Linialescorts 110

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@comunicac o21.com

linialescorts.cat · 25/11/2015 · Núm.110 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenalslínialescortsbarcelona

Memòria pàg 8

Un grup de veïns reviu la història de la presó de dones de les Corts

Salut pàg 8

L’Associació Centre d’Higiene Mental lesCorts celebra 40 anys

Comerç pàg 16

Can Bruixa acull divendresl’encesa dels llums de Nadal

Esports pàg 20

El Joventut les Corts torna aser líder de Copa Catalunya

Les Corts és el districte on menys gent es cola al metro

Un estudi intern de TMB mostra que el frau al conjunt de la ciutat és del 4% i costa 10,6 milions anuals pàg 3

Societat pàg 11

El districte torna a mostrar,un any més, el seu rebuiga la violència masclista

Entrevista pàg 19

Lluís Llanas: “És bo quel’Ajuntament rectifiquiamb el que s’ha equivocat”

pàg 8Barri blindat

El Barça-Roma d’alt risc va alterar ahir la normalitat de les Corts

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 25 novembre 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat25 novembre 2015Reportatge

“El frau s'ha de controlar, peròmoltes vegades no respon a undesig de colar-se, sinó també a unspreus que molta gent malaura-dament no pot pagar”. Aquestesparaules, referents al frau al me-tro, les va pronunciar la novapresidenta de TMB, MercedesVidal, a finals d’octubre.

Tot i que és complicat saber siVidal té raó o si, al contrari, la gentes cola per altres raons, el que síque és una realitat és que el frauexisteix i es pot quantificar: cadadia 47.000 persones utilitzen elmetro sense pagar -representen el4% dels usuaris- i provoquenunes pèrdues de 10,6 milionsd’euros anuals, segons ha publi-

cat recentment el diari Ara des-prés de tenir accés a un informeintern de TMB. Aquestes xifressón les més altes en els darrerscinc anys (el 2013 va ser del3,52%), tot i que va ser el 2009quan va tocar sostre amb un6,6% de frau i unes pèrdues dequasi 15 milions d’euros. Les da-rreres xifres surten d’uns informesfets durant 20 dies del mes de no-vembre de l’any passat.

A LES CORTS, MENYS FRAUEl que també es pot observar ésque el frau no és uniforme. Una deles primeres conclusions mirantles xifres és que només es redueixa les estacions on es fan controlsde bitllets. Pel que fa a les esta-cions on menys gent paga, la deTorre Baró lidera la llista amb un32% de frau. Cal apuntar que estracta d’una estació de la línia 11,

que és de conducció automàtica.Tot seguit, les estacions on lagent més es cola són Baró de Vi-ver (18,7%), Bogatell (16,5%), Be-sòs Mar (16,2%) i Virrei Amat(14,6%). Es tracta d’estacions quepertanyen a zones de la ciutat ambrendes baixes. A l’altra bandad’aquestes xifres se situa la para-da del districte Zona Università-ria, on el frau és de 3,39. Una dadaque la converteix en la parada dela ciutat on menys gent es cola.

Un altre dels aspectes quecrida l’atenció és com es disparael frau els dissabtes a la nit -l’únicdia de la setmana que el metrofunciona ininterrompudament-.Les dades són especialment cri-daneres a Trinitat Vella (55%),Trinitat Nova (40%), Liceu (35%)o Drassanes (28%). Unes xifresque provoquen que el frau mitjàpassi del 4% al 16,7%.

Aquestes xifres s’obtenen apartir d’estimacions sobre el frauobservat. Surten del que veuen elsinspectors que anoten, d’incògnit,des dels viatgers que salten la ba-rrera o obren les portes fins a jo-ves que viatgen amb un bitllet queno els toca, com ara la targeta rosadels jubilats.

QUÈ HI DIU TMB? TMB no fa públiques aquestes da-des, però des de l’entitat gestoraremarquen que “la lluita contra elfrau és una tasca permanent” i re-corden que “s’han anat implan-tant, en els últims anys, mesuresper dificultar i perseguir l’incivis-me, com ara la substitució debarreres antigues per les portesautomàtiques o la col·locació devigilants darrere la línia de peat-ge en determinats vestíbuls i fran-ges horàries”.

Des de TMB també afegeixenque “s’ha elevat l’import de la mul-ta” per als viatgers que es mouensense bitllet -ara són 100 euros, toti que es redueixen a la meitat si espaga al moment- i que “la detec-ció i persecució dels defraudadorstambé s’ha reforçat amb més per-sonal d’intervenció”.

“XIFRES HOMOLOGABLES”Tot i la crescuda del darrer any,TMB diu que les xifres que “con-fidencialment comparteixen elsoperadors de diferents ciutats delmón indiquen que al metro de laciutat el frau està per sota de lamitjana”. Tot i que pràcticamentles ciutats europees no publiquenxifres, un dels casos públics és elde Berlín. Allà el frau és mig puntinferior al de Barcelona, tot i quetambé cal dir que no hi ha tanquesque regulin l’accés.

Pocs, però cars» 47.000 persones es colen cada dia al metro, una xifra que representa el 4% del total d’usuaris

» La parada del districte Zona Universitària és la que presenta un percentatge de frau més baix (3,39%)

Albert RibasBARCELONA

El frau al metro ha anat creixent en els darrers anys, tot i que el rècord es va registrar el 2009. La parada Zona Universitària (dreta) té un frau per sota de la mitjana. Fotos: Arxiu

| 4

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Opiniólínialescorts.cat 25 novembre 2015

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Durant la sessió al Parlament peranomenar o no president a ArturMas es va fer notòria, i les càme-res ho varen captar, l’actuació dela senyora Andrea Levy amb totun seguit de gesticulacions de bra-ços i mastegant xiclet com si fosun rumiant, ganyotes amb la carai postures desmenjades que nos’adiuen amb l’ambient seriósd’una cambra parlamentària. Amés del xiclet, què es pren abansd’entrar a l’hemicicle? Va emba-lada, estava com exaltada. Sis’està, o no s’està, d’acord amb elque des del faristol fa el seu parla-ment, no cal fer un “número”, estracta de comportar-se com unapersona educada. Estar ajagudaal seu escó, embolcallada amb unamanta, mig adormida i miranttota l’estona el seu mòbil, és pe-nós. Els seus “superiors” li hauriend’estirar les orelles, a no ser que jaels hi vagi bé, per baixar el nivell idonar la sensació de què el Parla-ment no té categoria suficient comtenir-li respecte per ser una olla degrills i així devaluar la nostra mésalta institució. La presidenta la po-dria enviar al racó de pensar coms’ha de comportar una personamínimament educada. PotserCarme Forcadell no s’ha atrevit afer-ho perquè la senyora Levy noanés als mitjans de la cavernafent-se la víctima i digués que ésperseguida per les seves idees i noper la seva mala educació, senseun mínim sentit del ridícul. És cu-riós, des del seu partit no paren decriticar els antisistema de la CUPi ells es comporten com a tals an-tisistema. Els papers canviats, oi?Diuen que els extrems es toquen ien aquest cas l’extrem negatiu sel’adjudica, per mèrits propis, elPP. Viure per veure!

4Estrafolàriaper Jordi Lleal

#SenseRumb#JeSuisParis #Enrocats

Ens ha colpit a tots i totes, l’ex-trema violència de l’Estat Islàmic(EI) a París. El president francèsha parlat d’acte de guerra. Hemvist víctimes que només passa-ven hores de lleure sopant, as-sistint a un concert, passejant.Podríem haver estat vostè i jo.

L’escenari dantesc de per-sones ferides i mortes és diari aSíria. I no obstant, no acollim, ifins i tot una part de l’opinió, ins-trumentalitzada pels correntsconservadors i extremistes, re-butja les persones refugiadesque fugen de la barbàrie extre-mista d’EI. Preguntem-nos di-rectament des de la consciència:tenim dret a barrar les portes alsque fugen d’atacs diaris com elsde París?

L’Islam és una religió depau, d’amor, de concòrdia. Comho és el cristianisme i el judais-me, el budisme i les confes-sions i ètiques humanistes. Noens enganyem, hi ha grups ex-tremistes que usen l’Islam, comd’altres han usat el cristianismei el judaisme per emparar inte-ressos egoistes i justificar laviolència.

Sense caure en el parany dela por, que és el que busquen elsextremistes, sabem que es po-den repetir aquests atemptats aqualsevol capital europea. Laresposta ha de ser unitària.

Amb aquestes ratlles notindrem espai per analitzar lescauses de l’extremisme. Però,sens dubte, un món injust i unaEuropa en crisi econòmica,

democràtica i de valors no aju-den a oferir futur als i les joves.Persones joves que es concen-tren en barris metropolitans deles capitals europees que ne-cessiten ser més atesos; enl’escola, el treball, l’habitatge,la salut, etc.

Les segones i terceres gene-racions de fills i filles de perso-nes nouvingudes són france-sos, catalans, espanyols, ale-manys, etc. La ciutadania ésuna, i cal exigir i garantir ambfermesa, drets i deures a tothom,sigui quina sigui l’arrel de pro-cedència. Només així farem unasocietat forta, amb un amplisentiment de pertinença.

La Llei de Barris pensada iduta a terme pel govern delpresident Maragall va ser mo-dèlica. És modèlica a Europa.Dignificació física de barris iatenció a les persones i grupsamb més dificultats. Ens calpolítica de barris a escala euro-pea. Això si seria començar aconstruir seguretat duradora.Acompanyar a les persones jo-ves en la crisi d’identitat, oferintperspectiva de feina, d’estudis,de projecte de vida.

L’austeritat conduïda de ma-nera extrema crea pobresa, de-sigualtat i al final inseguretat. Laresposta a l’extremisme que ensva colpir a París és més demo-cràcia social, política i econò-mica. La resposta és afermar-nos en els nostres valors demo-cràtics, en el significat profundde democràcia.

per @josepxurigue, Doctor en Ciència Política (UAB)

4Tanquem la porta?

@jordisellas: Els experts coincidien en quèera qüestió de temps. I finalment ha passat.Els fets [de París] canviaran Europa pelspròxims anys.

@apuente: Mas pone cara de enfadocuando Baños le reprocha hacer "cumbrestelevisadas". Está descubriendo que la CUPno es ERC a marchas forzadas.

@CarlosJGomezMar: A Pablo Iglesias se lehunde el barco. Pérez Royo y GómezBenítez se descuelgan de las listas de laselecciones del 20D.

4Al @modernetdemerdaper Antoni Moliné i Roura

Aquest és un article de respostaa l’escrit de @modernetdemer-da publicat a l’última edició de Lí-nia Les Corts.

Et felicito que te n'hagisadonat del que són i el que re-presenten els nois i noies de"Ciutadans". Però permetem,abans, un consell de la mà dúnproverbi: "Por sus obras les co-noceréis". Això vol dir, sobretoten política, que sempre s'handóbviar els discursos i fixar-nosen els fets. Et queixes, amb raó,que els seus diputats no van can-tar el nostre himne nacional"Els Segadors", fet que és total-ment coherent amb la sevaideologia de la qual no n'és res-ponsable l'Albert Rivera, sinó unaltre personatge que no surtmai pels mitjans. Suposo que re-cordaràs que, fent front comúamb el PP català, van aplaudirque el Govern (del PP) denun-ciés l'Estatut al TC. Sí, aquell Es-tatut que havia sigut aprovat pel

Congrés, el Senat, confirmat isancionat pel rei Joan Carles I i,per acabar-ho d'adobar refren-dat pel poble català. Mai entota la Història d'Espanya unallei orgànica havia obtingut tantsvists-i-plaus i, malgrat això, vaacabar pràcticament a la pape-rera. Un autèntic cop déstat,això sí, sense armes i tancs.Hores dára, encara estem pa-gant aquell disbarat. Doncs bé,amic meu, aquesta va ser laprimera presentació en societat.La segona, els esforços mai dis-simulats, dánorrear la nostrallengua i, sí, també una tercera:demostrar al votant espanyol,mitjançant en Rivera, que són,fins a la medul·la, profundamentespanyols, alhora que visceral-ment anticatalans. Vella formaper guanyar vots.

Bé, no m'estenc més. Insis-teixo, una vegada més, fets i noparaules propagandístiques. Unaabraçada

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 25 novembre 2015 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 25 novembre 2015

@encampanya: Hem vist el primer videod'En Comú Podem per a les eleccions del20D. No surt el candidat: surt Ada Colau.Tot al seu lloc.

@MrInsustancial: Dice Albert Rivera quequiere ser el "coach" de todos los es-pañoles. Con estas declaraciones ya es elhazmerreir de, al menos, el 70%.

@AlbertLloreta: Ens angoixa més unatemptat a Occident perquè assumim sensevoler que és una zona segura del món, noperquè siguem males persones.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ningú no va dir mai que la indepen-dència sortiria gratis. Tenen raó elsneoliberals més extrems: "No hi ha es-morzar gratis". Tot té un cost. I, com-major és el fi, més elevat és el cost. La in-dependència, l'estadi més alt al que potaspirar una comunitat digna i lliure, téel màxim preu que es pot imaginar, finsi tot el de renunciar a qualsevol d'altresreferències ideològiques o vitals per la in-dependència, com per la llibertat, ja queno són el mateix, "la vida i la hisendas'han de donar", com deia el Quixot.

Per molt alt que sigui el cost de la in-dependència, molt major serà el de la no-independència. Tots els mals i desgràciesque els unionistes vaticinen en cas d'e-mancipació es faran realitat en el de lacontinuïtat de la dependència. I algunmés. Aquests mals auguris són projec-cions de la insatisfacció actual. La con-servació de l'statu quo, fins i tot la invo-lució, serà la veritable fractura social, aixícom la humiliació i la frustració d'una so-cietat que va entreveure una oportunitatvital única només per a veure-la esfumar-se entre recriminacions recíproques.

Catalunya té una llarga sèrie de der-rotes històriques, quinta essència tots elsanys a la Diada. Molts competents his-toriadors rivalitzen després en la tascad'explicar un fracàs mantingut al llargdels segles. Totes les derrotes compar-teixen una causa general, a part de les es-pecífiques de cada moment: la falta devoluntat de victòria que es manifestasempre que algú afirma voler la victòriaperò posa límits als costos que està dis-posat a assumir. ¿Això vol dir que no hiha límits i que el fi justifica els mitjans,com pensen els jesuïtes? En absolut. Capfi, ni la independència, justifica la im-moralitat, la injustícia, la inhumanitat imenys un que és, precisament, moral,just i humà. Vol dir que, deixant elprincipi auri de la moral racional uni-versal, encunyat en l'imperatiu categò-ric kantià (tractar els altres com volemque ens tractin a nosaltres) cap cost noés excessiu per aconseguir la indepen-dència, com no ho és per aconseguir lallibertat, perquè només la independèn-cia i la llibertat ens fa amos de nosaltresmateixos.

Imputar a algú altre la falta de vo-luntat per assolir l'objectiu comú sensehaver provat de manera fefaent que lapròpia té manca de límits excepte elmencionat de la regla auri és un sub-terfugi, l'única utilitat de la qual consis-teix a evadir la responsabilitat a l'hora de

la derrota. És preparar el camí per a con-solar-se encaixant un fracàs més, tras-lladant l'oportunitat actual a un impre-cís horitzó futur. La molt comprensibletendència humana a nadar i guardar laroba, a assegurar-se una justificació i unconsol per al cas de no aconseguir l'ob-jectiu previst que, entre d'altres, retratila faula de la guineu i el raïm, només co-neix un mitjà segur d'evitar que es pro-dueixi la desestimació: cremar les naus,volar els ponts de retirada, cegar elcamí de tornada, no deixar expedit sinóel que porta endavant.

Els principals dirigents indepen-dentistes estan avui immersos en tensesi abstruses negociacions per aconsegu-ir una fórmula que permeti un govern aCatalunya i que aquest govern apliqui elfull de ruta de la desconnexió i cap a laindependència. Ho fan en un context deforta pressió exterior, amb un Estatdisposat a portar la seva oposició a les se-ves últimes conseqüències. Però tambéenmig de contradiccions i tensions in-ternes que incrementen la desconfian-ça entre els sectors en negociació. Unssospiten que alguna concessió sufi-cientment significativa del nacionalismeespanyol desactivaria el propòsit inde-pendentista dels altres, i aquests es ma-licien que el maximalisme d'aquells no-més emmascari la falta de compromísreal i efectiu amb la independència coma finalitat en si mateixa. Mentrestant elcreixent desànim d'una ciutadania a laqual se li exigeix una paciència i una con-fiança en els seus líders a la que aquestsestan obligats a respondre de manera po-sitiva. Sense comptar amb l'expectativad'aquells espanyols que, d'acord amb unllibre recent d'Alfred Bosch, veuen unaoportunitat favorable a la independèn-cia de Catalunya, per alambinat que pu-gui semblar.

Per això, ¿què tal si els principals res-ponsables de les negociacions es re-uneixen en públic i es comprometen so-lemnement a tenir un govern catalàque porti endavant el full de ruta i en unpla específic, siguin quines siguin les cir-cumstàncies? Això és, fer el mateix queestan fent ara, però cadascú pel seucompte, tractant de calmar els seus res-pectius electorats. L'acte seria conjunt iequivaldria a un pacte formal, d'aquestsque es compleixen. Seria un acte equi-valent al de cremar les naus, demostrantque no hi ha marxa enrere ni camí de re-torn. Perquè no n'hi ha.

La derrota no és una opció.

4No hi ha marxa enrere per Ramón Cotarelo

En aquest darrer any he tingut la sort depoder visitar diferents països de religiómusulmana i he conviscut rodejat al100% de gent musulmana. Hi he viscutmolt bé. M'han tractat molt bé. Ells empreguntaven de quina religió era i elssemblava increïble que no en tingués cap.Diuen que allí tots són musulmans im'explicaven que l'islam és molt bonic,a veure si m'animava. El que m'han ex-plicat de la religió musulmana m'hasemblat molt semblant al que conec dela religió catòlica.

La religió els dóna un sentiment depertinença a un grup i també els impel·leixa ser més generosos i bones persones en-cara que sigui com a imperatiu moral, cosaque a mi personalment no m'agrada. Almateix temps, també hi he vist coses queno m'han agradat tant, com la pressió so-cial que se sent per fer les coses d'una cer-ta manera, a l'hora de vestir, a l'hora derelacionar-se, als rols socials que tenen elshomes i les dones, i tampoc m'ha fet el pesla gran observança dels ritus i regles de l'is-lam sense qüestionar-ne ni arribar aplantejar-se un qüestionament del perquè.Però és veritat que és un modus operan-di molt habitual de les religions buscantde crear un ordre social. Per això no m'a-grada cap religió que utilitza aquestamanipulació social de donar seguretatexistencial a canvi de limitar la nostra lli-bertat personal, però si respecto i valorola part de les religions que fa créixer la per-sona i l'allibera cap a dimensions méstranscendents de l'espiritualitat personal.

De fet, és un altre tema, però crec queles religions, en societats democràtiques,hauran de transitar des del messianismereligiós i moral cap a un acompanyamentrespectuós i individualitzat de la persona.De dir-li a la massa de gent el que ha defer, a acompanyar a la persona perquè elladescobreixi el que ha de fer. O les religionsvan cap aquí o aniran llanguint a poc a pocper inadequades. Però a la majoria de re-ligions encara els queda corda per un certtemps. Per exemple, en l'àmbit musulmà,

a molts països hi ha hagut un revival del'islam i han retrocedit en la separaciód'àmbits i en un cert laïcisme. Països comArgèlia, Afganistan, Iran, Egipte, etc.han fet un sorprenent camí de ser socie-tats obertes i modernes a tornar a un certpredomini de l'islam conservador.

En definitiva, volia dir-vos que, par-lant amb musulmans, tothom m'ha cri-ticat a Daesh (que és com ells anomenenl'ISIS o Estat Islàmic) el rebutgen ober-tament i no el justifiquen de cap mane-ra. Diuen el que jo també dic, que sóngent que fan actes criminals. Això és cen-tral. Que ho facin en nom de l'islam, delcristianisme, del comunisme o del capi-talisme, és d'alguna manera circum-stancial. Si jo hagués nascut a un paísmusulmà, seria musulmà. I si jo fos uncriminal i visqués en un país musulmà,possiblement actuaria criminalment ennom de l'islam. Però seria un criminal iseria aquest motiu el que em motivariaa matar. Cap musulmà normal té cap de-sig de matar ningú ni són més violentsque nosaltres. Potser no caldria ni dir-ho,però veig molta gent que no coneix di-rectament a ningú d'aquesta fe i se'n fauna imatge a través del que els arriba.

Dit això, també crec que fa falta queels musulmans ens ajudin en el nostre in-tent de separar les coses i no caure en laislamofòbia. Són molt importants ac-tuacions com els pakistanesos de Barce-lona manifestant-se pels carrers de la ciu-tat contra els assassinats dels periodistesde Charlie Hebdo, o quan més d'un mi-ler de musulmans van rodejar una sina-goga a Oslo per dir públicament que elsvolien defensar. Encara podrien fer méspotser. Crec que avui, l'islam en el seu con-junt, podria llançar una fatwa contral'Estat islàmic desautoritzant que pugu-in dir que el que fan sigui en nom de l'is-lam. Una mena d'excomulgació. Aixòpodria tenir un cert efecte sobre els fidelsmusulmans que es poden sentir atrets perl'EI, perquè quedaria explicitat que no per-tanyen a la gran família musulmana.

4Ni a París ni enllocper Jordi Oriola


25 novembre 2015

Les Corts| 8

línialescorts.cat

Un grup de veïns reviu lahistòria de la presó de dones

MEMÒRIA4Un grup de cort-sencs van reviure el passat dia 12de novembre un dels espais de larepressió franquista de la ciutat,la presó de dones de les Corts.Posteriorment també van visitarel Camp de la Bota, on van serexecutades 11 preses de les Corts.

La visita, una iniciativa orga-nitzada per la UB i la ComissióMemòria de Gènere batejadaamb el nom de l’Autoous de laMemòria, va servir perquè dife-rents exposicions orals a càrrecd’especialistes i estudiosos dels es-pais i testimonis directes recor-

dessin la fosca història d’aquestespai. Un d’aquests testimonis vaser el de Maria Salvo, que va es-tar tancada a la presó més de dosanys.

La nova senyalització històri-ca, que ha estat desenvolupadapels integrants del Màster en Dis-seny Urbà de la Universitat deBarcelona, ha estat promogudapel projecte un ‘Futur Monumenta la Presó de dones de les Corts’ encol·laboració amb la ComissióMemòria i Gènere. També ha re-but el suport dels Districtes deSant Martí i de les Corts.

SANITAT4L’Associació Centred’Higiene Mental Les Corts ce-lebra aquests dies el 40è ani-versari de la seva arribada al ba-rri. Actualment atén quasi 5.000persones i forma part de la xar-xa de serveis públics.

L’associació, que tal comexpliquen els seus responsa-bles té “una vocació de salutmental comunitària i integra-dora en la seva promoció i pre-venció”, té projectes concer-tats amb tres departaments de

la Generalitat: Salut, BenestarSocial i Família i Empresa itambé té una seu al districte deSarrià-Sant Gervasi.

SETMANA DE CELEBRACIÓAmb motiu del 40è aniversari elCentre d’Higiene Mental entre el9 i el 14 de novembre es va cele-brar la Setmana de la Salut Men-tal Jove, al llarg de la qual es vanprogramar diferents activitatsrelacionades amb la qüestió,com ara diferents xerrades, ci-

nefòrums i una taula rodonadurant la qual es va presentar laDeclaració Internacional sobreSalut Mental Juvenil.

D’altra banda, des del dia 5i fins al 15 també es va poder vi-sitar una exposició fotogràficasobre salut mental jove al Casalde Joves de les Corts, mentreque el dissabte 14 el Centred’Higiene Mental va oferir unajornada de portes que va anaracompanyada d’una xocolatadaper a tots els assistents.

Participació | El Consell de Districte, el 3 de desembreLa pròxima sessió del Consell de Districte se celebrarà el pròxim dijous dia 3 de desembre a partir de les set de la tarda a la Sala de Plens de la

seu del Districte. El Consell de Districte és l’òrgan de representació i participació col·lectiva del Districte i es reuneix cada dos mesos.

Imatge d’un moment de la visita. Foto: Twitter (@euromemories)

40 anys amb la salut mental

El Centre d’Higiene Mental és al carrer Montnegre. Foto: Google Maps

Contenidors retirats, aparca-ment prohibit i carrers tallats.Aquest era el panorama que desd’ahir a les vuit del matí es va po-der veure a tota la zona del barride la Maternitat i Sant Ramonmés propera al Camp Nou. Elmotiu, la disputa del partit Bar-ça-Roma de la Champions Lea-gue i les extraordinàries mesuresde seguretat desplegades pelsMossos d’Esquadra i el club des-prés dels atemptats jihadistesde París.

Tot i que el conseller d’Inte-rior, Jordi Jané, va negar abans-d’ahir que existís una amenaça“concreta i imminent” d’atemptatterrorista a Catalunya, les mesu-res de seguretat van ser extraor-dinàries i ahir l’aspecte de les ro-dalies del Camp Nou va ser dife-

rent del d’altres partits. També hiva tenir a veure el fet que el Mu-seu i la FC Botiga Megastore,que sempre reben la visita demolts turistes, van tancar a lesdues del migdia.

A mesura que es va acostarl’hora del partit es va poder veu-re com la gent va canviar una micaels seus hàbits. Ja s’havia avisatque l’estadi obriria les seves por-

tes tres hores abans i els seguidorsdel Barça, tot i que entre setma-na és complicat, va arribar mésd’hora que normalment. Per en-trar al camp els controls van sermés exigents que mai i es va pro-hibir l’entrada amb motxilles obosses grans. Tot va transcórreramb normalitat però al llarg deldia la sensació va ser la d’un ba-rri blindat.

Ahir el dispositiu de seguretat va ser molt elevat. Foto: Línia Les Corts

La zona del Camp Nou, blindadaper un Barça-Roma d’alt risc

» Les extraordinàries mesures de seguretat van canviar ahir des de primera hora del matí l’aspecte del barri durant tot el dia

RedaccióLES CORTS



AVÍS IMPORTANT!

Fotografies de les instal·lacions de la Clínica Dental Esmail

c/ Joan Güell, 180 · Barcelona · Tel. 93 439 24 62

www.esmaildental.com

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que ne-cessiten tractaments amb im-plants. Li oferim el tractamenten condicions especials, prè-via revisió per avaluar les con-dicions de l’os.

Els interessats poden trucar

al telèfon 93 439 24 62 per ala revisió amb el cirurgià i ava-luar cas per cas.

El tractament és totalmentgratuït, només pagament del’implant i la funda. El finan-cem sense interessos.

Places limitades.

La CLÍNICA DENTAL ESMAILselecciona pacients que neces-siten tractament d’ortodònciaper a estudi fotogràfic. Oferim eltractament en condicions espe-cials.

Aparatologia gratuïta (la tèc-nica d’autolligats més moderna

del món), només pagament dela quota mensual del tracta-ment.

Interessats trucar al telèfon93 439 24 62 i reservar torn peravaluar els casos que els ne-cessitin.

Places limitades.

»Seleccionem pacients per a tractament d’ortodònciaper a projecte de freqüències fotogràfiques

» Seleccionem pacients per a col·locació d’implants

11 | Les Corts línialescorts.cat25 novembre 2015

El districte, al costat de les persones discapacitades

INCLUSIÓ4Diferents equipa-ments del districte acolliran apartir de demà una sèrie d’acti-vitats amb motiu del Dia Inter-nacional de les Persones ambDiscapacitat, que se celebrarà elpròxim dia 3 de desembre.

El Saló del Consell del Dis-tricte serà la seu demà d’una xe-rrada adreçada a professionalsde serveis socials sobre els pre-judicis en l’atenció a usuaris iusuàries amb trastorn mental.

Més endavant, el dia 1 dedesembre, el Centre Cívic CanDeu acollirà un taller de músi-ca i dansa a càrrec d’Artrans-forma, mentre que el mateix dia,el Centre Cívic Josep M. Trias iPeitx programarà l’espectacle de

titelles ‘Companys de barri’.L’endemà, el dia dos, la Fa-

cultat de Matemàtiques de laUPC celebrarà la segona jorna-da organitzada conjuntamentpel Districte de les Corts i la UPCamb l’objectiu d’apropar els es-tudis d’arquitectura, ciència itecnologia als estudiants ambdiversitat funcional de secun-dària i batxillerat. Per últim,per als dies 3, 12 i 18 de desem-bre s’han programat visites tu-rístiques al casc antic de lesCorts amb contingut adaptatper a persones amb discapacitatintel·lectual amb servei d’emis-sores de freqüència modulada iper a persones amb discapacitatvisual.

Avui és el Dia Internacionalper a l’eliminació de la violèn-cia vers les dones i enguany eldistricte, tal com ha fet en anysanteriors, acull una sèrie d’ac-tes per rebutjar aquesta xacrasocial.

El programa va començardijous passat amb la xerrada‘Violència de gènere a l’espai pú-blic’ que es va celebrar a la Bi-blioteca Les Corts-Miquel Llon-gueras. D’altra banda, des d’a-bans-d’ahir i fins divendres l’Es-pai Adolescents Jovecardi acull‘Mites de l’amor’, una sèrie d’ac-tivitats per reflexionar sobre elsmites de l’amor romàntic.

Avui serà el torn, a partir dedos quarts de set de la tarda,d’un acte de contingut artístic.Es tracta de la creació d’un mu-ral participatiu compartit per di-ferents entitats i amb la coordi-nació d’un membre del col·lec-tiu artístic Rebobinart. També hiha programada una perfor-mance al carrer sobre situa-cions d’assetjaments coordinatper La Caldera Les Corts i unalectura de textos de sensibilit-

zació i denúncia de l’assetja-ment sexual vers les dones alsespais públics, que anirà a càrrecde la Taula de Dones de lesCorts. Tots aquests actes, quetindran lloc al carrer Conxita Su-pervia (xamfrà del carrer Co-mandant Benítez) tenen lacol·laboració del Casal de Jovesde les Corts, de l’Espai d’Ado-lescents Jovecardí i del PIAD deles Corts.

La commemoració del DiaInternacional per a l’eliminacióde la violència vers les dones

continuarà demà passat amb laprojecció de la pel·lícula ‘Te doymis ojos’ del Cinefòrum-La Cla-queta a la B. Es tracta d’unapel·lícula dirigida per Icíar Bo-llaín que aborda el fenomen dela violència de gènere.

Per últim, també divendres,se celebrarà l’espectacle musical‘Cor a Corts’, que es combinaràamb un taller de reflexió per ajoves sobre què s’entén per as-setjament sexual a l’espai públic.L’acte es farà al Centre Cívic To-masa Cuevas.

Imatge del mur on avui es pintarà el mural. Foto: Google Maps

Les Corts torna a rebutjar, un any més, la violència masclista

RedaccióLES CORTS

El Centre Cívic Josep M. Trias i Peitxl acollirà un dels actes. Foto: Google Maps

| 12 línialescorts.cat 25 novembre 2015

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Amb elsuport de

Som a punt d’arribar a les Festes de Nadal i com cada any l’Eix Co-mercial Sants-Les Corts, conjuntament amb el Mercat de Les Corts,il·luminarem els nostres carrers. Creiem que amb això contribuïm adonar aquest toc màgic i d’alegria que el districte i la nostra ciutat esmereixen.

Per això, hem preparat una petita festa per tal de fer oficial l’en-cesa de les llums, que es farà aquest divendres 27 de novembre a les7 de la tarda.

Abans d’això hi haurà animació i xocolatada per a la canalla.

Us hi esperem!!

El canvi en elsgoverns muni-cipals com-porta que, ambl'inici de man-dat, es revisintots els parà-metres i pro-jectes que esrealitzaran du-rant la legisla-

tura, si bé el més correcte seria queaquells projectes aprovats amb anterio-ritat s'executessin com propis per l'Ad-ministració. Només es consideren

aquells que estan en procés i els no ini-ciats passen a reconsiderar-se o simple-ment es cancel·len, donant pas a novesdirectrius o polítiques pròpies, dintre del'àmbit de la nova administració en elsDistrictes (PAD) o en l'àmbit Municipal(PAM).

Això seria a grans trets el que habi-tualment succeeix, però aquí cal fer unaconsideració, que hauria de ser una prio-ritat per a la ciutadania. Cal fomentar laparticipació ciutadana, on els veïns hemde dir la nostra, suggerint aspectes quecreiem han de ser calors per l'Ajuntamentde cara al desenvolupament de la ciutat.

Seguint les orientacions que arribende l'Ajuntament, que mostra el seu desigde reformar la institució donant-li uncaire de participació oberta a la ciutada-nia, creiem que estem en l'obligació dedonar el nostre parer de forma racionali coherent de com volem que sigui lanostra ciutat, socialment, culturalment icomercialment a través de les vies par-ticipatives municipals o, si ho creieuconvenient, a través de l'Associació[email protected], des d'on lafarem arribar de forma col·lectiva.

L’Eix no farà cap valoració prèvia aaquesta aportació ciutadana de contribu-

ció a la governació de la ciutat, sinó qued'entrada col·laborarà en l'elaboració delsplans d'actuació, tant municipal com dedistrictes, recollint totes les opinions prò-pies i les d'aquells veïns que ens les con-fiïn. Volem que Barcelona continuï sentun referent social, cultural i comercial ique se sumi saba nova als èxits anteriorsunint experiència i novetat, que sensdubte és una de les claus per a arribar al'èxit en qualsevol empresa.

Josep Maria Gòdia Mas és el vice-president de l’Eix Comercial Sants-LesCorts

‘PAD-PAM’, per Josep Maria Gòdia Mas

La tercera edició de la Ruta de Tapes per l’Eix Co-mercial Sants-Les Corts està sent tot un èxit.Aquesta deliciosa activitat va començar el mespassat i s’allargarà fins a finals d’any.

Tots el dijous i divendres, per 2,50 euros po-dreu tastar una deliciosa tapa mes beguda aqualsevol dels vint-i-tres bars associats que par-ticipen en aquesta tercera ruta de tapes de l'EixComercial Sants-Les Corts, organitzada junta-ment amb els districtes de les Corts i Sants-Montjuïc.

Des de la truita de patates fins a petxina devieira farcida de marisc, passant per hamburgue-ses amb xips de moniato i camagrocs. I encara usesperen vint delícies més. La ruta ha estat pen-sada perquè tothom pugui conèixer l'oferta gas-tronòmica del territori, que es àmplia i variada.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 042

13 | línialescorts.cat25 novembre 2015Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 042

DEU ANYS TREBALLANT PEL COMERÇ DE PROXIMITAT

Noemí Massagué, propietària de la botiga de moda M’Mola

“Fins ara he pogut complir amb les expectatives”Des del passat dia 6 de novembre les cortsenquestenen a la vora M’Mola, una botiga de moda i com-plements situada al número 111 del carrer Galileu.

“Vaig obrir el negoci el dia 19 de desembre del’any passat al carrer Tenor Massini, però fa unessetmanes em vaig traslladar a Galileu. Aquestmoviment em fa molta il·lusió, perquè sóc més aprop del barri on vaig néixer”, explica orgullosa laNoemí Massagué, la propietària de la botiga.“M’Mola és un petit comerç de moda i comple-ments que va néixer amb productes pensats pera la dona. Però com fins ara he pogut compliramb les expectatives que m’havia marcat, he am-pliat el ventall de productes que ofereixo, de ma-nera que ara la meva clientela també pot comprarroba de nena d’entre 4 i 14 anys”, afegeix.

Com diu la seva propietària, M’Mola ofereix “robamoderna, còmoda i econòmica, a més d’un tractepersonalitzat i pròxim al client”. “En el cas de laroba, teballo amb diferents models amb tallesúniques”, assegura la Noemí.

Actualment, M’Mola obre tres dies a la setmana,els dimarts i els dijous de 5 de la tarda a dos quarts de9 del vespre i els dissabtes de 10 del matí a 1 del mig-dia, però en ocasions especials això canvia. “Un copal mes organitzo una showroom per mostrar elsproductes de la botiga i obro el local dissabte a latarda. A més, durant les vacances escolars obrirétots els dies per la tarda i els diumenges i els fes-tius de tot el mes de desembre”, acaba la Noemí.

M’Mola també és a Facebook [MMola.Noemi] i alblog www.mmolanmasco.blogspot.com.es.

La Carme i la Montse, a la barra del local

La Noemí, a la porta de l’actual local de M’Mola

Carme Alsina i Montse Lladó, propietàries de la cafeteria El Llimoner

“Els clients ens diuen que se senten com a casa”Queda menys d’un mes perquè la cafeteria El Lli-moner compleixi un any de vida al districte. “El dia22 de desembre serà el nostre aniversari”, expli-quen la Carme i la Montse, les propietàries del local.

El Llimoner és un local bufó amb pati interior iuna capacitat total per a unes 40 persones. “Comentre estem oberts tot el dia, servim esmorzarsi dinars. Ens agrada intentar fugir del perfil d’es-morzar clàssic i per això oferim productes queno són massa habituals en molts establimentscom el nostre, com mueslis i sucs naturals”, ex-pliquen les propietàries. Més enllà d’això, El Llimonertambé compta amb una variada gamma de tes(tant per consumir al local com a la venda al públic),xocolates, cafès i tota mena de begudes calentesque tant venen de gust ara que ha arribat el fred.

El Llimoner també és una gran opció per triarquan s’acosta l’hora de dinar. “Al migdia sempretenim preparats una gran varietat d’àpats caso-lans, sempre amb opcions vegetarianes. De fet,ens trobem que molta gent es decanta peraquests encara que habitualment mengin carn ipeix. A més, també fem pastissos casolans ambfarines ecològiques”, diuen la Carme i la Montse,que proclamen orgulloses que “molts clients ensdiuen que al local se senten com a casa”.

L’horari del Llimoner és de dilluns a divendres dedos quarts de 9 del matí a dos quarts de 8 del ves-pre i els dissabtes de dos quarts de 10 del matí a dosquarts de dues del migdia, un horari en el qualnomés se serviran esmorzars. A més, ofereixen lapossibilitat d’organitzar festes d’aniversari.


15 | Barris al dia línialescorts.cat25 novembre 2015

El fred ja ha fet acte de presència ija queden molt pocs dies perquè elscarrers i les places del districte s’il·lu-minin. El mes de desembre és a to-car i això significa que s’acosten diesd’estar amb els nostres éssers esti-mats i de gaudir amb tots ells delsdarrers dies de l’any. Per això, duranttot el mes, des del Districte s’hanpreparat actes i propostes culturalsi d‘oci per a petits i grans.

El tret de sortida a tots els actes,però, es donarà aquesta mateixa set-mana, divendres a les 7 de la tarda,quan es farà la tradicional encesadels llums de Nadal als jardins deCan Bruixa. Serà un acte festiu pen-sat per als més menuts que co-mençarà a les 5 de la tarda amb unaxocolatada i l’actuació d’un grup d’a-nimació infantil. Els llums estaran en-cesos fins al dia 6 de gener.

MÚSICA, TRADICIÓ I OCIJa en ple desembre, un dels dies quecal marcar en vermell al calendari ésel diumenge 13. El concert Veus deNadal, a càrrec del tenor Carlos Co-

sías i de la soprano Rocío Martínez,servirà per cloure la part lírica del ci-cle LCéM, que va començar el pas-sat mes de febrer. El concert es faràa l’Auditori AXA a les 7 de la tarda.

El mateix dia, però, els melò-mans tindran una alternativa. ElCentre Cívic Josep Maria Trias iPeitx serà l’escenari de la darrera citadel 16è Cicle de Clàssica a Les Corts.El Recital de Romanzas y CancionesFlores Argentinas, a càrrec del barí-

ton Manuel Mas, guanyador del CIM2014 i del pianista Juan Pablo Valero.

Després del concert, el músic ilocutor Joan Vives oferirà un discursde cloenda. Aquesta jornada tindràun marcat caràcter solidari, ja quetota la recaptació d’aquest concertes destinarà a la Marató de TV3. Pre-cisament el darrer gran acte del diaserà la jornada de col·laboració enaquest programa solidari, que en-

guany lluita contra la diabetis, l’o-besitat les malalties metabòliques.Per últim, el dia 16 es farà l’últim con-cert de l’any del cicle Les veus delMonestir, que continuarà el 2016.

Els Pastorets (en la versió deFolch i Torres que ofereix el Col·legiPare Manyanet), l’exposició de pes-sebres i diorames del Monestir dePedralbes o el pessebre panoràmicde la parròquia de Sant Ramon se-ran algunes de les propostes típi-cament nadalenques que es podranvisitar al districte.

Una altra de les cites impres-cindibles és el Concert de Nadal quese celebrarà a l’església del Mo-nestir de Pedralbes dimarts 22 dedesembre a partir de dos quarts denou del vespre. L’actuació, ‘Vox cos-mica, cants espirituals en tempsde Nadal’, farà un viatge sonor a l’è-poca medieval a través d’instru-ments històrics.

D’altra banda, l’AVV de Pedral-bes farà l’encesa dels llums de l’ar-bre de Nadal en un acte que tindràlloc aquest divendres, a les 18 h, alxamfrà dels carrers Cavallers i Boschi Gimpera. Hi haurà una cantada decançons populars i nadales a càrrecdels Amics de l’Òpera de Sarrià i s’hirepartirà cava i bombons.

Les Corts respira Nadal» El desembre posarà el punt final als cicles líric i familiar del Les Corts és Música

» El districte tornarà a mostrar la seva cara més solidària col·laborant amb la Marató de TV3

CULTURA4Queda més d’unmes perquè Ses Majestats els Reisd’Orient visitin les cases dels nensi nenes d’arreu del món, però Mel-cior, Gaspar i Baltasar necessitenajuda.

Per això, l’Associació CulturalVallespir s’ha posat en marxa i haengegat una campanya per buscarpatges, voluntaris i figurants per ala Cavalcada de Reis. Els patges hande ser nens d’entre 5 i 17 anys, elsvoluntaris han de ser majors d’edat,mentre que tots aquells que vul-

guin ser figurants hauran de tenirentre 18 i 25 anys.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTAPer participar-hi cal presentar, de for-ma gratuïta, la butlleta d’inscripció(es pot trobar al web del Districte)abans del 14 de desembre. Les but-lletes es poden portar a les OAC deSants i les Corts i a diversos comer-ços. En el cas que hi hagués méssol·licituds d’inscripció que placesdisponibles, es faria un sorteig pú-blic el dia 19 a la seu de l’Espiga.

Es busquen patges

Demà passat es farà

la tradicional encesa

de llums a Can Bruixa

RedaccióLES CORTS

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Les esglésies, places i carrers cortsencs ja estan a punt per rebre el Nadal. Fotos: Robert Ramos

Més info aquí:

25 novembre 2015

Comerç| 16

línialescorts.cat

Els comerciants de les Corts ce-lebraran divendres l’encesa ofi-cial dels llums de Nadal d’en-guany. L’Eix Sants-les Corts i elsparadistes del Mercat de lesCorts col·laboraran en una fes-ta que arrencarà a partir de lessis de la tarda amb un especta-cle d’animació infantil, amb pa-llassos i personatges diversos.Paral·lelament s’organitzarà unaxocolatada per a tothom.

Una hora més tard tindràlloc l’encesa oficial de l’enllu-menat. Després dels parlamentsde les autoritats, s’apretarà elbotó que il·luminarà el districtefins al 6 de gener. Els horaris sónels mateixos que a la resta de laciutat: fins a les 12 de la nit dediumenge a dijous, i la resta dedies fins a la una de la matina-

da, excepte les jornades assen-yalades de Nadal, com ara el 24,25 i 31 de desembre i el 5 de ge-ner, durant les quals l’enllume-nat romandrà obert fins a lesdues de la matinada.

Amb aquesta celebració, quecoincideix amb el Black FridayBarcelona, es donarà el tret desortida a la campanya comercialde Nadal. Sants-les Corts estàacabant d’enllestir un programa

d’activitats temàtiques que es fa-ran al llarg de desembre i co-mençaments del mes de gener,com ara la ruta de tapes de l’eix,que clourà a finals de desembre,o el concurs de cartells del Tió.

Per la seva banda, el centrecomercial Pedralbes Centre tam-bé encendrà oficialment el seuenllumenat nadalenc aquest di-vendres. I és que les Corts ja res-pira Nadal.

Can Bruixa acollirà la festad’encesa dels llums de Nadal

» L’acte es farà divendres i hi haurà activitats infantils i una xocolatada» L’Eix Sants-les Corts i el Mercat col·laboren en aquesta celebració

Tot a punt per a la segonaedició del Black Friday

VENDES4Per segon any conse-cutiu, Barcelona celebraràaquest divendres el segon BlackFriday Barcelona, una jornadaque vol “dinamitzar i fomentarel comerç de proximitat ambgrans descomptes” a les portesde la campanya de Nadal, elperíode de l’any amb més fac-turació en aquest sector.

L’any passat més de 400 es-tabliments de tota la ciutat vanparticipar en aquest esdeveni-ment de procedència anglosa-xona. El terme black, o negre, dela jornada fa referència al fet queaquell dia els comerciants guan-

yen molts diners i no registrennúmeros vermells. Altres teoriesassenyalen que se li va posaraquest nom per descriure eldens trànsit de les ciutats des-prés d’Acció de Gràcies, unafesta nord-americana que se ce-lebra el quart dijous de novem-bre, un dia abans de la jornadade descomptes.

Aquest any les principals as-sociacions comercials –Confe-deració de Comerç, PIMEC,Fundació Barcelona Comerç,Agrupament de Botiguers i Co-merciants i Barcelona Oberta–donen suport a la iniciativa.

OCI4El Pedralbes Centre tor-narà a ser l’únic indret de la ciu-tat que ofereixi una pista de gel.Amb la marxa de Bargelona al’Hospitalet, la pista del centrecomercial cortsenc serà l’únicaque s’instal·li a la capital catala-na aquest Nadal. Ho farà a par-tir de dissabte, quan arrenqui laseva setzena temporada.

La instal·lació estarà dispo-nible fins al pròxim 10 de gener.El preu de la seva entrada és devuit euros, tot i que també hi ha

programades sessions de baixcost, amb entrades a quatre eu-ros en hores determinades o através de promocions a les bo-tigues de la superfície comercial.

Enguany també tornarà acelebrar-se la Patinada Solidària,una jornada que tindrà lloc el 23de desembre, durant la qual totala recaptació anirà a parar a tresONG: la Fundació Pare Manel,acidH i Save The Children.

Aquesta pista de gel es vaconvertir l’any del seu naixe-

ment, el 1999, en la primera detota la ciutat. La idea va néixerde la mà de la directora, Ratt Fe-nech, en un viatge que va fer aNova York, on va quedar “cap-tivada” per la cèlebre pista delRockefeller Centre de la ciutatestatunidenca. Des d’aleshores,aquesta instal·lació de 400 me-tres quadrats atreu patinadorsde tota la ciutat. Segons els or-ganitzadors, a les darreres edi-cions es van superar els 9.000participants.

RedaccióLES CORTS

L’any passat van participar al Black Friday més de 400 botigues. Foto: Arxiu

L’única pista de gel de la ciutat

La pista de Pedralbes Centre compleix 16 anys. Foto: Pedralbes Centre

La festa tindrà lloc a Can Bruixa. Foto: Google Maps

Ple | Declaració institucional de CiU a favor del petit comerç El cap de files convergent a l’Ajuntament, Xavier Trias, va anunciar ahir que el seu grup presentarà una

declaració institucional al Ple del pròxim divendres a favor del petit comerç barceloní. El grup municipalde CiU ha estat molt crític amb la política municipal respecte al comerç de proximitat, denunciant la

“passivitat” del consistori amb el top manta o el fet que l’àrea de Comerç no tingui una regidoria.



19 |

25 novembre 2015línialescorts.cat

Vostè ha rebut recentment elpremi Albert González perla seva promoció del petit

comerç. S’ho esperava?Estic molt content. És un reconei-xement que m’honra molt i que faigextensiu a tota la junta de Creu Co-berta. Precisament, amb l’AlbertGonzález, que era Director de Co-merç, m’unia una forta amistat. Va serqui va plantar la llavor de l’amor i dela dedicació al comerç. Per a ell, el co-merç no era només estar dins de lesbotigues: el que passava a fora tam-bé li interessava.

De fet, quan vostè va arribar a lapresidència de Creu Coberta(2002) la situació general a l’eix noera gaire positiva.Totes les fàbriques que hi havia aHostafrancs que donaven feina i por-taven molta gent a la plaça d’Es-panya ja no hi eren. Per altra banda,l’urbanisme també estava molt mal-mès: les voreres estaven deteriora-des i antiquades...

I com a postres, pocs anys despréses va anunciar que les Arenas aco-llirien un centre comercial.Teníem molta por, perquè no sabí-em els metres comercials que s’hiinstal·larien.

Tanmateix, la seva actitud no vaser de bel·ligerància, sinó mésaviat d’aliança. Els comerciants hem de ser flexiblescom el bambú. No podíem perme-tre que la plaça de braus oferís lamala imatge que donava: bruta iabandonada. A més, allà s’hi vaacabar instal·lant un comerç com-plementari que no fa mal a Creu Co-berta. I amb el temps, les Arenas haesdevingut un motor dinamitza-dor i ha donat una marca de quali-tat al barri. La veritat és que els di-vendres i els dissabtes va molta

gent cap a les Arenas que tambépassa per Creu Coberta.

És aquest un model a seguir a al-tres indrets de la ciutat afectatsper la mateixa problemàtica?Som un cas estrany. No crec que hihagi cap altra associació de boti-guers que estigui unida amb un cen-tre comercial. Jo sempre dic que lesassociacions són una xarxa de rela-cions i una central de serveis. Peraixò, ens hem de relacionar amb par-tits polítics i altres entitats, com arael Poble Espanyol, amb el qual tam-bé estem associats. Nosaltres miremde buscar sinergies.

Tot aquest ideari està recollit enel llibre blanc de Creu CobertaCompartint experiències, que hanpresentat fa poc. Quin és l’objec-tiu d’aquesta publicació?El comerç ha d’evolucionar i, si totsaportem una part dels projectes queens han anat bé, el conjunt en sor-tirà afavorit. Nosaltres volem com-partir les nostres activitats amb la ciu-tat, com ara el festival Shooping &

Shooting, la Q de Qualitat o les Bo-tigues Singulars. Pensem que totaixò farà funcionar el comerç de laciutat. No volem donar lliçons aningú, però creiem que ho hem decompartir per millorar.

Creu Coberta és un dels eixos co-mercials que més campanyes fa.En tenen pensada alguna de nova?Ara estem treballant en el Festival In-ternacional de Cinema i Comerç, unprojecte que ens il·lusiona molt i queés únic a la ciutat i, creiem, a la res-ta del món. També estem tractant el

tema de les superilles i altres as-pectes d’urbanisme al districte. Peraltra banda, volem acabar de defi-nir el projecte del Meeting Point, oncol·locarem el Christsmas Market,del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point técom a objectiu atraure turistes ales botigues de Creu Coberta.Creu que el petit comerç s’ha d’o-brir més al turisme?Totalment. Ja el 2006 vam aconse-guir que el bus turístic que anava aplaça Espanya tingués una paradaa Creu Coberta, al costat del Mercatd’Hostafrancs. Paral·lelament, vamengegar la campanya El Comerç a lacarta, que oferia uns cursos d’anglèsde supervivència per als botiguersper atendre els turistes i unes cartestraduïdes a diversos idiomes.

I actualment, què fan al respecte?Ara estem preparant rutes pel ba-rri i per Montjuïc amb cotxets elèc-trics en el marc de la campanya ElTurisme responsable, perquè els vi-sitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels puntsde col·lisió entre els botiguers i elnou govern municipal. Conside-ra que cal millorar el diàleg?Hem de ser tots més flexibles, no po-dem enfrontar-nos. Tots els governstenen coses bones i dolentes, però elque és important és que les personesque governen vulguin seure a parlar.Aquest consistori tenia projectesque ha modificat més tard. És bo quevulgui parlar i que sigui capaç de rec-tificar amb el que s’ha equivocat.

Em pot posar un exemple?El cas dels llums de Nadal. La dota-ció econòmica és correcta, comtambé la decisió de treure-la d’al-guns eixos i carrers, considerats deciutat, als quals l’Ajuntament elspagava tota la il·luminació, mentreque als altres només el 50%. L’ad-ministració no hi és per fer tractes defavor: són carrers importants deciutat, sí, però que s’ajuntin com a as-

sociació i que paguin i, si no, que notinguin llum, ho sento. La visió queha tingut l’Ajuntament en aquesttema em sembla molt bé.

Afectarà les vendes el fet que en-guany s’encenguin més tard res-pecte de l’any passat?Són diferents maneres d’enfocar-ho.La música i la llum actuen sobre l’es-tat d’ànim. Precisament a Londres esvan encendre a finals d’octubreamb una gran festa.

Massa d’hora, potser. Jo crec que les tendències actualsvolen que el consumidor sigui res-ponsable i com més temps hi hagimillor es poden preveure els re-gals. Donar una mica d’alegria a laciutat està bé. Ara bé, potser Londresho ha fet massa d’hora...

I Barcelona, com ho ha fet?El dia 27, el dia 20... L’any que ve, ambmés temps, podrem parlar amb elconsistori d’aquesta qüestió i crecque arribarem a un acord. Tampocés tanta la despesa de l’enllumenat,ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que lacampanya d’enguany serà positi-va i trencarà la dinàmica anterior?M’agradaria ser optimista, però noho veig. El país avança, però al co-merç en general no li ha anat bé. Te-nim més oferta que mai, però el pas-tís a repartir és el mateix. El que noés lògic és que en una època de cri-si, amb més oferta que demanda,encara es vulguin posar més metrescomercials arreu de la ciutat. S’estàacabant amb el model de comerçcatalà tradicional, que és el quedóna vida a una ciutat.

Però abans em parlava d’aliancesamb les grans superfícies.L’oferta que hi ha és suficient. Hemde mirar de quina manera, entre tots,

podem fer que hi hagi més de-manda a la ciutat, sobretot durantl’hivern. Hem d’anar per aquí, perquèla pista de gel de la plaça Catalun-ya, tot i ser una activitat important,calia replantejar-la tant estètica-ment com pel seu objectiu final.

Per què?Ha estat bé, però a mi m’hauriaagradat més que fos com la d’altrespaïsos, on són obertes, i fer un mer-cat de Nadal al costat. Tot i així, crecque s’han de celebrar actes a tots elseixos, més que no pas centralitzar-hotot allà, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de lesproblemàtiques latents és el topmanta. Creu que l’Ajuntamentestà actuant amb fermesa?Aquest és un tema massa gran queafecta moltes administracions. L’ac-tual govern municipal se l’ha trobatperquè els altres no l’han solucionat.Estem parlant de productes falsifi-cats i qui té el control de les duanesés el govern estatal. Hem de dir alsmanters que no poden vendre pro-ductes falsificats però sí altres d’ar-tesania en unes zones determina-des. Potser no serà bona per a to-thom, però hem de buscar una so-lució intermèdia.

I quina solució veu per a la pro-blemàtica de les terrasses? Tan im-portants són per als comerciants?L’espai públic ha de ser de prioritatinvertida, és a dir, per als ciutadans,però no entenc les associacions deveïns que es queixen, perquè lagent que està a les terrasses són jus-tament veïns. Aquestes entitatsque volen que l’espai públic siguiper al ciutadà, què ens volen tenir,drets a tots? Dit això, sí que és certque hi ha algú que s’extralimita iaixò s’ha de regular. Com deiaabans, en aquest cas també cal bus-car un terme mitjà.

“És bo que l’Ajuntamentsigui capaç de rectificar

amb el que s’ha equivocat”

Perfil | Lluís Llanas, un botiguer amb anys d’experiènciaCom a bon interiorista, Lluís Llanas i la seva junta s’han dedicat, durant els últims 13 anys, a redefinir

l’organització interna de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta. Una experiència que han plasmat en elllibre blanc de l’eix, Compartint experiències, presentat fa pocs dies. Durant el seu mandat, Creu Coberta

ha rebut diversos premis locals i estatals i s’ha consolidat com un dels eixos més actius de la ciutat.

Lluís Llanas / president de Creu Coberta

Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, l’any 2002, i repassacom l’associació ha arribat a ser una de les més reconegudes de la ciutat. Tot i així, esmostra humil i assegura que encara els queda “molt per fer”. Amb la publicació delseu llibre blanc, l’eix vol compartir el seu ideari per “fer créixer el comerç barceloní”.

“Som un cas estrany:

no crec que hi hagi

cap altre eix unit amb

un centre comercial”

F. Javier RodríguezBARCELONA

Entrevista

25 novembre 2015

Esports| 20

línialescorts.cat

El Joventut les Corts ha recupe-rat el lidertage del grup 2 deCopa Catalunya femenina des-prés d’aconseguir dues victòriesseguides a les últimes jornades:una contra el CEJ l’Hospitaletper 70 a 41 fa dues setmanes icontra el SESE diumenge passata casa per 53 a 37. Amb aquestsdos resultats, les cortsenquestornen al primer lloc de la clas-sificació després d’haver estat re-legades a la segona plaça per l’Al-meda durant només una jorna-da –la vuitena–.

Les noies de Sergio Manza-no van tornar a fer gala de laseva altíssima intensitat defen-siva –cal recordar que el Jo-ventut les Corts té la millor de-fensa del grup, amb només 485punts en conta–, deixant el

conjunt de Nou Barris en tansols 37 punts.

Per la seva banda, les noiesdel Bàsket Almeda van derrotarel CEJ l’Hospitalet per 68 puntsa 53 a Cornellà i, d’aquesta ma-nera, segueixen les petjades deles cortsenques a la lliga. I és queels dos conjunts femenins estanprotagonitzant un dels duels

més apassionants de Copa Ca-talunya de bàsquet.

La pròxima jornada, el Jo-ventut jugarà a domicili contra elGrup Barna, tercer classificatamb sis victòries i quatre derro-tes. L’Almeda, per la seva banda,jugarà contra el SESE per in-tentar assaltar el lideratge. Si elJoventut li ho permet, clar.

El Joventut les Corts recupera elliderat després de dues victòries

» Les cortsenques avancen l’Almeda a la classificació després de derrotar el CEJ l’Hospitalet i el SESE en les últimes jornades

El Polo goleja el Pozuelo i consolida el seu liderat

HOQUEI HERBA4Quan nomésresta una jornada per posar fi ala primera volta de la lliga, el RCPolo d’hoquei herba lidera laclassificació de Divisió d’Honor,amb 21 punts. En l’últim partit,els cortsencs van golejar a do-micili el CH Pozuelo per cinc golsa zero.

Tot i el resultat, el Polo no hova tenir gens fàcil, i més desprésd’afrontar aquest partit amb laderrota contra l’Egara la setma-

na anterior a la ment. El Polo li-dera la taula amb només una de-rrota, contra el Club Egara, jus-tament l’equip que ocupa la se-gona plaça amb 19 punts.

La pròxima jornada, el Polorebrà a casa el SPV Compluten-se, un equip de mitja taula que haguanyat quatre partits i n’haempatat i perdut dos. Els ma-drilenys, per la seva banda,afronten aquest partit després degolejar el San Sebastián en la pas-

Presenten la final de l’ISUGrand Prix de patinatge

PATINATGE4Les instal·lacionsdel Futbol Club Barcelona vanser el lloc triat dilluns per a lapresentació de la final de l’ISUGrand Prix de Barcelona. Entreels assistents hi havia Marta Ca-rranza, comissionada d’Esportsde l’Ajuntament; Frank Gonzá-lez, president de la Federació Es-panyola d’Esports de Gel, i JavierFernández, actual campió delmón de patinatge sobre gel iguanyador d’aquesta prova l’any

passat, els quals van presentar lanova edició, que se celebraràdel 10 al 13 de desembre. Ca-rranza va voler destacar “l’esforçque està fent Barcelona per l’es-port de proximitat, però tambéper grans esdeveniments comaquest ISU Grand Prix”.

L’any passat un total de25.000 espectadors van visitarl’esdeveniment, que se celebra-rà al Centre de Convencions deBarcelona.

RedaccióLES CORTS

El Joventut les Corts és el clar dominador del seu grup. Foto: FCBQ

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, la tradicional prova que tancarà l’any –mai millor dit– esportiu el pròxim

31 de desembre ja ha obert el seu període d’inscripcions, les quals es poden realitzar a travésd’internet i de manera presencial a la seu del Club Atletisme La Sansi i a les piscines Bernat

Picornell. Els organitzadors s’han marcat l’objectiu d’arribar a la xifra dels 11.500 participants.

Més de 10.000 corredorsdesafien el fred a la Jean Bouin

ATLETISME4La degana de lescurses barcelonines, la JeanBouin, no va defraudar. Diu-menge passat, més de 10.000 co-rredors van desafiar el mal tempsper participar en una prova queva col·locar els atletes ArturBossy –amb un temps de 30minuts i 54 segons– i MeritxellSoler –crono de 36 minuts i 12segons– com els guanyadors.

Poc abans de les 9 del matí,milers d’esportistes ja escalfavenper iniciar un recorregut que vaarrencar de l’avinguda Rius iTaulet, als peus de la muntanya

de Montjuïc, va recórrer l’Ei-xample de pam a pam i va fina-litzar a l’avinguda Maria Cristi-na. La cursa oferia la possibilitatde participar en una cursa de 10quilòmetres i en una altra de cinc.

Enguany la Jean Bouin tam-bé va celebrar el 66è Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelona,la 33a edició dels trofeus escolarsGeneralitat i la trentena ediciódels premis Promesa de la Di-putació de Barcelona. A més, lacursa oberta –de cinc i 10 quilò-metres– forma part de la Cha-llenge BCN10k.

El guanyador de la cursa, Artur Bossy, arribant a la meta. Foto: Ajuntament


| 22Agendalínialescorts.cat 25 novembre 2015

[email protected]

AGENDA QUINZENALDILLUNS 30 DE NOVEMBRE19:00 Concert de Nakwajean a la botiga Fnac

de l’Illa Diagonal, on presentarà el seu últimdisc Bonzo.

DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE14:00 Dinar-col·loqui sobre el sentit dels dife-

rents avantatges fiscals per a les entitats nolucratives, a càrrec Gonzalo de Castro, dele-gat especial de l’Agència Tributària a Catalunya./ Alberg Pere Tarrés (C/ Numància, 149).

DILLUNS 30 DE NOVEMBRE19:30 Conferència sobre la criminalitat econò-

mica i la integritat del sistema financer, a cà-rrec de Juan Manuel Vega, Director del Ser-vei Executiu de la Comissió de Prevenció delBlanqueig de Capitals. / Fundació La Caixa.

FINS AL 30 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició per commemorar el 25N,

el Dia Internacional per a l’eliminació de la vio-lència de gènere, una mostra gratuïta que tin-drà lloc al Centre cívic Tomasa Cuevas.

A PARTIR DE L’1 DE DESEMBREMatí-TardaQuè passa quan tot canvia? Dols i al-

tres pèrdues. Una exposició que mostra les di-ferents maneres d’afrontar un procés de dol./ Punt d’Informació Juvenil.

DIJOUS 3 DE DESEMBRE18:00 Sac de rondalles. Venim d’altres racons del

món, a càrrec de Marina Gil. Es tracta d’un re-cull de contes i cançons on el públic viatja perpaïsos reals i imaginaris a través de la músi-ca. / Biblioteca les Corts.

DISSABTE 12 DE DESEMBRE11:00 Primeres passes: Ballmanetes, a càrrec de

Montse Dulcet, una sessió d’estimulacióafectivo-creativa a través de la música. / Bi-blioteca les Corts.

DIVENDRES 4 DE DESEMBRE18:00 L’Espai d’Adolescents Bacardí celebra el

Campionat de Tennis Taula. Entrada gratuï-ta. / Espai Bacardí.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La Flor de Colors és un conte narrat queparla de la natura, una activitat gratuïtaadreçada a infants entre sis mesos i tresanys. / Biblioteca les Corts.

Primeres passesLa flor de colors

Avui 25 de novembre a les 17:30

Taller adreçat a pares i mares de nensi joves que fan classe a escoles i insti-tuts per tal de combatre el fenomende l’assetjament escolar. A càrrec de Jo-ana Bou. / Seu del Districte (Plaça Co-mas, 18).

Xerrada sobre el bullyingi la responsabilitat de tots

Demà dj. 26 de novembre a les 18:30

Projecció de la pel·lícula en el marc dela celebració del dia contra la violènciamasclista. Col·loqui posterior a càrrecd’Elsa Plaza. / Biblioteca Can Rosés.

Te doy mis ojos, d’Iciar Bollain

Dv. 27 de novembre a les 18:00

Partit corresponent a la dotzena jor-nada del grup 2 de Copa Catalunya. /Pavelló de l’Illa.

Partit de bàsquetJoventut les Corts-TGNDg. 13 de desembre a les 19:15


| 24 25 novembre 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 9 de desembre

Documents

Linialescorts 110