- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 98 · novembre '15 viucornella@elginjoledicions.com

'LA LLUNA EN UN COVE', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - PASQUAL FERRY, PREVI IVÀ AL MILLOR

HISTORIETISTA - UNA VISITA DIFERENT AL MUSEU AGBAR - EL 10È ANIVERSARI DEL PARC ESPORTIU

Vine a celebrar el 10è aniversari del PELL

Una tarda amb... Chambao, que actua a l'Auditori de Cornellà

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 98, NOVEMBRE DE 2015

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

“A VEURE, AIXÒ ON VA?”

Amb el seu jersei multicolor i la desimboltura, el petit podria sortir en un anunci de detergent ben arrebossat de fang. Està esperant un bus a

Badalona amb el seu pare un diumenge al matí. La resta assistim a una classe pràctica de civisme.

—A veure, això [un mocador] on va?

—[El nano mira un avi, dubta i es decideix a anar a la paperera. Intervé l’home gran]. El tens molt ben educat.

—A mi —respon el pare de la criatura— els pares em van ensenyar a no llençar res a terra, a tenir respecte pels altres. Té dos anys i mig i intento que ho faci ara perquè de gran ho tingui com a hàbit. Però costa molt ensenyar-lo perquè es despista amb facilitat.

—Nano, quan hagis de llençar alguna cosa ho has de fer a la paperera. Allò es diu –pa-pe-re-ra —intervé una senyora gran.

El nano està encantat amb el pare i quan aquest li pre-gunta com l’estima, respon amb un uaa!! El petit té una gran base per a ser un bon ciutadà a tot arreu: d’aquells que van al gimnàs i no deixen l’ampolla buida als ves-tuaris; que no llençarà l’embolcall del xiclet a terra o la llauna a la platja; que reparteix la brossa en funció dels contenidors de reciclatge...

El metro és com un parc d’atraccions per als incívics. Fa temps m’hi vaig trobar un paio sense samarreta i amb la música amb volum de concert. Per acabar-ho d’adobar, també interpretava la cançó, és clar, sense dicció ni cap criteri. A les escales mecàniques hi ha qui desconeix aquella norma no escrita que l’esquerra és per a qui té pressa, i molts es moriran sense haver cedit el seu seient a persones grans, lesionades, embarassa-des... De fet, el mateix dia de la classe pràctica de civis-me a Badalona vaig veure com una mare col·locava la ����������������� ��������� �������������� ��������lliure. A dues passes un avi estava dempeus, aferrat a la barra i amb el mànec de la maleta a la mà.

���� ���� ���� � � ����� ���� ��� ����� � ��� ���mataria en certs moments pel que fan, però no puc tenir una actitud revengista. Sé quin és el meu pa-per”, explica un altre pare, l’Ivan, l’endemà. És consci-���� ���������� ������������������������ ��������tu més o per replicar els altres. Tampoc es posarà a cridar-les durant els seus partits de tennis amb exigències irreals ������� �������������������������������������������������������������������������������������������� �����

ÍNDEX

L’última actuació de Chambao abans de treure el seu nou disc la propera primavera serà a l’Auditori de Corne-llà. En aquesta entrevista amb Viu Cornellà María del Mar Rodríguez, Lamari, ens parla de la seva trajectò-��������������� ���������������������de Chambao serà el seu recopilatori 10 Años Around The World, però és possible que hi hagi alguna sorpresa més...

5.Una tarda amb... CHAMBAO, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

ENTRADA ANTICIPADA: 15 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 €

GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 13 €

28 de novembre a les 21.00 h

Chambao

A L ’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 20 €

Una insòlita i excepcional barreja de música, dansa, cant, humor i teatre, sense necessitat de la paraula.

22 de novembre a les 19.00 h

The FunamviolistasAmb motiu del seu desè aniversari, el grup presenta ‘10 años Around the world’.

5

VIU

COR

NELL

À

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Li demano perdó perquè l’entre-vista dura tres minuts més del �������� �� ��� ���� ����� �����

això és perquè ara n’hi ha una altra”, respon, a l’altra línia del telèfon, Ma-ría del Mar Rodríguez Carnero, Lamari (Màlaga, 1975), cantant de Chambao. � ���� �������� ��� ����� ��� ��� ��������per a veure que és senzilla i que, al contrari que altres amb menys fama i reconeixement, viu amb els peus a terra. A la primavera traurà el seu nou disc. Abans, el 28 de novembre a l’Au-ditori de Cornellà, acabarà la gira del seu recopilatori d’èxits 10 Años Around The World.

—Les teves lletres sempre han estat ������������������������ �����������������optimistes. Series capaç de cantar so-bre quelcom en què no creguessis?Suposo que no. La veritat és que mai m’he trobat en aquesta tessitura. Em sembla una mica contradictori cantar alguna cosa que no et creus.

—Però hi ha molts cantants que sí que ho fan. Però m’estàs entrevistant a mi [riu]. Veig una mica estrany cantar alguna cosa en què no hi crec. Per a mi ha de ser quel-com que m’hagi fotut; enamorat; desil-lusionat; il·lusionat... Alguna cosa que tingui a veure amb el que pensi, cregui o senti de la vida. La meva resposta és no [riem]. Suposo que no ho faré.

—La música és cantar sobre alguna cosa que t’hagi descol·locat per a descol·locar els altres?Jo faig música perquè m’agrada, però quan n’estic fent tampoc em poso a bus-���������� �������� ����������������� ������� �� � ��� ���� ����� ���� � ��� ������surti del tot i no es quedi a mitges. Ni tan sols rumio sobre a qui va destinat. No

faig cançons per encàrrec. Quan escric una cançó o en trio les d’un disc o un re-pertori de concert ho faig perquè és quel-com que vull explicar i em val la pena.

—Sobretot és pragmatisme, senzillesa i instint? ���������� ������ ������� �������!��� �de donar-li forma a allò que està a punt de sortir, trucant-te gairebé a la porta.

—Hi ha alguna cançó d’aquelles que passen més desapercebudes per al públic que t’hauria agradat incloure al recopilatori 10 Años Around The World? Sí, sobretot del disc 2012 [Chambao]

perquè, pel que sigui, no s’ha escoltat "� ����#$�������!����������$������� -sin cançons com Desde mi balcón, que m’encanta i em va sortir a la primera, així, tal qual. Sí que n’hi ha alguna més, però per a fer una espècie d’aniversari del grup havia de triar-ne només algu-nes.

—Hi ha cançons que es queden fora d’un disc perquè ja s’ha arribat al nom-bre màxim de temes o perquè desento-nen molt amb la resta. És que això de desentonar... Qui ho deci-deix? Desentonar a l’hora de vendre? A l’hora d’arribar al públic...?

Chambao: “En el món de la música, i més si

ets dona, sempre t’has de posar en el teu lloc”

Lamari.

una tarda amb...

—Sempre has tingut potestat de decidir els temes d’un disc?%&'�� �������%�"����#$�����!���������!�������� ���������'�%�(�i jo sempre hem arribat a un acord entre allò que ells volen i busquen i el que jo vull i busco.

—Ets molt afortunada, doncs. Sí, per ara sí, però també m’ho he hagut de treballar pel camí. He conegut força gent des de 2001 i sempre no ha estat tot bonic ni ens portem bé d’entrada. A vegades hem necessitat conèixer-nos una miqueta més.

—Has hagut de posar-te molts cops en el teu lloc?En el món de la música, i més si ets dona, sempre t’has de posar en el teu lloc. No és una guerra ni una batalla, però sembla que t’ho exigeixin. A vegades sembla que les dones no podem decidir res sense un home al costat. En el món de la música també existeix això, com en la resta de l’univers laboral.

—T’has de reivindicar constantment, parar-li els peus a la gent? Les dues coses. És la professió més inestable del món, però des de fora sembla que sempre estiguem de festa i no fotem ni brot. Segueixo dedicant-m’hi perquè m’encanta no només

� �����������������������������'� ��)��� �����!� �������� �������������#�!��������������� ����&�����

������������������ �� ������ �� ������������������ ��� �� ���gent no valora prou. En aquest número parlem una monitora que es deixa la pell preparant les classes, fent cursos de re-ciclatge... Hi ha qui creu que la seva feina comença i acaba quan entra i surt del gimnàs. És clar, és clar. Darrere hi ha una preparació, unes eleccions... En el seu cas, no només posar-se mona, les malles o el rímel. No és un vaig a fotre quatre salts. Hi ha una preparació física i mental bastant potent i segurament haurà de triar un munt ���� � '��� ������ �"� �*���������� ��� ����� �"� ���������a dia.

—Fa anys et quedaves ronca després dels concerts. Una lo-gopeda et va ajudar a solucionar-ho. Em va ensenyar a respirar amb el diafragma, i sí, se’m va treure la ronquera. El problema, però, era el coco: sortia a l’escenari, m’aferrava al peu de micro i d’allà no em treia ���!+� �� � ���� ���*���� ��� �������� /�� ���� � � ��"������ ���capet quan cantava [riem]. Estava hipertensa i si em quedava ronca, era per la tensió. No estava preparada per a cantar davant del públic. El món de la música

culturauna tarda amb...

L'entrevistada, en una imatge promocional.

6

VI

U CO

RNEL

LÀ

(passa a la pàgina 8)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

culturauna tarda amb...

8

VI

U CO

RNEL

LÀ

em va arribar als 26, després d’haver treballat en moltíssi-mes coses. Ara en tinc 40.

—Com vas superar aquesta por a l’es-cenari?Fent una preparació sobretot mental per a relaxar-me una mica. Algunes coses del món de la música em semblaven surrealistes i altres podien amb mi, com pujar a l’escenari. La tensió i la vergonya em bloquejaven. En realitat, tot està en el gaudi. No només els cantants van a la logopeda. De fet, hi van molts més professors, que també es queden roncs, també de la tensió i d’estar tot el dia in-tentant alçar la veu entre no sé quants alumnes. —Lamari, avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Com et va fer créi-xer la malaltia? Et va fer valorar més i tenir una altra visió de la teva profes-sió? 9"�'� ����� ���� ��� ��� ���� �� � ���� $��anat passant-me en la vida m’ha fet créixer. Curiosament, no te n’adones ��� �"� $� � ��� ���� �� � ���� � �� ���temps, perquè en el moment ho estàs passant malament. Dol. És clar que la "�������� �"� ��� ���� ����<���� �� � ���� ���malaltia en si, el procés de curar-me. Veure el procés en la meva família, els meus amics... Perquè no només passes tu sola pel càncer, sinó tota la gent del teu voltant que vol ajudar-te perquè et curis com més aviat millor. Ells també pateixen. Certes coses que et passen et fan plantejar tants aspectes... Hi ha dies que li dónes puntades a les pedres sen-se tenir cap problema, simplement per-què has entrat en un estat de protestar. Protestes perquè t’aixeques a les vuit del matí i has de treballar, però protestaries �������!�� � ����*���������'����� �����protesta.

—La rutina de la protesta. Exacte, però si no tinguessis la rutina, també protestaries. Som així de punye-ters [riem]. En el procés de curar-te de la malaltia, en el meu cas del càncer, veus que has vingut a gaudir de la vida i no a patir. Hi ha situacions fortuïtes que mai t’esperaves viure, com el càncer de

mama, però també n’hi ha que pots triar. Si t’equivoques en les eleccions, caus i et tornes a aixecar si pots.

—Parlant de gaudir. Com aconseguei-xes que cada concert sigui diferent i com creus que serà el vostre a l’Audi-tori de Cornellà?=�� �"���'�� ��#+���"��� ��������"���-ra de 2016, quan surt el nou disc. És un� ���� ������� Per variar, el tornem a fer a Catalunya, on la gent més ens contracta, estima i felicita d’una ma-nera no idolatrada, sinó que simple-ment ho fan. Són súper propers i no s’esquincen la cara. Hem preparat al-guna sorpreseta que no vull desvetllar

������ ��"�� "#$� $��� ����"����Potser una col·laboració, però no hi ha res segur. Pel que fa al repertori, hi ha cançons acústiques i cançons amb les bases elèctriques. És un popurri dels discos de Chambao, i amb versions d’altres grups que ens agraden. I des-prés, si la gent em segueix una mica el rotllet, els faré una cançó nova [riem].

—I què cal fer per seguir-te el rotllet?Doncs que no vulguin marxar.

—Aleshores ho tens fàcil... Sí, bé, no sé [riallades]. Suposo. No ho sé. Tampoc puc anar de sobrada per la vida perquè et foten clatellades [riem]. §

Lamari de Chambao.

(ve de la pàgina 6)

10

VI

U CO

RNEL

LÀ

Text TONI DELGADOFoto PEDRO DE MATOS

La seva passió és la de cronista i allò que el moti-va, explicar històries amb els detalls més mínims i que entén com a imprescindibles. Pasqual Ferrán-

diz Arroyo (Barcelona, 1961), més conegut com a Pasqual Ferry, ha estat reconegut amb el 22è Premi Ivà al millor historietista professional 2015, en el marc del 31è Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà”. La Mostra del Còmic a Cor-�������� �����������������������������!�������������"����������al 29 novembre, amb exposicions, tallers, presentacions de còmics…

Pasqual Ferry és un dibuixant de referència internacional. 9�����*��������� ���������� ��=>���*��<������ ���!� ������ ��"�@��"��'������� � �� ������� B�%���"��B�G������B��� �Quatre Fantàstics... En tots els seus treballs, i com ha repetit al llarg de moltes entrevistes, no només es preocupa pel disseny, sinó per donar credibilitat als gestos i pensaments, el llenguat-ge corporal, l’ambient... Se centra en l’acció, però també en el fons i les emocions.

EL GRUM SPIROUDibuixar i llegir còmics eren les seves dues grans obsessi-

ons de petit. Li encantaven, sobretot, Spirou, un grum d’uni-forme vermell inseparable de la seva mascota Spip, i Astèrix. A mitjans dels vuitanta Pasqual Ferry va publicar historietes d’humor a � � �������� �� �������� � � ����� o TBO, i còmics d’autor a Zona 84 o Madriz. En aquella època va publicar quatre àlbums recopilatoris. Amb un d’ells, ������� �, va guanyar el Premi a l’Autor Revelació al Saló del Còmic de Bar-celona.

PREMI IVÀLa situació del mercat el va motivar a treballar amb els su-

perherois. Va tractar de fer el salt als Estats Units. El 1993 va poder publicar la minisèrie Plasmer en la divisió britànica de �����������%�������XYYZ�������"����������*������$���"*���!�-laritat. Un any abans va néixer el Premi Ivà al millor historietis-ta professional, després de la sobtada mort de Ramon Tosas, “Ivà”. Carlos Azagra en va ser el primer autor premiat. La llista es completa, entre altres, amb Òscar Nebreda, J. A. Fernández \���^'�_�*��������( '������� ��G*`k�w'���!����{�!���|���&�'����}����~��������_��� ��+���"���� ������!���(��������#��(�passat, en què Pasqual Ferry també era un dels candidats. En ���� ��������)���"*��������'�������$�����!��� ��'�����}��Vila.

ELS CÒMICS DE SUPERHEROIS_��'��"��<��������������{�����w'�������*����>� �������'���

Pasqual Ferry li costa molt llegir còmics de superherois: “són ���� ����������� ��� ��� ����� �������� �����#����� �� ���-tants canvis. Abans les línies editorials duraven una tempo-rada, ara ho fan el temps que les vendes vagin bé. Jo això ho he viscut en la meva pròpia pell i, de sobte, arriba algú i et diu que has de deixar el que estàs fent perquè s’ha de canviar tot de sobte...” §

Pasqual Ferry,

el cronista meticulós

Pasqual Ferry. Foto: PEDRO DE MATOS.

cultura

del 19 al 31 de

desembre de 2015

2 3

Horaris: de 10 h a 20 hExcepte 24 i 31 de desembre de 10 h a 18 h25 i 26 de desembre tancat

ESTACIÓ ALMEDABUS LÍNIES ÀREA METROPOLITANA 57 - 94 - 95 - L12 - L67 - L68������������ ���������������������������������������������� ���� ����� � ! ��"��� ���# ���������� �$%

Dies 18, 21 i 22, exclusiu escoles

Text MARIANO MARTÍNEZ

Consumir productes de tem-porada és recuperar allò que fa tot just unes dècades era comú

a les nostres llars: menjar el millor que ens ofereix la terra cada estació de l’any, productes del temps i de prop de casa. La Rosa Farrés, que ha tornat a obrir a l'octubre La Lluna en un Cove, ho ha tingut clar, gairebé 16 anys després d'haver obert el seu restaurant: “la cui-na a casa ha estat molt present. Jo no venia del món de l'hostaleria. Vaig aca-bar els estudis universitaris i va coincidir que el local estava en traspàs. I va ser l'oportunitat de fer un pas endavant”.

El 2000 va arrencar la seva aventura i els primers cursos a la Hofmann. El que era una llesqueria en poc més d'un any va créixer: “jo continuava formant-me i l'oferta creixia. Al Pota Blava va en-trar-hi molt aviat: vaig adonar-me que fora del Prat estava valorat. La meva àvia cuinava Pota Blava a casa i no li fèiem cas”. El producte s'ha convertit en una de les estrelles del restaurant: “sempre parteixo del rostit tradicional. I a partir d'aquí, experimento: treballo amb croquetes, raviolis, caramels, ca-nelons, la coca, i el milfulles, que és un dels clàssics de La Lluna”.

Amb el producte de temporada va ser un procés similar: “vaig adonar-me que durant tot l'any hi havia de tot i no m'agradava. Ara, per exemple, el tomàquet no el menjo. Vinc de família

de pagesos, a casa i al restaurant tre-ballo amb productes de temporada, perquè és tot més natural. I al final el client acaba valorant aquest treball”. Ara començarà a treballar amb la Car-xofa Prat, i també permet moltes pos-sibilitats, com les croquetes, la crema, el carpaccio... “La carabassa m'agrada molt quan toca: els xips i les cremes agraden molt”. Al final, cuinar amb aquest producte és una manera fàcil de treballar que tens al costat de casa i ens assegura que el que mengem està en el seu millor moment.

Allò que la terra ens dóna en cada moment coincideix amb allò que ens demana el cos segons l’època de l’any. I això coincideix també amb els projec-tes amb els quals ha col·laborat la Rosa, tant amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (QuintoTapa i Jornades Gas-tronòmiques) com amb el col·lectiu Cubat: “amb les accions gastronòmi-ques, d'entrada, s'aconsegueix que hi hagi molt moviment i la gent respon molt bé quan estan vinculats al produc-te de temporada, com la Carxofa Prat”.

La Rosa Farrés reobre amb l'aposta d'aquests anys “que va amb la meva manera de treballar. Si una cosa funci-ona i la gent respon, millor no canviar gaire, si ens basem en productes de qualitat. Volia afegir nous plats, però els clients em demanaven els plats clàssics de la nostra carta. Així que ju-garem amb els suggeriments per afegir noves propostes”. Ben tornada, Rosa. 1

2

VIU

COR

NELL

À

gastronomiagastronomia de proximitat

LA LLUNA EN UN COVE: TORNA UN REFERENT DELPRODUCTE DE PROXIMITAT

ROSA FARRÉSXef de la Lluna en un CoveRestaurant de Cuina Creativa amb Productes tradicionalsFrederic Soler, 4808820 El Prat de Llobregat,

www.lallunaenuncove.com info@lallunaenuncove.com

De dilluns a dissabte nitDissabtes i diumenges migdia

.com/LaLlunaenunCove/ @LaLlunaenunCove

Promoció vàlida del 19 d’octubre de 2015 al 24 de gener de 2016. El sorteig es farà el dia 11 de febrer de 2016, entre tots els usuaris que s’hagin donat d’alta en el servei de factura sense paper. Consulta les bases legals de la promoció a www.aiguesdebarcelona.cat/facturasensepaper.

Dóna’t d’alta a lafactura sense paper

Tot són avantatges si et passes a la factura sense paper. No només és la manera més fàcil de consultar les teves factures sinó que també contribueixes a cuidar el medi

ambient: es redueixen costos de paper i s’estalvia energia.

SUMA’T A LA FACTURA SOSTENIBLED’AIGÜES DE BARCELONA.

Tota la informació aaiguesdebarcelona.cat/

facturasensepaper

10 iPHONE 6 PLUS

PASSA’T A LAFACTURA SENSE PAPER

I GUANYA UN D’AQUESTS

gastronomia de proximitatculturagastronomia de proximitat

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

LA RECEPTA

CARABASSÓ, POTA BLAVA, PRUNES I PINYONS

INGREDIENTS

PER 1 PERSONA

Pota Blava Ceba Tomàquet Alls Sal Pebre Brandi Carabassó Prunes Pinyons Brou de pollastre Herbes aromàtiques

DESCRIPCIÓ

Rostir el Pota Blava. Tallar el cara-bassó en làmines primes i escaldar, en treure’l de l’aigua bullent posar-lo a reposar en aigua freda.Desossar el pollastre, afegir pru-nes i pinyons i enrotllar-lo en tres o quatre làmines de carabassó per a fer un caneló.

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADO—Te’n recordes dels llibres de tria la teva aventura? Podies escollir diferents opcions per a seguir la història —em diu l’Esther López, responsable d’activitats del Museu Agbar de les Aigües. —I tant! Perquè si no m’agradava la con-tinuació, tornava enrere i triava una altra opció... [Riem].

“T’ho dic perquè estem treballant en una aventura que pots començar a casa i continuar al Museu Agbar de les Aigües”, continua l’Esther López. El primer tast serà a les 12 hores del 21 de novembre, amb motiu de la 20a Set-mana de la Ciència [del 13 al 22, aquest any sobre la llum i els sòls ]. Les places són limitades 93 342 35 36).

“T’ANIRAN PASSANT COSES”“Un cop et descarreguis l’aplicació,

t’aniràs movent pel Museu espais, re-bràs certes informacions i t’aniran suc-ceint coses”. Un personatge misteriós es posarà en contacte amb cada juga-dor per a advertir-li que la societat està en perill. “Has de passar diferents pro-ves relaxades i pensades per al públic jove”, continua l’Esther López. El repte de la majoria dels museus és atreure persones d’entre 17 i 30 anys.

Les aplicacions per a mòbils poden ser un gran atractiu per a aquest públic. Aquesta aventura vol “convidar a la re-$�%��� �� ��� &�' i va començar a néixer amb la Hackath2On que es va organit-zar al Museu amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

CUBUS GAMESLa Hackath2On és un esdeveniment

“en què programadors, dissenyadors *������� ������+����� �"�����!/����� ��gestors de projectes treballen per a trobar una solució a un repte que se’ls ha plantejat”. En aquest cas, era de-senvolupar una aplicació per a apropar

els ciutadans al món de l’aigua. Cubus Games fou l’equip guanyador per la seva proposta de joc “que et perme-tia visitar el museu d’una manera di-ferent. Per això hem volgut treballar amb ells per a desenvolupar aquesta aventura”.

Qui vagi al Museu el 21 de novembre a testejar l’aplicació posarà en comú amb la resta “si han entès totes les in-dicacions del joc i si aquest ha funcio-nat bé; quines sensacions han tingut; �����������*�������������4�����%/���' La idea del Museu és fer servir l’aplicació en un futur pròxim.

“NO ÉS LA VERITAT ABSOLUTA”Li pregunto a l’Esther, llicenciada en

!��!����������������"� �� '��"����-niria la ciència: “l’entenc d’una manera

�������������<�������������/���������les descripcions que se’n fan. La cièn-cia no és la veritat absoluta, però ens ajuda a entendre el funcionament del món i pot ser útil per al dia a dia. L’alfa-�����=����������/����������������������la nostra societat”.

—Esther, creus que la ciència té el paper que mereix en l’educació?—A vegades es diu que l’escola és la causa de moltes problemàtiques, però penso que la base és més social. Si des dels mitjans de comunicació es donés la importància que tenen les coses... De l’educació en som responsables tots i no només l’escola, que ho té difícil i s’es-força molt. Seria injust dir que és l’única �� � �*��������#�������)������&������sigui tan satisfactòria. §

Un tria la teva aventura

a la Setmana de la Ciència

museu agbar

La Hackath2On del Museu Agbar de les Aigües amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

“Ostres, quines preguntes ens faràs? Què vols sa-���>'�����* ������*���������������"@���K��/�������W��-bel Mesa a la recepció del Parc Esportiu Llobregat.

X�� �������� ��� ������� �� ��� ��*���� ��� ����� ��������� X���reunim amb l’excusa del desè aniversari del centre perquè ens expliquin la seva experiència.

—Eva, quan vas descobrir que t’agradava el món de l’esport? EVA MARÍN: Vaig començar a fer-ne amb cinc anys i en porto 25 impartint classes. No sé fer una altra cosa, i crec que hi tinc traça. M’agrada molt i una mica és la meva vida. És un treball "��� �������������������������� ��� �!��� �����������"*�bona cara, però ho has de fer.

—Els tècnics heu d’activar tothom i enganyar-los perquè fa-cin exercici. EVA: Has d’estar al 100% per a projectar l’energia que vol qui ve. Imagina’t que a les dues de la tarda no actuessis així da-vant gent que gairebé ni dina o que menja una barreta o un en-trepà al cotxe i fa l’esforç de venir en la seva hora de descans. La Isabel n’és un exemple.

�< ���� �� ��������%/����������Y����������*����������Com acabes la jornada?EVA: Des que entres al Parc Esportiu Llobregat has d’estar molt activa, perquè estàs amb la gent ajudant-la a la sala, fent classes, et dutxes corrents... La teva jornada és molt explosiva. Pots recuperar-te del cansament físic, però el psicològic... Es-tàs donant tanta energia i tant del teu jo que quan surts d’aquí és com uuu.... I tens més vida! En el meu cas, tres nenes.

—O sigui, que has d’estar al màxim tot el dia!EVA: Tot el dia!

—Isabel, quan fa que vas al gimnàs regularment? ISABEL MESA: Vuit anys, i tres o quatre que vinc al Parc Espor-tiu Llobregat. Surto corrents de la feina i molts dies ho faig sen-se dinar. He tingut la gran sort de trobar-m’hi amb l’Eva, que tira molt, molt. A vegades em diu posa’t més pes i jo ai, no en tinc més ganes. Em motiva perquè ho faci i després me n’alegro.

—Es poden fer amistats en aquest horari, amb tantes presses?ISABEL: I tant! Al migdia hi anem les mateixes, normalment. Si n’hi ha una que falla li preguntem per què no ha vingut. Ens "����"���������� ��'��� �����'���"*��$������� �"���� ��_��Parc Esportiu Llobregat s’ha creat un vincle molt familiar. Si no fos així, no vindries.

—Com creueu aquest vincle, Eva? EVA: Els monitors som una família. De fet, els meus amics són els companys. Jo sóc, una mica, la mami d’un grup amb gent ��������� �����������( �����!����������)�����$��$��������� ��-tres es projecta a la classe. A més, des de gerència i direcció sempre ens estan motivant. No deixen de donar-nos idees i pensar en cursos perquè ens reciclem. Aquest treball és molt motivador, però t’hi pots avorrir molt si fas sempre el mateix amb el mateix grup. —Cada dia d’entrenament ha de ser diferent. Has de trobar un punt potser més graciós i diferent, i tocar diferents tecles. EVA: A un gimnàs tots venim a cuidar-nos, a estar millor i aquest és l’objectiu en l’àmbit físic i psicològic.

“Al Parc Esportiu Llobregat

s’ha creat un vincle molt familiar”

esports

La Isabel i l'Eva. Foto: T. DELGADO.

(passa a la pàgina 20)

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONATel. +34 93 377 30 17

porque hoymás que nunca,las pymes se merecen unapausa.

O€

info@ivsiberica.comwww.ivsiberica.com

MADRIDTel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZATel. +34 97 657 01 42

Cesión de máquina + Mantenimiento+ Servicio de sustitución inmediata por avería+ Transporte y entrega de producto consumido

Te ofrecemos por:

A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES

El primer que fem quan algú s’hi apunta és una entrevista perquè s’ubiqui, es relaxi i poder veure quines són les seves necessitats. ISABEL: Hi he trobat molta motivació, des de la recepcionista a l’últim empleat que et trobes. Els monitors tenen molta psi-cologia i saben què t’han de dir perquè facis el canvi de xip. A mi venir m’ha canviat molt. La qualitat humana és molt gran. I és el que busquem. Venim a intentar descarregar l’energia do-lenta i a vegades la traspassem als monitors. Si sortim noves, és gràcies a l’equip del centre.

—Et va costar gaire adaptar-t’hi?ISABEL: Quan vas a un lloc nou penses si hi encaixaràs o no. És normal. Integrar-se costa un temps. Potser al principi tens certs inconvenients al vestuari, però amb el temps et dutxes i no passa res perquè et vegin de dalt a baix. La veritat és que tenim un bon ambient en el vestuari i compartim força anècdo-tes. Com pots comprendre, no te les puc explicar.

—Com ara... ISABEL: Ximpleries, anècdotes entre nosaltres...

—Ja que m’ho has dit... ISABEL: Em mataran! Dóna’m una mica de temps perquè en pensi alguna de més lleugera, però les que em vénen són for-tes... [Riem].

—Mentre la Isabel es pensa l’anècdota... Eva, cada cop feu més festes especials, no? EVA: Fem classes especials, més llargues, el Halloween, el Car-nestoltes... El Zumba és el que més funciona aquí, tant entre la gent jove com la gran. Fem també un cros. Col·laborem amb l’Associació Espanyola contra el Càncer (AAEC) i realitzem tot tipus d’activitats solidàries, com de recollida d’aliments. L’altre ������ �"���� ��� ���"����������������������"��� ��� ���� �amb motiu del 10è aniversari. Farem una marató d’spinning: set hores pedalejant a favor de la Creu Roja... Els monitors i els usuaris ens anirem rellevant, és clar.

—Els monitors no teniu treva. EVA: Sempre estem motivats. No podem relaxar-nos en cap ""�����_���� ��"��� ����������!���� ���� ���� �profes hem d’estar sempre molt actius. No disposem de caps de set-mana relaxats. Tenim molta feina de veure vídeos, practicar molt...

—Res a veure amb la visió d’alguns de què feu classes i mar-%� ������������� �����������"���������EVA: Hi ha molt treball silenciós. Per exemple, has de treballar molt quina música poses i barrejar-ne els estils perquè a tot-hom li agradi. Per a activar la gent la millor és la comercial. És la que més escolten. —I el reggaeton?EVA: És ideal per al zumba, igual que la

culturaesports

20

VI

U CO

RNEL

LÀ

(ve de la pàgina 18)

El suport de la monitora. Foto: T. DELGADO.

Les entrevistades. Foto: T. DELGADO. (passa a la pàgina 22)

salseta. T’has d’adaptar a la classe. En una sessió de body pump treballem amb pes i necessitem una mú-sica molt motivant, un boom boom que a vegades esgota una mica, oi Isabel? ISABEL: Sí... És horrorós! EVA: No li pots posar un reggaeton als esquats amb pes, per-què si no la gent estaria de broma. I al body balance, en què barregem ioga, tai-txi i pilates, saps que la gent ve a relaxar-se. La teva veu ha de ser suau i tranquil·la perquè la gent es relaxi. Al zumba has de posar la música alta, moure’t, fer que cridin...

—Hi ha moltes Evas al llarg del dia.EVA: Moltes! Moltíssimes!

—En quines activitats del desè aniversari del Parc Esportiu Llobregat creus que participaràs, Isabel? ISABEL: [Repassa el llistat d’activitats concretades]. En el pink zumba a favor de la lluita contra el càncer de mama; a la castanyada i el Halloween; a les masterclass especials [de la setmana del 14 de desembre]... Però, Eva, en què consisteixen aquestes masterclass? EVA: Farem classes diferents durant aquells dies, però encara �� #$������������� �� ��"������������ ��ISABEL: ������� �!������#%�����!����*�������������>��������[16 de gener], encara que sigui mitja hora o una hora. Al cros que van muntar fa poc havies d’haver vist la gent que venia anava caminant i amb gos. No cal que vagis corrent. Els mo-nitors em deien que anés més ràpid i jo els repetia però si ja estic col·laborant, estic col·laborant! [Riem]. També participaré al Carnestoltes [el 6 de febrer es farà una Zumba-Party]. No cal que et disfressis de cos sencer. EVA: L’any passat teníem un photocall a l’entrada i va ser molt divertit. Al Parc Esportiu Llobregat oferim unes 147 propostes diferents. Hi ha altres gimnasos que són molt famosos i no en tenen tantes. Les classes funcionen molt bé, i hi ha molts �*��� ��_$'���"*���!����w���"������������� ���X��������els monitors i el públic. El 21 de maig organitzarem el VI Cros Popular Corpus 2016.

—Isabel, et fa il·lusió viure el desè aniversari del centre? ISABEL: Al principi no hi havia tanta gent. M’hi vaig apuntar perquè em quedava a prop de la feina i pels horaris. No sé explicar-te per què, però no tenia molt bones perspectives. Em van sorprendre molt positivament.

—I entre les sorpreses estan les del vestuari... [Riallades]. \� �� ��"�� ���*� ���� � �� �� �"�%���� ��� ��� ��^����� ����vestidor... ISABEL: No se li ha oblidat...

—Estava pensant tota l’estona en el mateix...ISABEL: Qui em diria de comentar-ho...

—Alguna cosa que es pugui explicar...ISABEL: És que el grup del migdia som molt canyeres. Moltes

som mares i no podem anar a la tarda per la canalla. Som molt escandaloses. A veure, bajanades, com cridar quan arribes, el se’t veu el cul!... Anècdotes així que no tenen gaire més im-portància.

—És un retorn a l’adolescència?EVA: Tal qual. Nosaltres ens ho passem de conya en el vestidor el poc temps que tenim. Fem pinya entre totes.

—El vincle que es crea al gimnàs et torna la nena que por-����������_�%/�� ���"��^����������������������& ���������[riem].ISABEL: Hauries de provar un dia i si pots venir al migdia, mi-llor. És que surts amb una energia d’aquí...

—I et demostres a tu mateixa que has assolit allò que pensa-ves que era impossible. A l’hivern costa més anar al gimnàs. EVA: La veritat és que les admiro. Superen molts obstacles per a continuar venint. La Isabel renuncia a dinar tranquil-la i es posa a buscar aparcament per a fer-ho. Això és bon senyal. ISABEL: ���"�����������������"�!�������*����"�������"���� ��Per això no podem venir a la tarda. Fem aquest esforç perquè ens ho passem bé i sortim contents, sinó no ho faríem. En un gimnàs et cuiden. §

culturaesports

22

VI

U CO

RNEL

LÀ

(ve de la pàgina 20)

La Isabel i l'Eva. Foto: T. DELGADO.

23

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text SUSANNA TORTOSA / AMICFotos ANDREU ROBUSTÉ / WWW.ANDREUROBUSTE.COM

El grup 9SON porta cinc anys dins el món de la mescla i la fusió musical del nostre país, i

ha pujat a més de tres-cents escenaris. La seva música es nodreix de sonori-tats com la Rumba Catalana i la Timba Cubana que es barregen amb originali-tat amb altres músiques del món.

La Carla Gordo és una de les cantants de 9SON. Graduada en Pedagogia de la música (ESMUC), és contrabaixista, can-tant i compositora (9SON), cooperativis-ta (MUSICOP) i emprenedora cultural. Ha treballat en escoles municipals de música de Mataró i El Masnou, i actual-ment coordina l’àrea d’iniciació i músi-ca comunitària a l’Escola Municipal l de Música d’ El Prat de Llobregat.

—Carla, explica’m els components del grup 9SON.9SON té clarament arrels de música cu-bana i rumba catalana, això vol dir que la instrumentació del grup té correspon-dència amb aquestes arrels. Tenim un gran nombre d’instruments. Una secció de tres vents metalls: l’Artur Martínez, el Pau Domingo i el Pablo Fernández; una bateria i unes percussions llatines des �����"*�� ��� �����!�� ����������=&�w�i el Joan Palà; un baix: el Nico Mellon; tres veus: el Marc Menéndez, el Diego Gil i jo mateixa; un piano: el Ferran Caba i la guitarra del Marc que li dóna el toc “rumbero”.

—Com va sorgir la idea del vostre estil musical?Fa anys vam fer un viatge a Cuba, allà vam descobrir la seva música i alguns vam decidir anar-hi a estudiar-la un perí-

ode llarg de temps. Això va conduir molt l’estil que ens agradava. Paral·lelament la volíem mesclar amb alguna cosa que fos molt nostra i el que més ens estimà-��"����������"*��������������'���� ���tan mestissa, lliga molt bé amb qualse-vol estil de música. Amb tot això vam ob-tenir la recepta i els coneixements per tirar 9SON endavant.

—Qui va crear el grup?El grup el va crear el Ferran, el pianis-ta, un dels que va anar a Cuba a es-

tudiar i el Marc, el guitarrista, un gran ����<�����������������������"*����-talana.

—Què representa la música dins la vos-tra vida?Nosaltres som el que toquem, som el que escoltem i ens agrada viure la música des de molts sentits. Escoltar-la o tocar-la i passar-ho bé amb els amics. Ballant-la, estudiant-la, interpretant-la. La nostra ������ �"+ ������ ����� ���������������i el que ens uneix!

9SON: “La música ������������������ ���'

cultura

Els components de 9SON.

—Qui escriu les cançons?Les cançons les fa el Ferran, pianista, el Marc, guitarrista o jo mateixa, la cantant.

—Qui fa els arranjaments?Els arranjaments són cosa del Ferran, ell exposa les idees bàsiques i fa la ins-trumentació, estructura, forma, etc. Des-prés jo en faig una revisió i afegeixo les ���� � ���� "#$�� ���� "� '� ����"���� ���percussionista dóna el seu enfoc. Tot i això, el tema no acaba de prendre forma �� ����������"+ ��� �� �#$�� ���� ��� �����toquem còmodament.Un cop portem les cançons al directe, acostumem a ajustar detalls per fer que �!���"� ������������������ ����"+ ����sempre està en constant moviment i té vida.

—Què us agradaria aportar al públic amb la vostra música? Ens agrada aportar un punt de sorpre-sa dalt de l’escenari. Fer una música de molta qualitat amb tots els detalls, on podem gaudir del nostre concert men-tre gaudim del nostre públic. Junts vivim una gran experiència! —Què diferencia els vostres discs? Hi ha alguna novetat destacable en aquest últim?Anem creixent, d’edat i de convivència. Això implica que sabem el que podem aportar cadascú a nivell musical i d’es-pectacle.Per aquest disc hem volgut viatjar molt més i hem incorporat elements musicals de tots els continents. El resultat ha es-tat molt satisfactori: ÍSSIM! —El 28 de març de 2015 vau presentar el tercer i últim disc amb el títol ÍSSIM, com va anar el concert?Va ser una sorpresa majúscula. El dia del concert les nostres xarxes bullien �"*���!���� �����#���"����������$��havia al carrer esperant per entrar.El clímax, va ser quan vam sortir a l’es-cenari i vam veure l’Apolo 1 ple. Incre-�*���� ��� "��� ���� ���������� ���� *"*��d’energia que es movia, cantava, balla-va, somreia i s’expandia. Allà dins tot era embriagador.

—Per què heu escollit la cançó Wope-popiero (https://www.youtube.com/watch?v=eHaK41GDd0M) per fer el vi-������������>�En la cançó Wopepopiero participaven les CANTABILE, cor de noies que va que-dar segon a la passada edició del Oh happy day de TV3. Fa molts anys que ens coneixem i tenim un concepte d’es-pectacle molt similar. Ens va fer molta il·lusió que vinguessin i, per això, el pri-mer videoclip el vam fer de la cançó on participaven.El segon, va ser El nom del porc ( h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m /watch?v=f9VBaEuCtak), una sàtira polí-tica on reivindiquem els porcs mamífers que durant milers d’anys han alimentat els infants i han donat prosperitat a la nostra terra.

—Carla, aquest estiu heu aconseguit que el Parlament català recolzi el pro-jecte del reconeixement de la Rumba catalana com a patrimoni cultural im-material de la UNESCO. Explica’ns una mica l’experiència.Sí, vam tenir la iniciativa de fer un equip per treballar la candidatura a la UNES-

>��� ���� ���� "��� �"������ ���� ���� ���Parlament de Catalunya reconegués la ��"*�� >�������� �"� �� "+ ���� ����-nal tradicional i popular, i en el darrer ple parlamentari abans de les vacances d'estiu es va aconseguir.Uns quants vam tenir la sort de viure el moment en directe des de la tribuna i va ser molt emocionant. Tothom es va girar a mirar perquè tots aplaudíem, i de l'ale-gria ens vam arrencar a fer palmes i a cantar! Tots els polítics aixecats, picant de mans, somrient, i escoltant, per primera vegada en la història, música en directe al Parlament. Tot el matí vam passejar-nos pel Palau; fent fotos amb el Presi-dent, ballant, algun que altre taral·lejant rumbes pel postureo. La vam fer molt grossa!!

—Teniu prevista una gira, on podem tro-bar les dates? Doncs sí, enguany hem començat la #Giradíssim. Tots els nostres concerts els podreu trobar a la nostra pàgina web www.9son.net així com totes les nove-tats. Us recomano viatjar també per les nostres xarxes socials. §

culturacultura

Un concert del grup.

24

V

IU C

ORNE

LLÀ

Amb la col·laboració de:

FES-TE VOLUNTARI27 i 28 novgranrecapte.com

2015

Tu el fas gran

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit

sabies que...

Text TONI DELGADO

Al’Antoni Benedico li agradava recolzar-se en una co-lumna de la classe per a controlar que els alumnes no copiessin, i deixar les ulleres dempeus a la taula i

apujar-se-les gairebé amb la mirada. De tant en tant establia ������"��� ��'�si li dèiem que teníem un examen difícil des-prés.

���@���������� ��������� ����������������!������"�����del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) a tra-vés de El poema de la rosa als llavis, que vam llegir a classe. �w���� ^������� �����%/��"���>'��ens va preguntar, i ell mateix va respondre: “perquè la rosa és un símbol d’amor i el llavi, �������������������������� ������ ��"�������'� Va analit-zar estrofa per estrofa la majoria dels 31 poemes que el con-formen i després (el mètode era estrany) havíem de reproduir allò que ens havia dit. Quina grua el meu estel és el que va posar a l’examen:

Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! —de tant com brilla en el celsembla una donzella nua. “Els dos enamorats pretenen sentir un gran plaer en

������������"������������'� segons diuen els apunts de l’Antoni Benedico, que destacava l’energia de Joan Salvat-Papasseit. Malgrat patir de molt jove una tuberculosi, el poeta barceloní no s’allunyava de la poesia vitalista, directa i sin-cera. �<���������'� continuava el profe de les ulleres dem-peus, fent una pausa tan seva, “que el llibre el va escriure al sanitari Les Escaldes i que allà es va enamorar d’una noia !�������'� No és estrany, per tant, que hi hagi elements fran-cesos.

El poemari és un relat amorós, una espècie d’itinerari entre � ����"��� ������������� �� �������9��$��� ��� ���!� ��“el Jo poètic, un home que coneix perfectament l’experièn-cia de l’amor; i la noia, una donzella verge a qui el Jo poètic, que es fa dir Mestre d’amor, li ensenyarà les diferents eta-��������"���'�����

Joan Salvat-Papasseit era una persona humil i senzilla, gens ���!���'��"����� ����������� ���� ����*�!������ �����-ventut: “sóc, com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental. Tot ho he vist o viscut [...] No he escrit ����������� �����������������������������'��Perquè, com deia en Benedico, “intenta ser coherent tant en el seu pen-sament com en la seva ideologia. Gran part del seu treball s’ha d’entendre d’acord amb la poesia tradicional i d’acord ���� �����������������'��

El seu pare, Joan Salvat Solanas, era fogoner de vaixells i és possible que no sabés escriure, perquè a l’acta de naixement del poeta un dels testimonis va signar “por el declarante [és a ���{��������|�� ��������'|� Ho explica Joaquim Molas en l’edi-ció d’Ariel de El poema de la rosa als llavis. El cap de família ���"�����������������������������������������������"� �tenia set anys, i amb 13 va fer-se aprenent d’adroguer i més tard va passar per un taller d’escultura religiosa. Entre molts ����� ���� '���"*��������*�����������!���������"�����

Joan Salvat-Papasseit sempre portava un paper a la butxa-ca per a dibuixar, però també va començar a escriure-hi idees, �������������� ��"�G* ��'�|�}���/���w �$������XYX�������-gressar a la “Juventud Socialista” i va començar a escriure a publicacions revolucionàries com Los Miserables o La Justicia Social������� ��%�!�����"�� ���� � �� �������� ��"*���� ��-����"����|�}������ #$�����<�����#���"������� ���������� ��obrera.

El 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio, amb qui tindrà ��� ����� '� �/+���� �� %��"�'��� �� ������������Els nens de la meva escala: dites d'infants. Molt feble de salut, Joan Salvat-Papasseit va haver de passar llargues temporades al mencio-nat sanatori de Les Escaldes, però també al d’Amélie-les-Bains i el Vernet.

Desenganyat del socialisme, abandonarà la política i se ���������������� ����� ������ ����"���� 

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Hora del se-gon TN de Canal 9 (quan n’hi tornarà a haver). Vila cerdana feta amb un pal / 2. Preposició amb voluntat d’in-tercessió. Cantar a la bellesa dels ne-núfars / 3. Una americana enmig del penyal. Representa una locutora ra-diofònica de franja nocturna. Trident desmanegat / 4. Campionat en mini-atura. Per ser un ocell té força d’ar-ribista / 5. Resa desordenadament al déu grec més bel·licós. Cauen digna-ment entre olives i patates xips / 6. Per tot l’escaire. Un resident qualse-vol, ara sota sospita de fatxa. Abra-cen la Carme / 7. Negació del contrari mitjançant una retòrica pètria. És un assumpte d’itri / 8. Són desordenats de mena. Solen ser-ho les llaunes de tonyina / 9. És menys que un triple i en canvi tothom el celebra molt més. Al cor de tot pacient / 10. De l’eix que no ateny un sol vehicle sinó molts. Quan era l’hora en Manzano l’avisava / 11. Matí al digital. Aparició d’ecle-siàstics en corrosió. A la panxa del bou / 12. Marcies de mala manera en presència del sastre especialitzat. Es-pai reservat a cols, faves o lletugues / 13. I aquest, per ser un antílop, té un aspecte curiosament mineral. Si estigués escurat no hauria pogut aprendre una llengua tan antiga..

VERTICALS: 1. En Carner els tro-bava molt útils per llegir auques. Mentre remeno la cova deixo la meva plaça buida / 2. Nostàlgia del contingut de la penyora. Freqüen-������ ����� �� ��� ���������������� ��3. Set sense energia. Té més abast que el rector i menys que la direc-tora. Mil i una / 4. Sistema d’afer-rar-se dels micos que causa força aprensió. Aïra, enrabia, enfelloneix / 5. Era propi d’en Descartes en fase d’aprenentatge. Aquells socialistes que ja no veurem / 6. A la punta de la lletra. La motxilla de la Caput-xeta. Aquest, en canvi, no era propi d’en Cristopher ans cognominal / 7. Píndola en versió complicada. Fa de bon arrossegar quan has de viatjar cap al nord / 8. Amics d’Algunes Re-ligions. Prou rucs per acceptar invi-tacions a sopar. P amb crossa / 9. A l’hora de fer càlculs són entitats mínimes. Feu anar els rems canò-nicament / 10. Com que no aboca correctament jo plego. Mossens emparentats amb la de la 3V / 11. Heus-la aquí. Tall fet amb voluntat força agressiva. El sí de les dames / 12. L’únic que el pot fer sense ridícul és l’arbre. Aleró en mal estat en un pla de la muntanya.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. cornella@cpnl.cathttp://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Per parelles

Sovint ens hem de plantejar el dubte de la unitat (o no) de certes formes que es pronuncien igual. Per exemple, en quins contextos hem d’escriure alhora

i en quins a l’hora?

D’entrada cal dir que totes dues formes són “correctes”, però ������ �!������ ��������� ��_�<&'��¡�����*����$����������\�����"�-teix temps” (reia i plorava alhora) mentre a l'hora ������ �!�������literal i es fa servir, per exemple, en oracions com: No arriba mai a l’hora que li diuen, A l'hora que em digueu seré a l'estació.

�¡�����*��almenys� ������� \ ��"� ��^'� \�"���"&��"^'� ¡������ *��<¡� ¢Necessitem almenys dues persones per baixar les caixes. Fer-se soci del club li deu haver costat almenys cent cinquanta euros), mentre la locució al menys està formada per ����� ���)��� �!���������¡��������el�������¡�����*��menys. (Ho has preguntat al menys indicat de la colla). I també és bo tenir en compte que sovint es recomana fer servir altres expressions ���������� ��¡+ �"� �$�*������¢Intentarem aparcar com més a prop millor Intentarem aparcar tan a prop com sigui pos-sible).

�¡�����*��sobretot� �!������\�����"���������^�¢Tothom l'es-timava, sobretot el son germà), mentre sobre tot (preposició sobre + determinant o pronom tot) es pot trobar en oracions com Un alcalde té autoritat sobre tot el municipi.

I per no afegir més maldecaps, un maldecap és una preocu-pació (La nova feina li porta molts maldecaps) però un mal de

cap és, literalment, un dolor al cap, i el seu plural és mals de cap (Té mal de cap per culpa de l'aire condicionat).

Sembla, tot plegat, un joc (i de parelles com les que hem �� �'��#$��$��"� �¤��~����������� &������������� �� �\G���'���!�� �en català?”, la campanya del CNL en el marc de la qual els establiments de Cornellà recomanaran cada setmana un joc o �!����������������� ����� ¡���*����� ��� �� ����/�����

La campanya té com a objectiu donar a conèixer i facilitar �¡���� ��� �¡��������� �� � �� �!���� ����������� �� �"�������������� �"��������� ��������� ��������� ����&���'���>������'�������������"��(��������X��� �������*��������&��������������<��������������������� �� ��*��"��� ���� �����*����������+���������������������������" �����¡���� ����������_��'����� ���és que cada setmana els comerciants adherits triaran un joc o joguina en català destacable i, amb la participació del CNL, se’n ��������� �)���� ��"��¥ ���$���� ��������"��(�����������¡��-rador una capsa vermella envoltada de jocs i joguines en català.

G��������������"���"&��"�$��$��¦���� ��������� ��"��-ses parlin (també) català: Perquè les empreses que utilitzen la llengua del client donen un servei de qualitat; perquè el client té dret a ser atès en català; perquè és de llei que els rètols estiguin en català; perquè també és de llei etiquetar en ca-talà; perquè la documentació comercial ha d’estar disponible en català; perquè el català és una llengua de mercat; perquè grans marques internacionals aposten pel català; i perquè els productes digitals també parlen català. §

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

L’última edició de 2015 de Viu Cor-nellà anirà carregada de continguts d’àmbits molts diferents. Entrevis-tarem un dels protagonistes de la programació de l’Auditori de Cor-nellà, farem una prèvia de la Fira Infantil de Nadal i us informarem de tots els detalls de la 3a edi-ció de la Nit de Compres. A més,

comptarem amb les opinions dels representants dels partits polítics a l’Ajuntament amb motiu de les eleccions generals del 20 de de-sembre. No hi faltarà el Sabies que..., la col-laboració mensual del CNL, els pas-satemps i una nova visita al Museu Agbar de les Aigües.