TRANSICIÓDe la filosofia antiga a la filosofia moderna

1

Índex• Aristòtil• Filosofia hel·lenística i romana• Filosofia cristiano-medieval• Filosofia al Renaixement• Revolució científica: implicacions filosòfiques

Àngels Baldó - Filosofia 2

Àngels Baldó/ Filosofia II 3

Aristòtil, fundador del Liceu(Estagira 384- Calcis 322)

L’ésser es diu

de moltes maneres…

Imperi d’Alexandre el Gran

4

Obra d’Aristòtil

5

Ciència i Filosofia

Teòrica Pràctica Poètica

Metafísica FísicaMatemàtica

Ètica Política

Retòrica

Teologia

Ontologia

Lògica

Pura: Aritmètica,Geometria

Aplicada:Astronomia

Armonia

Cosmologia

Zoologia

Botànica

ComèdiaTragèdia

Obra d’Aristòtil• Organon• De la Interpretació• Primers Analítics (dos llibres)• Segons Analítics (dos llibres)• Tòpics (vuit llibres)• Refutacions de Sofismes• Física (vuit llibres)• Tractat del Cel (quatre llibres)• De la Generació i de la Corrupció

(dos llibres)• Metereològics (quatre llibres)• Tractat de l’Ànima (tres llibres)• De la sensació• De la Memòria i del Record• De la interpretació dels somnis• De la respiració• De la Joventut i de la Vellesa• De la longevitat i de la brevetat de

la vida.• De la Vida i de la mort

• Història dels Animals (deu llibres)• De les parts dels animals• Del moviment dels animals• De la marxa dels animals• De la generació dels animals (cinc

llibres)• Problemes (trenta-vuit llibres)• Sobre Jenòfanes, Melis i Gòrgies• Metafísica (catorze llibres)• Ètica a Nicòmac (deu llibres)• Ètica a Eudem (quatre llibres)• Gran Ètica• Política (vuit llibres)• Econòmica (dos llibres)• Retòrica (tres llibres)• Poètica (falta la segona part, sobre

la comèdia)• La Constitució d’Atenes

6

Aristòtil: punt de partida - 1• Monisme Ontològic

no hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem observar i palpar.

• Monisme Antropològic:l’ésser humà no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànima s’esvaeix.

• Teoria del Coneixement:Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal. La ciència és possible.

• Geocentrisme:La Terra és el centre de l’Univers

7

Aristòtil: punt de partida - 2• Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost de

dos principis metafísics, la matèria i la forma• Teoria del canvi: el canvi és real. Tot canvia perquè

tot està sotmès a dos principis metafísics: la potència i l’acte. La matèria és potència. La forma és acte.

• Teoria de les 4 causes: tot el que existeix es deu a 4 causes: material, formal, eficient i final. La mésimportant de totes és la final. L’atzar no existeix.

• Lògica: és l’instrument de la raó. Fonamenta els criterisde veritat dels enunciats.

8

Aristòtil: punt de partida - 3

• Teoria Ètica:La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el termemig de totes les coses.

• Teoria política:l’ésser humà és un animal polític. Només es pot viure a la polis. La polis ha de ser governada pels millors (Aristocràcia).

• Teoria Estètica:l’art és imitació, perquè la imitació produeix plaer, sobretot si ésimitació del que és bell. Funció catàrtica de l’art.

Àngels Baldó/ Filosofia II 9

Aristòtil: Metafísica• Què és la realitat? La realitat és:

L’ésserPerò l’ésser es diu…de moltes maneres!

• I què és l’ésser?Ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els

nostres sentits (El món de les idees no existeix).• Però…

Hi ha moltes maneres de “ser”• Que es poden resumir en 10, les 10 categories de l’ésser

10

Aristòtil: MetafísicaLa primera categoria de l’ésser és la de…

Substància

La substància defineix les coses, és ella qui fa que siguin el que són i no una altra cosa.

La substància és, per això, una categoria necessària.

Les altres 9 categories també defineixen l’ésser, però no de forma necessària, sinó accidental

11

Aristòtil: Les Categories

12

1. Substància

2. Quantitat

3. Qualitat

4. Acció

5. Passió

6. Relació

7. Lloc

8. Temps

9. Posició

10. Estat

Aristòtil: Les 4 Causes

13

Aristòtil: Potència i Acte• Entre l’ésser i el no ésser hi

ha doncs un estadi intermedi de l’ésser:

l’ésser en potència

• L’esdevenir en el món és l’actualitzación constant d’allò que està en potència.

• La matèria és la part de l’ésser que sempre està en potència.

• La forma, en canvi, és el que actualitza l’ésser.

matèria Ésser en potència

forma Ésser en acte

Àngels Baldó/ Filosofia II 14

Aristòtil: Tipus de canvi

15

Aristòtil: Metafísica“L’ésser es diu de moltes maneres”

16

Causa Eficient

Causa Formal

Causa Material

Teoria de la causalitat

Forma pura:Pensament

de pensament

Teoria Hilemòrfica:

Acte Pur:Primer motor

immòbil

Potència+

Acte

Substància+

Accidents Déu

Matèria+

Forma

L’ésser supremDinamisme

de l’ésser:

Categories de l’ésser

Metafísica (ciència de l’ésser)

Causa Final

Aristòtil: Antropologia

• L’ésser humà és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra.

Unió substancial

ànima

cos

Àngels Baldó/ Filosofia II 17

• En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida.

• En l’ésser humà, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (ésser humà = animal racional)

Aristòtil: Teoria del Coneixement

18

ciència

Aristòtil: Cosmologia19

Geocentrismed’Aristòtil i posteriorment Ptolomeu (s. II d.C):

• la Terra és el centre de l’univers

• La Terra és esfèrica

• La Terra és immòbil

• Al voltant de la Terra giren esferes transparents, etèries, amb la lluna, els planetes, el sol i les estrelles

•Distinció entre món sublunar i món supralunar

Aristòtil: Ètica i Política

• Ètica i Política estan lligades perquè el bé de l'individu i el de l'estat són inseparables (tot i que Aristòtil posa l'accent sobre l'individu).

• La virtut és un tret del caràcter, la disposició a actuar d’una certamanera en determinades circumstàncies (tant bones comdolentes).

• La virtut consisteix en saber escollir el terme mitjà entre duesactituds extremes, per exemple, el coratge, entre la temeritat i la covardia.

• La bona vida és la vida guía.da per la virtut i la raó

20

21

• Context històric• Característiques comunes• Principals escoles filosòfiques:

1. Estoïcisme2. Epicureisme3. Escepticisme4. Cinisme

Context històric

• 323 a.C. Mor Alexandre el Gran. El període entre la seva mort i l’establiment de l’Imperi Romà, al 31 a.C., es coneix com a Època Hel·lenística.

• Apareix un nou marc polític i social: els grans estats (en lloc de la Polis) i la burocràcia (cos de funcionaris)

• Alexandria, la “Nova Atenes”, és el nou centre cultural. La ciència desplaça la filosofia: matemàtiques (Euclides), medicina, geografia, astronomia (Aristarc, Ptolomeus), física (Arquímedes)

22

Alexandre el Gran

23

SÒCRATES

CIRENAICSAristip

EPICUR

CÍNICSAntístenesDiògenes

ESTOÏCISME

Mitjà: Paneci

Tardà: Sèneca, Epictet,

Marc Aureli

Antic: Zenó

ESCEPTICISME

Tardà: Sext Empíric

Mitjà: Enesidem

Antic: Pirró d’Elis

PLATÓ

ARISTÒTIL

Estoïcisme 1

Fundat per Zenó de Citium al segle III a.C., el qualensenyava als patis de columnes dels temples (stoa), alsmercats i gimnasos,… Els estoics proposen viure d’acord amb les lleis racionals

de la naturalesa i aconsellen apatheia (apatía) i indiferència (adiáphora) ataràxia (imperturbabilitat, pau interior)

Defensen que l’home savi és qui obeeix la llei natural, i es reconeix com una peça més, dins del gran ordre i propòsitde l’univers.

24

Estoïcisme 2

L’univers s’ordena racionalment: l’atzar no existeix. Hi ha, doncs, predestinació. Per tant, la millor actitud davant la vida és la indiferència (adiáphora) Cal controlar les passions per mitjà de la raó: resignació, acceptació

del destí, que no depèn de nosaltres. [Epictect (ta ep’ hemín)] Pessimisme: no hi ha cap raó per pensar que les coses aniran tal

com nosaltres desitgem. Un cop això s’entén, es pot arribar a la pau interior (ataraxia) i l’autarquia (no necessitar res dels altres) Materialisme: l’ànima és “matèria fina”. Només Déu és immortal.

25

Ètica estoica

11/7/2017 26

(55-135)

• En ta ep’ hemín (fórmula repetida per Epictect, s. II) el que està en el nostre poder o depèn de nosaltres, és on cal situar el bé i el mal de l’acció i és el que permet la felicitat i l’autárkeia.

Epicureisme

L’epicureisme, fundat per Epicur de Samos (Carta a Meneceu), teoria hedonista que es basa en 4 principis, coneguts com el “Tetrafarmakon” o «Teoria del quàdruple remei», determinats pel “càlcul de plaer i dolor”:

1. No hi ha cap déu a témer (No s’ha de tenir por dels déus).

2. La mort està fora de tota sensació (No s’ha de tenir por de la mort; és insensible).

3. Es pot accedir a la felicitat (el bé és fàcil de procurar).4. Podem evitar el dolor (el mal és fàcil de suportar).

27

Càlcul (symmétresis) epicuri i phrónesis

• Per a assolir l’ataraxia i l’aponia, veritable font de la felicitat (eudaimonía) cal un càlcul de plaer que minimitzi al màxim les torbacions méspermanents i menystingui elsplaers de goig instantani i fugisser però que poden suposar pertorbacionsposteriors. Fins i tot, podemacceptar un patiment si aquestcomporta un plaer futurdurador. Els plaerscatastemàtics són consideratsplaers perfectes.

• Cal doncs, distingir entre elsdiferents tipus de plaers.

Veritable font de plaer

Hedonéplaer

Cinètic (dinàmic) Catastemàtic (estàtic)

Aponia (absència de dolor físic)

Ataraxia (absència de patiment espiritual)eudaimonía

Tipus de plaersa) Plaers naturals i necessaris anankaîai(íntimament lligats a la conservació de l’individu: menjar quan es té gana, beure quan es té set, reposar quan s’està fatigat...)• Per a la felicitat• Per a l’absència de malestar al cos• Per a la vida mateixa

b) Plaers naturals però no necessaris(tots aquells desigs i plaers que constitueixen les variacions supèrflues de plaers naturals: menjar bé, beure licors refinats,...)

c) Plaers (kenaí) no naturals i no necessaris (plaers nascuts de les vanes opinions dels homes: desig de riquesa, poder, honors i coses semblants).

Escepticisme

• S’inicia al segle IV a.C. amb Pirró d’Elis

• El terme “escèptic” prové de "skepsis” que significa indagar, mirar o bé investigar.

• No es tracta ben bé d’una escola filosòfica, sinó d’una actitud i una orientació del pensament centrada en l’anàlisi crítica i rigurosa de les possibilitats del coneixement humà.

30

Escepticisme

Atès que les coses són indiferenciades, l'elecció es torna impossible davant la igualtat de raons per a preferir «a» o «b»; aquesta situació condueix a la suspensió de judici o epokhé i, per tant, a la inacció, amb les conseqüències per a l’ètica.

Aquesta actitud és radicalment nova en la filosofia antiga: aquesta incomprensibilitat i irresolució en les coses duu a un estat de tranquil·litat interior (ataràxia) que caracteritza l'ideal del savi escèptic.

31

http://www.hyperhistory.com/online_n2/History_n2/a.html

Índex• Característiques bàsiques del cristianisme.• El problema dels universals.• Els problema de les relacions entre raó i fe

• Demostracions de l’existència de Déu.

Àngels Baldó - Filosofia 33

Expansió del cristianisme

Idees claus del cristianisme

• Monoteisme.• Creacionisme.• Concepció lineal del temps.• Ésser humà: pecat original (desobediència).• Redempció a través de la fe en Jesucrist.• Llibertat intrínseca de l’ésser humà. No hi ha destí.

Àngels Baldó - Filosofia 35

36

Patrística Escolàstica

Problemes de la Filosofia cristiano-medieval

Aspectes generalsSorgeixen dues gransqüestions:

• El problema dels universals• Les relacions entre raó i fe

El problema dels universals

• Solucions:

• Realisme1.1. Realisme exagerat: l'universal és quelcom real i és una entitat separada (ante rem). Posició defensada per Plató.

1.2 Realisme moderat: L'universal és in re. Els universals no tenen existència separada de les coses particulars sinó que inhereixen en elles. Posició derivada d’Aristòtil.

El problema dels universals

• Solucions:

• Nominalisme-L'universal no té existència real. Les tesis del nominalisme signifiquen la supressió de les idees o formes preexistents o existents en les coses. Cal depurar tot allò que no serveixi per a explicar de forma simple . Es la famosa "navalla d'Occam" (non sunt multiplicanda entiasine necesitate: no s'han de multiplicar els éssers sense necessitat).

NAVALLA D’OCCAM

Ex: En la paraula home podríem trobar tres "supositio":• 1.-“Home és un mot bisíl·lab": Aquí la supositio d'home seria material.

Materialment la paraula home té dos síl·labes.• 2.-"L´home corre" : La paraula home seria una supositio individual. Hi ha un home

que corre.• 3.-"L´home és un animal racional" : La supositio d´home és simple o general.“home" no és cap concepte universal; ben al contrari a cada una d'aquestes frases el mateix mot, "home", té un significat diferent.Occam és l'iniciador de l'anomenat "Principi d'Economia“, més conegut com a “navalla d’Occam”que està present en tot el context empirista i que es formula com: "No cal multiplicar els ens sense necessitat". En el món universitari britànic una dita prou vella afirma que: "la navalla d'Occam serveix per tallar les barbes a Plató"

INFLUÈNCIA DE LA FILOSOFIA ÀRAB:-Destaquen el persa AVICENA iel cordovès AVERROIS (S.XII)

-Poseeixen traduccions de les obresd’Aristòtil, Plató, Ptolomeu,Euclides i Galè

-La interpretació que fa Averrois d’Aristòtil, de caràcterneoplatònic, influirà posterioment.

- Influeixen en l’escolàstica cristiana en:+ La interpretació d’Aristòtil

+ La distinció entre essència i existència (ALFARABI)+ La necessitat i eternitat del món (els cristians ho

conceben contingent i creat del no-res)

El problema de raó i fe: A. EL GIR TEOCÈNTRIC DE LA FILOSOFIA

Grecs

Romans

(centralitat de la RAÓ)

(centralitat de l’ESTAT)

(creença en DÉU)CRISTIANISME

MÓN ANTIC.PreocupacióCOSMOCÈNTRICA

EDAT MITJANA.PreocupacióTEOCÈNTRICA

RENAIXEMENT.PreocupacióANTROPOCÈN-TRICA

Jueus

B. ENCONTRE ENTRE CRISTIANISME I FILOSOFIA GREGA:philosophia ancilla theologiae

CONFRONTACIÓ entre RAÓ i FEACOSTAMENT/TRENCAMENT: úsde termes filosòfics (RAÓ) grecsPer a expressar el missatge (FE) cristià:

-LOGOS: de raó humana passa a significar “saviesadivina” (Jn 1, 1-14)

- SAVIESA: que s’entén no coma coneixement del món, sinócom a “fe en el misteri” (1 Cor1, 18-29)

C. El problema de la relació de la RAÓ i la FE:AGUSTÍ d’ Hipona (354-430)“CREDE UT INTELLIGAS,INTELLIGE UT CREDAS”

Mútua col.laboració de Raó i Fe, però confusió de papers de cada àmbit.

AVERROÏS (1126-1198), : Tesi de la DOBLE VERITAT, segons la qualExisteix una veritat per a la fe i una altra per a la raó, ambduespoden ser vertaderes però contradictòries (ej.: el món és etern per ala raó i creat per a la fe)

Teoria de la doble veritat.

SANT TOMÀS D’AQUINO (1224-1274): integraciód’ambdues i configuració de la Teologia com a una ciència mixta.

GUILLEM D’OCCAM (c. 1280/1288 – 1348/1349), (NOMINALISME –indemostrabilitat de Déu per la Raó.

Teologia Natural y Teologia Revelada.

Via modernorum. Separació dels àmbits de fe i raó.

Demostracions existència de Déu

SANT ANSELM DE CANTERBURY (1033-1109)

ESCOLÀSTICA INICIAL

SANT TOMÀS D’AQUINO (1224-1274)

ESCOLÀSTICA

Argument ontològic (a priori)• Déu (def.) Ésser més gran (excel·lència) pensable

“Id quo nihil maius cogitari potest”• Demostració lògica per reducció a l’absurd:• Ateu:

• “Déu no existeix” “No existeix el ser més gran pensable”• Però

• El ser més gran pensable ha de tenir l’atribut de l’existència atès que, en cas contrari, no s’està considerant el ser més gran, el qual per a ser-ho ha d’existir necessàriament en el pensament i en la realitat.

• Ateu: “No existeix un ésser necessàriament existent” (contradicció)• Per tant (per reducció a l’absurd)

• Existeix Déu

Argument cosmològic (5 vies tomistes)• Fenomen del món, entès com a efecte (punt de partida):

• 1) Moviment, • 2) causes eficients, • 3) del possible i el necessari, • 4) jerarquia dels éssers • 5) ordre del món

• Aplicació del principi de causalitat: Tot efecte té una causa explicativa• Impossibilitat de seguir fins a l’infinit en les relacions

causals• Déu com a causa (primera o darrera) del fenomen.

• 1) Déu Primer Motor Immòbil • 2) 1a. Causa eficient • 3) Ésser necessari • 4) Suma perfecció • 5) Darrera causa final

Àngels Baldó/ Filosofia II 50

Les 5 vies de Tomàs d’Aquino

Fenomen del món(efecte)

Principi causalitat Causa (Déu)

Moviment

a) Tot efecte té una causab) Impossibilitat d’aplicació infinita del principi

Primer motor Immòbil

Causes eficients Primera causa eficient

Del possible i del necessari

Ésser necessari

Jerarquia dels éssers

Summa perfecció

Ordre del món Darrera causa final

HUMANISME i

S. Botticelli

Acompliment del cercle ficinià

Són característiques del moviment humanista del Renaixement: • Crítica al principi d’autoritat: cap filòsof posseeix per

si mateix la veritat. L’esperit cal que s’obri cap a moltes perspectives filosòfiques.

• Crítica a l’aristotelisme, especialment al logicisme i reivindicació de la importància de la retòrica i l’eloqüència

• Es reclama que la reflexió fonamental ha de girar entorn a l’ésser humà, com a realitat moral i espiritual.

• Defensa d’un profund lligam i harmonia entre la cultura clàssica pagana i el cristianisme.

Platonisme: Nicolau de Cusa, Pico Della Mirandolla, Marsilio Ficino(Escola de Florència).Aristotelisme averroista (Escola de Pàdua) i Aristotelisme alexandrí

(Alexandre de Afrodísia, Pomponazzi).Estoïcisme (Just Lipsius), Epicureisme (Gassendi), Escepticisme

(Montaigne).Naturalisme: Giordano Bruno, T. Campanella.Sobre qüestions socials, morals i polítiques destaquen principalment

Maquiavel, Tomàs More, Erasme, Luter i Calví.Cal afegir l’activitat científica representada per F. Bacon,

Leonardo, Copèrnic

(Florència 1469 - 1527 )

Iniciador de la ciència política

Separació entre ètica i poder polític (ethos-kratos)

Inversió del model platònic

• Anàlisi de text

Àngels Baldó/ Filosofia II 56

capítol XV de El Príncep:

"m'ha semblat més convenient anar a la veritat real de la cosa que a la representació imaginària de la mateixa.

Molts s'han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai ni s'ha sabut que existissin realment; perquè hi ha tanta distància de com es viu a com s'hauria de viure,

que qui deixa a una banda el que es fa pel que s'hauria de fer, aprèn abans la seva ruïna que la seva preservació:

perquè un home que volgués fer en tots els punts professió de bonhomia, llaurarà necessàriament la seva

ruïna entre tants que no ho són. Per tot això, és necessari a un príncep, si es vol mantenir, que aprengui a ser no bo i a fer servir o no fer servir aquesta capacitat en funció de la

necessitat."

cap. XVIII de El Príncep:

Cal, doncs, que sapigueu que hi ha dues formes de combatre: l'una amb les lleis, l'altra amb la força. La primera és pròpia de l'home, la segona de les bèsties; però com amb la primera moltes vegades no basta, convé recórrer a la segona. Per tant, és necessari a un príncep saber utilitzar correctament la bèstia i l'home. Aquest punt fou ensenyat veladament als prínceps pels antics autors, els quals escriuen com Aquil·les i molts d'altres d'aquells prínceps antics foren lliurats al centaure Quiró perquè els eduqués sota la seva disciplina. Això de tenir per preceptor algú mig bèstia i mig home no vol dir una altra cosa sinó que és necessari a un príncep saber usar una i altra naturalesa i que l'una no dura sense l'altra.

REVOLUCIÓ COPERNICANA

s.XVI-XVII

L’astrònom Copèrnic conversant amb Déu, quadre del polonès Jan Matejko (1872)

Índex• La cosmologia antiga: idees bàsiques.• La revolució copernicana.• El problema del moviment de la terra: Galileu.• La teoria newtoniana.

Àngels Baldó - Filosofia 61

Cosmologia AntigaPlató: Timeu

Orientació matemàtica. Influència pitagòrica.Moviments dels astres: circulars i uniformes. Immutabilitat dels cels.Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geoestatisme)

Sistema Aristotèlic-PtolemaicEudox de Cnidos (408-355)

Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes.

Aristòtil:55 esferes (èter). Moviment circular i uniforme. Primer motor. Geocentrisme i Geoestatisme.Distinció entre món sublunar / món supralunar.Univers finit i simètric.

Ptolomeu (Alexandria 90-168) Almagest:Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes.Punt equant al centre. Desplaçament de la terra.

A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicarl’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic.

Cosmos anticAristòtil (Perí Ouranos; Física):

• dividit en mons estructuralment i dinàmicament diferenciats: món sublunar (4 elements i generació i corrupció) i món supralunar (cinquena essència: èter, cristal·lí i moviment circular perfecte –derivat del dogma platònic)

• jerarquització ontològica, és a dir, que hi havia lleis i sers diferenciats en el món sublunar i en el món supralunar; i aquest últim era superior en perfecció al món sublunar. En qualsevol cas, per Aristòtil tot ésser mòbil, a diferència de Déu, es podia explicar a partir de la seva teoria de l’hilemorfisme.

• governat per una causa eficient i final, que era el Primer Motor Immòbil (Déu), causa primera de l’existència dels éssers i causa última en relació a l’ordenació jeràrquica dels cosmos (Α – Ω).

Problemes del cosmos anticProblemes de medició astronòmica• Retrocessió dels planetes. Model ptolemaic (equants,

deferents i epicicles) • Observació de canvis notables d'intensitat de llum en

els astres• Dificultats en la capacitat predictiva dels

esdeveniments celestes [Epicicles: Nostranau]

Problemes d’explicació del moviment• Física aristotèlica: el problema dels projectils.

• Revolució científica (s. XVI-XVII)

Innovació i tradició en el model copernicàInnovacions Tradicions

Heliocentrisme El punt central roman immòbil

La Terra no és el centre delcosmos, sinó només el centredel món sublunar

S'adhereix als dogmes platònicsde circularitat del movimentscelests

Ampliació de l'univers a causa dela paral·laxi (desplaçamentaparent d'una estrella com aconseqüència del moviment detranslació terrestre). L'augmentés de 5000 vegades elscosmos aristotèlic

El cosmos és finit i limitat per lesestrelles fixes (si bé no li calpressuposar l'existència d'unaesfera perquè no tenenmoviment)

Hi ha dues regions supralunars Admet que els planetes s'insertenen esferes concèntriques.

Nostranau: Copèrnic

Simplicitat explicativa71

Objeccions a l’heliocentrisme

• El sentit comú

• D’ordre geomètric

• D’ordre mecànic

• D’ordre religiós

• D’ordre cultural

Heliocentrisme; una idea perillosa

1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit”

2. Copèrnic: L’heliocentrismeimplica magnituds infinites.

Bruno: Límits de Déu? Límitsde la materia.

L’heliocentrisme esdevé una idea perillosa.

Giordano Bruno (1548-1600)

Johanes Kepler (1571-1630)Usant les dades de Brahe, comprovà que les òrbites delsplanetes no són circulars sinóelíptiques. Formula les lleis i les publica: Astronomia Nova (1609) i L’harmonia dels mons (1619).

Galileu (1564-1642): Precursor de la Ciència Moderna.

Imatges

Món físic

Galileufou el primer en usar el telescopi en Astronomia. Ell mateix va construir un telescopi que utilizà en les observacions (1609):

TelescopiRefractor Galileà.

què va veure Galileu amb el telescopi?

• La lluna: relleu comparable a la superfície de la Terra (contradiu la jerarquització del món aristotèlica)

• El sol: Existència de taques que apareixen i desapareixen. Això feia pensar que el Sol podia seguir processos de canvi (vida/mort?) (que posa en evidència el problema de la corruptibilitat dels cels)

• Els 4 satèl·lits de Júpiter –que anomenà Medicis-- (contra la teoria homocèntrica)

• Descobreix les fases de Venus. Copèrnic havia dit que si el seu sistema era vertader aleshores Venus presentaria fases). (En la tradició ptolemaica no existien)

• Va descobrir estrelles noves (refutant la possibilitat de generació del món supralunar).

Els satèl·lits de Júpiter

Tapís del s.XIV

Teoria aristotèlica• Causes del moviment:

• 2 tipus de causes: natural i violenta• Natural: tendència a estar en el lloc que ocupa en cosmos (línia

recta Terra, cercles al món supralunar)• Violent: induït per forces externes

• Moviment dels greus• (velocitat) = (pes) / (resistència)• Cossos pesats cauen més ràpidament

• Problemes: Com és el moviment d’un projectil?

Problemes de la teoria aristotèlica• Problemes amb elsprojectils• Moviment “contranatura” del

cos. Antiperistasis (teoria de l’envolviment de l’aire)

• diferent pes, diferents temps?

Galileu• com cauen els cossos!• Galileu c. 1610.

• cauen els cossos de diferent pesen temps distints?

• Consultem l’experiència...

Conclusió de Galileu:

• Tots els cossos cauen amb la mateixa acceleració amb independència del seu pes!

Judici: “E pur si muove”

El 22 de juny del 1633, Galileu fou portat, en mula i amb hàbit de penitència al convent de Santa Maria sopra Minerva, on se li llegí la sentència que el declarava sospitós d’heretgia. La declaració acabava dient: ens alegrem que siguis absolt sempre que, prèviament, amb cor sincer i fe infinita, davant nosaltres, abjuris, maleeixis i detestis els esmentats errors i heretgies contraris a la catòlica i apostòlica Església de la forma i manera que nosaltres t’imposem. Era condemnat, doncs, a abjurar, a reclusió formal en aquest Sant Ofici -que no complí per edat- i a resar durant tres anys un cop per setmana, set salms expiatoris. El text de l’Abjuració és el següent:

Jo, Galileu, fill del difunt Vicenzo Galileu, florentí, de setanta anys d'edat, acusat davant aquest tribunal i agenollat davant vostre, Eminentíssims i Reverendíssims Senyors Cardenals, Inquisidors Generals contra l'herètica perversitat en tota la comunitat cristiana, tenint davant els meus ulls i tocant amb les meves mans els Sagrats Evangelis, juro que sempre he cregut, crec i amb l'ajut de Déu creuré en el futur tot allò que sosté, predica i ensenya la Santa Església Catòlica i Apostòlica; després, però, havent-me estat ordenat per aquest Sant Ofici que abandoni totalment la falsa noció que el Sol és el centre del món i que no es mou i que la Terra no és el centre del món i es mou, així com no haig de sostenir, defensar ni ensenyar de cap manera ni oralment n per escrit aquella falsa doctrina; després d'haver-me estat notificat que aquesta doctrina era contrària a les Sagrades Escriptures, vaig gosar escriure i imprimir un llibre en el qual exposava aquesta doctrina ja condemnada, i vaig aportar arguments de gran força a favor seu, sense, però, presentar cap solució per a ells. I per això el Sant Ofici ha declarat que en contra meva hi ha vehements proves d'heretgia; és a dir, que he sostingut que el Sol és el centre del món i immòbil, mentre que la Terra no n'és el centre i es mou. Per tant, amb el desig d'esborrar de les ments de Vostres Eminències i de tots els fidels cristians aquesta vehement sospita, justament concebuda contra mi, amb cor sincer i una fe que no fingeixo, abjuro, maleeixo i detesto els errors esmentats i les esmentades heretgies i en general, qualssevol errors, heretgies i sectes contraris a la Santa Església i juro que, en el futur, mai més no tornaré a dir i a afirmar res de paraula o per escrit que pogués donar lloc a semblant sospita de mi. És més, si conec algun heretge o alguna persona sospitosa d'heretgia, la denunciaré a aquest Sant Ofici o a l'Inquisidor o a l'Ordinari del lloc on em trobi. Juro també, i prometo complir i observar en la seva integritat totes les penitències que m'han estat imposades, o que puguin ésser-ho més endavant, per aquest Sant Ofici.

I en el cas, que Déu no ho vulgui, que infringeixi qualsevol d'aquests juraments o promeses, em sotmeto a tots els càstigs i penes imposats i promulgats en els cànons sagrats i en altres constitucions generals o particulars contra aitals delinqüents. Així m'ajudin Déu i aquests Sants Evangelis que toco amb les mans.

Jo l’esmentat Galileu Galilei he abjurat, jurat, promès, i m’he obligat com figura més amunt; i com a fe de la veritat he subscrit la present cèdula d’absolució, paraula per paraula, en el convent de Minerva, aquest 22 de juny del 1633.

Aportacions epistemològiques

Matematització +Mètode

hipotèticdeductiu

“La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim constantment obert davant els ulls, em refereixo a l’univers, però no pot ser llegit si abans no hem

après a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals és escrit. És escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i d’altres figures geomètriques sense les quals és impossible entendre ni una sola paraula. Prescindir

d’aquests caràcters és com girar vanament en un obscur laberint”.

Galileo Galilei Il saggiatore (L’assagista)

“Estimat Kepler, què hem de dir als estudiosos, que, amb la tossuderia de la víbora, refusende mirar pel telescopi? Hem de riure o hem de plorar?”

Carta de Galileu a Kepler

• principis metodològics:• racionalisme: Atès que la realitat es compon de

propietats objectives o quantitatives, els sentits no són fiables per al coneixement de la realitat. Contra l'aristotelisme.

• matematicisme: La estructura de la realitat és matemàtica i la de la nostra ment també. Per tant, quan pensem matemàticament, la ment és infal·lible (Galileu) i expressa la realitat.

• uniformització matemàtica: Les lleis matemàtiques expliquen tots els fenòmens de la naturalesa.

• principis metafísics• simplicitat i regularitat: La Naturalesa funciona amb

principis simples i cal pressuposar que sempre es comporta de la mateixa manera: no hi ha arbitrarietat.

Galileu i el mètode científic

Nova metodologia: Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món. Il saggiatore.

Matematització de la natura. Mètode resolutiu-compositiu (hipotètic-deductiu).

Primer pas: Descomposició dels elements a investigar. Anàlisiguiada per la raó matemàtica.Segon pas: Hipòtesi. Representació matemàtica delselements sotmesos a l’anàlisi, que ens ha de permetre arribar(deduir) als resultats que l’experiència quotidiana ens hamostrat. D’aquesta manera s’obté una experiència científica ifiable.Tercer pas: Resolució experimental. Fer experiments(ad hoc) que ens ajudin a corroborar la teoria.

La gravitació universal de Newton

Isaac Newton (1642-1727)

• Iniciador (amb Leibniz) del càlculinfinitessimal

• Va estudiar l’efecte de les forcessobre els cossos. Establí la llei de la gravitació universal

• Va resumir les seves conclusionsen tres lleis:

• a) principi d’inèrcia• b) F=m·a• c) acció-reacció

Nostranau

“...si he pogut veure més lluny ha estat perquèm’he elevat sobre les espatlles de gegants”.

DINÀMICA

Julià: 25-des-1642Gregorià: 4-gen-1643

“No hi ha fets sinó per a teories”T.S. Kuhn: L’estructura de les revolucions científiques, 1982

Per a Aristòtil Per a Newton

Una substànciahilemòrfica.

Matèria mesurable.

Cau perquè tendeixal seu “lloc natural” (terra).

Cau per l’acciógravitatòria de la Terra.

La poma grossa caumés ràpidament que la petita.

Tot cos cau amb la mateixa acceleracióg = 9,80665 m/s2

El moviment és un procés que tendeix a un fi: el repòs.

El moviment és un estat d’un cos.

Primacia del repòssobre el moviment.

Repòs o movimentsón estats indiferentsal cos.

Metodologia científica

GALILEU

1. Anàlisi matemàtica

2. Hipòtesis i deducció conseqüències.

3. Resolució experimental (ad hoc)

NEWTON1. Observació

fenòmens i recollida de dades

2. Generalitzacions (inducció)

3. Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques).

4. Lleis“Hypothesis non fingo”

F. BACON

1. Eliminar prejudicis o ídols

2. Recollir dades: taules d’absència, presència i de graus.

3. Generalitzacions (inducció) i lleis

Visió antiga (aristotèlica) del món Visió moderna (galileano-newtoniana) del món

Els éssers es componen de matèria i forma (hilemorfisme).

La naturalesa es compon per matèria i potexplicar-se per lleis mecàniques en base a les matemàtiques.(mecanicisme)

La filosofia natural explica les propietatsen base a 4 causes (material, formal, agenti final). La causa final explica el “movimentnatural” d’una substància.

La ciència natural explica el moviment i les interaccions dels cossos en termes matemàtics (lleis de la naturalesa). No explica ni perquè ni per a què sinó com.

Les hipòtesis s’estableixen a partir de la simple inducció a partir de l’observació.

Les hipòtesis explicatives s’estableixen a partir del control sistemàtic de les experiències (mètode científic).

Les qualitats sensibles (calor, olor, color…) són propietats reals dels cossos. Veureconsisteix en ser afectat per la recepció de la forma transmessa pel cos “colorat”. Les qualitats sensibles són objectives.

Les qualitats sensibles són només elsefectes de moviments de les partículesmaterials (qualitats primàries) sobre elsnostres sentits. Les qualitats sensibles (qualitats secundàries) són subjectives.

CIÈNCIA ANTIGA I MEDIEVAL CIÈNCIA MODERNA

Geocentrisme Heliocentrisme

Explicació qualitativa Explicació quantitativa

Cosmos tancat Univers infinit

Cosmos finalista. Model biològic. (teleologisme)

Estructura mecànica del món (mecanicisme)

Déu produeix (causa) i conserva el moviment

Déu és origen però no conserva el moviment