núm. 221 la marinaNOVEMBRE13ANY XIX

www.lamarinadigital.cat

TEMA DEL MES

Preocupació delsveïns de la Marina:els sense sostre

De la sèrie de problemes de convivèn-cia que ha detectat la Guàrdia Urbanaal nostre barri amb la OperacióMarina, i que ens va comunicar l'AlbertLópez, com a conseller de municipaldel Districte de Sants Montjuic, en elpassat Consell del Barri, hi destaca lapresència de persones sense sostre.D'una banda, ens trobem amb lesqueixes dels veïns sobre l'estançad'individus de procedència romanesa iètnia gitana que recullen la ferralllad'un indret a un altre del barri. D'altrabanda, però, els tenim a ells, els gransdesconeguts tot i que vinsquin a unparell de carrer de nosaltres. Davantde la impossibilitat de poder establircontacte amb ells, hem volgut apro-parnos més a la realitat d'aquelles per-sones, siguin de la procedència quesiguin, que no tenen la sort de podercomptar amb una llar per viure. Enshem traslladat a la Fundació Arrels,una entitat privada que porta 25 anysajudant als sense sostre dels diferentsdistrictes de Barcelona: els hi propor-cionen un llit, menjar, servei de dutxes,i companyia, molta companyia. Pàg.3

L'Associació de Veïns d'Eduard Aunósi el Districte arriben a un acord per fer

front als problemes del 'Mercadillo'Aquests últims mesos

el Mercat d'EduardAunós, conegut popu-

larment amb el nom de'mercadillo', s'ha vist esquit-xat per un procés de regula-rització per part del consis-tori que obligava als seusparadistes a demanar l'altad'autònom. Da-vant d'aixòl'Associació de Veïns enrepresentació de tots elsparadistes afectats s'haposat a treballar per garantirels drets dels seus veïns.Així, ha realitzat diversesreunions amb el Districteper tal d'arribar a un acord.Després de mesos de reu-nions amb el Districte i grà-cies a la seva col·laboraciós'ha pogut resoldre la pro-blemàtica legal dels afec-tats. D'aquesta manera,segons ha confirmat el con-seller municipal dels barrisde la Marina, Albert López,no se'ls exigirà que presen-tin aquesta documentació,tal i com en un inici se'lshavia exigit.Pàg.8

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Novembre 2013MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

Hi ha temes que es tracten de manerarecurrent a les pàgines d'aquesta publi-cació des de fa 20 anys. El dèficit detransport públic i l'anhelada arribada delmetro als nostres barris en on, possible-ment, els exemples més clars, però noels únics.

"Seguretat, civisme i convivència" sóntres paraules que apareixen sovint alsarticles i reportatges que LA MARINApublica cada mes. Per exemple, sempreque es convoca un consell de barri (on esreuneixen entitats, veïns i representantsdel Districte per abordar l'actualitat delterritori) n'hem de fer referència. Sempre,sense excepció, hi ha qui durant aques-tes reunions expressa el seu disgust res-pecte a l'ús incívic d'una plaça o carrer, eldeteriorament de la convivència en unadeterminada zona o la sensació d'inse-guretat que provoca, per exemple, la pre-sència de persones sense sostre.

No estem dient que els barris de laMarina siguin més insegurs i incívics quequalsevol altre de la ciutat -seguramentaquests siguin problemes transversalsarreu del territori-. Però no podem obviarel malestar dels veïns que sovint fan ser-vir les pàgines d'aquesta publicació perdenunciar aquestes problemàtiques.

Precisament aquest va ser un delstemes que va centrar el darrer Consell debarri de la Marina de Port i del PratVermell (vegeu p.3). En aquesta trobadaamb veïns i entitats, el Districte va pre-sentar els resultats de l'anomenada"Operació Marina", liderada per laGuàrdia Urbana. Una de les conclusionsés que efectivament el problema que deforma més generalitzada afecta a tot elterritori té a veure amb la presència, tantde pas com d'estada, de persones sensesostre. La majoria d'aquestes són d'ori-gen romanès i d'ètnia gitana i es despla-cen amb carros de supermercat per reco-llir ferralla. No és nou, fa molts mesosque en parlem. Però com fer-hi front?

La resposta fàcil és evident: "Que elsMossos o la Guàrdia Urbana els facinfora i adéu al problema". Resposta fàcil,però equivocada. Fent això simplementtraslladaríem el problema a una altra lloc.

Ens hem preguntat mai qui sónaquests sense sostre que conviuen tan aprop nostre? Com han arribat a aquestasituació? Per què malviuen com ho fan?Probablement no. Prou tenim amb lespreocupacions que ocupen el nostre diaa dia. Precisament per això hem volgutparlar amb una entitat que sí ho fa: laFundació Arrels. En sabreu més si llegiuel reportatge de la pàgina 3.

Els veïns dels carrers l'AviadorRuiz de Alda i Mare de Déu de Portfa molts mesos que pateixen unespudors nauseabundes procedentsd’una casa habitada per 6 o 7 gos-sos. Els veïns de Mare de Déu dePort 305-309 han fet denuncies altelèfon del civisme, a l'Ajuntament ia Guàrdia Urbana. Aquests últimshan fet fotografies semblants a lapublicada, però malgrat això elsgossos continuen malvivint enunes condicions infectes i produintgrandíssimes molèsties tant alsveïns com als vianants, quesegons comenten alguns testimo-nis, arriben a tenir nàusees.

Seguretat,civisme i

convivènciala marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Raquel Martínez,Martí Molina, Natalia Morales,Sergi Palacios, Meritxell suárez,Sara Torremocha, Miquel Vera,Rafel Vidal, Iiris Vieiros, AraitzPippers

Col·laboradorsFelipe Ayala, BellezaActiva,Julio Baños, David Bellón, JuanBibián, Salvador Cuevas,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz, Guillermo Segador i M.Jesús Valderas

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Montjuïc Poètic

Amb el suport de:

la marina // Novembre 2013 TEMA DEL MES 3

SARA TORREMOCHA

Com convivim els habitants de LaMarina de Port i la Marina del PratVermell? El passat 24 d'octubre,

durant el Consell del Barri, l'Albert López,com a conseller municipal del Districte deSants Montjuïc, va donar a conèixer elsíndexs de seguretat i dificultats de convivèn-cia als barris de La Marina del Port i LaMarina del Prat Vermell a partir dels resul-tats extrets de l'Operació Marina, a càrrecde la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB).

A aquest dispositiu hi participen la Unitatde Suport Diürn (USD), la Unitat Territorialde Sants Montjuïc (UT3) i l'Àrea BàsicaPolicial (ABP). Iniciada el passat gener,l'Operació controla l'espai públic en horaride tarda durant tot l'any, identificant les per-sones sospitoses i disposant equips d'alco-holèmia i drogo test. Aquest pla s'ha mate-rialitzat durant el període de juny a setembredel 2013 en 132 hores de treball delsagents, que en grups de dos, de forma men-sual han explorat 16 espais i han intervingutintensivament a quatre indrets del territori.

A la Marina de Port, s'hi han registrat quei-xes per l'incompliment de l'horari comercialnocturn per part d'establiments dels Jardinsde la Mediterrània, per saltar a l'interior delscentres educatius del CEIP Ramon Casas,l'Escola Seat i l'IES Domènech per jugar afutbol o per l'ús indegut de la pilota per partd'infants i adolescents a la plaça Marina.

A la Marina del Prat Vermell, s'hi ha detec-tat certa continuïtat en l'oferiment de serveissexuals remunerats a Mare de Déu de Port,amb els carrers Motors i Cisell, i l'Equip

Comunitari ha alertat de la venda i consumd'estupefaents a una casa abandonada delcarrer Ferrocarrils Catalans.

Però, sense dubte, el problema que haafectat de forma més generalitzada al terri-tori de La Marina de Port i La Marina delPrat Vermell ha estat la presència, tant depas com d'estada, de persones sense sos-tre. La majoria d'aquestes són d'origenromanès i d'ètnia gitana i es desplacen ambcarros de supermercat per recollir la ferralla.

Un dels principals focus de concentracióés els jardins de la Mediterrània, on va aug-mentar, durant l'estiu, les persones sensesostres establides. Al setembre la presènciad'aquest col·lectiu va minvar però s'hi mantéla relació amb alguns propietaris de bars,que els hi permeten fer ús dels lavabos. Lespersones sense sostre també s'ubiquen alsJardins de Can Ferrero, on tenen l'ajuda demolts veïns que els coneixen, i als de Cal'Alena, on es mostra una dinàmica de rela-ció i autoregulació. Tot i tenir-les molt a prop,les persones sense sostres que conviuen

Viure sense tenir resLa Fundació Arrels analitza la situació de les persones sense

sostre, un dels principals problemes del nostre territori

en el nostre territori se'ns presenten sovintcom total desconeguts. ¿Però què és de lavida d'aquestes persones?

Ens apropem al Districte de Ciutat Vella,exactament al carrer Riereta 24, on es trobala Fundació Arrels, una entitat privada queporta més de 25 anys dedicant-se a l'aten-ció de persones sense llar de la ciutat deBarcelona. "Arrels va néixer l'any 1987 perun grup de voluntaris decidits a lluitar contrala pobresa del moment", ens comenta laOlga Garcia, com a portaveu de l'entitat. Ahores d'ara, la Fundació compta amb 250voluntaris, a més de 3.700 socis que han fetpossible ajudar les més de 8000 personesen el decurs de la seva tasca. L'activitatd'Arrels té major afluència en la zona deCiutat Vella, la Sagrada Família, Sant Martíi el districte de Sants-Montjuïc, amb un pro-mig mensual de 20 persones ateses i 52visites.

La tasca de l'entitat amb els sense sos-tres, s'inicia de la mà de l'equip de carrer,que consta en l'actualitat de 22 voluntaris,

tot i que està en plena ampliació, que estansota d'instrucció d'un coordinador. De formadiària, surten en equips de dos a passejarpels carrers de Barcelona per detectar lapresència de persones que puguin necessi-tar la seva ajuda.

"El primer repte pel voluntari és establir unvincle de confiança; no crec que les perso-nes que no tenen llar no acceptin rebreaquesta ajuda, sinó que els fracassos quehan pogut patir a la vida els crea desconfian-ça, per això és essencial iniciar una conver-sa, trencar el gel", assegura l'Olga. Desprésd'informar-los sobre la tasca, els voluntarisels hi proporcionen alimentació, atenciósanitària i allotjament. "En el seu únic centreobert, Arrels ofereix servei de dutxes i higie-ne, consigna i poder descansar sota un sos-tre", continua la treballadora de la fundació.Per això disposen, a més de les inst-al·lacions a la seu de l'entitat, amb pisos tute-lats i amb 33 places estables d'allotjament ala Llar Pere Barnés, de les quals 20 són con-certades amb l'Ajuntament de Barcelona.

Amb aquesta tasca, s'estableix inevitable-ment un vincle afectiu entre els voluntaris iles persones sense sostres, però el repte dela Fundació és que els usuaris esdevinguinpersones autònomes. "Volem que els ate-sos es sentin com el que són, amos del seupropi procés, nosaltres només els ajudem asuperar les complicacions econòmiques",assegura l'Olga.

Aquest context de crisi generalitzat hacanviat l'estigma de persona sense sostred'anys anteriors. "Amb les dificultats actuals,"la societat ha après que tothom pot ser sus-ceptible a quedar-se al carrer i això hapotenciat el sentiment d'empatia", assegurala treballadora d'Arrels. Davant d'aquestesafirmacions el sentiment de gratitud per latasca que realitza fàcilment aflora, però ellsho tenen clar.

"No pretenem que ens vegin com a salva-dors, perquè ells també ens ajuden, gràciesa les seves aportacions hem crescut ipodem oferir aquesta tasca", conclou la tre-balladora d’Arrels.�

Un dels principals focusde concentració és alsjardins de la Mediterrània

La comunitat gitanaromanesa ha declinat fercap declaració a LA MARINA

ARXIU FUNDACIÓ ARRELS

Un sense sostre, dormint en un banc públic de Barcelona

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Amb els Mossos d’Esquadra, ha millorat la seguretat al barri?

RamónValero

Encarregat

“Porto set anys al barri i conside-ro que la seguretat continua sentla mateixa de sempre”

AntonioSánchez

Comerciant

“Està igual. El dissabte a la nitvan robar a la Granja, la presèn-cia és més aviat testimonial.Potser milloraria si hi haguésmés presència nocturna”

SusanaCernuda

Florista

“Considero que la presènciadels Mossos d’Esuqadra no éssuficient. Els robatoris són cons-tants, sobretot a la gent gran"

CarlesTortosa

Cambrer

“Jo considero que està igual queabans. Amb la presència delsMossos d’Esquadra no observomés seguretat, sobretot de nit”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Novembre 2013OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Per què hem de sortir al carrer?

Hola Mercè Colom (Professora de Literatura catalana a l'INS EmperadorCarles- Sants-). Mira fins on hem arribat, després de set pastorets diferents,2190 dies a l'institut i dos cursos sense fer classe ara em trobo que t'escric peragrair-te tot el que has fet per a mi.

Encara recordo aquell 12 de setembre quan entrava per primer cop a lesportes d'aquest gran centre, diguem que com tots els inicis per algú que totjust abandona la primària no és gens fàcil. El 13 tenia classe de català amb tui recordo que ens vas dir "ja sou grans, ara ja sou a l'institut" i se'm va il·lumi-nar els ulls pensant que em sentia invencible davant del món.

A segon vaig provar sort a sobre de l'escenari, no va ser el millor any, peròvaig reconèixer que els meus mal de caps desapareixien en entrar en aquellacambra d'olor a humitat i fosca que és el teatre. D'aquí guardo una anècdotaamb amor i va ser quan em vaig quedar en blanc enmig d'una intervenció ides de la meva sinceritat vaig dir "Mercè puc tornar a començar?". Tothomreia, però em sentia segur veure't a baix de l'escenari amb el guió a la mà.

Creu-me que per a mi és molt dolorós escriure una carta com aquesta, per-què sento dins meu que has estat més que una professora, una amiga, etsento com part de la meva família -ens retrobaven sempre per Nadal-. Peròespero saber de tu encara que l'Institut ja no ens uneixi.

Gràcies per confiar en mi i ensenyar-me a ser millor persona i responsableamb allò que he fet sempre amb l'admiració que et tinc.

Quan cursava segon d'ESO vas perdre a algú molt important per a tu,recordo que la Laia Chavarria i jo et vam dedicar una carta que vam dipositara la teva guixeta i encara recordo quan entre llàgrimes aquell pati em vasabraçar. Només dues persones a la vida m'han abraçat d'aquesta manera queem fa sentir estimat, ma mare i tu.

La part bona és que ara ens has de deixar a nosaltres cuidar-te a tu, hasarribat a la jubilació i ara tens temps a perseguir els teus somnis aparcats,gaudir dels teus preciosos néts i avorrir-nos amb les teves inacabables anèc-dotes.

Han estat 2190 dies, 52560 hores, 3153600 minuts al teu costat i tot permarcar-me la vida i dur-te sempre al cor. Espero que la gent que has tingut otens sàpiguen veure i reconèixer que has estat molt important per a les nos-tres vides i si no ho fan deixa'm ser jo qui et doni les...

GRÀCIES!

Maria A. Piedra La Marina @

Els nens i les seves pilotes necessiten unespai

El nens que juguen creen una imatge idíl·lica i agradable del barri, sí, peròno ho és tant quan tarda rere tarda, els infants donen amb les seves pilo-tes als vianants que passegen. Això passa sobretot a la plaça de LaMarina, més d'un cop els he dit alguna cossa als nens, la majoria ho fansense voler, així que crec que potser la millor solució seria habilitar unespai, una pista o un petit camp de futbol per a què els nens hi juguin, enel cas que això no sigui possible, podrien obrir els patis dels col·legis perquè jugui allà a les tardes.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Man Hoh Tang Sants @

Moha Quesada La Marina @

Al final beca si o beca no?

Primer se'ns va dir que s'enduririen les condicions per obtenir una becaErasmus per estudiar a Europa, després el govern espanyol ha dit que ellno pagarà la seva part per falta de pressupost (100 euros que se sumenals 100 que paga la UE a cada estudiant) als estudiants que ja tinguinalgun altre tipus de beca. Més tard es va dir que sí... al final les famílies iels estudiants acabarem boixos, enviar un fill a estudiar fora costa moltsdiners, i és una despesa que cal planificar, amb aquestes voltes i girs quefa el govern és impossible organitzar-se.

Joana Falqué La Marina @

El passeig dels bassals

Hi ha un problema que es repeteix constantment, i que no sembla queningú tingui intenció de solucionar. Es tracta dels bassals que es creencada cop que plou davant les parades de bus del passeig de la Zona

Franca. Aquests són provocats pels problemes en el pavimentat de l'avin-guda, que té sots en els que s'hi estanca l'aigua si cauen quatre gotes.Voldria demanar a les autoritats del districte que ho solucionin, no crec quesigui tant difícil posar una mica de paviment i millorar l'absorció dels clave-guerams si questa és la causa.

la marina // Novembre 2013 OPINIÓ 5

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Recentment s'ha celebrat la 4ª edició del 48h OpenHouse BCN. Es tracta de mostrar al públic l'interior demés de 150 edificis, només es requereix la teva pre-

sència i suportar la cua sense gastar un duro. Els guiesvoluntaris, en molts casos els mateixos arquitectes, t'expli-quen com ha estat concebut el projecte, quines funcions iamb quines solucions. És una gran iniciativa que ve de l'es-tranger, tanmateix, si el veiem amb ironia, quan nosaltressiguem estranger també tindrem aquestes iniciatives.

Us recomano aquests dos dies per a l'any vinent. Traieutemps d'on sigui per gaudir d'aquests edificis que semprehem observat amb admiració sense entendre bé per què:l'arquitectura és art. I tant ens omple de goig admirar edificiscom contemplar una obra de Velázquez.

Ara bé, alhora que observem els edificis bonics hem defer-ho també amb els quals no ho són, o en tot cas no tenenaparença de ser-ho; amb els que no estan construïts i hau-rien d'estar i al contrari els que haurien de ser destruïts.Vegem els seus habitants. Parlem d'urbanisme, del totumrevolutum que conforma l'espai en què vivim. El senyor mar-quès té el seu espai digne, fem que el treballador ho tinguitambé. Això també és art però un altre art, l'art de pensar.

Dos cops a l'any revivim el debat dels horaris a lanostra vida diària motivat per l'adequació a l'horad'estiu o hivern. La darrera, a final d’aquest mes

d’octubre. Les motivacions polítiques del franquisme perhomologar-se a l'horari dels països de l'eix (Alemanya iItàlia) i allunyar-se dels rellotges dels països del nostrevoltant, el més lògic per la geografia, no ajuden a fer undebat serè, sense passions.

Cada cop sentim més veus que parlen de la conve-niència d'homologar els nostres horaris amb els veïnseuropeus, per millorar la nostra competitivitat. Però uncanvi d'aquestes dimensions demana molts consensos,acords en matèria laboral, d'oci, mitjans de comunicació,costums... I polítics.

En aquest punt l'oci té un paper clau, perquè, compodem pretendre que les empreses modifiquin horaris siel prime time de tv segueix situant-se a les 22:00h? I elfutbol, l'esport espectacle, a excepció de les competi-cions europees, funciona amb horaris de nit o matinada...

Si no abordem canvis radicals en els nostres compor-tament, difícilment, el debat dels horaris laborals noseran més que una quimera.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Persones, compromís idrets socials

ABD som una associació de pro-fessionals i persones voluntàriesque vàrem néixer als anys vui-

tanta davant del drama social que vasuposar l'arribada de l'heroïna.Després de tres dècades d'història enl'acció social, desenvolupem 70 progra-mes i serveis d'atenció a la gent gran,persones dependents, dones quepateixen violència, infants en risc, per-sones drogodependents o que viuenamb el VIH/Sida, entre d'altres.

La nostra trajectòria és la història delconvenciment de què una societat queminimitza i eradica l'exclusió és unasocietat on val la pena viure. Aquestobjectiu ens ha guiat i ens guia per noabandonar el camí traçat en temps decrisis, com els actuals. És la nostracaixa de resistència: fer molt amb moltpoc amb qualitat, ètica, eficiència i sos-tenibilitat. La caixa d'ABD no estàbuida. Tres components indispensablesla fan avançar: persones, compromís idrets socials.

A ABD ens mouen les persones.Quan algú arriba a l'entitat, no veiemnomés el problema o la situació concre-ta, sinó que ens fixem i treballem en elseu entorn. Tenim una mirada àmplia ala realitat social que ens permet incidiren la família, l'escola, el metge, peròtambé en els veïns i veïnes del barri, enles altres entitats i en les institucions.En definitiva, volem vincular la personaa la vida del territori, però sense oblidarque també cal treballar en aquest terri-tori per donar-li oportunitats de futur.

En aquest sentit, busquemsempre vincular la ciutadania alnostre treball diari. Sabem quequan una persona participa d'al-gun dels nostres programespateix un canvi i ja no veu la rea-litat social de la mateixa manera.Només per això ja val la penaerigir-nos com a plataforma queuneix les sinergies del màximnombre de persones i organitza-cions possibles, sobretot d'aque-lles que expressen el seu com-promís a través de l'acció volun-tària. Algú que s'apropa percol·laborar amb col·lectius ambespecials dificultats és una per-sona viva, inquieta, queinterpel·la directament la realitat ila seva pròpia vida per donarnoves respostes, més comunità-ries i inclusives.

I perquè totes les noves res-postes tinguin una incidència realen la societat hem de donar veuels que no tenen veu. A ABDcreiem en la nostra capacitat,com a entitat del Tercer SectorSocial, de defensar i fer valer elsdrets socials i les responsabilitats de laciutadania.

Temps com els actuals posen enperill cada dia les conquestes en sani-tat, educació, benestar social. Peraquest motiu la nostra caixa de resis-tència està més plena que mai perseguir avançant pel camí marcat. Estàal costat dels més vulnerables, donar

un cop de mà per seguir tirant enda-vant i enfortir la nostra societat perquèaquesta esdevingui més justa, solidàriai compromesa no entén de crisis oretallades. Ara més que mai, la crisi noens atura!

ABD - Associació Benestar iDesenvolupament

M'he aixecat molt ràpid…volia veureclarejar. Asseure'm i esperar. És unaespera gratificant…perquè saps que

malgrat tot…la gran bola de foc apareixeràpel mateix lloc que ahir i abans-d'ahir...Confesso, bé si prefereixen un altre terme,declaro o manifesto…que em produeix unplaer extraordinari i em proporciona unacalma infinita assistir a aquest espectacle. Nosempre he estat conscient…ni en tots elsmoments, ho reconec ,hi ha moments que lidono les gràcies a la vida per rebre aquestregal i poder contemplar-ho, suposo que sil'ànima camina perduda , no ho veu i sobre-tot no ho sent així… la llum... potser... no ensarriba…

Avui no obstant després d'una nit inquieta imoguda… el clarejar… m'ha proporcionat lameravellosa esperança que avui pot ser ungran dia… Regaré els clavells que li donencolor a la meva finestra… i prendré aire …buscaré una cançó que desperti alegria almeu cos i aniré a buscar… allò que ahir vaigperdré …"

Aquest novembre calorós la columna es faun collage amb records de l'ahir. Té ganesd'hibernar..però el clima no la deixa...

"A dónde irán los besos que guardadosque no damos, dónde se va ese abrazo

sino llegas nunca a darloDónde irán tantas cosas..."La tardor..nostalgia...i on és el GENERO

HUMANO?...

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Als 15 anys, Adèle (Adèle Exarchopoulos)no té dubtes que una noia ha de sortir ambnois. Així que quan una nit coneix i s'ena-

mora sense esperar-ho d'Emma (Léa Serdoux),una jove amb el cabell blau, els seus sentimentsi la seva identitat es tornaran confusos, i la sevaatracció per una dona, que comença a descobrir-li el desig i el camí a la maduresa, sotmetrà aAdèle a una sèrie de judicis per part de familiarsi amics... Adaptació de la novel·la gràfica "Blue",de Julie Maroh. Un íntim estudi de personatgesmarcats per les escenes de sexe lèsbic mésexplícites dels últims temps. El resultat remou lesemocions i la controvèrsia.

Kechiche, el director, explica aquesta històriaamb desarmant veritat. Filma les escenes de sexeamb una autentica insòlita , tot és plaent o doloro-sa real. I ens descobreix a una actriu estranya imeravellosa .La guanyadora de la Palma d'Or d'a-quest 2013 confereix a més als seus personatgesd'un alè humà, no manipulat, gairebé polit i lliure.

Més enllà del sexe, el film presenta i desenvolu-pa un argument amb seguretat, fent que t'identifi-quis amb els personatges, al mateix temps queens permet descobrir o insinuar postures socialssobre la relació entre les joves. La càmera estàdirigida d'una manera espectacular, bellamentrodada. Una de les grans obres del que portemd'aquest 2013, La vida de Adèle de França.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

la marina // Novembre 2013SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Novembre:un mes per descansar

i fer neteja a fons

El novembre és un mes en què vede gust quedar-se a casa, des-cansar, llegir, fer més còmode la

llar... La raó és que comença a arribarel fred i el nostre organisme semblapreparar-se per una letargia hivernalen què no podem caure. No cal lluitarcontra aquesta situació.

Com sempre diem, és bo escoltar alcos perquè ens sol explicar moltescoses, i ara necessita descans perpreparar-se abans de l'hivern. Pertant, baixem tant com sigui possible elritme accelerat del dia a dia i ajudemal nostre organisme amb una neteja afons i molta nutrició.

Una bona neteja cada a canvi d'es-tació és indispensable. Millor si direc-tament exfoliem la pell per eliminar lescapes de cèl·lules mortes i aquesteszones dures que han aparegut com aconseqüència de l'ús de les sandàliesa l'estiu i que es resisteixen a desapa-rèixer dels nostres talons i la plantadels peus. Molt de compte amb elscolzes i els genolls, també podenhaver engrossit i estar endurits i secs.És una reacció natural: quan la pell esdeshidrata es protegeix aplicant méscapes de pell sobre aquesta zona per-què l'aigua no s'evapori. El resultat?Pell seca, ulls de poll i durícies.

Utilitza a la dutxa una esponja vege-tal exfoliant o el guant de crin i utilitzaalgun cosmètic exfoliant corporal.Segurament necessitaràs fer servir lallima o la pedra tosca a les zones mésresistents, o anar a un centre d'estèti-ca per realitzar un peeling en profundi-tat. És el millor moment. Sempre diemque no cal exfoliar-se molt per no eli-minar la capa protectora de la pell(capa hidrolipídica), però si en algunmoment és indispensable, aquestmoment ha arribat.

Podeu llegir més consells al web:www.bellezaactiva.com

Arribar azero

Zero noves infeccions pel VIH. Zerodiscriminació. Zero morts relacio-nades amb la sida" Aquest és lema

per a commemorar l'1 de desembre elDia mundial de la SIDA, considerant-locom una fita a assolir al 2015.

L'1 de desembre de 1981 es va diag-nosticat el primer cas de sida. Des de lla-vors, més de 25 milions de persones hanmort per aquesta pandèmia. Malgrat elmajor accés al món sanitari de les perso-nes, de la promoció del diagnòstic pre-coç i de la teràpia antiretroviral d'alta efi-càcia, continua sent una epidèmia que al2005 se'n va endur 3 milions de vides.

La sida, Síndrome d'Immunodeficièn-cia Adquirida és l'esta d'infecció pel VIH(Virus d'Immunodeficiència Humana),virus que ataca al sistema immune deles persones, el debilita i les fa més vul-nerables. Es parla de SIDA quan lainfecció pel VIH ha causat baixos nivellsen les defenses i apareixen les infec-cions oportunistes que poden compro-metre la vida.

Podem aturar el pas de VIH a SIDA ocontrolar la SIDA amb el tractament anti-retroviral i per això és important ladetecció precoç del VIH i poder avaluar itractarelsnous casos.

Aquesta prova es fa en sang i es mirao bé el virus o bé els anticossos que esfan enfront del virus i s'hauria de ferdavant de qualsevol pràctica de res. Peraquesta prova les persones es podenadreçar al seu metge o infermer onrebran el consell de com i quan realitzarla prova.

Recordem, per acabar, que el llaç ver-mell ha esdevingut el símbol per a mani-festar la solidaritat amb les personesque tenen la infecció per VIH i amb elsque hi conviuen.�

L'1 de desembreposa't un llaç vermell!

la marina // Novembre 2013 ACTUALITAT 7

SARA TORREMOCHA

El 24 d'octubre, a partir de les set dela tarda es va celebrar el Conselldel barri de la Marina del Port i la

Marina del Prat Vermell al centre cívicPepitaCasanellas. L'acte va ser presiditper Jordi Martí, com a regidor del distric-te de Sants- Montjuïc, el Sergi Sarri, coma conseller tècnic i l'Albert López, com aconseller de Barri GMD CiU.

La taula va comptar també amb elFrancesc Boix, en la seva funció de vice-president del Consell del barri de laMarina de Port, i amb el Jordi Cortés, elseu homòleg en el Consell del barri de laMarina del Prat Vermell. A part d'aquestcàrrec, ambdós representen alhora laAVV del Plus Ultra i d'Eduard Aunós, delsque són presidents respectivament.

Jordi Martí es va dedicar a fer una breurepassada pels punts més rellevants delPla d'Actuació de Barri, incloent tant lesremodelacions que s'estan duent a termea l'actualitat com les que es preveuen ques'executin en aquests darrers mesos del2013. En aquesta enumeració trobem,entre altres les remodelacions delsJardins de Ca l'Alena, el projecte delpoliesportiu de Sant Cristòfol i les obresdel sector de Can Clos, amb la polèmicaobertura del carrer Diligències. En aquestaspecte, el regidor va expressar la volun-tat del districte d'incorporar les queixesdels veïns al projecte inicial, assegurant

que "comprenen les seves pors, motiva-des en part per la manca d'informació".Això sí, ràpidament va voler aclarir que"projecte no va ser ideat en aquell man-dat", relegant la responsabilitat del pla alsseus antecessors.

Després del parlament de Jordi Martí, elmicròfon va estar per l'Albert López, coma conseller de Barri GMD CiU, que vaabordar el punt sobre la seguretat i la pre-venció al barri. Nodrint-se de les dadesoferides per la Guàrdia Urbana, l'Albert vaesmentar els problemes de convivènciaque els mateixos veïns havien denunciata aquestes forces de seguretat. Entre lesqueixes esmentades es fa referència al'incivisme dels qui no respecten l'horaricomercial o dels qui consumeixen alcoholen l'espai públic. A més, hi ha veïns quedenuncien la presència continuada d'indi-vidus de procedència romanesa dedicatsa la recollida de ferralla.

A part d'aquests problemes de convi-vència, l'Albert va volgut exaltar la tascade la Guàrdia Urbana com a vetllador dela seguretat ciutadana del Barri de laMarina de Port i de la Marina del PratVermell. La lloança de l'Albert López dedi-cada a la Guàrdia Urbana va aixecar elsveïns. Lluny del reconeixement del conse-ller, els veïns presents van manifestar quees senten "totalment oblidats per laGuàrdia Urbana i pels Mossos d'Es-qua-dra". "No es passegen pels nostres

carrers, ni tan sols es dignen a baixar delscotxes si els necessites", comenta unassistent. "Jo vaig trucar insistentmentuna nit a la Guàrdia Urbana, però ningúva respondre a la trucada", afegeix unaaltra veïna. Davant d'aquest panorama untercer veí conclou "està clar que quan elsnecessites no hi són".

D'altra banda, els veïns han denunciat

la precària xarxa de transports del barri,que a més de no comptar metro, té man-cances en el servei d'autobusos, com esva intentar pal·liar amb l'augment de ser-veis de la línia 13. Entre les demandesveïnals hi ha més oferta en equipamentsesportius, sistemes de prevenció de laseguretat ciutadana i resolució dels pro-blemes de convivència.�

El Consell del Barri reuneixdesenes de protestes del veïnat

Imatge del darrer Consell de Barri

RAQUEL M. MARTÍNEZ

IRIS VIEIROS

No és nou el descontentament veïnalque estan provocant les obres deremodelació de Can Clos, iniciades

al setembre. Una queixa amb 200 signatu-res dirigida a la Conselleria del Districte hasigut el fet que ha posat en evidència elmalestar dels veïns. En ella han reclamatmodificacions dels plànols de reforma, jaque creuen que porten més inconvenientsque millores. Davant això, què opina laRegidoria?

Ens traslladem a la seu del districte perparlar amb el conseller Albert López.Després de mostrar alguns dels plànols de

les innovacions urbanes, com les delcarrer de la Pedrera del Mussol o de lesDiligències, l'Albert ha explicat que l'objec-tiu de les reformes és la millora de l'espaipúblic de la barriada i la reducció de laseva sectorialització. En concret, les obrespretenen reformar la via pública, queactualment es troba deteriorada; millorarel paviment, les escombraries i l'enllume-nat; així com augmentar la connectivitatinterna de Can Clos, permetent accedir aedificis on avui en dia és impossible pelsserveis d'emergència.

Respecte a la protesta de què no es vainformar als veïns sobre el projecte, l'Albert

diu que es van fer tres Consells deBarri; tres Comissions deSeguiment; i una reunió informativaamb la Comissió de Seguiment de laLlei de Barris de la Vinya, Can Closi Plus Ultra. A més de tres reunionsobertes amb els veïns de Can Clos."Qui no es va informar és perquè nova voler", afirma.

Pel que fa a la queixa del possibleincrement del vandalisme a la zonaa causa de les obres, l'Albert asse-gura que a "llocs diàfans i clars onaccedeix la gent, difícilment hi hauràdrogues. Incivisme? Com a totarreu. Per què hauria d'augmentaramb les reformes si el que es pre-tén, precisament, és obrir carrers,posar més i nou enllumenat i fer méstransitable en general el barri?".

La polèmica és tal que, pràctica-ment, veïns i districte es trobenenfrontats i, tot i que ja han arribat aalgun acord, la tensió es mantélatent. S’han d’eliminar.�

Polèmica entre el districte i elsveïns per les obres de Can Clos

Els plànols del projecte a Can Clos

Des de la Conselleria es recolzen aquestesreformes per reduir la sectorialització del barri

la marina // Novembre 2013ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

>> Les idees de ‘Súmate’arriben a la MarinaManolo Ortega i Eduardo Reyes, vice-president i president de l'associacióSúmate, van presentar el 7 de novembrea la Biblioteca Candel les raons per lesquals creuen en la independència deCatalunya tot i sentir-se espanyols. Elsponents afirmen que "no deixaran de serespanyols encara que s'aconsegueixi laindependència de Catalunya". Expliquenque viuen aquí i se senten d'aquí, i novolen desaprofitar l'ocasió de viuremillor. Un sentiment que, segons ells, témolta gent d’origen espanyol.

>> Les entitats reclamenlocals adequatsDiferents entitats han reclamant quees crei una Ateneu (o Hotel d’Entitats )per tal de tirar endavant les seves tas-ques i desenvolupar l’associacionismeal barri i donar cobertura al màxim deprojectes culturals. “La manca delocals ens pot fer desaparèixer”, asse-guren les entitats afectades, que tenenpor que sense entitats culturals el barri“mori” i es converteixi en un d’aquellsanomenats dormitori.

>> La TIAF farà la sevaJornada pròximamentLa Taula d'Infància, d'Adolescència iFamílies La Marina realitzarà les sevesproperes Jornades els dies 21, 22 i 23de novembre de 2013. Constarà dediverses activitats i tallers, on en podemdestacar un Taller de treball en grupsobre les Competències dels Pares, oun Taller de Conferències de GrupFamiliar, entre d'altres. La Taulad'Infància, Ado-lescència i Família ésuna entitat que busca, per sobre de tot,el benestar dels infants del barri, mitjan-çant l'educació, la salut, els serveissocials, la seguretat i la comunicació.

breus

EVA ALBIOL

El Mercat d'Edu-ard Aunós,conegut popu-

larment amb el nom deMercadillo té una histò-ria de 27 anys. Quanes va constituir, l'As-sociació de Veïns delbarridisposava d'untotal de 20 paradesque van anar adjudi-cant als veïns que hodemanaven partint dediferents criteris: "Jo notreballava, tenia dosnens i aleshores el pre-sident de l'Associacióem va donar una para-da", explica RosaCortés, paradista delMercat des de la sevafundació. Al llarg d'aquests anys moltes d'a-questes parades s'han donat de baixa senseque ningú les hagi reclamat fins al punt queactualment l'AVV d'Eduard Aunós noméscompta amb 8 parades mentre que les 12restants han passat a ser de l'Ajuntament .

Més enllà del nombre de parades, des defa uns mesos el conflicte dels paradistes giraal voltant d'una nova exigència per part delconsistori: "Ens diuen que estem realitzantuna activitat de venda i que hem de presen-tar l'alta d'autònom", afirmaRosa Cortés.Finsal moment, aquests paradistes han pagat elque es coneix com a Impost d'ActivitatsEconòmiques (IAE), un impost que formapart del sistema tributari espanyol i quegrava de forma directa la realització de qual-sevol tipus d'activitat econòmica. Adiferènciad'altres impostos, el seu import és constant,independentment del balanç de l'activitat iels paradistes d'Eduard Aunós paguenaquest tribut en proporció als metres quetenen de parada. En poc temps, la preocu-pació entre els paradistes s'ha anat estenenti és que com comenta la Rosa, "sí que rea-litzem una activitat de venda, però només la

fem els diumenges de 9.00h a 14.30h inomés tenim parada en aquest mercat, adiferència de la resta de paradistes que mun-ten la parada en altres mercats la resta dedies de la setmana".

El cas de la Rosa Cortés no és l'únic, peraquest motiu, davant del procés de regularit-zació de les parades del mercat, l'AVVs'haposat a treballar i ha realitzat diverses reu-nions amb el Districte de Sants-Montjuïc pertal d'arribar a un acord. "En total hem realitzatquatre reunions. A més, hem contractat ungestor que està treballant amb nosaltres perposar fi al problema", explica el president,Jordi Cortés. Després de setmanes de lluita,el passat 30 d'octubre es va celebrar l'últimareunió on hi van assistir el gerent del Districte,Francesc Jiménez i Gusi; la consellera muni-cipal de Comerç, Núria Izquierdo; el consellermunicipal dels barris de la Marina, AlbertLópez; el gestor contractat pels paradistes; eldirector d'aquesta publicació, Juan AntonioReyes en qualitat de mediador i quatre delsseus representants."El nostre gestor va expli-car que segons la Llei de reforma de les pen-sions d'agost de 2011 els paradistes no estan

obligats a cotitzar a la Seguretat Social sem-pre que el seu nivell de facturació no superiels 9.000 euros anuals", explica JordiCortés.Arran d'aquesta darrera reunió, elDistricte es va veure obligat a buscar unasolució: "Vam consultar uns dubtes legals alrespecte i, efectivament, fins a uns ingressosdeterminats no és exigible donar-se d'alta a laSeguretat Social com autònom, i aquestsparadistes estarien inclosos en aquest supò-sit", confirma el conseller Albert López. Pertant, segons López: "No se'ls exigirà que pre-sentin aquesta documentació, tal i com en uninici havíem exigit". Aquesta no ha estat l'úni-ca bona notícia per als paradistes. I és que elconseller del Districte als nostres barris expli-ca: "Des de fa anys la llei només exigeixl'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) aempreses que facturen més d'un milió d'eu-ros l'any. Per tant, el més segur és queaquests paradistes no estiguin obligats a tri-butar aquest impost"

Reestructuració del Mercat Un dels punts que també es van tractar a lareunió del passat 30 d'octubre gira al voltantd'una nova reestructuració del Mercatd'Eduard Aunós, que inclouria un canvi d'ubi-cació de les parades i un control sobreaquestes a fi d'evitar "males pràctiques". "Uncop regularitzades aquestes situacions i ambla millora del control de les parades, hem detreballar conjuntament amb els paradistesper buscar una possible alternativa a la ubi-cació actual dins del barri de la Marina", expli-ca Albert López. I és que la ubicació actualdel Mercat està creant alguns problemes aempreses que tenen un horari de treball con-tinu de dilluns a diumenge: "Hi ha molts vehi-cles dels paradistes que envaeixen les vore-res, i tant el Districte com els paradistesestem d'acord que cal dignificar aquest mer-cat", afirma López. Així, des del Districte i desde l'Associació de Veïns d'Eduard Aunóss'està treballant conjuntament per trobar unnou espai per al mercat que faciliti la feina alsparadistes, als clients d'aquest mercat i albarri de la Marina.�

Els problemes del ‘Mercadillo’d’Eduard Aunós, en vies de solucióDesprés de mesos de reunions amb el districte, per fi s’han resolt elsdubtes legals d’alguns paradistes. Ara cal estudiar el canvi d’ubicació

Imatge d’arxiu del ‘Mercadillo’

la marina // Novembre 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLM

Ja ho tenim tot apunt per a qued'aquí a pocs

dies el barri de LaMarina de Portil·lumini els seuscarrers amb elsllums de Nadal, totdesitjant un bonambient durantaquestes festes ianimin les compresnadalenques alscomerços del nostrebarri. Enguany, grà-cies al recolzamentde la Consellera deComerç del DistricteSants-Montjuïc, laSra. Núria Izquierdo,els comerciantscompten amb elsuport econòmic dela Conselleria deComerç del Depar-tament de PromocióEconòmica del'Ajuntament; amb lapreuada aportacióeconòmica dels co-merços associats iestabliments col·la-boradors, que any rere any, s'esforcen perguarnir el barri; i amb la petita recaptaresultant de la venda de participacions deloteria de Nadal.

Els carrers amb il·luminació són: AltsForns, Mare de Déu de Port, Aviador Ruizde Alda, Mineria, Aviador Franco, Mare deDéu de Port i Foneria.�

365.cafè -1365.cafè -4

Admón. Loteria 137 CostaAlimentación Ruiz

Art i DecoracióAsesoria Empresarial Anna

Mª MadridAutoescola Zona F

Ballester Perruquers UnisexBar Restaurant La Masia

Bayot-Collado, S.L.Bricolage Zona Franca

Bugaderia-Tintoreria MariCafè i Més

Carnisseria AngelCeller Peña

Centre d' Infermeria iPodologia

Cermasa, S.L.Charcuteria Santy

Comercial Alvarez SCPCondis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

ElectroutletEscola Bressol El gall i la

gallinaEspai per Vestir

(Confecciones Ray)Estanc de la Zona FrancaEstanco y Papelería Lage

Exit Dona Home iComplements

Farmacia CuscóFarmacia Forns-Giró

Fotosistema

I.T.C. SystemIcali, Correduria de Seguros

Joyeria LuraKia A. R. Motors

La patatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsMacarro, materiales de construc-

ciónMacMobles Zona Franca

MacMobles Zona Franca-2Món Animal

Muebles El CisneMultiòptiques Josa

Pa de CarpesProyecta

Quiosc El AbueloRellotgeria-Joieria Ramon Carné

Talleres J.F.Talleres Pérez Alonso

Tocineria Charcuteria Plus UltraToldos Duran

Tucerrajeria.comVista Òptica

Wala

Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Mare de Déu de Port, 379-381Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª

Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EAlts Forns, 61Mare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15Minería, 17 bga. 2

Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Alts Forns, 78Mare de Déu de Port, 355, local

Pg. Zona Franca, 200

Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72Mare de Déu de Port, 337

Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179

Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4aEnergía, 10, b.Ferrocarrils Catalans, 87-89

Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Foneria, 23Energia, 7Aviador Ruiz de Alda, 8Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

Tornen els llums deNadal al barri

Un any més, l'Associació deComerciant torna a vendre parti-cipacions per al Sorteig de

Nadal de la Loteria Nacional que escelebrarà el dia 22 de Desembre de2013. Amb la il·lusió de repartir moltasort al barri, el número d'aquest any ésel 52.365. Es poden adquirir participa-cions als comerços associats i pernomés 3€ la participació.

Tenim participacionsdel Sorteig de Nadal

de la LoteriaNacional

Si teniu un comerç i us voleuposar al dia, us interessaràaquesta eina informàtica que

facilita la gestió diària, el control devendes, de compres, clients, proveï-dors i molt més. Si esteu interessats,contacteu amb l'Associació deComerciants que pròximament es rea-litzarà un curs d'iniciació a l'ACCES.Per a més informació: al telèfon93.421.23.86 o al correu electrònic:a.c.lamarina@gmail.com

Curs d'iniciació al'ACCES per aComerciants

Durant el passat mes d'octubre, laJunta Directiva de l'Associacióde Comerciants la Marina va

mantenir una reunió amb el Sr. JordiMartí, Regidor de Sants-Montjuïc i laSra. Núria Izquierdo, Consellera deComerç de Sants-Montjuïc. A la reunióes van informar d'alguns dels projectesque l'Associació està preparant i,també, es van exposar les actualsinquietuds dels nostres associats.Ambdues personalitats van mostrar elseu interès en les preocupacions delscomerciants, reconeixent les horesbaixes que pateix el comerç de proxi-mitat i traslladant un missatge encorat-jador i tranquil·litzador als associats,així com, el seu màxim suport a les ini-ciatives i projectes de l'Associació deComerciants de la Marina.

La directiva del’ACLM es reuneix

amb els regidors deSants-Montjuïc

Les tradicionals llums deNadal tornaran a donarun toc de color i màgia

als nostres carrers

la marina // Novembre 2013PÀGINES ESPECIALS10

ONA NOVA, una entitat de dones que valluitar pel pels drets de dones de la Marinaamb il·lusió i compromís amb el territori

Ona Nova, va sorgir a l'estiu del1998 per iniciativa de 3 dones, laDori, la Pilar i l'Ana, vinculades per-

sonalment i professionalment al barri, ambl'objectiu de treballar pel benestar de lesdones de la Marina; "volíem que les donestinguessin un espai propi, per informar-se,formar-se, relacionar-se entre elles i acti-var-se en l'àmbit laboral". Vam iniciar elnostre camí al Centre Cívic La Cadena, al1999 amb un munt d'activitats per a lesdones i pels nens i nenes, ja que volíemfer sensibilització sobre la violència degènere, des de la infància, és per això quevam dissenyar un projecte sobre els DretsHumans amb les escoles de primària delbarri. Paral·lelament fèiem xerrades,exposicions, activitats lúdiques, sortides,conscienciant a les dones del barri de lesseves capacitats i oportunitats que tenencom dones.

Ona Nova va participar des del seucomençament en la unitat de la Uniód'Entitat com estratègia de cohesió territo-rial de tots els barris, ajudant a les diferentsassociacions membres a entendre quesense la unitat i complicitat de tots i totesno seria possible aconseguir el bé comúdel territori i el benestar de tots els barris.De fet, la Pilar Ruiz va ser la seva presi-denta l'any 2001 convertint-se així en la pri-mera dona que assumia aquest càrrec.

A partir del 2002 ens vam associar a laPlataforma d'Empreses d'Inserció deCatalunya, AIRES, per iniciar la línia d'in-serció sociolaboral amb el col·lectiu dedones, posant en marxa un projecte moltinnovador "Un cop de mà": volíem acollir icontractar a dones del barri de tota la vidao nouvingudes sense formació i amb expe-

riència en tasques de neteja i atenció a lespersones, tasques que ja feien dintre delseu entorn familiar però dintre de l'econo-mia submergida, és a dir, sense seguretatsocial, sense atur ni vacances. Tantmateixvam fer una línia de mediació laboral entremoltes de les dones nouvingudes, però"sense papers", que venien derivades deles diferents parròquies del Districte, a lesque posaven en contacte amb personesparticulars que necessitaven un servei d'a-tenció domiciliaria, donant-los un suportpersonal. Tota aquesta tasca de mediacióla vam poder fer gràcies al suport fona-mentalment de la parròquia del Port i deCàritas. Les activitats es multiplicaven,cada vegada més ens donaven que esta-va tot per fer i les iniciatives i els projectessortien com una resposta a les diferentsnecessitats que veien al nostre entorn. Deles Estrelles Altas, ens vam marxar al barride Can Clos continuant la tasca de reivin-

dicació de l'Igualtat de gènere. En aquestespai vam impulsar el primer númerod'"Ona de Paper", una publicació bimen-sual amb perspectiva de gènere, comptantamb el nostre amic Paco Candel i ambcol·laboradors/es que participaven deforma desinteressada.

En la línia de dinamitzar al col·lectiu dedones i de cohesionar les diferents entitatsdel barri, vam fer el Primer Homenatge ales dones més representatives de les dife-rents Associacions de Veïns, pel seu tre-ball i esforç personal dintre de les sevesentitats. El 2005 ens vam plantejar unanova àrea de treball: la inserció sociolabo-ral a través del comerç de proximitat, ambla inauguració de l'espai "Cafè i més": unforn de pa i cafeteria, però també un espaide trobada i de promoció cultural i laboralde la dona. Un any més tard, vam obrir lacafeteria de la Biblioteca Francesc Candel.Els dos espais van servir com un dispositiud'inserció sociolaboral per a les dones delbarri cap al mercat ordinari.

Però, amb l'arribada de la crisi econòmi-ca ens vam veure obligades a fer un rea-justament, com la majoria d'entitats petitesdel nostre barri. Malgrat això l'experiènciad'Ona Nova ha sigut molt enriquidora iaprofito per afirmar que sense el suportmutu no podrem aconseguir els reptesque tenim com a persones, com a dones icom a barri. I no vull oblidar-me de totesaquestes persones, entitats i institucions,que al llarg de la nostra trajectòria, hanestat donant-nos suport per continuar tre-ballant per la igualtat de gènere. Moltesgràcies de tot cor.

ANA MONTOROPresidenta d'Ona Nova

FRANCINA VILARegidora de Dona de

l’Ajuntament deBarcelona

La violència envers les dones és un delsfenòmens més transversals de la nostrasocietat i que adopta múltiples formes. Es

pot manifestar en l'àmbit de la parella, peròtambé en l'àmbit familiar, en l'àmbit laboral, enl'assetjament sexual i per raó de sexe, l'explota-ció sexual, entre moltes altres formes. I trista-ment, és una de les primeres causes de morta-litat entre les dones.

La nostra ciutat ha fet els darrers anys unaaposta ferma en l'abordatge de la lluita contrala violència vers les dones. Des de l'Ajun-tament, i des de la Regidora de Dona i DretsCivils concretament, creiem que la violènciaenvers les dones és un fenomen estructural,que adopta múltiples formes que requereixenrespostes específiques i diverses però senseoblidar que està profundament arrelada a lanostra societat, i que si no incidim en aquestesestructures socials, la violència envers lesdones no desapareixerà. La resposta que s'hade donar ha de ser integral, que impliqui totsels sistemes com els serveis socials, salut, cos-sos de seguretat, Justícia, educació, habitatge, ique actuïn de forma coordinada. Com aAjuntament ens comprometem a treballar pereradicar-la juntament amb la col·laboració de lasocietat civil i la resta d'entitats i institucions, i aseguir treballant per construir una nova culturaon les relacions es basin en la igualtat i el res-pecte. Seguirem endavant fins assolir unasocietat més igualitària, formada per dones ihomes lliures, i una societat lliure de violènciavers les dones. Només amb el treball de totsfarem possible una societat que garanteixi laigualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Destinarem tots els recursos necessaris perabordar-lo des de respostes específiques idiverses: la transversalitat, la coordinació i lacooperació interinstitucional i interdepartamen-tal; la integralitat; la participació i corresponsabi-lització; l'accessibilitat la proximitat en les inter-vencions contra la violència vers les dones, totcontemplant la diversitat dels col·lectius feme-nins de Barcelona, la qualitat de la resposta, elconeixement de la realitat, i la millora del conei-xement de serveis.

La violència envers les dones no desaparei-xerà fins que com a societat civil deixem deveure-la com un fet inherent a la nostra socie-tat. És necessari promoure un canvi de mentali-tats que faci que el maltractament contra lesdones sigui impensable, i situï el discurs en ladignitat, el respecte i la llibertat.

El proper dia 20 de novembre, l'Ajuntamentcommemora el Dia Internacional per a l'elimina-ció de la violència envers les dones amb l'actede lliurament del VIII Premi 25 i que té la finali-tat de donar suport a aquelles iniciatives queduen a terme les associacions, entitats i grupsper fer de Barcelona una ciutat lliure de violèn-cia vers les dones. Aquest any comptarem ambla participació de Kathrin Bolkovav, investigado-ra policial americana que va denunciar casosde tràfic sexual durant la guerra dels Balcans.

900 900 120Línia d’atenció a les dones en

situació de violència

Acte Institucional: Lectura del Manifest Institucional. Acteimpulsat de manera interinstitucional perl'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Catalàde les Dones i la Diputació de Barcelona.Dia 25, a les 12 h. a la Plaça Sant Jaume

Teatre:Espectacle: 'Instanteatre' Dia 25, a laFàbrica de Creació Fabra i Coats25 de novembre: Dia Internacional Contrala Violència de Gènere: Teatre "Precoz"Dia 25, al Centre Cultural Albareda

Cursa: Cursa "Mujeres que corren" Diu-menge 20, a les 10h, al Club NatacióAtlètic-Barceloneta

Cinema i projeccions: Acte de lliurament del VIII Premi 25 denovembre 2013 A les 18:30 h a laFilmoteca de Catalunya, amb la projeccióde la pel·lícula The Whistleblower (La ver-dad oculta), de Larysa KondrackiCicle de Cinema 'La força del talent': Vídeopromocional 'La fuente de las mujeres' Elspropers 21, 22 i 23 d'octubre es projectaràla pel·lícula als Cinemes Alexandra. Duessessions diàries: a les 19:45 i a les 22:15

Exposicions:Exposició amb motiu del Dia Internacionalper a l'eliminació de la violència envers lesdones. Del 12 al 28 de noviembre, alCentre Cívic les CortsExposició 'Com fer parlar uns llavis closos'.Del 31 d'octubre al 29 de noviembre, alCentre Cívic NavasExposició: 'La representació dels cossosde les Dones'. Del 5 al 25 de noviembre, alCentre Cívic Sagrada Família"Muses" 2n Cicle de Dones Creadores a laFarinera: Exposició 'Dones'. Del 21 al 30de noviembre, al Centre Cultural laFarinera del Clot

L’agenda

la marina // Novembre 2013 CULTURA 11

RAQUEL M. MARTÍNEZ

La festa va començar a les 18h, amb ungrup d'animació que va convidar lacanalla a cantar i ballar durant una

bona estona. Més tard, a tres quarts de set,va ser el torn de la Gemma i la Núria, de laCasa dels Colors, i de la Gemma i la Carola,de la Casa del Rellotge i directores del cen-tre Pepita Casanellas, de pujar a l'escenari.Les organitzadores i dinamitzadores del Jocdel Fantasma i de la festa van ser les enca-rregades d'entregar els premis. Cap a les19h, els diables de Port van encarregar-sede cremar la falla del fantasma de l'any pas-sat amb tot un espectacle de focs. Per aca-bar, es van repartir castanyes calentes.

El més emocionant del vespre va ser l'en-trega de premis. Els guanyadors del con-curs de dibuix van ser l'Amanda RuizBelmonte, de P5 de l'escola Seat, la MariaCampoi, de 1r de l'escola Ramón Casas i elDaniel Marco de 2n, de la mateixa escola.Tots tres van rebre un lot de capses decolors i ceres. El fantasma més votat i mas-cota de l'any que ve és el de Daniel Marco.A la Recerca del Fantasma, la classificacióva ser molt ajustada. Els quatre segons pre-mis van ser per a "The best winners" (78punts), "Los 4 fantásticos" (78 pts), "Losbuscadores de fantasmas" (79 pts) i "Elscaça-fantasmes" (79 pts), que van rebre unreproductor ràdio. Els guanyadors, "Loscazafantasmas" (84 pts) van obtenir unatauleta digital. Va ser el fantasma qui vaanunciar-los. També van rebre regals elsdiables i els artistes de la Zona Franca, coma agraïment per la feina.

Aquesta edició del Joc del Fantasma haestat molt exitosa. Al concurs de dibuix hanparticipat 496 infants de 8 escoles del barri i116 votants; gran increment respecte els162 participants de l'any passat. A laRecerca, gairebé s'han duplicat els partici-

pants, amb el rècord de 229 nens i 69equips (l'any passat van ser 39). També hapujat la participació a l'activitat del Castelldel Fantasma: per la ludoteca La Casa delsColors han passat uns 83 infants. La Núria,organitzadora, comentava que el climabenèvol d'enguany ha ajudat a l'èxit del Joc.

El Submarí, a la Recerca del FantasmaDins del Joc del Fanstasma, una de les acti-vitats amb més èxit és sens dubte la tradi-cional Recerca del Fantasma. Durant tota lasetmana lectiva fins al passat 30 d'octubre,diversos grups de canalla del barri compe-teixen per ser els que trobin més fantasmes.Es tracta de grups de cinc nois i noies de 8a 14 anys, acompanyats normalment d'unadult responsable (monitors en el cas del

Submarí). Aquests grups recorren elscarrers del barri buscant la imatge del fan-tasma d'enguany als aparadors de diversesbotigues.

L'activitat, a més d'incentivar la competiti-vitat, dóna a conèixer molts indrets del barri.Cada cop que troben un fantasma, els nenshan d'apuntar el seu codi, el nom de l'esta-bliment on es troba, i la direcció del lloc. Així,estan aprenent constantment els noms delscarrers, les botigues que hi ha, etc. Els noisi noies s'esforcen per trobar el màxim núme-ro de fantasmes (treballen la competitivitat) ia més canvien la rutina a què estan acostu-mats i coneixen millor el lloc on viuen. Aixího valoren els monitors, que tot i arribar can-sats de córrer pel barri amb els petits, tambégaudeixen de l'activitat.�

La festa de la Castanyadaacomiada el Joc del Fantasma

CEM: Programad'activitats de

novembreORIOL GRANADOS

Apartir d'aquest mes i fins al 21 dedesembre podeu visitar a la salapolivalent de la Biblioteca Fran-

cesc Candel l'exposició El transportcol·lectiu als barris de La Marina, unamostra realitzada conjuntament ambaquesta biblioteca que mostra, amb unaimportant selecció d'imatges, com s'haanat solucionant un dels greus proble-mes que han tingut sempre els barris dela Marina, tan aïllats de la ciutat. El tram-via i els autobusos com a protagonistes,amb una aproximació al mateix procés ala muntanya de Montjuïc.

En el context d'aquesta exposició haestat programada pel dijous dia 28 denovembre a les 19 h a la mateixa salapolivalent de la Biblioteca, la xerrada: DeCan Tunis a Montjuïc. Una historia de lostransportes de la Marina. A càrrec deRicard Fernández, historiador i granconeixedor i especialista en la temàtica.

L'exposició L'Art del ferro. Esculturesde Benito Maín, organitzada pel CEM ila Biblioteca Candel, ha estat prorrogadafins el mes de desembre per l'interès quehan mostrat totes les persones que l'hanvisitat fins ara i per tal de donar-li mésdifusió. Això ofereix l'oportunitat depoder mantenir una conversa ambBenito Maín, l'autor d'aquestes merave-lloses obres d'art. La sessió està fixadapel dilluns dia 18 de novembre a les 19hores a la Biblioteca Francesc Candel.

Finalment, i dins les activitats progra-mades pels centres d'estudis deBarcelona i coordinada per l'InstitutRamon Muntaner en commemoració deltricentenari del 1714, el diumenge dia 24de novembre es farà la passejada: Lanova fortificació borbònica de Barcelona.Una visita al Castell de Montjuïc. El llocde trobada: davant del Castell deMontjuïc. Hora: 11 hores del matí.�

EVA ALBIOL

L'obra de Salvador Espriu va ser laprotagonista d'una emocionant vetlla-da poètica musical organitzada pel

Diari LA MARINA i Sants-Montjuïc Ràdio102.5FM juntament amb el grup MontjuïcPoètic amb motiu del centenari del seu nai-xement. L'acte, que es va celebrar a laBiblioteca Francesc Candel el passat 29d'octubre va comptar amb la intervenció deMaruja Abat, Glòria Bosch, Àngela Bueso,Mara Carbajo, Salva García, JuanGascueña, Juan Linares, Nicanor López,

Paco Pascual i Glòria Salvador. Tots ellsvan encisar als més de 40 assistents a tra-vés de poesies com El caminant, Les can-çons d'Ariadna ,Cançó del matí o Cançó decapvespre, entre d'altres. En l'apartat musi-cal, la melodia de Josep Gascueña amb laseva guitarra i MijaelBello amb la flauta tra-vessera van acabar d'elevar l'ambient màgicde la vetllada.

A més, a l'acte s'hi van sumar el professorde català i història de l'I.E.S, Dr. JosepFabra, i el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, que malgrat no poder

assistir personalment va fer arribar unesparaules d'agraïment i suport per la iniciati-va: "En nom meu i de tot el Districte, agrairla tasca que Montjuïc Poètic i l'Associació

de Mitjans de Comunicació Local feu a LaMarina i a tot Sants-Montjuïc i desitjar-vosuna molt bona vetllada".

Salvador Espriu és considerat un delsescriptors catalans més significatius delsegle XX. Guardonat amb diversos premis itraduït a nombrosos idiomes, va tenir unaalta implicació amb la llengua i la culturacatalana , amb l'objectiu de "salvar-nos elsmots". Espriu és també el creador de Sinera- anagrama d'Arenys - un dels mites de refe-rència de la literatura catalana. Es peraquest motiu que tant l'AMCL com MontjuïcPoètic no han volgut donar l'esquena aaquesta entrega. A més, aquesta publicacióinclourà cada mes una cita de l'obrad'Espriu ( Veure Pàg.2) escollida pels inte-grants del Grup Montjuïc Poètic.�

Emocionant homenatgea Salvador Espriu

Imatge de l’acte a la Biblioteca

Imatges de la festa de la Castanyada

FOTOS RAFEL VIDAL

RAFEL VIDAL

la marina // Novembre 2013AGENDA12 // www.lamarinadigital.cat

La plataforma deconsulta del

Suport TIC a labiblioteca

Francesc Candel

La Biblioteca Francesc Candelcompta amb un servei d'atencióvirtual relacional amb les TIC

(Tecnologies de la Informació i laComunicació)

Aquesta plataforma s'ofereix perresoldre els dubtes dels usuarissobre diferents qüestions relaciona-des amb els Espais Multimèdia, ialtres dubtes sobre l'ús de les novestecnologies a les biblioteques.

Aquesta plataforma informativaestà estructurada en tres apartatsprincipals:

Preguntes més freqüents. Es podentrobar les respostes a les preguntesmés freqüents, així com enllaçosd'interès relacionats amb els EspaisMultimèdia.Formulari de consulta. A través d'unformulari, els usuaris tenen l'opcióde fer consultes al personal desuport tècnic de cada biblioteca, queaclarirà els seus dubtes.Caixa Twitter. La caixa Twitter de laplataforma informa dels cursos i ser-veis relacionats amb l'EspaiMultimèdia, i la trobareu enllaçada

amb l'etiqueta #espaismultimèdiaTambé recordeu que tots els

dimecres i divendres podeu resoldreels vostres dubtes de manera pre-sencial fent consultes al personal deSuport informàtic, que estaràdisponible de 17 a 20h.

El far

NATÀLIA MORALES

"M'és més fàcil donar cops demartell que parlar", ambaquestes simpàtiques paraules

començava l'entrevista amb Benito Maín,artesà i artista, veí del barri i president del'Agrupació d'Artistes de la Marina. Moltestimat per tots, aquest mes la BibliotecaFrancesc Candel i els seus amics i fami-liars, han volgut rendir-li un homenatgeper tal de fer-li saber com d'orgullososestan d'ell i com d’agraïts li estem tots elsveïns de la Marina per la seva gran tasca.

Quan va començar a moure's al mónde la forja?Et puc dir que el ferro ho he tractat des deben petit. Vaig estar 19 anys treballantamb pagesos, i més tard vaig començaren un taller agrícola, de fusteria i "carrete-ría". De totes maneres, el treball que jorealitzo ja no ho fa tanta gent. S'ha de néi-xer amb això, i tenir un bon lloc on poderrealitzar-ho.

A més del ferro, domina alguna altratècnica?No tinc dificultat per fer les coses, sempreque aquestes m'agradin i estiguin dinsdels coneixements que jo abasto. Puc tre-ballar la pedra, a petita escala o la fusta,que tampoc m'espanta. Em dedicava a fercarros, i aquests estan fets de ferro i fusta,per la qual cosa domino la tècnica delsdos materials.

Quin procés segueix per crear una deles seves obres?Quan em poso a crear una obra, si lameva ment no és capaç de veure-la aca-bada, intento tenir almenys una idea decom serà. Al principi faig un esbós o undibuix, per tenir un concepte del que vaig

a fer, no es pot començar a picar un ferrosense haver pensat abans el que volsrepresentar. De totes maneres, de vega-des surt millor del que tenies pensat.

Actualment, la seva obra està exposa-da a la Biblioteca Francesc Candel. Haexposat les seves creacions al públicen més llocs? Al barri, he fet diverses exposicions ambl'Associació d'Artistes. Fora de la Marina,vaig exposar aquest any i l'any passat alFestival Internacional Forja Viva, que escelebra al Museu Marítim. El resultat vaser molt bo, però com el museu abastamoltes coses, solament vam poder expo-sar tres dies. És molt interessant de veureperquè exposen ferrers de diferents llocsd'Europa. Les obres exposades són dequalitat, ni millors ni pitjors que les de laBiblioteca, sinó d'un estil similar.

Al barri és un veí molt volgut per totsper la seva amabilitat i col·laboració enactes com la Cavalcada de Reis,Carnestoltes… Per què li agradacol·laborar?Vaig arribar al barri l'1 de novembre de1969. Des de llavors sempre he col·labo-rat amb el que se m'ha permès. Vaig tre-ballar a la SEAT 42, i sempre he compagi-nat el meu treball amb les meves aficions. L'ideal seria que col·laboréssim tots amb

el barri, però mai ha estat així. A mi m'haagradat fer-ho des de petit, crec quemereix la pena si l'objectiu és bo. Semprehe estat involucrat en les activitats d'a-quest barri. Sense anar més lluny, aques-ta mateixa tarda anem a fer unes pecesper donar vida al pessebre que es muntacada any per Nadal.

Amb quina activitat gaudeix més aju-dant?A mi em sembla bé tot, no tinc predileccióper res. L'important és fer les coses quepretenguis fer de la millor manera quepuguis, és la meva manera de pensar.

Com es va sentir el dia del seu home-natge?Va ser tota una sorpresa, no m'esperavaalguna cosa així per res. Tot això estàsent molt emocionant per a mi. Només depensar-ho ja m'emociono.

Com definiria vostè el barri?Últimament el barri s'ha degradat bastant,però sempre dic que encara perdura elque és bo. Jo estic orgullós del barri en elqual visc i de la seva gent, mai he tingutproblemes amb ningú. Pegues les pottenir qualsevol lloc.

Què li va semblar la proposta delRegidor Jordi Martí i Galbis, de teniruna escultura seva al barri?Em va semblar una molt bona idea, ja quesuposa la valoració del treball artesanal.De fet, tenim ja una idea per al barri. Elpunt negatiu d'això és que el valor quetenen aquestes coses se surten fora de lanormalitat, i no voldria que es gastés unagran quantitat amb el projecte. Amb dinerstot es pot desenvolupar, però tindré sem-pre en compte el valor econòmic. Tindréuna entrevista amb ell per tractar el tema.Es poden fer coses molt boniques.�

ENTREVISTA A: Benito MaínArtista i veí de la Marina

"Seria ideal que totscol·laboréssim amb el barri"

"M’expressomillor a cops demartell que no pasparlant"

“ ESCULTURA

L’artista Benito Maín (a l’esquerra) rep una placa d’homenatge de part del regidordel Districte, Jordi Martí

AUTOR

la marina // Novembre 2013 CULTURA 13

AG

END

A

Dijous 21 de novembre a les 19hXerrada: L'electricitat a règin: idees per estal-viar a casaA càrrec de Núria Pejó de la Fàbrica del sol

Dijous, 28 de novembre a les 19 hXerrada: De Can Tunis a MontjuïcUna històriadelstransports de la Marina. Acàrrec de Ricard Fernández, historiador

>> Infantils

Dimecres, 20 de novembre, a les 18hLletrapetita: "La carretera bona"Contes i activitats per infants sobre educació-viàriaActivitatemmarcadadins el Dia Mundial de lesVíctimes de Trànsit. Hi haurà un obsequi per a tot-selsparticipantsA càrrec de: Fundació Mutual de Conductors iEquipViari de la Guàrdia UrbanaA partir de 4 anys

Dimecres, 27 de novembre, a les 18hLlibres a escena: 'Llibrecadabra'El MàgicJaïr ha trobat una pila de llibres a lesgolfes i ha descobert que estanplens de màgiaVeniu a descobrir amb ell les històries i elsperso-natges que s'hi amaguenPetit espectacle de màgia amb llibresA càrrec de: MàgicJaïr

>> Adults

Fins al 21 de desembreExposició: 'El transportcol·lectiualsbarris de laMarina' Retrospectiva històricadelstransportscol·lectiu-salsbarris de la Marina des delsprimerstram-viesfins a l'actualitatOrganitza: Centre d'EstudisMontjuïc i BibliotecaFrancesc CandelCol.labora: PatrimoniHistòric i cultural de TMB

Dimecres, 13 de novembre a les 18.30hXerrada: ''Coneix les oportunitats en el sectordel lleure"A càrrec del Puntd'Informació JuvenilDins la campanya "Treballar a l'hivern", vine iinforma't dels requisits, la formació i les oferteslaborals en el sector del lleure a l'hivern. Xerradaa càrrec d' ACELLEC (Associació Catalanad'Empreses del lleure, l'Educació i la Cultura)*Per poder participar a les activitats cal apuntar-se prèviamentmitjançant: www.bcn.cat/treball opreguntar al Puntd'informació Juvenil del barri odistricte

Dilluns, 18 de novembre a les 19hParlemamb Benito Maín, l'artista del ferroEn motiu de l'exposició que acull la bibliotecaFrancesc Candel

la marina // Novembre 2013ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

JORDI GISPERT

Després de la desaparició consecuti-va de dues proves que tenienMontjuïc com a símbol o epicentre,

la muntanya havia quedat orfe de curses,de pràctiques i de clubs. La SetmanaCatalana de Ciclisme, desapareguda el2005 i l'Escalada a Montjuïc, amb unadarrera edició celebrada el 2007, duesproves que van durar 42 anys gràcies al'esforç organitzatiu de l'Esport CiclistaBarcelona, són ara ja història. Del seurelleu encara no se n'ha ni parlat, però unprimer intent de revitalitzar l'esport sobreles dues rodes al barri i al districte és jades de fa dos anys una palpable realitat.

Marina Bikes va sorgir l'any 2011 de lavoluntat de 4 amics que mai no haviencompetit, però que ja feia temps que des-tinaven bona part del seu oci a sortir enbicicleta. Es va registrar com a associaciósense ànim de lucre, amb suport i seusocial al mateix edifici de la Uniód'Entitats, al carrer Mare de Déu de Port363, i seguint els requisits legals reque-rits, ha passat a consolidar-se amb eltemps com un club més de la immensafamília del ciclisme català i de la sevaFederació. És ara, amb un teixit de socisconsolidat, que es planteja el seu primergran repte; l'organització d'una prova decara al proper any que recorri tota la mun-tanya de Montjuïc per camins de terra.Les possibilitats d'engegar el projecteperò, dependran, com és lògic en un clubtan petit, de les condicions econòmiques.L'acord amb la Guàrdia Urbana pel tràn-sit, amb l'Ajuntament per tenir-ho tot enregla, i amb voluntaris pel treball in situ és

fàcilment assolible, així com un punt d'as-sistència mèdica d'alguna entitat que hicol·labori. El que costarà diners sí o sí sónels dorsals, els xips, els avituallaments…Cal veure quants i com, però el més pro-bable és que l'entitat necessiti una de lesdues vies d'ajuda externa imprescindiblesper assolir l'empresa: o bé patrocinis, o béuna subvenció de l'Ajuntament, que maino serà senzilla en època de crisi.

L'entitat compta actualment amb uns 35socis que paguen una quota anual de 15euros. Com qualsevol club necessita una

estructura amb junta directiva que figura,però que al cap i a la fi, com passa sem-pre en aquests casos, es reuneix com pot,de mitjana una vegada al mes, i treballacom pot i amb qui pot, des de casa, a lafeina, a través del mòbil… No hi ha hora-ris ni obligacions, simplement un compro-mís voluntari amb l'esport que progressi-vament ja ha anat fent créixer la massasocial, gairebé tota del barri. Ara per ara,els diners que es recapten es destinenbàsicament a la configuració d'un noumallot que els socis reben de manera gra-

tuïta. Enguany torna a canviar-se, perquètots puguin vestir igual, amb una bonaroba i amb una marca d'identitat. I d'altrabanda, les quatre despeses de logística, ialgun imprevist que pugui sorgir de laseva presència a la vida del barri, lògica inecessària d'altra banda. Marina Bikesés present en dinars, trobades d'entitats,festes populars com el carnaval, i tambéen la Festa Major, una celebració en quèha contribuït els darrers anys amb l'orga-nització d'una pedalada popular pels nos-tres barris.

Més enllà d'això però, i com els altresclubs de la ciutat de Barcelona començantpel més antic i de més tradició, el ClubCiclista Horta, l'entitat de La Marina exis-teix per dinamitzar l'activitat dels seusassociats i també de persones de fora. Ésen aquest sentit que fonamenta el seu diaa dia en sortides ciclistes. Amb el tempss'han creat dos grups, un de més nivell, iun altre per la gent que no vol fer tantsquilòmetres o que no vol arribar tan tard.El primer acostuma a quedar cada diu-menge a les 7 del matí a la Plaça de laMarina. El segon no ho fa tan aviat, iacostuma també a trobar-se algun dissab-te. S'hi desenvolupen un grapat de rutes,tant per Collserola com per altres indrets,més enfora. Es fomenta també, d'altrabanda, la participació en competicions detota mena i pedalades populars. Demoment, això sí, totes de muntanya,encara que en projecte i en esbós aldocument fundacional del club, es deixentotes les portes obertes a passar, quan espugui, també a difondre i practicar elciclisme de carretera. �

Marina Bikes: el nom del ciclisme al barriL'organització d'una cursa pròpia a Montjuïc és el repte més imminent d'aquesta entitat

Imatge d’una pedalada organitzada per Marina Bikes

MARINA BIKES

la marina // Novembre 2013 COMUNICACIÓ 15

MIQUEL VERA

El maig d'aquest any, ladirecció de l'Associació deMitjans de Comunicació

Local (AMCL), l'ens sense ànimde lucre que tira endavantaquesta publicació i SantsMontjuïc Ràdio, la seva emissoragermana, va decidir que caliarenovar completament l’ofertamultimèdia. Va ser llavors quanes van posar en contacte ambl'Aran i en Man Hoh per tirarendavant la vital tasca de posar al'ordre del dia els webs del diari ide la radio. Tal com ens explicael propi Man Hoh, la idea va ser"partir de zero, crear unes websque s'adaptessin a uns mitjansamb tradició al barri segons lesnecessitats dels seus usuaris,lectors i oients". El resultat finalno podria ser millor, en pocsmesos la presencia a les xarxessocials de La Marina i de SantsMontjuïc Ràdio s'han disparat,les visites a les seves noveswebs ha crescut un 300% i cen-tenars de persones ja s'ha des-carregat les seves Apps per aSmartphones.

A l'hora de repartir els mèritsd'aquest salt qualitatiu que hapermès millor la imatge del barriamb uns mitjans digitals propismoderns i eficaços cal destacarel treball incansable d'AranComín, el cap de multimèdia del'AMCL. Ell ha estructurat lesnoves webs, que ofereixen ungran nombre de possibilitats ques'aniran aprofitant gradualment. Ara perara, ja és possible veure algunes progra-mes de Sants Montjuïc Ràdio enStreaming a través de web cam coml'Xtrems o el Freqüència Prohibida,segons Comín, "el projecte és que elswebs es vagin millorant amb noves capa-citats a mesura que hi hagi necessitats iprojectes que les impulsin, el que tenimara és la base, imagineu-vos fins a onpodem arribar!".

L'objectiu final d'aquest procés constantde millora és fer que les webs dels mitjansde l'AMCL es converteixin en eines útilsper la vida al barri de Sants, Montjuïc, la

Els mitjans de l'AMCLrenoven la seva oferta online

Marina i la Zona Franca, on s'hi puguintrobar mapes, telèfons d'interès, informa-cions d'última hora o un espai on els veïnsi puguin penjar les seves queixes.

És en aquest camp on el diari La Marinatindrà un paper destacat, l'encarregada del'edició on-line del mensual de la Marina,la Raquel M. Martínez no fa ni un més ques'ha incorporat a la versió web de la publi-cació per potenciar-la al màxim. "La webde la Marina és el gran repte del 25è ani-versari de la publicació, a portal disposemd'espai il·limitat i de capacitat per retrans-metre actes en directe amb contingutspropis que s'actualitzin constantment, dia

a dia" tot i això Martínez ens reconeix quecaldrà que els redactors s'adaptin aaquesta nova manera de funcionar, peròes mostra molt il·lusionada; "És elmoment d'innovar, de treballar ràpid i desorprendre els lectors de tota la vida i ferque se n’afegeixin de nous".

Un element que també ha suposat unagran millora per la repercussió dels mitjansde l'AMCL ha estat l'augment de la pre-sència del diari La Marina i de SM Ràdio ales xarxes socials, sobretot a Facebook,que ha permès una major proximitat ambles inquietuds reals dels veïns, les veïnesi els comerciants del districte.�

Els darrers mesos, el diari La Marina i Sants Montjuïc Ràdio hanestrenat web, pàgina de Facebook i aplicacions per mòbil. Parlem

amb els seus creadors sobre el salt qualitatiu que ha suposatEls perfils

Té 20 anys i des de fauns mesos està molt lligata l'AMCL; dirigeix i pre-senta el programa revela-ció d'aquesta temporada,el "No hi ha qui t'aguanti",a més troba temps pertirar endavant la revista"Young Catalunya" i éscap de màrqueting deldiari La Marina i de SantsMontjuïc Ràdio

Man Hoh Tang

Ha estat l'última en incor-porar-se als mitjans del'AMCL. Està estudiantprimer curs de periodismea la UAB, però ja és l'en-carregada d'un repte pro-fessional de primera mag-nitud, com és el de con-vertir La Marina Digital enel mitjà de referència ‘on-line’ del districte deSants-Montjuïc

Raquel M. Martínez

El nou director de contin-guts multimèdia del'AMCL, té gairebé 18anys i ja està embarcaten múltiples projectes decomunicació a les ràdioslocals de Matadepera,Begur i del districte deSants-Montjuïc. També hacreat l'aplicació dels mit-jans de l'associació aixícom les seves webs

Aran Comín

D’esquerra a dreta: Man Hoh Tang, Raquel M. Martínez i Aran Comín

la marina // Octubre 2013PUBLICITAT16 // www.lamarinadigital.cat