Indicació i ús de fitoteràpia en geriatria20 d’Abril 2013

Dra. Adela Martín

24è Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i

Cures Pal·liatives

MUTUAM

2

HERBA TORA, ACONITOAconitum napellus

3

Cas clínic (1)

• Dona de 67 anys.• Antecedent familiar d’hipercolesterolèmia • Tiroïditis de Hashimoto als 60 anys.• Als 65 anys debut d'hipotiroïdisme, amb

hipercolesterolèmia acompanyant• Anèmia per pèrdues, que es va

diagnosticar darrera colonoscòpia, d’angiodisplàsia

4

Cas clínic (2)• Es comença tractament : Tardyferon® 1 cp./dia, Levothroid® 100mg/dia.• Tot i tractant correctament l'hipotiroïdisme, no

controlem xifres de colesterol i afegim Simvastatina 20 mg/dia

• Analítica : Hb 11,9 gr/dl; Colesterol: 220 • TSH, T3 i T4,normals

• Problema: AST 62; ALT 83; GGT 197;• FA 145.

5

Cas clínic (3)

• Possibilitats: – Hepatitis viral– Hepatitis tòxica ( simvastatina?)

• Stop simvastatina.• Es torna a repetir analíticaMarcadors per hepatitis A, B y C negatius.ALT 80; AST 94; colesterol total 303 mg/dl ( HDL 80; LDL 192 ).Ecografia abdominal fetge gras

6

Cas clínic (4)

• Reinterrogatori:– No alcohol– Auto-prescripció per tractar la seva constipació,

atribuida al ferro: – Composició:

• Sen (Cassia angustifolia) fulles i fruits 60%• Ortosifon (Orthosiphon stamineus) fulles i flors 25%• Fucus (Fucus vesiculosus) tals 10%• Fonoll (Foeniculum vulgare) fruits 5%

7

8

CONSUM D´ HERBES al nostré medí

• Un estudi de l’Institut d‘Investigació en Fitoteràpia (INFITO) del 2007 arriba a la conclusió que 1/3 de la població espanyola pren plantes amb finalitat terapèutica

• A l’any 2003 un estudi dels Col·legis de Farmacèutics de Catalunya constata que aproximadament un 50% de la població catalana consumeix substancies, amb herbes i un 43% ho fan junt a la seva medicació habitual.

• A l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid es va realitzar una enquesta a 189 pacients ingressats, un 22% reconeixen prendre habitualment substancies sense qualificació d‘especialitat farmacèutica. El consum d’aquestes substancies, no es reflexava a l‘historia clínica, fins i tot estan prenent-les durant l’ingrés !!!! .

“Complementary and AlternativeMedicines (CAM)” =

Teràpies Alternatives y Complementàries (TAC)

EEUU: Nacional Center for Complementary and Alternative

Medicine ( NCCAM). Missió: explorar les pràctiques de les CAM mitjançant mètodes científics i vetllar per la seva

seguretat i eficàcia.9

10

• Conjunt de sistemes, pràctiques iproductes que, en general, no esconsideren part de la medicinaconvencional

(medicina occidental o medicinaal·lopàtica)

Definició de CAM

Classificació de les CAM segons la NCCAM

Grup 1 Teràpies mèdiquesGrup 2 Teràpies basades en plantesGrup 3 Manipulació i mètodes

basats en el cosGrup 4 Teràpies basades en l’energiaGrup 5 Teràpies de intervenció cos-ment

11

12

Homeopatia* Tractar una patologia amb quelcom similar. Utilitzar substancies vegetals, minerals,.. molt diluïdes que causen una malaltia molt similar a la que té el pacient. Prevenció de l’asma.

Acupuntura** Inserció d’agulles, moxibustió, làser, pressió digital en punts de l’organisme per millorar la salut. Nàusees post operatòries i post quimioteràpia, tractament del dolor en cervicoartrosi

Exercici Físic***** Múltiples estudis, Framingan etc.

*Nivell d'evidència

Grup 2 Teràpies basades en plantes: fitoteràpia

Utilització de les plantes medicinals i els seus derivats (Fulles, flors, fruits i arrels) amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, pal·liar o curar les malalties

13

Terminologia:

14

Planta medicinal:Árnica montana

Droga vegetal: flor triturada

Principi activu:helenalina

Complexitat d’una droga vegetal

15

sidos

Principis actiusAlcaloides,

TerpenoidesGlucosids……

Substancies inerts

Substanciesmoduladores

Substancies tòxiques

Substancies Al·lergèniques

Cromatografia de gasos

16

Oxalato cálcico vigilar

17

Classificació dels productes que contenen espècies vegetals a Espanya

1. Especialitats farmacèutiques : productes elaborats a base de plantes, legislació de fàrmac, dispensació en oficines de farmàcia.

2. Productes a base de plantes, amb registre especia l de Planta Medicinal (PM ). Llei 29/2006. Es consideren medicaments, amb dispensació en oficines de farmàcia i poden fer referència a les seves propietats terapèutiques.

3. Plantes per infusió alimentària (R.Decret3 176/83)4. Plantes tradicionals . Considerades de venta lliure, no

poden fer referència a les seves propietats terapèutiques i las podem trobar en herbolaris, parafarmacia, supermercats i fins i tot venta ambulant.

5. Complements alimentaris6. D’altres: Aliments enriquits, funcionals, novel-food

18

Digital, DidaleraDigitalis purpurea

19Vicent van Gogh

20

Teix del pacífic, Tejo del PacíficoTaxus brevifolia.Paclitaxel TAXOL®

21

Llevats: Monascus purpureusestatines

22

Narcissus confususNarcissus aestivum

Galantamina Reminyl®Cultiu sostenible

23

24

Què s´ha de demanar a una planta medicinal?

EL MATEIX QUE A QUALSEVOL FÀRMAC:

QUALITATSEGURETATEFICÀCIA

25

Qualitat1. IDENTIFICACIÓ CORRECTA: Família , Gènere, Espècie,

Varietat, CONTINGUT EN PRICIPI ACTIUPart de la planta utilitzada.Clima, terreny, procés de dessecació, conservació.Quimiotip (Olis essencials)

EVITAR:ADULTERACIÓ

Accidentalment per confusió, o bé, intencionadament amb d’altres PM o

fins i tot amb fàrmacs *.

CONTAMINACIÓMicroorganismes (S. aureus, E.Coli, P. auriginosa…)Toxines microbianes ( aflatoxines)Pesticides (p. clorats, p .organofosforats)Agents de fumigació (òxid d'etilè, fosfina)Metalls Tòxics (Pb. Cd, Hg, Ar)

Criteris d’eficàcia de les plantes medicinals (PM)

• Monografies Comissió E• Monografies ESCOP• Monografies OMS• Monografies Comunitàries• Nivells d’evidència científica

26

Seguretat PM

• Dependrà en principi de la qualitat(Identificació correcta, utilització correcta, no contaminació, no adulteració)

• Reaccions adverses

• Interacció amb altres PM o amb fàrmacs

27

28

Nabiu vermellArándano rojo americanoVaccinium macrocarpon

Propietats del Nabiu vermell• Nabiu vermell, Arándano rojo americano,

Cranberry, Vaccinium macrocarpon• Part utilitzada: Fruit en forma de sucs o

comprimits amb proantocianidina Tipus A (PAC) amb capacitat antiadhesiva per a les fímbries de E Coli sobre epiteli urinari

• Acció: Disminució d’un 40% en el nombred’ ITU en dones amb cistitis de repetició, a

dosi de 36 mg de PAC 30 dies per trimestre durant un any

GRAU D’EVIDÈNCIA (Ia)

Risc del Nabiu vermell

• Efectes secundaris: A dosis elevades molèsties gastrointestinals, diarrees

• Precaucions: – Ric en Oxalat càlcic, vigilar pacients formadors

de litiasi renal – Vigilar els pacients que ho utilitzen en sucs i són

DM (aporta glucosa)– Interacció amb anticoagulants y antiagregants

30

31Pericó foradat, HipéricoHypericum perforatum

Propietats de l’Herba de Sant Joan

32

• Hypericum perforatum, “herba de les ferides”, herba de San Juan, St Jhon´s wort

• Part utilitzada:Summitats florides riques en haftodiantronas (hipericina, hiperforina…) flavonoides

• Indicacions: Depressió lleu, moderada (Reducció de les

escales de depressió)GRAU D’EVIDÈNCIA (Ia)

Analgèsic, antiinflamatori i cicatritzant tòpic

33

Risc de l’Herba de SantJoan

• Efectes adversosFotosensibilitzant, dolor abdominal, augment de TA

• Interaccions: Inductor del citocrom P-450Disminució del efecte

digoxina, anticoagulants orals, contraceptius, anticonvulsius, ciclosporina, indinavir)

Increment del efecteIRS (fluoxetina, paroxetina, citalopram…….)Triptans

34Ginkgo Biloba, Ginkgo foliumTanakene®

Propietats del Ginkgo Biloba• Part utilitzada: Fulles dessecades del Ginkgo folium, riques en estructures diterpèniques, ginkgòlids (A,B.C)• Efectes: vasoregulador, antiagregant,

antioxidant.• Indicacions:En la claudicació intermitent G d'evidència (Ia)Millora d'acúfens i vertígens G d'evidència (Ilb)Millora de les habilitats cognitives en Alzheimer i demència vascular G d'evidència(IV)

35

36

Risc del Ginkgo biloba

• Reaccions adversesCefalees, vertígens, HTA, hemorràgies.

InteraccionsAnticoagulants, antiagregants plaquetaris, heparines (risc d'hemorràgia)

Máster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaMáster de plantas medicinales y fitoterapiaConsumo de fitoterapia en pacientes con procesos crónicos

que acuden a consultas de atención primaria

Dra. Adela Martín López

2012

Agradecimiento

• Dedico la presente tesina a todas las personas

que pueden enseñar y, especialmente, a las

que pueden aprender todos los días.

HIPOTESIS HIPOTESIS HIPOTESIS HIPOTESIS PRINCICIPALPRINCICIPALPRINCICIPALPRINCICIPAL

El uso simultaneo de medicación convencional y fitoterapia en procesos crónicos es frecuente existiendo un gran desconocimiento de sus usos e interacciones tanto por el personal sanitario como del propio paciente.

OBJETIVO PRINCIPAL

• CONOCER Y DESCRIBIR EL CONSUMO DE PRODUCTOS DE FITOTERAPIA EN PACIENTES CRONICOS QUE ACUDEN A CONSULTAS DE ATENCIÓN PRIMARIA EN BUSCA DE SU MEDICACIÓN HABITUAL

OBJETIVOS ESPECIFICOS

• CUANTIFICAR EL USO SIMULTÁNEO DE PRODUCTOS DE FITOTERAPIA Y FÁRMACOS EN PACIENTES CON MEDICACIÓN CRÓNICA.

• DESCRIBIR POSIBLES INTERACCIONES ( BASÁNDONOS EN LA LITERATURA) ENTRE SU MEDICACIÓN CRÓNICA Y EL CONSUMO DE FITOTERAPIA

• CONOCER CUÁLES SON LAS CREENCIAS DE ESTA POBLACIÓN EN CUANTO A INOCUIDAD, SEGURIDAD Y NO INTERACCCIÓN DE LA FITOTERAPIA Y SUS FÁRMACOS HABITUALES.

• CONOCER LAS CAUSAS POR LAS QUE EL PACIENTE NO INFORMA DEL USO DE LOS PRODUCTOS DE FITOTERAPIA AL EQUIPO SANITARIO.

METODOLOGIA

• Estudio transversal

• Lugar del estudio; EAP Sardenya centro de atención primaria autogestionado (EBA), en el barrio Horta –Guinardo, área urbana de Barcelona que atiende a 20.000 personas.

• Centro con acreditación de docencia y unidad de investigación, dependiente del “Institut de Investigació Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau”, donde se llevo acabo el estudio de la muestra.

SELECCIÓN DE LA MUESTRA

En el presente estudio se considero paciente crónico, a aquel individuo que presentaba patologías de larga evolución, generalmente comorbilidades y que normalmente utilizaba polifarmacia, acudiendo a su centro de atención primaria en busca de su medicación habitual.

Se valoró una muestra de 200 individuos para que la N fuera una distribución normal.

VARIABLES DE ESTUDIO

• Variables socio-demográficos

Sexo, edad, nacionalidad, nivel cultural, actividad laboral.

• Variables dependientes:

1. Enfermedades crónicas que padecía.

2. Tiempo de evolución de ésta.

3. Tratamiento habitual para esta patología, nombre del fármaco, posología y grado de control.

VARIABLES INDEPEDIENTES

• Uso de fitoterapia: porqué y para qué la toma, frecuencia de la toma, quién le recomendó, donde la adquiere, la percepción del paciente en cuanto a seguridad y efectividad de la PM y de los fármacos.

• Impresión del paciente con respecto a lo que cree que piensa su médico en cuanto a la utilización de PM.

• Utilización y tipos de CAM a los que accede este grupo de población.

• Pregunta al paciente sobre si piensa que el sistema sanitario público debería cubrir las terapias alternativas.

ANALISIS Y RESULTADOS

EDAD media 70 (r: 37-90) años

SEXO Hombre Mujer

86 (43%)114 (57%)

NACIONALIDAD EspañolesOtros

197 (98,5%)3 (1,5%)

NIVEL DE ESTUDIOS Sin estudiosPrimarios incompletosPrimarios completosSecundariosUniversitarios

13 (6,5%)70 (35%)32 (16%)56 (28%)29 (14,5%)

NIVEL OCUPACIONALAnexo

No manual III

Manual IIIIVV

No consta

27(13,5%)21(10,5%)59 (29,5)47(23,5%)31 (15,5%)15 (7,5%)

CARACTERISTICAS DEMOGRAFICAS número ( %)

Patologías por las que los pacientes recibían tratamiento crónico(% pacientes)

N = 200; ud medida porcentual

21,00%

58,50%

29,50%

7,00% 12,00%

30,00%

10,00% 10,00%

38,00%

34,00%

26,50%

3,50%

PAT METABOLICA 117 58,50%

DMI II 42 21,00%

DISLIPEMIA 68 34,00%

HIPERURICEMIA 7 3,50%

PATOLOGIA CARDIOVASCULAR 170 85,00%

HTA 117 58,50%

OTRAS 53 26,50%

Distribución de los fármacos utilizados por los pacientes N = 200; ud medida porcentual

67

4434 29,5 28,5

22 19,5 146

15,5

ANÁLISIS POBLACIÓN CON CONSUMO PMN = 200; ud medida porcentual

NO UTILIZAN PM; 84; 42%

HAN TOMADO; 39; 19%

TOMAN 77; 39%

USO PLANTA MEDICINALES POBLACIÓN A ESTUDIO

UTILIZAN PM 116; 58%

CAUSA TOMA PM

0

20

40

60

80

100

120

Efecto curativo EfectoPreventivo

Placer o gusto Otras

94

30 2811

81,03%

25,86% 24,14%

9,48%

RECOMENDACIÓN USO PM

0

20

40

60

80

100

120

4834

18 10 9 2 13

41,38%29,31%

15,52%8,62% 7,76%

1,72%11,21%

Patologías para que utilizaban las PMsN=116

0

10

20

30

40

50

60

70

6761

28 23 2214 11 11 10 9 8

14

57,76%

52,59%

24,14%19,83%18,97%

12,07%9,48% 9,48% 8,62% 7,76% 6,90%

12,07%

Lugar Adquisición PMsN=116

Herbolario28%

Farmacia22%

Gran Superficie20%

Centro Dietetica12%

Otros18%

Seguridad y Eficacia percibida por los encuestados

FÁRMACOS PLANTAS MEDICINALES

SEGURIDAD

(0 puntos poco seguro, 10

puntos muy seguro)6,2 puntos 7, 2 puntos

EFICACIA

(0 puntos poco eficaz, 10

puntos muy eficaz)8,2 puntos 5,7 puntos

COMUNICACIÓN CON EL PERSONAL SANITARIO

67% NUNCA HA HABLADO DE LA UTILIZACIÓN DE PM CON EL PERSONAL SANITARIO.

¿ PORQUE?40,5% LA TOMA DE PM NO PERJUDICA27,8% NO ES IMPORTANTE COMUNICARLO7,6% SU MEDICO NO LO ENTENDERIA2,5% SU MEDICO LO RECRIMINARIA

1/3 OPINA QUE SU MEDICO ES FAVORABLE A ESTAS PRACTICAS , 1/3 QUE NO Y 1/3 NO OPINA

88,8%PIENSA QUE SU MEDICO DEBERIA TENER CONOCIMIENTO SOBRE FITOTERAPIA

UTILIZACIÓN DE CAMs

70% DE LA POBLACION UTILIZA CAMs

94% GRUPO I, TERAPIAS MÉDICAS ALTERNATIVAS58% GRUPO II, TERAPIAS DE BASE BIOLOGICA28,8% GRUPO III, MANIPULACIÓN Y MÉTODOS BASADOS EN EL CUERPO28% GRUPO IV, TERAPIAS ENERGÉTICAS

15,3% GRUPO V INTERVENCION CUERPO MENTE

81% DE LA POBLACIÓN CREE QUE LA SALUD PUBLICA DEBERIA OFRECER ESTAS TERÁPIAS

CONCLUSIONES• La utilización concomitante de fármacos y PMs es muy

frecuente en nuestro medio.

• Debemos detectar el uso de PMs. Frente a cualquier reacción adversa hay que asegurarse de que no es de las PMs o de su potencial interacción con fármacos.

• La población estudiada presento una alta percepción de seguridad con el uso de PMs.

• La causa mas frecuente de utilización de PM en nuestra población fueron los problemas digestivos

• Se detecta una gran incomunicación entre pacientes y sanitarios en estas practicas.

INDICACIÓ DE FITOTERÀPIA EN GERIATRA

En Processos menors autolimitats, crònicsBuscant aquelles PM que tinguin una evidència

Qualitat, Seguretat, Eficàcia

MEDICINA INTEGRATIVAOn el professional sanitari, coneixedor d’aquestes pràctiques alternatives, sigui capaç de interrogar, indicar, o desaconsellar, per presentar interacció amb la seva medicació habitual.Però per això serà necessari que el personal sanitari es

familiaritzi i aprengui aquesta assignatura mai tractada en les nostres facultats

Direcciones de interés

NCCAM nccam.nih.gov/health

WWW.fitoterapia.net

Fitoterapia Vademécum de prescripciónB Vanaclocha. S Cañigueral

Medicina natural basada en l’evidència (camfic)

60

61

Gracies per la seva atenció!