d’educació de Plató, 3a etapaetapa

Entre 30 i 35 anys. Els alumnes que quedin estudiaran dialèctica per conèixer el bé i la justícia. Viuran igual que els guardians, però es dedicaran a prendre les decisions polítiques. Dels 35 als 50 anys es dedicaran a la pràctica, ocupant alts càrrecs però sense governar.A partir dels 50 anys es faran càrrec de govern.En aquests filòsofs domina la part racional de l’ànima.

Friedrich Wilhelm Friedrich Wilhelm NietzscheNietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany, considerat avui com un dels més influents en el pensament del segle XX.Per Nietzsche el platonisme és un dels culpables de la difusió del nihilisme. Plató posa en primer lloc un món abstracte (les idees) ideal, en comptes de la vida (pur instint, gaudi i passió).

Crítica de Nietzsche sobre PlatóCrítica de Nietzsche sobre Plató

Plató veu l’estat del món i en lloc d'acceptar-lo fa el contrari, renega de ell . A Plató el veu com el màxim representant del Nihilisme: negació absoluta dels valors de la vida. El nihilisme és la conseqüència de la mort de déu, de l'absència dels valors. Mort déu ens adonem del sense sentit de la realitat. Per tant per Nietzsche Plató estima el no res.

 

Karl PopperKarl Popper Karl Popper va ser un filòsof, sociòleg i teòric de la ciència,

nascut a Àustria i posteriorment ciutadà britànic.

Crítica de Popper sobre PlatóCrítica de Popper sobre PlatóKarl Popper considera en la seva obra “La societat oberta i els seus enemics” a Plató com un antecessor del totalitarisme modern, ja que Plató es completament antidemocràtic i això Karl Popper no ho suporta, ja que, ell creu que la democràcia és un dels valors més importants en una societat actual. 

Semblances i diferències amb Semblances i diferències amb el model actualel model actual

No podem trobar semblances i diferències amb el model de Plató i l’actual.

El model de Plató defensava que cadascú havia de fer la funció que se li atorgava dins de la societat: els homes forts defensar la ciutat, els filòsofs dirigir la ciutat... tenint en compte les habilitats de cada persona. A part d’això, aquest model mai es va dur a terme en la societat grega de la època.

En el model actual la gent no és educada amb el fi de ser filòsof ni li adjudiquen un paper a la societat, sinó que el paper t’he l’has de guanyar tu´, amb llibertat d’elecció.

Vigència de Plató en el món Vigència de Plató en el món contemporanicontemporani

Com veiem avui dia, si allarguéssim l'espai de temps al que se li aplica aquesta anàlisi, podríem veure una semblança en l'anàlisi de Plató i l'anàlisi contemporània a partir de l'economia política, on l'aristocràcia originària, seria el comunisme primitiu autàrquic

· la timocràcia: els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseïxen un determinat cabdal o un cert tipus de propietats; on la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.

· l’oligarquia tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política

· la democràcia: el poble és qui exerceix el govern, ja sigui directament o mitjançant representants.

· la tirania: el feixisme o la dictadura

Funció de l’educacióFunció de l’educació• L’educació no proporciona ciència a l’ànima

que no la té, sinó que ensinistra l’ús d’una facultat que ja posseeix.

Sols el filòsof està qualificat Sols el filòsof està qualificat per governarper governar

Els millors han d’ésser educats per a què arribin a contemplar el Bé i posteriorment persuadits per a què siguin governants.

El savi-governant proporciona beneficis a la ciutat, mentre que el polític (desitjós de poder i riqueses) sols proporciona perjudicis.

Cites de Plató sobre Cites de Plató sobre l’educaciól’educació

“El legislador no ha de proposar-se la felicitat de cert ordre de ciutadans amb exclusió dels demés, sinó la felicitat de tots.”

“L’objectiu de l’educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà.”

 “Allà on el poder és cotissat i disputat no pot haver-hi bon

govern ni regnarà la concòrdia.”

Treball fet per Treball fet per Equip 6:Equip 6:

Ignasi Coca ZapataIgnasi Coca Zapata

Xavi Colomer VinyalsXavi Colomer Vinyals

Carles Folgarona AriasCarles Folgarona Arias

Marc Pruna VenturaMarc Pruna Ventura