L’elaboració d’un e-portfoli, per part de l’alumnat, des del punt de vista connectivista

7/26/2019 Lelaboraci dun e-portfoli, per part de lalumnat, des del punt de vista connectivista

1/13

Lelaboraci dun e-portfoli, per part de

lalumnat, des del punt de vista connectivista

Autora: Nria Costa BruguProfessora: Lourdes Gurdia OrtizConsultor: Manel Fandos Garrido

Assignatura: Fonaments del Disseny TecnopedaggicMster Educaci i TIC (UOC)

24 de desembre de 2015


2/13

ndex

Resum.............................................................................................................................1

Introducci: Aprenentatge del segle XXI.........................................................................1

Hiptesi .........................................................................................................................2

Marc teric: Evoluci de l e-portfoli................................................................................3

Avantatges de lelaboraci dun e-portfoli dalumne seguint elements propis

delconnectivisme.............................................................................................................5

Conclusions.....................................................................................................................7

Bibliografia.......................................................................................................................9


3/13

1. Resum

Lobjecte daquest assaig dinvestigaci s presentar els fonaments, les caracterstiques

i les evidncies positives de la utilitzaci dels e-portfolis digitals com a eina

tecnopedaggica, emmarcats dins la teoria Connectivista, en els processos

dEnsenyament-Aprenentatge.

Le-portoli s un instrument que estableix la personalitzaci de laprenentatge a partir de

les singularitats de cada sser hum, dels seus coneixements previs, del seu entorn i

de les experincies que ha viscut, entre daltres. Tot i que nexisteixen de varis tipus, en

aquest marc teric ens centrerem en la creaci de-portfolis digitals des del punt de vista

de lalumnat i veurem que es compleix la hiptesi plantejada en un inici.

2. Introducci: Aprenentatge del segle XXI

s conegut que al llarg de la nostra vida t lloc un procs de complexificaci de lsser

hum, en la qual hi tenen cabuda una srie de particularitats fsiques i psquiques, aix

com la incidncia del paper gentic-hereditari. Amb tot, es pot dir que el

desenvolupament de lespcie humana s el resultat duna interacci entre un programa

maduratiu (els humans passen per una seqncia de desenvolupament que s igual per

a tothom: caminar cap a lany, parlar cap als dos anys, etc.) inscrit genticament i

lestimulaci social i personal que linfant rep de les persones que en tenen cura (inclou

les relacions amb les persones, els objectes, etc.). D'aqu es desprn que la maduraci

per si sola no seria capa de produir les funcions psicolgiques prpies dels ssers

humans i que s la interacci amb daltres persones el que ens dna possibilitats

davanar en el nostre desenvolupament psicolgic (permetent establir funcions

psicolgiques superiors). Per contra, quan parlem sobre desenvolupament ens referim

a la formaci progressiva de les funcions prpiament humanes (llenguatge, raonament,

atenci, etc.). Es tracta del procs mitjanant el qual es posen en marxa les

potencialitats dels ssers humans. Mitjanant els procesos daprenentatge, les persones

incoporen nous coneixements, valors, habilitats, etc. propis de les societats en qu

viuen. Per tant, les interaccions propicien contextos daprenentatge compartit. Aquest

procs sinicia amb el concepte desenvolupament potencial i finalitza amb el concepte

desenvolupament efectiu, ambds proposats per Vigostky (1984), citat per Fichtner

(2000). Tot i que aquesta introducci s la base per entendre com aprenem els ssers

humans, tenint en compte lobjectiu daquest treball, focalitzarem latenci en les TIC

com a eina pedaggica.

1


4/13

Ja a la dcada dels anys 70 i 80 hi va haver un canvi en les societats, de manera que la

producci de riquesa va passar de la indstria als sectors de serveis. Aquest fet va

implicar la producci, emmagatzematge i processament de tot tipus dinformaci. Dins

daquesta nova societat, doncs, els sectors relacionats amb les tecnologies de la

informaci i la comunicaci hi varen tenir un paper del tot important. De la mateixa

manera, a principis dels anys 90 va sorgir un ensenyament basat en internet (Internet

Based Training, IBT). Per tant, la Societat de la Informaci fa que existeixin les

tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC), que actuen sobre les persones, sobre

el seu llenguatge, manera daprendre, etc. Aquests canvis en la societat en els ltims 20

anys dInternet necessriament shan vist reflectits en leducaci, de forma que es fa

imprescindible revisar el paper tant de les diferents institucions educatives com dels

agents implicats en leducaci dels alumnes. En gran part, aquestes trasformacions han

succet grcies a Internet, i tamb al sorgiment dinfinites eines tecnolgiques que susen

amb diferents finalitats, alhora que a laparici de xarxes socials virtuals.De la mateixa

manera, amb lajuda de la tecnologia van comenar a nixer noves metodologies

densenyament, com per exemple le-learnig(una evoluci de leducaci a distncia) o

les modalitats blended-learningo m-learning.

Finalment, un altre concepte que ha esdevingut rellevant a dia davui s el Learning by

doing, un aprenentatge basat en la prctica que implica cometre errors i buscar frmules

creatives per tal de tirar endavant projectes. En aquests nous contextos han canviat,alhora, els rols dels agents implicats en lEducaci. Entenem, doncs, que tant el paper

del professorat com el dels estudiants han canviat. Els primers ja no sn vistos com els

nics coneixedors de tot el saber (visi tradicional), sin que han dexercir com a

acompanyant dels seus; pel que fa als segons, lestudiant s vist com a un agent actiu

del seu propi aprenentatge. Amb tot, des del punt de vista que les tecnologies de la

informaci i la comunicaci han destar al servei de laprenentatge i el coneixement, es

veu la necessitat no noms dimplantar eines tecnolgiques, sin dutilitzar estratgies

metodolgiques per al seu s.Una de les eines que est adquirint rellevncia dins aquests contextos daprenentatge

es el portafoli.

3. Hiptesi

Per... Qu s un portafoli? Un portafoli s una eina de memria o b individual o b

collectiva que es podria definir com a una carpeta daprenentatge. Aquesta carpeta

pot incloure una selecci de material diferenciat que els estudiants han elaborat en el

2


5/13

transcurs dun cicle o dun curs escolar. A causa dalgunes de les seves caracterstiques,

han sorgit una srie de plantejaments, com per exemple:

- La creaci dun e-portfoli propi representa una eina til per a la gesti personal

de cadascun dels alumnes? s a dir, proporciona una major flexibilitat en el

procs daprenentatge de lalumnat?

- La utilitzaci daquesta eina s til perqu el contingut daprenentatge arribi a

tothom (tenint en compte les particularitats de cadasc i les intelligncies

mltiples) pel que fa a generar motivaci per les tasques proposades, i sense

deslligar-se de la metodologia de laula?

Amb tot, es planteja la segent hiptesis: tenint en compte el comentat anteriorment,

es considera que una bona forma de recolzar el contingut que es pretn que elsestudiants apreguin, aix com motivar-los en les tasques tasques realitzades, s

lelaboraci dun e-portfoli digital, emmarcat dins la teoria connectivista, que doni

sentit als processos dEnsenyament-Aprenentatge que viu cadasc.

4. Marc teric: Evoluci de l e-portfoli

Ja hem vist qu era un e-portfoli. Ara b, contrriament al que es pugui pensar, shan

de tenir en compte les paraules de Rodrguez (2011), quan diu que el portafoli no s

una mera collecci ordenada de material (esquemes, mapes conceptuals, vdeos, etc),

sin que la seva principal finalitat s la construcci del propi coneixement, per la qual

cosa ha dincloure comentaris reflexius sobre les produccions prpies. Val a dir que un

portfoli s una eina que es va comenar a utilizar en dmbits professionals,

principalment relacionats amb oficis artstics, encaminada a recollir els treballs de

fotgrafs o dissenyadors, entre daltres. Dins lmbit del nostre inters, apuntava Kalz

(2005), citat per Frida et al. (2011), que el portafoli elaborat per estudiants no s un

concepte nou, sin que Clestin Freinet ja lhavia introduit a mitjans del segle XX. No

obstant aix, segons Ortega (2008), la idea dutilitzar portafolis en lmbit educatiu va

sorgir entre els anys setanta i vuitanta als Estats Units davant la necessitat de millora de

la professi docent. A partir daqu, lany 1997, Bird, segons el mateix Ortega (2008), va

ser qui va proposar la utilitzaci del portafoli dins lmbit educatiu per tal que el

professorat avalus la seva prpia prctica i implements accions de millora. En tot cas,

s interessant veure que els e-portfolis sn presents en totes les etapes educatives, i

poden ser tils tant per el desenvolupament i la valoraci del coneixement duna

asignatura, com per ladquisici dhabilitats densenyament i prctiques3


6/13

reflexives, aix com la preparaci profesional i vocacional (segons Klenowski, 2005, citat

per Romero i Crisol, 2011).

Segons Romero i Crisol (2011), citant a Pitarch et al (2009), ls del portafoli per a un

aprenentatge i una avaluaci sest convertit en quelcom habitual. Si ens centrem

prpiament en le-portfoli, veurem que s un portfoli electrnic que combina les eines

tecnolgiques amb lobjectiu de reunir treballs que permetin el seguiment i lavaluaci

del procs daprenentatge de lalumne (Rey i Escalera, 2011). Expliquen Daz et al

(2012) que la idea de realitzar una avaluaci autntica ha estat encapalada des de la

dcada dels anys noranta per autors com DarlingHammond, Ancess y Falk (1995), que

han cercat identificar el vincle de coherncia entre els aprenentatges de tipus

conceptual, procedimentals o competencials en situacions determinades. A ms, le-

portfoli possibilita avaluacions encarades a que els estudiants aprenguin mitjanant tresdels quatre pilars de leducaci proposats per Delors (1996): saber conixer, saber fer i

saber fer. Ara b, una avaluaci que comparteixi el procs avaluador amb lalumnat,

fent-lo partcip del propi aprenentatge. Lautoavaluaci requereix que lestudiant disposi

dun conjunt deines que possibilitin lautoreflexi de qu i com saprn.

Segons Blanch et al. (2009), citant a Castro Quitora (2002), aquesta carpeta tamb

esdev una bona eina didctica pel desenvolupament del coneixement metacognitiu, ja

que proporciona processos dautoreflexi sobre les prpies fortaleses, dificultats,

debilitats, etc. Segons Barber et al. (2006), prenent de referncia paraules de Coll

(2004), indica que la reflexi constant sobre el propi aprenentatge converteix le-portfoli

en un sistema davaluaci coherent en el marc de lavaluaci continuada i formativa.

De-portafolis en podem trobar de diferents tipologies: daprenentatge, de transici, entre

daltres, i cada un pot comptar amb apartats i caracterstiques prpies. Alhora, segons

Barber (2006) levoluci del mateix e-portfoli pot donar lloc al sorgiment daltres

conceptes similars, com per exemple mPortfoli (en dispositius mbils), Netfoli (en

dinmiques daprenentatge cooperatiu) i Transfoli (pel reconeixement acadmic delexperincia professional). A ms a ms, trobem al mercat editors especfics digitals

que ens pot ajudar en lelaboraci dels mateixos: Digication(per centres de secundria,

universitats i professionals), Foliotek(per estudiants en general) o MyDocumenta, entre

daltres.

Personalment, en aquest objecte dinvestigaci em centrar en la creaci de le-portafoli

per lassoliment del coneixement del propi alumnat.

4


7/13

5. Avantatges de lelaboraci dun e-portfoli dalumne seguint elements

propis del connectivisme

Laprenentatge s un procs integral que es veu influt pel context socioemocioal i

cultural en qu es realitza. Aix mateix, es basa en les experincies prvies, que sn la

base i un estmul per a lassoliment del coneixement. Aquestes idees dnen suport a la

teoria constructivista, que postula que laprenentatge es forma construint els nostres

propis coneixements des de les prpies experincies. A ms a ms, sota aquesta

pedagogia, sentn que laprenentatge significatiu parteix de problemtiques reals que

shan de solucionar, certes vegades amb la interacci amb el mn o amb daltres

individus. De tota manera, en la construcci i s dun e-portafoli basant en laprenentatge

de lestudiant considerem que pren rellevncia la teoria connectivista. Segons aquesta,

defensada per Siemes (2012), es pot definir el connectivisme com la integraci delsprincipis explorats per les teories del caos (laprenentatge s divers i est desordenat),

la complexitat (una de les caracterstiques s el canvi permanent), la continuitat

(laprenentatge es desenvolupa de forma permanent a partir de les necessitats dels

diferents individus), la co-creaci (es crea nou coneixement enlloc de noms consumir-

lo), lespecialitzaci, la autoorganitzaci (t a veure amb laplicaci prpia destratgies

daprenentatge) i la incertesa.

La meva proposta destructura de-portfoli s la segent, que consta de vries fases. Toti que no saniran desenvolupant al llarg daquest treball, aquesta ordenaci dapartats

s el punt de partida de la qual podem referenciar els punts forts daquesta eina: a)

presentaci biogrfica (creaci duna identitat digital; b) recollida devidncies: activitats,

materials en diferents formats (vdeos, poadcast, etc); c) escollir les evidncies que ens

ajuden a desenvolupar el nostre e-portfoli; d) analitzar aquestes evidncies i fer una

reflexi sobre el perqu de la seva inclusi en el projecte; e) compartir i presentar el

nostre e-portfoli i recollir comentaris com a propostes de millora; f) Realitzar una prctica

reflexiva de tot el procs; g) Reflectir sobre el paper propostes de millora i/o donarcontinutat a le-portfoli ja fora del cicle o curs escolar.

Val a dir que le-porfoli digital presenta una srie davantatges, emmarcades dins el

mateix connectivisme, ja que leix central del mateix s lalumne i el seu procs

daprenentatge. Daquesta manera, es potencia linvolucraci de lestudiant, que

adquireix un rol actiu, en la gesti del seu propi coneixement i estructura el seu peculiar

cam dassoliment del mateix. Aquest, ajudat de les noves tecnologies, augmenta les

seves capacitats cognitives i la seva autonomia. Segons Siemens (2012), el5


8/13

coneixement s un caos, no est estructurat ni organitzat per tant lestudiant ha de ser

capa de connectar tots els seus sabers per construir nous significats.

Alhora, le-portfoli s una eina flexible i adaptable que permet que lalumnat nactualitzi

els continguts amb certa agilitat, relacionant els coneixements nous adquirits amb els

coneixements assolits prviament. Daqu es desprn que lestudiant pot adquirir

lhabilitat destablir connexions entre idees, conceptes i diferents rees daprenentatge.

s una eina personal de lestudiant, des del punt de vista que s aquest que t poder

de decisi per escollir quins elements hi inclou i com els organitzar. En aquest sentit,

veiem que laprenentatge tamb es realitza a partir de la presa de decisions de lalumne

actiu. Per tant, daqu es desprn que cada e-portafoli s personalitzat, i que no nhi ha

dos diguals (creaci nica que fomenta la creativitat). Per molts alumnes, la possibilitat

descollir els elements per realitzar un treball propi i reflexionar sobre ell, significa unaoportunitat motivacional. Aix mateix, tenir la oportunitat descollir el cam particular del

seu propi aprenenentatge, els permet tenir en compte els processos que realitzen i

considerar la qualitat del seu treball. Amb tot, lelaboraci dun e-portfoli els dna

responsabilitat, autonomia i els motiva a ser individus reflexius i crtics.

Un dels indicadors a tenir en compte s que des del punt de vista que han descollir els

elements que englobaran el seu projecte, han de ser persones crtiques amb la

informaci que els arriba a travs de diferents xarxes. Lhabilitat per discernir entre lainformaci que s important i la que no ho s esdev clau. En aquest sentit, es pot

afirmar que els estudiants poden ser capaos dinterpretar, avaluar, escollir i usar tot

tipus dinformaci, de fonts variades (influeix en la capacitat de connectar diferents fonts

dinformaci especialitzades). Aix t a veure tant amb multitud dhabilitats

competencials, com per exemple relacionades amb les competncies lingstiques, les

comunicatives, les digitals o de tractament de la informaci. En certa manera, el

connectivisme est impulsat per la idea de que les decisions es basen en modificar

rpidament les bases que lindividu t, de forma que els nous aprenentatges no nomssenllacen amb els previs que un/a alumne/a pot tenir sin que en poden canviar la

perspectiva; aquesta idea ens duu a la visi de que els aprenentatges sn complexos i

que poden canviar les bases de les quals parteixen.

Alhora, le-portafoli pot ser una eina til en la millora de resoluci de problemtiques ja

que permet una progressiva superaci de dificultats amb les quals lestudiant es pot

trobar mitjanant ladquisici de procediments dautoaprenentatge i valoraci del treball,

de forma continuada. Usar aquest instrument digital dinmic t beneficis referents6


9/13

a la organitzaci espaitemporal, ja que permet realitzar la feina en qualsevol moment i

des de qualsevol lloc; aquest fet permet una major flexibilitat i, en conseqncia, la

possibilitat dactualitzar el treball de forma constant, a partir dexperincia diries que

ens vagin succent. Aquest fet permet construir, doncs, nou coneixement sobre lanterior

de forma gil. Amb tot, veiem que aquesta alimentaci i manteniment de connexions

postulades tamb per la teoria connectivista, s necessria per a facilitar un

aprenentatge continuat.

Ara b, tot i que lalumne s considerat el protagonista del seu propi aprenentatge, no

s lnic agent responsable de la seva evoluci, degut amb les interaccions que

sestableixen entre ell i els seus iguals i/o el seu professor. En aquest sentit, le-portafoli

no noms permet desenvolupar habilitats i actituds de collaboraci entre companys/es

(permet un feedback immediat), sin que tamb promou el treball en equip i la

construccin conjunta del saber. Per tant, el saber i laprenentatge es basen en la

diversitat dopinions. Para facilitar aquest aprenentatge continuat s necessari nodrir

aquests llaos. Alhora, la creaci dun e-portfoli propi permet connectar experincies

daprenentatge formals i informals amb daltres persones, compartint laprenentatge en

xarxa. Aquesta compartici de coneixement possibilita lestabliment de connexions amb

daltres individus i influeix significativament en la forma en la qual saprn. Amb tot,

veiem que mitjanant aquesta eina, la transferncia daprenentatges sestableix a travs

de la connexi de nodes especialitzats.

6. Conclusions

Ja hem vist els avantatges obtinguts de ls del portfoli digital per a laprenentatge dels

alumnes des del punt de vista connectivista. De tot el dia fins ara es desprn que la

creaci daquest treball propi augmenta la conscincia del popi procs daprenentatge

de lalumne i sincrementa el seu comproms en el mateix, de forma que moltes vegades

tamb shi incrementa la dedicaci. Aquesta dedicaci, juntament amb el grau dedificultat del procs, fa que sactivin processos cognitius complexes. Per tant, ls de le-

portfoli facilita la metacognici i enriqueix la motivaci dels alumnes a seguir aprenent,

de manera continuada i cercant lexcellncia, al llarg de la vida. Aix es veu tamb

relacionat amb la competncia daprendre a aprendre, que es podria definir com a

lautorregulaci de laprenentatge per part de cada individu singular.

Aix mateix, sha de dir que le-portfoli pot significar, pels implicats, una major crrega de

treball, des del punt de vista que no s una tasca solta a realitzar dins un contexteducatiu tradicional, sin que tal i com hem vist, implica un procs integral 87


10/13

daprenentatge. No obstant aix, presenta un munt de beneficis, ja que permet que els

estudiats millorin el seu procs daprenentatge i no noms acumulin continguts terics.

De la mateixa manera, es pot considerar un sistema daprenentatge personalitzat i

alternatiu als mtodes qualitatius, per la qual cosa s un instrument de valor incrementat

en relaci als alumnes amb amb necessitats educatives especials.

Tanmateix, si prestem atenci als desavantatges, podrem esmentar que encara a dia

davui hi ha presncia del que sanomena escletxa digital, motiu pel qual no tots els

alumnes (ni tampoc els professors) tenen els coneixements dalfabetitzaci necessaris

per dur a terme un treball de semblants caracterstiques, en aquests entorns digitals (ja

sigui a travs de formaci presencial o de-learning).

Finalment, comentar que lautoavaluaci durant la realitzaci i durant la finalitzaci del

mateix permet valorar no noms els coneixements adquirits durant tot el procs, sin

tamb els propis punts forts i punts dbils i, en conseqncia, definir possibles accions

de millora (reflexi sobre qu ens falta per aprendre). En aquest sentit, elaborar un e-

portfoli no noms s una eina daprenentatge sin que s un instrument dinstrospecci

personal que permet que lindividu arribi al propi autoconeixement. Per aix, aquest

vehicle daprenentatge s una representaci de levoluci del mateix individu, del seu

creixement i progrs personal. Amb tot, daquesta lectura es desprn que le-portfoli s

un element de rellevncia social un dels desafiaments pel futur dels quals s seguir

estudiant en aquesta lnia.

8


11/13

Bibliografia

Llibres

Fichtner, B. (2000). Ensenyar i aprendre un dileg amb el futur: laproximaci de

Vigotski. (1a ed.). Barcelona: Collecci Temes dInfncia, 36. Associaci de mestresRosa Sensat.

Part dun llibre

Delors, J. (1996.): Los cuatro pilares de la educacin. Dins La educacin encierra un

tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisin internacional sobre la educacin para el

siglo XXI(1a ed., p. 91-103). Madrid: Santillana/UNESCO.

Memria

Ortega, M. (2008).El portafolio en la clase de ELE. Universidad de Len, Espaa.

Congressos

De Benito, B., Escandell, C., Ordinas, C., Salinas, J., i Sastre, C. (2012).

El e-porfolio como herramienta para la construccin de los Entornos Personales

de Aprendizaje en la materia de Tecnologa Educativa. Congreso Internacional Edutec

2012.

Fernndez i Del Valle C.H.C. (2012). Innovacin educativa: Edublog del profesor y de

los alumnos, en el aprendizaje basado en problemas. Innovagogia 2012. I Congreso

Virtual Internacional sobre Innovacin Pedaggica y Praxis Educativa.

Jimnez, J., i Rico, C. (2005). Cmo desarrollar un portafolio digital: un ejemplo prctico

basado en blogs. Universidad europea de Madrid. Centro Virtual Cervantes, ASELE

actas XVI. Asociacin para la Enseanza del Espaol como Lengua Estrangera

Congreso Internacional.

Pgines web

ABACUS. Repositorio de Produccin Cientfica. Snchez, J. (2010). Desarrollo y

evaluacin de competencias a travs del e-portfolio desde la perspectiva de los

estudiantes universitarios. Recuperat 7 desembre 2015, des de

http://abacus.universidadeuropea.es/handle/11268/1901

Colombia Aprendre. Paper, S. (2005). Cmo pensar sobre tecnologa y aprendizaje.

Recuperat 23 desembre 2015, des de

9


12/13

http://www.colombiaaprende.edu.co/html/investigadores/1609/article-72623.html#h2_1

INTEF. Alonso, M. (2013). Conectivismo: Creatividad e innovacin en un mundo

complejo. Recuperat 2 desembre 2015, des de

http://recursostic.educacion.es/heda/web/component/content/article/68-

actualidad/1063-conectivismo-creatividad-e-innovacion-en-un-mundo-complejo

INTEF. Cuevas, V. (2015). Trabajando con Portfolios. Recuperat 2 desembre 2015, des

de http://www.educacontic.es/blog/trabajando-con-portfolios

Molina, J. (2014). #REDucacion: Todo el alumnado debe tener un e-portfolio acadmico.

Recuperat 2 desembre 2015, des de http://jesusmolina-mi-mooc-

ple.blogspot.com.es/2014/11/reducacion-todo-el-alumnado-debe-tener.html

P2P Fundacion, Bauwens M.(2012). Connectivist Learning Theory-Siemens. Recuperat 20desembre 2015, des de http://p2pfoundation.net/Connectivist_Learning_Theory_-

_Siemens

Wordpresscom, Area E. (2014). Qu es el Conectivismo?: Teora del Aprendizaje Para la

Era Digital. [Weblog]. Recuperat 20 desembre 2015, des de

https://eduarea.wordpress.com/2014/03/19/que-es-el-conectivismo-teoria-del-aprendizaje-

para-la-era-digital/

Wordpresscom, Schunchy A. (2009). Conectivismo: una teora del aprendizaje para la era

digital. [Humanismo y conectividad] Recuperat 21 desembre 2015, des de

https://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo-siemens/

Xtec. (2015). Em faig o em fan? Recuperat 23 desembre 2015, des de

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/3faigfan.htm

Articles de revista electrnica

Agra, M.J., Gewer, A. y Montero, L. (2003). El portafolio como herramienta de anlisis

en experiencias de formacin on line y presenciales. Enseanza & Teaching: Revista

interuniversitaria de didctica, 21(21), 101-114. Recuperat 3 desembre 2015, des de

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=931372

Barber, E., Bautista, G., Espasa, A., i Guasch, T (2006). Portfolio electrnico: desarrollo

de competencias profesionales en la Red. Dins Antoni BADIA (coord.). Enseanza y

aprendizaje con TIC en la educacin superior [monogrfico en lnea]. Revista de

Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, 2, 55-66. Recuperat 11

desembre 2015, des de

http://www.uoc.edu/rusc/3/2/dt/esp/barbera_bautista_espasa_guasch.pdf10


13/13

Blanch, S. y otros (2009). Relaciones entre aprendizaje, cognicin y tecnologas en la

construccin del e-portafolio. Revista de Educacin a Distancia- RED, ao IX, nmero

monogrfico VIII. Recuperat 6 desembre 2015, des de

http://revistas.um.es/red/article/view/69581/67071

Daz, F., Romero, E., i Heredia, A. (2012). Diseo tecnopedaggico de portafolios

electrnicos de aprendizaje: Una experiencia con estudiantes universitarios. REDIE.

Revista electrnica de investigacin educativa, vol. 14, 2. Recuperat 5 desembre 2015,

des de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1607-

40412012000200008&script=sci_arttext

Gallego, D., Cacheiro, M.L., Martn, A.M., i Wilmer, A. (2009). El eportfolio como

estrategia de enseanza y aprendizaje. Edutec. Revista Electrnica de Tecnologa

Educativa, 30(30), 1-12. Recuperat 11 desembre 2015, des de

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec30/articulos_n30_pdf/Edutec-

e30_Gallego_Cacheir_Martin_Angel.pdf

Hernndez, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologas: aplicado

en el proceso de aprendizaje. Dins Comunicacin y construccin del conocimiento en el

nuevo espacio tecnolgico [monogrfico en lnea]. Revista de Universidad y Sociedad

del Conocimiento (RUSC). Vol. 5, 2, 1-35. Recuperat 11 desembre 2015, des de

http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf

Herrera, A.M. (2008). La motivacin en el aula. Revista Digital Innovacin y Experiencias

Educativas, 13(13), 1-9. Recuperat 22 desembre 2015, des de http://www.csi-

csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_13/ANGELA_M_HERRERA_

1.pdf

Rey, E., i Escalera, A.M. (2011). El portafolio digital un nuevo instrumento de evaluacin.

DIM: Didctica, Innovacin y Multimedia, 21(21), 1-10. Recuperat 11 desembre 2015,

des de http://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/247586/331525 Rodrguez, M.(2011). Metodologas docentes en el EEES: de la clase magistral al portafolio.

Tendencias Pedaggicas, 17(17), 83-103. Recuperat 6 desembre 2015, des de

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3653734

Romero, A., i Crisol, E. (2011). El portafolio, herramienta de autoevaluacin del

aprendizaje de los estudiantes. Una experiencia prctica en la Universidad de Granada.

Revista Docencia e Investigacin, 21(21), 25-50. Recuperat 11 desembre 2015, des de

http://www.uclm.es/varios/revistas/docenciaeinvestigacion/pdf/numero11/02.pdf

911

Documents

L’elaboració d’un e-portfoli, per part de l’alumnat, des del punt de vista connectivista