Unitat 1: Neuropsicologia 4 Cervell, sistema endocrí i orientació sexual.

Identitat sexual i biologiaUna hipòtesi, basada en múltiples dades experimentals,

sosté que tots els individus estem programats com a femelles. Els que són mascles genèticament, és a dir, els que tenen el cromosoma sexual Y, segreguen hormones sexuals masculines (andrògens) que indueixen al model femení original a transformar-se en masculí. Si no es produeixen aquestes hormones o no actuen de forma adequada, naixerà una femella.

La diferenciació entre mascles i femelles comença en el tercer mes de vida fetal i continua durant els següents sota la influència de les hormones sexuals. Aquestes provoquen l´aparició dels òrgans reproductius, determinen comportaments masculins o femenins en les primeres etapes de la vida i influeixen també en el desenvolupament de les funcions cerebrals.

Identitat sexual i biologiaEn el part, les estructures de l´aparell reproductor

estan completes, però no poden funcionar perquè al llarg de la infància la secreció de les hormones sexuals és mínima.

Això canvia amb l´adolescència, on es manifesta una superproducció d´hormones sexuals masculines (andrògens)o femenines (estrògens) en els testicles i en els ovaris (gònades); augmenta el volum dels genitals i apareixen els caràcters sexuals secundaris, com la barba o un to més greu en la veu dels homes i el desenvolupament del pit en les dones. Les gònades comencen a produir espermatozoos i ovocits, i els individus són capaços de mantenir relacions sexuals i procrear: la infantesa ha arribat al seu punt final.

Sistema endocrí i sexualitatL´àrea del cervell que desencadena

la producció d´hormones sexuals i determina els comportaments reproductors és l´hipotàlem, que comunica amb la principal glàndula endocrina, la hipòfisi.

Però les hormones també influeixen en el cervell, i, més concretament, en l´hipotàlem i en el sistema límbic, la part més antiga del cervell, seu dels impulsos primitius indispensables per a la vida.

Sistema endocrí i sexualitat Aquesta és la causa dels canvis psíquics que es pateixen a la

pubertat. Les hormones no es limiten a determinar el comportament sexual i reproductor, sinó que escampen el seu radi d´acció a altres facetes que distingeixen als mascles de les femelles: la resolució de problemes, l´agressivitat o la tendència als jocs de lluita en els mascles joves.

Per exemple, sembla que l´agressivitat depèn de l´acció dels andrògens sobre l´hipotàlem i sobre l´amígdala, una estructura que forma part del sistema límbic. Aquestes parts del cervell antic, ja masculinitzat durant el període fetal, reben encara més estímuls durant la pubertat.

Per sort, les seves funcions estan controlades per l´àrea frontal de l´escorça cerebral, és a dir, per una de les parts més joves del cervell, que desenvolupa un important paper regulador de les tendències agressives.

Gràcies a aquest fet, els mascles joves són capaços de graduar i controlar la seva força en els seus jocs i lluites.

Sistema endocrí i sexualitatLa testosterona és la

principal hormona andrógena, promou el desenvolupament dels òrgans genitals i els caràcters sexuals secundaris masculins.

L´estradiol, la principal hormona estrògena, és responsable del desenvolupament dels pits i de l´aparició de la primera menstruació en les dones.

Cervell i orientació sexual En el cervell masculí i el femení hi ha diferències

petites però importants, segons han posat de manifest investigacions realitzades en els últims deu anys. També s´han detectat diferències entre persones amb diferent orientació sexual (homosexuals enfront heterosexuals).

A l´hipotàlem, el gran interruptor sexual, format per un grup de neurones de quatre grams de pes, en la seva part anterior, hi ha uns nuclis que són el doble de grans en homes que en dones, l´anomenat INAH 3. Un d´aquests nuclis és també més gran en homes heterosexuals que en homosexuals.

Cervell i orientació sexualA la base de l´hipotàlem s´observa l´efecte

contrari: el nucli supraquiasmàtic, conegut sobretot perquè regula els ritmes biològics, és més gran en homes heterosexuals que en homosexuals.

Encara hi ha un tercer nucli que és més petit en transexuals i en dones que en homes heterosexuals.

En resum: petites diferències morfològiques són prou per suscitar comportaments diferents, no només en actituds estrictament sexuals, sinó també en les relacions familiars i socials.

Cervell i orientació sexual

En un estudi que aixecà gran polèmica, Simon Le Vay descobrí que els cervells dels homes homosexuals mostraven, per terme mig, un INAH 3 menor que els homes heterosexuals, la qual cosa semblava implicar un origen innat de la homosexualitat.

Tanmateix, el mateix Le Vay, homosexual militant, es va veure obligat a situar el seu descobriment en la seva justa mesura.

Cervell i orientació sexualUna y otra vez se han referido a mí como la

persona que ha demostrado que la homosexualidad es genética o algo parecido. No es así. Mis observaciones sólo se realizaron en adultos que habían sido sexualmente activos durante un periodo considerable de tiempo. No es posible, simplemente sobre la base de mis observaciones, saber si las diferencias estructurales estaban presentes al nacer e influyeron después en la homosexualidad o heterosexualidad de los hombres, o si surgieron en la vida adulta, quizá a consecuencia de la conducta sexual de los hombres.

Simon Le Vay, El cerebro sexual

Cervell i orientació sexual Malgrat tot, Le Vay

considera més plausible l´origen genètic que l´ambiental, ja que experiments realitzats amb bessons monocigòtics educats en ambients diferents mostraren que, en un nombre elevat de casos, o bé tendències homosexuals o bé tendències heterosexuals.

Dimorfisme cerebralA principis de 1995 es publicà, en la revista Science,

la investigació que un equip de neuropsiquiatres, dirigit per Rubén Gur, realitzà sobre diferències fisiològiques en els cervells d´homes i dones.

Aquest estudi detectà divergències entre els dos sexes tant en les vessants emocional com intel·lectual. L´experiment consistí a analitzar els cervells de 31 homes i 24 dones estirats sense realitzar cap esforç mental. Per aconseguir-ho, se´ls injectà glucosa associada a un element de baixa radioactivitat.

Es tractava d´observar mitjançant un escàner quines parts del cervell eren les més actives, és a dir, les que consumien més energia en forma de glucosa.

Dimorfisme cerebral Segons els resultats, la zona del cervell en

relaxació que més energia consumeix en els mascles és la límbica, mentre que en les femelles és la cingular.

Per a Gur, aquest fet proporciona una explicació fisiològica a certes diferències conductuals que s´aprecien normalment entre els dos sexes.

Així s´explicarien que els homes són més propensos a reaccionar instrumentalment davant dels seus sentiments, desfogant-se mitjançant l´acció immediata i l´agressivitat física.

Dimorfisme cerebralLes dones, en canvi, responen

majoritàriament de forma simbòlica a través del llenguatge, desfogant-se sovint mitjançant la paraula i el plor.

També s´explicarien així les tasses superiors de suïcidis i assassinats produïts per mascles. les conclusions de l´experiment es basen en què el sistema límbic està vinculat a l´agressivitat mentre que la zona cingular es relaciona amb les capacitats simbòliques i d´ideació.

Dimorfisme cerebral

Dimorfisme cerebralL´establiment d´un dimorfisme sexual des del

naixement, tant dels genitals com del cervell, fa que nens i nenes trobin respostes diferents de l´entorn en què viuen i, alhora, també perceben amb matisos diferents els estímuls ambientals. De forma que aquestes relacions, diferenciades segons el sexe, entre l´infant i el seu ambient contribueixen al modelat de la futura conducta sexual juvenil.

L´ambient social, la capacitat del qual per donar dimensió a les diferències entre els sexes depèn de les cultures, és el que ve a reforçar els estereotips dels distints papers sexuals.

Hugo Liaño, Cerebro de hombre,cerebro de mujer, Ediciones B, Barna 1998

Dimorfisme cerebralÉs un fet força conegut des de fa molt temps que,

en termes generals, els mascles humans són més fràgils que les femelles.

La condició femenina és la que apareix com natural i espontània en la creació de l´ésser humà i que la naturalesa masculina és fruit d´un treball de correcció de l´estructura bàsica femenina. No seria estrany, per tant, que un organisme que la biologia elabora per modificació d´altre pugui tenir menys resistència als esdeveniments i al desgast de la vida. En tots els estudis estadístics seguim veient que l´edat mitjana de supervivència és una mica superior en les dones que en els homes.

Dimorfisme cerebral

Entre els éssers humans masculins s´originen més retards intel·lectuals, trastorns de l´aprenentatge, anomalies en la codificació cerebral verbal i espacial amb més dislèxies, quequeig, retards en el desenvolupament del llenguatge i motricitat esquerrana, que entre les femelles.

Hugo Liaño, Cerebro de hombre,cerebro de mujer, Ediciones B, Barna 1998

Diferències cognitives home-dona

Després de dècades d´investigació sobre com es diferencien ambdós sexes des del punt de vista psicològic, s´han trobat algunes diferències que, tot i que no es compleixen en cada individu, destaquen quan es comparen grups.

No és qüestió d´afirmar si un sexe és millor que l´altre, sinó simplement que sembla haver diferents estils congnitius associats al fet de ser home o dona.

Simon Baron-Cohen, en El nuevo mapa del cerebro de Rita Carter, Integral, Barna 1998

Diferències cognitives home-dona

Dones:1. Superen els homes en certes

tasques lingüístiques.

2. Mostren un ritme més ràpid de desenvolupament del llenguatge.

3. Tenen menys riscos de disfàsia durant el desenvolupament.

4. Superen els homes en algunes proves de judici social, empatia i cooperació.

5. Són millors encaixant objectes.

6. Són millors en proves que impliquen generació d´idees.

Diferències cognitives home-dona

Homes:1.Raonen millor que les dones en

qüestions matemàtiques (especialment, en problemes de geometria i de llenguatge matemàtic).

2.Superen les dones en proves que impliquen distingir entre figura i fons.

3.Tenen més facilitat per fer girar objectes mentalment.

4.Tenen més punteria, tenen un percentatge més alt d´encerts disparant a un blanc.

TEXT : Doreen Kimura, Cerebro de varón y cerebro de mujerParece claro que las diferencias en los modelos cognitivos

entre una y otro sexo surgieron porque resultaron ser ventajosos desde el punto de vista evolutivo (...) A lo largo de los millares de años que duró la evolución de las características de nuestro cerebro, el hombre vivía en grupos limitados de cazadores-recolectores. En una sociedad así, la división del trabajo entre los sexos debía ser tajante, a imagen de lo que sucede en las actuales sociedades de cazadores-recolectores: los varones se encargaban de la caza mayor, que con frecuencia exigía recorrer grandes distancias. También eran responsables de la defensa del grupo contra depredadores y enemigos, y de la elaboración y uso de armas. Con toda probabilidad, las mujeres recolectaban alimentos cerca del campamento, atendían el hogar, preparaban la comida y la vestimenta, y cuidaban de los niños.

TEXT : Doreen Kimura, Cerebro de varón y cerebro de mujer Tales especializaciones habrían impuesto

diferentes presiones de selección a varones y mujeres. Aquéllos necesitarían encontrar caminos a través de largas distancias, es decir, contar con una capacidad que les permitiera reconocer una estructura geográfica desde orientaciones diversas. También, habilidad para acertar en un blanco. Las mujeres necesitarían orientación en cortos recorridos, unas capacidades motrices finas a realizar en un espacio reducido y una discriminación perceptual sensible a pequeños cambios en el ambiente, así como en el aspecto y comportamiento de los hijos.

Activitats

1.Destaqueu les idees principals del text.

2.Què és el dimorfisme cerebral? Què ens ajuda a explicar aquest concepte?

3.Aquestes teories podria servir per justificar una ideologia que defensaria la necessitat de conservar els diferents papers socials d´homes i dones? Per què?

Dooren Kimura