NÚM.: ÒRGAN: SESSIÓ: DATA: HORA: DOCUMENT ...media.seu-e.cat/acteca/801550006/2016/f007495f-f2f5-4885...dels seus estatuts modificats. 14. Iniciar l'expedient de delimitació del

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 10 / 28-06-2016 1

NÚM.: 10 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 28 de juny de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en primera convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores. ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Francesc Duran i Vilalta Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González

Secretari Isidre Martí i Sardà Interventor Julián Álamo Guijarro El regidor Xavier García Albiol és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en la urgència número 2 i abans de la votació. ORDRE DEL DIA Presa de possessió del senyor Francesc Duran i Vilalta del càrrec de regidor. Aprovar les actes números 8 i 9 corresponents a la sessió ordinària de 31 de maig de 2016 i la sessió extraordinària i urgent de 13 de juny de 2016.

Secretaria General


I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 18 de maig de 2016 relativa a la delegació de les presidències de les comissions informatives de caràcter permanent.

2. Donar compte de l'execució de la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 21, en relació amb diversos funcionaris de la Guàrdia Urbana de Badalona.

3. Aprovar la minuta del conveni interadministratiu de col·laboració entre els ajuntaments de Barcelona, L'Hospitalet del Llobregat i Badalona, relatiu a la gestió del Canal Múltiple 26 de la TDT local.

4. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors. 5. Proposta de modificació del pressupost de l'Ajuntament de 2016 i del seu annex

d'inversions.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

6. Aprovar un reconeixement de crèdit per pagar la factura de la reparació de l'avaria de la instal.lació elèctrica de la biblioteca Canyadó i Casagemes - Joan Argenté.

7. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat BADALONA SARDANISTA, per participar en les ballades de sardanes de Sant Anastasi i de la Fira de l'Arrop durant les Festes de Maig.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

8. Aprovar un reconeixement de crèdit per dietes d'arbitratges de 6 audiències dels Tribunals Arbitrals Col·legiats de la Junta Arbitral de Consum de Badalona.

9. Aprovar l'adjudicació de parades del Mercat Municipal Pomar-Morera. 10. Aprovar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013

- 2018. 11. Aprovar inicialment la Modificació del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda. 12. Aprovar inicialment l'avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració

d'Emergències Econòmiques i Socials en l'àmbit de l'habitatge a Badalona, i els seus annexos.

13. Aprovar l'Adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovació inicial dels seus estatuts modificats.

14. Iniciar l'expedient de delimitació del terme municipal de Badalona i nomenar els membres de la Comissió Municipal de Delimitació.

15. Aprovar un reconeixement de crèdit per les obres d’instal·lació i subministrament de jocs a la plaça Lloreda.

16. Reconeixement de crèdit a favor de l'empresa ENGESTUR SA per factures de les actuacions de les obres d’instal·lació de les dependències de la GU a la Pl. Camaron de la Isla.

17. Aprovar la liquidació del contracte de les obres de millora urbana del solar damunt del passatge dels encants.

18. Aprovar l’encàrrec de gestió a REBASA per a la realització de l’actuació pla d'intervenció dels PAE's de Badalona.

Secretaria General


19. Aprovar un reconeixement de crèdit per factures d'exercicis tancats pels treballs de l'escola Nero Nas.

20. Aprovació de l'encàrrec de gestió a l'IMPO per a l'actuació integració sociolaboral de persones amb malalties mentals.

21. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO i REBASA per a l'actuació Servei Local d'empreses de Badalona 2016.

22. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO per a la realització de l'actuació del servei Local d'Ocupació - Badalona 2016.

Proposicions urgents 1. Nomenar la regidora Rosa Bertran Bartomeu representant de l'Ajuntament de Badalona

en el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a petició del grup municipal del Partit Popular.

2. Aprovar inicialment les bases de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s'utilitzaran durant el curs 2016-2017.

3. Aprovar la liquidació de les obres de millora de la urbanització del c. Don Pelai. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta els grups municipals d'ICV-EUiA, Guanyem Badalona en Comú, Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, en suport del dia de l'Orgull Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

2. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans - Ciudadanos - C's a favor de la baixada d'un 5% a la quota a pagar de l'Impost de Bens Immobles.

3. Moció que presenta el grup municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VIH/Sida a la ciutat de Badalona.

4. Moció que proposa el grup municipal de Convergència i Unió reiterant la cessió avançada del tram del carrer Eduard Maristany al terme municipal de Badalona afectat pel projecte de desenvolupament urbanístic de l'antiga central tèrmica de Badalona i Sant Adrià.

5. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a favor de la presència i visualització de les dones en la vida política local.

6. Moció que presenten els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i Socialista, en defensa de l’acollida de les persones refugiades.

7. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular, per sumar l’associació de veïns del Raval a la Comissió especial sobre l’ARE de l’Estrella.

8. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular, per garantir la igualtat d’oportunitats i la transparència en els plans d’ocupació gestionats per l’IMPO.

9. Moció que presenten per urgència els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, Socialista, ERC-Avancem-MES, CiU, ICV-EUiA i Ciutadans - Ciudadanos per demanar la dimissió del ministre de l'Interior i del cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya

Torn obert de paraules Precs i preguntes

Secretaria General


DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYORA ALCALDESSA: Molt bona tarda a tothom, benvigudes i benvingut a la Casa de la Vila, la Casa del poble. Abans de començar, com sempre, farem aquest minut de silenci en denúncia de la violència masclista i en homenatge a les víctimes. Els regidors i assistents al Ple guarden un minut de silenci. SENYORA ALALCESSA: Deixeu-me que abans de començar, d’una banda doni la benvinguda al nou secretari, el senyor Isidre Martí, a qui desitgem molt bona feina i encerts en el desenvolupament de la seva tasca i li donem la benvinguda a la nostra ciutat on esperem que se senti ben acollit. I també acomiadar a la nostra tresorera, la senyora Lluïsa Osa, que avui és el seu darrer dia aquí. Agraïm profundament el seu bon servei a la ciutat durant més de vint anys, no tots fàcils, especialment en els darrers, amb condicions econòmiques molt difícils per a l’Ajuntament. Agrair-li també el seu compromís en la seva nova etapa, a la República Dominicana, amb aquest compromís de solidaritat mitjançant una fundació que portarà el nom de Badalona al costat d’una tasca humanitària i amb la qual sap que pot comptar amb nosaltres sempre que ho necessiti. Moltes gràcies a tots dos.

Presa de possessió del senyor Francesc Duran i Vilalta del càrrec de regidor. SENYORA ALCALDESSA: També avui tenim la presa de possessió del senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta com a regidor d’aquest Ajuntament i procedirem a fer aquesta presa de possessió. SENYOR SECRETARI: Comunicar que la Junta Electoral ha expedit la credencial a favor del senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta, que per ordre de llista de candidats de Guanyem Badalona en Comú és a qui li correspon prendre possessió del càrrec de regidor en substitució per renúncia del senyor Javier López Cegarra. També i així mateix, el senyor el senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta, ha presentant la declaració de béns i d’interessos i per tant, està en disposició per prendre possessió del càrrec de regidor d’aquest Ajuntament. SENYORA ALCALDESSA: Pots procedir al jurament o promesa. SENYOR DURAN: Per imperatiu legal i sotmès únicament a la voluntat popular dels veïns i veïns de Badalona, prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, com a norma fonamental de l’Estat, fins que el poble treballador català, exercint la seva voluntat democràtica, decideixi canviar-la per obrir un procés constituent cap a una república catalana, justa socialment, lliure i sobirana. SENYORA ALCALDESSA: Declaro feta la presa de possessió del càrrec de regidor a favor de Francesc Duran i Vilalta, i li imposo la medalla oficial de regidor, així com li entrego la insígnia de regidor i li desitjo també encerts en el càrrec. Molt benvingut a l’equip. Gràcies. Seguidament el nou regidor, Francesc Duran i Vilalta, passa a ocupar el seu escó. SENYORA ALCALDESSA: Procedirem doncs amb l’ordre del dia, en tot cas, només avançar-vos que el punt de l’ordre del dia número 11 s’ha retirat, i que tindrem tres urgències que ja votarem després en el moment d’incorporar-les. Aprovar les actes números 8 i 9 corresponents a la sessió ordinària de 31 de maig de 2016 i la sessió extraordinària i urgent de 13 de juny de 2016.

Per la presidència es formula proposta d’aprovació de les actes números 8 i 9 corresponents a la sessió ordinària de 31 de maig de 2016 i la sessió extraordinària i urgent de 13 de juny de 2016, les quals són aprovades per unanimitat.

Secretaria General


I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 18 de maig de 2016 relativa a la delegació de les presidències de les comissions informatives de caràcter permanent. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 18 de maig de 2016 referent a la delegació de les presidències de les comissions informatives de caràcter permanent. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 18 de maig de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment el següent: “Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el 28 de juliol de 2015, va crear les comissions informatives de caràcter permanent següents: - Comissió informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva. - Comissió informativa de Habitable, Pròspera i Sostenible - Comissió informativa de Badalona Democràtica Atesa la resolució d’Alcaldia de data 30 de juliol de 2015, per la qual es van nomenar els membres integrants de les comissions Informatives esmentades i s’establia la facultat de l’acaldessa de delegar la presidència de cadascuna de les comissions informatives en un tinent d’alcalde. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre i d’altres normes d’aplicació, RESOLC: PRIMER.- Delegar les presidències de les comissions informatives de caràcter permanent que tot seguit s’indiquen a favor dels següents tinents d’alcalde: Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva: Eulàlia Sabater Díaz, 4a tinenta d’alcalde Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible: Oriol Lladó i Esteller, 1r tinent d’alcalde. Comissió Informativa de Badalona Democràtica: José A. Téllez i Oliva, 3r tinent d’alcalde. SEGON. L’alcaldessa es reserva la facultat d’assistir i presidir qualsevol de les Comissions informatives de caràcter permanent esmentades en el punt primer d’aquesta resolució quan així ho consideri convenient en funció dels assumptes a tractar. En aquests supòsits, l’alcaldessa presidirà la comissió i el tinent d’alcalde que n’ostenti la delegació de la presidència passarà a actuar com vocal. TERCER. De totes i cadascuna de les ordres del dia relatives a les comissions informatives permanents a les que es refereix aquesta resolució es donarà compte a l’Alcaldia i a la Secretaria General. QUART. Notificar aquesta resolució als interessats i donar-ne compte al Ple en la propera sessió ordinària que es celebri. CINQUÈ. Publicar-la a la Intranet municipal i al BOPB.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència.

Secretaria General


2. Donar compte de l'execució de la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 21, en relació amb diversos funcionaris de la Guàrdia Urbana de Badalona. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Donar compte de l’execució de sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 21, de data 21/06/2012, en relació amb la Sra. Irene García García i els Srs. Francisco Castillo Romo, Pascual Pérez López, Alfonso Ortiz Ballester i David Sanz Boyero, funcionaris de la Guàrdia Urbana de Badalona Òrgan al qual s’adreça: Ple de l’Ajuntament Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 246/Z-17/16 Antecedents Únic.- L’alcaldessa en data 15/04/2016 va aprovar una resolució la part dispositiva de la qual és del següent tenor literal: <<PRIMER.- EXECUTAR la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 21, dictada en data 21/06/2012, de conformitat amb l’Ofici de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 04/02/2016, que disposa literalment el que es transcriu a continuació en la part suficient: “Que debemos CONDENAR Y CONDENAMOS a los acusados, doña Irene García García, don Alfonso Ortiz Ballester, don Josep Oriol Frago Badia, don Pascual Pérez López, don David Sanz Bollero y don Francisco Castillo Romo como autores, cada uno de ellos, de un delito contra la integridad moral en su modalidad de torturas no graves del artículo 174.1 del Código Penal con la concurrencia de las circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal en forma de atenuante y en la modalidad de dilaciones indebidas a la pena privativa de libertad en forma de prisión de 1 año y a la pena de inhabilitación absoluta por tiempo de 8 años, y al pago de las costas procesales que hubieren podido devengarse a su instancia en la substanciación de la presente causa.” SEGON.- DECLARAR la pèrdua de la condició de funcionari/ària de carrera de la Sra. Irene García García, que té NIF 43442394V i està en situació administrativa d’excedència voluntària per incompatiblitat amb efectes des del 23/06/2007; el Sr. Pascual Pérez López, que té NIF 46534166Z, ocupa el lloc de treball de caporal i està actualment en situació administrativa de servei actiu; i el Sr. Alfonso Ortiz Ballester, que té NIF 53082003G, ocupa el lloc de treball d’agent i està actualment en situació administrativa de servei actiu, de baixa per incapacitat temporal des del 22/12/2015 i fins a la data d'avui, amb motiu de la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 21, dictada en data 21/06/2012. TERCER.- DETERMINAR la baixa definitiva dels funcionaris i funcionària de carrera Sra. Irene García García, que té NIF 43442394V i està en situació administrativa d’excedència voluntària per incompatiblitat amb efectes des del 23/06/2007; el Sr. Pascual Pérez López, que té NIF 46534166Z, ocupa el lloc de treball de caporal i està actualment en situació administrativa de servei actiu; i el Sr. Alfonso Ortiz Ballester, que té NIF 53082003G, ocupa el lloc de treball d’agent, amb efectes del dia següent a la notificació d’aquesta resolució. QUART.- CONSTATAR que a dia d’avui no són funcionaris de carrera de l’Ajuntament de Badalona ni el Sr. Francisco Castillo Romo, que té NIF 46537808E ni el Sr. David Sanz Boyero, que té NIF 46707197Q, atès que l’extinció de les relacions funcionarials es van produir per la respectiva declaració d’incapacitat permanent absoluta, amb efectes efectes 13/01/2015 i 26/08/2011, respectivament, de conformitat amb l’informe de la Unitat de Selecció i Gestió de Recursos Humans emès en data 14/04/2016. CINQUÈ.- DECLARAR que la Sra. Irene García García, que té NIF 43442394V; el Sr. Pascual Pérez López, que té NIF 46534166Z i el Sr. Alfonso Ortiz Ballester, que té NIF 53082003G podran sol·licitar la rehabilitació quan hagin extingit la responsabilitat penal i civil derivada de delicte de conformitat amb el que estableix l’article 2.3 del Decret 2669/1998, d’11 de desembre, pel que s’aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels Funcionaris públics en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat SISÈ.- NOTIFICAR aquesta resolució a la Sra. Irene García García, que té NIF 43442394V; el Sr. Pascual Pérez López, que té NIF 46534166Z, el Sr. Alfonso Ortiz Ballester, que té NIF 53082003G, al Servei de Guàrdia Urbana, a la secció 21 de l’Audiència Provincial de

Secretaria General


Barcelona i donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució dels precedents acords. SETÈ.- DONAR COMPTE de la present resolució al Ple de l’Ajuntament de Badalona en la primera sessió que es celebri de conformitat amb l’article 21.1 lletra h) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.>> Fonaments de Dret 1. L’article 21.1 lletra h) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local atorga a l’alcalde/ssa la competència en aquesta matèria per exercir la prefectura superior de tot el personal, i acordar el seu nomenament i sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la Corporació i l’acomiadament del personal laboral, donant compte al Ple, en aquests dos últims casos, en la primera sessió que es celebri. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta d’acord En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència, transcrita al punt únic dels antecedents. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions del Decret de delegació general de competències de 23 i 29/06/2015, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, proposo a la Comissió Informativa de l’Àrea de Govern i Recursos Humans que dictamini favorablement aquesta proposta de donar compte. ACORD Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta d’acord formulada, el Ple de l’Ajuntament pren nota de la resolució indicada. 3. Aprovar la minuta del conveni interadministratiu de col·laboració entre els ajuntaments de Barcelona, L'Hospitalet del Llobregat i Badalona, relatiu a la gestió del Canal Múltiple 26 de la TDT local. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Acord Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Antecedents Mitjançant acord de l’Ajuntament en Ple, adoptat en sessió de 25 de juliol de 2006, es va acceptar la concessió atorgada per la Comissió de Govern de Política Institucional de la Generalitat a favor d’aquest Ajuntament per a la prestació del servei públic de televisió digital local corresponent al programa número 3 del canal múltiple 26 de la demarcació denominada “Barcelona”, previst al Pla tècnic nacional, aprovat per Reial decret 439/2004, de 12 de març, i modificat mitjançant Reial decret 2268/2004, de 3 de desembre. El referit servei públic es realitza mitjançant la societat mercantil local de capital íntegrament municipal “Badalona Comunicació, SA”. Així mateix, de conformitat amb l’apartat 2 de la disposició addicional tercera del Reial decret 439/2004, es va aprovar la minuta de conveni de col·laboració amb la resta d’ajuntaments concessionaris dels programes del canal múltiple de la demarcació “Barcelona” i amb la Xarxa Audiovisual Local, per a la millor gestió de l’esmentat canal. Aquest conveni va ser signat en data 12 de setembre de 2006. En data 3 de març de 2008 la Xarxa Audiovisual Local, e.p.e. i Tradia Telecom, SA, fruït de la posada en funcionament de l’esmentat Conveni, van signar el contracte per a la contractació administrativa especial de l’emissió i gestió del canal múltiple de televisió

Secretaria General


digital terrestre local núm. 26, referència TL01B, amb denominació “Barcelona”, la vigència del qual finalitza el proper dia 18 de juliol de 2016. En data 30 de juny de 2014 l’Ajuntament Ple va aprovar una addenda al conveni de col·laboració de data 12 de setembre de 2006, relativa a diversos aspectes relacionats amb la gestió del Canal Múltiple el qual va modificar la seva vigència fins el 18 de juliol de 2016, així com altres compromisos de les parts signatàries. Vista la minuta del conveni de col·laboració a signar entre l’Ajuntament de Badalona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, titulars dels programes públics de Televisió Digital Terrestre Local del Canal Múltiple 26, referència TL01B, amb denominació “Barcelona”, relatiu als aspectes comuns i, especialment, a la gestió del Canal Múltiple, minuta que es transcriu íntegrament a la part dispositiva d’aquest acord. En data 23 de maig de 2016 el conseller delegat de Badalona Comunicació, SA, juntament amb el director de “Informació i Comunicació de Barcelona, SA” (Barcelona Televisió) i el gerent de “La Farga Gestió d’Equipaments Municipals, SA” (Televisió L’Hospitalet), com a titulars dels programes públics de TDT local del canal múltiple 26, referència TL01B, amb denominació “Barcelona”, van emetre un informe en el qual proposaven com a nou gestor del Canal Múltiple a l’Ajuntament de Barcelona el qual podrà cedir la gestió a INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ DE BARCELONA, SA, entitat gestora de Barcelona Televisió. Així mateix informaven dels costos estimats anuals del Canal Múltiple establerts en 170.000 euros pel que fa a la transmissió i difusió del senyal i en 6.000 euros per a la gestió del mateix. Igualment es proposa que la durada del conveni sigui de 10 anys més les possible pròrrogues i emeten una proposta de conveni consensuat entre les tres parts implicades. Així mateix, en data 9 de juny de 2016, el conseller delegat de Badalona Comunicació, SA, va emetre un informe favorable en relació a la minuta de conveni de referència proposada per Barcelona Televisió, Televisió de Badalona i Televisió L’Hospitalet, el qual, transcrit literalment, diu el següent: “Informe complementari al que va ser emès en data 23 de maig de 2016, que van subscriure el Director de “Informació i Comunicació de Barcelona, SA”, el gerent de “La Farga Gestió d’Equipaments Municipals, SA”, i el Conseller delegat de Badalona Comunicació, SA, arrel de la necessitat que els tres Ajuntaments concessionaris que segueixen prestant el servei de TDT local a la demarcació local “Barcelona”, nomenin un nou gestor del canal múltiple i immediatament iniciïn el procediment de contractació de l’operador de telecomunicacions que prestarà el servei de difusió del senyal. En el citat informe les parts proposen com a nou gestor del canal múltiple a l’Ajuntament de Barcelona. Per tal que l’Ajuntament de Badalona pugui emetre el conveni corresponent, BADALONA COMUNICACIÓ, SA, manifesta: El compromís de realitzar anualment les previsions pressupostàries oportunes per tal de fer efectius els pagaments següents: - Un 25% de les despeses derivades de la transmissió i difusió del senyal (25% de 170.000

€ cost màxim estimat). - 2000€ per les activitats vinculades a la gestió del canal múltiple (1/3 de 6.000€, cos

màxim anual estimat)- - Despeses derivades o qualsevol altre import que fos d’aplicació per raó dels conceptes

dalt esmentats, al tipus impositiu que fos d’aplicació en cada moment durant la vigència d’aquest Conveni.

Tanmateix informo que al Pressupost de l’exercici 2016 de “Badalona Comunicació, SA” existeix consignació pressupostària adequada i suficient per sufragar les despeses derivades de la signatura del conveni de referència i, que aquestes despeses no suposaran cap efecte negatiu en el resultat de l’exercici econòmic vigent.” Fonaments de Dret L’article 40 i següents de la Llei 7/2010 de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual regula el servei públic de comunicació audiovisual, en la seva redacció

Secretaria General


introduïda per la Llei 6/2012 d’1 d’agost, estableix, regula, entre d’altres, les formes de gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual autonòmics. El present conveni suposa l’instrument necessari per la gestió conjunta del canal múltiple concedit. En aquest sentit, el ja referit Reial decret 439/2004, de 12 de març, pel que s’aprovà el Pla tècnic nacional de televisió digital local, en la Disposició addicional tercera, sobre la titularitat i gestió conjunta del canal múltiple, literalment diu el següent: “1.- La titularidad de la concesión de dominio público radioeléctrico, aneja a la concesión del servicio de televisión digital local, será compartida entre entidades que accedan al aprovechamiento de programas dentro de un mismo canal múltiple. 2.- Las entidades que accedan al aprovechamiento de programas dentro de un mismo canal múltiple de televisión digital local, sin perjuicio del derecho exclusivo a su explotación, establecerán de común acuerdo entre sí la mejor gestión de todo lo que afecta al canal múltiple en su conjunto o las reglas para esta finalidad.” La proposta de conveni objecte del present informe suposa l’establiment d’una relació de cooperació consensuada entres els ajuntaments participants, per la gestió d’un assumpte d’interès comú, la gestió del canal múltiple, de conformitat a la forma de conveni de cooperació recollida en el Reglament d’obres, activitat i serveis dels ens locals, Decret 179/1995, de 13 de juny, (ROAS) en els seus articles 303 i següents. De conformitat amb l’art. 306 del referit text legal (ROAS), poden establir convenis els ens locals, siguin o no de caràcter territorial, restant exclosos les societats i ens dependents dels ens locals, llevat que comptin amb una autorització expressa d’aquests. De conformitat amb l’art. 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i amb l’art. 114 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), l’òrgan competent per adoptar l’acord d’aprovació és l’Ajuntament en Ple amb el quòrum de majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, en tractar-se d’un conveni que comportà una transferència d’activitats, tal com la contractació d’un operador per transport del senyal per a la difusió del canal. En compliment del preceptuat a l’art. 179 del TRLMRLC s’ha emès informe preceptiu pel Secretari General. En conseqüència i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), aprovat per Reial decret 2568/1986 de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, adopti els següents acord: PRIMER. Aprovar la minuta del conveni interadminsitratiu de col·laboració a signar entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i l’Ajuntament de Badalona, titulars dels programes públics de Televisió Digital Terrestre Local del Canal Múltiple 26, referència TL01B, amb denominació “Barcelona”, relatiu als aspectes comuns i, especialment, a la gestió del Canal Múltiple. El text de l’esmentat conveni diu literalment el següent: “CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE ELS TITULARS DELS PROGRAMES PÚBLICS DE TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE LOCAL DEL CANAL MÚLTIPLE 26, REFERÈNCIA TL01B, AMB DENOMINACIÓ “BARCELONA”, RELATIU ALS ASPECTES COMUNS I, ESPECIALMENT, A LA GESTIÓ DEL CANAL MÚLTIPLE. REUNITS L’Excel·lentíssima Sra. Ada Colau i Ballano , Alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, que actua en nom i representació d’aquesta institució; assistida pel senyor xxxxxxxx, Secretari General de l’Ajuntament. L’Il·lustríssima Sra. Núria Marin i Martínez, Alcaldessa de L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que actua en nom i representació d’aquesta institució; assistit per la senyora xxxxxxxx, Secretària General de l’Ajuntament. L’Il·lustríssima Sra. Dolors Sabater Puig, Alcaldessa de l’Ajuntament de Badalona, que actua en nom i representació d’aquesta institució; assistida pel senyor xxxxxxxx, Secretari General de l’Ajuntament.

Secretaria General


Les parts signants es reconeixen mútuament la capacitat legal necessària per a actuar i obligar-se, i MANIFESTEN I. Antecedents Que en data 12 de setembre de 2006 els Ajuntaments de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià dels Besos i l’entitat pública empresarial Xarxa Audiovisual Local (XAL) varen signar un conveni de col·laboració relatiu al servei públic de televisió digital local d’acord amb el PTNTDL que conforme la demarcació territorial amb denominació “Barcelona” canal múltiple 26, referència TL01B. Els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià dels Besos varen manifestar en temps i forma la seva voluntat de no continuar a l’esmentat Conveni, així com també, la Xarxa Audiovisual Local (XAL) va comunicar a les Corporacions, per una banda, la seva voluntat de no prorrogar la seva participació en el Conveni del 2006, i per altre, que en data 18 de juliol de 2016 finalitzava el contracte per l’emissió i gestió del canal múltiple de televisió digital terrestre local numero 26 referència TL01B, entre, dita entitat com gestora i TRADIA TELECOM,S.A., com operadora. II. Sobre el servei públic de televisió local. L’article 40 i següents de la Llei 7/2010 de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual regula, per una banda, el servei públic de comunicació audiovisual establint la normativa bàsica del Servei Públic de radio, televisió i oferta interactiva, respectant el sistema competencial fixat en la Constitució Espanyola, i per altre, establint els objectius generals que ha d’atendre aquest servei públic com són: difondre continguts que fomentin els valors constitucionals, la formació d’opinions publiques plurals, la diversitat lingüística i cultural, així com la difusió del coneixement i les arts o com l’atenció a les minories. La Llei 6/2012 d’1 d’agost va introduir modificacions a la Llei 7/2012, en el sentit de flexibilitzar les formes de gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual autonòmics. El Reial Decret 439/2004, de 12 de març, modificat posteriorment pels Reials Decrets 2268/2004 i 944/2005, va aprovar el PTNTDL amb l’objecte d’establir la reserva dels canals múltiples destinats a la prestació del servei públic de la televisió digital local en cadascuna de les demarcacions territorials previstes, que estan constituïdes pels termes municipals d’una o mes localitats. Aquest Pla, estableix que la demarcació amb denominació “Barcelona”, canal múltiple 26, referència TL01B, comprèn l’àmbit de Barcelona, Hospitalet de Llobregat i Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. Els Ajuntaments que esdevinguin titulars del servei públic de la televisió digital local, han de gestionar de forma directa i conjunta el programa que els hi hagi estat adjudicat, en aquest sentit, els Ajuntaments signants del present Conveni han manifestat en els termes previstos per la normativa, la voluntat de gestionar directament el programa adjudicat. Mitjançant la resolució PRE/1446/2006, de 9 de maig, es va donar la publicitat als acords de la Comissió de Govern de la Política Institucional de 4 d’abril de 2006 ( DOGC núm. 4634, de 16 de maig) pels quals s’atorga la concessió per a la prestació de servei de TDTL als municipis de Catalunya inclosos en les demarcacions territorials establertes al Pla tècnic nacional de la televisió digital local. Respecte a la demarcació territorial, “Barcelona”, canal múltiple 26 i referència TL01B, s’atorga la concessió dels següents programes als municipis objecte d’aquest conveni: Barcelona ( Programa núm. 1 ). L’Hospitalet de Llobregat ( Programa núm. 2 ). Badalona ( Programa núm. 3 ). III. Sobre la gestió del canal múltiple La Disposició addicional tercera apartat segon el Reial Decret 439/2004, de 12 de març, estableix que: “Las entidades que accedan al aprovechamiento de programas dentro de un mismo canal múltiple de televisión digital local, sin perjuicio del derecho exclusivo a su explotación, establecerán de común acuerdo entre sí la mejor gestión de todo lo que afecta al canal múltiple en su conjunto o las reglas para esa finalidad.”

Secretaria General


En concret, els concessionaris que comparteixin un mateix canal múltiple han d’acordar conjuntament quin ha de ser l’operador de comunicacions electròniques que els ha de dur a terme la transmissió i la difusió del senyal, qui ha de ser el gestor del canal múltiple, així com quina serà la xarxa final de centres emissors i reemissors. Per últim, l’article 47.1 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, determina que “El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’establir les condicions de relació dels titulars de la llicència amb el gestor del canal múltiple per a garantir la prestació del servei de comunicació objecte de la llicencia.” IV. D’acord amb els articles 10 i 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local; 144.c i 150 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; els articles 303 a 311 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals de Catalunya, aprovat per mitjà del Decret 179/1995, de 13 de juny; i tenint present que els convenis interadministratius de col·laboració i cooperació resten exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, atès allò que disposa el seu en l’article 4.1 c) del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de nov., les parts subscriuen el present conveni de col·laboració d’acord a les següents CLÀUSULES Primera.- OBJECTE. L’objecte d’aquest conveni és l’establiment del marc de col·laboració entre els Ajuntaments titulars del servei públic de televisió digital local de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, que d’acord amb el PTNTDL formen part de la demarcació territorial amb denominació “Barcelona”, a la que s’assigna el canal múltiple 26, i referència TL01B, per acordar conjuntament tots els aspectes comuns i, especialment, els referits a la gestió del canal múltiple. Entre d’altres qüestions, hauran d’acordar conjuntament quin ha de ser l’operador de comunicacions electròniques que els ha de fer la transmissió i difusió del senyal, les regles per a la seva gestió, quina serà la xarxa final de centres emissors i reemissors, així com qualsevol altres aspecte vinculat al canal múltiple. Segona.- NATURALESA. El present conveni te naturalesa administrativa segons allò previst en l’article 4.1 c) del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. Tercera.- GESTIÓ DEL CANAL MÚLTIPLE. Els Ajuntaments signants del present conveni, acorden que la gestió del canal múltiple sigui assumida per l’Ajuntament de Barcelona, que ho accepta, seguint els criteris que seguidament es defineixen en relació al repartiment dels senyals d’àudio, vídeo i dades entre cada un dels programes. Qualsevol canvi o modificació sobre el criteris de repartiment haurà de ser pres de mutu acord entre els Ajuntaments signants del present Conveni. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona podrà encarregar, si fos el cas, la gestió del canal múltiple a la societat municipal INFORMACIÓ I COMUNICACIO DE BARCELONA,SA (Societat Privada Municipal), entitat gestora de Barcelona Televisió segons acord del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de data 20 de desembre de 1996, que va aprovar la gestió directa del Servei Públic Municipal de Televisió Local per Ones Terrestres, Barcelona Televisió, a aquesta societat. Quarta.- DESCRIPCIÓ I ABAST DE LES ACTIVITATS COMPRESES EN LA GESTIÓ DEL CANAL MÚLTIPLE. De forma general, comprendrà les activitats següents: a) Ordenació tècnica dels senyals de vídeo, àudio i dades, que consisteix en la codificació, multiplexació i repartiment de l’amplada de banda determinada per a cada programa. b) Supervisió de les prestacions realitzades per l’operador de telecomunicacions; Establiment de Nivells de Servei sol·licitats als operadors.

Secretaria General


c) Serveis portadors per la difusió del canal: Supervisió i verificació de la Qualitat del Servei per part dels operadors de transport del senyal. d) Procés de selecció, elaboració de models de documentació tècnica i jurídica, i contractació dels possibles operadors de telecomunicacions interessats en la multiplexació, transició i difusió del senyal. El procediment per la referida contractació s’haurà de regir pels principis de lliure concurrència, transparència i objectivitat i haurà d’estar sotmesa a la normativa vigent en matèria de contractació de les administracions publiques. e) Realització de les gestions administratives i institucionals necessàries per donar compliment als apartats anteriors. Cinquena.- OBLIGACIONS DE LES PARTS. Les parts signants d’aquest conveni es comprometen a: a) L’Ajuntament de Barcelona, o si fos el cas, la Societat Municipal INFORMACIÓ I COMUNICACIO DE BARCELONA,SA., s’obliga a portar a terme les activitats relacionades en la clàusula quarta del present conveni. b) Cada programa del canal múltiple que comparteixen els Ajuntaments sotasignats, participarà en la totalitat de les despeses que suposi la gestió del mateix i la transmissió i difusió de senyal. Conseqüentment, els Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, en tant que concessionaris dels programes 1, 2 i 3, respectivament, restaran obligats a satisfer el 100% del cost mentre siguin els únics programes que operin a través d’aquest canal múltiple. Els costos màxims estimats anuals pel canal múltiple son: Per la transmissió i difusió del senyal la quantitat de 170.000 euros; Per les activitats vinculades a la gestió del canal múltiple la quantitat de 6.000 euros. Aquests imports no incorporen l’IVA o qualsevol altre impost, taxa o gravamen que fos d’aplicació per raó dels conceptes dalt esmentats, al tipus impositiu que fos d’aplicació en cada moment durant la vigència d’aquest Conveni. S’estableix la participació de cadascun dels Ajuntaments en els costos anuals del múltiplex de la següent forma: Per la transmissió i difusió del senyal: Ajuntament de Barcelona (a través de la Societat

Municipal INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ DE BARCELONA, SA) un 50%, Ajuntament de Badalona un 25% i Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat un 25%.

El percentatge assumit per l’Ajuntament de Barcelona podrà variar si s’autoritza un nou operador a través d’aquest canal.

Mentre no s’autoritzi un nou operador l’Ajuntament de Barcelona podrà gaudir del 50% de l’ample de banda del canal múltiple en correspondència amb els costos que assumeix per a la transmissió i difusió del senyal.

Per les activitats vinculades a la gestió del canal múltiple: serà assumit a parts iguals pels titulars dels programes que operin a través d’aquest canal múltiple.

c) L’Ajuntament de Barcelona, o si fos el cas, la Societat Municipal INFORMACIÓ I COMUNICACIO DE BARCELONA,SA., facilitarà a la resta d’Ajuntaments, a través de les comissions de seguiment, la informació tècnica sobre el funcionament del canal múltiplex. d) Les obligacions que es deriven del present conveni les assumirà cada Ajuntament, bé directament o bé a través de l’ens instrumental que en el seu cas tingui instituït per a la gestió directa del servei de televisió local. Conseqüentment, s’establiran els mecanismes de control administratiu i econòmic d’acord amb el sistema establert en cada cas. Sisena.- COMISSIONS DE SEGUIMENT. Per tal d’assegurar una adequada coordinació en les qüestions relacionades amb el present conveni i el compliment dels compromisos recollits al mateix, així com per resoldre en primera instància els conflictes que poguessin generar-se, es crearà una comissió de seguiment tècnica. La comissió de seguiment tècnic, es reunirà com a mínim una vegada a l’any, i estarà composada per dos representats de cada programa públic, realitzant propostes de funcionament i, en general, decidiran sobre totes les qüestions tècniques referides a la gestió ordinària del canal múltiple.

Secretaria General


Setena.- VIGENCIA DEL CONVENI. Aquest conveni te una durada inicial de 10 anys a comptar des de la data de la signatura i es podrà prorrogar de comú acord entre les parts. No obstant l’assenyalament en el paràgraf anterior, qualsevol de les parts podrà resoldre aquest acord o qualsevol de les seves pròrrogues amb un termini de preavís de sis mesos, prèvia liquidació i pagament de totes les obligacions econòmiques adquirides envers aquest Conveni, i especialment, les obligacions derivades amb l’operador de comunicacions electròniques atès el termini contractual de les prestacions establertes. Vuitena.- JURISDICCIÓ COMPETENT. Les qüestions litigioses que puguin sorgir de l’aplicació o interpretació i compliment d’aquest conveni, seran de coneixement i competència de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de l’esmentada jurisdicció. I per deixar-ne constància, com a prova de conformitat, les parts signen aquest document per triplicat, a XXX de XXXXXXXXXXXXX de 2016” SEGON. Notificar aquest acord als tots els interessats per al seu coneixement i efectes adients SENYOR FERNÁNDEZ: Si ens podria explicar el dictamen i si ens podria dir concretament a quant ens compromet econòmicament aquest conveni. SENYOR TÉLLEZ: Aquest és el MUX, que és el nom de la marca multiplex que gestionava les cadenes locals de Barcelona Televisió, l’Hospitalet i Badalona, que fins ara hi havia un conveni que el gestionava la Xarxa Audiovisual Local. Aquest conveni s’ha acabat, la Xarxa ha demanat no continuar amb aquest conveni i per tant, per tal de no perdre aquest multiplex, ara s’ha fet un nou conveni per gestionar-lo des de les tres cadenes locals. Llavors això a nivell pressupostari, no afecta substancialment, fins ara s’estava pagant un total des de la Xarxa audiovisual local de 167.000, la licitació prevista ha sortit per 170.000, per tant, serà una miqueta menys que això, no suposarà substancialment. Aquesta quantitat no la paga tota Televisió de Badalona, o sigui, Badalona Comunicació, sinó que Barcelona assumeix les dues quartes parts, una part ens toca a nosaltres. I després, el que és la gestió del MUX anualment es pagaven uns 1.600 euros i ara es pagaran uns 2.000, euros. És a dir, que per fer la gestió directa i no a través de la Xarxa Audiovisual Local, sí que té un petit sobrecost però no afecta substancialment els comptes de Badalona Comunicació.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 10, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. 4. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000006 Ref. addicional: Ple 06.16 Interessat: Diversos Fets 1. Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Secretaria General


Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Ricoh España, SL B82080177

840696636 13.01.16 Manteniment fotocopiadores 2015

020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 347,32



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 72,43



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 207,04



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 323,55



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 249,66

Manuel Leiva Quintana 25255771T

2013 Regularització IPC renda local C/Coll i Pujol, 38, baixos

021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008315/1 146,28



021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008316/1 877,68



021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008317/1 505,06

CP C/Salou Edifici D H59526723

2010 Regularització quotes ordinàries

021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008495/1 35,82


2010 Regularització quotes extraordinàries

021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008498/1 100,00



021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008499/1 64,00



021025-GE-EXT2016/ 000009

214-3300-20200 12016000008526/1 512,00

Fonaments de dret 1. L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució.

Secretaria General


Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 347,32



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 72,43



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 207,04



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 323,55



020723-GE-EXT2016/ 000011

210-9220-21501 12016000013610/1 249,66



021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008315/1 146,28



021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008316/1 877,68



021025-GE-EXT2016/ 000007

214-3300-20200 12016000008317/1 505,06


2010 Regularització quotes ordinàries

021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008495/1 35,82



021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008498/1 100,00



021025-GE-EXT2016/ 000008

214-3300-20200 12016000008499/1 64,00



021025-GE-EXT2016/ 000009

214-3300-20200 12016000008526/1 512,00

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 23, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 3, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió.

Secretaria General


5. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament de 2016 i del seu annex d'inversions. Fets El regidor de Badalona Democràtica ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. La disponibilitat de les aplicacions pressupostàries destinades a l’execució dels nous projectes d’inversió, restarà supeditada a la formalització de les operacions de crèdit necessàries per al seu finançament, i a l’assignació concreta d’aquest finançament mitjançant resolució de l’Alcaldia. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació:

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

051800-MC2016/000004

431/1700/62303 Equipament laboratori 2013-005

1.643,42

051800-MC2016/000004

431/1723/60100016 Recuperació camins Turó d’en Boscà

2010-002

1.643,42

020817-MC2016/000017

431/1722/60900 BPS-Infraestructures-Badalona Prospera i Sostenible

2016-05-I

297.436,30

020817-MC2016/000017


2016-05-I

30.000,00

020817-MC2016/000017

431/1723/61900 BPS-Infraestructures-Badalona Prospera i

2016-05-I

24.000,00

Secretaria General



Sostenible

020817-MC2016/000017

221/1640/63400 BPS-Elements de Transport Badalona Prospera i Sostenible

2016-06-I

50.000,00

020817-MC2016/000017


2016-06-I

150.000,00

020817-MC2016/000017

311/3110/63300 BJI-Adequació edificis i instal·lacions

2016-12-I

6.000,00

020817-MC2016/000017


2016-12-I

90.000,00

020817-MC2016/000017


2016-12-I

300.000,00

020817-MC2016/000017


2016-12-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

323/3230/63200000 BED-Adequació edificis i instal·lacions-Escoles

2016-18-I

38.000,00

020817-MC2016/000017

323/3230/62400 BED-Elements de Transport Educació-Escoles

2016-19-I

28.000,00

020817-MC2016/000017

214/9330/63200000 BDE-Adequació edificis-Patrimoni Municipal i altres elements de patrimoni

2016-23-I

33.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

200.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

400.000,00

020817-MC2016/000017

102/4910/63300 BDE-Equipaments InformàticsCPD Hardware, Software base i Comunicacions

2016-25-I

58.000,00

020817-MC2016/000017


2016-25-I

623.800,00

020817-MC2016/000017

440/9240/63200000 BDE-Participació ciutadana-Adequació edificis i instal·lacions

2016-34-I

22.600,00

020817-MC2016/000017


2016-34-I

63.000,00

020817-MC2016/000017

421/9208/63300 BHA-Edificis Municipals-Adequacions edificis i instal·lacions

2016-38-I

124.000,00

020817-MC2016/000017


2016-38-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

421/1533/63400 BHA-VPU-Via Pública- Elements de Transport

2016-39-I

80.000,00

020817-MC2016/000017

421/1535/60900 BHA-VPU-Via Pública- Infraestructures Mobilitat

2016-41-I

50.000,00

020817-MC2016/000017


2016-41-I

350.000,00

020817-MC2016/000017

421/1535/63300 BHA-VPU-Via Pública- Instal·lacions Mobilitat

2016-42-I

800.000,00

020817-MC2016/000017

421/1330/62300 BHA-VPU-Via Pública- Instal·lacions Enllumenat

2016-44-I

80.000,00

020817-MC2016/000017


2016-44-I

517.561,21

020817-MC2016/000017

421/1531/63300 BHA-VPU-Via Pública- Maquinari i eines

2016-45-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

421/1532/61900 BHA-VPU-Via Pública- Pavimentacions Vies Públiques Voreres i

2016-47-I

1.238.775,00

Secretaria General



Calçades 020817-MC2016/000017

421/1600/61900 BHA-VPU-Via Pública- Clavegueram

2016-48-I

1.632.028,00

020817-MC2016/000017

001/1322/63200000 ALC-Guardia Urbana-Adequació edificis i instal·lacions

2016-49-I

34.314,27

020817-MC2016/000017

001/1322/63600 ALC-Guardia Urbana-Hardware Específic

2016-51-I

8.000,00

020817-MC2016/000017

001/1322/63300 ALC-Guardia Urbana-Maquinaria i Utillatge

2016-52-I

50.068,00

020817-MC2016/000017

414/1513/60000000 BHA-Badalona Habitable Expropiacions

2016-56-I

3.846.100,32

020817-MC2016/000017

411/1533/61900 BHA-Badalona Habitable Urbanitzacions

2016-58-I

2.325.840,00

020817-MC2016/000017


2016-58-I

163.000,00

020817-MC2016/000017


2016-58-I

200.000,00

020817-MC2016/000017

001/231005/63600 ALC-Joventut i Dona-Hardware i Software

2016-61-I

3.000,00

020817-MC2016/000017

001/3265/62600 ALC-Joventut i Dona-Hardware i Software

2016-61-I

3.000,00

020817-MC2016/000017

000/4912/74400 BCO-Badalona Comunicació- Programa Inversions

2016-64-I

85.000,00

020817-MC2016/000017

000/231008/71000 IMS-Institut Municipal Serveis Personals- Programa Inversions

2016-65-I

30.000,00

020817-MC2016/000017

000/3331/71000 MUS-Museu de Badalona- Programa Inversions

2016-66-I

53.000,00

020817-MC2016/000017

331/3300/62400 BED-Cultura-Elements de Transport

2016-67-I

18.000,00

020817-MC2016/000017

210/9200/63300 BDE-Compres-Maquinaria i Utillatge

2016-68-I

3.000,00

020817-MC2016/000017

331/3300/62900 BED-Adequacions espais culturals Biblioteques, Teatres

2016-69-I

69.300,00

020817-MC2016/000017


2016-69-I

160.000,00

020817-MC2016/000017

221/1640/62900 BPS-Mat Inventariable Badalona Pròspera i Sostenible

2016-70-I

20.000,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

10.000,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

700,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

431/1700/63300 BPS-Maquinària i Utillatge Badalona Pròspera i Sostenible

2016-71-I

28.500,00

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import

051800-MC2016/000004

431/1700/62303 Equipament laboratori 2013-005

1.643,42

Secretaria General




051800-MC2016/000003

421/9208/22700 Serveis de neteja – edificis municipals 19.694,64

082200-MC2016/000012

322/3420/47902 Concessionari servei públic Complex Esportiu Montigalà

14.185,53

082200-MC2016/000012

322/3411/48908059 Subvenció finalista Club Esportiu Seagull 23.000,00

082200-MC2016/000012

322/3411/48908060 Subvenció finalista Badalona Dracs 15.000,00

020817-MC2016/000017


2016-05-I

297.436,30

020817-MC2016/000017


2016-05-I

30.000,00

020817-MC2016/000017


2016-05-I

24.000,00

020817-MC2016/000017


2016-06-I

50.000,00

020817-MC2016/000017


2016-06-I

150.000,00

020817-MC2016/000017

311/3110/63300 BJI-Adequació edificis i instal·lacions 2016-12-I

6.000,00

020817-MC2016/000017


90.000,00

020817-MC2016/000017


300.000,00

020817-MC2016/000017


10.000,00

020817-MC2016/000017

323/3230/63200000 BED-Adequació edificis i instal·lacions-Escoles 2016-18-I

38.000,00

020817-MC2016/000017

323/3230/62400 BED-Elements de Transport Educació-Escoles 2016-19-I

28.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

33.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

200.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

400.000,00

020817-MC2016/000017


2016-25-I

58.000,00

020817-MC2016/000017


2016-25-I

623.800,00

020817-MC2016/000017


2016-34-I

22.600,00

020817-MC2016/000017


2016-34-I

63.000,00

020817-MC2016/000017


2016-38-I

124.000,00

020817-MC2016/000017


2016-38-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

421/1533/63400 BHA-VPU-Via Pública- Elements de Transport 2016-39-I

80.000,00

020817-MC2016/000017


2016-41-I

50.000,00

020817-MC2016/000017


2016-41-I

350.000,00

020817-MC2016/000017

421/1535/63300 BHA-VPU-Via Pública- Instal·lacions Mobilitat 2016-42-I

800.000,00

020817-MC2016/000017


2016-44-I

80.000,00

020817-MC2016/000017


2016-44-I

517.561,21

020817-MC2016/000017

421/1531/63300 BHA-VPU-Via Pública- Maquinari i eines 2016-45-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

421/1532/61900 BHA-VPU-Via Pública- Pavimentacions Vies Públiques Voreres i Calçades

2016-47-I

1.238.775,00

Secretaria General




020817-MC2016/000017

421/1600/61900 BHA-VPU-Via Pública- Clavegueram 2016-48-I

1.632.028,00

020817-MC2016/000017

001/1322/63200000 ALC-Guardia Urbana-Adequació edificis i instal·lacions

2016-49-I

34.314,27

020817-MC2016/000017

001/1322/63600 ALC-Guardia Urbana-Hardware Específic 2016-51-I

8.000,00

020817-MC2016/000017

001/1322/63300 ALC-Guardia Urbana-Maquinaria i Utillatge 2016-52-I

50.068,00

020817-MC2016/000017

414/1513/60000000 BHA-Badalona Habitable Expropiacions 2016-56-I

3.846.100,32

020817-MC2016/000017

411/1533/61900 BHA-Badalona Habitable Urbanitzacions 2016-58-I

2.325.840,00

020817-MC2016/000017


163.000,00

020817-MC2016/000017


200.000,00

020817-MC2016/000017

001/231005/63600 ALC-Joventut i Dona-Hardware i Software 2016-61-I

3.000,00

020817-MC2016/000017

001/3265/62600 ALC-Joventut i Dona-Hardware i Software 2016-61-I

3.000,00

020817-MC2016/000017

000/4912/74400 BCO-Badalona Comunicació- Programa Inversions

2016-64-I

85.000,00

020817-MC2016/000017

000/231008/71000 IMS-Institut Municipal Serveis Personals- Programa Inversions

2016-65-I

30.000,00

020817-MC2016/000017

000/3331/71000 MUS-Museu de Badalona- Programa Inversions

2016-66-I

53.000,00

020817-MC2016/000017

331/3300/62400 BED-Cultura-Elements de Transport 2016-67-I

18.000,00

020817-MC2016/000017

210/9200/63300 BDE-Compres-Maquinaria i Utillatge 2016-68-I

3.000,00

020817-MC2016/000017


2016-69-I

69.300,00

020817-MC2016/000017


2016-69-I

160.000,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

20.000,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

10.000,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

700,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

10.000,00

020817-MC2016/000017

431/1700/63300 BPS-Maquinària i Utillatge Badalona Pròspera i Sostenible

2016-71-I

28.500,00

TOTAL 14.510.546,69

Disminucions: Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import 051800-MC2016/000004 431/1723/60100016 Recuperació camins Turó d’en Boscà 2010-002 1.643,42 051800-MC2016/000003 431/1723/22799 Altres treballs realitzats per altres empreses 19.694,64 082200-MC2016/000012 322/3400/22716 Serveis de monitoratge - Esports 52.185,53 TOTAL 73.523,59

Modificació d’ingressos Increments:



020817-MC2016/000017

000/91301 Préstecs llarg termini fora sector públic-finançament annex inversions 2016-2019

2016-05-I

351.436,30

020817-MC2016/000017


2016-06-I

200.000,00

020817- 000/91301 Préstecs llarg termini fora sector públic- 2016-12- 406.000,00

Secretaria General




MC2016/000017 finançament annex inversions 2016-2019 I 020817-MC2016/000017


2016-18-I

38.000,00

020817-MC2016/000017


2016-19-I

28.000,00

020817-MC2016/000017


2016-23-I

633.000,00

020817-MC2016/000017


2016-25-I

681.800,00

020817-MC2016/000017


2016-34-I

85.600,00

020817-MC2016/000017


2016-38-I

134.000,00

020817-MC2016/000017


2016-39-I

80.000,00

020817-MC2016/000017


2016-41-I

400.000,00

020817-MC2016/000017


2016-42-I

800.000,00

020817-MC2016/000017


2016-44-I

597.561,21

020817-MC2016/000017


2016-45-I

10.000,00

020817-MC2016/000017


2016-47-I

1.238.775,00

020817-MC2016/000017


2016-48-I

1.632.028,00

020817-MC2016/000017


2016-49-I

34.314,27

020817-MC2016/000017


2016-51-I

8.000,00

020817-MC2016/000017


2016-52-I

50.068,00

020817-MC2016/000017


2016-56-I

3.846.100,32

020817-MC2016/000017


2016-58-I

2.688.840,00

020817-MC2016/000017


2016-61-I

6.000,00

020817-MC2016/000017


2016-64-I

85.000,00

020817-MC2016/000017


2016-65-I

30.000,00

020817-MC2016/000017


2016-66-I

53.000,00

020817-MC2016/000017


2016-67-I

18.000,00

020817-MC2016/000017


2016-68-I

3.000,00

020817-MC2016/000017


2016-69-I

229.300,00

020817-MC2016/000017


2016-70-I

40.700,00

020817-MC2016/000017


2016-71-I

28.500,00

TOTAL 14.437.023,10

TERCER. SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap

Secretaria General


reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR TÉLLEZ: Una explicació breu perquè consti en acta d’aquest primer annex d’inversions del pressupost del 2016, que ja s’ha explicat àmpliament tant a la premsa com als grups municipals en diverses reunions i a la Comissió Informativa també els vam facilitar la informació de tots els projectes que formen part d’aquest Pla. Aquest Pla que és el primer annex d’inversions que presentem en aquest mandat. Li hem dit el Pla recupera perquè va sobretot destinat a aquelles petites actuacions que fa anys que espera la ciutat relacionades amb reurbanitzacions, pavimentacions, clavegueram, enllumenat, semafòrica i xarxa freàtica. També aquelles que per imperi de la llei hem de complir, com les expropiacions urbanístiques de llei. I també moltes petites reparacions urgents en equipaments, patrimoni i altres, que fa temps que esperen i que no són de manteniment, sinó que són d’inversions. I També reposició de funcionament d’ordinadors, vehicles i diferent material municipal. Aquest Pla recupera, que hem presentat a premsa, el que portem avui a aprovació a Ple, és aquella part que depèn de crèdits bancaris, és a dir, finançament propi de l’Ajuntament, que són catorze milions i mig, a l’expedient tenen tota la informació, vaig facilitar-la després de la informativa, tal i com me la van demanar, a tots els grups municipals tot el detall de tots els projectes, per tant, espero la seva aprovació inicial avui al Ple per tal que comencem a parlar i sobretot, que sigui aquest primer pas per començar a pensar el projecte de ciutat, que bona part del projecte de ciutat immediat depèn de les inversions, i que aquest debat s’està efectuant ara mateix amb el procés de participació i que està a debat públic. Per tant, espero que aquest Pla recupera, que és la primera pedra de les inversions, tingui l’aprovació del Ple per tal que puguem a parlar segur del següent gran paquet d’inversions que sortirà del procés participatiu i de la negociació política i del consens polític entre totes les forces del Ple. SENYOR PASTOR: Bona tarda, veïns, veïnes, regidors, regidores. Nosaltres tenim dues observacions sobre aquesta proposta. La primera és sobre la modificació del pressupost i que sorprèn que hi hagi una disminució pressupostària pels serveis de monitoratge pel valor de 52.000. Això es va explicar a la Comissió Informativa i a la Junta de Portaveus i ja ens sembla bé que hi hagi una partida destinada a les subvencions finalistes tant del Seagull, com dels Badalona Dracs. El que no ens sembla tan bé ja és la reducció d’aquests serveis de monitoratge, perquè vostès han decidit ara, després d’un any de govern per poder planificar-ho, que el casal d’estiu que es podia recuperar i que rebia quatre-cents nens i nenes d’aquesta ciutat, no es fa perquè no han tingut temps material per realitzar-lo en aquest cas. Aquesta és l’explicació que ens van donar, és veritat que van dir que es faria a l’hivern, però com a pare entenc que no és el mateix la temporada d’estiu, on les vacances escolar coincideixen amb el període laboral dels pares i mares i el casal d’estiu és una iniciativa importantíssima, per aprofundir en la conciliació de la vida laboral i familiar. A més de l’experiència enriquidora que significa aquesta millora per als nens i nenes, i que ara l’Ajuntament no ha pogut recuperar per als nostres infants. La segona observació és sobre l’annex d’inversions, entenem la prioritat del tema captiu, tot i que no entenem com s’ha obert aquesta participació o com a mínim, com s’han establert els criteris sobre les prioritats, perquè s’ha decidit actuar al carrer Sagunt? Que ja em sembla bé, i no al carrer Azorín o Mossèn Anton? Per exemple. De totes formes, jo crec que el veritable debat d’aquest pressupost d’inversions serà al novembre, a la segona fase, on nosaltres evidentment tenim un programa electoral amb propostes, i estem recollint també dia a dia propostes de veïns i de veïnes i aquí és no nosaltres també farem també la nostra proposta. El que farem avui és abstenir-nos, per tal de facilitar aquesta aprovació inicial. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo crec que seria difícil no compartir un pressupost d’inversions captives, que els ha anomenat el Govern. Però al final són problemes endèmics, problemes estructurals que pateix la nostra ciutat des de fa molts anys, que nosaltres, amb el nostre senzill pressupost d’inversions, el pressupost d’inversions que ens permetia la situació econòmica d’aquell moment, ja vam aconseguir de solucionar algun d’aquests problemes captius que ja hi havia, perquè no oblidem que aquests problemes captius fa quatre anys

Secretaria General


eren el doble i que ja se’n van resoldre molts, i que ara es posarà solució a molts d’altres que segueixen existint i que hi segueix havent. De totes formes jo sí que li demanaria al Govern que el fet que l’oposició, o almenys el meu grup municipal, permeti l’aprovació d’aquest pressupost d’inversions amb un abstenció que farem, no creguin que això serà un passeig triomfal quan arribi la tardor i toqui aprovar el paquet gran d’inversions, sinó que el paquet gran d’inversions s’haurà de treballar amb els grups municipals de la mateixa manera que s’està treballant amb la resta de la ciutadania. Perquè al final jo crec que hi ha dues coses molt importants, primer, que els grups municipals que estem aquí representats també representem a mils i mils de veïns, en el nostre cas a més de 30.000 veïns, i que no podem caure en l’error que dues-centes persones, o que a les votacions hi hagi dues-centes o dues mil, m’és igual, decideixin en què destinar tants i tants milions d’euros com es gastaran, que pertanyen als impostos que paguen més de dos-cents mil habitants. Per tant, jo crec que no caiguem en l’error de creure que aquest procés participatiu ha de condicionar, o a de determinar, millor dit, el pressupost d’inversions que s’ha de fer. I sobretot, jo crec que és important que el Govern tingui voluntat d’acord amb els grups municipals, perquè sinó no n’hi haurà, no hi haurà aquest acord. Per tant, dir-los que és difícil no compartir aquest pressupost d’inversions perquè l’hagués fet qualsevol altre govern, del Partit Popular, del Partit Socialista. Que l’important serà a la tardor, i que aquí o hi ha acord o tindran a l’oposició enfront i no al costat, com l’estant tenint avui, sobretot perquè estem tenint una actitud responsable per a l’interès general de la ciutadania. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: El voto de ciudadanos será abstención. Agradezco al gobierno la transparencia en la presentación del presupuesto, porque hay un detalle de todas la aplicaciones, y por tanto en ese sentido creo que es positivo. Y me gustaría que me explicase dentro de las aplicaciones hay una aplicación presupuestaria que es de Badalona Habitable, que se refiere a expropiaciones en la C31 antiguas, que yo entiendo que es de la parte que va de Martí Pujol a Lluís Companys. SENYOR LLADÓ: Concretament és una expropiació d’una finca que està just passat Martí Pujol, és l’inici del que seria la primera... SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Por la documentación que se ha adjuntado a esa ficha parece que son muy antiguas, o sea que hace mucho tiempo que el Ayuntamiento debe ese dinero, y creo que es la partida más importante del presupuesto de inversiones, tres millones ochocientos mil, o a lo mejor es la misma partida para todo. Mi pregunta es, las inversiones que el Gobierno quiere hacer, estarán, porque aquí no están, estarán las expropiaciones del lateral de la C31 que va de Martí Pujol a la Rambla San Juan. SENYOR LLADÓ: Juan Miguel, deixa’m aclarir perquè no estava entenent el que em deies, jo estava parlant d’una expropiació d’una finca que de fet ja va passar via romanents en un Ple anterior. I el que tu dius és la provisió general que hem fet de les expropiacions de ministeri de la llei que ara mateix tenim damunt la taula, és el càlcul que s’ha fet des dels serveis tècnics de la casa que hauríem d’assumir a dia d’avui. No vol dir que al llarg d’aquests tres anys que ens queden de mandat, que no hi hagi algun propietari que ens faci un apreuament i que d’aquí potser un any tinguem algun altra expropiació de ministeri de la llei que haguem d’atendre. Pel que comentaves dels laterals, això es va explicar en un Ple anterior, però nosaltres ens hem compromès a destinar almenys un milió d’euros, no tant pròpiament per expropiacions, sinó per iniciar la construcció d’un bloc a la zona del Sant Crist que permetria alliberar sòl i per tant, poder treballar ja perquè la segona fase es pugui licitar al més aviat possible. SENYOR FALCÓ: Una intervenció per manifestar algunes preguntes que voldria, si el Govern ens les volgués respondre, d’alguns dubtes que veient la llista se m’acudeixen. Hi ha dues pavimentacions en polígons industrials, el Ramon Martí Alzina i Sant Lluch, entenc que és zona industrial Sud i zona de Can Ribó, sumen un milió d’euros i jo tenia entès que per a la zona Sud de Badalona hi hauria uns diners que havíem obtingut de la petició a l’Àrea Metropolitana, no sé si són aquests diners o són uns altres. Però en tot cas, preguntaria si això diguem, és a pulmó de l’Ajuntament, o és una aportació que hem aconseguit via aquell projecte que diuen que existeix de millora del Polígon de Badalona Sud. I en relació a Can Ribó entenc la inversió, però sí que voldria fer una reflexió en veu

Secretaria General


alta, sobre el fet que en aquest Ajuntament hi ha coses que les fem entre tots que les haurien de pagar els qui les fan servir. Aquesta és una reflexió que quan es parla d’infraestructures viàries, és molt comuna, però que no ho és tant quan es parla de carrers etc. Però a mi em sembla que així com hi ha ajuntaments que fan allò que se’n diuen les contribucions especials, el Polígon de Can Ribó és una propietat privada en gran part, que no ha fet suficients inversions per atraure nous negocis en els darrers trenta anys o quaranta, i que des del meu punt de vista segurament aquest carrer deu ser municipal, però sí que penso que hi ha propietaris de l’entorn de Badalona que treuen molt rendiment de les seves propietats i aporten molt poc a l’hora de millorar-les, i aquí en trobaríem un cas. En tot cas és una reflexió, en el primer cas una pregunta. Després hi ha 532.000 euros per a Molí de la Torre, diu que per la mobilitat del lateral de la C31. En aquest cas jo diria que tenim encarregat un estudi de mobilitat, que no sé si està acabat o no, però sí que aquest matí puc dir-los que he estat amb alguns veïns, que no crec que coneguin que es vol fer aquest projecte de reurbanització. I en tot cas, sí que els convidaria o els demanaria, potser demà que tenim una reunió a la tarda, de poder presentar aquest projecte a la Federació d’Associacions de veïns, i també a alguns veïns de Bufalà que aquest matí estaven preocupats pels entorns de Molí de la Torre etc. Si em poguessin explicar aquests tres milions sis-cents mil euros d’expropiacions dels edificis Omega, quina és la història, perquè la puguem conèixer més a fons, reconec que no la conec o no la recordo prou. I després, hi ha uns diners que no sé si són, voldria conèixer també el Pla d’ingressos externs per guanyar més suficiència financera de Badalona Comunicació, al qual dedicarem 85.000 euros, en què consisteix aquest Pla. Manifestar que no estic segur que la millor solució per millorar les condicions de treball de la seu d’unitat de Parcs i Jardins, sigui aquesta inversió de sis-cents mil euros, però en tot cas suposo que no n’hi havia cap altra o no hem estat capaços de trobar-ne cap altra durant molts anys. I fer-me ressò d’una necessitat que veig acomplerta per fi, que és que la Guàrdia Urbana pugui tenir un sistema de medició d’un alcoholímetre, un sistema de medició de consum de drogues i també la recuperació del cotxe que feia multes als vehicles mal estacionats. Em semblen tres inversions que tindrà la Guàrdia Urbana, en tot cas les dues primeres em sembla que eren molt reclamades pel cos de la Guàrdia Urbana i crec que seran molt útils. SENYOR MAÑAS: Gràcies per l’interès, senyor Falcó, en el tema dels polígons, que no és nou, vostè és una persona que hi està sempre força interessada. Nosaltres, ja ho vam estar parlant en algun Ple, tenim ja concedides, se’ns ha comunitat, ja ha arribat la comunicació oficial, està pendent que s’aprovi per part del Consell Metropolità sinó ho ha fet ja, una subvenció d’un milió nou-cents seixanta mil euros per un projecte de millora al Polígon industrial Sud, no és un projecte que el Govern digui que existeixi, és un projecte que vostè va demanar consultar i que el portaveu del seu grup va venir i va consultar en el meu despatx. Per tant, el seu grup té constància que el projecte existeix, que no és que nosaltres diguem que existeixi, com vostè ha manifestat. D’aquest milió nou-cents seixanta mil, prop de quatre-cents mil euros han de ser d’aportació municipal. La figura de la contribució especial per aquesta aportació en el polígon Sud no és una figura que en aquests moments descartem en el Govern municipal, però també és una figura complexa de gestionar, però tampoc està descartada i s’han fet alguns contactes molt previs que de moment no passen de contactes, molt previs, per saber si això és possible o no. Respecte a l’asfaltat de carrers hi ha hagut una priorització que es va fer des de la regidoria d’Espais Públics, i per tant, entenc que aquests dos carrers, que coincideix que estan situats un al polígon sud i un al polígon nord, s’haurà fet en base a aquesta priorització de quin era l’estat dels carrers i quins estaven en més mal estat a la ciutat. Vostè ha fet una reflexió que dóna motiu de debat en el polígon nord. Sí que és veritat que en el polígon nord, jo coincideixo amb vostè que la bona part de la propietat forma part de la mateixa família i molt sovint no hi ha invertits els diners necessaris. Però de fa uns anys ençà el polígon nord hi ha molta més activitat que no pas activitat econòmica, hi ha un altra tipus d’activitat també en el polígon nord que genera mobilitat, que genera problemes de residus, que genera desgast. Per tant, en aquest cas no és només uns carrers que hi circulin només les persones que hi treballen o les persones que hi tenen la seva empresa. Pel que fa a la

Secretaria General


inversió de parcs i jardins li asseguro que tenim moltes millores per realitzar en espais verds en aquesta ciutat, però que aquest Pla recupera el que pretenia era posar en marxa coses que estaven caient i rehabilitar-les. I pel que ha optat aquest Govern no és per fer, amb aquests sis-cents mil euros, obres a la via pública que poguessin lluir, de manteniment de parterres, de millores de verd urbà, i el que hem optat és per fer una cosa que fa més de vint anys que espera, que és construir les instal·lacions de la brigada de parcs i jardins. Jo no sé si vostè les coneix, senyor Falcó, potser sí que les coneix, però fa més de vint anys que estan en una instal·lació provisional, a tocar d’on està la instal·lació de Fomento de Construcciones y Contratas, en uns barracons que tenen forats al terra on es canvien i on es dutxen, sense les instal·lacions necessàries per tenir un viver. I aquest Govern, una de les coses per les quals ha apostat és per la dignitat dels treballadors i les treballadores de l’Ajuntament, i li puc dir que les condicions en què avui estan els treballadors i les treballadores de la brigada de parcs i jardins no són dignes, i lamento dir, em costa de creure com anteriors equips de Govern les han mantingut amb aquesta indignitat. Sé que llueix molt més sis-cents mil euros invertits en millores en verd urbà, però aquest Govern té com li dic, un compromís també amb el benestar i amb la dignitat i la seguretat laboral de la gent que hi treballa, i en aquests moments no podem garantir ni la dignitat ni la seguretat laboral de la gent que treballa a la brigada de parcs i jardins. I és més, apostem per recuperar part de les brigades amb el temps, perquè puguin fer més tasques. I per tant, per això volem construir un nou edifici on hi hagi aigua freàtica, on hi hagi espai per viver, per no haver d’estar comprant sempre plantes fora, on puguem també tenir el nostre arbrat. I ja li dic, el convido a venir amb mi i visitar la brigada de parcs i jardins el dia que vostè vulgui, i a partir d’aquí definir si aquesta inversió és prioritària o no en aquests moments. Gràcies. SENYOR TÉLLEZ: Per respondre les relacionades amb urbanisme, que heu fet moltes preguntes, les respondrà el senyor Lladó. Per respondre la pregunta que feia el senyor Falcó sobre Badalona Comunicació, segurament el Consell d’Administració ens podria respondre millor que ho faré jo ara, però pel que sé, Badalona Comunicació està en una campanya de captació d’ingressos, que han estat molt a la baixa de les seves possibilitats aquests darrers anys, i per a qualsevol campanya de captació d’ingressos cal una petita empenta sempre, per part de l’administració que suporta aquesta empresa. Llavors, aquests 85.000 euros, que no són molts, és una petita empenta per millorar decorats, exteriors, imatge, per tal de poder vendre millor el producte de cara a patrocinis exteriors, que falta li fa, a aquesta empresa pública. Després el senyor Pastor m’ha preguntat també com s’havien establert els criteris per actuar, que per què són uns carrers i no són uns altres, jo crec que ho hem explicat moltes vegades en moltes reunions, i vostè també ho sap perquè hem fet reunions on hem convidat a tècnics també per poder explicar per què hi ha aquests carreres i no uns altres, totes totes les actuacions tenen una justificació tècnica, justificació tècnica que es basava sempre en la imperiosa necessitat d’actuar ja i que no podia esperar a un procés participatiu o a una negociació política, sinó coses que eren de consens ampli. I en tot cas hem tingut molts espais perquè vostès hagin pogut fer propostes i no n’han fet. Espero que ara, és l’aprovació inicial que avui superarà aquest Ple, en puguem parlar. En tot cas, agrair l’abstenció que facilita aqueta aprovació, però deixi’m dir que no passaria res si algun dia algun de vostès voten que sí a alguna cosa, perquè jo crec que hem fet un esforç en donar la màxima informació des del primer dia, des d’abans de presentar-ho a premsa, després de la premsa una reunió espaiada, amb molt d’espai de temps amb tots els tècnics municipals implicats perquè poguessin fer totes les preguntes que volguessin, hem reiterat la nostra voluntat de parlar i de reunir-nos les vagades que faci falta, hem passat la comissió informativa, hem passat el detall de totes les fitxes i no hem rebut ni una pregunta, ni una proposta, ni res. No passa res, encara tenim temps, però si us plau, ens agradaria també per poder elaborar propostes més consensuades que no hagin de passar aquí sempre amb la votació mínima i que tinguin més consens, rebre propostes, rebre preguntes, per poder respondre. Senyor Fernández, evidentment vostès tenen molt de pes en aquest Ple i per tant, poden exercir la seva influència en el Pla d’inversions del novembre, però jo dic que tampoc passa res si es rebaixen a participar en el procés participatiu que està en marxa. Poden entrar al web, participa.badalona.cat, i també posar

Secretaria General


les seves propostes per a la seva ciutat, que segur que algunes coincidim i són molt interessants. I en tot cas, també fer una crida al seu electorat també perquè participi. Jo crec que això també seria una manera de participar i no només la negociació estricta política. SENYOR LLADÓ: Jo responent a les preguntes des del meu àmbit, el tema de Molí de la Torre és una actuació que ara mateix està treballant, redactant el projecte l’Àrea Metropolitana, malgrat el finançament vindrà a través d’aquest Pla recupera. L’hem vinculat amb el lateral, tot i que estrictament no està inclòs en el lateral, però sí que està relacionat perquè al final és la part baixa de Molí de la Torre, i per tant, és el punt d’arribada amb el lateral. Entenem que és una zona que amb l’entrada en funcionament d’aquesta infraestructura viurà un canvi importantíssim, perquè ara són carrers que moren amb l’autopista i en canvi tindran una continuïtat, i que per tant, mereixen una revisió. Evidentment aquí tenim aquest Pla de mobilitat que està encarregat, que encara no està acabat, però que en tot cas anirà coordinar una cosa i l’altra. De totes maneres, encara que no tinguéssim l’operació dels laterals, que segurament és el motiu bàsic, també és un carrer que tenim malt resolt, i és un carrer que al final en aquest tram baix dóna servei a diferents instituts, hi ha una endreça de l’aparcament en superfícies, que segurament mereixeria una revisió, i per tant, ens semblava que era un punt interessant on actuar atesa l’oportunitat també que teníem, esperem que amb un termini breu de temps tenir unes obres en marxa d’aquesta primera fase dels laterals. L’altra era el tema de les expropiacions, la partida aquesta de tres milions vuit-cents mil euros i escaig, són el conjunt d’aquestes expropiacions que a dia d’avui tenim previstes. És veritat que n’hi ha una d’elles que és d’un apreuament fet fa relativament poc que també està inclòs aquí, i que el que hem fet, malgrat nosaltres ja hem enviat al jurat d’expropiació la nostra proposta al primer apreuament, hem fet una provisió bastant superior amb prudència, a allò que hem enviat al jurat d’expropiació. Concretament és una finca al carrer Morralla, per tant a Bonavista, que és una expropiació de ministeri de la llei, per tant, vol dir que és una zona verda, en la qual la propietat, el privat exerceix el dret que té reconegut per llei a demanar aquesta expropiació, si amb un període de temps determinat no s’ha fet cap actuació com és el cas, a la zona. Un altre tema, és discutir el preu, que és el que estem ara. SENYOR FALCÓ: Un segon torn perquè ja que han contestat. En quant a la qüestió de Badalona Comunicació diguem que nosaltres en el Consell d’Administració ja anirem preguntant si el nivell d’ingressos aconseguits es correspon amb els objectius que ens hem plantejat. Però en tot cas, ens donem per satisfets amb l’explicació. Al respecte de la redacció del projecte de Molí de la Torre sí que voldria comentar amb el regidor d’Urbanisme que els veïns o veïns de Molí de la Torre aquest matí em venien a explicar amb uns plànols, que entenc que l’Ajuntament també deu tenir, un projecte que seria possible o que ells expliquen que seria possible, i que té a veure precisament amb Molí de la Torre i té a veure precisament amb les obres del lateral. Hi ha uns veïns que aquest matí jo he atès personalment, que van entrar una documentació a la Generalitat, al Departament de Territori, que crec que també l’han entrat a l’Ajuntament, amb una idea que té molt a veure amb això del que estem parlant. No sé si convindria recuperar el projecte que tenim aprovat de laterals, més el projecte que està fent l’Àrea Metropolitana per Molí de la Torre, més l’opinió d’aquests veïns i veure si hi ha alguna possibilitat d’acord o de consensuar la posició o si estem parlant una mica del mateix. Ho dic per allò de fer realitat que ens interessa el que la gent opina, i crec que serà bo que ho posem en comú. Segur que els de parcs i jardins estan molt malament, l’única cosa que qüestiono és si són sis-cents mil euros o dos-cents mil, el que fa falta per donar la dignitat. L’altra cosa que qüestiono és si, i això ja entra en una qüestió del terreny ideològic que em permetrà que pugui tenir, és si Badalona ha de tornar a tenir un viver o no, i si Badalona ha de tornar a tenir un edifici i una brigada per mantenir els parcs i jardins o no. I això ja són qüestions que són mes de caràcter ideològic. Jo pertanyo a una formació política que creu que la col·laboració público-privada no és demoníaca de per si, i per tant, aquí tenim criteris diferents. Bé, el nostre vot serà una abstenció, per ve que quan veig que finalment continuem insistint amb la compra de vehicles o amb una política de compra de vehicles per a l’Ajuntament, em sembla que és

Secretaria General


de compra, no sé si és de renting o de compra, però que en tot que no responen a aquella idea que els vaig plantejar fa uns mesos d’intentar convertir la nostra flota de vehicles en una flota de vehicles elèctrics. Francament em decep una mica el veure que això continua fent-se com s’ha fet sempre, no és el que esperem, però en tot cas, si el seu electorat i vostès hi estan d’acord, endavant en fer algunes coses com s’han fet sempre i en recuperar els cotxes de la Guàrdia Urbana que fan multes, i els controls de tot això que farà la Guàrdia Urbana, que semblava fa uns mesos que no hauria de fer i que veig que podrà a tornar a fer per fi. Abstenció, en tot cas vigilant. SENYOR MAÑAS: Respecte als vehicles, dir-li que s’està treballant per mirar que tots els vehicles que es puguin incorporar a la nova flota de l’Ajuntament puguin ser elèctrics o amb combustibles alternatius, s’està treballant també amb empreses que són proveïdores de combustibles alternatius, tot i que no és la primera opció de l’Ajuntament, la primera opció és d’elèctrica. Però dir-li que també hi ha algunes dificultats per torbar vehicles per a les necessitats que té una ciutat com Badalona. Per exemple, en aquests moments en el Pla recupera hi ha vehicles industrials amb bolquer, amb pala carregadora, amb cistella i mobex, que no sé què vol dir mòbex, però deu ser alguna cosa de treball, i també un vehicle amb elevadora, pala i caixa. Tots aquests vehicles, en aquests moments, per fer tasques industrials, per fer manteniment al a via pública, per treballar als cementiris, per treballar a parcs i jardins, no hi ha tecnologia en aquests moments perquè siguin elèctrics. Sí que s’està comercialitzant en aquests moments a Espanya un vehicle industrial fabricat a la Xina, que hi ha un comercialitzador al sud de l’Estat espanyol, però parlant amb altres ajuntament que havien adquirit aquest tipus de vehicles no ens donaven bones referències pel que fa a la garantia i al servei postvenda, perquè el fabricant i totes les peces encara vénen de la Xina. Però dir-li que s’està fent l’esforç, que s’estan buscant alternatives, però que en el tema de vehicles industrials i vehicles de feina, de moment és molt difícil, dissortadament, optar per vehicles elèctrics. SENYOR LLADÓ: Responent al senyor Falcó, entenc que els veïns aquests que has rebut, són l’Enric Martínez i companyia, dir-vos que ens hi hem reunit en diferents ocasions, que efectivament el senyor Martínez té un projecte, que és un projecte que no acaba de generar tampoc un consens entre les associacions de veïns del territori, i és una persona que participa activament i que segurament demà mateix serà a la trobada aquesta de Can Cabañas, i que evidentment, totes les aportacions són benvingudes, però que també ens preocupa que la primera fase dels laterals pugui començar quan toqui i per tant, no tocar més aquest projecte i en tot cas tot que sigui per adaptar-se a allò que ja tenim aprovat i que ja prou temps hem esperat. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, molts gràcies per les aportacions i si us sembla passem a la votació.

Votació s’aprova per majoria simple. Vots a favor 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit dels Socialistes i Partit Popular.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

6. Aprovar un reconeixement de crèdit per pagar la factura de la reparació de l'avaria de la instal.lació elèctrica de la biblioteca Canyadó i Casagemes - Joan Argenté. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació d’expedient de reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ajuntament Ple Expedient: 0639-GE-EXT2016/000002 Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa

Secretaria General


Ref. Addicional: 62/D-27/16 Procediment d’adjudicació: GE-EXT GE-EXT Despeses exercicis Tancats Objecte de l’expedient: Reparació de l'avaria en la instal.lació elèctrica de la biblioteca Canyadó i Casagemes Joan Argenté Fets 1. En data 17 de desembre de 2015 es va produir una fallida d’una fase de la instal·lació elèctrica de la Biblioteca Canyadó – Casagemes. L’avaria elèctrica va provocar que els motors dels aparells trifàsics instal·lats no funcionessin correctament. Inspeccionada la instal·lació de la biblioteca per l’empresa M.G.I Serveis, S.L., es va comprovar que l’avaria era deguda a que els transformadors d’intensitat de l’equip de mesura instal·lats a l’escomesa prèviament al comptador s’havien cremat. 2. Queda acreditada la intervenció de l’empresa M.G.I Serveis, S.L. a la Biblioteca Canyadó Casagemes - Joan Argenté durant el dia 17 de desembre de 2015, en la qual, per raons d’urgència, es van substituir els transformadors de l’equip de mesura que de forma fortuïta es van cremar i van provocar que una de les fases de la instal·lació elèctrica fallés amb la conseqüència que els motors de la biblioteca quedessin aturats. 3. Com a contraprestació d’aquest servei, l’empresa Mataró Gestió Integral, S.L. ha presentat en data 2 de maig de 2016 al Registre de factures d’Intervenció, la següent factura: Núm.Fra Data Import Aplicacions

pressupostàries NIF Tercer

600000138 15/02/2016 582,25 ES-B6583781-7 MATARO GESTIO INTEGRAL SL 4. L’informe tècnic del departament gestor, de data 18 de maig de 2016, justifica i posa de manifest la necessitat d’efectuar els tràmits oportuns per tal de procedir al pagament de l’esmentada factura, amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import

2016 N 331 3341 21200 A 12016000016730/1 582,25 5. En data 26/05/2016 es va emetre l’oportú informe jurídic d’adequació de les actuacions. 6. En data 06/06/2016 l’interventor general va informar: “En el dia d’avui es comptabilitza la despesa pel concepte de referència, per l’import i a la partida detallats més amunt. No obstant això, es posa de manifest als efectes oportuns, que malgrat tractar-se d’un contracte menor dels que segons la vigent normativa de contractació n’hi hauria prou amb la incorporació de la factura a l’expedient i la seva aprovació, l’incompliment dels procediments interns al haver realitzat l’encàrrec de paraula, a més a més de no garantir l’existència del crèdit, no justifica tampoc la idoneïtat.” Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. De conformitat amb l’art. 3 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú (LRJPAC), les administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, de jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació amb ple sotmetiment a la Constitució, a la Llei i al Dret. De la mateixa manera, hauran de respectar en la seva actuació, els principis de bona fe i de confiança legítima. 3. L’article 10.9 del Títol preliminar del Codi civil recull la figura de l’enriquiment sense causa coma font d’obligacions. 4. Segons reiterada jurisprudència del T.S., concretament, la Sentència del T.S., Sala del Contenciós Administratiu, de 21 de març de 1991 i que diu " ......Porque el enriquecimiento sin causa viene a corregir situaciones de total desequilibrio, en relaciones que, carentes de ropaje jurídico, materialmente han existido produciendo beneficios

Secretaria General


concretos en una de las partes, a costa de la otra. Con ello se originan unos efectos sin causa –enriquecimiento y empobrecimiento- al no venir respaldados por las formas exigidas en el régimen administrativo. Más estos efectos sin causa, por la forma, se convierten en determinantes de la causa que los corrige y repara. Así pues,.........la causa del abono no es la causa del contrato inexistente en lo formal sino la causa de que no se produzca un enriquecimiento y un empobrecimiento sin causa.” 5. Donada la manca de regulació puntual i sistematitzada en dret positiu de la institució de l’enriquiment injust o sense causa, la doctrina jurisprudencial de les Sales Primera i Segona del Tribunal Suprem ha anat establint els requisits que es consideren necessaris per a la concurrència d’aquell, per totes la STS de 28 de setembre de 1999, Sala 3ª, Secció 7ª: “Para que concurra la apreciación del enriquecimiento injusto, son necesarios los siguientes elementos: a) aumento del patrimonio del enriquecido; b) correlativo empobrecimiento del actor; c) falta de causa que justifique el enriquecimiento y d) inexistencia de precepto legal que excluya la aplicación del principio, máxime cuando conforme a reiterada jurisprudencia tanto civil como contencioso- administrativa, estima que no puede aplicarse el principio prohibitivo del enriquecimiento, cuando tiene su base en un contrato, en la ley, o en una sentencia, como ha declarado la Sala Primera del Tribunal Supremo por Sentencia de 14 de diciembre de 1993”. L’esmentada sentència, determina com a un dels requisits per a la procedència de l’acció per enriquiment injust o sense causa, “l’empobriment de qui reclama o d’aquell en el nom del qual es reclami, pecuniàriament acceptable, entès sempre en el seu sentit més ampli, que no provingui directament del comportament de qui el pateix”. 6. Així doncs, en el cas objecte del present informe, entenem que es donen els requisits expressats a l’antecedent anterior, per la qual cosa s’estima l’obligació de pagament de les factures, sense perjudici de les eventuals responsabilitats que es puguin derivar (STS de 24 de juliol de 1992) i conforme les previsions de l’article 41 i concordants LRJPAC. 7. Segons disposa l’art. 214 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (RDLEG 2/2004, de 5 de març) (TRLHL), la intervenció municipal ha d’emetre informe, certificant l’existència de crèdit. 8. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de MATARO GESTIO INTEGRAL SL, amb NIF B6583781-7, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 331 3341 21200 A 12016000016730/1 582,25

SEGON.- Aprovar la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució dels treballs realitzats, i que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs i/o serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació, i procedir al seu pagament.

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 600000138 15/02/2016 582,25 ES-B6583781-7 MATARO GESTIO INTEGRAL SL

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26.

Secretaria General


7. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat BADALONA SARDANISTA, per participar en les ballades de sardanes de Sant Anastasi i de la Fira de l'Arrop durant les Festes de Maig. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar en les ballades de sardanes de Sant Anastasi i de la Fira de l’Arrop durant les Festes de Maig 2016 Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: BADALONA SARDANISTA – NIF –G58838103 Antecedents 1. L’entitat BADALONA SARDANISTA, amb NIF G58838103, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar en les ballades de sardanes de Sant Anastasi i de la Fira de l’Arrop durant les Festes de Maig 2016. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per BADALONA SARDANISTA, va proposar atorgar una subvenció finalista de 1.500,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 1.630,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat BADALONA SARDANISTA, amb NIF G58838103, per import de 1.500,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 1.500,00€, a favor de l’entitat BADALONA SARDANISTA, amb NIF G58838103, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import 2016 N 331 3347 48908077 AD 12016000013627/1 1.500,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran

Secretaria General


l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 31 de maig de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat BADALONA SARDANISTA. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL). - La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS). - Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat.

Secretaria General


5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 1.630,00 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat BADALONA SARDANISTA, amb NIF G58838103, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 1.500,00 €, per l’execució del projecte de participar amb les ballades de sardanes de Sant Anastasi i de la Fira de l’Arrop durant les Festes de Maig 2016, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908077. SEGON.- SATISFER, a l’entitat BADALONA SARDANISTA, amb NIF G58838103, el 50% restant de la quantitat de 1.500,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior.

Secretaria General


TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908077, número d’operació AD 12016000013627/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos).

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

8. Aprovar un reconeixement de crèdit per dietes d'arbitratges de 6 audiències dels Tribunals Arbitrals Col·legiats de la Junta Arbitral de Consum de Badalona. Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme, i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 10/11/2015. Informe tècnic-jurídic de data 23/05/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 03/06/2016. Fonaments jurídics Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local, sempre que no existeixi dotació pressupostària adequada i suficient per cobrir aquesta despesa. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ. En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de la Corporació, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 221 4930 22799 A 12016000017380/1 576,00

SEGON.- Aprovar l’abonament de la dieta segons la relació següent a cadascun dels arbitres, vist que ha estat confirmada l’execució del treballs pels tècnics municipals competents responsables dels serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació: 5/11/2015 288 221-4930-22799 18035215H Isabel Pons Laplana 5/11/2015 288 221-4930-22799 37677062A Armando Cañizares Batlle

Secretaria General


TERCER.- Comunicar aquesta resolució als Serveis i Departaments que correspongui així com als interessats

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). 9. Aprovar l'adjudicació de parades del Mercat Municipal Pomar-Morera. Identificació de l'expedient Tipus de resolució: Adjudicació de parades de venda i local exterior del Mercat Municipal Pomar-Morera, conforme a l’aprovació de la documentació tècnica, els plec de clàusules administratives particulars i l’expedient de concessions demanials, acordada per l’Ajuntament Ple, de data 22 de desembre de 2015. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessats: Montserrat Soria Ramón, Àngela Gallego Macías Núm. expedient: 103/MAD-2/16 Fets Antecedents Acord del Ple de la corporació de data 22 de desembre de 2015, pel qual es va acordar l’aprovació de la documentació tècnica, els plec de clàusules administratives particulars i l’expedient de concessions demanials, de les parades 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34 i 35 i el local exterior 7 del Mercat Municipal Pomar-Morera. Sol·licitud formulada per Montserrat Soria Ramón amb NIF 46693422H, per tal de demanar l’adjudicació del lloc de venda núm.8 del mercat municipal Pomar-Morera, destinat a l’activitat de venda d’ous i aviram per un preu ofert de 1.010,00 euros. Sol·licitud formulada per Àngela Gallego Macías amb NIF 53062095Z per tal de demanar l’adjudicació del local exterior núm.7 del mercat municipal Pomar-Morera, destinat a l’activitat de venda de calçat i complements per un preu ofert de 800,00 euros. Informe del cap del Departament de Comerç de data 7 de juny d’enguany, favorable a la sol·licitud d’adjudicació del lloc de venda núm. 8 del mercat municipal Pomar-Morera, així com la desestimació a la sol·licitud d’adjudicació del local exterior núm. 7. L’interventor municipal, en data 9 de juny de 2016, conforme a les previsions de l’article article 214 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, ha fiscalitzat l’expedient i l’ha informat favorablement. Fonaments de dret D’acord amb el que disposa l’article 25.2.i) de la Llei reguladora de les bases del règim local, el servei de mercats és competència pròpia dels municipis. Per la seva banda, el reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel decret 336/1988, de 17 d’octubre, determina al seu article 59 que l’ús privatiu inherent a l’afectació dels béns i que comporta la transformació o modificació del domini públic resten subjectes a concessió administrativa. Segons l’article 170.c) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), aprovat pel reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, els contractes es poden adjudicar per procediment negociat quan, desprès d’haver seguit un procediment obert, no s’hagi presentat cap oferta. Així ho permet també l’article 7 del Decret Llei 3/2016, de 31 de maig de mesures urgents en matèria de contractació pública. En el mateix sentit, l’article 15 de l’Ordenança de mercats municipals estableix que les concessions dels llocs de venda s’adjudicaran per concurs o subhasta, però que, cas de quedar desertes qualsevol d’aquestes formes d’adjudicació, es podran adjudicar per procediment negociat sense publicitat. Conforme a la clàusula núm. 8 del Plec de Clàusules Administratives Particulars aplicable, les empreses proposades per l’adjudicació han de prestar una garantia per un import del

Secretaria General


5% del pressupost ofert, han de satisfet l’import dels anuncis generats en aquesta licitació i han d’acreditar estar al corrent de llurs obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. El preu d’adjudicació que caldrà satisfer és de 1.010,00 euros per a la parada núm. 8. D’acord amb el que preveuen les clàusules 3 i 4 del PCAP, la duració de la concessió serà de 5 anys. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’estudi, informe o consulta corresponent, d’acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). Així mateix, cal declarar deserts les adjudicacions, de la resta de parades objecte d’aquest procediment, obrint en aquest mateix acord un procediment negociat per a la seva adjudicació. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al 2n Tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible que elevi a dictamen de la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, per la seva ulterior resolució per l’Ajuntament Ple, la següent proposta: PRIMER: Resoldre aquest expedient amb l´adjudicació de la concessió demanial de la parada 8 del Mercat Municipal Pomar-Morera a favor de la proposició presentada per l’empresa MONTSERRAT SORIA RAMÓN, amb NIF 46693422H, havent estat la única que ha participat en aquesta licitació, i havent estat, per tant, qui ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa, per un període de 5 anys a comptar des del lliurament del títol de concessió, conforme a les condicions i compromisos oferts en la seva proposició, que han servit de base per aquesta adjudicació, per un preu de 1.010 euros. SEGON: Requerir a l’empresa adjudicatària per tal que presentin la Tresoreria municipal una garantia del 5% del pressupost d’adjudicació, és a dir: 50,50 euros pel que fa a l’empresa MONTSERRAT SORIA RAMÓN. Un cop aportada aquesta documentació, l’Ajuntament convocarà l’adjudicatari en el dia i hora que se li indiqui per tal de estendre-li i lliurar-li el títol de la concessió, subjecte al pagament de la taxa establerta a l’Ordenança fiscal número 13, amb la qual cosa es tindrà per formalitzada la concessió. A partir de l’endemà d’aquesta data, l’adjudicatari haurà d’ingressar a la Tresoreria Municipal l’import de 1.010 euros, corresponent al cànon d’adjudicació de la concessió. Aquest ingrés té la naturalesa de condició resolutòria de la concessió. TERCER: Desestimar la sol·licitud d´adjudicació de la concessió demanial del local exterior 7 del Mercat Municipal Pomar-Morera a favor de la proposició presentada per l’empresa ÀNGELA GALLEGO MACIAS, amb NIF 53062095Z, per no ajustar-se a la licitació mínima per al local exterior 7, de 2.000,00 euros, per cada període de 5 anys. QUART.- Declarar desert el concurs per a l’adjudicació de les parades números 1, 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34 i 35 i el local exterior 7 del Mercat Municipal Pomar-Morera. CINQUÈ.- Ordenar al Servei de Promoció Econòmica, Comerç, Consum i Turisme que procedeixi a la incoació i tramitació d’un expedient per tal d’adjudicar les parades 1, 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34 i 35 i el local exterior 7 del Mercat Municipal Pomar-Morera de Badalona per procediment negociat sense publicitat, segons les previsions contingudes als articles 170 i 176 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Tot i així, per tal de garantir al màxim la lliure concurrència, caldrà publicar aquest acord, així com l’obertura del procediment negociat en el seu moment, almenys al perfil del contractant de l’Ajuntament de Badalona, al Tauler d’anuncis municipal, i als Taulers d’anuncis dels mercats municipals de Badalona.

Secretaria General


SISÈ.- Notificar aquesta resolució a les interessades en la forma reglamentàriament prevista amb la relació de recursos que s’hi poden interposar, als Departaments de Tresoreria i Intervenció Municipals i al Servei de Promoció Econòmica, Comerç, Consum i Turisme, i publicar un anunci de l’adjudicació en la pàgina web municipal.

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). 10. Aprovar Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013 - 2018. Identificació de l’expedient Tipus d’acte: Aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013 – 2018. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Exp. Núm. 145/MOB-25/16 ANTECEDENTS Primer. L’Ajuntament Ple de Badalona va signar l’any 2006, el Pacte per la mobilitat, fruit de l’acord d’un procés participatiu engegat a la ciutat amb l’objectiu de donar respostes als reptes de la mobilitat i definir criteris per compartir l’ús de l’espai públic, incrementar la qualitat de vida a la ciutat i millorar el medi ambient, la seguretat i l’accessibilitat urbana. En aquesta línia de treball, el mateix any 2006, l’Ajuntament de Badalona va elaborar el Pla d’accessibilitat de Badalona i més recentment s’ha conclòs el Pla Local de Seguretat Viària. Segon. L’objecte i l’objectiu principal de l’establiment d’un Pla de Mobilitat Urbana, entre d’altres, és dut a terme un procés en què tingui participació, mitjançant, la realització de reunions, intervencions etc.. per part dels diferents agents de la ciutat, tal com són: Les Associacions de veïns, les entitats polítiques de la ciutat, les Associacions de pares i mares de les escoles del municipi. És a dir la població resident a la nostra localitat, a través dels òrgans de representació a la solució de l’optimització de la gestió de la mobilitat urbana. Així mateix, aquesta intervenció del procés participatiu té la seva raó de ser en una sèrie d’objectius com són: - L’accessibilitat i qualitat de vida, mitjançant una configuració d’un pla estratègic que

millori l’accessibilitat, la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans. - Un sistema de mobilitat que defineixi un sistema de transport i mobilitat per a la ciutat

que inclou; La xarxa viària, el transport públic, les bicicletes, zones per a vianants, estacionaments, etc.

- Foment del transport públic mitjançant la reducció de la mobilitat forçada i deixar de fomentar l’ús dels vehicles privats, potenciant l’ús dels transports col·lectius.

- Modes de transports sostenibles; Donar una major prioritat als models de desplaçament més respectuosos amb el medi ambient, fomentant els desplaçament a peu, en bicicleta, en transport públic, ciclomotor i vehicle elèctric.

- Seguretat Viària; Increment de la seguretat viària dels desplaçaments en tots els models de transports.

Tercer. En data 25 de febrer de 2014, l’Ajuntament Ple va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Badalona pels anys 2013-2018, amb versió provisional i previ a l’a seva aprovació definitiva. Tercer. En data 14 de juny de 2016, el tècnic del Departament de Mobilitat, amb el conforme del cap del Servei, ha emès un informe en què, de manera resumida, recull el contingut de la documentació inclosa en l’expedient administratiu referent al dit Pla de Mobilitat del Municipi de Badalona i que es compon de la següent documentació: a) Memòria del Pla de Mobilitat del municipi de Badalona, amb l’annexos 1 i 2

Secretaria General


b) Informe de Sostenibilitat ambiental del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona c) Síntesi del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona, 2013-2018 d) Al·legacions de la Taula de la Mobilitat a l’aprovació inicial del PMU e) Al·legacions de l’Associació de Veïns Dalt de la Vila a l’aprovació del PMU f) Al·legacions presentades per la Direcció General de Polítiques mediambientals, ATM. La direcció facultativa de la Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge; Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local. Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Transport, Ajuntament de Badalona, amb l’equip redactor de l’entitat CINESI, SLU, Consultoria del Transport i ALG, Advanced Logístic Group; Quart. L’informe tècnic esmentat en l’apartat anterior literalment diu: INFORME RELATIU AL PLA DE MOBILITAT URBANA MUNICIPAL DE BADALONA Aquest informe es fa sobre el Pla de mobilitat del municipi de Badalona INFORME RELATIU AL PLA DE MOBILITAT URBANA MUNICIPAL DE BADALONA Aquest informe es fa sobre el Pla de mobilitat del municipi de Badalona redactat per CINESI, SLU, consultoria de transport, i ALG, SA i promogut per l’Ajuntament de Badalona, la Diputació de Barcelona i l’Entitat del Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a conseqüència del Pacte per la mobilitat signat per l’Ajuntament l’any 2006. Justificació de la redacció del Pla de Mobilitat La redacció del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona (PMU) s’emmarca dins de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat i de les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). La Llei 9/2003 desplega un conjunt d’instruments de planificació de la mobilitat aplicables a diferents escales geogràfiques que, en l’àmbit local, correspon a l’elaboració dels plans de mobilitat urbana. Té per objecte establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies. Es dirigeix a la sostenibilitat i la seguretat i vol determinar els instruments necessaris perquè la societat assoleixi aquests objectius garantint a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles. L’elaboració i l’aprovació dels PMU són obligatòries per als municipis que, d’acord amb la normativa de règim local o el corresponent Pla Director de Mobilitat, hagin de prestar servei de transport col·lectiu de viatgers. El Decret Legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix l’obligatorietat de donar servei de transport col·lectiu als municipis que siguin capital de comarca o tinguin més de 50.000 habitants. Aquest és, per tant, el cas de Badalona ja que disposa de transport col·lectiu i supera amb escreix la xifra d’habitants i a més, resta dins les disposicions (mesura EA1.7) del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (d’ara en endavant PdM de la RMB) per tal de fomentar la redacció dels Plans de Mobilitat Urbana. A escala temporal, els Plans de Mobilitat Urbana s’han de revisar cada 6 anys. S’estableix, per tant, el 2018 com a any horitzó d’aquest PMU. 1.2Antecedents L’Ajuntament de Badalona va signar l’any 2006 el Pacte per la mobilitat, fruit de l’acord d’un procés participatiu engegat a la ciutat amb l’objectiu de donar respostes als reptes de la mobilitat i definir els criteris per compartir l’ús de l’espai públic, incrementar la qualitat de vida a la ciutat i millorar el medi ambient, la seguretat i l’accessibilitat urbana. En aquesta línia de treball, el mateix any 2006 l’Ajuntament va elaborar el Pla d’Accessibilitat de Badalona i més recentment s’ha conclòs el Pla Local de Seguretat Viària. 1.3Objectius de l’estudi L’objecte del Pla de Mobilitat (PMU) és la configuració de les estratègies de mobilitat sostenible al municipi de Badalona. Per dur a terme aquesta finalitat, s’analitzaran l’accessibilitat i la mobilitat de les persones (a peu, en bicicleta i en vehicle privat), el trànsit i la seguretat viària, el transport públic de viatgers (col·lectiu i servei de taxi), els aparcaments, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles, a l’escenari actual.

Secretaria General


Es definirà un model futur de mobilitat sostenible, basat en la qualitat de vida, la integració social, un desenvolupament econòmic sostenible i en la minimització dels consums energètics del conjunt del sistema de transport. 1.4Principis directors de la planificació de la mobilitat La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, estableix els principis, els objectius i els altres requisits específics que han de desenvolupar els corresponents instruments de planificació de la mobilitat i, entre aquests, els plans de mobilitat urbana. El propòsit bàsic de la Llei 9/2003 es pot resumir com la determinació de millorar l’accessibilitat i minimitzar els impactes negatius del transport. En un sentit més ampli, la Llei 9/2003 dibuixa les línies mestres d’una estratègia que respon als principis següents:

a) Competitivitat d) Salut b) Integració social e) Seguretat c) Qualitat de vida f ) Sostenibilitat

Taula 1. Línies estratègiques que fixa la Llei 9/2003 Aquests sis elements agrupen tot allò que la mobilitat i el transport poden aportar o sostreure a la societat. En el Pla de Mobilitat Urbana de Badalona estableixen aquelles mesures que, segons la configuració actual, maximitzen el saldo positiu d’aquest balanç i, per tant: a) Configuren un model de transport més eficient per a millorar la competitivitat del sistema productiu. b) Augmenten la integració social tot aportant una accessibilitat més universal. c) Incrementen la qualitat de vida dels ciutadans. d) No comprometen les condicions de salut dels ciutadans. e) Aporten més seguretat en els desplaçaments. f) Estableixen unes pautes de mobilitat més sostenibles. El Pla proposa actuacions que afecten el transport públic, el vehicle privat, els vianants i bicicleta, basades en plans superiors com el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, Pla Territorial Metropolità de Barcelona, el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i la Llei de la Generalitat 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat , destinades a aconseguir una mobilitat més sostenible i segura. L’objectiu d’una mobilitat més sostenible i segura passa per: 1.- Incentivar la mobilitat amb modes no motoritzats: a peu i amb bicicleta. Per això s’amplia la xarxa per a bicicletes, s’estableix una xarxa per a vianants millorant l’accessibilitat universal i la permeabilitat de la via del tren i autopistes i s’amplien els espais de convivència on els modes no motoritzats tenen prioritat respecte el vehicle privat. 2.- Incentivar l’ús del transport públic. S’actua millorant l’accessibilitat als equipaments públics, l’accessibilitat de les persones a les parades i la velocitat comercial dels autobusos. 3.- Millorar la circulació i el trànsit. S’optimitza l’ús de la xarxa viària existent establint una jerarquització del viari par al vehicle privat compatibilitzant l’oferta d’aparcament amb la necessitat dels residents. Malgrat que la connectivitat amb els municipis de l’entorn immediat, en especial en quan a transport públic i vehicle privat, està subjecte a la realització d’infraestructures supramunicipals i a la prestació de serveis que no depenen tan sols d’aquest Ajuntament i que el finançament d’algunes actuacions contemplades al Pla són compartides amb d’altres administracions i entitats, les propostes del pla d’acció estan encaminades a assolir els objectius inicials del Pla i del Pacte per la Mobilitat en col·laboració amb d’altres Departaments d’aquest Ajuntament en el període 2013-2018 encara que hi ha algunes propostes amb un horitzó més llunyà. 1.5Històric del procés A continuació es resumeixen els principals esdeveniments rellevants per a la comprensió del procés d’avaluació ambiental estratègica del Pla de Mobilitat Urbana de Badalona. Setembre 2010: Redacció de Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) preliminar

Secretaria General


Abril 2011: Resposta per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) explicitant el contingut que hauria de tenir l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar, entre el que es destaca l’avaluació ambiental de la situació actual la seva probable evolució, el marc normatiu ambiental de referència per a la planificació de la mobilitat urbana i els objectius ambientals específics que pretén assolir el pla. Redacció del PMU i l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Febrer de 2014: Aprovació inicial del PMU de Badalona amb el seu corresponent ISA. Maig 2014: Registre d’entrada de les al·legacions per part de la Taula de Mobilitat de Badalona amb data 5 de maig de 2015, i per part de l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila amb data 19 de maig de 2014. Juny 2014: Resgitre d’entrada al Departament de Territori i Sostenibilitat amb data 26 de juny de 2014 del document del PMU de Badalona portat a aprovació inicial. Juliol de 2014: Converses amb l’ATM en relació al contingut del pla i la seva adequació a les determinació del Pla Director de Mobilitat de l’RMB Desembre 2014: Notificació d’informe sobre l’aprovació inicial del PMU de Badalona per part del Departament de Terrirtori i Sostenibilitat, amb data 19 de desembre de 2014. Gener 2015: Incorporació de les modificacions derivades de les al·legacions als documents del pla i redacció de la Memòria Ambiental CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ El Pla de Mobilitat Urbana de Badalona es conclou amb l’Avaluació Ambiental estratègica, on s’incorporen les determinacions de les administracions pertinents i de les al·legacions realitzades durant el període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial de pla. Les pàgines 9 a 17 de la Memòria Ambiental del Pla de Mobilitat Urbana Sostenibe de Badalona, punts 5.1 a 5.4, recullen les respostes a les al·legacions presentades per la Direcció General de Polítiques Ambientals, ATM, la Taula de la Mobilitat de Badalona i per l’AAVV de Dalt de la Vila respectivament. S’adjunta a quest informe com a annex, les respostes aportades per l’Avaluació Ambiental a les al·legacions presentades. Cinquè. Les al·legacions que han estat interposades per la Direcció general de polítiques ambientals de l’ATM, per l’Associació de veïns Dalt de la Vila, així com les de la Taula de la Mobilitat han estat resoltes i incorporades al text de definitiu de la Memòria Ambiental del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Badalona, tal i com manifesta el tècnic municipal, en les pàgines 9 a 17 d’aquell text. FONAMENTS DE DRET Primer. Atès la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, amb nombre d’habitants superior a 50.000 habitants. Segon. Atès el Decret 152/2007, D’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial d’ambient atmosfèric. Tercer. Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2007), amb més de 20.000 habitants. Quart. D’acord amb el Decret 344/2006, de regulació dels estudis de mobilitat generada. Cinquè. L’òrgan competent és l’Ajuntament Ple, de conformitat amb l’article 22.2 b) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local, amb concordança amb allò que s’estableix a l’article 50.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, estableix la competència del Ple per a l’aprovació d’aquells instruments i disposicions i caràcter general que afecten als ciutadans del municipi, nota que presenta el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que es presenta a aprovació. Proposta de Resolució En conseqüència i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la comissió informativa de l’Àmbit de Territori, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució.

Secretaria General


PRIMER. Aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Municipi de Badalona pels anys 2013-2018. SEGON. Notificar aquesta resolució a la Diputació de Barcelona, l’Entitat del Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Guàrdia Urbana, a la Taula de la Mobilitat i a l’Associació de Veïns Dalt de la Vila als efectes adients. SENYOR DURAN: Bona tarda a tots, bona a totes. El Pla que avui portem a aprovació ve de lluny. La redacció d’aquest Pla, que ha anat a càrrec de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea Metropolitana, va començar amb una fase de diagnosi, 2012-2013, això va servir per concretar posteriorment les propostes. També hi va haver una fase, un parell de processos participatius realitzats al 2011, també al 2013. I a principis de 2014, al Ple del mes de febrer, es va fer l’aprovació inicial. Des de llavors, tot i que estem en període d’al·legacions, és un tema que no s’havia mogut. En tot cas, si mirem amb perspectiva, és un tema que portem des del 2008, i per tant, és un Pla que ja ha passat per tres governs comptant l’actual. Això vol dir doncs, que el que avui portem a debat i esperem que a aprovació, és clarament un Pla amb caràcter de ciutat i amb ben poc caràcter partidista. Sense entrar en detall del que conté el Pla, perquè són ben bé sis volums, fan un pam d’alçada ben bé, parla de conceptes com l’accessibilitat, xarxa viària, el transport públic, el tema de bicicletes, vianants, estacionaments, l’ús del vehicle privat, transports col·lectius, etc., no cal allargar-nos. En resum marca deu línies estratègiques i es concreten una setantena de proposta. L’aprovació definitiva del Pla, que avui portem en aquest Ple, és una demanda, entre d’altres, del Consell de la Mobilitat Sostenible, que és l’espai participatiu que tenim de referència a la ciutat per aquest tipus de polítiques. És un espai on hi participen, a part dels grups polítics, tot tipus d’entitats veïnals, educatives etc., perquè el tema de la mobilitat relament és un tema transversal que marca molt el dia a dia de la gent de Badalona. Més enllà d’això en aquest Consell de la Mobilitat és l’espai que des del Govern proposem perquè faci el seguiment de l’aplicació del Pla i sobretot també, la priorització, perquè està clar que les 70 propostes no es tiraran endavant a l’hora, per tant, caldrà prioritzar. Comentar també que el propi Consell, seguint una mica ja el que tenim en el Pla aprovat inicialment, ha engegat ja els quatre, són transport públic, bicicles, accessibilitat i camins escolars. Crec que estarem d’acord amb la preocupació que tots els grups municipals tenim pel tema de l’augment de la contaminació atmosfèrica i els riscos que això suposa per a la salut. Per tan, cal apostar per mesures, per polítiques de mobilitat urbana sostenible, que sigui segura i que doni prioritat als vianants. Pensem que a Badalona, tot i tenir 115.000 vehicles privats, una xifra que pot haver variat des que es va fer la diagnosi, però jo crec que no gaire, el 75 % dels desplaçaments es fan a peu. Per tant, és un tema que ens hem de prendre seriosament. Ja per anar acabant, comentar que si bé, com veurem a l’enunciat el Pla parla del període 2013-2018, òbviament aquí podríem dir que anem una mica tard, tot i que cal esmentar també que hi ha algunes de les mesures, com que el Pla ja el teníem, ja s’han impulsat o s’han començat a plantejar, n’hi ha d’altres que són també competència no només municipal, sinó supramunicipal, i aquí sí que demanaríem la col·laboració de tots els grups per fer pinya allà on toqui. La resta de propostes, doncs el compromís d’aquest Govern d’anar-les pressupostant, aprofitant sobretot el tema del Pla d’inversions, aprofitant meses de concertació de la Diputació. I en definitiva, una aposta d’aquest Govern per la mobilitat que esperem que sigui compartida també per tot el Ple. SENYOR FALCÓ: Una intervenció per manifestar que realment la història d’aquest de Pla de mobilitat és una història que a alguns els hauria de fer posar la cara una mica vermella o pujar-los una mica els colors. Es va començar a redactar el 2009, si no vaig errat, no al 2008 com deia el nou regidor, però en tot cas, al 2014 es va aprovar inicialment. És a dir, per entendre’ns, diguem que moltes ganes no s’hi van posar en què això acabés traslladant-se en algun pla en concret. I dos anys després, ara al juny, ens arriba per a l’aprovació definitiva. Nosaltres l’aprovarem, però com deia el regidor, hi ha una distància fins al 2018, perquè aquest Pla de mobilitat caduqui, i em sembla que el que ens hauríem de proposar és si l’hem de retemporitzar, si l’hem de recalendaritzar o si n’hem de fer un de nou. Jo això no tinc la resposta perquè entenc que la majoria de les coses que proposava

Secretaria General


aquest Pla no s’han fet, o no s’han pogut fer o no s’han volgut fer. En tot cas, jo crec que han estat uns anys, els predecessors en aquest mandat, una mica perduts, per tal de poder fer més feina en aquesta matèria. Però en tot cas, sí que m’agradaria saber quin calendari té el Govern per implementar canvis en la normativa que ha de permetre aquest desplegament del Pla de mobilitat, perquè entenc que hi ha mesures que impacten sobre les ordenances fiscals, o impacten sobre l’ordenança de circulació. I per tant, si aquest Govern té calendaritzat com adaptar aquestes ordenances a aquest Pla una vegada estigui aprovat definitivament, quin calendari hi ha. Si es pot especificar si en el Pla d’inversions, d’acord amb aquest Pla, hi ha alguna mesura que estiguem absolutament segurs que s’ha d’implementar, perquè alguna n’hi deu haver i crec que el Govern se’n reservava algunes que creia que eren importants i eren de ciutat, si n’hi ha alguna en aquest sentit. Si Molí de la Torre, que no ho sé, que és una obra que té a veure amb la mobilitat, estava inclosa en els plans de mobilitat urbana. I finalment, quina és la posició del Govern sobre la possible i parlada peatonalització o semipeatonalització del carrer Francesc Laytet. SENYOR PASTOR: Una mica amb l’autocrítica que feia en Ferran Falcó, evidentment això es va començar a redactar al 2009, però això ve del Ple de Badalona de l’any 2006, del Pacta per la mobilitat. Per tant, ve de més lluny encara. Sí que dir que jo he recuperat l’acta del Ple del febrer del 2014, que va ser quan es va fer l’aprovació inicial, i tant el senyor Mañas, com la senyora Rius, com el senyor José Anonio Lara, eren els tres regidors que van parlar, no tenien ben clar si el Pla director de mobilitat urbana tenia un pressupost assignat o no havia de tenir un pressupost assignat. A mi si m’agradaria saber si té pressupost assignat o no. SENYORA ALCALDESSA: Fem la roda de preguntes i després passarem a les respostes, si els sembla bé. SENYOR GRÀCIA: Una mica per posar una mica en context l’aprovació d’aquest Pla, ja anticipo que el nostre vot serà positiu a l’aprovació definitiva del Pla de mobilitat. Doncs recordar que l’últim tram de mandat de 2014-2015, va haver-hi un bloqueig absolut al Consell de la mobilitat per uns motius que encara a dia d’avui... que va ser l’aprovació d’un decret per la prohibició de circular bicicletes per la Rambla, i aquell fet va blocar la convocatòria del Consell de la mobilitat per aquesta polèmica i no es va poder avançar. I també he de reconèixer, com ha dit el senyor Falcó, que això ve del 2006, però qui va posar fil a l’agulla va ser la regidora Mercè Rius, i no tinc cap tipus de problema en dir-ho perquè és així, és qui ho va impulsar i se li ha de reconèixer. I des de la regidoria que jo dirigia al 2011-2015 es va continuar fent aquesta feina. També una mica posar de manifest que algunes de les mesures que contempla el Pla de mobilitat urbana s’han anat duent a terme, perquè com bé saben no hi havia pressupost d’inversions que acompanyava el Pla de mobilitat urbana, i s’havia d’aprofitar els projectes d’inversió que es feien a la ciutat per adaptar aquest Pla de mobilitat urbana una mica a aquests projectes que es duien a terme. M’agradaria fer un prec al Govern i que ho tingui en compte, d’assignatures pendents que hi ha a la ciutat. Com són l’aparcament de Can Ruti, on tenim una problemàtica encara per resoldre, tot i que ha millorat el que és la recepció d’autobusos i la comunicació de la sortida d’autobusos dins de l’Hospital de Can Ruti, però tenim una problemàtica encara d’aparcament, sobretot als matins. Tenim un tema pendent a la ciutat, que jo crec que és un tema central i que ens hem de posar tots d’acord, que és la peatonalització o no, de Francesc Layret, i l’intermodalitat de Pompeu Fabra en quant al transport públic. I per últim tenim un problema que no és tan específic, sinó que es global d’alguns barris, que és la solució de l’aparcament al barri de Sant Crist, al barri de Lloreda, i que li hem de posar fil a l’agulla, però sobretot a les dues primeres. Nosaltres aprovarem el Pla de mobilitat urbana de forma definitiva com ja hem expressat, però demanem al Govern que tingui en compte sobretot els dos primers punts, l’aparcament de Can Ruti, que s’ha de resoldre, i obrir la solució, obrir el debat de la peatonalització de Francesc Layret, que jo crec que és un tema de ciutat que tard o d’hora haurem d’afrontar com a Ajuntament. SENYOR LOPEZ: Yo he esperado a hablar a escuchar a los grupos que llevan más tiempo en este Pleno. Por lo tanto, lo primero que me sorprendía era que el título del dictamen era aprobar un plan de sostenibilidad i mobilidad 2013-2018, que es casi el pasado. Entonces,

Secretaria General


el voto será abstención, no porque no esté de acuerdo en el Plan, pero como no hemos participado como grupo municipal será abstención. Sí que he mirado un poco por encima la documentación, y me ha sorprendido por ejemplo que no hubiera solución al acceso con escaleras mecánicas en el barrio de Sant Crist, solo se comenta que se estudiará, pero no hay esta solución, y yo creo que el barrio de Sant Crist, en alguno de sus accesos necesita unas escaleras mecánicas, creo que el Plan lo debería contemplar. SENYOR DURAN: Sí, intentant donar respostes, algunes les tenim, altres estan pendents de debat. Sí que és veritat, com comentava el regidor Falcó, que estem ja entrat el 2016, per tant aquest Pla sembla que està mig en el passat. Però jo crec que l’important és l’aprovació definitiva, en el sentit que confirma una sèrie de línies estratègiques, una sèrie de mesures, i ens permet evidentment, recalendaritzar el que sigui, perquè com comentava, això no s’aplicarà d’avui per demà només pel fet que sigui aprovat. Sobre com afecta altres temes, com les ordenances fiscals, o també les actuacions en l’espai públic, és un Pla amb caràcter bastant transversal. És a dir, sí que hi ha projectes concrets i acotats en el temps i en l’espai, amb un pressupost concret, però hi ha també línies estratègiques, polítiques que s’han de fer, quan pensem en camins escolars, amb accessibilitat universal, en què tothom pugui gaudir del transport públic etc. Per tant, són mesures que ja es venien aplicant i que la influència que tinguin l’anirem veient. Més enllà d’això, sí que aprofitarem que estem decidint les inversions d’aquest mandat, per proposar propostes relacionades amb el Pla. Recordem també però, que hi ha les propostes que fa la ciutadania, que aquí també pel que hem pogut anar veient, també n’hi ha bastants de relacionades, per tant, és un tema que interessa. Pel que a mi em consta, ara mateix no hi figura el tema de Molí de la Torre que preguntava, però tot es pot parlar, tot es pot negociar. I sobre el tema de la peatonalització de Francesc Layret, sí que hi ha predisposició del Govern d’avançar en aquest tema, però evidentment és un tema delicat, complex, i que requereix primer, d’un estudi tècnic i d’un acord polític ampli i amb la vista posada sempre amb el tema del lateral. És a dir, no podem actuar a Francesc Layret, actuar a Pompeu Fabra, sense una visió global de la mobilitat. Això sí que realment té afectacions en totes direccions. Més enllà d’aquí, el tema del Consell de la Mobilitat, jo el que puc dir és que en el que portem de curs, des de setembre, s’han fet tres convocatòries del Plenari, està funcionant jo crec que raonablement bé, hi ha els grups de treball en marxa. I per tant, una invitació, veient la bona acollida de les propostes de mobilitat que hi ha i el sentit dels vot dels grups, a participar en aquest Consell, interlocutar tal com calgui amb l’Àrea de Mobilitat, i en definitiva, a treballar junts aquest tema, que jo crec que és transversal i és de ciutat. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, entenc doncs que tindrem el vot favorable de tots els grups excepte de Ciutadans que farà una abstenció. En tot cas, deixeu-me afegir tancant aquest punt, un cop sabem que s’ha aprovat per majoria, que crec que acabem d’aprovar una eina que segur que està de passada, perquè fixeu-vos que heu parlat fins i tot del 2006 i estem al 2016, vol dir que són deu anys, la ciutat canvia. Però és una eina fonamental amb un tema clau per a la ciutat, un tema com la mobilitat, que afecta a la qualitat de vida, a la satisfacció de necessitats bàsiques, a la qualitat ambiental. És un tema absolutament clau en una ciutat com la nostra i estem segurs, i ens felicitem d’aquest consens gairebé absolut en aquesta aprovació, que aquesta eina, que evidentment haguéssim pogut descartar-la pel temps que feia que portava fent-se, però ens ha semblat que calia aprovar-la, justament per poder en tot cas, avançar amb el que ja està aprovat i està consensuat, i en tot cas, el que no reculli ja ho avançarem. Per tant, penso que és un pas important i penso que en podem estar satisfets com a Ple i com a treball conjunt de la institució. Gràcies doncs.

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos).

Secretaria General


11. Aprovar inicialment la Modificació del Pla general metropolità al barri de Nova Lloreda. (ES RETIRA) En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Mª Jesús Hervás Mínguez. 12. Aprovar inicialment l'avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d'Emergències Econòmiques i Socials en l'àmbit de l'habitatge a Badalona, i els seus annexos. PROPOSTA D’ACORD en relació a la procedència d’aprovar amb caràcter inicial el text de l’avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’àmbit de l’habitatge de Badalona. Atès que segons l’Acta de la Comissió d’Estudi encarregada de la redacció de l’avantprojecte de la de la modificació d’aquesta Ordenança , a la reunió celebrada el dia 15 de juny de 2016 els membres de la comissió, per unanimitat, van considerar finalitzada la tasca de redacció i varen donar vistiplau al text que ara es proposa aprovar amb caràcter inicial. Atès que el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès en data 16 de juny de 2016, l’informe jurídic que transcrit diu literalment: INFORME JURÍDIC que s’emet per part del Departament Jurídic d’Urbanisme en relació a la procedència d’aprovar amb caràcter inicial el text de l’avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’àmbit de l’habitatge de Badalona. I. ANTECEDENTS Primer.- En data 3 de juny de 2016 l’Alcaldessa va dictar una resolució, mitjançant la qual s’acordava iniciar el procediment per a la redacció del text de l’avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’àmbit de l’habitatge a Badalona. Segon.- Reunida la comissió d’estudi en data 10 de juny de 2016 i 15 de juny de 2016 i debatuts els treballs tècnics i de reflexió elaborats, aquesta comissió ha acordat per tots els seus assistents, procedir a l’aprovació inicial de la proposta d’aprovació del text, la qual cosa implica la derogació dels articles 39 a 45 del capítol IV del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Badalona (BOPB núm. 293 de 08/12/2009 i modificació BOPB data 06/08/2010) on es regula les situacions d’emergència i la creació de la Mesa de Valoració, tal i com es deixa constància a l’acta corresponent i que consta en l’expedient. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La potestat reglamentària local, és la primera de les potestats administratives que l’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL) atribueix als ajuntaments, que es materialitza en el poder de produir dins l’esfera de les seves competències i com a expressió de l’autonomia garantida constitucionalment, normes jurídiques vàlides i eficaces a l’ordenament jurídic general, i que són d’aplicació directa d’acord amb els principis de competència i jerarquia, com a mitjà per intervenir en l’activitat del ciutadans, conforme amb el que preveu l’art. 84 de la LRBRL i el 236 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya ( en endavant TRLMRLC). Aquest procediment s’ha d’ajustar als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència amb les finalitats que justifiquen la potestat i el respecte a la llibertat individual, potestat que es concreta preeminentment com a manifestació prototípica de la potestat normativa local bàsicament en la producció d’ordenances i reglaments que són disposicions de caràcter general i de rang inferior a la llei, sense que en cap cas, a questes disposicions puguin contenir preceptes oposats a les llei. Segona.-

Secretaria General


Pel que fa al procediment legalment establert per a l’aprovació de les ordenances locals i reglaments, superada la fase d’elaboració de l’avantprojecte, se’n exigeix l’aprovació inicial, amb la conseqüent informació pública de l’expedient, d’acord amb allò previst a l’article 49 de la LBRL i als articles 61 i 62 del Decret 179/1995, ROAS. Tercera.- L’article 49.c) de la LRBRL, l’art. 178.1.c) de la LMRLC i l’article 65.1 del ROAS disposen que les ordenances s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no són objecte de cap reclamació, al·legació o suggeriment amb motiu del tràmit d’informació pública. Pel contrari, en el cas que es presentin reclamacions o al·legacions, seguint el que preveu l’article 64 del ROAS, s’hauran de trametre a la Comissió Informativa que correspongui o que es constitueixi a aquest efecte, la qual n’ha de proposar l’estimació o desestimació total o parcial i formular la proposta d’aprovació de l’ordenança i s’han de resoldre de forma raonada pel Ple en el mateix acord d’aprovació. Quarta.- La potestat d’aprovació d’ordenances municipals es reconeix a la llei, i està atribuïda al Ple de la Corporació, amb caràcter indelegable, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 22.4 de les LRBRL i en relació amb l’article 52.2.d del TRLMRLC, acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació, sense que calguin quòrums qualificats atès que es tracta d’un rglament jurídic o normatiu i no d’organització. Cinquena.- En la tramitació d’aquest reglament s’ha tingut en compte el que disposa l’article 64 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, respecte l’avaluació dels efectes de la nova regulació i evitar que es generin obligacions o despeses innecessàries o desproporcionades respecte dels objectius d’interès general que es pretenen assolir. III. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple l’adopció de l’acord següent: Primer.- Aprovar inicialment l’avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’àmbit de l’habitatge a Badalona i els seus annexos, que es transcriurà a la part dispositiva de l’acord que s’adopti, tal i com es deixa constància a l’acta corresponent i que consta en l’expedient Segon.- Sotmetre aquest acord a un període d’informació pública de trenta dies i en el cas que durant aquest termini no es presenti cap reclamació o al·legació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu i es procedirà d’ofici a trametre el Reglament a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ressenya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i entrarà en vigor transcorreguts 15 dies hàbils després d’haver-se tramès i publicat íntegrament.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, a proposta del Tinent d’alcalde de Badalona Habitable, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar inicialment l’avantprojecte Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’àmbit de l’habitatge de Badalona, i els seus annexos, que transcrit literalment diu: “REGLAMENT DE LA MESA DE VALORACIÓ PER A SITUACIONS D’EMERGÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS EN L’ÀMBIT DE L’HABITATGE A BADALONA PREÀMBUL L’habitatge es configura com un bé bàsic, de primera necessitat, el preu del qual ha anat augmentant de manera important, cosa que ha deixat fora de l’abast de la disposició d’un habitatge un gran nombre de persones i famílies, els salaris de les quals no els permeten

Secretaria General


accedir a un habitatge en el mercat lliure. La situació del mercat lliure de lloguer no ha contribuït a pal·liar aquesta situació atesa la seva clara insuficiència. L’art. 47 de la Constitució Espanyola de 1978 determina que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. El propi article determina que els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret. Per tal de fer efectius els drets en l’àmbit de l’habitatge proclamats a l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, tot donant compliment al mandat contingut a l’article 47, el Parlament de Catalunya, en ús de les competències contingudes a l’article 137 d’aquest Estatut, va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Tal com es preceptua en l’exposició de motius de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, aquest es considera com un servei d’interès general, de manera que el sector públic reforça el seu paper proactiu en la generació de sòl suficient per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial, tant per iniciativa directa com en col·laboració amb agents socials i la iniciativa privada. La ciutat de Badalona, davant l’evidència que per optimitzar les polítiques públiques en matèria d’habitatge assequible cal la sinèrgia dels poders públics, va constituir l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona, per a la gestió de funcions, activitats i serveis en matèria d’habitatge públic a la ciutat de Badalona, i va encarregar a l’empresa municipal ENS DE GESTIÓ URBANÍSTICA, S.A. (ENGESTUR), la gestió directa d’aquesta oficina, per acord de Ple de data 25 de juny de 2008. El Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Badalona, fou aprovat per acord de Ple de data 24 de novembre de 2009 (publicat al BOPB núm. 293 de data 8/12/2009 i modificacions BOPB data 6/08/2010) com a instrument per a conseguir un ús eficient dels recursos públics i una gestió adequada del parc d’habitatges amb protección oficial al municipi de Badalona. Aquest Registre s’interrelaciona amb el registre homòleg de Catalunya per garantir la unitat necessària de la base de dades i l’homogeneïtat de tractament en els aspectes comuns. El Capítol IV, articles 39 a 45, del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Badalona regula les situacions d’emergència i la creació de la Mesa de Valoració. Transcorregut el temps des de l’inici de la seva activitat, s’han produït una modificacions legislatives que juntament amb l’experiència acumulada i els anàlisis efectuats després dels anys en funcionament del registre fan perseverar en la seva existència però alhora fan necessària una revisió acurada i la introducció dels canvis en la totalitat del text actual. Tanmateix, es creu convenient adaptar la Mesa de Valoració a l’informe de novembre de 2015 del Síndic de Greuges, sobre l’accés a l’habitatge social. Així mateix, s’adopta la denominació de “Mesa de Valoració per a Situacions d’emergències econòmiques i socials de l’Ajuntament de Badalona” per adaptar-la a l’artcile 74 del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al Dret a l’Habitatge. Finalment, es considera oportú que la gestió de les emergències econòmiques i socials en l’àmbit de l’habitatge disposi d’un Reglament propi, per la qual cosa es procedeix a derogar els articles 39 a 45 del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a Badalona. Capítol I. Disposicions generals Article 1.Objecte Aquest Reglament té per objecte establir el règim organitzatiu i de funcionament de la Mesa de Valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials de Badalona, des d’ara la Mesa, que preveu l’article 73 del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al Dret a l’habitatge, així com desenvolupar les actuacions relatives a reallotjaments de persones en situació d’emergència econòmica i social previstes a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Article 2. Funcions 2.1 La Mesa és un òrgan tècnic col·legiat que té la funció de valorar i prioritzar entre totes les sol·licituds rebudes que es trobin en algunes de les situacions descrites en aquest

Secretaria General


reglament com a situació d’emergència econòmica i social i compleixin amb els requisits de sol·licitud. 2.2 La Mesa també formularà la proposta d’adjudicació o denegació d’aquestes, en aquells supòsits en què consideri de manera raonada que no s’acredita suficientment la situació d’emergència o en cas que aquesta sigui imputable als sol·licitants. Article 3. Àmbit d’actuació. 3.1 L’àmbit d’actuació de la Mesa inclou tot el municipi de Badalona i actua d’acord amb el principi de coordinació amb la Mesa de valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials de Catalunya per atendre situacions d’emergència relacionades amb l’habitatge. Article 4. Situacions d’emergència económica i social en relació a l’habitatge. Es consideren situacions d’emergència econòmica i social els casos següents: a) El risc de pèrdua de l’habitage imminent o d’exclusió residencial de persones que

estiguin en procès d’esser desnonades de llur habitatge habitual, amb especial atenció per a les situacions en què hi hagi menors a càrrec.

b) Les situacions de persones sense llar d’acord amb l’article 3.m) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

c) Situacions de violència de gènere, domèstica, maltractaments vers les persones grans o d’infants o adolescents.

d) Víctimes d’assetjament immobiliari. e) Persones amb discapacitats sobrevingudes. f) Situacions derivades d’entitats de la Xarxa d’habitatge d’inserció social. g) Qualsevol altre situació justificada socialment de conformitat amb els articles 95.6 i

104.h) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Article 5. Parc d’habitatges. 5.1 Formen part del parc d’habitatges adjudicats a proposta de la Mesa els següents immobles: a. Habitatges propietat de l’ajuntament de Badalona. b. Altres habitatges que aportin promotors d’habitatges qualificats amb protecció oficial o procedents d’altres administracions publiques. c. Habitatges convinguts, mediats, gestionats o administrats per l’ajuntament de titularitat privada o bé allotjaments o altres recursos residencials privats o públics, independents o col·lectius. d. Habitatges gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya disponibles en el municipi de Badalona. 5.2 En el cas de sol·licituds amb valoració favorable que no es poden resoldre per manca d’habitatges disponibles i adequats en el parc públic de l’ajuntament o en el parc que gestiona o administra, la Mesa pot proposar la cerca d’habitatges mitjançant acords amb la Generalitat de Catalunya, fundacions o entitats assistencials. Article 6. Renda o cànon La renda mensual màxima no podrà ser superior a: 10% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, per sota del 0,89 IRSC

(indicador de renda de suficiència de Catalunya). 12% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, per sota del 0,95 IRSC. 18% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, igual o superior al 0,95 IRSC. 0 euros si els ingressos de la unitat familiar són de 0 euros.

En cap cas, el lloguer més el cost dels subministraments bàsics podran superar el 30% dels ingressos nets actuals. Article 7. Requisits de les persones sol·licitants 7.1 Les persones que presenten sol·licitud a la Mesa han de complir els requisits següents: - Estar empadronat al municipi de Badalona. - Estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’habitatge amb protección Oficial de Badalona. A. Pel que fa als ingressos: a1. En el cas de persones que viuen soles, han de percebre uns ingressos mensuals iguals o inferiors a 2 vegades l’IRSC.

Secretaria General


a2. En el cas d’unitats de convivència, han de percebre uns ingressos mensuals, d’acord amb els coeficients de ponderació vigents aplicables a les prestacions per al pagament de lloguer segons el nombre de membres, iguals o inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, excepte per a les sol·licituds de persones amb discapacitats o unitats de convivència amb persones amb gran dependència que serà de 3 vegades l’IRSC. a3. Les persones o unitats de convivència amb ingressos superiors als determinats en els punts a.1 i a.2 quan disposin d’un informe social que justifiqui l’excepcionalitat del cas. Per calcular els ingressos de la unitat de convivència, als efectes dels apartats anteriors, no es computaran les quantitats econòmiques corresponents a les pensions d’aliments o pensions compensat`ries que estiguin obligats a abonar o percebre, sempre i quan hagin esta confirmades per acord o sentència judicial i s’acrediti el seu abonament. S’entén per unitat de convivència aquells grups de persones definides segons l’article 95.2 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Si en la unitat de convivència hi ha una o més persones afectades per alguna discapacitat amb un Grau igual o superior al 33%, així declarada pel departament competent en matèria de serveis socials, els ingressos d’aquesta unitat s’hauran de comparar amb el tram següent. B. No disposar de recursos econòmics suficients en comptes corrents o d’altres dipòsits anàlegs en entitats financeres. S’entendrà com a recursos suficients els que superin 1 vegada l’IRSC ponderat en còmput anual. C. No disposar d’un habitatge en propietat a Catalunya, amb dret de superfície o usdefruit, amb les excepcionalitats previstes a la normativa vigent. D. No haver renunciat de forma injustificada a l’adjudicació d’una habitatge d’emergència social en els darrers dos anys. 7.2 De forma adicional, les persones sol·licitants també han d’acreditar una d’aquestes situacions d’emergència econòmica i social: A. Situacions de risc imminent de pèrdua de l’habitatge o de risc d’exclusió residencia: a1. Estar empadronat en un habitatge afectat per un procés d’execució hipotecària o desnonament per impagament de lloguer pel qual es pugui veure privat de l’habitatge, sempre i quan no s’hagi hagut de realitzar l’oferta obligatòria de lloguer social. S’exclouen els processos en què la part demandant sigui un operador públic d’habitatge, excepte en aquelles situacions reconegudes com de morositat social o que estiguin sent revisades i valorades de forma conjunta amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. a2. Que a l’habitatge visquin menors en condicions higièniques i sanitàries o de seguretat precàries a3. Que la persona sol·licitant o algun membre de la unitat de convivència tingui la consideració de pacient crònic o estigui afectat per problemes de salut greus, agreujats per les condicions físiques i higièniques deficitàries de l’hbaitatge, sempre i quan la propietat de l’immoble no pugui esmerar-les pels procediments tècnics habituals. a4. Les persones que es vegin privades del seu habitatge habitual legal a causa de les males condicions estructurals de l’edifici on viuen o per causes de força major, i que tinguin risc de ser desallotjades de l’immoble, per perill imminent, per l’autoritat competent, sempre que no sigui possible jurídicament l’exigència del reallotjament i el dret de retorn dels ocupants legals a càrrec de la propietat de l’immoble. a5. Les persones sense llar o les residents en un habitatge sense un títol jurídic habilitant que acrediti cap dret sobre el mateix. En aquests casos, l’administració actuant ha de justificar les raons econòmiques i socials que motivin i justifiquen la prioritat, per necessitat d’adjudicar un habitatge. Quan hi hagi menors residint en un habitatge insegutr o inadequat, la necessitat de reallotjament ha d’acreditar-se pel sistema de protecció a la infancia i adolescència. B. Situacions de violència de gènere, domèstica, maltractaments vers les persones grans o d’infants o adolescents. Les propostes d’adjudicació d’habitatges derivades d’aquests casos es faran amb la coordinació dels serveis socials especialitzats. C. Víctimes d’assetjament immobiliari.

Secretaria General


D. Persones amb una discapacitat reconeguda oficialment, i unitats de conviència amb persones amb gran dependència, que els sigui inviable seguir en l’habitatge resident a causa d’un canvi sobrevingut o empitjorament de les capacitats funcionals i que requereixin d’un habitatge adaptat a les noves necessitats. E. Casos proviments, o assimilables, d’entitats de la Xarxa d’habitatges d’inserció que acreditin la no necessitat de tutela i seguiment social permanent. F. Altres situacions justificades socialment que requereixen l’adjudicació directa d’habitatges del parc públic per a casos justificats i convenientment acreditats. Capítol II. Procediment Article 8.Sol·licitud 8.1 Les sol·licituds, en el model establert en l’annex I d’aquest Reglament, s’han d’adreçar a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona. 8.2 Només es pot presentar una sol·licitud per cada unitat de convivència per un membre d’aquesta, major d’edat. Article 9. Documentació 9.1. L’expedient per a la valoració i proposta d’adjudicació d’un habitatge ha d’anar acompanyat de la documentació que fonamenta la tramitació i valoració de la sol·licitud o les circumstàncies previstes: Documentació d’identificació: a. DNI o NIE vigent de la persona sol·licitant i de totes les persones que formen la unitat de convivència. b. Llibre de Família, si s’escau. c. Padró i/o volant de convivència. d. Informe socioeconòmic emès pels serveis socials municipals d’atenció primària o pels serveis especialitzats sobre la situació de la unitat de conviovència, elaborat amb el contingut que s’indica a l’article 11. e. Conveni o sentència judicial de separació, en que consti, si s’escau, informació relativa a la tutela dels fills i a l’assignació de l’habitatge. Documentació econòmica: f. Declaració de l’impost de les persones físiques (IRPF) del darrer exercici, dels membres de la unitat de convivència amb obligació de presentar-la. g. Informe de vida laboral emès per la Tresoreria de la Seguretat Social de la persona sol·licitant i de totes les persones en edad laboral que hi conviuen. h. Contracte laboral i les tres últimes nòmines, prèvies a la sol·licitud, de la persona sol·licitant i de totes les persones en edad laboral que formen la unitat de convivència. i. En el cas de les persones en situació d’atur, resolució o certificat de la prestació que especifiqui l’import i el periode de cobrament. j. En el cas de persones beneficiàries d’ajuts, prestacions o pensions, certificats o resolució que acrediti la percepció d’una pensió o ajut emès per l’INSS o per l’òrgan gestir que detalli l’import i el periode de cobrament. K. Extractes bancaris dels sis darrers mesos de tots els comptes que siguin titularitat de qualsevol dels embrees de la unitat de convivència. l. Certificat cadastral o nota simple de registre de la propietat que acrediti que tots els membres de la unitat de convivència majors d’edat no són propietaris ni titualrs d’altres drets reals d’ús o gaudi de cap habitatge. Documentació per a situacions de pèrdua d’habitatge m. Per procediments d’execució hipotecària: notificació judicial d’execució, sentència judicial o altre documentació relativa al procediemtn judicial. Per les situacions de dació en pagament, acord o lliurament de l’habitatge. n. Per procediments de desnonament per impagament de lloguer: document acreditatiu de la data de llançament, sentencia judicial o altre documentació relativa la procediment judicial. Documentació per a col·lectius específics o persones amb situacions especials.

Secretaria General


o. Informes mèdics que acreditin la situación de persones reconegudes com a pacients crònics o afectades per malalties greus que resideixin en un habitatge sense condicions higièniques o de salubritat adequades que agreugen l’estat de salut. p. Informe emès pels serveis tècnics de l’Ajuntament que detallin les patologies o deficiències de l’habitatge i afectacions de condicions d’habitabilitat, seguretat, higiene o salubritat. q. Ordre de desallotjament per ruïna. r. Casos de violència: segons el cas, els mitjans d’acreditació previstos a l’article 33 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers. s. Certificats de discapacitat o, en el seu cas, de mobilitat reduïda que superin el grau del 33% de qualsevol dels membres de la unitat de convivència. Les persones que tinguin reconeguda una pensió de la Seguretat Social per incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o de gran invalidesa o que tinguin reconeguda una pensió de Classes Passives per jubilació o retir d’incapacitat permanent per al servei o inulitat, es consideren afectades per una discapacitat en grau igual al 33% a tots els efectes i el document que acredita aquesta circumstància és la resolución de l’INSS o de classes passives, per tant no cal que sol·licitin el reconeixement de discapacitat. t. Les persones emparades en el Pla de Protecció Internacional de Catalunya, han de presentar demanda justificada de la Direcció General d’Immigració o informe social emès per l’esmentada Direcció o per altra administració que exerceixi funcions en aquesta materia. u. Situacions que preveu l’article 7.2 a.5) emparades pel sistema de protección a la infància i l’adolescència, s’han d’acreditar amb un informe social de la Direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència o dels equips d’atenció a la Infància i l’Adolescència. v. L’ajuntament pot demanar qualsevol altre documentació complementària que sigui necessària per comprovar que es reuneixen els requisits establerts o la situación d’emergència en què es troben els sol·licitants. 9.2 No caldrà que la persona interessada aporti els certificats o altres documents acreditatius de la situació que fonamenta la tramitació i valoració de la sol·licitud o les circumstàncies previstes descrits a l’apartat anterior, quan l’ajuntament pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat, segons model d’autorització que s’adjunta al present Reglament com Annex II, tret que una norma amb rang de llei autoritzi la cessió, perquè es realitzi l’esmentada consulta. Tampoc caldrà que la persona interessada aporti els certificats o altres documents acreditatius sol·licitats quan aquests ja es trobin en poder d’aquesta administració. 9.3. Si la sol·licitud no reuneix els requisits establerts, es requerirà al sol·licitant perquè resolgui el defecte o acompanyi els documents preceptius en el termini màxim de deu dies, amb l’advertiment que si no ho fa se’l tindrà per desistit de la sol·licitud. Article 10. Protecció de dades 10.1 Les dades incloses en el fitxer d’emergències econòmiques i socials de Badalona serán les aportades pels mateixos interessats i les administracions públiques, institucions i organismes amb caràcter oficial, en els termes previstos en l’article 6.2 b de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. 10.2 Les dades del fitxer, amb caràcter general, i en especial les relatives a les circumstàncies personals, considerades especialmente protegides, únicament podran ésser tractades en l’àmbit restringit dels processos corresponents d’adjudicació d’habitatges per emergències econòmiques i socials de Badalona per part de les administracions i entitats competents, i per al compliment exclusiu de les finalitats indicades en aquest Reglament. En tot cas, la utilització de dades tindrà lloc d’acord amb allò que s’ estableix aquest reglament i en la normativa sobre protección de dades de caràcter personal.

Secretaria General


10.3 Sempre que la finalitat perseguida amb el tractament de les dades ho permeti, s’aplicarà el procediment de dissociació, de manera que la informació que s’obtingui no es pugui associar a una persona identificable. 10.4 L’òrgan responsable del fitxer és Engestur, S.A., davant del qual els interessats podrán exercir els drets d’accés, restificació, cancelació i oposició de les dades personals. L’esmentada cancel·lació donarà lloc al bloqueig de les mateixes conservant-se aquestes a disposició de les administracions publiques, jutges i tribunals per a l’atenció de les possibles responsabilitats nascudes del tractament de dades. 10.5 Les mesures de seguretat del Reglament són les corresponents al nivell alt, d’acord amb allò establert a l’article 81 del Reial decret 1720/2007, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei orgánica 15/99 de protecció de les dades de caràcter personal als promotors d’habitatge amb protecció oficial i públics, als efectes escaients d’adjudicació dels habitatges. 10.6 En el moment de la sol·licitud, les persones sol·lictants hauran d’autoritzar la cessió de les dades de caràcter personal als promotors d’habitatges amb protecció oficial i públics, als efectes escaients d’adjudicació d’habitatges. Article 11. Informe social 11.1 L’informe social és el document amb el que es valora la situación d’emergència econòmica i social i el nivel de risc d’exclusió residencial en què es trova una persona o unitat de convivència. 11.2 Aquest informe és vinculant per a la valoració d’especial protecció com el cas d’unitats de convivència amb menors a càrrec. 11.3 L’informe ha de contenir les dades econòmiques i socials de la unitat de convivència de la persona sol·licitant d’un habitatge amb motiu d’una situació d’emergència. També pot incloure altra informació complementària per poder avalar la problemàtica del risc de pèrdua de l’habitatge. Article 12. Valoració i priorització 12.1 Insuficiència greu de recursos econòmics i altres. La Mesa, per valorar la insuficiència greu de recursos econòmics per llogar un habitatge en el mercat immobiliari, tindrà en compte les circumstàncies següents: a. Les dificultats d’inserció en el mercat laboral en funció de l’edat o altres circumstàncies del sol·licitant o dels altres membres de la unitat de convivència, que seran valorades pels Serveis Socials a l’informe que han emetre preceptivament. b. la insuficiència greu de recursos econòmics, que s’acreditarà mitjançant informe motivat i documentat dels serveis socials que gestiona d’ofici l’oficina de l’habitatge. La Mesa, igualment, també tindrà en compte com a criteri de valoració que l’informe social sobre la situació i evolució de la unitat de convivència sol·licitant acrediti el coneixement per part dels Serveis socials de la situació així com el seguiment favorable dels plans de treball i de les directrius establertes pels serveis socials i, així mateix, sigui favorable a l’adjudicació d’un habitatge o d’altre recurs residencial. 12.2 Altres criteris de priorització La Mesa tindrà en compte, entre d’altres criteris, a banda dels explicitats anteriorment, els següents: 1. Aquelles unitats de convivència de 2 o més membres, especialment quan hi hagi presència de menors. 2. Persones majors de 55 anys o amb discapacitats que dificultin la seva inserció laboral. 3. La inclusió i desenvolupament favorable en programes de reinserció social de la unitat de convivència (manifestada en l’informe social). 4. Que la unitat de convivència sol·licitant no disposi de xarxa social o familiar de suport. 5. La proximitat d’una data de llançament judicial. 6. Haver gestionat els recursos i ajuts necessaris per evitar arribar a la situació de desnonament pèrdua de l’habitatge. 7. Disponibilitat per part de l’Ajuntament d’un habitatge adequat a les necessitats de la unitat de convivència. 12.3 Criteris de priorització territorials

Secretaria General


La Mesa, sempre que sigui possible i acreditat l’arrelament de la unitat de convivència en el territori (districte), prioritzarà l’adjudicació d’un habitatge en el mateix districte d’orígen dels sol·licitants, especialment en aquelles unitats de convivència on hi hagi presència de menors. Si per disponibilitat no és possible proposar l’adjudicació en el mateix districte, la Mesa ho posarà en coneixement dels sol·licitants. 12.4 Altres criteris relatius a la protecció de la infància. S’intentarà garantir la immediatesa de l’adjudicació de l’habitatge d’emergència social en cas de les unitats de convivència amb infants a càrrec, així com no proporcionar recursos residencials, encara que siguin de caràcter provisional, que no garanteixin unes condicionals residencials adequades als infants, com ara pensions o centres d’acollida temporal. Article 13. Resolució. 13.1 L’Alcaldessa resol la sol·licitud d’accés a un habitatge a proposta de la Mesa. 13.2 El termini màxim de resolució i notificació de la sol·licitud és de tres mesos a partir de la data d’entrada al registre de l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona. El sentit del silenci és positiu. 13.3 La Mesa proposa els criteris per a l’adjudicació dels habitatges en situació d’emergència i del règim d’adjudicació mitjançant un contracte d’ús, segons la llei 5/2006, de 10 de maig, del Llireb cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, o un contracte de lloguer que, pel caràcter asssitencial, es subjecta a la voluntat de les parts i en allò que no estigui previst, al Títol III de la Llei 29/1994, de 24 de noviembre, d’Arrendaments Urbans i supletòriament pel Codi Civil de Catalunya. 13.4 La Mesa ha de coordinar amb els serveis socials les propostes de contractes socials o els plans de treball que s’estimi convenients pel seguiment de les persones en situació d’emergència o risc d’exclusió residencial. En aquest supòsit, caldrà fer constar en un annex al contracte de lloguer o de cessió d’un habitatge d’emergència social, el contracte social o el pla de treball que s’estableixi en cada cas. 13.5 La Mesa haurà de motivar la decisió adoptada en base a l’interès superior de l’infant, especialment en el cas de denegació. Capítol III. Composició i funcionament de la Mesa Article 14. Composició La Mesa es composa dels membres següents: Presidència: Regidora de Serveis Socials Vocals: Gerent d’Engestur Direcció de l’Oficina Local d’Habitatge Persona responsable gestió de les emergències Direcció de l’àmbit de Badalona Habitable Cap de Servei de Serveis Socials Cap del Departament d’Atenció Territorial i Polivalent Representant de l’Agència de l’habitatge de Catalunya Secretari: Tècnic de l’Oficina Local d’Habitatge Article 15. Periodicitat de les sessions La Mesa es reuneix de forma ordinària (segons els calendari que s’estableixi) i de forma extraordinària quan les necessitats ho requereixin, a consideració de la Presidència. Article 16. Coordinació 16.1 La Mesa ha d’establir un sistema de coordinació amb la Generalitat de Catalunya i les entitats socials per resoldre situacions d’emergència. 16.2 La Mesa ha de programar reunions amb la Mesa de Valoracions d’emergències econòmiques i socials de Catalunya, com a mínim dos cops l’any, per fer seguiment de les propostes de resolució de les situacions d’emergència i per atendre situacions d’especial vulnerabilitat i protecció. Capítol IV. Règim jurídic Article 17. Règim jurídic

Secretaria General


17.1 Per allò que no estigui previst en aquest Reglament, es regeix per la normativa de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i per la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions de Catalunya. 17.2 També és d’aplicació la Llei 18/2007, de 28 de desmebre, del dret a l’habitatge i el Decret 75/2004 del Pla per al dret a l’Habitatge i tota aquella normativa vigent i que sigui d’aplicació. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA Es deroguen els articles 39 a 45 del capítol IV, del Reglament del Registre de Sol·licitans d’Habitatge de protecció oficial de Badalona. Annex I Model de sol·licitud a la Mesa de valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials. Annex II Autorització per a sol·licitar dades a organismes oficials. Annex III Declaració responsable” SEGON.- Sotmetre aquest acord a un període d’informació pública de trenta dies i en el cas que durant aquest termini no es presenti cap reclamació o al·legació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu i es procedirà d’ofici a trametre el Reglament a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ressenya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i entrarà en vigor transcorreguts 15 dies hàbils després d’haver-se tramès i publicat íntegrament. Esmena que presenta el grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) a l’aprovació inicial de l'avantprojecte del Reglament de la Mesa de Valoració d'Emergències Econòmiques i Socials en l'àmbit de l'habitatge a Badalona, i els seus annexos. Exposición de motivos: Dado que el el Reglamento Orgánico Municipal, en el artículo 36, apartado 36.1c), prevé la presentación de enmiendas de substitución, adición o modificación. Dado que el punto 12 del pleno ordinario de 29 de junio de 2016, trata de la aprobación de la configuración y el reglamento de un órgano técnico colegiado que tiene la función de valorar y priorizar las solicitudes recibidas para hacer frente a situaciones de emergencias habitacionales por cuestiones económicas o sociales. Dado que en la comisión encargada de la elaboración del Reglament de la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials en l’ambit de l’habitatge, el portavoz del Grupo Municipal de Ciutadans – Ciudadanos y otros miembros de la misma expusieron la opinión de que para el funcionamiento regular de la mesa sería conveniente que en los criterios de valoración se pudiera tener en cuenta el tiempo de empadronamiento de los solicitantes y la conveniencia técnica y operativa de no incluir que el sentido del silencio administrativo es positivo. El grupo municipal de Ciutadans - Ciudadanos, propone al Pleno de Badalona la adopción de la siguiente enmienda. Propuesta de enmienda: - En el artículo 12 Valoració i priorització, apartado 12.2 Altres criteris de priorització, en el que se refieren 7 criterios de priorización de las ayudas, se añada un octavo, como sigue: “8. Temps de residencia a Badalona” - En el artículo 13 Resolució, apartado 13.2, que se refiere a los plazos y condiciones de la resolución que dice textualmente: “El termini màxim de resolució i notificació de la sol.licitut és de tres mesos a partir de la data d’entrada al registre de l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona. El sentit del silenci és positiu”. Se elimine la frase - El sentit del silenci és positiu”. Así mismo, el Pleno del Ayuntamiento acordará aquello que considere más conveniente. SENYOR LLADÓ: La proposta de reglament que portem avui a Ple, ens permetrà disposar d’una mesa local d’emergències habitacionals de la qual no disposàvem com a tal. I per tant, disposarem d’una eina que com a municipi podíem haver convocat abans i que no ho

Secretaria General


havíem vet. Per tant, ara veurem, entenem i esperem, una millora en el que és l’adjudicació, la rapidesa, l’agilitat a l’adjudicació de pisos a persones que pateixen problemes amb l’habitatge, bàsicament amb allò que relacionem amb l’emergència habitacional. Fins ara, aquesta feina d’adjudicació es derivava a la Mesa de Catalunya, que gestiona l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Això implicava que depeníem d’un calendari i d’una dinàmica que no gestionàvem directament, i per tant, ben sovint, malgrat estem contents del treballa tècnic fet per l’agència, no sempre podíem actuar amb la rapidesa que el tema clarament mereixia. El que portem a aprovació inicial és un reglament que ha estat elaborat i aprovat per unanimitat per una comissió d’estudi, en la qual han participat, o estaven convidats tots els grups municipals i gairebé tots ells hi ha participat. Va enllestir una proposta, que és exactament la que us portem avui a Ple, en una reunió, va ser a la segona de les dues reunions, el quinze de juny, l’endemà aquesta proposta va ser portada també en el Consell d’Habitatge, i finalment, el tema també es va informar en la Comissió Informativa. El referent que hem agafat per aquest Reglament és el propi reglament de l’Agència, entenem que això es justifica pel fet que de fet el parc d’habitatge social disponible a la ciutat el gestiona precisament l’Agència, i que per tant, estava bé estar en sintonia. També som conscients que ara mateix estem en plena tramitació d’una nova llei al Parlament de Catalunya d’habitatge, i que per tant, aquesta nova Llei que sembla que podria ser aprovada de cara al mes de setembre, recordeu, el compromís en aquella reunió al Palau de la Generalitat del tres de maig, que pugui ser aprovada al llarg del mes de setembre, podria ser que ens calgués ajustar alguna cosa d’aquest Reglament, i també podria ser que calgués ajustar alguna cosa del Reglament, després una mica del treball de coordinació que estem fent amb diferents municipis metropolitans per alinear al màxim les estratègies. Perquè aquí en el continu urbà de la ciutat ens requereix aquest tipus de mirada més coordinada. Tot i amb això, ens ha semblat que era important amb la màxima rapidesa possible portar a aprovació aquest reglament, encara que potser l’haguem de revisar en el termini d’uns mesos, perquè realment és una urgència i com a tal l’hem tractat. SENYOR LÓPEZ: Hay una enmienda de Ciudadanos leo la exposición de motivos y el acuerdo que se propone. Dado que el el Reglamento lo permite, la presentación de enmiendas de substitución, adición o modificación. Dado que en este punto del orden del día se aprueba inicialmente la configuración y el reglamento de un organismo técnico colegiado para valorar y priorizar las solicitudes de emergencias habitacionales. Y dado que en la comisión de la que habla el regidor, Ciudadanos y algún otro grupo municipal mostró la preocupación porque en los criterios de priorización no se hablaba del tiempo de residencia en la ciudad. Y que además apareciese explícitamente que el sentido de la resolución del organismo seria positivo, pensamos que es conveniente proponer las siguientes enmiendas: en el artículo 12 que trata de la Valoración y prioritzación, apartado 12.2 que es otros criterios de prioritzación, aparecen 7 criterios, nosotros pedimos que se añada un octavo, como sea Temps de residencia a Badalona. Y en el artículo 13 del Reglamento que se quiere aprobar apartado 13.2, donde aparecen los plazos y condiciones de la resolución aparece textualmente el sentit del silenci és positiu, nosotros pedimos, Ciudadanos pide que se elimine la frase, que no se diga que el sentit del slilenci és positiu, porque creo que nos compromete en algo a lo mejor en determinadas circunstancias no podemos resolver. SENYOR FALCÓ: No sé si o en tot cas és irrellevant des del meu punt de vista, si va ser la Generalitat que es va adreçar als ajuntaments perquè s’adaptessin al reglament que desplegava la llei o va ser a la inversa. Jo en tot cas, el que sí que crec és que tenim una Llei parcialment suspesa, que com deia el regidor en les properes setmanes veurà com o veurà néixer un avantprojecte de Llei que està redactant el Govern de la Generalitat per tramitar en el Parlament que miri de fer front a aquesta suspensió parcial de la Llei que ens va fer el Tribunal Constitucional. Però en tot cas, el que crec és que més enllà de la mesa hem de saber posar en valor tot allò de bo que s’ha pogut fer malgrat el Tribunal Constitucional, malgrat que alguns ajuntaments hagin anat més lents del que convindria en adaptar-se al Reglament pel que fa a les seves meses, o malgrat que la Generalitat hagi pogut anar potser una mica tard potser en algun cas respecte a algun dels ajuntaments. Ho

Secretaria General


faig com una reflexió general a nivell de país. Només l’any 2015, a través de la feina que es fa des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb dades oficials, s’han evitat quatre mil desnonaments. I s’ha fet a través de les adjudicacions que es fan a través e les meses d’emergència. S’ha fet a través de l’atorgament de prestacions urgents per evitar la pèrdua de l’habitatge. I s’ha fet a través de l’oficina de l’Ofidute, dels pactes, dels acords, entre les famílies i els seus creditors, fent el paper de mediació la Generalitat. Per tant, l’eina existeix, s’està aplicant, s’està aplicant raonablement bé. La tenim suspesa en part, però estem o s’està redactant un avantprojecte de llei per compensar tot allò que ha quedat suspès, i més enllà d’això existeix un mecanisme que és el dret de tempteig i de retracte, sobre el qual pot actuar qualsevol administració, també l’Ajuntament de Badalona, que ha permès des del juliol del 2015 i fins a finals d’aquest 2016 haurà permès l’adquisió, per dret de preferència de pisos procedents d’execució hipotecària, d’uns quatre-cents habitatges per part de la Generalitat. Jo no sé si són molts o són pocs, en tot cas, són quatre-cents habitatges adquirits pel dret de tempteig i retracte, i jo voldria, manifestant el nostre vot favorable a la creació d’aquesta mesa i compartint l’opinió favorable al treball que fa l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en aquest matèria, compartint l’opinió que manifestava el regidor, voldria saber si el Govern municipal, la ciutat de Badalona en aquest paquet d’inversions que podrà dur a terme en els propers temps, té previst, té alguna idea, té algun projecte, algun capteniment, al voltant d’exercir aquest dret de tempteig i retracte, que la llei li dóna la capacitat d’exercir per tal de seguir inflant aquesta bossa d’habitatges, que per part de la Generalitat arriba a aquests quatre-cents en aquest any i mig, i que no sé fins a quin punt es pot comptar amb un compromís pressupostari de l’Ajuntament de Badalona perquè pugui créixer i ampliar-se. SENYOR GRÀCIA: Nosaltres expressar que el nostre vot serà afirmatiu a l’avantprojecte del Reglament de la mesa de valoració, com bé ha expressat el regidor és evident que no és que no hi hagués una mesa de valoració d’emergències, sinó que aquesta estava a la Generalitat i que estava funcionat raonablement bé en l’època que jo puc parlar. El que sí, tot i el vot favorable del nostre grup municipal, hem de ser un punt crítics amb el Govern perquè bé, està molt bé la creació d’aqueta mesa de valoració d’emergències, evidentment està excel·lent el treball que fan els tècnics de la casa, però hi ha una assignatura pendent, que és la d’aconseguir pisos per posar-los a disposició d’aquelles persones que ho estan passant malament. Jo no entraré en una guerra de xifres que vostès diran una cosa, nosaltres direm una altra, el que sí que fem és aquest prec, aquest punt de crítica de l’obtenció de pisos de lloguer social per posar-los a disposició d’aquestes persones que ho estan passant malament i que de moment no acaba de girar rodó, i per això fem aquesta intervenció crítica vers el Govern, tot i que els avancem el nostre vot afirmatiu a aquest avantprojecte. SENYOR LLADÓ: Tinc una pregunta d’ordre, no sé si hauríem de votar l’esmena? SENYOR SECRETARI: Sí, primer s’hauria de votar l’esmena, si s’aprova quedaria incorporada en el tex refós, i sinó ja es passaria a la votació del punt. SENYOR GUIJARRO: Si hem de votar l’esmena al nostra grup ens agradaria fer una petita consideració a això, i crec que el regidor López sap que li dic des de l’estima personal que li tinc i que hem travat durant aquest any que ens coneixem. Crec que és la segona vegada que en una aprovació inicial en aquet Ple, i crec que ja ho va fer també en el Consell Econòmic i Social, i és cert que el reglament li dóna queta possibilitat, però fa una esmena. És a dir, hi ha un acord tàcit, per dir-ho així, i un bon ús i costum dels grups, que les al·legacions les fem a posteriori d’haver aprovat l’aprovació inicial que portem, i crec que això crea un greuge comparatiu entre els que respectem aquesta norma no escrita i això. I són coses de petit detall, però fins i tot en aquest Ple ens hem trobat que el torn de preguntes, el torn d’intervencions que va de menor a major, també em guardo la meva intervenció i la faig a posterior. Home són coses petites però si no tots intentem ser respectuosos amb aquestes coses crec que crea un cert greuge comparatiu. I sense entrar en el contingut de les esmenes, nosaltres votarem en contra perquè ens sembla que per això fem una aprovació inicial, per això s’obre un període d’al·legacions que tots respectem, jo convidaria al regidor López i al grup de Ciutadans a què l’avoqui en el moment que toca,

Secretaria General


la debatem quan toqui, i a partir d’aquí parlem, i segurament podem fins i tot estar d’acord. Però clar, això crea un cert desencís o una certa inestabilitat entre els grups que actuem d’una manera que crec que tots hem respectat i que s’ha respectat de fa temps en aquest Ajuntament.

Votació de l’esmena No s’aprova. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió i Partit Popular. Vots en contra 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. SENYOR LÓPEZ: Entiendo lo que dice el señor Guijarro y es verdad que lo he hecho en el Consejo Económico y Social i lo he hecho aquí. Y lo he hecho porque son puntos muy importantes, son reglamentos que luego prevalecen y que si aprobamos inicialmente, posiblemente con un regidor ya no tengo oportunidad de que se modifique, porque somos un Pleno de 27. Es decir, fíjense, en el Consejo Económico y Social lo que se intentó es que no fuesen de por vida los miembros del Consejo, y que las organizaciones fueran representativas y transparentes. Y aquí le recuerdo que el asesor del Partido Socialista en esta mesa de regulación, coincidió conmigo que era un error poner que el silencio administrativo era positivo para tramitar la resolución. Imaginemos que tenemos cantidades enormes de personas… SENYORA ALCALDESSA: Senyor López, és interessant que la defensi però s’ha votat en contra i li volia dir que crec que l’argument que hem esgrimit, que és que tot això, ara un cop s’aprova inicialment vostè té dret a fer al·legacions. SENYORA LÓPEZ: Señora alcaldesa, debería dejarme acabar porque normalmente mis intervenciones son breves y para una vez que me alargo un poco no veo porqué me tiene que interrumpir, si tenim dret a dos torns de paraula. SENYORA ALCALDESSA: D’acord, era només perquè li justifico, el deixaré parlar, el deixaré parlar, però només vull que entengui que hem votat l’esmena i que el que se li diu és que vostè aquesta defensa la pot fer en les al·legacions un cop aprovat inicialment. SENYOR LÓPEZ: Si estoy en mi derecho de palabra y estoy en mi segundo turno, no veo la razón por la que me interrumpe. Y tanto en el Consejo Económico Social, que se aprobaban sus estatutos, como aquí en la Mesa, donde se aprueba el reglamento, las cuestiones que se han planteado son fundamentales. El hecho de que no se tenga en cuenta el tiempo de residencia puede hacer un efecto llamada, pera que familias de otro sitio vengan aquí, donde además si no se les contesta administrativamente, se sabe que la resolución es positiva. SENYOR LLADÓ: Primer responc breument al Juan Miguel i després la pregunta concreta que ha fet en Ferran. Perquè consti en acta, en la darrera reunió de la Comissió d’estudi del 15 de juny, precisament vam parlar d’aquests temes, Juan Miguel, com saps i com consta a l’acta i finalment es va arribar a una solució de consens, com també consta a l’acta, que és la que avui es porta a aprovació. Molt breument, el tema del silenci positiu diguem que es pot posar o no, però en tot cas, està reconegut per llei en aquests casos, i per tant, es va valorar que tenia tot el sentit del món posar-ho perquè encara que no ho poséssim igualment el ciutadà el podria reclamar en aquest cas. El tema dels requisits previs d’empadronament, és una altra reflexió que vam fer i que quedi clar, és a dir, efecte crida? No ho sé, el que estem dient en el Reglament és que no posem un requisit per a la valoració del cas, és a dir, que el cas després es valora, és a dir, el que diu el reglament és quins casos van a valoració. Després a valoració, hi ha uns informes de Serveis Socials que detecten si són casos d’alguna mena de picaresca o d’alguna mena de jugada d’algú que li sembli que pot aconseguir un pis amb determinades situacions. Un, no és la realitat del que ens estem trobant, la gent que està demanant un pis és perquè el necessita, no tenim detectat un cas de picaresca. Dos, si existís, el que ens diu aquest reglament és que

Secretaria General


en la valoració, en tot cas es detectarà, i per tant, serà la valoració qui farà aquest filtre per impedir això. Per tant, aquí no hi pot haver un efecte crida. I finalment, això que es recull en aquest Reglament és el que recull el reglament de l’Agència i la major part de reglaments locals de mesa d’emergència habitacional. Per tant, que quedés clar que en tot cas era un tema parlat, que es va acordar una solució que és la que portem i que finalment, evidentment, en forma d’al·legació es pot expressar, sent un tema que vostè valora com a tan important. I molt breument, el tema del tempteig i retracte, és evident que és un possibilitat que tenim, és una possibilitat que volem exercir. Però deixeu-me aclarir que no és només el tempteig i retracte, no és només aconseguir l’habitatge com a tal, sinó que també és la rehabilitació, perquè aquesta mena d’habitatges que entren en aquesta mena de circuits sabeu que acostumen a estar en molt mal estat. En aquest sentit com a Govern, estem tramitant a través de les meses de concertació de la Diputació, i ens agradaria en un termini, esperem que breu, de temps, poder anunciar ja de quina quantitat estaríem parlant, disposar d’una quantitat suficient com per poder exercir aquest dret de tempteig acompanyat també de la rehabilitació, perquè tenir un pis amb males condicions no serveix de res. Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. En aquest moment surten del Saló de Sessions els regidors Àlex Mañas i Ballesté i Ruben Guijarro Palma. 13. Aprovar l'Adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovació inicial dels seus estatuts modificats. PROPOSTA D’ACORD en relació a l’aprovació d’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovació inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs, per a fer efectiva l’esmentada adhesió i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci. En data 1 de juny de 2016 el departament jurídic ha emès informe favorable a la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, d’acord amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, que es transcriu literalment a continuació: “INFORME JURÍDIC que s’emet per part del departament jurídic d’Urbanisme en relació a l’aprovació d’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovació inicial de la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs, per a fer efectiva l’esmentada adhesió i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci. ANTECEDENTS I.- L’any 1998 es va crear el Consorci del Besòs, ens públic conformat pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs per coordinar les actuacions de la zona fronterera entre aquests dos municipis. Un nou pla d’acció en aquest àmbit del besòs impulsat per les alcaldesses de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac i l’Alcalde de Sant Adrià, aposta per impulsar una nova estratègia conjunta per crear un gran eix de centralitat urbana al voltant de la llera del riu, afavorint la cohesió social, la qualitat de l’espai públic, els equipaments i la connectivitat. II.- Seguint el fil argumental, es tracta de coordinar polítiques que fins ara es fan per separat en àmbits com l’urbanisme, la lluita contra les desigualtats, la promoció econòmica i la protecció ambiental i també en matèria d’infraestructures i equipaments. Es tracta de desplegar una estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integral de forma col·legiada, amb l’objectiu de superar els dèficits i problemàtiques socials, culturals, econòmiques i urbanístiques en estreta col·laboració amb les entitats i associacions del territori. Al mateix temps, es pretén trencar l’aïllament històric d’aquests territoris, que els propers anys han de protagonitzar la gran transformació metropolitana, afavorint la igualtat d’oportunitats.

Secretaria General


III.- En data 27 de novembre de 2015 l’Ajuntament de Badalona va sol·licitar a la Presidenta del Consorci del Besòs la valoració i actuacions necessàries per tal que es pugui materialitzar l’adhesió de l’ajuntament de Badalona al Consorci. IV.- En sessió celebrada en data 26 d’abril de 2016 per la Junta de Direcció del Consorci del Besòs es va acordar aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i la modificació dels seus Estatuts per a fer efectiva l’esmentada adhesió, així com per l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci. V.- En data 31 de maig de 2016 ha tingut entrada en aquest departament jurídic la comunicació de l’acord esmentat anteriorment, així com la còpia del certificat emès pel Secretari del Consorci i la còpia íntegra de la modificació dels estatuts aprovats. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES PRIMERA.- El consorci es configura com una entitat interadministrativa nascuda de l’associació de diferents ens administratius per finalitats d’interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin per finalitats d’interès públic concurrents amb les dels ens locals. Es tracta d’un ens amb personalitat jurídica pública pròpia que es regeix pel Dret Administratiu. La primera regulació general del consorci es recull al Decret de 17 de juny de 1955, pel qual s’aprova el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals. Posteriorment, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, va dedicar als consorcis els articles 57 i 87, el primer modificat per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (en endavant LRSAL) i el segon derogat per la Disposició derogatòria única de la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (que entrarà en vigor a l’any de la seva publicació al BOE, és a dir, el 2 d’octubre de 2016). Amb l’entrada en vigor de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions i del Procediment Administratiu Comú, es produeix una deslocalització dels consorcis atès que ja no es tracta de consorcis locals sinó, en general, de consorcis administratiu que poden ser locals, estatals o autonòmics. La legislació bàsica estatal es va complementar amb la Disposició addicional 20a introduïda en la Llei 30/92, per la LRSAL relativa a l’adscripció d’un dels ens consorciats al consorci així com a altres mesures relatives a la seva fiscalització. Posteriorment, els articles 12 a 15 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa va regular el dret de separació i liquidació dels consorcis (aquests articles han estat derogats per la Llei 40/2015). Tota aquesta important activitat legislativa culmina amb la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic que als articles 119 i següents regula els consorcis i que com hem assenyalat anteriorment, entrarà en vigor el proper 2 d’octubre de 2016. Així, cal tenir en compte respecte el règim aplicable que la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic reprodueix en gran part el règim jurídic dels consorcis contemplat per la disp. adic. 20a LRJPAC i els articles 12 a 15 de la Llei 15/2016 i que com més endavant es dirà, els estatuts del Consorci del Besòs han estat adaptats a les previsions contingudes en aquestes lleis. Finalment, cal tenir present la legislació autonòmica en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal com és la Llei 26/2010, de 3 d’agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (en endavant TRLMRLC), Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant LBRL) i Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals (en endavant ROAS). SEGONA.- El Consorci del Besòs es configura com un ens de caràcter local adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, constituït per a gestionar serveis i realitzar actuacions urbanístiques i d’infraestructures d’interès pels ens consorciats, en els termes dels articles 57 i 87 de la LBRL i l’article 269 del TRLMRLC.

Secretaria General


Com a consorci urbanístic, té la condició d’entitat urbanística especial de conformitat amb l’article 22 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme. En data 27 de febrer de 2015 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, la darrera actualització dels seus estatuts per tal d’adaptar-los a la normativa legal vigent. TERCERA.- Pel motius exposats als antecedents d’aquest informe, l’Ajuntament de Badalona en data 27 de novembre de 2015, va sol·licitar al Consorci del Besòs la valoració i actuacions necessàries per tal que es pogués materialitzar l’adhesió de l’ajuntament al Consorci. L’article 313.1 del ROAS, disposa que als efectes de l’adhesió s’ha d’estar al que estableixin els estatuts del consorci. En aquest sentit, els articles 2, 12.1 l) i 12.1 k) i 26, del Consorci del Besòs regulen el procediment d’adhesió: caldrà sol·licitud prèvia de l’ens local i aprovació per majoria dels dos terços de la Junta de Direcció del Consorci per a fer efectiva l’esmentada adhesió i l’ampliació de seu àmbit territorial d’actuació i finalment, proposarà la seva ratificació als ens consorciats. En sessió celebrada en data 26 d’abril de 2016 per la Junta de Direcció del Consorci del Besòs es va acordar aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i la modificació dels Estatuts del Consorci per a fer efectiva l’esmentada adhesió, així com per l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del consorci. La notificació efectuada a aquest ajuntament s’acompanya de la certificació emesa per la Junta de Direcció relativa a l’acord adoptat així com de la modificació dels estatuts i que consten com a documents que formen part d’aquest expedient. QUARTA.- Tanmateix, a més del requisit de sol·licitud prèvia exigit pels estatuts del Consorci, pel que fa al procediment legalment establert que ha de seguir aquesta corporació municipal per adherir-se al consorci així com per aprovar els seus estatuts, és el mateix que per a la seva constitució. L’article 313 del ROAS, disposa que els consorcis es constitueixen per acords dels òrgans competents dels ens locals, de les administracions i dels altres membres que l’integrin. L’article 313.3 del ROAS exigeix l’aprovació de l’acord de constitució juntament amb els estatuts amb la conseqüent informació pública de l’expedient per un termini de trenta dies. L’acord de constitució o d’adhesió a un consorci i aprovació del seu estatut s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta de membres de la Corporació Municipal. CINQUENA.- Així mateix, de conformitat amb l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, es considera adient que les publicacions oficials relacionades amb l’adhesió al consorci i l’aprovació dels seus estatuts es duguin a terme per part d’un dels integrants del Consorci, amb caràcter col·lectiu, substituint els que haurien de publicar separadament cadascun dels membres integrants d’aquest. SISENA.- L’òrgan municipal competent per adoptar l’acord d’adhesió al Consorci del Besòs i aprovar el seu estatut modificat és el Ple municipal de conformitat amb l’article 22.2 p) de la LBRL. De conformitat amb l’article 114.1.d) del TRLMRLC l’acord s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta de membres de la Corporació Municipal. Per tant, a criteri de la sotasignant, i previ informe de la Intervenció Municipal, s’escau proposar als membres de la Comissió informativa de l’Àmbit de Serveis del Territori i Medi Ambient, s’elevi al Ple Municipal la següent PROPOSTA D’ACORD: PRIMER.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs, que es reproduirà literalment a la part dispositiva de l’acord, per a fer efectiva l’esmentada adhesió del municipi de Badalona i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del Consorci. SEGON.- Sotmetre el present acord juntament amb els estatuts a informació pública per un termini de trenta dies hàbils mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, perquè es puguin formular les reclamacions i les al·legacions que es considerin pertinents. L’acord adoptat inicialment esdevindrà definitiu en cas que no es

Secretaria General


presenti cap al·legació i/o reclamació en el període d’exposició pública, sense la necessitat de l’adopció de cap ulterior acord. TERCER.- Encarregar al Consorci del Besòs la gestió de la realització de la publicació conjunta dels anuncis de l’aprovació inicial i definitiva dels estatuts de conformitat amb l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, quedant formalitzat l’encàrrec de gestió per l’actuació esmentada per l’acceptació d’aquell ens. QUART.- Facultar l’alcadessa de l’ajuntament de Badalona per la formalització de qualsevol document necessari per a l’efectivitat dels acords anteriors. CINQUÈ.- Donar trasllat de l’acord adoptat al Consorci del Besòs. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que consta a l’expedient 84/D-7-16 l’informe emès per l’interventor Municipal. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, a proposta del Tinent d’alcalde de Badalona Habitable, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Consorci del Besòs i aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs, per a fer efectiva l’esmentada adhesió del municipi de Badalona i l’ampliació de l’àmbit territorial d’actuació del Consorci, el text dels quals es reprodueix literalment: “CAPÍTOL I DEL CONSORCI. DISPOSICIONS GENERALS Article 1r. Constitució, naturalesa i denominació. El Consorci del Besòs és un ens amb caràcter local i adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, constituït per a gestionar serveis i realitzar actuacions urbanístiquesd’infrastuctures i en l’àmbit social d’interés pels ens consorciats, en els termes dels articles 57 i 87 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; 269 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, per el que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Com a consorci urbanístic, tindrà la condició d’entitat urbanística especial contemplada a l’article 22 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme. El Consorci té la consideració de mitjà propi i instrumental i servei tècnic respecte dels Ajuntaments consorciats i resta obligat a executar els serveis i treballs que aquests li encarreguin d’acord amb el seu objecte. Article 2n. Administracions que s’associen i l’integren. 1. El Consorci està constituït pels municipis de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, com a ens fundadors, i pels municipis de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona com a membres de ple dret del Consorci incorporats posteriorment. 2. Podran adherir-se al Consorci altres administracions, entitats o organismes que ho sol.licitin, previ acord del Consell General i donant-ne compte als Ajuntaments consorciats. Article 3r. Seu del consorci. Els òrgans de govern i els serveis de gestió i d’administració del Consorci tenen la seva seu als locals habilitats a l’efecte a l’Edifici Besòs situat al c/Olímpic s/n, al municipi de Sant Adrià de Besòs. Per acord del Consell General del Consorci es podrá establir una nova seu de l’entitat. Article 4t. Àmbit territorial d’actuació. L’àmbit territorial, en el qual el Consorci desenvoluparà les seves activitats, està integrat pel territori a l’entorn del riu Besòs. S’estén al front litoral, des de la bocana del Port de Badalona fins l’espigó de Bac de Roda. Continua, aigües amunt, pel marge dret del riu Besòs, pel carrer Bac de Roda (Barcelona) fins al Passeig Garcia Faria (Barcelona) i segueix fins l’encreuament amb el carrer de Josep Pla (Barcelona), continua fins el Passeig Taulat (Barcelona), segueix fins la Rambla Prim (Barcelona) continua fins el Carrer

Secretaria General


Santander (Barcelona), segueix fins el carrer Fra Juníper Serra (Barcelona), continua fins el Passeig de Santa Coloma (Barcelona) fins el pont del tren. D’aquí continua pel marge dret de la Ronda de Dalt fins l’encreuament amb l’avinguda Meridiana (Barcelona) continua per aquesta avinguda direcció Nord fins el mur de l’avinguda Vallbona (Barcelona) continua, passant per l’estació de Ciutat Meridiana, segueix el marge dret de la autopista C-58 fins a l’encreuament de la N-150, passant cap al terme municipal de Montcada i Reixac. El límit contínua pel marge esquerra de l’autopista C-33 fins l’encreuament de la línia de ferrocarril de França, que la ressegueix pel marge esquerra, fins a la riera Seca que coincideix amb el límit de terme municipal de Montcada i Reixac. A continuació el límit creua el riu Besòs coincidint amb el Torrent d’en Reixac, que alhora, coincideix amb el km 9,5 de la carretera de La Roca (BV 5001) continua aigües avall fins el pont de Montcada al km 7,3. El límit segueix aigües avall seguint el límit del Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, creua el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins el cementiri de Santa Coloma de Gramenet, continua per la carretera de La Roca (BV 5001) fins l’avinguda de la Pallaresa (Santa Coloma de Gramenet), continua per l’avinguda Francesc Macià (Santa Coloma de Gramenet), i per l’avinguda de Santa Coloma de Gramenet fins el carrer de Sant Jordi (Santa Coloma de Gramenet), gira pel carrer Circumval·lació (Santa Coloma de Gramenet-Badalona), direcció nord, resseguint el terme municipal entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, fins el carrer Júpiter (Badalona), continua per l’Avinguda Bassols (Badalona), que continua pel carrer Johann Sebastian Bach (Badalona), gira per l’Avinguda d’Alfons XIII (Badalona), direcció Besòs fins el carrer amb el carrer del Mariscal Cabanes (Badalona) que segueix fins al carrer de Xile (Badalona), que continua fins el carrer de sant Oleguer (Badalona), creua el terme municipal de Sant Adrià de Besòs, continua amb el nom de carrer de Santa Caterina (Sant Adrià de Besòs), continua amb el nom de l’avinguda de Catalunya (Sant Adrià de Besòs), que continua com carrer de la Platja (Sant Adrià de Besòs) fins el marge muntanya del Carrer Eduard Maristany (Sant Adrià de Besòs-Badalona), que creua el terme municipal entre Badalona i Sant Adrià de Besòs fins l’encreuament amb el carrer de les Teixidores (Badalona) i segueix pel pont per sobre de la línia de ferrocarril de la costa fins el mar, seguint el límit del Port de Badalona amb la platja de la Mora, coincidint amb la bocana del Port de Badalona. Si bé, exceptuant d’aquest àmbit, l’actuació urbanística prevista pel Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina i les altres actuacions compreses en el Pla de Transformació d’aquest barri que queda delimitat pels carrers Llull, Cristòfol de Moura, Sant Raimón de Penyafort i Ronda Litoral. Aquest àmbit territorial es descriu gràficament mitjançant plànol annex que forma part dels presents Estatuts com a document normatiu. L’esmentat àmbit territorial d’actuació podrà ser modificat a proposta de l’Ajuntament implicat i per acord del Consell General, donant-ne compte als Ajuntaments consorciats. Article 5è. Finalitat i competències del Consorci. El Consorci tindrà com a finalitat garantir una unitat d’acció pública en el seu àmbit territorial d’actuació, orientada a la prestació de serveis públics ia la formació del planejament urbanístic, la seva gestió, així com l’execució i conservació d’obres ordinàries i d’urbanització. A aquests efectes gaudirà de les següents competències:

a) . Dissenyar, definir, planificar i executar les línies estratègiques i la programació de les activitas en l’àmbit competencial i territorial del Consorci.

b) . Promoure accions per a possibilitar la coordinació i la cooperació que afavoreixi un tractament territorial homogeni a tot l'àmbit del Consorci.

c) . Elaboració de propostes per a la realització d'actuacions que tinguin com a finalitat millorar la biodiversitat i garantir la conservació dels espais oberts de l’entorn Besòs.

d) . Elaboració d'estudis, treballs encaminats a millorar la qualitat i l'eficiència energètica i ambiental de les trames urbanes de l'àmbit del Besòs; així com, treballs i estudis per a millorar l'accessibilitat i mobilitat en l'àmbit del Besòs.

Secretaria General


e) . Elaboració d'estudis, treballs i projectes i realització d'actuacions que tinguin com a finalitat impulsar propostes o solucions per a un millor i transversal aprofitament de l'espai públic i equipamental a l'entorn del Besòs.

f) . La realització d’actuacions d’atenció a les persones en l’àmbit educatiu, cultural, d’inserció laboral, social, d’habitatge, sanitari, seguretat i prevenció, en l’àmbit territorial d’actuació del Consorci del Besòs.

g) . Les actuacions adreçades al desenvolupament econòmic de l’àmbit d’actuació en coordinació amb els Ajuntaments Consorciats

h) . Organitzar la informació a la ciutadania i proporcionar el suport informatiu, d’avaluació i estadístic als Ajuntaments consorciats.

i) . Emetre informe pel que respecta les sol·licituds relatives a l’atorgament de subvencions i convenis formalitzats pels Ajuntaments consorciats amb altres entitats públiques o privades que afectin a l’àmbit territorial del Consorci en el seu àmbit funcional.

j) . Organitzar i implementar formació contínua i ocupacional en l’àmbit del Consorci k) . L’elaboració, formulació i proposta de tramitació dels instruments urbanístics de

desenvolupament i modificació del planejament als sectors d’actuació que es delimitin dins del seu àmbit territorial, corresponent l’aprovació inicial i provisional als Ajuntaments respectius en funció del territori que afectin. L’esmentat planejament urbanístic tindrà una especial cura amb els criteris de sostenibilitat ambiental, així com els socioeconòmics i de viabilitat. per a ordenar les següents actuacions: k.1) La realització de les infraestructures dels sector d’actuació, així com les del

seu litoral i de la llera i entorns del riu Besòs. k.2) L’establiment de les infraestructures mediambientals, viàries i de connexió,

en l’exterior del sector d’actuació, entre les xarxes del propi sector i les generals del territori.

l) . Procedir l’execució del planejament urbanístic aprovat i, en aquest sentit, gaudirà de les següents atribucions: l.1) Promoure i aprovar inicialment la delimitació de polígons o unitats d’actuació;

tramitar la informació pública i audiència als interessats de l’assenyalada aprovació i formular proposta d’aprovació definitiva.

l.2) Promoure juntes de compensació; aprovar inicial i definitivament els seus estatuts, bases d’actuació i el projecte de compensació aquest darrer, amb l’informe previ favorable dels Ajuntaments que afecti; aprovar les operacions jurídiques complementàries de la compensació; designar el representant de l’Administració en els òrgans de govern de les juntes de compensació; rebre les obres d’urbanització executades per elles, previ informe favorable dels serveis tècnics municipals corresponents; exigir les responsabilitats de les juntes de compensació i dels seus membres; resoldre els recursos d’alçada que s’interposin contra els acords dels òrgans de les juntes; aprovar la dissolució de les juntes de compensació, i qualsevol altra que sigui necessària per a executar el projecte de compensació en qualsevol aspecte.

l.3) Promoure i aprovar inicial i definitivament els projectes de reparcel.lació amb l’informe previ favorable dels Ajuntaments que afecti; aprovar operacions jurídiques complementàries de la reparcel.lació; declarar la innecessarietat de la seva redacció; liquidar les quotes d’urbanització i procedir a la seva cobrança; aprovar el pagament anticipat de les quotes en els termes previstos legalment; atorgar fraccionament o ajornament del pagament de les quotes, així mateix, en els termes fixats per les normes, i qualsevol altre que sigui necessària per aconseguir les finalitats del sistema de cooperació.

l.4) Promoure expropiacions per a l’execució dels sistemes generals o d’algun dels seus elements o per avançar-ne la seva execució o per a portar a terme actuacions aïllades en sòl urbà o per a la urbanització de polígons o unitats d’actuació complets, mitjançant l’aplicació dels sistema d’expropiació;

Secretaria General


aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats per les respectives expropiacions; proposar la designació de beneficiari de les expropiacions; aprovar inicialment els projectes de taxació conjunta, exposar-los al públic i remetre’ls a la comissió d’urbanisme; pagament de l’apreuament i presa de possessió de les finques expropiades; aprovació dels plecs de condicions per a l’atorgament de les concessions administratives per a execució del planejament pel sistema d’expropiació i la seva adjudicació, així com qualsevol altra que sigui necessària per al bon fi de les expropiacions.

l.5) Aprovar projectes d’urbanització i d’obra ordinària, així com les seves possibles modificacions; contractar la seva execució; rebre les obres realitzades, previ informe favorable dels serveis tècnics corresponents; resoldre totes les incidències derivades de la contractació, fins i tot les de la interpretació i resolució dels contractes; recepcionar o liquidar les obres contractades, i qualsevol altra que sigui necessària per al bon fi de la urbanització. Sense perjudici de l’anterior, els ajuntaments consorciats podran, en les zones del sector d’actuació consolidades per l’edificació, exercir les competències expressades comunicant-ho prèviament al Consorci del Besòs.

l.6) Procedir a la conservació de les obres d’urbanització i ordinàries recepcionades.

l.7) Establir serveis públics a tot el sector d’actuació en caràcter general, especialment els referits a la xarxa elèctrica, de telecomunicacions i centrals de generació d’energia i la seva distribució, prèvia conformitat de les Administracions consorciades. Igualment, la gestió d’altres serveis públics dels que són titulars altres administracions, mitjançant qualsevol forma prevista a l’ordenament jurídic.

l.8) L’emissió d’informes previs al lliurament de certificats o informes sobre la qualificació urbanística de les finques i a l’atorgament de llicències urbanístiques i d’activitats, aquestes últimes subjectes a la normativa d’aplicació en aquest àmbit, que es realitzin com a conseqüència de les noves actuacions urbanístiques.

l.9) Acceptar en nom i benefici dels respectius ajuntaments els sòls de cessió obligatòria obtinguts en execució del planejament

l.10) La tramitació, resolució i execució forçosa dels procediments de protecció de la legalitat urbanística que afectin a finques classificades com a sistemes.

l.11) Promoure i aprovar actuacions urbanístiques d’ocupació anticipada i avançament d’obres d’urbanització quan encara no s’ha iniciat la gestió en un polígon d’actuació urbanística determinat.

1. Les atribucions establertes als apartats l.1) l.2) l.3), l.4) i l.10) anteriors s’exerciten per delegació dels ajuntaments consorciats. Pel que fa als acords d’aprovació de projectes de taxació conjunta, d’urbanització i d’obres ordinàries se’n donarà compte als ajuntaments afectats.

2. El Consorci, a més a més, podrà acceptar encomanes de gestió i delegacions efectuades per altres administracions publiques, d’acord la Llei 30/1992, de 26 de noviembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya així com de qualsevol llei que resulti d’aplicació.

Article 6è. Personalitat i capacitat jurídica. 1. El Consorci, per a la consecució de les finalitats, gaudirà, d’acord amb el que disposa

l’article 8 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 114 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya, així com de qualsevol altra que resulti d’aplicació de les següents potestats i prerrogatives:

Secretaria General


a) . La d’autoorganització, que comprendrà la de dictar el seu reglament orgànic i les disposicions necessàries per a la seva organització interna.

b) . La tributària, limitada a l’establiment de taxes, preus públics i contribucions especials per a la prestació dels seus serveis, i la financera, contemplant-se en ella la possibilitat de concertar operacions de crèdit, previa autorització de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci.

c) . La d’investigació, d’atermenament de finques i recuperació d’ofici dels béns que tingui adscrits.

d) . La d’execució forçosa i la sancionadora respecte als actes adoptats en l’àmbit de les seves finalitats.

e) . La de revisió d’ofici de llurs actes i acords. f) . La de pressumpció de legitimitat i la d’executivitat dels seus actes i acords. g) . La d’inembargabilitat dels béns que tingui adscrits i dels seus drets, en els termes

establerts a les lleis, i les de prelació, de preferència i altres prerrogatives, reconegudes a la hisenda pública, en relació amb els seus crèdits, sense perjudici de les que corresponen a la hisenda de l’Estat i de la Generalitat.

h) . La d’exempció dels impostos de l’Estat i de la Generalitat, en els termes establerts a les lleis.

2. Així mateix, atès que el Consorci gaudeix de personalitat jurídica i de capacitat d’obrar plena, podrà: a) . Adquirir, posseir, reivindicar, permutar, vendre, segregar, arrendar i administrar tot

tipus de béns mobles i immobles, així com gravar-los, hipotecar-los, constituir penyores o altres garanties, sempre que, en aquests últims casos, els béns siguin de la seva propietat.

b) . Perfeccionar tot tipus de contractes administratius i privats, subjectant-se al procediment establert a les lleis.

c) . Acceptar donacions, subvencions o ajuts, tant si provenen d’entitats públiques i com de persones privades.

d) . Constituir i participar en altres entitats públiques o privades, fins i tot en societats mercantils i civils, sempre que la seva activitat s’adreci a finalitats anàlogues a les del Consorci, previa autorització de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci i conformitat de la resta d’Administracions consorciades.

e) . Qualsevol acte o disposició que sigui necessària per a gestionar les seves competències, tant pròpies com delegades.

3. El Consorci per a la realització de les seves funcions i prestació dels serveis podrà utilitzar qualsevol de les formes de gestió de serveis públics admeses a la legislació de règim local. A més, podrá realizar encàrrecs als ens intrumentals dels municipis consorciats que tinguin la consideració de mitjà propi d’aquests municipis. En execució d’aquests encàrrecs, aquests mitjans propis seguirán les indicacions del Consorci del Besòs.

CAPÍTOL II COMPETÈNCIES, ACTIVITATS I SERVEIS DEL CONSORCI Article 7è. Vigència i durada del Consorci. El Consorci tindrà una durada de cinquanta anys. Article 8è. Determinació de les atribucions i competències del Consorci. Les competències del Consorci es determinen per la concurrència dels criteris territorial i funcional. Conseqüentment, l’exercici de les competències que s’atribueixen a aquest només pot tenir lloc en l’àmbit territorial d’actuació definit a l’article 4t, i respecte de les competències que li siguin atribuides o delegades. Les atribucions i delegacions efectuades amb l’aprovació d’aquests estatuts es mantindran durant el termini de durada del Consorci d’acord amb el que es determina a l’article 7è d’aquests Estatuts i el Decret 179/1995, de 13 de juny, per el que s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. A través del Pla d’Actuació corresponent es concretaran les accions, projectes i línies d’actuació a dur a terme pel Consorci

Secretaria General


Article 9è. Formes de realització de les activitats i contractes i de la gestió dels serveis. El Consorci desenvolupa les activitats que li són pròpies, realitza les contractacions precises per al compliment de les seves finalitats i gestiona els serveis que li competen de conformitat amb la legislació de règim local. CAPÍTOL III GOVERN I ADMINISTRACIÓ DEL CONSORCI Article 10è. Òrgans de govern i administració. 1. El Consorci és governat i administrat pels òrgans següents:

a) . El Consell General del Consorci. b) . La Comissió Executiva c) . La Presidència i quatre Vicepresidències. d) . La Gerència.

2. El Consorci comptarà amb un Secretari/a i un Interventor/a, que assistiran amb veu i sense vot a les reunions del Consell General. La Secretaria és exercida per la Secretària General de l’Ajuntament de Barcelona o pel personal funcionari municipal en què delegui i al qual s’hagi exigit per ingressar-hi titulació superior en dret. El Secretari assistirà amb veu i sense vot tant a les reunions del Consell General com a les reunions de la Comissió Executiva.

La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostaria correspondrà a la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona o per funcionaris tècnics que actuaran per delegació d’aquest i que l’exercirà d’acord a la normativa que regeix a l’Ajuntament de Barcelona. L’interventor podrà assistir amb veu i sense vot a les reunions de la Comissió Executiva a decisió seva o a petició d’algun membre de la mateixa Comissió, en funció de l’assumpte a debatre.

Article 11è. Consell General. 1. El Consell General és l’òrgan de govern i administració superior del Consorci, a qui

correspon l’actuació de totes les competències atribuïdes a aquest. Li correspon també la potestat d’autoorganització del Consorci. A tal efecte, podrà aprovar un Reglament Orgànic que desenvolupi els presents Estatuts.

2. El Consell General es composa inicialment de vint membres distribuïts de la manera següent : - L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/es de l’Ajuntament

de Barcelona. - L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/es de l’Ajuntament

de Sant Adrià de Besòs. - L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/es de l’Ajuntament

de Badalona. - L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/es de l’Ajuntament

de Santa Coloma de Gramenet. - L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/es de l’Ajuntament

de Montcada i Reixac. El President/a del Consell General tindrà vot de qualitat en cas d’empat. 3. Els membres del Consell Generalexerciran el seu càrrec fins la finalització del seu

mandat corporatiu. No obstant això, una vegada finalitzat el seu mandat corporatiu continuaran en funcions en els seus càrrecs fins que les noves corporacions designen els nous vocals. Cessaran, automàticament en el supòsit que deixin d’exercir el seu càrrrec de regidor/a per un altre motiu diferent de la finalització del mandat.

4. L’adhesió al Consorci de noves administracions, entitats o organismes, podrà implicar l’ampliació del nombre de membres del Consell General en la mesura que aquesta determini.

5. A les sessions del Consell General assisteixen, amb veu però sense vot, el Gerent/a, el Secretari/a i l’Interventor/a. .També hi assistiran els Director de l’Àrea de Serveis Generals i el Director de Serveis Tècnics quan s’escaigui.

6. Els acords del Consell General es pendran per majoria simple excepte en els casos en els que en aquests propis estatuts es disposi d’una altra manera. Caldrà el vot favorable

Secretaria General


de dos terços del Consell General per a l’aprovació noves adhesions al Consorci, prevista a l’article 2.2 d’aquest estatuts. El quòrum minim del Consell General per a constituir-se, s’estableix en una tercera part dels seus membres, és a dir set, i en tot cas el President/a i Secretari/a.

Article 12è. Competències del Consell General, 1. Correspon al Consell General:

a) . Fixar les directrius i criteris generals d’actuació per al compliment de les finalitats del Consorci.

b) . Aprovar el pressupost i les bases per a la seva execució. c) . Aprovar la plantilla i la relació de llocs de treball. d) . Aprovar els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de

crèdit quan impliquin canvi de área de gestió, excepte en el cas que les altes i les baixes afectin a crèdits de Capítol I del Pressupost.

e) . Aprovar el Pla d’actuació. f) . Aprovar, prèvia autorització de l’administració d’adscripció, les operacions de crèdit,

si tenen una durada superior a un any i si l’import acumulat dins de cada exercici econòmic supera el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost del Consorci, i les operacions de crèdit a curt termini quan l’import acumulat de les operacions vives superi el 15 % dels recursos corrents liquidats en l’exercici anterior.

g) . Disposar i gravar béns del Consorci. Aprovar la constitució de drets de superfície i concertar els arrendaments del béns immobles.

h) . Nomenar i cessar el gerent/a del Consorci a proposta del President/a i) . Aprovar la rendició de comptes anuals. j) . Aprovar i adjudicar els contractes l’import dels quals superi el 20% dels recursos

ordinaris del pressupost. k) . Aprovar l’adhesió de nous membres al Consorci i la modificació de l’àmbit territorial

d’actuació. l) . Acordar la modificació dels estatuts, proposant la seva ratificació als ens

consorciats. m) . Aprovar el reglament orgànic i l’estructura organitzativa del Consorci. n) . Aprovar la memòria anual. o) . Acordar constituir o participar, prèvia autorització de l’administració d’adscripció, en

altres entitats públiques o privades. Constituir ens de gestió per a les seves funcions o serveis.

p) . Aprovar la continuïtat del Consorci en cas de separació d’algun dels seus membres. q) . Proposar la dissolució del Consorci a les entitats consorciades. r) . Aprovar la delegació d’atribucions pròpies a la resta d’òrgans del Consorci.

Article 13è. Comissió Executiva. 13.1 La Comissió Executiva està formada pel President/a, o membre del Consell General en qui delegui, i cinc vocals representants de cadascun dels municipis que formen part del Consorci del Besòs. 13.2 Els membres que ocupin les vocalies com a titulars de la Comissió Executiva hauran de ser designats d’entre els membres titulars integrants del Consell General. 13.3 Els membres que ocupin les cinc vocalies són nomenats i separats pel Consell General, a proposta del President/a pel que fa al vocal que representa Barcelona, i a proposta dels Vicepresidents/es pel que fa a la resta de municipis. El nomenament dels vocals es fa per tot el mandat corporatiu. No obstant això, una vegada finalitzat el seu mandat corporatiu continuaran en funcions en els seus càrrecs fins que es designin els nous vocals. Cessaran, automàticament en el supòsit que deixin d’exercir el seu càrrrec de regidor/a i/o membre del Consell General per un altre motiu diferent de la finalització del mandat. 13.4 Els municipis representats en la Comissió Executivadesignaran5 suplents, que substituiran les absències que es puguin produir . Les designacions dels suplents es faran seguint el que s’estableix en l’apartat anterior.

Secretaria General


13.5 El President té la representació de la Comissió Executiva i formalitza els contractes l’adjudicació dels quals correspon a la Comissió i subscriu els Convenis interadministratius aprovats per la mateixa. 13.6 La Comissió Executiva es reunirà com a mínim un cop cada tres mesos. Els acords s’adoptaran per majoria simple. 13.7 El Gerent del Consorci assistirà a les reunions del Comitè Executiu amb veu però sense vot. Hi assistirà també el Secretari/a i l’Interventor/a. 13.8 Els acords de la Comissió Executiva es pendran per majoria simple excepte en els casos en els que en aquests propis estatuts es disposi d’una altra manera. El quòrum minim de la Comissió Executiva per a constituir-se s’estableix en tres dels seus membres, i en tot cas el President/a i Secretari/a. Corresponen a la Comissió Executiva la direcció immediata i l’administració ordinària del Consorci, raó per la qual li corresponen les següents competències:

a) Elevar al Consell General la documentació i els informes que cregui oportuns. b) Exercir en casos d’urgència les funcions encomanades al Consell General donant compte acords adoptats en la primera reunió que celebri. c) Aprovar i adjudicar els contractes de durada superior a 4 anys i que el seu import no excedeixi del 20%, i els contractes l’import dels quals excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost i no excedeixi del 20% d’aquests recursos. d) Aprovar els convenis interadministratius d’encomana amb ens de gestió de les administracions integrades al Consorci així com també els diferents Convenis de Col·laboració que el Consorci del Besòs subscrigui. e) Aprovar inicial i definitivament els estatuts, bases d’actuació i projectes de compensació; de reparcel.lació; projectes d’urbanització i d’obres ordinàries, quan superin les quanties que es fixin en les bases del pressupost, i l’aprovació inicial dels de taxació conjunta. Aprovar la relació inicial dels béns i drets afectats en les expropiacions, així com la condició de beneficiari d’elles i la liberalització de les expropiacions. Dels acords resultants de l’exercici d’aquestes competències se’n donarà compte al Consell General.

13.9 Llevat de les enumerades en la lletra d) de l’apartat anterior, les atribucions de la Comissió Executiva són delegables en el President del Consorci. 14.- President/a i Vicepresidents/es. 1. El President/a del Consorci serà l’Alcalde/essa de Barcelona o Tinent/a d’Alcalde en qui

delegui. 2. Correspon al President del Consorci:

a) . Representar-lo oficialment. b) . Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Consell General, dirigir les

deliberacions i decidir els empats amb vot de qualitat. c) . Exercir, en cas d’urgència, tota classe d’accions i excepcions, interposar recursos i

reclamacions judicials i administratives en defensa dels drets o/i interessos del Consorci, donant-ne compte al Consell General.

d) . Vetllar pel compliment dels acords adoptats pels òrgans col.legiats de govern del Consorci i dictar les disposicions necessàries que siguin pertinents per a la seva efectivitat.

e) . Elevar al Consell General i a la Comissió Executiva la documentació i els informes que cregui oportuns.

f) . Exercir en casos d’urgència les funcions encomanades a la Comissió Executiva, donant compte de les resolucions adoptades en la primera reunió que se celebri.Formalitzar els contractes celebrats pels diferents òrgans del Consorci, llevat d’aquells que l’adjudicació dels quals correspon a la Gerència, que serà la que procedirà la seva formalització.

g) . Presentar al Consell General el Pla d’Actuació i els programes que se’n derivin, així com la memoria anual d’activitats.

h) . Elaborar i presentar al Consell General els projectes de pressupost i la seva liquidació i els balanços i comptes corresponents.

Secretaria General


i) . Aprovar els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de crèdit, menys en els supòsits que correspongui aprovar-los al Consell GeneralAprovar la liquidació del pressupost.

j) . Mantenir les relacions interadministratives amb les entitats i organismes publics o privats necessàries per al correcte funcionament del Consorci.

k) . Qualsevol altre assumpte que sigui de competència del Consorci i que no estigui reservat de forma expressa a un altre òrgan, o li siguin delegades pelConsell General o Comissió Executiva.

3. Llevat de les enumerades en les lletres b) i f) de l’apartat anterior, les atribucions de la Presidència són delegables en un Vicepresident/a o en el Gerent/a. Els Vicepresidents/es seran els Alcaldes/esses de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona o Tinents/es d’Alcalde en qui deleguin. Desenvolupen, seguint l’ordre indicat, les funcions del President/a en cas d’absència, malaltia o impossibilitat, així com les funcions que li delegui el Consell General, la Comissió Executiva i el President/a.

Article 14è. Gerent/a. El gerent/gerenta del Consorci tindrà les funcions següents:

a) . Dirigir, coordinar, organitzar i supervisar els serveis del Consorci. b) . Executar els acords adoptats pels diferents òrgans del Consorci. c) . Gestionar el pressupost i ordenar els pagaments. d) . Representar el Consorci, quan aquesta representació no sigui assumida

directament per la Presidència o Vicepresidències o per algun altre membre del Consell General del Consorci en que aquests hagin delegat.

e) . Elaborar i presentar a la Presidència: e.1) L’avantprojecte de pressupost. e.2) La proposta de liquidació del pressupost. e.3) El reglament orgànic i, al seu cas, l’estructura orgànica del Consorci.

f) . Elaborar i presentar a la Presidència: f.1) Els Plans d’Actuació i programes que se’n derivin. f.2) La memòria anual d’activitats.

g) . Elaborar i mantenir actualitzat l’inventari de béns i drets del Consorci. h) . Aprovar i adjudicar els contractes de durada igual o inferior a 4 anys, sempre que el

seu import no excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost. i) . Assistir amb veu i sense vot a les sessions del Consell General i de la Comissió

Executiva i a les dels òrgans consultius que es creïn. j) . Aquelles altres que li siguin delegades o encomanades per la resta d’òrgans del

Consorci. CAPÍTOL IV RÈGIM JURÍDIC I DE FUNCIONAMENT DEL CONSORCI Article 15è. Règim jurídic. El Consorci està sotmès al dret públic, a la normativa de règim local i a la que conforma el règim especial de Barcelona, a les disposicions d’aquests estatuts i a la reglamentacio interna dictada per al desenvolupament d’aquests. Art. 16è.- Règim pressupostari, comptable i de control. El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci forma part dels pressupostos i s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Barcelona. Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci es sotmet als terminis d’aprovació de comptes, d’aprovació del pressupost, així com els requeriments d’informació comptable i financera, al calendari municipal de l’Ajuntament de Barcelona, sense perjudici del compliment dels terminis previstos a la normativa d’aplicació.

Secretaria General


CAPÍTOL V HISENDA I RÈGIM ECONÒMICO-FINANCER DEL CONSORCI Article 17è. Hisenda del Consorci. 1. La Hisenda del Consorci estarà constituïda pels recursos següents:

a) Els Ingressos procedents del seu patrimoni i els altres de Dret privat. b) Les taxes i les contribucions especials les quals tinguin el seu origen en les obres

realitzades i els serveis públics prestats pel Consorci. c) Els percebuts en concepte de preus públics. d) Les subvencions que li concedeixin els municipis consorciats així com la Generalitat

de Catalunya, l’Administració de l’Estat, la Diputació de Barcelona o qualsevol altra entitat o organisme.

e) Les aportacions que facin efectives els municipis consorciats. Les aportacions ordinàries anuals que faran efectives les diferents administracions consorciades, sense perjudici de les aportacions extraoridàries que es poguessisn aprovar, són les següents: Ajuntament de Barcelona: 600.000,00 Euros Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 211.000,00 Euros Ajuntament de Badalona: 50.000,00 Euros Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet: 50.000,00 Euros Ajuntament de Montcada i Reixac: 50.000,00 Euros Aquesta quantitat haurà de figurar nominativament expressada als corresponents pressupostos municipals de cada Ajuntament i es consideraran ingressos de dret públic del Consorci a tots els efectes legals. Les aportacions ordinàries anuals de cada ens consorciat es lliuraran al Consorci amb una periodicitat anual i seran abonades durant el primer trimestre de l’any. El Consell General mitjaçant acord motivat que requerirà el vot favorable dels representants de l’Ajuntament de Barcelona, Administració a la qual el Consorci resta adscrit, podrà modificar l’import de les aportacions anuals ordinàries fixades en el present apartat, en el moment d’aprovació del pressupost i bases d’execució del Consorci, i previs els tràmits oportuns que siguin necessaris en cada ajuntament. El Consell General mitjançant acord motivat podrà aprovar aportacions extraordinàries dels municipis, amb el vot favorable de l’Ajuntament de Barcelona, Administració a la qual el Consorci resta adscrit.

f) Els obtinguts mitjancant operacions de crèdit, previa autorització de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci

g) Qualsevol altre que sigui autoritzat a la llei. 2.- En el cas que una entitat consorciada incomplís els seus compromisos de financiació, el Consorci limitarà la seva activitat en el territori municipal de l’ens que hagi incomplert, en proporció al nivell d’incompliment i en la mesura que sigui possible i no afecti a projectes que impliquin al territori municipal d’altres ens consorciats. 3.- Per a la cobrança dels tributs propis (lletra b) i de les quantitats que com ingressos de Dret públic ha de percebre el Consorci, de conformitat amb allò previst a l’apartat anterior, el Consorci exercirà les prerrogatives establertes legalment per a les Hisendes Locals i actuarà, en el seu cas, conforme als procediments administratius corresponents. 4.- El Consorci haurà de justificar les subvencions que rebi, les quals estaran sotmeses a la fiscalització dels òrgans d’Intervenció dels respectius ens, que comprovaran l’aplicació de les subvencions, conforme a l’establert a la Llei d’Hisendes Locals. Article 18è. Ingressos en Dret Privat. Es regulen per allò que disposa el Capítol II del Títol I del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Article 19è. Taxes i contribucions especials.

Secretaria General


1. El Consorci exercirà les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de les taxes, el fet imposable de les quals consisteixi en la prestació d’un servei públic o en la realització d’una activitat administrativa, en els termes que disposa l’article 20 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que afecti o beneficiï de forma particular a subjectes passius, en l’àmbit territorial d’actuació, assenyalades en l’article 6 d’aquests Estatuts.

2. D’igual manera, el Consorci exercirà les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de les contribucions especials per la realització d’obres públiques o per l’establiment o ampliació de serveis públics, realitzats o prestats pel Consorci en el seu àmbit territorial d’actuació, sempre que produeixi un benefici o un augment de valor dels béns respectius subjectes passius.

3. Les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de les taxes i contribucions especials atribuïdes al Consorci s’exerciran per aquest amb plenitud de competència.

4. Les competències relatives a la imposició i ordenació de les taxes i contribucions especials corresponen al Consell Generaldel Consorci, d’acord amb allò que preveu l’article 152 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

5. El rendiment obtingut per la recaptació d’aquestes taxes i contribucions especials constituirà un ingrés de dret públic del Consorci.

Article 20è. Preus Públics. 1. El Consorci establirà, fixarà i gestionarà els preus públics a percebre establerts per ell,

de conformitat amb el que disposen els articles 47 i 152 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, sempre que cobreixin el cost dels serveis.

2. Els Ajuntaments consorciats conserven la facultat d’acordar l’establiment de preus públics, la fixació dels quals pugui percebre el Consorci, quan aquests no cobreixin el cost dels serveis.

Article 21è. Subvencions i aportacions. El Consorci percebrà les subvencions o aportacions que els Ajuntaments acordin, segons l’establert en aquests Estatuts. Article 22è. Operacions de crèdit. El Consell General del Consorci podrà concretar, previ informe de la Intervenció, operacions de crèdit en les condicions establertes al Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals després de l’autorització de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci. Article 23è. Del pressupost del Consorci. 1. El Consorci elaborarà i aprovarà anualment un pressupost que comprendrà l’expressió

xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, es puguin reconèixer, i dels drets que es prevegin liquidar durant l’exercici corresponent. El pressupost haurà de contenir els estats que es determinen a l’article 165 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, així com les bases d’execució, que contindran l’adaptació de les disposicions generals en matèria pressupostària a l’organització i circumstàncies pròpies del Consorci, així com totes aquelles necessàries per a la seva encertada gestió.

2. El pressupost del Consorci serà formulat pel seu president. Un cop informat per la Intervenció es presentaran al Consell General per a la seva aprovació. En els tràmits per a la seva aprovació s’aplicaran les previsions del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. i l’aprovació requerirà el vot de dos terços del nombre legal de membres del Consell General.

Secretaria General


3. El Consell General del Consorci regularà les facultats d’ordenació de la despesa a les bases del pressupost i les atribuirà a la Comissió Executiva, President/a i la gerència, si s’escau, en funció de la naturalesa i la quantia de la despesa.

4. L’execució i liquidació del pressupost es realitzarà d’acord amb el que determina el títol 6è del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Article 24è Intervenció. 1. Tots els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels quals se’n derivin drets i

obligacions de contingut econòmic seran intervinguts i comptabilitzats per la Intervenció del Consorci, d’acord amb les normes que regulen aquesta funció respecte de les entitats locals.

2. La funció interventora s’exercirà tant sobre les despeses i els recursos propis com sobre els gestionats per delegació.

3. El Consell General del Consorci, a proposta del seu president, podrà aplicar el règim de fiscalització limitada en els supòsits previstos a l’article 219 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

4. El Consorci està sotmés al règim de comptabilitat pública i haurà de retre comptes al Tribunal de Comptes i Sindicatura, segons el que estableix el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

CAPÍTOL VI PERSONAL AL SERVEI DEL CONSORCI Article 25è Règim del personal. 1. El Consorci disposarà del personal necessari pel compliment de les seves finalitats, i que

estarà constituït per: a) personal contractat en règim de relació laboral especial d’alta direcció: òrgans de

govern i administració de caràcter unipersonal del Consorci previstos a l’article 10 dels presents Estatuts.

b) personal adscrit per administracions participants. Aquest personal s’integrarà a la plantilla del Consorci, romanent el personal funcionari en la situació administrativa que correspongui en la seva administració d’origen, i el personal laboral mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o la que correspongui d’acord amb la legislació laboral vigent.

c) personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral amb anterioritat a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es puguin efectuar en el marc de la normativa local i pressupostària.

2. El Consorci no pot tenir personal eventual. 3. El personal del Consorci es regeix per la normativa de funció pública o per la legislació

laboral, segons s’escaigui, i les demés només convencionalment aplicables. 4. L’aprovació de la plantilla es farà conjuntament amb l’aprovació del pressupost. CAPÍTOL VII MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS I DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI Article 26è Modificació dels Estatuts. La modificació dels presents Estatuts serà aprovada pel Consell General, la qual la sotmetrà a ratificació dels respectius Ajuntaments, i s’ajustarà als requisits i procediment observats per a la seva aprovació. Article 27è Separació de membres 1. Quan un municipi membre del Consorci deixi de prestar un servei, de conformitat amb

allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, o qualsevol altra que resulti d’aplicació i aquest servei sigui un dels prestats per aquest Consorci, el municipi podrà separar-se.

Secretaria General


2. L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del consorci excepte que la resta de membres acordi la seva continuïtat i segueixin formant part del Consorci, al menys, dues Administracions, o dues entitats o organismes públics vinculats o dependents de més d’una Administració.

3. Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del Consorci, s’aplicaran les regles següents: a) es calcularà la quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de separació, de conformitat a la participació que li hagués correspost en el saldo resultant del patrimoni net cas d’haver-se produït la liquidació del Consorci. Per a la determinació d’aquesta quota de liquidació es tindrà en compte el percentatge de les aportacions que hagi efectuat qui exerceix el dret de separació al fons patrimonial del Consorci. Si el membre que se separa no hagués realitzat aportacions per no estar obligat, el criteri de repartiment serà el de participació en els ingressos que, en el seu cas, hagués rebut durant el temps que ha format part del Consorci. b) El Consell General haurà d’aprovar la forma i condicions en què tindrà lloc el pagament de la quota de separació en cas que aquesta resultés positiva, així com la forma i condicions de pagament del deute que correspongués a qui exercita el dret de separació si la quota fos negativa.

4. L’efectiva separació del consorci es produirà una vegada determinada la quota de separació, en cas que aquesta resultés positiva, o una vegada s’hagi pagat el deute, si aquesta quota fos negativa.

5. Si el Consorci estigués adscrit a l’Administració que exerceix el dret de separació, el Consell General haurà d’acordar a quina de les restants administracions o entitats o organismes públics vinculats o dependents d’una Administració que continuï formant part del Consorci, s’adscriu el Consorci.

6.- El dret de separació s’exercitarà mitjançant escrit notificat a l’òrgan superior de govern del consorci, al Consell General. En aquest escrit es farà constar, si escau, l’incompliment que motiva la separació, la formulació del previ requeriment d’acompliment i el transcurs del termini atorgat per acomplir-lo.

7.- Quant als efectes de l’exercici del dret de reparació s’estarà a allò previst a l’article 126 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic a partir de la seva entrada en vigor en aquesta matèria.

Article 28è.- Dissolució i liquidació del Consorci 1. La dissolució del Consorci es podrà efectuar en els supòsits que es determinen a l’article

324 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. 2. La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció. 3. L’acord de dissolució i liquidació del Consorci s’adoptarà pel Consell General, a la qual

correspon nomenar liquidador i decidir el que sigui procedent pel que fa a la forma i al procediment a seguir per a la liquidació dels béns, drets i obligacions del Consorci i la subrogació en els mateixos de les Administracions o els ens consorciats, havent de ser ratificat pels òrgans competents de cadascun del ens consorciats.

4. El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspongui a cada membre del consorci, en funció del percentatge de les aportacions realitzades per cada membre al fons patrimonial del Consorci. Si algun dels membres no hagués realitzat aportacions per no estar obligat, el criteri de repartiment seria el de la participació en els ingressos que hagués rebut durant el temps que hagués format part del Consorci. Aquesta quota, cas de resultar positiva, haurà d’abonar-se en la forma i condicions que estableixi el Consell General.

5. Les entitats consorciades podran acordar, per unanimitat, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de l’activitat i aconseguir els objectius del Consorci en liquidació. La cessió global d’actius i passius implicarà l’extinció del consorci cedent sense liquidació.

Secretaria General


6. El patrimoni immobiliari del Consorci abans de la seva ampliació amb la incorporació dels municipis de Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac i Badalona, es liquidarà exclusivament entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

7.- Quant a l’acord de dissolució i al càlcul de les respectives quotes s’estarà a allò previst a l’art. 126 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre a partir de la seva entrada en vigor en aquesta matèria.

DISPOSICIONS ADDICIONALS PRIMERA. Les competències del Consorci del Besòs li són atribuïdes sense perjudici de les que corresponen al Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, dins del seu àmbit territorial. SEGONA.- Les sessions que celebrin els órgans col·legiats del Consorci podran celebrar-se a distància sempre que es compti amb els mitjans tèncnics adequats i suficients. En les sessions celebrades a distància, els membres dels òrgans del Consorci podran trobar-se en diferents llocs sempre i quan s’asseguri per mitjans electrònics, considerant-se també els telefònics i audiovisuals, la identitat dels membres o persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en que aquestes es produeixen, així com la interactividad i intercomunicació entre aquests en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre altres, es consideraran inclosos entre els mitjans electrònics vàlids, el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències. TERCERA. La duració del Consorci, prevista pel termini de cinquanta anys, es comptarà a partir de l’aprovació definitiva de la modificació dels estatuts de data 13 d’agost de 2012. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.- Les aportacions ordinàries anuals establertes expressament a l’apartat e) de l’article 17 dels presents estatuts seran d’aplicació a partir de l’exercici 2017, regint per a l’exercici 2016 les aportacions aprovades als pressupostos d’aquest exercici.” SEGON.- Sotmetre el present acord juntament amb els estatuts a informació pública per un termini de trenta dies hàbils mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, perquè es puguin formular les reclamacions i les al·legacions que es considerin pertinents. L’acord adoptat inicialment esdevindrà definitiu en cas que no es presenti cap al·legació i/o reclamació en el període d’exposició pública, sense la necessitat de l’adopció de cap ulterior acord. TERCER.- Encarregar al Consorci del Besòs la gestió de la realització de la publicació conjunta dels anuncis de l’aprovació inicial i definitiva dels estatuts de conformitat amb l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, quedant formalitzat l’encàrrec de gestió per l’actuació esmentada per l’acceptació d’aquell ens. QUART.- Facultar l’alcadessa de l’ajuntament de Badalona per la formalització de qualsevol document necessari per a l’efectivitat dels acords anteriors. CINQUÈ.- Donar trasllat de l’acord adoptat al Consorci del Besòs. SENYOR JURADO: Nosaltres ens abstindrem en aquest punt, perquè entenem que un cost de cinquanta mil euros per defensar, encara que estiguem al Consorci, el tema del litoral, no té molt de sentit integrar-se d’aquesta manera. Per tant, nosaltres ens abstindrem. SENYOR FALCÓ: La veritat és que quan vaig llegir el dictamen hi vaig trobar un cert biaix que oblida que el que pugui fer el Consorci ho haurà d’aprovar com a instrument urbanístic el Govern de Catalunya. I es fa tota una explicació en què a quest Consorci se li atorguen moltíssimes competències, és que gairebé pensava que acabaria tenir bandera i moneda. Però en tot cas, nosaltres som partidaris no de l’autarquia ni de l’aïllament sinó de la col·laboració i de ser presents a tot arreu. Per tant, em sembla que és bo que a Badalona s’hi adhereixi en aquest Consorci, que té com a element fonamental, la decisió sobre el futur de tot l’espai que ocupen avui les tres xemeneies. Aquest és l’element estratègic que fa que nosaltres finalment ens acabem decidint em sembla, per formar part d’aquest Consorci. No sé si no hi haguéssim estat si haguéssim pogut tenir la mateixa capacitat

Secretaria General


d’incidència, no ho sé. Però en tot cas em sembla que és important que ens hi puguem sumar perquè també posem la nostra veu al servei d’un projecte de transformació del litoral que s’esdevé en la zona més important i potencialment més estratègica de tota l’àrea metropolitana, i tenim un petit espai, som-hi per dir-hi la nostra. Ara bé, del conjunt del text, en temps en què parlem de multiplicitat d’administracions, en què qüestionem el paper del Consell Comarcal, en què li volem donar més paper a l’Àrea Metropolitana des d’un punt de vista de la seva capacitat d’actuació en matèria urbanística, quan sabem que el govern del país té la capacitat d’ordenar com haurà de ser o designar finalment el pla director urbanístic que es desenvolupi en aquest espai, em sembla que els estatuts són molt ambiciosos, jo no els qüestiono, però en tot cas sí que crec que són molt ambiciosos i sembla que dibuixin en naixement d’una nova gran administració. En tot cas, dit això, nosaltres hi votem a favor perquè creiem que és bo que Badalona estigui a tot arreu, i que faci sentir la seva veu a tot arreu i en aquest cas que procuri, i procurarem tant des de Badalona com des de fora de Badalona, que aquesta peça de les tres xemeneies sigui una peça de la qual els catalans que viuen a l’àrea metropolitana, d’aquí trenta anys se’n puguin sentir orgullosos. SENYOR LLADÓ: A veure, és evident que un dels grans temes que tindrà el Consorci damunt la taula és el tema de les tres xemeneies, però en cap cas l’abordarà sol, perquè és un repte que tenim territorial que sobrepassa els dos municipis que directament hi tenen sòl, que sobrepassa fins i tot l’Àrea Metropolitana. Per tant, aquí és evident, com bé saps Ferran, que la Generalitat a través d’un Pla director, està cridada a tenir-hi un paper i que en aquesta línia s’està treballant. Però malgrat el tema de les tres xemeneies, el sector de la tèrmica és un dels més importants, no és l’únic tema del Consorci. De fet, avui el que portem a Ple és aquest canvi d’estatuts que ha de permetre la inclusió de la ciutat de Badalona, però no només hi ha una redefinició de l’àmbit territorial, que seria el sector de la tèrmica enllaçat fina a la zona portuàri, la zona del Port de Badalona, per tant, enllaça amb el tema de la Mora. Aquí hi ha feina a fer i és una feina la qual una eina que pot ser el Consorci, és útil amb temes de sanejament, amb tema d’infraestructures, que realment entenem que pot ser interessant i en aquest sentit està ja treballant. Però no només això, també hi ha la incorporació de tot el que seria una part del districte quatre, la que tocaria més al que seria la frontera amb el continu urbà de Sant Adrià i sobretot de Santa Coloma, en la qual d’alguna manera el Consorci ens ha començat a ajudar amb definir necessitats compartides, sobretot amb Santa Coloma amb el que seria la Gestió de l’espai públic. I responent al Miguel Jurado, els cinquanta mil euros és l’aportació, perquè ens fem una idea, que aporta Santa Coloma, entenem que aquí hi haurà un retorn. De fet, en aquests mesos que estem participant com a observadors ja notem un retorn, és un instrument que ens està servint per endreçar aquests reptes urbanístics, però no només, perquè l’última cosa que volia dir és que finalment aquests estatus, que jo crec que són ajustats i que en cap cas que ningú es cridi a error que aquí no anem a fer ni banderes ni himnes, sinó a tenir un bon instrument per gestionar temes d’urbanisme i espai públic, però obrint la porta també a incorporar-hi qüestions que van una mica més enllà, socials, de cultura, perquè al final la nostra manera d’entendre l’urbanisme no és només la de la pedra sinó que la del servei a les persones. I això es recull també en aquests estatuts del Consorci que portem avui a aprovació. SENYORA ALCALDESSA: Deixeu-me només afegir que penso que aquest benefici que té Badalona de participar en el Consorci del Besòs va més enllà dels temes concrets, ja ho ha explicat molt bé el senyor Lladó, però també hi ha una part simbòlica com a territori, que justament dins de l’Àrea Metropolitana, en un moment que la lluita contra les desigualtats és una de les nostres principals banderes. En aquesta lluita per trobar un equilibri de la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania, visqui on visqui de l’àrea metropolitana, hi ha un consens general amb admetre que justament l’àea del Besòs, a diferència de l’àrea del Llobregat, és una àrea que no ha acabat de desenvolupar-se malgrat les seves potencialitats, i és justament aquesta aliança de municipis al voltant del riu Besòs, el que també ajuda a posicionar-nos a nivell de país i a nivell d’àrea metropolitana, per d’alguna manera posar damunt la taula d’una manera conjunta, reptes pendents que té aquesta àrea

Secretaria General


i propostes conjuntes d’enriquiment per treballar conjuntament. Per tant, jo en tot cas, evidentment no es pot fer res més que respectar les posicions de cada grup, només faltaria, però en tot cas sí que crec que és una bona notícia per a la ciutat, de la que ja en comencem a treure resultats, però més en tindrem en el futur, el fet que Badalona formi part d’aquest Consorci.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 8, del grup municipal del Partit Popular. En aquest moment entren al Saló de Sessons els regidors Àlex Mañas i Ballesté i Rubén Guijarro Palma els quals passen a ocupar els seu escó. 14. Iniciar l'expedient de delimitació del terme municipal de Badalona i nomenar els membres de la Comissió Municipal de Delimitació. PROPOSTA D’ACORD d’inici d’expedient de delimitació del municipi de Badalona i nomenament de la comissió municipal de delimitació Vist l’informe emès pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, en data d’avui, el qual transcrit literalment diu: “Antecedents: I.- En data 20 de gener de 2016 va tenir entrada al Registre General de l’Ajuntament de Badalona un ofici de la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual es notificava a l’Ajuntament de Badalona que d’acord amb l’article 28.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, el Govern de la Generalitat ha d’impulsar l’elaboració del Mapa municipal i comarcal de Catalunya, documents cartogràfics que determinen els límits territorials dels termes municipals i de les demarcacions comarcals. A aquest efecte es requereix a l’Ajuntament de Badalona per tal que adopti l’acord plenari d’inici d’expedient de delimitació del vostre municipi i de nomenament de la vostra comissió municipal de delimitació. Fonaments de dret: L’article 28.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya diposa: «El Govern de la Generalitat ha d'impulsar l'elaboració del mapa municipal i del mapa comarcal, sota la responsabilitat de la Comissió de Delimitació Territorial. Els pressupostos de la Generalitat han d'incloure anualment la dotació corresponent. En els dos mapes s'han de determinar els límits territorials dels termes municipals i de les demarcacions comarcals vigents.» D’acord amb l’apartat 2 del mateix article 28, en l’acord d’inici d’expedient de delimitació s’ha de nomenar una comissió constituïda per l’alcalde/essa, dos regidors, el secretari/ària de l’ajuntament i un tècnic/a. Aquest acord s’ha de comunicar a la resta de municipis afectats. Proposta d’acord plenari D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació que consta a l’expedient, s’informa favorablement, per tal que sigui aprovat pel Ple Municipal, el següent acord: Primer.- Iniciar expedient de delimitació del terme municipal de Badalona de conformitat amb el requeriment efectuat per la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. Segon.- Nomenar els membres de la Comissió municipal de delimitació: Maria Dolors Sabater i Puig, Alcaldessa de Badalona o Regidor en qui delegui. Oriol Lladó i Esteller, Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable Suplent: Àlex Mañas Ballester, Tinent d’Alcalde de Badalona Pròspera i Sostenible.

Secretaria General


José Antonio Téllez Oliva, Tinent d’Alcalde de Badalona Democràrica. Suplent: Fàtima Taleb Moussaoui, Regidora de Participació. Rafael Argelich Gironès, Cap del Servei d’Ordenació i Territori Secretari de l’Ajuntament o tècnic en qui delegui.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei Jurídic i General, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: Primer.- Iniciar expedient de delimitació del terme municipal de Badalona de conformitat amb el requeriment efectuat per la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. Segon.- Nomenar els membres de la Comissió municipal de delimitació: Maria Dolors Sabater i Puig, Alcaldessa de Badalona o Regidor en qui delegui. Oriol Lladó i Esteller, Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable Suplent: Àlex Mañas Ballesrer, Tinent d’Alcalde de Badalona Pròspera i Sostenible. José Antonio Téllez Oliva, Tinent d’Alcalde de Badalona Democràrica. Suplent: Fàtima Taleb Moussaoui, Regidora de Participació. Rafael Argelich Gironès, Cap del Servei d’Ordenació i Territori Secretari de l’Ajuntament o tècnic en qui delegui. Tercer.- Comunicar el present acord a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, així com als municipis limítrofs afectats.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 15. Aprovar un reconeixement de crèdit per les obres d'instal·lació i subministrament de jocs a la plaça Lloreda. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació d’expedient de reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Ajuntament Expedient: 093072-GE-EXT2016/000010 Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Objecte de l’expedient: Reconeixement de crèdit per a les obres d’instal·lació i subministrament de joc a la plaça Lloreda RESOLUCIÓ Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme, i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 08/06/2015 Informe jurídic de data 02/06/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 09/06/2016. Fonaments jurídics Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, inicialment seria l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text

Secretaria General


refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local, sempre que no existeixi dotació pressupostària adequada i suficient per cobrir aquesta despesa. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ. En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’òrgan competent, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. ÚNIC.-Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de COYNSA 2000 SL ,amb NIF B59856351, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 411 1533 60100000 A 1201600020017/1 59.986,23

Vista la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució del treballs realitzats, que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs , i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient es tracta d’una contractació verbal que no ha estat tramitada reglamentàriament però de la qual es deriva un enriquiment injust per a l’administració i procedeix aprovar la factura següent amb càrrec a l’aplicació pressupostària assenyalada:

Núm. Fra Data Import Nif Tercer 4 01/04/2016 59986,23 B59856351 COYNSA 2000 SL

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 16. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de l'empresa ENGESTUR SA per factures de les actuacions de les obres d'instal·lació de les dependències de la GU a la Pl. Camaron de la Isla. 1. L’ajuntament ple, va aprovar l’annex d’inversions del pressupost municipal en el qual s’inclou una partida pressupostària 2009 N 091-12183-62252, codi de projecte 2008-271, amb una dotació inicial de 500.000,00 €. 2. Amb càrrec a l’esmentada aplicació pressupostària, en data 26 de maig de 2009 el Ple de l’ajuntament va aprovar l’encàrrec de gestió a la societat municipal Ens de Gestió Urbanística, S.A. –ENGESTUR, NIF A5818772-5 per a l’execució les obres d’ampliació de les dependències de la Guàrdia Urbana al Turó d’en Caritg. 3. Finalitzada l’execució de les actuacions incloses en els encàrrecs de gestió amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2009 N 091-12183-62252, codi projecte 2008-271, en data 11/04/2016, la societat municipal ha presentat el certificat de liquidació del projecte executat amb saldo resultant a favor de l’ajuntament de 75.478,51€. 4. El Servei de Projecte i Control d’Obres ha informat de conformitat amb la liquidació presentada per la societat municipal. 5. En dates 23/07/2012, 05/10/2012, 02/11/2012 i 21/12/2012 la societat municipal ENGESTUR va presentar quatre factures corresponents a actuacions de les obres d’instal·lació de les dependències de la Guàrdia Urbana a la plaça Camarón de la Isla les quals, per la seva naturalesa i complementarietat, eren susceptibles de ser executades dins de l’objecte de l’encàrrec de gestió original i que són: Núm. Fra. Data Import NIF Tercer 8432/12 18/07/12 4.592,15 A58187725 ENGESTUR, SA 10955/12 28/09/12 69.679,05 A58187725 ENGESTUR, SA 12101/12 29/10/12 824,34 A58187725 ENGESTUR, SA 14332/12 17/12/12 382,97 A58187725 ENGESTUR, SA

6. Els treballs realitzats es corresponen al projecte aprovat per l’ajuntament i tramitat reglamentàriament (Exp. 11/P5/12 projecte d’instal·lació a la plaça Camarón de la Isla de mòduls prefabricats destinats a ubicar provisionalment dependències de la Guàrdia Urbana

Secretaria General


per import de 73.000,00€). Aquest projecte tècnicament es va considerar complementari a l’ampliació de les dependències de la Guàrdia Urbana i per això no es va encarregar formalment ni com ampliació dels encàrrecs de gestió autoritzats ni com a nous encàrrecs. Per tant els treballs s’han executat amb l’incompliment de tot el procediment establert en la normativa de pertinent aplicació. 7. Segons certificació de l’esmentada societat municipal que consta a l’expedient, tant les obres principals com les actuacions complementàries gestionades per la societat municipal ENGESTUR, SA i incloses en les factures de referència, han estat contractades en estricte compliment de la normativa que li és d’aplicació, en funció de la seva estructura i competències. 8. Encara que no va haver formalització d’encàrrec de gestió per a l’execució dels treballs executats i facturats per la societat municipal ENGESTUR, SA (NIF: A-58-187725), en compliment de les instruccions de la Gerència de l’àmbit de Territori, els tècnics municipals dels Servei de Projectes i Control d’Obres, van fer el seguiment i control dels treballs assenyalats. Per tant, vist que es pot acreditar que els treballs han estat executats amb coneixement de l’ajuntament, les factures i justificacions dels treballs realitzats han estat conformades pels tècnics municipals del Servei de Projectes i Control d’Obres. 9. A la vista dels antecedents assenyalats es considera que està acreditada l’obligació i deute de l’ajuntament amb la societat municipal pel que, tot i trobar-nos amb l’incompliment del procediment i normativa de contractació, estem davant d’un supòsit dels que els principis generals del dret i la doctrina considera d’enriquiment injust. 10. I considerant que els treballs executats tenen la mateixa naturalesa que l’objecte de l’encàrrec de gestió formalitzat amb càrrec a la partida de 2009 N 091-12183-62252 i han estat executats a requeriment exprés de l’ajuntament, s’entén oportú i adequat que les factures presentades per imports 4.592,15 € 69.679,05€ 824,34€ i 382,97€ siguin imputades a la partida 000-1330-74400, a la operació A núm. 12016000017282/1, del pressupost municipal vigent, amb càrrec al saldo de liquidació de l’encàrrec formalitzat. FONAMENTS JURÍDICS. - L’art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), disposa que el Municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestació de serveis públics. I en aquest marc s’inclouen els encàrrecs de gestió a favor de la societat municipal ENGESTUR, SA. - Respecte de la procedència d’aprovar les factures presentades per l’esmentada societat municipal en absència del procediment de contractació, està justificada en aplicació de la reiterada doctrina del enriquiment injust la qual defensa la regla jurídica de què “ningú pot enriquir-se injustament amb dany aliè”. La sentència del Tribunal Suprem, sala contenciós - administrativa, secció 2a, d’11 de juliol de 2005, indica, en relació a l’enriquiment injust, que “…como principio general y como específica acción, forma parte, por obra de la jurisprudencia, del ordenamiento jurídico administrativo”. I la STS Sala 1a, de 28 de gener de 1956, sobre la doctrina de l’enriquiment injust, disposa que són necessaris els següents elements: a) augment de patrimoni de l’enriquit; b) empobriment de l’actor; c) relació causal entre l’empobriment i l’enriquiment; i d) manca de causa que justifiqui l’enriquiment. També són aplicables els principis de la STS de 11 de maig de 2004 (recurs cas. 3554/1999) que determina que “l’enriquiment injust, com a principi general i com a específica acció, forma part, per obra de la jurisprudència, de l’ordenament jurídic, i, en concret de l’ordenament jurídic administratiu”. L’esmentada sentència estableix com a un dels requisits per a la procedència de l’acció per enriquiment injust o sense causa, “l’empobriment de qui reclama o d’aquell en el nom del qual es reclami, pecuniàriament acceptable, entès sempre en el seu sentit més ampli, que no provingui directament del comportament de qui el pateix”. -. En data 20 de maig de 2016 l’interventor municipal ha fiscalitzat la despesa total de les factures esmentades a la partida del pressupost municipal de despeses vigent, amb observacions. En contestació a les objeccions s’ha de manifestar:

Secretaria General


En relació al primer paràgraf que jurídicament entenem que no corresponen al mateix projecte, però que des de la apreciació tècnica es va considerar que aquesta ampliació de les dependències de la Guàrdia Urbana corresponien al mateix Servei. En relació al segon paràgraf la conseqüència es fonamenta en la convalidació del acte a posteriori. I en relació al tercer paràgraf la responsabilitat per l’encàrrec de gestió fet de paraula correspon als òrgans rectors de la societat municipal en el moment de l’execució dels treballs. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local. Conclusions: Per tot l'exposat, la cap del servei de Contractació de l’àmbit d’Economia i Hisenda, en ús de les funcions específiques per a la gestió d’expedients que s’han atribuït al servei, de conformitat amb la regidoria de Badalona Habitable, proposa que s’adopti l’acord següent: PRIMER- Aprovar el reconeixement de crèdit amb la societat municipal per les actuacions executades com actuacions d’obres d’instal·lació de les dependències de la Guàrdia Urbana a la plaça Camarón de la Isla, atès que, tot i trobar-nos amb l’incompliment del procediment i normativa de contractació i no haver-se formalitzat en encàrrec de gestió i/o ampliació dels vigents, la societat ha executat efectivament els treballs segons projecte aprovat reglamentàriament per l’ajuntament, sota control de tècnics municipals dels Serveis de Projectes i Control d’Obres, i per ordre directa i verbal de la Gerència de l’Àmbit de Territori depenent del govern municipal durant el termini d’execució dels treballs (juliol a desembre de 2012). SEGON- Aprovar les factures presentades per la societat municipal ENGESTUR corresponents a les actuacions d’infraestructures esmentades i que són:

Núm. Fra. Data Import NIF Tercer 8432/12 18/07/12 4.592,15 A58187725 ENGESTUR, SA 10955/12 28/09/12 69.679,05 A58187725 ENGESTUR, SA 12101/12 29/10/12 824,34 A58187725 ENGESTUR, SA 14332/12 17/12/12 382,97 A58187725 ENGESTUR, SA

I abonar-les amb càrrec a la següent aplicació pressupostària:

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25. 17. Aprovar la liquidació del contracte de les obres de millora urbana del solar damunt del passatge dels encants. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres de millora urbana del solar damunt del Passatge dels Encants Interessat: CROMSA Construcción y Medioambiente, SA amb CIF: A-63846307 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000006 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNSP2014/000008 Ref. addicional: 7/C-27/14 Antecedents de l’expedient

Aplicacions Pressupostàries Id .Op. Núm. Op. Import 2016 N 000 1330 74400

A

12016000017282/1 75.478,51

Secretaria General


Projecte tècnic: Aprovat en data 19/11/2013 Licitació: Resolució de data 19/02/2015 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 15/04/2015 Contracte de data 17/04/2015 Import total contractat: 87.162, 37 € Recepció d’obres: 15/05/2015 Medició General: 28/05/2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 5,59 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer FE15-63 22-06-2015 5.751,36 A-63846307 CROMSA Construcción y

Medioambiente, SA Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 12/05/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data DATA s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 1533 601000441 ARC 12016000016356/1 5.751,36

Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de les obres de millora urbana del solar damunt del Passatge dels Encants relacionada a continuació:

Data certificació

Núm. Cert

Import Concepte Observacions

22/06/2015 Final 5.751,36 Liquidació contracte obres de millora urbana del solar damunt del Passatge dels Encants

Data certificació

Núm. Cert Import Concepte Observacions

22/06/2015 Final 5.751,36 Liquidació contracte obres de millora urbana del solar damunt del Passatge dels Encants

Secretaria General


Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer FE15-63 22-06-2015 5.751,36 A-63846307 CROMSA Construcción y Medioambiente, SA presentada per l'empresa CROMSA Construcción y Medioambiente, SA amb CIF: A-63846307, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2016 N 411 1533 601000441 ARC 12016000016356/1 5.751,36

Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 24, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). En aquest moment surten del Saló de Sessions la regidora Laia Sabater Díaz i el regidor Francesc Ribot i Cuenca. 18. Aprovar l'encàrrec de gestió a REBASA per a la realització de l'actuació pla d'intervenció dels PAE's de Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’aprovació de l’encàrrec de gestió a la societat municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA) de la realització de l’ actuació “Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 47/EGT-9/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4

Secretaria General


de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 3. REACTIVACIÓ BADALONA SA Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Servei Teixit Productiu Recurs: Polígons d’ activitat econòmica PAE Actuació: Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 50.000,00 euros Pressupost total: 135.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16 PAE’s Badalona (1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació “Pla d’intervenció i millora dels PAE’s de Badalona” la realitzaria la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa

Ajuntament de Badalona

P0801500J

Polígons d’ activitat econòmica PAE

Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona

30.000,00 16Y221613

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 24 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica de REBASA i un altre informe de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de REBASA per a la realització de l’actuació “Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona” atesa la capacitat d’ aquesta societat municipal, la disposició d’ aquesta dels recursos tècnics, humans i materials adients per a desenvolupar dita actuació i atenent que no suposa la seva realització cap despesa addicional que les pròpies de la gestió i funcionament de la mateixa. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 40% del cost total de l’ actuació, resultant: SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)

APORTACIÓ (ens local) Cost total

30.000,00 € 20.000,00 € 50.000,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per REBASA, les quals serien la coordinació general de l’actuació, recerca de dades i promoció dels resultats així com també la contractació d’ una consultoria per a la realització del treball de camp, pla d’ inversions i sistema públic d’informació. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació, el qual finalitzarà en qualsevol cas com a data límit el 31 de desembre de 2016. 7. L’ esmentat informe també preveu el que es transcriu literalment a continuació: “(...)Atès que l’ aportació (cofinançament) de REBASA en aquesta actuació no suposa cap increment del pressupost 2016 de la societat.(...)” 8. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de

Secretaria General


Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a REBASA de l’actuació “Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 9. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’ informe a què s’ha fet abans referència és de 50.000,00 euros. D’ aquest import, 30.000,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè i 20.000,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 30.000,- 20.000,- 50.000,-

10. A la vista de la documentació antecedent, en data 14 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica va dictar una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 11. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000004, referència addicional 23/MODPR-4/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 12. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 15 de juny de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. Reactivació Badalona SA és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte la prestació dels serveis municipals adreçats a la promoció, recolzament i participació en el foment d’ activitats socials i econòmiques que contribueixen al desenvolupament social, laboral, econòmic i tecnològic de la Ciutat de Badalona, potenciant iniciatives generadores de riquesa i

Secretaria General


ocupació que afavoreixin el teixit socioeconòmic de la ciutat, la seva competitivitat, la innovació tecnològica, el desenvolupament de noves activitats o el sosteniment mediambiental. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per REBASA. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de REBASA, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas finalitzarà com a data límit el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 50.000,- euros. D’ aquest import total, 30.000,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 20.000,- euros seran aportats per REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a REBASA al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP),

Secretaria General


s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que REBASA hagi de contractar amb tercers de resultes de les actuacions objecte de l’ Actuació “Pla d’ intervenció i millora dels PAE’s de Badalona” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient s’ ha sotmès al preceptiu informe previ de l’interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat segons consta acreditat documentalment en data 15 de juny de 2016. S’ha condicionat la realització d’ aquest encàrrec a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000004, referència addicional 23/MODPR-4/16 que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. REBASA restarà obligada a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article

Secretaria General


47.1 de la LRBRL. 15.D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió, en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple, previ l’ informe de la Comissió Informativa corresponent, dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Pla d’intervenció i millora dels PAE’s de Badalona”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 30.000,00 euros, a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). Les línies d’ acció que executarà REBASA en el marc de l’ Actuació objecte de subvenció són les següents: -Coordinació general de l’ actuació, recerca de dades i promoció dels resultats -Contractació d’ una consultoria per a la realització del treball de camp, pla d’ inversions i sistema públic d’ informació. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 50.000,00 euros. D’ aquest import, 30.000,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 20.000,00 euros REBASA, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat REBASA 30.000,- 20.000,- 50.000,-

TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de REBASA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- REBASA haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000004, referència addicional 23/MODPR-4/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que REBASA hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té la societat municipal esmentada a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a la societat municipal REBASA, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Secretaria General


SENYORA BERTRAN: Era per saber una mica més, justificar una mica més en què es basa aquest pla d’actuacions perquè es torna a parlar del pla dels polígons, d’activitats econòmiques, i sembla que fa temps ja que se n’està parlant i no s’acaba de desencallar res. Si es tracta d’un estudi tècnic o es tracta d’una intervenció concreta ja. En aquest cas, tinc entès que l’aportació municipal és i de la Diputació de 30.000, si aquest 20.000 euros són recursos propis tècnics o són econòmics. SENYORA ALCALDESSA: Hi ha alguna pregunta més, esperant la presència del senyor Mañas? Sinó ja respondré jo. SENYOR MAÑAS: Disculpi senyora Bertran. Ho vaig explicar a la Comissió Informativa. En aquest moment el projecte el que pretén amb aquesta subvenció és fer una diagnosi dels polígons industrials pel que fa al tipus d’activitat que s’hi realitza, el tipus d’ocupabilitat, o sigui, el número de persones que treballen per nau industrial, per tenir una mitjana. L’últim estudi que tenim, data de l’any 2008, ens parlava d’una mitjana de quatre persones per nau industrial de mitjana a Badalona. Això ens permetrà també posar en marxa un web específic dels polígons industrials de la ciutat que hi expliqui l’oferta que hi ha i què s’hi pot oferir a nivell de sòl. I això ho volem fer complementari amb un estudi que ja hem encarregat, hem encarregat la contractació d’un estudi, amb fons propis aquest, amb fons propis municipals per fer un estudi illa per illa, dels nostres polígons industrials, del nord i del sud, per mirar quins canvis de planejament poden ser en aquests moments necessaris per atreure un altre tipus d’activitat que no pas la que tenim en aquests moments. En quina línia? En la línia de tenir no polígons industrials, sinó espais d’activitat econòmica, que és el que tenen les ciutats modernes i compactes avui en dia, que estan al costat d’una metròpoli com Barcelona, com la nostra. Aquest és l’objectiu, ho vaig explicar a la Comissió Informativa, si vol més informació estic obert a què ens ho mirem, podem mirar el programa, fins i tot, si vostè vol, pot veure’s directament amb els tècnics que ho estan portant.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 22, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). En aquest moment entren al Saló de Sessions la regidora Laia Sabater Díaz i el regidor Francesc Ribot i Cuenca, els quals passen a ocupar el seu escó. En aquest moment surt del Saló de Sessions la regidora Agnès Rotger i Dunyó. 19. Aprovar un reconeixement de crèdit per factures d'exercicis tancats pels treballs de l'escola Nero Nas. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació d’expedient de reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Ajuntament Expedient: 093072-CONT-FRAEX2016/000006 Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Ref. Addicional: 2/ENC-1/12 Procediment d’adjudicació CONT- FRAEX CON-FRAEX2016/000006 Objecte de l’expedient: Reconeixement de crèdit a favor de l’empresa Engestur SA per a la construcció de l’escola Bressol Nero Nas Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme, i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 09/05/2016 Informe jurídic de data 09/05/2016.

Secretaria General


Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 8/06/2016. Fonaments de dret 1. L’article 176 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL) i l’article 26.2 b), del RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de l’esmentada Llei, estableixen que “s’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” 2. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, inicialment seria l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local, sempre que no existeixi dotació pressupostària adequada i suficient per cobrir aquesta despesa. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’òrgan competent, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.-Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de ENS DE GESTIO URBANISTICA, SA ,amb NIF A5818772-5, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent:

Expedient Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

093072-GE-EG2012/000001

2016 N 000 3212 74409 AD 1201600008845/1 2.355,01

SEGON.- Aprovar la relació de factures incorporades a l’expedient, les quals corresponen a l’execució dels treballs realitzats, i que ha estat conformades pel tècnic municipal competent responsable dels treballs i/o serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient es tracta d’una contractació verbal que no ha estat tramitada reglamentàriament però de la qual es deriva un enriquiment injust per a l’administració i procedeix aprovar les factures següent amb càrrec a l’aplicació pressupostària assenyalada:

Núm. Fra Data Import Aplic Nif Tercer 14180/14 31/12/2014 417,41 2016 N 000 3212 74409 A5818772-5 ENGESTUR, SA 7916/14 17/07/2014 1.937,60 2016 N 000 3212 74409 A5818772-5 ENGESTUR, SA

Votació S’aprova per unanimitat Vots a favor 24. 20. Aprovació de l'encàrrec de gestió a l'IMPO per a l'actuació integració sociolaboral de persones amb malalties mentals. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament, de la realització de l’ actuació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 50/EGT-10/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a

Secretaria General


l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats, a la seva clàusula 9 preveia els fons de prestació com a transferències dineràries de caràcter excepcional per al finançament de serveis i estructures de gestió local i a la clàusula 16.3 disposava que aquests s’ atorguen per concessió directa. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. Dins del Catàleg de serveis de l’ any 2016 es preveu el recurs econòmic consistent en fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals” consistent en un suport econòmic adreçat a actuacions desenvolupades per les Oficines Tècniques Laborals (en endavant, OTL), que contribueix a proporcionar estabilitat a la contractació de les plantilles tècniques, la qual cosa assegura la prestació contínua del servei a la població aturada amb transtorns mentals de salut i a les empreses que busquen candidats per cobrir llocs de treball vacants 4. En sessió de data 25 de febrer de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar la concessió del fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”, en el marc del Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. En el cas de Badalona, aquest suport econòmic es correspon amb la quantitat de 30.401,30 euros d’ un total a justificar de 40.535,07 €, a raó del detall següent: Ens destinatari

NIF Aportació Diputació (€)

Import a justificar (€)

Codi XGL Núm. Operació comptable


P0801500J 30.401,30 40.535,07 16/Y/215798 1603000377/1

Per atendre la diferència entre l’ import del recurs econòmic concedit per la Diputació de Barcelona i la quantitat a justificar, l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament, al qual es proposa encarregar la gestió de l’ actuació que ha estat subvencionada, disposa per a l’ exercici 2016 de partides específiques (000/2412/143 i 000/2412/16000) amb import suficient (20.400 euros) pel cofinançament de la OTL en el pressupost inicial d’ aquest organisme autònom. 5. Per a l’ efectivitat del recurs econòmic esmentat, d’ acord amb el punt tercer de la resolució de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, era necessari que els ens destinataris l’acceptessin com a molt tard el 31 de maig de 2016, havent-se d’ executar les actuacions que han estat subvencionades entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 6. L’ alcaldessa de la corporació, mitjançant resolució de data 25 de maig de 2016, acordà, entre d’ altres, el que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ (...) SEGON.- Acceptar l’ ajut concedit per resolució de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, de 25 de febrer de 2016, per import total de 30.401,30 euros corresponent al fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”, en el marc del Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” TERCER.- Incoar l’ expedient corresponent a fi de formalitzar l’ encàrrec de gestió a l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) de les actuacions corresponents al fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals” , per import total de 30.401,30 euros objecte de l’ ajut atorgat per resolució de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, de 25 de febrer de 2016, així com la modificació pressupostària adient. (...)” 7. La Diputació de Barcelona realitzarà un pagament avançat del 50% de l’ import concedit,

Secretaria General


un cop acceptat l’ ajut i la resta es pagarà contra la justificació final d’ aquest per a la qual s’ ha establert un termini de fins al 30 d’ abril de 2017. 8. L’ apartat 4.16 del punt tercer de l’ acord esmentat de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona preveu que l’ ens destinatari pugui encarregar l’ execució de les actuacions a un esn instrumental o integrat en el sector públic, en aquest cas, l’ IMPO, organisme autònom d’aquest Ajuntament. 9. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 15 de març de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO amb el vistiplau del gerent d’ aquest organisme i un altre complementari emès pel cap referenciat en data 18 de maig de 2016 en què es sol·licità a l’ Ajuntament, d’ una banda, l’ acceptació de l’ajut a què s’ha fet referència així com la realització de la modificació pressupostària adient per a realitzar la gestió de l’ actuació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals” i d’una altra, es justifica l’ assumpció de la diferència entre l’ import concedit i l’ import total a justificar per a la seva realització amb càrrec a partides específiques de l’ IMPO previstes en el pressupost 2016 d’ aquest organisme. 10. Així mateix, figura també en l’ expedient informe de data 2 de juny de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest la necessitat de realitzar un encàrrec de gestió a l’ IMPO per a la realització de l’ esmentada actuació i providència de la mateixa data del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a l’ IMPO de l’ actuació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”. 11. A la vista de la documentació antecedent, en data 15 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 12. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb la referència addicional 24/MODPR-5/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, el recurs econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 13. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 15 de juny de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. Dins del Catàleg de serveis de l’ any 2016 es preveu el recurs econòmic consistent en fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals” consistent en un suport econòmic adreçat a actuacions desenvolupades per les Oficines Tècniques Laborals (en endavant, OTL), que contribueix a proporcionar estabilitat a la contractació de les plantilles tècniques, la qual cosa assegura la prestació contínua del servei a la població

Secretaria General


aturada amb transtorns mentals de salut i a les empreses que busquen candidats per cobrir llocs de treball vacants. 4. La Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va acordar, en sessió de data 25 de febrer de 2016 concedir el fons de prestació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”, en el marc del Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. En el cas de Badalona, aquest recurs econòmic es correspon amb la quantitat de 30.401,30 euros d’ un total a justificar de 40.535,07 €, a raó del detall següent: Ens destinatari

NIF Aportació Diputació (€)

Import a justificar (€)

Codi XGL Núm. Operació comptable


P0801500J 30.401,30 40.535,07 16/Y/215798 1603000377/1

5. L’ article 24 del Catàleg de serveis estableix en el seu apartat 4 que per a l’ efectivitat de la concessió del fons de prestació és necessari que els ens destinataris manifestin expressament l’ acceptació de l’ ajut dins del termini que s’ estableixi en l’ acte de concessió, en aquest cas, com a molt tard el 31 de maig de 2016. En aquest sentit convé posar de manifest que l’alcaldessa d’ aquesta corporació, mitjançant resolució de data 25 de maig de 2016, ha acordat, entre d’ altres, acceptar l’ ajut atorgat per la Diputació de Barcelona per un import de 30.401,30 euros per a la realització de l’ actuació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”. 6. L’ article 32 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels fons de prestació i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016 i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 30 d’ abril de 2017 per a justificar les despeses. 7. L’ apartat 4.16 del punt tercer de l’ acord esmentat de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona preveu que l’ ens destinatari pugui encarregar l’ execució de les actuacions a un ens instrumental o integrat en el sector públic, en aquest cas, l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 8. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 9. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar

Secretaria General


que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 40.535,07,- euros. D’ aquest import total, 30.401,30,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en el fonament quart precedent i la diferència, per un import de 10.133,77,- euros seran aportats per l’ IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, disposant aquest en el seu pressupost de partides específiques per atendre l’ esmentada quantitat segons informe tècnic complementari de data 18 de maig de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupacio i Desenvolupament local d’ aquest organisme que hi figura en l’ expedient. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 10. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte de l’ Actuació anomenada “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals”. 11. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament novè precedent, aquest expedient s’ ha sotmès al preceptiu informe previ de l’interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent emès aquest en data 15 de juny de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació

Secretaria General


pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb la referència addicional 24/MODPR-5/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, el recurs economic atorgat per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 12. L’ IMPO restarà obligat a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 30 d’abril de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari d’ aquest recurs econòmic, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 13. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 14. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 15. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 16. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la inclusió, en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió a l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO) de la realització de l’ actuació “Integració sociolaboral de persones amb malalties mentals” per a la qual s’ ha concedit un fons de prestació per part de la Diputació de Barcelona a l’ Ajuntament de Badalona per un import de 30.401,30 euros. Les línies d’ acció que executarà l’ IMPO en el marc de l’ Actuació esmentada són les que es detallen a la Memòria presentada en el moment de sol·licitar aquest recurs econòmic a la Diputació de Barcelona i tenen com a objectius principals proporcionar estabilitat a la contractació de les plantilles tècniques, la qual cosa assegura la prestació contínua del

Secretaria General


servei a la població aturada amb transtorns mentals de salut i a les empreses que busquen candidats per cobrir llocs de treball vacants. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic complementari emès en data 18 de maig de 2016 pel cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO així com també en d’ altres informes emesos amb posterioritat per part de l’ Ajuntament que figuren en l’ expedient administratiu de referència és de 40.535,07 euros. D’ aquest import, 30.401,30 euros han estat concedits per la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 25 de febrer de 2016 i 10.133,77 euros els aporta l’ IMPO, organisme autònom d’ aquest Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitat Fons concedit Aportació ens local Cost total aprovat i import a justificar

IMPO 30.401,30,- 10.133,77,- 40.535,07,- TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- L’ IMPO haurà de executar les accions objecte de l’ Actuació que se li encarrega d’ acord amb l’ exposat en l’ acord primer precedent en el període comprès de l’ 1 de gener al 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució com a data límit el dia 30 d’ abril de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari del recurs econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb la referència addicional 24/MODPR-5/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, el recurs econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té la societat municipal esmentada a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat Vots a favor 24. 21. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO i REBASA per a l'actuació Servei Local d'empreses de Badalona 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) i a la societat municipal Reactivació Badalona SA (REBASA) de la realització de diverses accions objecte de l’ actuació “Servei Local d’ Empreses de Badalona 2016”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple

Secretaria General


Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 43/EGT-5/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3.En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 3. INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’ OCUPACIÓ (IMPO) Ajut per actuació conjunta IMPO-REBASA Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Polítiques de teixit productiu Recurs: Centres locals de serveis a les empreses (CLSE) Actuació: Servei Local d’ Empresa - Badalona 2016 Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 79.500,00 euros (39.000,00 IMPO + 40.500,00 REBASA) Pressupost total: 106.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-059-16 (1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ actuació conjunta “Servei Local d’ Empreses de Badalona 2016” s’estructurava en 5 àrees de treball, corresponent les actuacions de l’ Àrea A (Àrea de creació i consolidació d’ empreses) a l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO) i les Àrees B (Promoció de la ciutat i del teixit econòmic), C (Àrea de dinamització del territori i dels sectors d’ activitat), D (Àrea de servei d’ informació per a empreses) i E (Àrea de centre d’empreses) a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...)

Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import concedit

Codi Xarxa


P0801500J

Centres locals de serveis a les empreses (CLSE)

Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016

59.625,00 16Y221609

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència informes de data 24 de maig de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO i del

Secretaria General


cap del Departament de Promoció Econòmica de REBASA i de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió conjunt a favor de l’ IMPO i REBASA per a la realització de l’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016” ateses les capacitats d’ambdós ens, la disposició d’ aquests dels recursos tècnics, humans i materials adients per a desenvolupar dita actuació i atenent que no suposa la seva realització cap despesa addicional que les pròpies de la gestió i funcionament de l’ IMPO i REBASA - Les àrees que cadascun dels ens ha d’ assumir havent de desenvolupar l’ IMPO l’ àrea A i la societat municipal REBASA, les àrees B, C, D i E. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 25% de l’ import sol·licitat, resultant:

SUBVENCIO (ajut concedit DIBA)

APORTACIÓ (ens local) Cost total

59.625,00 € 19.875,00 € 79.500,00 €

- La proposta de distribució de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona entre els dos ens instrumentals que han de realitzar l’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016”, atenent la proporcionalitat abans indicada, resultant:

Entitat Cost projecte Subvenció sol·licitada

Cost projecte aprovat final

Subvenció aprovada 75%

Aportació fons propis 25%

REBASA 54.000,00 € 40.500,00 € 40.540,00 € 30.405,00 € 10.135,00 € IMPO 52.000,00 € 39.000,00 € 38.960,00 € 29.220,00 € 9.740,00 € TOTAL 106.000,00 € 79.500,00 € 79.500,00 € 59.625,00 € 19.875,00 €

- El període d’ execució de l’ esmentada actuació: entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 7. Els esmentats informes també preveuen el que es transcriu literalment a continuació: “(...) Atès que l’ aportació (cofinançament) de l’ IMPO en aquesta actuació no és econòmica i es justifica amb l’ aportació de l’ estructura pròpia, consistent en recursos humans i tècnics propis per gestionar i desenvolupar l’ acció aprovada. Atès que l’ aportació (cofinançament) de REBASA en aquesta actuació no suposa cap increment del pressupost de la societat.(...)” 8. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a l’ IMPO i REBASA de l’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 9. L’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016” es materialitza en la realització de les accions següents per part de cada ens municipal: IMPO: Les grans línies d’ acció que executarà aquest organisme autònom en el marc de l’actuació que ha estat subvencionada són les següents: A.- ÀREA DE CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’EMPRESES A1.- Assessorament per a la creació d’empreses A2.- Assessorament per a la consolidació d’empreses A3.- Capacitació i formació empresarial A4.- Divulgació de la cultura emprenedora A5. Punt d’Atenció a Emprenedors A6. Recerca de recursos d’informació empresarial i de finançament A7. Tornar a Començar A8 Espai d'idees emprenedores A9. Accelera el creixement

Secretaria General


REBASA: Les grans línies d’ acció que executarà aquesta societat municipal en el marc de l’actuació que ha estat subvencionada són les següents: B.- PROMOCIÓ DE LA CIUTAT I DEL TEIXIT ECONÒMIC C.- DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI I DELS SECTORS D’ACTIVITAT Línies d’acció: C1.- Jornades C2.- Realització d'una acció de promoció sectorial que serà la 3ª Fira Immobiliària de Badalona. D.- ÀREA DE SERVEI D’INFORMACIÓ PER A LES EMPRESES Línies d’acció: D1.- Informació general d'interès empresarial, generalment sobre ajuts i subvencions de les diferents administracions públiques. D2.- Empreses de Badalona. Gestió de la base de dades a Internet amb la oferta de les empreses de Badalona. D.3.- Continuar amb les tasques de millora del Web del centre d'empreses www.bcin.cat i iniciar una tasca de promoció a través de les xarxes socials. E. ÀREA CENTRE D’EMPRESES Línies d’acció: E1.- Gestió del Centre d’Empreses de l’edifici BCIN Manteniment dels nivells d’ocupació d’oficines que en aquests moments oscil.la entre el 80 i el 90 % Foment de l’ús dels serveis oferts pel centre d’empreses entre oficines i empreses no ocupants. 10.El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut dels informes a què s’ha fet abans referència és de 79.500 euros. D’ aquest import, 59.625 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern Local d’aquest organisme de data 28 d’ abril de 2016 i 19.875 euros l’ IMPO i REBASA, mitjans propis de l’Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitats Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 29.220,- 9.740,- 38.960,-

REBASA 30.405,- 10.135,- 40.540,- 59.625,- 19.875,- 79.500,-

11. A la vista de la documentació antecedent, en data 14 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 12. Quant al finançament d’ aquest encàrrec de gestió, caldrà condicionar la seva realització a l’aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000003, referència addicional 22/MODPR-3/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació que s’ encarrega de forma conjunta a IMPO i a REBASA. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.”

Secretaria General


4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. L’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 7. Reactivació Badalona SA és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte la prestació dels serveis municipals adreçats a la promoció, recolzament i participació en el foment d’ activitats socials i econòmiques que contribueixen al desenvolupament social, laboral, econòmic i tecnològic de la Ciutat de Badalona, potenciant iniciatives generadores de riquesa i ocupació que afavoreixin el teixit socioeconòmic de la ciutat, la seva competitivitat, la innovació tecnològica, el desenvolupament de noves activitats o el sosteniment mediambiental. 8. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 9. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO i REBASA. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom i la societat municipal a què s’ha fet

Secretaria General


referència hauran d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO i REBASA, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO i REBASA hagin de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 79.500,- euros. D’ aquest import total, 59.625,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern Local d’aquest organisme de data 28 d’ abril de 2016 i 19.875 euros seran aportats a través de l’ IMPO i REBASA, mitjans propis de l’ Ajuntament, a raó del detall informat per ambdós organismes, amb mitjans i recursos personals propis (9.740 euros a càrrec de l’ IMPO i 10.135 euros de REBASA). h) Aquest encàrrec de gestió obliga l’ IMPO i a REBASA al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 10. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO i REBASA hagin de contractar amb tercers de resultes de la realització de l’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016”. 11. D’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament novè anterior, atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió que es proposa, aquest expedient s’ ha sotmès al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, condicionant-se la seva aprovació a la resolució de l’ expedient de modificació de pressupost que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000003, referència addicional 22/MODPR-3/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’aquest encàrrec de gestió. A aquest efecte, d’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. 12. L’ IMPO i REBASA resten obligats a justificar l’execució de cadascuna de les accions encomanades dins l’ actuació que ha estat subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”.

Secretaria General


13. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 14. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 15. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 16.D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que la inclusió, en l’ ordre del dia de la propera sessió que l'Ajuntament Ple dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització conjunta de l’ actuació “Servei Local d’ Empresa – Badalona 2016” subvencionada per la Diputació de Barcelona, a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO) i a la societat de capital íntegrament municipal Reactivació Badalona SA (en endavant, REBASA). Les grans línies d’ acció que executarà l’ IMPO en el marc de l’actuació que ha estat subvencionada són les següents: A.- ÀREA DE CREACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’EMPRESES A1.- Assessorament per a la creació d’empreses A2.- Assessorament per a la consolidació d’empreses A3.- Capacitació i formació empresarial A4.- Divulgació de la cultura emprenedora A5. Punt d’Atenció a Emprenedors A6. Recerca de recursos d’informació empresarial i de finançament A7. Tornar a Començar A8 Espai d'idees emprenedores A9. Accelera el creixement

Secretaria General


Les grans línies d’ acció que executarà REBASA en el marc de l’actuació que ha estat subvencionada són les següents: B.- PROMOCIÓ DE LA CIUTAT I DEL TEIXIT ECONÒMIC C.- DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI I DELS SECTORS D’ACTIVITAT Línies d’acció: C1.- Jornades C2.- Realització d'una acció de promoció sectorial que serà la 3ª Fira Immobiliària de Badalona. D.- ÀREA DE SERVEI D’INFORMACIÓ PER A LES EMPRESES Línies d’acció: D1.- Informació general d'interès empresarial, generalment sobre ajuts i subvencions de les diferents administracions públiques. D2.- Empreses de Badalona. Gestió de la base de dades a Internet amb la oferta de les empreses de Badalona. D.3.- Continuar amb les tasques de millora del Web del centre d'empreses www.bcin.cat i iniciar una tasca de promoció a través de les xarxes socials. E. ÀREA CENTRE D’EMPRESES Línies d’acció: E1.- Gestió del Centre d’Empreses de l’edifici BCIN Manteniment dels nivells d’ocupació d’oficines que en aquests moments oscil.la entre el 80 i el 90 % Foment de l’ús dels serveis oferts pel centre d’empreses entre oficines i empreses no ocupants. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’ informe emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 79.500,00 euros. D’ aquest import, 59.625,00 euros els ha subvencionat la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern Local d’ aquest organisme de data 28 d’ abril de 2016 i 19.875,00 euros l’ IMPO i REBASA, mitjans propis de l’Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitats Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 29.220,- 9.740,- 38.960,-

REBASA 30.405,- 10.135,- 40.540,- 59.625,- 19.875,- 79.500,-

TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés tant de l’ IMPO com de REBASA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- Tant IMPO com REBASA hauran de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR aquest encàrrec de gestió a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000003, referència addicional 22/MODPR-3/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els

Secretaria General


negocis jurídics i serveis que l’ IMPO i REBASA hagin de formalitzar amb tercers de les resultes del Programa encarregat se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. SETÈ.- NOTIFICAR aquests acords a l’organisme autònom IMPO i a la societat municipal REBASA, PUBLICAR-LOS en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat Vots a favor 24. 22. Aprovar l'encàrrec de gestió a l'IMPO per a la realització de l'actuació del servei Local d'Ocupació - Badalona 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) de la realització de l’ actuació “Servei Local d’ Ocupació – Badalona 2016”, en el marc de la convocatòria del Catàleg de serveis 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 45/EGT-7/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, mitjançant tramitació electrònica a través de la Plataforma de tramitació del Pla Xarxa de Governs Locals, per a la realització de les següents actuacions: (...) 4. INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’ OCUPACIÓ Àrea: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Programa: Polítiques del mercat de treball Recurs: Estructures bàsiques dels serveis locals d’ocupació municipals sense la plataforma telemàtica Xaloc Actuació: Servei local d’ ocupació – Badalona 2016 Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 97.500,00 euros Pressupost total: 130.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-001-16(1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’

Secretaria General


actuació “Servei Local d’ Ocupació – Badalona 2016” la realitzaria un ens instrumental de l’ ens destinatari del corresponent ajut, en aquest cas, l’ organisme autònom IMPO de l’ Ajuntament de Badalona. 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import concedit Codi Xarxa Ajuntament de Badalona

P0801500J

Estructures bàsiques dels serveis locals d’ ocupació municipals sense plataforma

Servei local d’ ocupació – Badalona 2016

58.500,00 16Y221656

(...)” 6. Figuren en l’ expedient administratiu de referència un informe tècnic de data 20 de maig de 2016 del cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO i un altre informe tècnic de data 30 de maig de 2016 del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què es posa de manifest el següent: - La necessitat que s’ aprovi un encàrrec de gestió a favor de l’IMPO per a la realització de l’actuació “Servei local d’ ocupació – Badalona 2016” atesa la capacitat d’ aquest organisme autònom, la disposició d’ aquest dels recursos tècnics, humans i materials adients er a desenvolupar dita actuació i atenent que es disposa en el pressupost de l’ exercici 2016 d’aquest organisme de partides específiques (000/241402/143-16000-22000-22001-22199-22300-22602-22699-22799) amb import suficient (60.000 euros) pel cofinançament de l’actuació. - L’ aportació per part de l’ ens local d’ un 25% del cost total de l’ actuació que s’ especifica a continuació, resultant: SUBVENCIO (ajut concedit DIBA) APORTACIÓ (ens local) Cost total 58.500,00 € 19.500,00 € 78.000,00 € - La tipologia d’actuacions a realitzar per l’ IMPO, com són accions d’ informació i primera acollida a les persones, orientació professional, assessorament individual i de forma transversal, el suport i l’ acompanyament a la inserció laboral dels col·lectius més desfavorits o de més necessitats en els que es detecten majors dificultats d’ incorporació al mercat del treball, com ara persones aturades de llarga durada, majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars i joves amb poca formació i/o dèficits per accedir al món laboral en general, entre d’altres així com també la concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord. - El període d’ execució de l’ esmentada actuació: entre el dia 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 7. Consta també en l’ expedient administratiu de referència providència del segon tinent d’alcalde, regidor de l’ Àmbit Badalona Pròspera i Sostenible (segons resolucions de delegació de l’ alcaldessa de dates 23 i 29/06/2015), de data 30 de maig de 2016, en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i de la documentació al Departament Central de Contractació per tal que es tramiti l’ expedient d’ encàrrec de gestió a l’ IMPO de l’ actuació “Servei Local d’Ocupació – Badalona 2016”, i s’ elevi la proposta pel proper Ple que dugui a terme aquesta corporació. 8. El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut dels informes a què s’ha fet abans referència és de 78.000,00 euros. D’ aquest import, 58.500,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ antecedent cinquè d’aquest document i 19.500,00 euros l’ IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 58.500,- 19.500,- 78.000,-

Secretaria General


9. A la vista de la documentació antecedent, en data 14 de juny de 2016 la cap del Servei de Contractació de l’ Àmbit de Badalona Democràtica va dictar una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document. 10. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000006, referència addicional 25/MODPR-6/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. L’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho.

Secretaria General


En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 78.000,- euros. D’ aquest import total, 58.500,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’acord amb l’ exposat a l’ antecedent cinquè d’ aquest document i 19.500,- euros seran aportats per l’ IMPO, mitjà propi de l’ Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis segons consta en l’ informe emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a l’IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte de l’ Actuació anomenada “Servei Local d’ Ocupació – Badalona 2016” que ha estat subvencionada per la Diputació de Badalona. 10. D’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions,

Secretaria General


les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. Atenent el contingut econòmic d’ aquest encàrrec de gestió d’ acord amb l’ exposat en l’apartat g) del fonament vuitè precedent, aquest expedient s’ ha de sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat segons consta acreditat documentalment en l’ expedient. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000006, referència addicional 25/MODPR-6/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 11. L’ IMPO restarà obligat a justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte de l’Actuació subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15. D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi la

Secretaria General


inclusió en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent, de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’ encàrrec de gestió consistent en la realització de l’ actuació “Servei Local d’Ocupació – Badalona 2016”, subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 58.500,00 euros, a l’ organisme autònom d’ aquest Ajuntament següent: Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO). Les línies d’ acció que executarà l’ IMPO en el marc de l’ Actuació objecte de subvenció són les següents: -Accions d’ informació i primera acollida a les persones, orientació professional, assessorament individual i de forma transversal, el suport i l’ acompanyament a la inserció laboral dels col·lectius més desfavorits o de més necessitats en els que es detecten majors dificultats d’ incorporació al mercat del treball, com ara persones aturades de llarga durada, majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars i joves amb poca formació i/o dèficits per accedir al món laboral en general, entre d’ altres. -Concertació de recursos i metodologia amb els municipis que formen part del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’ Ocupació del Barcelonès Nord. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 30 de maig de 2016 pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible és de 78.000,00 euros. D’aquest import, 58.500,00 euros els subvenciona la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern d’ aquest organisme de data 28 d’abril de 2016 i 19.500,00 euros l’ IMPO, organisme autònom d’ aquest Ajuntament, amb els seus respectius mitjans i recursos de personal propis, a raó del detall que figura a continuació:

Entitat Subvenció aprovada Aportació Cost total aprovat IMPO 58.500,- 19.500,- 78.000,-

TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- L’ IMPO haurà de executar les actuacions a què s’ ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i ha de justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR l’ encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 0745-MC2016/000006, referència addicional 25/MODPR-6/16 i que s’ ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ Actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té la societat municipal esmentada a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’ organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal.

Votació S’aprova per unanimitat Vots a favor 24.

Secretaria General


En aquest moment surt del Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó Isern. Proposicions urgents 1. Nomenar la regidora Rosa Bertran Bartomeu representant de l'Ajuntament de Badalona en el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a petició del grup municipal del Partit Popular. En sessió de data 20 de juliol de 2015, el Ple de l’Ajuntament va acordar nomenar els representants de l’Ajuntament de Badalona en el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Vista la sol·licitud del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya, de data 27 de juny de 2016, el portaveu del grup municipal del Partit Popular ha sol·licitat que sigui nomenada la regidora Rosa Bertran Bartomeu, com a representants de l’Ajuntament de Badalona en el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en substitució de la regidora Ma Jesús Hervás i Mínguez. De conformitat amb l’art. 7.1 de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, què estableix el procediment per a l’elecció dels representants al Consell Metropolità que no en siguin membres nats, correspon nomenar representants d l’Ajuntament de Badalona a l’esmentat Consell Metropolità a dos regidor del grup municipal del Partit Popular i un del grup municipal Guayem Badalona en Comú. Atès el que s’estableix als articles 23 a 29 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, que regulen els grups polítics de les corporacions locals. Per tot això, proposo al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent acord: PRIMER.- Nomenar representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, designat per part del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, la regidora Rosa Bertran Bartomeu, en substitució de la Ma Jesús Hervas i Mínguez. SEGON.- Notificar aquesta resolució als interessats i a la Secretaria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat Vots a favor 23. Votació de la proposta S’aprova per unanimitat Vots a favor 23. En aquest moment entra al Saló de Sessions la regidora Agnès Rotger i Dunyó, la qual passa a ocupar el seu escó. 2. Aprovar inicialment les bases de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017. Identificació de l’expedient Tipus d’acte: Aprovació inicial de les bases de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el Curs 2016-2017. Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament ANTECEDENTS 1.-Vist que l’Ajuntament en Ple en sessió de data 30 de juny de 2009 va aprovar per unanimitat dels grups polítics, una moció, per a la socialització i la reutilització dels llibres de text escolars, mitjançant la qual s’instava a crear una convocatòria única per a totes les escoles públiques i concertades de la ciutat, per tal d’endegar o continuar els plans de socialització i reutilització dels llibres de text i material escolar, dotant-la amb la quantitat de

Secretaria General


30.000 euros pel curs 2009-2010 i alhora s’instava a obrir des de l’Àrea d’Educació, una línia de col·laboració amb la Federació d’Associacions de Mares i Pares, per tal de difondre i impulsar de forma conjunta la integració de totes les escoles a aquesta convocatòria. 2.-Vist que així mateix, l’Ajuntament en sessió plenària, de data 26 de febrer de 2013, va aprovar una moció de suport a la socialització i reutilització de llibres de text i material didàctic i pedagògic. 3.- A requeriment de la regidora de Badalona Educadora, amb data 20 de juny d’enguany, es va iniciar l’expedient per a la convocatòria de subvencions en règim de concurrència competitiva, per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic durant el curs 2016-2017. 4.- El Servei d’Educació va trametre informe tècnic, amb data 21 de juny de 2016, al Servei Jurídic i d’Administració General, amb les seves propostes on establien els criteris específics per a l’atorgament d’aquestes subvencions, així com l’aplicació pressupostària de les mateixes, per tal d’elaborar les bases específiques que han de regular l’esmentada convocatòria. L’esmentat informe tècnic disposa les següents CONSIDERACIONS <<Primera.- Pels antecedents indicats, es fa evident que a la ciutat hi ha un treball realitzat en pro de la reducció del cost dels llibres i material didàctic, i que la corporació municipal s’hi ha manifestat a favor en repetides ocasions. També es fa palès que aquest objectiu es porta a terme per les comunitats escolars mitjançant programes de socialització i reutilització col·lectiva, i que l’alternativa de donar subvencions individuals a les famílies no ha aconseguit prou suport. “La gratuïtat dels llibres de text i el material escolar és un aspecte que encara no s’ha assolit de forma plena, i pel qual cal esmerçar-hi més recursos. Existeix un programa de socialització i reutilització dels llibres de text que a part del finançament porta implícita una tasca pedagògica imprescindible, de donar el valor i respecte pels materials i el seu ús social, que aprofundeix en el dret de la gratuïtat total de l’educació, en ser l’escola la que ofereix una proposta global, sense dependre d’aportacions indiscriminades i puntuals de xecs a les famílies” 1. Segona.- L’escolarització obligatòria comporta per a les famílies l’assumpció de costos directes (llibres, material escolar, sortides escolars, activitats complementàries, etc.) i indirectes (menjador escolar, desplaçament, etc.) tant en centres públics com concertats, que no sempre estan coberts per polítiques de beques i que posen en qüestió el principi de gratuïtat de l’ensenyament i el d’igualtat d’oportunitats. Aquesta manca d’igualtat efectiva a l’educació ha motivat darrerament assenyades reflexions de les institucions defensores de la ciutadania: a)El Defensor/a del Pueblo s’hi va manifestar l’any 2013 en un estudi 2, en quin pròleg proclama: “El Defensor del Pueblo entiende que el carácter gratuito de la enseñanza en los niveles educativos obligatorios constituye un instrumento dirigido a garantizar el acceso de todos a tales estudios, y considera por ello que dicho carácter gratuito debería hacerse extensivo a los libros de texto o material didáctico utilizados para cursar los referidos niveles, lo que exige medidas que hagan posible el acceso de los alumnos a los mismos sin coste alguno”. I proposa, entre d’altres recomanacions: “Fomentar la reutilitzación de los libros de texto, aunque no sean objeto de programas

de préstamo en la enseñanza obligatoria así como los utilizados en otros niveles educativos, no solo por razones de economía, sino desde el punto de vista de su contribución al proceso educativo de los alumnos y a la mejor adquisición de actitudes de respeto, buen uso y conservación de bienes, que deben y pueden ser transmitidos a otros alumnos.

Con la finalidad anterior, determinar procedimientos y programas que, de acuerdo con lo que estimen los centros docentes y asociaciones de madres y padres de alumnos

1 Transcripció de les consideracions de la moció aprovada per l’Ajuntament Ple en la sessió de juny de 2009. 2 “Gratuidad de los libros de texto: programas, ayudas, préstamos y reutilización”. Octubre 2013. A partir d’una recopilació i anàlisi quantitatiu de les actuacions realitzades en totes les comunitats, i de recaptar impressions qualitatives dels diferents sectors afectats, la Oficina del Defensor del Pueblo elabora unes breus conclusions i recomanacions tot integrant les diferents opcions existents.

Secretaria General


(AMPAS), permitan organizar sistemas para hacer posible y favorecer la reutilización de los libros de texto, de la forma más adecuada.

Aplicar sistemas de ayuda a la adquisición de libros de texto para aquellos niveles educativos en los que los materiales son de difícil o imposible reutilización, como ocurre en los primeros cursos de educación primaria”.

b) El Síndic de Greuges ho ha plantejat directament al Parlament de Catalunya aquest mateix any 2016 3. El Síndic ha rebut diverses queixes de famílies que no podien fer-se càrrec de la compra de llibres i del material escolar necessari i que inclús en alguns casos s’han sentit pressionades per tal que assumissin aquesta despesa. En el marc d’aquestes queixes, el Síndic ha constatat que nombrosos alumnes comencen el curs sense llibres ni material escolar, i que no en disposen fins al cap de mesos, després d’adquirir-los bé amb recursos propis, bé amb l’ajut de serveis socials, bé amb mesures de solidaritat aplicades pels centres, situació que posa en qüestió la consideració del dret a l’educació amb caràcter gratuït que consagra la Constitució. El Síndic recomana que s’atorgui als centres educatius subvencions per al desenvolupament de programes orientats a sufragar els costos d’escolarització dels alumnes de famílies amb dificultats econòmiques que cobreixin les despeses relacionades amb els llibres de text, el material escolar, etc. Tercera.- Per efecte de la crisi econòmica dels darrers anys, la despesa en llibres de text i material didàctic per part de les famílies que tenen fills i filles en edat escolar els ha esdevingut una càrrega important, especialment feixuga per a les rendes baixes 4. Per a l’associació privada independent OCU- Organitzación de Consumidores i Usuarios, la despesa mitjana per a cada alumne a l’estat es situava (2013) en 294 € : 209 € en llibres de text i 85 € en altre material escolar 5. Aquesta despesa s’ha de fer de cop a l’inici del curs escolar, i multiplicada pels diversos fills que hom tingui en edat escolar. En el cas dels centres que els reutilitzen i/o socialitzen hi ha un important ajust pressupostari i la despesa es pot reduir al material escolar complementari i l’oportuna reposició de llibres concrets, però en qualsevol cas sembla evident que per a les economies familiars mancades de recursos, dotar els fills/filles de material escolar no és cap incentiu a l’escolarització sinó un element de desmotivació, pel que es pot formular la hipòtesi que a major reducció del cost dels llibres de text, més es facilitarà la reducció de l’absentisme. Segons l’Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja a Catalunya, un nombre creixent de famílies no poden fer front a les despeses derivades de l’escolarització dels infants, o tenen cada vegada més dificultats per fer-ho, i les ajudes que reben (públiques, de la xarxa familiar, de les entitats...) resulten insuficients. Entre els infants d’aquestes famílies, la situació de dificultat que viuen a casa o la manca dels recursos adients per seguir adequadament el curs escolar té una doble incidència en l’àmbit educatiu; d’una banda, es pot veure afectat el seu rendiment acadèmic i, de l’altra, la seva dignitat, per la situació de desigualtat que pateixen vers els seus companys que sí disposen dels recursos i condicions òptimes per seguir el curs escolar 6.

3 “Informe anual dels drets dels infants”, presentat a la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya el 17 de maig de 2016. Informació extreta de la web de la pròpia institució (www.sindic.cat). El Síndic estableix que la causa d’aquests dèficits són les mesures d’austeritat aplicades per les diferents administracions en els darrers cursos escolars. 4 Segons l’ Encuesta de Condiciones de Vida 2015 de l’Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es), el risc de pobresa a Espanya afecta actualment majoritàriament als menors de 16 anys: un 28,8% d’aquesta franja d’edat es troba per sota del llindar establert al respecte, contra un 21,1 de la mitjana de la població. 5 Conclusions publicades al portal web de l’OCU, (www.ocu.org/consumo-familia/nc/noticias/gasto-vuelta-al-cole-2013) a partir d’un miler d’enquestes a famílies amb fills/es entre 3 i 18 anys amb la intenció de conèixer la despesa que els suposava l’escola. 6 “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar”, gener 3013. Hi exposen que el 77% dels infants de les famílies ateses per la Creu Roja van iniciar el curs escolar sense comptar amb tot el material necessari per al mateix.

Secretaria General


Lamentablement, el nostre sistema educatiu es caracteritza per una inversió en polítiques de beques baixa en comparació amb la mitjana europea7. Tanmateix, les beques individualitzades, a l’igual que el mer proveïment puntual de llibres de segona mà a famílies sense recursos per solidaritat o caritat, no deixa d’estigmatitzar aquests alumnes i crea problemes d’equitat; per això els projectes de socialització/reutilització en són una bona solució ja que les famílies hi participen amb relativa indiferència respecte del seu nivell socioeconòmic. Endemés, el cost econòmic d’haver de donar ajuts individuals a cada família badalonina supera les possibilitats econòmiques de l’administració local. Així, tant per millor equitat com per economia d’escala, sembla millor opció la subvenció a projectes col·lectius de socialització/reutilització de llibres que no pas l’ajut individualitzat 8. Quarta.- Garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació requereix mesures compensadores de les diferències i desavantatges socials i culturals dels que parteixen determinats alumnes, per tal que no acabin esdevenint desigualtats educatives. Es veu així la conveniència d’establir, amb càrrec al pressupost municipal ordinari de 2016, un “programa de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017”, per a la que es disposa de la quantitat de 300.000,- euros. Les raons que motiven el programa es basen en la competència municipal obligatòria de prevenció de l’absentisme i en la voluntària de suport a l’escolarització per a l’èxit educatiu, atenent el context econòmic actual que ha comportat la disminució dels ajuts i recursos a les famílies per part de les diferents administracions, mentre que l’escolarització obligatòria dels nens i nenes obliga a les famílies amb fills en edat escolar a fer front a despeses com la dels llibres i material escolar; de consum obligat i que representa una càrrega econòmica afegida per a aquelles que tenen dificultats econòmiques; quan una família en aquesta situació no pot comprar els llibres perquè el seu nivell d’ingressos no li permet (la despesa en llibres i material de només dos fills pot superar una mensualitat de qui només guanya un salari mínim) veu trontollar les expectatives sobre els seus fills i perd la motivació per a que assisteixin regularment a l’escola. Les subvencions s’adrecen a les comunitats escolars dels centres d’ensenyament primari de la ciutat de Badalona sostinguts amb fons públics, per a l’ensenyament obligatori (1r de Primària a 4t ESO) i també per a la segona etapa d’Educació Infantil (P3 a P5) donat que aquesta és de fet la porta d’accés de l’alumnat al nostre sistema educatiu. En el cas d’escoles declarades de màxima complexitat, així com dels alumnes d’educació especial, és necessari prestar atenció a les seves circumstàncies específiques...>> FONAMENTS DE DRET 1.-El Títol I, capítol II de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS) regula el procediment d’atorgament de les subvencions en règim de concurrència competitiva. 2. L’annex IV de les Bases d’Execució de Pressupost d’enguany, (d’ara en endavant BEP) Regulació transitòria de les subvencions, constitueix la normativa sobre subvencions que suposa l’adequació, a l’empara de l’article 17.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, al règim jurídic establert a la referida Llei, pel que fa als preceptes tenen caràcter de legislació bàsica segons disposa l’article 9 de la LGS; tot això en compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a la Disposició Final Primera apartat 2 de la LGS. L’article 3 de l’annex IV les BEP, estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, que literalment és el que segueix:

7 Catalunya destina al voltant de l’1% de la despesa en educació no universitària a beques, mentre que la inversió en el conjunt de la Unió Europea se situa al voltant del 3%. Font: l’informe del Síndic abans esmentat. 8 .El departament promotor d’aquest informe va fer el curs 2011-12 una enquesta sobre el cost a preu de mercat dels llibres de text de tots els alumnes dels centres escolars de Badalona en l’etapa obligatòria (6 a 16 anys), estimant-lo en cinc milions d’euros/any, sense poder incloure el cost del material escolar complementari per la gran disparitat conceptual existent al respecte; tanmateix, incorporant aquest import la despesa familiar total podria estar en torn als vuit milions d’euros/any.

Secretaria General


La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS). La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS). Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants). Les Bases d’execució del pressupost general. Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en endavant LTAIPBG). L’article 5 de l’esmentat annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. Així mateix, l’article 12. b) de l’annex IV de les BEP estableix que en el cas que la naturalesa de la subvenció ho requereixi, prèviament a la convocatòria del procés de selecció, s’hauran d’aprovar i publicar les corresponents Bases particulars de conformitat amb l’article 17 de la LGS. 3.-La legislació de règim local, concretament a l’art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, i a l’art. 66 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRL), disposa que el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 4.-En relació amb la competència municipal per atorgar les subvencions ordinàries a entitats que realitzen activitats educatives durant 2015 cal tenir present que atorgar les subvencions de projectes de socialització de llibres de text és competència pròpia de l’Ajuntament, atès que a l’article 240 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, en el mateix sentit, a l’article 122.1 del ROAS, es disposa que els ens locals poden atorgar subvencions i ajuts a ens, organismes o particulars les activitats dels quals supleixin o complementin els serveis atribuïts a la competència local o siguin d’interès local. Pel que fa a les subvencions per projectes de socialització de llibres de text, aquesta competència es concreta en què de conformitat amb l’art. 159.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya. (LEC) correspon als municipis: Apartat Cinquè. La vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria Apartat Vuitè: L’establiment de programes i altres fórmules de col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes per a estimular i donar suport a les famílies en el compromís amb el procés educatiu dels fills. Així mateix, i d’acord amb l’article 40 de la LEC, en relació als Plans i programes socioeducatius, estableix que els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l’ajuntament corresponent, poden acordar elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos.

Secretaria General


El Consell Escolar Municipal, òrgan de participació de la comunitat educativa de la ciutat, en sessió de data 28 d’octubre de 2008, acorda crear una comissió de treball amb l’objectiu d’intercanviar experiències a l’entorn dels projectes de socialització de llibres de text. En la sessió d’aquesta comissió del 15 de gener de 2009 es va acordar portar a terme unes jornades inicials dirigides als centres que volien iniciar projectes de socialització de llibres de text el curs 2010-2011 i es va demanar més suport als centres, econòmic i/o d’altres tipus de recursos per assolir la socialització de llibres en tots els centres de la ciutat. Aquesta jornada, valorada positivament pels assistents, es va portar a terme el 3 de març de 2009. 5.-Vista la Resolució de 14 de maig de 2014, del Director General de professorat i personal de centres públics, per la qual es fa pública, amb caràcter provisional, la relació de centres educatius classificats com de màxima complexitat, l’annex indica que existeixen a la ciutat de Badalona, amb aquesta consideració; 11 centres d’ensenyament infantil i primària, així com 7 centres d’ensenyaments secundaris i de règim especial. 6.- Les Bases específiques de foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017, s’ajusta a les necessitats de gestió i a les exigències del procediment, i en particular, al previst a l’article 17.3 de la LGS que estableix el contingut mínim de les Bases específiques, exceptuant l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions, elaboració que preceptua l’article 8 de la LGS, amb caràcter previ a l’establiment de les subvencions, per a la concreció dels objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, sempre amb compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. 7.-D’acord amb l’art. 214 del RDL 2/2004, de 5 de març, que va aprovar el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l’expedient tramitat caldrà sotmetre’l a la fiscalització prèvia de la Intervenció municipal per tal que informi amb caràcter previ l’aprovació d’aquestes bases específiques. 8.- D’acord amb el que disposa l’article 124.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, l’aprovació de les Bases correspon al Ple de la Corporació. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb els antecedents i fonaments de Dret es proposa a la 4ª tinent d’alcalde i Regidora de Badalona Educadora, que elevi a l’alcaldessa, per que inclogui en l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, per la seva ulterior resolució, si escau, la següent proposta: PRIMER.- Aprovar inicialment les Bases especifiques que han de regir la convocatòria d’atorgament de subvencions per concurrència competitiva, destinades a entitats que realitzin programes de caràcter educatiu, al municipi de Badalona, per al programa de foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017. Les esmentades bases especifiques que fixen els criteris i requisits específics establerts pel Servei d’Educació, literalment són les següents: Bases del programa de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017 <<1. Objecte 1.1 Es veu la conveniència d’establir, amb càrrec al pressupost municipal ordinari de 2016, un programa de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017. Les subvencions s’adrecen a les comunitats escolars dels centres d’ensenyament primari de la ciutat de Badalona sostinguts amb fons públics per a la segona etapa d’Educació Infantil (P3 a P5) i per a l’ensenyament obligatori (1r de Primària a 4t d’ESO).

Secretaria General


1.2 Als mers efectes d’aquestes bases, s’utilitzarà l’expressió “projectes de socialització” fent referència tant a projectes de “socialització”, “ús cooperatiu”, i “reutilització” de llibres llibre de text com del material didàctic que empren els alumnes de forma col·lectiva i els d’educació especial de forma adaptada. 1.3 L’objectiu prioritari d’aquest programa de subvencions és procurar a les famílies un estalvi econòmic que de retruc comporti la reducció de l’absentisme escolar, estimuli la participació de les famílies en la comunitat escolar, propiciï l’èxit escolar de l’alumnat, i pal·liï determinades diferències econòmiques i socials. Els projectes de socialització que s’hi presentin poden tenir altres objectius socioeducatius, de sostenibilitat mediambiental, innovació didàctica, etc., que no es valoraran. 1.4 Cada comunitat escolar és autònoma per definir l’abast i condicions del propi projecte de socialització, així com el nivell de participació de les famílies. Tanmateix, els requisits exigibles dels projectes de socialització per poder optar a la present subvenció, seran: a. Hi ha una planificació de mecanismes de compra, conservació, reutilització i ús col·lectiu dels llibres i material per part del grup-classe, que abasta més enllà d’un curs escolar. b. Es cerca un estalvi econòmic generalista per a totes les famílies, bé sigui arribant a la gratuïtat total, o bé establint un sistema de quotes més assequible que la compra anual ex novo i, en aquest cas, incorporant mesures amb la intenció que cap alumne es quedi sense llibres per causa socioeconòmica. c. Estan aprovats pel plenari o per la comissió permanent del Consell Escolar de Centre. 1.5 Només s’admetrà una sol·licitud de subvenció per cada comunitat escolar. 1.6 La sol·licitud i la justificació de la subvenció amb tota la documentació annexa seran lliurades també en format electrònic llegible per l’administració municipal, sense validesa probatòria. 2. Beneficiaris Poden sol·licitar subvenció per al programa les entitats següents: a) Les escoles públiques d’educació primària, i instituts públics d’ensenyament secundari ubicades a Badalona, representades pel respectiu Consell Escolar de Centre quina presidència recau en la direcció docent. b) Les escoles concertades ubicades a Badalona, representades pels seus titulars. c) Les associacions de pares/mares/familiars/tutors, i les seves federacions, que gestionin projectes de socialització en algun centre docent de Badalona. 3. Requisits dels beneficiaris 3.1. Amb la sol·licitud i la documentació requerida per la normativa general de subvencions, també serà necessari aportar el Projecte de socialització de llibres del centre escolar amb el corresponent pressupost anual (2016) on es detalli l’import sol·licitat com a subvenció a l’Ajuntament; si el Projecte o pressupost abastés diversos anys, cal que hom especifiqui i detalli l’activitat del curs escolar 2016-17 i el pressupost de l’anualitat 2016. 3.2. També es presentarà, per facilitar la baremació, un annex al Projecte que hom titularà “Requisits per a la subvenció” on es detallarà tot allò especificat en l’article 1.4 d’aquestes bases i s’enumeraran els grups-classe que participen del Projecte durant el curs 2016-17, amb indiferència de que aquests continguts siguin una repetició d’allò ja exposat al Projecte lliurat. 3.2. Els centres beneficiaris de les dotacions d’aquesta convocatòria, així com el seu alumnat, podran participar en les convocatòries de subvencions que, amb la mateixa finalitat, convoquin altres administracions públiques o ens públics o privats, sempre que l’import de les subvencions concurrents no superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. Partida Pressupostària: S’adjudicaran subvencions amb càrrec a la partida 321-3204-48906 del pressupost municipal vigent, per un import total de 300.000,- €. Es subvencionarà, com a norma general, el 50% del pressupost presentat, excepte en el cas de les comunitats escolars declarades de complexitat màxima en que hom podrà subvencionar fins al 70 %. 5. Despesa subvencionable:

Secretaria General


5.1 S’entendrà com a subvencionable la despesa realitzada en llibres i material quina amortització sigui anual, així com la gestió, formació i assessorament sobre el projecte; i en concret: a. el llibre de text o d’ús didàctic; entenent per tal el material imprès, editat amb codi de registre (ISBN, EAN o similars), que desenvolupa o permet treballar els continguts establerts pels diferents currículums vigents en les matèries o assignatures escolars a nivell individual (llibre de text o de lectura) o d’ús col·lectiu com a biblioteca d’aula o de centre (enciclopèdies, diccionaris, atlas, llibres de consulta, lectures obligatòries, ...); b. els quaderns d’exercicis i fitxes de reforç i d’ampliació, amb independència del grau en que es reutilitzin, però sempre que formin part del codi de registre d’un llibre de text o en disposin de propi; c. les subscripcions a revistes destinades col·lectivament als alumnes; d. la impressió de dossiers didàctics elaborats pel professorat i destinats a desenvolupar els continguts establerts als currículums per part de l’alumnat, tot substituint el llibre de text individual; e. els productes audiovisuals o informàtics equiparables al llibre de text, o complementaris del mateix; f. el material fungible (fitxes, proteccions, etiquetes, adhesius, papereria) destinat al manteniment, etiquetatge, conservació i recuperació dels llibres socialitzats o reutilitzats; g. material didàctic o manipulatiu propi d’alumnes d’educació especial o amb necessitats educatives específiques; h. la contractació d’empreses o treballadors autònoms que gestionin el banc de llibres, i/o el seu reciclatge, i/o el seu ús cooperatiu, així com les despeses de previsió social, assegurances i gestoria associades a aquesta gestió; i. els honoraris de conferenciants o l’abonament d’inscripcions en cursos referents a la socialització de llibres de text; j. la contractació de serveis d’assessoria o d’experts per a la implementació d’un nou projecte de socialització, o bé per a la revisió o modificació de l’existent. 5.2 No serà subvencionable la despesa realitzada en:

- els llibres i revistes específicament per al professorat o, amb criteri general, que no siguin de treball o lectura dels alumnes, - el material escolar d’ús individual: bolígrafs, regles, pinzells, tisores, compassos, estoigs, calculadores, i material similar; - jocs didàctics, excepte els que estiguin justificats com a material didàctic adaptat per a alumnes d’educació especial o amb necessitats educatives específiques; - material d’oficina del professorat o genèric del centre escolar, - agendes, llibres i llibretes de propietat individual, - carteres i motxilles, uniformes i material esportiu, - paper i tinta per a fotocòpies i impressions. - compra o rènting de qualsevol tipus de maquinària i material inventariable - qualsevol element susceptible de ser utilitzat com a premi de certàmens escolars, amb l’excepció dels articles detallats en el punt 5.1.a - despeses associades al funcionament de la biblioteca d’aula o de centre, amb l’excepció dels articles detallats en el punt 5.1.a, i 5.1.c. - quotes associatives i pagaments per serveis que no tinguin relació amb el projecte de socialització; - la contractació de qualsevol tipus de recurs didàctic o d’espectacle, dins o fora del centre, incloent-hi transports, allotjaments, estades, i entrades.

6. Càlcul de l’import de la subvenció: 6.1 Hi haurà dues aportacions: A i B. La seva suma determinarà l’import de la subvenció Aportació A: s’estableix un mòdul per cada grup- classe participant en el projecte de socialització d’una comunitat escolar

Grup- classe del nivell “2n cicle d’educació infantil” d’un centre escolar ordinari: 120,68 € Grup- classe del nivell “2n cicle d’educació infantil” d’un centre escolar

Secretaria General


declarat de complexitat màxima: 241,35 € Grup- classe del nivell “educació obligatòria” d’un centre escolar ordinari: 241,35 € Grup- classe del nivell “educació obligatòria” d’un centre escolar declarat de complexitat màxima: 362,03 € Grup- classe d’escoles d’educació especial equivalent als nivells “2n cicle d’educació infantil i educació obligatòria”: 362,03 €

Si la suma resultant dels imports inicialment assignats com aportació A a tots els sol·licitants fos superior a la quantitat assignada a aquest programa (300.000.- €), aquells imports es reduiran proporcionalment fins ajustar la suma total a la quantitat assignada, essent els nou imports els que finalment es concediran. En aquest supòsit, l’Aportació B no tindrà lloc. Aportació B: un cop assignada l’aportació A es detrauran (si n’hi haguessin) les sol·licituds que ja han estat cobertes al 100%; llavors, l’escreix disponible sobre la quantitat assignada a aquest programa (300.000.-€) es distribuirà entre els restants sol·licitants en forma directament proporcional al diferencial entre la subvenció sol·licitada i l’aportació A. D’arribar-se a cobrir al 100% alguna sol·licitud, es repetirà l’operació amb el nou escreix resultant fins a esgotar la partida o les possibilitats de repartiment. 6.2 L'import inicialment assignat a cada sol·licitant serà la quantitat menor entre l’import sol·licitat, el 50% del pressupost presentat (excepte en el cas d’escoles declarades de complexitat màxima en que hom podrà subvencionar fins al 70 %), i l’import corresponent al càlcul per aportacions. 6.3 Les despeses objecte de subvenció s’han de realitzar durant l’any natural 2016. El sol·licitant ha de disposar de factures correctament emeses, abonades des d’un compte bancari al seu nom, i de rebuts on, si escau, es documenti qualsevol descompte o pagament parcial sobre la corresponent factura. 6.4 De no poder justificar el 100% de l’import del pressupost presentat, la subvenció municipal es reduirà proporcionalment. 7. Pagaments anticipats i justificació de la subvenció Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. La justificació de les subvencions atorgades es realitzarà de la forma següent:

Seguiment, per part dels equips tècnics municipals, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció. Presentació d’un balanç econòmic i d’un breu informe, signats i segellats pel sol·licitant, certificant l’acompliment de les previsions, o si és el cas donant informació sobre les desviacions sofertes per l’activitat. Presentació de justificants de la despesa efectuada. Presentació de la documentació establerta en la normativa general relativa a subvencions.

L’Ajuntament Ple dictaminarà, no obstant, allò que cregui convenient.>> SEGON.- Sotmetre a informació pública, les Bases aprovades inicialment a l’apartat anterior, mitjançant anunci al tauler d’anuncis, la web municipal, al Butlletí Oficial de la Província, i una referència en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El termini d’exposició pública serà de vint dies, a comptar des de l’endemà de la publicació en el BOPB de la referència de la publicació de l’anunci en la pàgina web municipal. TERCER.- En cas de no haver-hi al·legacions s’entendran aprovades definitivament les Bases del programa de subvencions per al foment de la socialització dels llibres de text i material didàctic que s’utilitzaran durant el curs 2016-2017. SENYORA SABATER: Gràcies alcaldessa. Bona tarda, amb la urgència que tots heu acceptat hem pogut presentar aquest punt a aprovació, cosa que agraeixo. Com us vaig explicar ja amb la reunió que vam fer amb els grups municipals, i també en vam parlar al

Secretaria General


Consell Escolar Municipal, portem a aprovació aquesta proposta de subvencions pels projectes de socialització de llibres i material de text. El que hem volgut proposar en aquest programa de subvencions d’enguany, com que és el primer any que hi ha una dotació econòmica tan gran, de tres-cents mil euros, per aquestes subvencions, i el que volíem i la preocupació compartida era el fet que es pogués, per una part, totes les escoles de la ciutat d’infantil, primària i secundària que hi puguin accedir. I per tant, fer una proposta de repartiment que les escoles puguin per una banda, orientar en allò que podrien rebre, i per altra banda assegurar que aquest pressupost arribés a totes les escoles, i això ho ha contemplat aquesta proposta. I arran de les reunions que hem fet, amb les trobades amb vosaltres i amb el Consell Escolar Municipal, hem incorporat també, una aportació b, que n’hi diem, que és per assegurar que no hi hagi un romanent molt gran en aquesta partida de subvencions, sinó que primer es faci una assignació a tots aquells centres que es presentin amb el seu projecte de socialització de llibres, i després poder complementar aquestes aportacions a partir de l’escreix que pugui quedar després de l’aportació a, que es faria en una primera ronda. Agrair doncs aquestes aportacions que vam poder recollir i esperar a com funciona aquest any aquest primer programa de socialització, amb el compromís també que els grups municipals que éreu presents al Consell Escolar Municipal, de revisar-la, perquè com que és el primer any que la duem a terme, entenem que és una proposta de transició a valorar com ha anat i com es desenvolupa durant el curs següent, i per tant, avaluar de cara als següents cursos com va funcionant. Espero la vostra aprovació d’aquesta proposta i seguir-la treballant en el marc del Consell Escolar Municipal, i quan els grups ho convingueu. Gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo quiero decir que son unas buenas bases para subvencionar la socialización o reutilización de libros. Que la urgencia es necesaria porque así se consigue que se pueda hacer antes de que empiece el curso. Y digo que las bases son buenas porque sigue criterios objetivos para asignar a cada centro, público o concertado, el dinero de acuerdo con el grupo y la problemática. Y además da la libertad a cada centro de tener su propio proyecto, que no tiene que ser necesariamente de socialización, que puede ser de reutilización, puede ser de préstamo, que puede ser incluso con una empresa externa. En este sentido, Ciudadanos apuesta por la igualdad de oportunidades i para que esa igualdad de oportunidades se de, las familias a la larga tendrían que hacer el gasto mínimo de material escolar. Por tanto, Ciudadanos votará a favor, convencido que la propuesta de subvenciones es útil i necesaria. SENYORA BOTEY: Bona tarda a tothom. Jo voldria començar la meva intervenció felicitant a la regidora d’Educació i felicitant a l’equip tècnic de l’Ajuntament, perquè el tema de la socialització no és un tema d’aquells menors perquè la seva xifra de 300.000 euros sigui una partida d’aquestes secundàries, sinó perquè els anteriors ajuntaments Socialistes van tenir molt clar que s’havia d’impulsar el tema de la socialització, que podríem dir socialització, reutilització, o un ús responsable del material. I nosaltres de fet, era un compromís que portàvem a la nostra campanya, per això va ser tan fàcil posar-nos d’acord en el moment en què vam tenir el tema sobre la taula. Però jo us vull felicitar de veritat, perquè no és un tema fàcil, les bases estan molt ben construïdes. D’acord que com deia el senyor López s’hauran de revisar, veure com funcionen, però de moment, és una bona aposta i estan molt ben estructurades. I sobretot, em quedo amb el punt que socialitzar llibres no és tan sols una idea d’ajudar a les famílies econòmicament, que sí que ho és, i que aquest és un punt molt important, però encara em quedaria més amb el punt de vista pedagògic de què quan tu socialitzes un material escolar sobretot, estàs donant uns exemples educatius als nens que van més enllà d’una simple qüestió econòmica, sinó que és una qüestió de tenir cura del medi ambient, fer un ús responsable de tot el que és el material cooperatiu. Per tant, jo crec que ens hauríem de felicitar avui perquè aquest projecte es porti endavant, i perquè allò que nosaltres portàvem tots en el nostre pensament, de socialitzar, reutilitzar o utilitzar el material comú de manera responsable. Avui, gràcies a aquestes bases, ho tenim materialitzat. O sigui, que de veritat us felicito. Evidentment votarem a favor.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies. Fa tres anys exactament, s’aprovava una moció per part de tots els grups de l’oposició en aquell moment, en contra del Govern del Partit Popular, en la que s’encarregava a l’equip tècnic de la Regidoria d’Educació, la redacció d’un programa de reutilització de llibrers i d’ajudes a les famílies, per fomentar la reutilització. Aquest programa no s’ha fet mai. Nosaltres vam presentar al febrer de 2013 un programa molt més ambiciós que aquest que avui es presenta aquí, amb una dotació pressupostària d’1.800.000 eros, dotats en partida de pressupost. I ho dic així de clar, perquè s’ha dit en el Consell Escolar i s’ha dit en diferents reunions amb els agents educatius de la ciutat, que aquest diners no existien, i aquests diners sí que existien, estava dotat pressupostàriament, i a més, provenia d’una aportació extraordinària per a despesa corrent de la Diputació de Barcelona. Per tant, sí que demanaria al Govern que més enllà que no els agradés el nostre programa de llavors, no diguessin mentides sobre ell, perquè sí que hi havia una aportació econòmica, sí que hi havia una dotació pressupostària xifrada en 1.800.000. Jo crec que queda bastant clar que aquest no és el nostre model, el nostre model era ajudar directament a les famílies. Aquest és un model que dóna les aportacions o dóna aquestes subvencions directament a les escoles. Nosaltres érem partidaris d’ajudar inicialment a les famílies, amb unes ajudes que estaven xifrades en 60 euros per a l’educació primària, en 105 per a l’educació secundària i en 40 euros per a l’educació especial. I això era una primera fase per incentivar que no només les escoles públiques que ja ho fan, reutilitzessin els llibres, sinó que també comencessin a fer-ho les concertades. Perquè jo els diré una cosa, l’èxit d’aquest programa que vostès ens presenten aquí avui està condicionat a què l’any que ve reutilitzin més col·legis encara. I és una assignatura bastant important i és complexa, que les escoles concertades entrin dins dels programes de reutilització de llibres. I jo crec que aquesta és la clau de volta d’aquests programes. El nostre era molt ambiciós perquè al final, amb aquella ajuda directa, amb aquella ajuda directa a les famílies tu incentivaves que aquestes famílies donessin aquells llibres i que s’iniciés llavors un procés de reutilització, no només a les escoles de primària, les poques, poquíssimes, que encara no reutilitzen, sinó també a la concertada, que representa el 45 % de l’escolarització de la nostra ciutat. Per tant, jo crec que aquest, a part de ser un programa que s’ha fet de pressa i corrent, que avui, 28 de juny es presenta d’urgència en aquest Ple. Que generava bastants dubtes en el Consell Escolar Municipal, nosaltres vam estar presents en aquell Consell Escolar, i generava bastants dubtes per part de les direccions de les escoles de primària de la nostra ciutat. Ja generava dubtes la subvenció de 28.000 euros, més encara sí és de 300.000 euros, perquè s’està obligant a les escoles a justificar una sèrie de factures que la seva facturació serà bastant complexa. Però al final, les bases que vostès ens presenten avui no tenen molt de diferent, deia Ciutadans, això és que són unes bones bases. És que són unes bones bases perquè són les que sempre s‘han fet, són les que va començar a fer el Partit Socialista, són les que va continuar fent el Partit Popular. El Partit dels Socialistes amb 28.000 euros, i ara el Govern el que fa és dotar-les de 300.000 euros que és summament insuficient, perquè si repercutim aquests diners per als alumes, jo crec que deu donar uns cinc euros o un sis euros, que és el que es deia per cert, en el Consell Escolar, que és el que criticaven els pares que van assistir al Consell Escolar, que al final aquests 300.000 euros representen per a cada família, cinc, sis, quatre euros del total. Per tant, jo crec que és un programa insuficient, que és poc ambiciós, que han tingut vostès un any i jo crec que han dut aquí un programa força justet, que podrien haver-li posat una mica més d’imaginació a un assumpte que jo crec que li importa molt a les famílies perquè al final la despesa de llibres és una despesa molt important, i és molt important per a les famílies. Per tant, nosaltres, com que és una aprovació inicial, farem una abstenció, però jo vull fer una pregunta, jo m’he llegit les bases, potser m’equivoco, però no he vits que es parli d’educació especial, no he vist que se’n parli, he vist que els beneficiaris poden ser escoles de primària, escoles de secundària, escoles concertades i associacions de pares i mares, però no he vit l’educació especial. M’agradaria que es contestés aquesta pregunta i en tot cas, el nostre partit farà al·legacions a aquest programa. SENYORA SABATER: Que a l’any 2013 hi hagués 1.800.000, nosaltres no hi érem, l’haguéssiu pogut aplicar perfectament i no... si dius que al 2013 hi havia aquestes

Secretaria General


subvencions, no hi eren i no hi ha estat mai, segons ens han informat. Per tant, nosaltres el que hem fet és multiplicar per més de deu aquesta subvenció que hi havia, i això jo crec que és un pas important en el reconeixement d’aquest programa de socialització de llibres. I que crec que s’ha treballat i s’ha presentat amb forma i manera a tots els grups municipals fa un es tres setmanes i ha passat pel Consell Escolar Municipal. Evidentment, a treballar i a millorar, és el primer any que el tirem endavant de forma tan ambiciosa i per tant, sempre hi ha possibilitat de millora. I pel que fa a les escoles d’educació especial, sí que estan incloses, per això s’ha inclòs per exemple, el tema del material didàctic, que les escoles d’educació especial fan servir sobretot aquest, enlloc de llibres, fan servir més material didàctic i per això s’ha inclòs com a material subvencionable. I potser no està específic, perquè les escoles d’educació especial, són escoles de primària i secundària, són centres educatius i estan dins d’aquesta especificitat ja. Però sí que és veritat estan incloses perquè a més, tenen una consideració especial amb un índex com les escoles d’especial complexitat, que tenen un plus a l’hora d’assignar-los la subvenció, perquè precisament són d’educació especial i són d’especial complexitat i en ambdós casos tindran un plus a l’hora de rebre subvencions per socialitzar llibres i material. Simplement agrair també que s’aprovi i que puguem tirar endavant aquest projecte. SENYOR FERNÁNDEZ: Només per dir-li a la regidora que es miri el dictamen que nosaltres vam presentar al febrer de 2013 on posa, en relació al finançament d’aquesta actuació, la consideració cinquena de l’informe, literalment disposa: el finançament per atendre aquestes subvencions es realitzarà a càrrec a l’aplicació pressupostària 321320148924, denominada subvencions i ajuts a famílies per llibres de text, material escolar, material didàctic complementari, material de suport educatiu, del pressupost general de despeses de l’exercici 2013, per un import màxim d’1.800.000. Vull dir que aquesta partida existia, aqueta partida estava dotada pressupostàriament i per tant, qui li ha dit que no existia li ha pres el pèl d’una forma bastant barroera.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat Vots a favor 24. En aquest moment entren al Saló de Sessions els regidors Xavier García Albiol i Ferran Falcó i Isern, els quals passen a ocupar el seu escó. Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Convergència i Unió i Partit Popular. 3. Aprovar la liquidació de les obres de millora de la urbanització del c. Don Pelai. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Objecte Liquidació del contracte de les obres de millora d’urbanització del c. Don Pelai Interessat: RIGEL OVER, S.L. amb CIF: B-64460728 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000007 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBOB2014/000010 Ref. addicional: 38-C12-14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat en data 19-11-13 per resolució de l’alcalde Licitació: Acord de data 5-06-2014 per Junta de Govern

Secretaria General


Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 22-10-14 Contracte de data 29-10-2014 Import total contractat: 379.761,56 € Recepció d’obres: 15/05/2015 Medició General: 15/05/2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 9,926 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 117 06-10-2015 37.695,14 B-64460728 RIGEL OVER, S.L.

Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 12/05/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 20 de juny de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000016357/1 37.695,14 Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop ratificada la urgència pel Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, prèvia declaració d’urgència corresponent, l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de les obres de

Data certificació


02/07/2015 Final 37.695,14 Liquidació contracte obres de millora d’urbanització del c. Don Pelai

Secretaria General


Liquidació contracte obres de millora d’urbanització del c. Don Pelai relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació:

Num.Fra Data Import Nif Tercer 117 06-10-2015 37.695,14 B-64460728 RIGEL OVER, S.L. presentada per l'empresa RIGEL OVER, S.L. amb CIF: B-64460728, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000016357/1 37.695,14 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat Vots a favor 26. En aquest moment surt del Saló de sessions el regidor Alejandro Pastor López. Votació de la proposta S’aprova per unanimitat Vots a favor 25. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta els grups municipals d'ICV-EUiA, Guanyem Badalona en Comú, Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, en suport del dia de l'Orgull Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI). El dia 28 de juny celebrem l’Orgull de la diversitat sexual, familiar i de gènere. Aquest dia de l’any 1969 van produir-se diverses revoltes a Stonewall (EE.UU.) per denunciar la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones LGTBI. Aquelles revoltes van suposar l’inici del moviment contemporani per la igualtat i la dignitat de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres, bisexuals i intersexuals. I des d’aquell moment, cada any, moltes ciutats arreu el món commemoren aquest dia per reivindicar els drets, la dignitat i la igualtat per a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. L’agressió homòfoba patida per dues dones a la nostra ciutat el passat 9 de juny s’uneix, i

Data certificació


02-07-2015 Final 37.695,14 Liquidació contracte obres de millora d’urbanització del c. Don Pelai

Secretaria General


que també cal remarcar i que cal donar-li una transcendència especial al dia de l’Orgull, el passat dissabte 11 de juny van morir assassinades 50 persones a una discoteca gai d’Orlando, als Estats Units. Un atemptat de caràcter homòfob que ha consternat a tota la comunitat LGBTI i que posa de manifest la necessitat de perseguir a través de les institucions internacionals els delictes d’odi que pateix el col·lectiu. Catalunya, i tot i ser ser un país capdavanter en reconèixer drets legals a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real. És necessari el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites socials, per ser els i les màximes responsables de que ara mateix existeixin certs drets reconeguts a les persones LGTBI. Cal reconèixer també l’existència d’iniciatives de les diverses administracions públiques, des de l’àmbit municipal a l’europeu que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania. No obstant això, l’assetjament que les persones LGTB continuen patint a les aules, la discriminació al treball i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat amb les que continuem trobant-nos. 2016 és l’any de la visibilitat bisexual en la diversitat. Reivindiquem el dret de les persones bisexuals, diverses i iguals. Hem d’acabar amb la bifòbia i generar referents dintre de la societat, per tal d’empoderar a les persones bisexuals i anar obrint camí a les futures generacions. Les persones bisexuals pateixen rebuig i discriminació per ser bisexuals, fruit d’una societat heteronormativa i patriarcal que castiga a qui surt de l’heteronorma. Així reivindiquem que cada persona ha de viure conforme al seu sentir per garantir una societat més igualitària, lliure i inclusiva amb totes les realitats. A Catalunya ja vam donar un pas important amb La Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada el 2 d'octubre de 2014 al Parlament de Catalunya. Dos anys després, és urgent el seu desplegament i aplicació efectiva per tal de sancionar totes aquelles actituds discriminatòries i violentes que dia rere dia pateixen les persones LGBTI al nostre país. Pel que fa al fet trans cal abordar-lo des d’una perspectiva holística (sanitària, educativa, laboral, etc.) que elimini completament qualsevol referència patologitzant i atorgui el ple dret a la identificació sense necessitat d’aval professional de cap tipus. Qualsevol dona, independentment de la seva orientació sexual, ha de tenir dret a la maternitat. S’ha de posar fi a la discriminació en l’accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. És un dret emparat per la llei i no pot ser manllevat pel fet de no tenir com a parella un home. Des de les institucions hem de seguir treballant en pro de la igualtat legal, social i de facto entre totes les persones. Cal impedir que les conviccions morals o ideològiques individuals segueixin posant entrebancs a l'avenç de la igualtat, que és el camí de la democràcia. Tot i que la igualtat legal és ja una realitat generalitzada, la igualtat social i real del col·lectiu LGTBI és encara una assignatura pendent que cal abordar amb urgència i decisió. Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, i per això han de jugar un paper cabdal en la normalització del col·lectiu LGTB, sent un referent d'integració i lluita contra la discriminació. Per això, el seu compromís és imprescindible per tal de donar resposta a la població LGTBI en tot allò que sigui de la seva competència. Per tot això, amb motiu del dia de l’Orgull LGTBI, hem de promoure accions per aconseguir arribar a la fi de la carrera per la igualtat i la no discriminació de les persones LGTBI. Per tot allò anteriorment exposat, el Ple de l’Ajuntament de Badalona és compromet a: ACORDS 1. Posar en marxa mesures per a promoure el respecte cap a la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit educatiu, familiar i festiu. 2. Instar al Govern de la Generalitat a desplegar la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, especialment en el seu règim sancionador. Així com a instar la seva aplicació efectiva per part de totes les administracions públiques del país. 3. Instar al Ministeri de Sanitat a que retorni a la cartera de serveis bàsics el dret a l’accés a

Secretaria General


la reproducció assistida per a parelles de dones i dones sense parella. 4. Instar al Govern de l’Estat Espanyol a aprovar una llei integral contra la LGTBIfòbia que garanteixi el dret a la igualtat i a la no discriminació en tots els àmbits socials i en totes les etapes de la vida de les persones LGTBI. 5. Elevar la petició als governs estatal i de la Generalitat de Catalunya de pressionar a les institucions europees i internacionals per tal de perseguir els delictes d’odi i violència que pateixen les persones LGBTI arreu del món. 6. Donar suport a l’associacionisme LGTB a través de la realització conjunta d’accions de sensibilització, especialment en l’àmbit infantil i juvenil. 7. Penjar, amb motiu del dia de l’Orgull LGTB, la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó de l’Ajuntament. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies. És una evidència que des de les institucions hem de treballar sempre i hem de seguir treballant, en pro de la igualtat legal, social i de facto entre totes persones, incloent totes les diversitats que les persones comporten. Avui precisament s’escau que avui 28 de juny concretament és la celebració de l’orgull de la diversitat sexual, familiar i de gènere i és per tant, pertoca, i des d’aquest punt de vista ens sembla satisfactori que l’aprovació d’aquesta moció sigui una aprovació que generi un gran consens, pertoca manifestar com a institució, aquest compromís per impulsar i per garantir els drets de les persones lesbianes, gays, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i sobretot, per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Això sabem que existeix, tenim lleis que ho promouen, tenim lleis que ho han de desplegar, tenim conviccions per saber que això ha de ser així, però cal la implicació de les institucions. I en aquest cas, l’Ajuntament de Badalona es vol sumar a aquest compromís en pro d’aquesta igualtat legal, social i factible entre totes les persones, incloses i especialment, per respectar i fer garantir la igualtat en la diversitat sexual, i és per això que demanem el vot favorable a aquesta moció. Penso que és una satisfacció per a Badalona poder aprovar aquesta moció i més en el dia d’avui que coincideix en la data de l’efemèride. Gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat Vots a favor 25. En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor Alejandro Pastor, el qual passa a ocupar el seu escó. 2. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans - Ciudadanos - C's a favor de la baixada d'un 5% a la quota a pagar de l'Impost de Béns Immobles. Dado que en el pleno de mayo de 2016 se dio cuenta de la liquidación del presupuesto municipal del ejercicio 2015, con un resultado presupuestario ajustado positivo de 26.063.481,38 euros y un remanente de tesorería de 12.238.982, 72 euros, para el Ayuntamiento de Badalona. Dado que la cuota íntegra a pagar del Impuesto de Bienes Inmuebles en Badalona desde el 2008 hasta el 2016 ha aumentado aproximadamente un 25 %. Dado que el precio del metro cuadrado de una vivienda libre con más de 5 años en Badalona, según datos oficiales, ha pasado aproximadamente de 2900 a 1500 euros, desde 2007 a 2016. Dado que el impuesto de bienes inmuebles repercute a la mayoría de los vecinos de Badalona, tanto si son propietarios, como si viven en régimen de alquiler, puesto que influye en el precio final del mismo fijado por el arrendador. Dado que la mayoría de actividades industriales, comerciales y sociales se ven afectadas por la cuota íntegra que se tiene que pagar del impuesto del IBI, y que en una situación de crisis económica cómo la actual cualquier gasto añadido es especialmente importante para la reactivación económica y la creación de empleo.

Secretaria General


El Grupo Municipal de Ciutadans - Ciudadanos, propone al Pleno de Badalona la adopción del siguiente acuerdo. Propuesta de acuerdo: Que cuando se inicien los trámites de modificación de las ordenanzas fiscales para el año 2017, se modifique la ordenanza fiscal 1, reguladora del impuesto sobre bienes inmuebles, disminuyendo el tipo impositivo para que la cuota íntegra de todos los inmuebles se reduzca en un 5%. En aquest moment surten del Saló de Sessions el regidor Jordi Subirana i Ortells i la regidora Teresa González Moreno. SENYOR LÓPEZ: Esta moción nace de ver que la liquidación del presupuesto del ejercicio 2015, se obtuvo un resultado presupuestario ajustado positivo de 26 millones de euros, y un remanente de tesorería de 12 millones de Euros. Dado que la cuota íntegra a pagar del impuesto en los últimos ocho años, ha aumentado aproximadamente un 25 %, mientras que el valor de la vivienda libre, según datos oficiales, ha disminuido en un 50 %. Y puesto que las familias han hecho un esfuerzo impositivo en este impuesto y en otros, y que una bajada del impuesto de bienes inmuebles ayudaría, no solamente a los propietarios, sino también a los inquilinos, porque los propietarios podrían reflejar la bajada del impuesto en el precio final del alquiler. Pensamos que atendiendo a que en agosto se empiezan a preparar las ordenanzas fiscales y en septiembre o octubre se presenta su primera aprobación, que es bueno o sería conveniente que el Pleno del Ayuntamiento se pronunciase a favor de disminuir el tipo impositivo de la cuota íntegra en un 5 %. SENYOR TÉLLEZ: Bé, jo crec que aquesta moció arriba massa d’hora, perquè no és el debat. En tot cas, quan parléssim d’ordenances fiscals podríem parlar-ne més extensament, com ja vam parlar l’anterior cop, al setembre. I en tot cas, jo crec que està basada en moltes falsedats i que estaria bé que comencéssim a desmuntar, perquè l’IBI és la tercera part del pressupost de l’Ajuntament d’ingressos, i per tant, estaria bé que no frivolitzéssim, no fóssim irresponsables, ni féssim demagògia amb aquest impost. Per començar, vostè està parlant de reduir els ingressos de l’Ajuntament de Badalona en 2,5 milions d’euros, no està malament la reducció d’ingressos que està vostè proposant al Ple sense dir a canvi què deixarem de fer amb aquests ingressos. Perquè evidentment, vostè parteix de la tesi del romanent de tresoreria, que aquest any ha estat molt elevat i ja vam explicar en aquest Ple per què va ser així, perquè treballàvem amb un pressupost que era de 2014, que preveia uns ingressos molt més baixos del que han estat realitzats. Em sap greu dir-li que a l’Ajuntament no li sobren els diners, no li surten els diners per les orelles. Tots aquests diners, li pot explicar d’interventor, que han anat a pagar deute, que no tenim un deute baix precisament. Per tant, aquests diners no han sobrat i no han anat a asfaltar amb or els carrers de Badalona, sinó que han anat a deutes grans que tenim com a Ajuntament. Aquest any no es preveu que hi hagi uns romanents de tresoreria tan alts, perquè el pressupost que vam aprovar en aquest mateix Ple, els ingressos ja estan adequats a la realitat. L’IBI és un impost directe que grava la propietat, paga més, qui més té. Quan vostè està reduint una reducció del 5 % està dient que també reduirem el 5 % a tots aquells que acumulen moltes propietats, els bancs, les grans superfícies, que són les que paguen més IBI que ningú. Quan vostè està demanant que es redueixi el 5 % parlant de les famílies, com vostè sempre parla, també està demanant que les grans propietats que acumulen moltes propietats, també paguin menys IBI. Per tant, no em sembla just en aquest sentit. I també, l’altra falsedat és quan vostè relaciona l’IBI amb el valor del metre quadrat, que a més diu que ha passat de 2.900 a 1.500, les dades que tenim a l’Ajuntament de Badalona és que actualment estem per sobre de 2.000 euros el metre quadrat a Badalona. Per tant, no és ven bé cert això. En tot cas, això no s’arregla abaixant el tipus de l’IBI, sinó en tot cas, s’arreglaria amb una ponència cadastral que actualitzi aquests valors, que com vostè sap perquè ja s’ha parlat en aquest Ple i en les audiències públiques també, ho hem parlat, i seria l’hora que algun dia comencéssim a parlar també tots els grups municipals de què fem amb això, perquè tenim una ponència cadastral de fa vint anys, que

Secretaria General


efectivament, i així ho recull un informe tècnic que els farem arribar perquè tinguin aquesta informació i que aviat comencem a parlar-ne, tenim una ponència cadastral de fa vint anys, que efectivament no recull de manera fidedigna els valors actuals dels immobles. Per tant, vostè quan parla del metre quadrat i que s’ha de baixar l’IBI perquè el valor del sòl del metre quadrat ha baixat, no està sent fidel a la realitat, perquè en tot cas l’IBI es grava sobre el valor cadastral. I en tot cas, el que hauríem d’actualitzar, i aquí sí que ens trobarà, si ens posem d’acord, és en actualitzar la ponència cadastral que és de l’any 98 i que ja tocaria que l’actualitzéssim, perquè s’estan efectuant injustícies amb aquesta ponència cadastral tan antiga. SENYOR LÓPEZ: Los datos son del Ministerio de Fomento, tasación de viviendas reales con más de cinco años, los datos del precio del metro cuadrado de la vivienda. Por otro lado, en las alegaciones a las ordenanzas fiscales, Ciudadanos, cuando se mantuvo el IBI no dijo nada porque no conocía cómo sería la liquidación del presupuesto del 2015. En este caso, la verdad, lo que se dice en la exposición de motivos es totalmente cierto, ha habido un remanente de tesorería de 12 millones de euros. Por otro lado quiero recordar que en las empresas municipales, y yo estoy en tres de esas empresas, que son Engestur, Marina Badalona y el Patronato del Básquet, todas tienen problemas para pagar el IBI, sino usted dirá si Engestur i Marina Badalona tiene problemas con el IBI. Yo pensé en un principio en hacer la moción solamente pensando en la vivienda, pero los impuestos que pagan las empresas, o que pagan los comercios son muy importantes a la hora de crear actividad económica o de contratar nuevos trabajadores. Por lo tanto, si hemos hecho un esfuerzo las familias y las empresas de pagar más impuestos en una situación de crisis económica, cuando las administraciones públicas tenemos más ingresos y la diferencia entre ingresos y gastos nos lo permiten, deberíamos reducir los impuestos. Y dice usted que no es fácil reducirlos, yo dije en las alegaciones a los presupuestos, Ciudadanos presentó que se podía disminuir en cinco millones de euros los gastos sin tocar ningún gasto social, e incluso dimos las 60 o 70 partidas presupuestarias que manteniendo el gasto al que se hizo en el año 2015, que fue un año de elecciones, manteniendo el gasto o aumentándolo un poco, podríamos ahorrarnos cinco millones sobre el presupuesto de gastos que ustedes hicieron para el 2016. Por lo tanto, primero, queda justificado que podemos reducir en gasto de 2 millones de euros, que es más o menos lo que significaría una reducción del IBI de un 5 %. Pensamos que las familias han hecho un esfuerzo importante pagando impuestos durante estos años sobre impuestos que han aumentado, y creemos que ya toca que las administraciones públicas hagamos una reforma de funcionamiento para reducir el gasto en aquello que no sea necesario de manera que podamos bajar los impuestos. SENYOR FALCÓ: El debat sobre la rebaixa o l’augment dels impostos és recorrent i de fet, nosaltres creiem que hi ha marge per rebaixar la contribució urbana, creiem que hi és. També és veritat que a aquestes alçades de l’any no hem fet l’exercici de veure fins a quin punt es podria rebaixar i a quines partides podria afectar al pressupost. I per tant, avui ens abstindrem i quan hi hagi el debat de les ordenances fiscals de cara a l’any que ve, en funció de la proposta que ens faci el Govern, presentarem els nostres arguments. Per tant, no descartem que pugui ser veritat que es pugui rebaixar la contribució a Badalona, no ho descartem. De falsedat n’han corregut moltes, també durant molt de temps s’ha dit que érem una ciutat caríssima, en matèria de contribució urbana, i quan agafes les dades i la resta de municipis, no acabem de ser la ciutat, ni molt menys, la més cara o la que més pressió fiscal té sobre els seus ciutadans. És clar, que tot això ho hem de posar en consonància amb quin tipus de ciutat tenim i quin és el nostre nivell de renda familiar disponible. I aquí sí que podem trobar algun punt d’ajust per veure si el que estem pagant s’ajusta a la nostra capacitat econòmica, i més enllà d’això, als serveis que estem rebent. Jo sóc dels que creu que quan un mira, especialment en els darrers temps, l’estat de molts carrers de Badalona, no és que faci falta un Pla recupera, és que probablement en farien falta cinc de plans recupera, perquè l’estat dels carres en molts casos, justificaria, si volen la demagògia, el populisme, la idea equivocada, el que vostès vulguin, de preguntar-li als veïns si creuen que allò que paguen en impostos ho veuen retornat en serveis. L’estat dels carrers no indica això, per descomptat que no s’asfalten amb or; l’estat del clavegueram

Secretaria General


diria que tampoc; l’estat de parcs emblemàtics com el del Turó Carig, diria que tampoc. Aquí sí que crec que faria, reprenent el debat sobre el tema de les inversions, i em sembla que si poguéssim fer una proposta per millorar aquell parc estaria bé perquè està en un estat de degradació molt notable. Però en tot cas, el debat sobre els impostos crec que l’hem de fer més endavant, que no hem de descartar que es pugui arribar a rebaixar la contribució, però que evidentment no és fàcil fer-ho, perquè d’algun lloc han de sortir les misses i la discussió és a què les destinem. Jo crec que hi ha moltíssima gent de Badalona que estaria d’acord a pagar el que està pagant, si realment veiés en el seu carrer, en la netedat del contenidor a on va a llençar les deixalles, en la qualitat del seu descans nocturn, hi veiés una correspondència. Moltes vegades no és així i s’ha de treballar perquè sigui així. El romanent de tresoreria no ens ha de servir d’argument per rebaixar l’IBI, perquè és conjuntural i perquè crec que no és precisament el producte d’una gran gestió. Jo crec que les administracions han d’acabar fent les paus, però no han d’acabar amb els calaixos plens de diners. I em sembla que això és el que volen també els ciutadans, que la gestió dels ingressos i les despeses sigui acurada, que no s’estiri més el braç que la màniga, però tampoc som un banc ni un fons d’inversió. Per tant, els diners han d’estar als carrers i han d’estar al servei de la gent. I els romanent de tresoreria aquest any és conjuntural, l’any que ve no sabem quin serà i té molt a veure amb la gestió. Finalment un apunt, jo no crec que puguem afirmar que una rebaixa de la contribució tindria efectes positius sobre el preu d’un propietari que té el seu pis llogat, crec que no hi hauria una correspondència entre que tu li rebaixis l’Impost a un propietari i aquest li rebaixi el lloguer al seu inquilí, crec que això no passaria. I crec que hi ha demostracions que això no ha estat així, les ajudes que la Generalitat durant molts anys ha donat per a l’emancipació de joves amb ajudes a lloguer, no s’han convertit amb una rebaixa del lloguer, sinó en augmentar el preu del lloguer. És a dir, si tu donaves dos-cents en un habitatge que teòricament en pagaves 500, al final el que acabaves fent era pagar-ne 700, per tant, alerta. El que no sé, perquè no recordo la dada i potser el senyor Téllez me la recordarà, és si en aquest Ajuntament continuem cobrant la plus vàlua, sí? La plusvàlua és un impost que efectivament està en discussió jurídica i a més a més, la discussió jurídica està guanyada, allà on la plusvàlua es transforma en un rendiment negatiu respecte al patrimoni que tu vas adquirir i el preu pel qual l’has venut, no s’hauria de pagar. I aquí sí que podem iniciar una discussió de justícia sobre el rendiment d’aquest impost i diguem fins i tot, la filosofia o el propi fonament d’aquest impost, aquesta sí que és una discussió que podem fer. Però, en tot cas, nosaltres avui ens abstenim, sense descartar que puguem adoptar una proposta com la que fa el grup de Ciutadans en la discussió de les ordenances fiscals de l’any que ve, però amb totes aquestes apreciacions que he volgut posar de manifest en la meva intervenció. Gràcies. SENYOR GUIJARRO: Intentaré ser breu perquè ja s’ha dit de tot i crec que les postures estan molt i molt clares. Nosaltres també considerem que aquest és un debat que s’hauria de portar al debat de les ordenances fiscals, de les ordenances municipals i no una moció. I que de ben segur que requereix d’un debat molt més ampli i molt més consensuat que una moció al Ple amb un caire..., no sé si ja estan preparats els pamflets i els tuits per dir el que surt d’aquí, però bé, sembla que no és el moment ni és el que tocaria. No estaríem ni molt menys, d’acord amb l’esperit de la moció ni amb les baixades d’impostos lineals que beneficien més als que més tenen i sobretot, perjudiquen més a aquells que menys tenen. De fet, crec que des de les administracions públiques, sobretot dels ajuntaments, sí que podríem fer molt d’èmfasi en aconseguir que hi hagués una llei que pogués vincular l’IBI, en aquest cas, no només a la propietat, sinó a la renda, i això seria magnífic, això sí que seria una cosa que podem fer des de les administracions i segur que podem pressionar als nostres representants, a les administracions que ho decideixen, per tal que hi hagi una llei que ho permeti. Això sí que seria un debat de fons i no una baixada lineal amb tints d’economia liberal que no ens agraden massa. De fet, el que no crec que puguem permetre és que perquè quatre s’estalviïn quatre duros els meus veïns de Llefià, o els teus veïns de Lloreda, o els veïns de Pomar, no tinguin els serveis que mereixen. I aquest crec que és el gran repte que hem de tenir tots com a Ajuntament, el fet que els diners que es recapten es

Secretaria General


recaptin bé i s’inverteixin bé, i que realment la ciutadania vegi un retorn, un retorn real en els impostos que paguen.

Votació No s’aprova Vots a favor 10, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. En contra 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 1, del grup municipal de Convergència i Unió. 3. Moció que presenta el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES per fer front a l'estigma i la discriminació relacionats a l'epidèmia del VIH/Sida a la ciutat de Badalona. (ES RETIRA) 4. Moció que proposa el grup municipal de Convergència i Unió reiterant la cessió avançada del tram del carrer Eduard Maristany al terme municipal de Badalona afectat pel projecte de desenvolupament urbanístic de l'antiga central tèrmica de Badalona i Sant Adrià. (ES RETIRA) SENYOR FALCÓ: Respecte a aquesta moció, que recupera una antiga moció que ja vam presentar fa un parell d’anys i que tenia a veure amb aquest coll d’ampolla, aquest estretament del carrer Eduard Maristany a l’alçada de les tres xemeneies de les quals parlàvem abans, és per recordar que hi havia un compromís, per preguntar si d’aquell compromís que va adquirir fa un parell d’anys de demanar la cessió avançada de vials a la propietat d’Endesa per poder actuar nosaltres de manera subsidiària i després recuperar aquests diners quan es cobressin els drets d’urbanització del nou sector, si s’havia fet alguna cosa en aquests sentit. La veritat és que n’hem parlat amb el regidor d’Urbanisme, ens demana el Govern que puguem retirar aquesta moció i ens ofereix una reunió amb els veïns per explicar en quin punt concret està l’execució d’aquest acord de Ple. Crec que és bo que tinguem present que les mocions hem de fer tot el possible per complir-les, i en aquest sentit, sí que li demanaria al Govern municipal que fes tot el possible per complir les mocions que s’aproven en aquest Ple. O que en tot cas aquesta, malgrat ser del Ple anterior, pugui tenir vigència en el futur. De les paraules del regidor n’extrec que té vigència, n’extrec que hi ha algun element nou que caldria socialitzar amb els veïns i que incorporaria gestions d’altre caire per aconseguir el que és l’objectiu, crec, del Ple en el seu conjunt, que és que el carrer Eduard Maristany en aquest tram sigui més segur. Aquest és l’objectiu número 1 que ens hem de posar com a Ajuntament. El podem fer més bonir, menys bonic, però el que és segur és que l’hem de fer millor per garantir que no hi pugui haver accidents en aquet tram. Altra cosa és si hem d’entrar en el debat de si aquest carrer mereix ser reformat en el pressupost d’inversions, nosaltres creiem que sí, però aquest és un altre debat. Retirem la moció a instàncies del Govern, esperem aquesta reunió amb els veïns. I en tot cas, ens oferim per qualsevol gestió o qualsevol decisió que necessiti de nosaltres, per mirar de fer possible que d’una vegada per a totes, aquest forat negre deixi de ser-ho. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Falcó, queda retirada la moció. SENYOR LLADÓ: Molt breument, per explicar una mica per què hem demanat això al grup de Convergència i Unió. És perquè sabeu que és un tema en el qual estem treballant, que estem treballant i que ja tenim una partida de pressupost. I que finalment en aquest cas no tenim un projecte, de fet no hi ha estat un projecte constructiu de com ha de ser aquest nou vial. És important fer aquest projecte perquè això ens permetrà determinar quines són les afectacions amb les dues propietats que hi ha en aquest sector. I aleshores aquí és on ja mirarem quina és la millor fórmula, si és una cessió avançada, si és una ocupació, quina és la que millor ens serveix. Però en tot cas, primer és tenir el projecte fet, saber exactament a qui hem de demanar què, i aleshores poder avançar. Però en tot cas, socialitzarem aquesta

Secretaria General


informació, tant amb els veïns com en comissió informativa amb la resta de grups de l’oposició. SENYOR FERNÁNDEZ: Només un prec, que és que aquesta reunió que es compromet el Govern a fer amb els veïns de la zona i el grup de Convergència i Unió, es faci també extensiu a la resta de grups, que jo crec que és interessant. SENYOR LLADÓ: Molt bé. De fet, en la comissió de seguiment que va tenir lloc, diria, dijous passat, que aplega totes les associacions de veïns del districte més alguna plataforma que també existeix en aquest territori, es va explicar abastament l’estat d’aquesta situació perquè és evident que és un dels temes que preocupen més al veïnat. En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor Jordi Subirana i Ortells, el qual passa a ocupar el seu escó. 5. Moció que presenta el grup municipal de Guanyem Badalona en Comú a favor de la presència i visualització de les dones en la vida política local. Existeix un consens generalitzat sobre la necessitat de seguir treballant des de tots els àmbits per tal que dones i homes aconsegueixin una igualtat real i efectiva de drets que, actualment, encara no s’ha assolit. En aquesta llarg camí cap a la igualtat de gènere, la visualització de les dones en els mitjans de comunicació hi té un paper molt rellevant. Habitualment, la presència de dones en aquests mitjans va associada quasi sempre a unes temàtiques determinades, vinculant d'aquesta manera uns rols i tasques concretes a la dona. A l’altra banda de la balança, hi ha un dèficit acusat de presència de dones en el que podríem anomenar “tertúlies d’experts” o d’actualitat política, així com en programes de caràcter generalista. Segons un estudi de l’Observatori Cultural de Gènere (juliol 2013), en els mitjans més importants de l’espai comunicatiu català, les dones només ocupaven entre un 15% i un 36% dels espais destinats a opinadors experts, sense diferències remarcables segons si el mitjà tenia seu a Barcelona o a Madrid, fos públic o privat, o fos de línia editorial progressista o conservadora. En tots ells, la dona estava infrarepresentada a les tertúlies polítiques. Així mateix, el Consell Audiovisual de Catalunya, en els seus informes sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio, comprova que la majoria de vegades que es mostra un/a representant d’un govern, aquest és un home. Les xifres oscil·len entre un 82 i un 86%. Veiem, doncs, les dones infrarepresentades als mitjans. I és que el poder polític, com qualsevol altre espai de poder, repeteix el patró patriarcal on elles són invisibilitzades, on elles són relegades a un segon pla, i on elles són avaluades contínuament per la seva imatge, fet que rarament passa en el cas dels homes. En la recent campanya electoral de les eleccions generals a l’Estat espanyol, només una dona va ser present al debat organitzat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i cap dona va participar al debat organitzat pels grans mitjans en clau espanyola. Als mitjans públics de la nostra ciutat, la dona també és clarament infrarepresentada a les tertúlies d’actualitat política. Veiem-ne dos exemples. Durant el mes de maig de 2016, a l’espai de tertúlia del magazín “Això no té nom” de Ràdio i Televisió de Badalona hi han participat un total de 79 persones, amb una proporció de 7 homes per cada 3 dones (57 homes i només 22 dones en total). Si ens fixem específicament en les persones que hi han participat en representació dels 7 grups municipals de l’Ajuntament de Badalona, la proporció és pràcticament de 4 a 1, òbviament a favor dels homes. El segon exemple també és il·lustratiu. El programa “Fòrum”, que s’emet diàriament a Televisió de Badalona i tracta monogràficament algun tema de l’actualitat social o política, va comptar el passat mes de maig de 2016 amb la participació d’un total de 69 persones, altra vegada amb una proporció de 5 a 2 a favor dels homes. Fins a quatre vegades durant aquest mes, tots els tertulians van ser exclusivament homes, mentre que només dues vegades hi havia majoria de dones, en cap cas exclusivitat. Quan de forma bimensual el programa es dedica al debat entre els grups municipals, totes 7 persones participants són

Secretaria General


homes, un 100%. Cap formació política ha optat per una dona per tal de representar-la en aquest debat televisiu. Així doncs, malgrat la ciutat de Badalona ha comptat amb dues alcaldesses des de l’any 1979, la realitat ens indica que no abunden les veus de dona en el nostre dia a dia polític, doncs la majoria de vegades són els homes els qui assumeixen aquest rol. Si donem un cop d’ull a l’actual composició del ple municipal podrem comprovar que dels 27 seients, 16 estan ocupats per homes i 11 per dones, una proporció més equilibrada que els exemples que hem vist anteriorment. Però si ens fixem en el número i el temps de les intervencions, altra vegada els homes ocupen majoritàriament l’espai, excepció feta de l’alcaldessa, pel seu rol diferenciat en el desenvolupament del ple. Aquesta invisibilització de les dones en política obre la porta a discriminacions de més calat i de conseqüències molt més greus, i és per això que es proposa al ple de l’Ajuntament de Badalona l’adopció dels següents ACORDS 1. Garantir, des dels grups municipals, la rotació de les seves veus representants per tendir cap a la paritat de dones i homes a les intervencions públiques, tant en els espais institucionals com en les aparicions als mitjans de comunicació. 2. Emplaçar els mitjans de comunicació locals, públics i privats, a tenir en compte criteris de paritat de gènere en el seu tractament informatiu de l’actualitat política i social, així com a tenir cura que les aparicions de dones no reforcin els estereotips de gènere. 3. Comunicar aquests acords a les entitats i ciutadania de Badalona, al Consell de les Dones de Badalona, a la Federació de Dones de Badalona, al Bloc Violeta, a la FAVB, a Badalona Comunicació, al Punt Avui, al TOT Badalona, al Diari de Badalona, a Badalona 2000, al Línia Nord, al Col·legi de Periodistes, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a l’Institut Català de les Dones. SENYORA SABATER: Gràcies, de forma molt breu. Aquesta moció el que planteja és fer un esforç que cal fer entre tots i totes, per augmentar la visualització de les dones en la vida política de la ciutat, tant en espais institucionals, com mitjans de comunicació. No planteja unes quotes definides ni uns terminis, però sí que planteja de fer aquest esforç que hem de fer els grups municipals. Per tant, serveixi d’esperó per nosaltres també, per posar-nos les piles en aquest sentit, i esdevenir exemple amb aquest esforç que en molts aspectes estem fent per la igualtat de gènere, i que també creiem que hem de fer en el sentit de la presència pública i visible de les dones en la vida política de la ciutat. Simplement això, esperem que li doneu suport i que treballem per avançar en aquesta igualtat, no només de les tasques, sinó de la visibilització d’aquestes. Gràcies. SENYOR FALCÓ: Nosaltres ens abstenim, no sé si n’havíem parlat o no, ho desconec. Havíeu quedat que no hi havia debat? Bé, en tot cas ens abstenim i explico el perquè. Jo tinc una mentalitat liberal, i no m’agraden les mocions que ens adoctrinen o ens expliquen com hem de fer els tuits, qui hem d’enviar a la tele, qui ha de parlar. No m’agrada, sincerament, jo amb això sóc un liberal. I crec que el grup del Govern o els grups del Govern, tenen alguna tendència, que després es demostra que ells mateixos es contradiuen, perquè recordo aquella de feu tuits respectuosos, i l’endemà en sortia un que em sembla que no va cremar Roma de miracle, i era del propi Govern. Però no m’agrada. És clar que hi estic d’acord, hi estic plenament d’acord, però voleu dir que la solució als exemples que es posen a la part expositiva, que tenen a veure amb el programa Fòrum de televisió de Badalona o les tertúlies de televisió de Badalona, no es poden resoldre simplement amb una decisió de la línia editorial de Badalona Comunicació decidida en el seu Consell d’Administració, per flexibilitzar la presència de regidors en el programa del Fòrum, per obrir-la en el cas de grups que no tenen dones regidores, dones que siguin d’aquella formació política perquè hi puguin anar. És a dir, amb vosaltres mateixos com a grups municipals, enlloc d’enviar un home sempre aneu-ho combinant, no sé com dir-ho. Però ara hem de decidir i enviar-ho a tothom, només falta que li enviem al Washington Post, la decisió d’aquesta moció? Enviar-ho a tothom com si haguéssim fet un gran pas endavant, que pressuposa que estem molts passos enrere, i jo no crec que estiguem molts

Secretaria General


passos enrere, al contrari, crec que som una ciutat bastant normal en aquest sentit. I que dos exemples puguin elevar-se a categoria i que ara haguem de prendre una decisió de Ple amb una moció, que haurem d’enviar a tot arreu, que quan la lleixin diran que carques són a Badalona que això és així. Doncs això no és així, és que no ha estat així mai. Poden haver-hi exemples en què per circumstàncies hi hagut set persones en un debat de la tele i els set han estat homes, però ja us asseguro que no estava en les meves mans resoldre-ho pel que fa al meu grup, oi? Ni a les mans del senyor López, pel que fa al seu. Però a les mans dels seu sí, a les mans de vostès sí. Jo no sé si fa falta aprovar una moció en aquest senti, repeteixo, i crec que tot és molt més senzill. I en tot cas, emplaçaria al Consell d’Administració de Badalona Comunicació a flexibilitzar al màxim la presència, per garantir, com diu la moció, que hi hagi aquesta visibilitat del que és absolutament real, que és una intervenció, jo crec, molt activa, molt plena, molt positiva de la dona a la vida pública, política, privada, empresarial, associativa, cultural de la nostra ciutat. SENYOR LÓPEZ: Yo creo que el señor Falcó ha metido la pata, ha metido la pata hasta el final porque es una moción que no habla de cuotas, sino que habla, y es cierto, que la mujer está poco representada en los organismos de decisión, y todavía está a tiempo de cambiar su voto. SENYOR FALCÓ: Jo no m’atreviria mai a dir que el regidor d’un altre grup fica la pota. Però en tot cas, és una opinió que tinc, l’expresso, i espero que el senyor de Ciutadans, que tant demana respecte per les opinions de tothom, sigui capaç de respectar la meva. Jo no parlo de quotes, jo no parlo de res, parlo de mocions que són absolutament innecessàries, que es fan per quedar bé, que segurament hi ha molts regidors d’aquest Ple que en aquests mateixos moments que estan disposats a votar-la simplement per quedar bé, però que opinen exactament el mateix que he opinat jo, que és una moció que des d’una perspecitva institucional ens situa en un lloc en el qual en la realitat de la vida de Badalona les dones no hi són. I ja està, i si vostè hi vol votar a favor voti a favor, jo no hi voto en contra, simplement m’abstinc, no en fem tampoc una batalla. SENYORA ALCALDESSA: Deixeu-me dir, només deixeu-me dir, com a regidora que porto la responsabilitat d’igualtat, de les polítiques d’igualtat de gènere, que disortadament en els espais de decisió encara avui, i sobretot si ens movem amb les entiats, associacions de veïns, les dones són molt presents a moltes parts de la vida pública de la ciutat, però justament els espais de decisió i de representació, no sempre és representatiu de la realitat. Per tant, penso que la moció encara té un sentit molt molt important.

Votació S’aprova per majoria absoluta Vots a favor 23, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió. 6. Moció que presenten els grups municipals d'ERC-Avancem-MES, d'ICV-EUiA i Socialista en defensa de l'acollida de les persones refugiades. L’any 2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades. L’objectiu era rescatar de l’oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades entre refugiades, apàtrides, desplaçades internes i sol·licitants d’asil que actualment hi ha al món, que es veuen abocades a marxar de casa seva per motius religiosos, polítics, ètnics, o d’orientació sexual, entre d’altres. Amb la commemoració d’aquest dia, les Nacions Unides volien que la ciutadania sentís de pròpia veu la situació que viuen milers de persones desplaçades i refugiades arreu del món, així com reconèixer la tasca dels professionals i voluntaris de les entitats que treballen en matèria d’immigració i asil que donen suport jurídic, social i psicològic a les persones sol·licitants de protecció internacional. Des d’aleshores, diverses organitzacions de la societat civil i les diferents institucions catalanes han commemorat aquesta data treballant per donar a conèixer aquesta realitat i

Secretaria General


denunciant la manca de polítiques públiques a nivell del govern de l’Estat espanyol, que és l’administració competent a l’hora de fixar els contingents i resoldre les sol·licituds de protecció internacional, que s’ha situat a la cua d’Europa a l’hora de proveir places per a persones refugiades i que encapçala el rànquing de països que deneguen més sol·licituds d’asil. Malgrat aquesta realitat, des de Catalunya s’ha mantingut un fort compromís amb la protecció internacional com demostren diverses iniciatives que van des de la que ha protagonitzat el PEN Club Català acollint escriptors refugiats, el programa de ciutats defensores dels drets humans a nivell municipal, o la tasca de coordinació que fa Asil.cat agrupant les entitats que treballen donant assistència a les persones amb necessitats de protecció internacional. Pel que fa a les institucions públiques catalanes, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha estat treballant en matèria de protecció internacional des de la seva fundació fa 30 anys, el darrer exemple del qual ha estat la campanya d’emergència del 2013 per donar assistència a les víctimes de la guerra Civil a Síria que continua vigent. Per altra banda, el 28 de gener de 2014, el Govern de la Generalitat aprovava el Pla de Protecció Internacional de Catalunya, amb aportacions de diverses institucions i entitats, que engloba el dret d’asil, el refugi i la protecció subsidiària. Però és d’ençà del 19 d’abril de 2015 quan es va enfonsar un vaixell amb centenars de persones que fugien dels seus països cercant refugi camí d’Europa, que es va despertar una onada d’indignació i rebuig de part de la ciutadania europea a la manca de resposta dels Estats amb les persones refugiades. Aquell dia molts ajuntaments catalans van mostrar la seva solidaritat amb el municipi de Lampedusa, que esdevindria la principal administració pública que oferia acollida, aixopluc i assistència a les persones que cercaven refugi, sense tenir-ne les competències ni els recursos. Durant l’estiu de 2015 Europa va assistir a una greu crisi humanitària com a conseqüència del desplaçament forçat de centenars de milers de persones, la gran majoria, ciutadans sirians, però també afganesos, eritreus, sudanesos i iraquians. Els vam veure travessar el sud-est d’Europa durant mesos passant per Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya... Una situació que havia viscut la Mediterrània la primavera d’aquell any, esdevenint una veritable fossa comuna per milers de persones que fugien de Líbia, del Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali… Persones que escapaven de l’horror de la guerra, esperant una nova vida digna. El setembre de 2015 el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la immensa majoria d’ens locals catalans, així com les associacions municipalistes i el Govern de la Generalitat, mostraven la seva predisposició a acollir aquelles persones demandants de protecció internacional , preveient una allau d’arribades de refugiats que no s’ha esdevingut. En aquest sentit, cal destacar la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de crear una xarxa de ciutats refugi per donar resposta a aquesta situació, així com creació del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya, per part de la Generalitat de Catalunya com a òrgan transversal i de coordinació integrat per les entitats socials, l’administració local i la Generalitat. Durant aquests darrers mesos hem assistit a una vergonyant manca de responsabilitat per part dels governs europeus a l’hora d’establir el nombre de persones refugiades que calia reubicar entre els Estats membres de la UE, així com a promeses incomplertes de la major part dels governs com el de l’Estat espanyol, que tot i comprometre’s a acollir 16.000 refugiats en dos anys, la realitat no ha superat les poques desenes de persones reassentades. En canvi, la reacció de les institucions europees ha estat plantejar-se aplicar a Turquia i tercers països emissors l’erroni model del govern espanyol a la frontera sud de Ceuta i Melilla de condicionar ajudes al desenvolupament i suport comercial i econòmic a canvi que el govern del Marroc i altres països subsaharians facin de mur de contenció de possibles refugiats. En aquest sentit, l’acord del passat 18 de març del Consell Europeu amb Turquia vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades, posa en joc els drets humans, i lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea externalitza les seves fronteres i

Secretaria General


subcontracta aquestes responsabilitats a l’Estat turc. Aquesta mesura va ser rebutjada tant per el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen tot el municipalisme català. Un cop més veiem com els governs dels Estats membres de la UE parteixen d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Aquest èxode ja ha costat milers de vides i davant d’aquesta catàstrofe humanitària totes les institucions públiques, així com la ciutadania en el seu conjunt, tenim l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals, fonamentalment l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta de drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, així com el Protocol de 1967. A diferència de la política acordada pels caps d’Estat i de govern de la UE, els ajuntaments, les institucions supramunicipals i les associacions municipalistes catalanes estem donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i d’altres iniciatives, i estem treballant per a la seva integració quan arribin a Catalunya, tal i com va expressar el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats. I els que calgui afegir. Perquè tenim memòria històrica, i perquè recordem el que van fer fa setanta anys milions d’europeus finalitzada la Segona Guerra Mundial, i el que van fer els nostres avis i besavis fugint del terror feixista acabada la Guerra Civil, hem d’obrir els braços com van fer altres països amb nosaltres durant aquell episodi de trista memòria. Per tot això, des del Ple de l’Ajuntament de Badalona, es proposa l'adopció dels acords següents: Declarar Badalona municipi compromès amb les persones refugiades. Exigir que el món local tingui un paper més rellevant a l’hora d’establir les polítiques de

protecció internacional, refugi i asil a Catalunya, atès que és en l’àmbit local on es posen en marxa i on cal garantir l’acollida de manera eficaç.

Exigir a l’administració general de l’Estat que els municipis disposin dels recursos econòmics necessaris per garantir l’acollida de les persones refugiades.

Exigir que es faci marxa enrere en l'acord entre els Estats i governs de la UE i Turquia que permet retornar a territori turc als refugiats arribats a Grècia i que futures negociacions estiguin subjectes als drets humans i al Dret Internacional.

Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen de manera immediata.

Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta o en camps de refugiats a Grècia i d’altres països acollidors de manera temporal o definitiva.

Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que estableix, que garanteixi una acollida estable i de qualitat a les entitats executores i els municipis catalans on aquestes persones s’estableixin.

Secretaria General


Manifestar el compromís del món local d’oferir els municipis territori d’acollida i protecció, adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

Continuar donant suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

Col·laborar estretament amb el Govern de la Generalitat a través del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades i participar en l’establiment dels municipis acollidors conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Treballar en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional i mantenir la coordinació de les mateixes amb les entitats municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat especialitzada en aquest àmbit que té delegada aquesta funció per part de la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.

Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea, així com a les entitats socials del municipi.

SENYOR RIBOT: Bona tarda, a veure aquesta moció està consensuada per les dues associacions municipalistas de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació i el Fons Català de Cooperació. L’hem presentada formalment tres dels grups municipals que estem aquí presents, PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa, però entenc que l’haguessin subscrits si hagués pogut ser així la majoria dels grups. I potser, digueu-me innocent però m’agradaria pensar que al final de tot, al final del debat tots els regidors la votaran afirmativament. Perquè entenc que si hi ha algun tema que hauria de colpir-nos a tots com éssers humans és el drama dels refugiats. Avui hi ha més de 65 milions de desplaçats a Europa, més de 21 milions de persones que han demanat la condició d’asil. És per que ens fem una imatge molt gràfica, és com si tota la població, tota la població de l’Estat espanyol, de Portugal, de Noruega i Irlanda junta, tots haguéssim de marxar del nostre país. I haguéssim de marxar del nostre país per poder salvar la vida. Jo entenc que com a persones si d’alguna cosa ens hauríem d’avergonyir és d’aquest paper que està fent avui en dia la Unió Europea. Jo no entraré en els més d’una dotzena de punts que cadascun d’ells, que ha llegit el secretari, donaria per a un debat, però jo si que crec que aquest Ajuntament hauria de ser un reflex, un mirall de la nostra societat, un mirall de Badalona. I sí aquests ciutadans de Badalona, tots els que estem aquí representem, si d’alguna cosa han excel·lit és en la voluntat de ser solidaris arreu de les persones del món. A Badalona no fa gaire hem tingut uns exemples de que com a ciutadans, com a polítics que representem aquesta gent ens enorgulleixen i ens donem lliçons, lliçons alguna administració que sovint estem encotillats per unes lleis estatals que no ens deixen fer tot allò que nosaltres voldríem. Però l’experiència que van tenir amb els Pares Carmelites que en poques hores van mobilitzar milers de persones d’arreu del país venint a Badalona. I que ens va obligar a l’Administració a accelerar tots els processos per ficar-nos al seu costat i donar-los una sortida. Mesos endarrere, actuacions com els de Proactiva, que van anar a l’Illa de Lesbos per salvar centenars, milers de persones de la mort a les costes gregues. I que avui mateix sortien en un vaixell camí de les costes de Líbia, també per intentar salvar la vida a les persones, per intentar garantir unes vies d’arribada segures. Tot això, va més enllà de les psicologies, com a persones, com a éssers humans no podem tolerar que milers de persones morin intentant arribar a Europa, intentant arribar a una Europa que ve idealitzada, però que fugen de casa seva, perquè si no marxen moren. En el passat a l’Estat espanyol, milers i milers de persones surtin d’una guerra van tenir que viure el mateix. Per tant, per respecte a la història de molts dels nostres avantpassats, per

Secretaria General


respecte al que es poden preguntar els nostres fills el dia de demà, què vau fer vosaltres per intentar impedir aquest cas?. Per respecte a nosaltres mateixos com a persones, jo us demano el vot afirmatiu en aquesta moció. SENYOR GARCIA ALBIOL: Si en relació a aquesta qüestió dic que podríem coincidir en alguns dels aspectes que s’ha assenyalat per part d’algunes de les persones que han intervingut en representació d’altres grups polítics i del govern. Però, nosaltres pensem que quan parlem de persones i quan parlem de drames humans com el que aquí s’està plantejant cal ser molt curosos i hem d’intentar tots plegats fer un esforç per no entrar en una subhasta o en una disputa política perquè al final estem parlant com aquí es deia i és cert de persones que ho estan passant molt malament i persones que estan vivint una situació dramàtica al seu país d’origen. Jo crec que més enllà de les ideologies i més enllà de la forma de pensar que podem tenir cadascú i que cadascú a on militi, en la formació política que militi, cap de nosaltres pot posar en dubte o arresta o alguns dels que formen part d’aquest Plenari pel fet de formar part de determinat partit polític no estiguin d’acord en voler acollir a persones que viuen un drama humanitari. Això, no ho pensem evidentment nosaltres de la resta d’aquest Plenari i crec que amb sinceritat que aquelles persones, doncs, ben pensades també ho tenen que pensar de la nostra formació política. Però aquest fet no treu que quan un governa i quan un forma part d’un projecte, que en aquest cas és el projecte de la Unió Europea, no pot prendre decisions que tenen transcendència més enllà de les nostres fronteres, però no només més enllà no ja de les nostres fronteres a nivell de municipi, a nivell de Badalona, o Catalunya o de la resta d’Espanya si no que té transcendència a nivell de tots els països que formen part de la Unió Europea es puguin prendre decisions de manera unilateral. El Govern d’Espanya està disposat i ha assumit i s’ha compromès a acollir a totes aquelles persones que en funció de la capacitat d’acollida ja no tan sols d’Espanya si no del conjunt de la Unió Europea s’ha decidit a les institucions europees. Espanya no s’ha posat una xifra d’acollida en funció dels seus interessos propis si no que la xifra d’acollida a Espanya s’ha marcat amb un acord amb la resta de països de la Unió Europea. A nosaltres ens pot semblar insuficient i clar que ens sembla insuficient, faltaria més, ens agradaria poder acollir a deu vegades més persones que ho necessiten però el que és evident que la capacitat d’acollida del nostre país, la capacitat d’acollida de la Unió Europea està limitada per qüestions de seguretat, per qüestions econòmiques, per qüestions logístiques. I aquesta és la realitat, estaria bé, seria positiu que la Unió Europea intentés fer un replantejament per intentar, doncs, fer un sobreesforç o un esforç superior i donar més acollida a més refugiats,clar que sí, i en aquesta línea a nosaltres ens hi trobaran com no pot ser d’una altra manera, però lamentablement els desitjos no sempre poden anar acompanyats amb les voluntats i amb les realitats i més quan parlem de milers i milers de persones que defugen d’una situació lamentable i catastròfica que estan vivint en el seu país d’origen. Perquè aquestes persones no vegin frustrada les seves expectatives, perquè aquestes persones que defugen dels seus països d’origen no vegin frustrada la seva presència i les condicions en que se’ls hi acull als països d’acollida ho hem de fer bé més enllà que això signifiqui, doncs, a vegades tenir la sensació que podíem quedar curt. Per tant, coincidint en la filosofia però aplicant un criteri de racionalitat i de responsabilitat, doncs, el Partit Popular ens abstindrem en aquesta moció.

Votació S’aprova per majoria absoluta Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular. 7. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular per sumar a l'AVV Raval a la comissió especial sobre l'ARE de l'Estrella. Atès que el Ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar en la sessió ordinària celebrada el dimarts 24 de novembre de 2015 donar per verificat el nou text refós de la Modificació del

Secretaria General


Pla General Metropolità al barri de Coll i Pujol. Atès que el nou text refós correspon al document urbanístic esmenat en compliment de les determinacions de la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de data 4/11/2015 en que s’aprovava definitivament la modificació puntual del Pla general metropolita al barri de Coll i Pujol, al municipi de Badalona, suspenent la seva publicació al DOGC i consegüent executivitat fins a la presentació d'un text refós. Atès que el 15 de gener del 2016 es va obrir a informació pública la Modificació puntual del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès, pel que fa a l’àrea residencial estratègica de l’Estrella, al terme municipal de Badalona. Atès que el barri del Raval està directament afectat sobre tot allò que faci referencia a les modificacions i alteracions a l’ARE de l’Estrella per proximitat a la Rambla de Sant Joan. Atès que en els últims mesos s’han produït o es preveu que es produeixin canvis en el planejament de la zona. Atès que l’AVV Raval té dret a formar part de la comissió especial creada per informar i fer seguiment dels canvis relatius a l’ARE de l’Estrella, de la que també forma part l’AVV Coll i Pujol. El Ple de l’Ajuntament de Badalona acorda els següents ACORDS 1.- Afegir a la Associació de veïns del Raval a la comissió especial de l’ARE de l’Estrella i Coll i Pujol. 2.- Comunicar els acords a la AVV Raval, a la gerència de l’ARE de l’Estrella i al Departament de Territori i Sostenibilitat i a la FAVB. SENYOR JURADO: Bona nit, quan es va crear la Comissió Especial de Coll i Pujol es va crear amb l’ànim d’estudiar el Planejament Urbanístic de la zona del Corte Ingles. I per a l’ARE de l'Estrella es va crear la Comissió també on estava Sant Crist i també estava Coll i Pujol. Però el que no valorem al seu moment, i hem vist, és que hi ha una part afectada de veïns del Raval, sobretot quan s’ha modificat el Planejament de les cases que donen a l’altura del lateral de l’autopista. Que ha originat una protesta de veïns d’aquella zona tinguin o no tinguin raó, indubtablement, i vostè els sap perquè han anat a veure-ho i li han presentat al·legacions i jo crec que l'important seria que aquests veïns i aquesta Associació també s’incorporés a aquella Comissió que estudia el planejament urbanístic de modificació de tota la zona perquè també estan afectats per aquest planejament urbanístic i en vista a que aquesta participació sigui la solució per evitar confrontacions entre veïns és pel que hem presentat la moció amb l’ànim que tant l’associació de veïns com els veïns afectats que pertanyen al Raval puguin també opinar quan es posin damunt de la taula el desenvolupament urbanístic de la zona que ara s’està aprovant, precisament, de forma definitiva per la Generalitat de Catalunya. SENYOR LLADÓ. Compartim l’esperit de la moció perquè la participació i més vinculada a l’Urbanisme i al Planejament Urbanístic al final té un gran poder de permanència en el temps. És molt important, i molt important, i una de les assignatures pendents que tenim a Badalona i en general, doncs, al país diria. La proposta concreta que es fa a través d’aquesta moció, bé, dir-li que no hi ha una Comissió Especial, com a tal veïnal. El que hi ha, efectivament, és una Comissió de seguiment a Coll i Pujol, com de fet també existeix a Dalt de la Vila, és una Comissió de seguiment, formalment regulada pel propi Ple. Que es reuneix, doncs, regularment, no només amb l’objecte, doncs, de discutir el tema de l’Estrella, tot i que, evidentment, és un dels temes importants per Coll i Pujol, però és discuteixen molts altres temes en la línia que també es fa a Dalt de la Vila. Dues consideracions, segurament aquesta Comissió de seguiment que aplega a tècnics municipals, càrrecs electes i veïns és una formula que tant a Dalt de la Vila com en Coll i Pujol està funcionant bé i n’estem contents i potser podria anar-ho ampliant, i l’altra és que en tot cas si que hem detectat aquest problema d’informació amb el veïnat de Coll i Pujol especialment amb el de la façana de Rambla Sant Joan. Dir que la desinformació és tal que, ni en el seu dia ni es van assabentar de l’aprovació del planejament vigent. Que ara es veritat que s’està en curs de canviar a través d’un Pla Director, quan ni tan sols el del 2009

Secretaria General


ni tan sols erem conscients per tant aquesta falta d’informació ve de lluny, nosaltres com a govern ens abstindrem perquè entenem que la moció tal i com està redactada ens demana que afegim una associació a una Comissió que de fet com a tal no existeix però si que prenem el compromís com de fet ja hem expressat a l’Aassociació de Veïns de del Raval i amb els veïns concrets amb qui la regidora del districte ens hem reunit almenys 3 vegades en aquest any, doncs, tenir aquest espai, crec que l’Associació de Veïns de Coll i Pujol també estaria d’acord, doncs, tenir una Taula o una Comissió com sigui que li diguem que ens serveixi per fer aquest pont del planejament que s’està canviant i tot el que hi ha al voltant de l’ARE de l’Estrella que és molt, és a dir, un projecte gran de ciutat, comunicar-ho amb fluïdesa i comunicar-ho amb rapidesa a les associacions de veïns, per tant, el nostre vot, és abstenció però agafem el cor, entenc, de la moció en el sentit, doncs, de millorar la informació. SENYOR PASTOR: Una mica en la línia del que ha expressat el senyor Jurado, evidentment, nosaltres apreciem la voluntat constructiva d’alguna predisposició en aquesta moció. El primer que vam fer, evidentment, és intentar informar-nos i en parlar amb el president de l'Associació de Veïns de Coll i Pujol desconeixia aquesta situació i que es presentés aquesta moció. Però és que després vam cridar, en aquest cas, a qui vam demanar que s’incorpori que és l'Associació de Veïns del Raval i no sabia tampoc que es presentava aquesta moció. De fet, ells no posaran cap impediment perquè evidentment jo crec que l’essència d’aquesta moció, i tots estem d'acord, és que al final participi tothom i no hi haurà cap problema. El que també ens va xocar, és clar, si no ho sap una associació de veïns, no ho sap l'altra i després quan ens fiquem en el fons i jo crec que el regidor Lladó ho ha explicat, no existeix aquesta Comissió Especial de l’Are de l'Estrella, el que si que existeix és una oficina tècnica, entenc, una oficina tècnica que l’Associació de Veïns de Coll i Pujol va amb un seguit de propostes a explicar als tècnics a veure si són viables per millorar en aquest cas el barri que no és només l'ARE l'Estrella si no el que és tot Coll i Pujol. Si és veritat i crec que el senyor Lladó ho ha dit, hi ha una Comissió de seguiment en la qual es convoquen també als representants polítics, o es reuneix poc o a nosaltres no ens han convocat, amb el qual repassin el e-mail perquè mai ens han convocat en aquest any. Evidentment, l’essència d’aquesta moció és blanca, és pura i per tant nosaltres per el que apostem és per la participació i la recolzarem, la votarem a favor. Però si que en aquest cas depurem una mica els termes que s’utilitzen. SENYOR JURADO: No sé amb qui va parlar de l’associació de veïns però a nosaltres ens van venir a veure un grup de divuit veïns, on una de les persones era de l’Associació de Veïns del Raval, dels números 36 - 42, doncs, enviaria algun vocal però l’asseguro que ells el que demanàvem era participar i es queixaven que no havien estat informats, cosa que és veritat, perquè com diu el senyor Lladó no és un tema que ve de fa una setmana, és un tema que és molt més antic i ell va tenir una assemblea la qual va ser bastant conflictiva acompanyat pel gerent de l’ARE de Sant Crist, m’equivoco o no senyor Oriol?, i en la qual va haver-hi més que paraules i va haver un cert conflicte. I el que estem intentant del nostre Grup, és indudablement, canalitzar la participació perquè no es sentin afectats i que s’incloguin en la Comissió de seguiment no en la Comissió tècnica. En la Comissió de seguiment que es va crear per fer un seguiment de tot el Planejament Urbanístic de Coll i Pujol, principalment, no de l’ARE si no principalment del tema del Corte Inglés. Per tant, si estan afectats i no els hem dit res, bo és que s’integrin. No se’ls demana més que estiguin informats a aquests veïns que van venir i que nosaltres el que no hem fet és dir-los prenguin la paraula, queixin-se, ja es vam queixar bastant i van tenir més que paraules en la reunió amb el senyor Lladó i per portar-los aquí ara i fer d’això un tema de política. És una proposta constructiva, és una proposta d’intentar arribar a que s’integrin, que si presenten alguna al·legació que era el problema de que en lloc de vuit plantes hauria onze plantes, que li trauríem el carrer i un llarg etc, si estan a dins més fàcil serà que puguin participar. No té una altra conseqüència i l’agraeixo el recolzament que vostè ens dóna. SENYOR LLADÓ: Si, només per la tranquil·litat o no, dels companys regidors, van ser paraules només paraules, és veritat que expressades en veu molt alta, però van ser paraules. En tot cas, jo reitero nosaltres ens abstenim però agafem el fons, entenem, de la

Secretaria General


moció i per tant el que farem és crear una Comissió o una Taula, un espai de trobada en el qual sobre el tema concret de l’ARE l’Estrella que tenim en un estat del Planejament, no del propi govern, perquè n’aquí el gruix de tot aquest treball ve com sabeu de fa temps, que està tant avançat que malauradament, doncs, ja s’ha acabat el termini d’al·legacions i per tant, malauradament aquesta participació que ara anem a afavorir haurà d’anar més en el tema de la urbanització i aspectes més concrets que no pas en tot el tema del Planejament. Per tant, agafem el cor i us anirem informant. Gràcies.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 13, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Partit dels Socialistes i Partit Popular. Abstencions 12, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. 8. Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular per garantir la igualtat d'oportunitats i la transparència als plans d'ocupació gestionats per l'IMPO. Al Ple municipal del mes de maig de 2013, el grup municipal de ICV-EUiA va presentar una moció per tal de garantir la igualtat d’oportunitats i la transparència als plans d’ocupació gestionats per l’Institut Municipal de Promoció de l’ocupació (IMPO) amb els mateixos acords que incorpora aquesta moció. També, al Ple municipal del mes de febrer de 2016, el grup municipal del PP va transcriure la moció per tornar-la a aprovar per aquest nou Ple municipal. Atès que la moció presentada el mes de maig de 2013 va ser aprovada amb els vots a favor de ICV-EUiA, PSC i CiU. Atès que la moció del passat febrer també va ser aprovada amb el suport del PP, C’s, PSC, CIU i l’abstenció dels grups del govern municipal. El Ple de l’Ajuntament de Badalona acorda els següents ACORDS 1. El ple insta al govern municipal a ampliar els mecanismes de transparència i informació sobre les ofertes publiques d’ocupació i la borsa d’interinatge de l’Institut Municipal de Promoció de la Ocupació (IMPO) informant i fent partícips de la gestió als sindicats i moviments socials de la ciutat existents, com l’Assemblea d’Aturats i Aturades. 2. El Ple Municipal per tal d’aconseguir la màxima objectivitat i transparència en l’assignació dels escassos recursos disponibles per el foment de la ocupació d’aquest pla en marxa insta a l’IMPO a que la selecció final dels beneficiaris del mateix es realitzi en forma de sorteig anònim entre les persones que compleixen els requisits. 3. Instem al govern municipal a negociar i trobar formules per tal de assegurar que els serveis bàsics (aigua, gas i llum) no puguin ser tallats a la ciutadania que no pot fer front al pagament dels mateixos per manca de recursos. En aquest sentit el govern municipal estudiarà la formula, i la posarà en marxa durant el 2016, per tal de garantir l’accés al transport públic de les persones aturades sense cap ingrés i les seves famílies. 4. Instem al govern municipal a posar en marxa de forma urgent el Consell Econòmic i Social de Badalona amb la participació de tots els agents implicats en l’àmbit econòmic i socio laboral per tal de concertar i desplegar polítiques decidies de foment de la economia i la ocupació a la nostra ciutat implicant a les empreses badalonines i les grans empreses concessionàries de serveis que treballen actualment per l’ajuntament. 5.- Informar del resultat d’aquesta moció a l’Institut Municipal de Promoció de la Ocupació, l’Assemblea d’Aturats i Aturades, la Delegació del Govern a Catalunya i la Generalitat de Catalunya. SENYOR FERNÁNDEZ: Si molt breu, perquè aquesta moció és un clàssic i està sobradament explicada en aquest Ple municipal. Recordar que al mes de febrer d’aquest any, el nostre grup municipal va aprovar aquesta moció, va presentar, perdó, aquesta

Secretaria General


moció i va tenir el recolzament de tots el grups municipals, llevat de l’abstenció del grups del govern municipal i és una moció que té el seu origen en una moció, valga la redundància, que va presentar el grup d’Iniciativa per Catalunya, quan el senyor Mañas com diu el nostre regidor Ramón Riera era un “tigre bengala” i era un gran defensor de la transparència i dels concursos cecs, dels concursos anònims i és una moció que es presenta amb aquest únic objectiu, que s’apliquin aquelles propostes que el grup d’Iniciativa i que altres grups d’aquest Ple municipal, portaven com a bandera i van fer bastant incidència en la campanya electoral. El secretari general de la Corporació ja ha llegit els acords que en la seva síntesis és que s’apliqui la màxima objectivitat i transparència en la designació dels escassos recursos disponibles en quant al foment de l’ocupació i que es realitzi de forma amb un sorteig anònim entre les persones que compleixin els seus requisits, que es negocien i es trobin formules per assegurar que els serveis bàsics com l’aigua, el llum i el gas arribin a tots els ciutadans que era el punt de discussió en l’ultima moció del mes de febrer. I si que és veritat que el punt quart s’ha començat a elaborar, s’ha començat a materialitzar que és la creació d’aquest Consell Econòmic i Social. Per tant, nosaltres hem volgut presentar aquesta moció per saber quin és el grau d’acompliment de la moció que es va presentar al febrer i per tant actuar en conseqüència. SENYOR MAÑAS: Jo els hi agraeixo que llegeixin detingudament les mocions que he escrit anteriorment, també li puc dir que segurament hi ha coses més interessants al món per llegir que no mocions que hagi pogut presentar el meu grup en mandants anteriors. I algunes qüestions, com que ha canviat la realitat, ha canviat la legislació, ara hi ha una legislació per fer front a la pobresa energètica que al 2013 no existia, per exemple. Quan vulguin presentar mocions copiades del meu grup si me les donem abans per parlar-li en un llenguatge que vostè pugui entendre li puc afinar una miqueta el text i adaptar-lo a la realitat, llavors. Algunes qüestions, al no existir bossa d’interinatge a l’IMPO en aquests moments, una gran errada de qui va escriure aquesta moció a l’any 2013, que sóc jo. Pel que fa al sorteig anònim que jo crec que hem d’intentar garantir, sobretot, perquè no hi hagi desconfiances, hem d’intentar garantir al màxim que la gent pugui sentir-se que els procediments pel que fan a un recurs escàs que són els plans d’ocupació, són el més correctes possibles, els tècnics tenen moltes reticències a poder-ho implantar i jo el que he fet aquest matí és demanar-li un informe tècnic en què exposin els seus motius de perquè no volen anar a un sorteig anònim en el procés final de selecció quan tingui aquest informe li donaré a tots els grups municipals si volen també podem fer una reunió de tots els grups municipals amb les persones que fan aquest procés per poder debatre l’informe. No cal que els hi debati jo només, és un organisme de tots i per tant tots els grups municipals podem debatre. Pel que fa al Consell Econòmic i Social agraeixo que reiteri la seva demanda del què ho posem en marxa, li recordo que l’han votat dues vegades en contra. Al vam poder aprovar el mes passat gràcies a l’abstenció dels grups de l’oposició però vostè l’ha votada en contra dues vegades, per tant aquí podia haver afinat una mica el text i haver fet aquest acord. Respecte a la transparència dels processos de selecció de l’IMPO, miri l’alcaldessa ahir, a les dotze de la nit o quarts d’una, va signar constituir la Comissió d’estudi de liquidació d’aquest organisme autònom. Més transparència que liquidar un organisme autònom perquè passi a control directe de l’Ajuntament i dels cossos que estan aquí asseguts, que en aquests moments no és així, més transparència que aquesta no sé senyor Fernández, que vol que li digui. També li dic una cosa, dues funcionaris d’aquesta casa van coincidir en dir una cosa, més o menys em van dir el següent “seràs el primer regidor que voluntàriament entregarà les claus del què ha estat la gran màquina de clientelisme polític d’aquesta ciutat”. Només dic això, el que a mi m’han dit dos funcionaris, per tant pel que fa als processos de transparència en els processos de selecció, dir-li que a Badalona ens coneixen tots. Per tant, la ciutadania, ja ens coneix , els treballadors municipals ja ens coneixen i els treballadors de l’IMPO ens coneixen. I pel que fa les mesures de pobresa energètic, dir-li que hi ha una diferència pel que fa a febrer que és que estem treballant amb Serveis Socials tot un protocol de com posem en marxa tot un programa de suport per combatre la pobresa energètica. En aquets moments, em consta que Serveis Socials està treballant el protocol, hi ha diners a l’àmbit de Medi Ambient i

Secretaria General


Sostenibilitat per assessorar i per formar a les famílies. El que volem no és només donar ajudes per pagar rebuts, si no intentar reduir aquests consums de rebuts. Per tant, s’ha fet algun avanç respecte al mes de febrer, més lent del que ens agradaria no només a nosaltres si no també a vostès. Gràcies, no tinc res a dir respecte si sóc un “tigre o no” crec que és una observació una mica exagerada,en tot cas, un gat una mica enfadat però dir-me tigre no té massa a veure amb la meva forma física. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí és veritat que en algunes coses si que hi ha hagut avenços en quant al Govern municipal però jo crec que des de que es va iniciar la legislatura que farà més o menys un any a dia d’avui, s’han produït si no m’equivoco quatre plans d’ocupació de l’IMPO i en cap d’aquest plans d’ocupació s’ha aplicat aquest concurs cec que vostè avui també està defensant aquí, més allà de què hagi alguna sèrie de tècnics que ho desaconsellin o que no els sembli el més idoni però jo crec a final s’ha d’acomplir allò que al que vostè es va comprometre i és per això que nosaltres presentem aquest moció i per que a més ens fem nostres aquestes demanes que vostè planteja, nosaltres no el vam poder fer anteriorment per un tema de legislació però ara ja si que es pot realitzar. De totes formes, en quant al tema dels serveis bàsics a nosaltres ens agradaria saber de forma concreta i detallada quantes ajudes a donat aquest ajuntament a famílies de la ciutat per a la cobertura d’aquests serveis bàsics i que jo crec que és important saber perquè segons tenim entès no han estat respostes moltes sol·licituds que s’han fet en els Serveis Socials de l’Ajuntament. SENYORA ROTGER: Bona tarda, han estat respostes totes les sol·licituds d’ajuda, això s’ha de dir. Sí que és cert que el procediment per accedir als ajuts del programa de l’Àrea Metropolitana ha anat molt més lent del què esperàvem, estan en tràmit no s’han produït talls degut a això i per tant és cert que és més lent del que volíem però s’estan atenen absolutament totes les demandes. SENYOR SUBIRANA: Si, nosaltres votarem a favor de la moció però sentint les paraules del regidor Mañas que diu que a les dotze i les dotze i mitja de la nit l’alcaldessa signava, doncs, el fet de que l’IMPO doncs ja passés a, o crear la comissió, jo si recorda vostè, a l’últim Consell d’Administració de l’IMPO li vaig demanar que donada la transparència i la participació que vostès a cada deu minuts van dient, abans de fer i quan tingués vostè tot treballat ens informés als grups Municipals. Clar, jo el que li demano és que no ens informi de la manera que ens està informant avui, si no que abans, doncs, o després però que ens convoqui i ens digui almenys als membres del Consell d’Administració de dir això està així, el protocol serà aquest, l’informe que vostè va dir en aquell Consell d’Administració anirà per aquí, doncs, tenir la informació abans, no ara a arrel de una moció, doncs, mira ahir i abans d’ahir a les dotze i mitja de la nit doncs signar això, crec que és poc seriós i poca participació i comunicació envers als Grups Municipals. SENYOR MAÑAS: Senyor Subirana, la Comissió farà aquesta feina, recopilarà la informació, dissenyarà un full de ruta del qual seran informats tots el grups municipals. Però és que la Comissió encara no s’ha reunit. SENYOR SUBIRANA: Però jo demano que ens informi de què es farà això, perquè era un tema que vostè sap que jo vaig dir “és prou important de que l’IMPO, que ha estat un organisme amb clientelisme o sense però important a la ciutat” que estaríem d’acord a que passés tot a l’Ajuntament però tenir una mica d’informació. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, com que sóc molt estricta amb el tema de la fidelitat a la veritat, dir que eren les onze de la nit, eren les onze. I que l’anècdota té a veure amb aquest compromís meu que mai deixo cap carpeta per signar pel dia següent. Votació S’aprova per majoria absoluta Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Convergència i Unió, Partit dels Socialistes i Partit Popular. Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú.

Secretaria General


9. Moció presentada per urgència pels grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, Socialista, ERC-Avancem-MES, CiU, ICV-EUiA i Ciutadans - Ciudadanos per demanar la dimissió del ministre de l'Interior i del cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El diari Público ha difós les gravacions d'unes converses entre el ministre de l'interior en funcions i candidat del Partit Popular per Barcelona a les eleccions generals del 26 de juny, Jorge Fernández Díaz, i Daniel de Alfonso, cap de l'Oficina Antifrau, en què es demostra la persecució dels poders de l'estat contra càrrecs electes. Amb la intenció d’atacar als seus contrincants polítics, el ministre Fernández Díaz, amb la connivència del cap de l'Oficina Antifrau, va intentar dirigir les investigacions de l’Oficina per desacreditar determinats partits polítics davant de la societat. La publicació de les gravacions ha generat una ràpida reacció entre la societat civil per expressar el rebuig a aquests fets. Condemnem aquests intents fets des d’institucions democràtiques per investigar determinats partits polítics i que qui decideixi combatre-la ha de fer-ho sempre dintre de la llei i del sistema democràtic. Lamentem que el govern del Partit Popular hagi fet un mal ús de les eines de l’Estat, que han d’estar al servei de la ciutadania, per interessos partidistes i manipular la realitat. Una actuació que pot provocar el desprestigi de la política i dels seus actors. La prioritat de les administracions actuals ha de ser retornar el prestigi a la política i posar en valor la gran tasca i esforç que realitzen els representants polítics locals. Tot amb l’únic objectiu de posar el seu gra de sorra per millorar els pobles i ciutats del nostre país. Atès que l’Oficina Antifrau ha de ser una institució independent, que ha de treballar per enfortir la integritat en el sector públic català, mitjançant la prevenció i la investigació de la corrupció. Atès que la llibertat ideològica és un dret fonamental i atempta contra aquesta qualsevol intent de discriminació i persecució per raó de pensament i no poden quedar impunes fets com els descrits, propis d’estat totalitaris. Atès que la democràcia i la llibertat d’expressió han de ser els pilars bàsics d’un Estat. Per tots aquests motius, els grups de Guanyem Badalona en Comú, Grup Municipal Socialista, Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-MES, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, Ciutadans – Ciudadanos a l’Ajuntament de Badalona proposem l’adopció dels següents: ACORDS Primer. L’Ajuntament de Badalona manifesta el seu rebuig i la seva condemna més ferma dels fets protagonitzats pel Ministre de l’Interior en funcions, el Sr. Jorge Fernàndez Díaz i del Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Sr. Daniel de Alfonso Laso; i explicita el seu compromís insubornable vers la llibertat de pensament i la separació de poders que fomenta l’estat de dret. Segon. L’Ajuntament de Badalona exigeix la dimissió, tant del Ministre com del magistrat abans esmentats, ja que en cas de confirmar-se aquesta informació, haurien pogut fer un ús indegut del seu càrrec a l’intentar perseguir ideològicament a polítics. Tercer. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Badalona a les accions que tant el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Poder judicial puguin portar a terme per esclarir els fets i demanar responsabilitats a les persones implicades. Quart. Donar suport en aquelles expressions de la societat civil que defensin un país lliure de corrupció.

Secretaria General


Cinquè. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Votació de la urgència S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular. SENYOR LÓPEZ: Yo estoy muy contento con la moción porqué si le quitamos el nombre del ministro, el nombre del director de la Oficina Antifraude y el nombre del Partido Popular creo que no habría nadie democrático, en un estado de derecho, que se pudiera poner en contra. No hay ninguna referencia a las personas perseguidas, a los partidos políticos, solamente a los hechos, por lo tanto esto demuestra que si somos capaces de concretar en hechos lo que queremos hacer, no es tan difícil entendernos en posiciones políticas tan diferentes como son los miembros del gobierno y ciudadanos. En ese sentido, solamente a modo de referencia, vean lo que estoy diciendo: primer apartado, compromiso insobornable hacia la libertad de pensamiento y separación de poderes que fundamentan el estado de derecho. ¿Quién puede estar en contra? Perseguir el uso indebido del cargo de ministro o de cualquier otro cargo por intentar perseguir ideológicamente a políticos, ¿Quién puede estar en contra? Tercer apartado, esclarecer los hechos y pedir responsabilidades, y se le pide a administraciones públicas o políticas, como el Parlamento, el Govenr de la Generalitat y el Poder Judicial. Cuarto apartado, un país libre de corrupción. Por lo tanto, me alegro de poder firmar una moción que tiene en cuenta hechos independientemente de la ideología y de los partidos políticos. SENYOR MAÑAS: Sí, jo crec que la unanimitat gairebé total que reflexa aquesta moció avui, els grups municipals que signen aquesta moció, és una mostra de la gravetat dels fets que estem parlant. Jo agraeixo molt que aquesta moció hagi estat consensuada, que hagi estat consensuada pels grups que la presenten, que Ciutadans manifesti el seu suport a la moció i la signi. Perquè ja ho ha dic el senyor López, estem parlant de fets gravíssims, estem parlant de persecució ideològica pel fet de mantenir unes posicions polítiques determinades. No estem parlant de persecució de delictes ni de persecució de pràctiques irregulars, el que hem pogut llegir i escoltar, per tant, queda molt poc marge pel dubte, el que estem veient és una persecució i un muntatge fet des d’altes institucions de l’Estat en contra de persones pel fet de com pensen. Però també vull dir-ho, jo no són independentista, però en aquest cas, el que hi ha és una persecució explícita contra persones que són independentistes i quan em solidaritzo amb algú que és perseguit per la seva ideologia, al igual que, si cal, em solidaritzaria amb qualsevol dels vint-i-set regidors i regidores d’aquesta Sala si és perseguit per la seva ideologia, també vull manifestar i explicitar el fet de perquè són perseguits. Jo no sóc independentista, ho torno a dir, però vull posar de manifest que aquí hi ha hagut un muntatge fet des de les institucions de l’Estat per perseguir independentistes per l’únic fet de ser independentistes, això no ho podem tolerar ni amb independentistes, ni amb socialistes, ni amb noliberals, ni amb conservadors, ni amb ningú. El que hem sentit i el que hem escoltat és molt greu i també vull ser molt clar, cap resultat electoral avala aquestes pràctiques il·legals i mafioses que hem pogut llegir i escoltar en els mitjans de comunicació. Gràcies. SENYOR FALCÓ: Sí. La veritat és que no sóc massa entusiasta de traslladar debats que demà mateix seran al parlament de Catalunya en el Ple de l’Ajuntament. En tot cas, vagi per endavant que agraeixo la iniciativa d’haver presentat aquest moció a qui l’hagi tingut. Nosaltres la vàrem reformular en alguns dels seus acords i vàrem estar d’acord amb la resta d’aportacions que van fer altres grups en el que és el sentiment de qualsevol ciutadà que vulgui preservar-se d’un Estat que s’ha demostrat altament perillós. Els qui creiem que l’estat no pot tenir màniga ampla per fer el que vulgui acabem de comprovar que segons qui

Secretaria General


dirigeixi l’Estat, l’Estat es pot convertir en un perill per a tots, perquè les estratègies o els instruments que es poden utilitzar per fer mal a ciutadans són molt potents i et deixen amb una sensació d’absoluta indefensió. I jo crec que això és molt greu, i el que més em preocupa de tot plegat és com és possible que el partit que ha guanyat les eleccions diumenge continuï mantenint en el seu càrrec un ministre que està disposat a superar els límits de tot el que és democràticament possible de fer en la defensa de les pròpies idees i, fins i tot en l’exercici de les pròpies competències. Però, és clar, avui precisament és el dia en què el jutge ja ha decidit que portarà el president Mas i dos conselleres a la banqueta d’acusats per haver organitzat el 9N, i el regidor i president del grup parlamentari Popular a Catalunya, en un estil molt propi del ministre, ha dit que n’està satisfet perquè va “xulejar” el 9N i és el que es mereix. I estem en mans d’aquest estil i ho continuarem estant, i per tant, ens hem de defensar tant com puguem d’aquest tipus d’actituds que poden quedar en un comentari, però quan coneixes de què el comentari es pot passar a l’acció i es pot passar a tenir els teus fiscals amics, tenir els teus jutges amics, tenir els teus periodistes amics, tenir una informació, no contrastar-la, però deixar-la anar, quan tu pots destruir la vida de la gent, doncs la veritat és que quan no estàs en una posició afecta al règim, doncs et sents indefens. I en aquest sentit que tots nosaltres, tots, tots, des d’un regidor de Ciutadans fins a un regidor de Guanyem o de qualsevol formació política, en aquest moment, en aquest país, està en perill, està en perill, perquè vivim en un règim que utilitza les pitjors arts i que és capaç de destrossar la vida de la gent amb falsedats. I em sembla que això s’ha de denunciar, i sobre tot, s’ha de mirar de prevenir. Suposo que demà el Parlament decidirà la destitució del que és el director de l’Oficina Antifrau, suposo. Aquesta és una decisió que li correspon al Parlament i entenc que és una decisió òbvia vista la manera com aquesta persona ha utilitzat el càrrec i la confiança del Parlament de Catalunya per exercir una feina que hauria de ser transparent, independent, justa, equitativa, etc. Però no estic tan segur que el ministre Fernández Díaz deixi de ser ministre. En tot cas, crec que és bo, ni que sigui per clamar en el desert que el Ple de Badalona demani la seva dimissió, jo pregaré perquè deixi de ser ministre perquè considero que ha superat els límits d’allò possible. Montesquiu que és el pare de la separació de poders, si veiés el que està passant en aquest país s’aixecaria de la tomba. Franco també, però per aplaudir al ministre. En tot cas, jo em quedo amb Montesquiu, em quedo amb els fonaments de l’estat de dret, em quedo amb la separació de poders i em quedo amb una altra cosa que és que, malgrat tot, malgrat tot això, jo segueixo creient profundament en la justícia i crec que la justícia d’aquest país, al final, pren decisions justes i per tant, si aquesta qüestió es judicialitza, que sembla que sí perquè hi ha dues querelles presentades, veurem on pot acabar, però més enllà de la justícia hi ha la responsabilitat política i en un país decent, un ministre que ha fet el que està clar que ha fet, hauria de plegar o se li hauria de fer dimitir. SENYORA ROTGER: Començar com l’Àlex Mañas també alegrant-me de coincidir amb el senyor López, avui per un dia, perquè realment és reprovable el que ha passat sigui contra qui sigui, el que passa és que és evident que en aquest cas concret és contra unes persones que defensen unes polítiques molt concretes que són independentistes. No farem veure que o sabíem o que no sospitàvem que hi havia guerra bruta per part dels aparells de l’Estat. N’hem tingut moltes proves en quests anys de democràcia, tristament. L’independentisme ha estat un dels objectius preferits, no l’únic, però un dels preferits per la direcció d’aquestes clavegueres de l’estat i ara està claríssim que l’èxit d’aquesta lluita a Catalunya ha fet de que aquestes accions d’aquesta guerra bruta s’hagin endurit i s’han tornat a fer evidents una vegada més. El to de la conversa entre el ministre Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau, tothom ho ha sentit em sembla, té un to de guerra directa, un to bèl·lic i un contingut que no es poden tolerar. Esquerra Republicana pel fet de ser un dels líders d’aquest procés se l’ha mirat amb lupa amb la intenció claríssima de desacreditar-la i, per extensió, està clar, fer mal a l’independentisme, però no ho han aconseguit. Tenim tolerància zero amb la corrupció. Ni tant sols l’aparell de l’Estat ha pogut fabricar una acusació creïble contra nosaltres. Per cert, una actualització que també ara comentava en Ferran Falcó, ens sembla bastant greu que el jutge mantingui les acusacions contra

Secretaria General


l’expresident Mas, l’Ortega i Rigau simplement per posar les urnes el 9N i que Fernández Díaz, en canvi, sembla que no haurà ni de donar explicacions al Congrés sobre aquestes converses inacceptables. O sigui, que en aquest Estat no es tolera la dissidència democràtica i sí es que es tolera que es conspiri per evitar que millorem la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que ho fa sense que ningú es posi vermell i ja no parlem de dimitir per dignitat democràtica. En aquest Estat no ens hi podem quedar ni un minut més, però mentrestant, i sense gaire esperança tampoc, avui exigim la dimissió immediata, tant del ministre Fernández Díaz com de De Alfonso. SENYOR GUIJARRO: Sí, breument perquè suposo que hi haurà gent amb més ganes de parlar. Està clar que els fets ens relaten que ha succeït una pràctica totalment condemnable i ho ha de ser quan avui, sis dels set grups municipals que conformem aquest Ajuntament presentem una moció conjunta precisament demanant la dimissió de les persones que han perpetrat els fets, les escoltes que hem parlat, s’ha dit abans. A més, especialment en el cas del ministre Fernández Díaz, recordem que es tracta d’una persona reincident i no només en aquest cas, sinó que tots recordarem aquella conversa amb Rodrigo Rato que també el van enganxar arrel del tema Bankia. Amb la qual cosa, doncs segurament per higiene democràtica, ell mateix hauria de deixar el seu càrrec de manera immediata, cosa que han fet el ministre Soria, per exemple, i és estrany, però ha estat així i va dimitir, i sembla que el senyor Fernandez Díaz, tots aquests casos, aquest molt greu, el de la reunió amb el senyor Rato molt greu també, però sembla que el ministre de l’Interior fa oïdes sordes i continua en l’exercici del seu càrrec. Òbviament, tenim motius diferents en el sentit de que tots condemnem un fet, nosaltres, jo mateix no crec que haguem de marxar de cap estat ni molt menys. Jo i el meu grup continuem confiant en què Espanya és un lloc collonut per viure i estem encantats de fomentar el que ens uneix i, en aquest cas, no fomentar la divisió amb la resta d’Espanya, ni molt menys, però crec que tampoc és el tema de debat d’avui. Quan hi ha un fet condemnable com aquest, quan hi ha persecució ideològica com s’ha demostrat, crec que tots els demòcrates i totes les persones que ens considerem demòcrates en aquest Ple hem de condemnar fets com aquests i, tant de bo, la declaració que fem avui serveixi d’alguna cosa per tal que aconseguim que aquest tipus de coses no es tornin a repetir i es produeixin, realment en aquest país, dimissions quan es veuen que n’hi ha fets com aquests. SENYOR TÉLLEZ: Bé, avui parlem del senyor Fernández Díaz en el Ple de Badalona. Fill d’un falangista militar, tinent coronel, una persona que als anys vuitanta va ser governador civil de Barcelona i va empresonar a sis persones que en una manifestació contra la LOAPA tenien una paraula tant greu en una pancarta que deia “Independència”. Als anys vuitanta aquestes persones van anar a la presó mentre el senyor Fernández Díaz era governador civil. Estem parlant d’una persona que a l’any 2008, en un seminari de la FAES, va dir que els musulmans eren un risc per a la democràcia. Estem parlant d’una persona que quan vol anar a resar, una cosa molt respectable, va a un lloc tan neutre com el Valle de los Caídos. Estem parlant d’una persona antiavortista furibunda que ha comparat l’avortament amb la violència d’ETA. Estem parlant d’una persona que està en contra del matrimoni gay, que avui cal dir-lo, i que va justificar estar en contra del matrimoni gay perquè posava en amenaça la pervivència de l’espècie. Aquesta persona avui continua sent ministre del govern espanyol i és una persona que és una mostra més d’un sistema, de la corrupció sistèmica que té l’Estat espanyol, un Estat que no s’ha reformat encara del tot des del franquisme, que ha tingut caps d’Estat com el senyor Felipe González que ja va declarar públicament i sense rubor que la democràcia també és defensada al clavegueram. Un Estat que s’ha demostrat moltes vegades que ha posat a confidents de la policia infiltrats en diferents moviments socials, el mateix que es feia al franquisme es continua fent ara, i fa poc La Directa va destapar el cas d’una persona que es va —a més està gravat i es pot escoltar—, que es va identificar com a una persona que representava la seguretat de l’Estat i va dir a un detingut de l’operació Pandora, una persona del moviment anarquista que a canvi d’informació dels diferents moviments anarquistes de Barcelona, doncs que li podien alleugerit les penes, això va sortir fa molt poc a la premsa i parlem d’un ministre que

Secretaria General


és una expressió de tota aquesta corrupció d’estat que fa anys, i anys i anys que va penetrant, i que es va demostrant i que no es fa res per canviar i el senyor Fernández Díaz no ha perseguit només a independentistes sinó que a més té una brigada, i això també ha sortit a El País i a la Cadena Ser, que no són mitjans sospitosos de ser independentistes, que té una brigada que fa informes policials sense signar, informes fantasmes que després es filtren a la premsa per tal de crear merder i soroll, no només contra el sobiranisme i l’ANC, sinó també contra Podemos, informes falsos del seu finançament de Veneçuela i no sé, i no sé on... estem parlant d’un ministre que fa poc va estar aquí a Badalona i va estar al costat de tres regidors de la bancada del Partit Popular, evidentment del senyor Xavier Garcia Albiol que va dir que era el seu padrí polític i del senyor Daniel Gràcia i de la senyora Cristina Agüera, és simptomàtic que estiguin orgullosos de poder-ho dir en aquest Ple, és molt simptomàtic. Jo m’alegro de la unanimitat en aquesta moció en aquest Ple i que es pugi aprovar per unanimitat. Sí que jo crec que és de justícia demanar-li al grup Partit Socialista i al grup de Ciutadans, que sembla que tenen alguna cosa a dir en el futur Govern de l’Estat Espanyol, que si us plau, facin pressió als seus caps perquè aquest senyor estigui fora de qualsevol govern que es vulgui dir democràtic. Vostès que poden, si us plau, puguin fer aquesta pressió i traslladin aquesta moció als seus líders per tal que facin la pressió pertinent perquè aquesta persona, tan immediat com sigui possible, no estigui al capdavant del Govern Espanyol. La guerra bruta és corrupció, la corrupció és guerra bruta. Aquesta moció ha de servir per defensar un país sense corrupció ni guerra bruta. Fa uns anys dèiem que no hi havia pa per a tant de xoriço, jo crec hi hem de sumar que no hi ha sabó per a tanta merda. Moltes gràcies. SENYOR GARCIA: Anem a veure, abans d’entrar una mica en el detall, jo no volia entrar en el detall de la moció, però les intervencions, si la moció ja em sembla un despropòsit, les intervencions, algunes d’elles han estat francament lamentables. No hi volia entrar, però com que això ha estat així hauré de referir-me una mica en concret. El que sí que li demanaria als membres del Govern i especialment al senyor Téllez, com ja que porta un any a l’Ajuntament sent tinent d’alcalde i que hauria d’estar una mica més il·lustrat. Aquesta moció no s’aprovarà per unanimitat, encara que vostès creguin que la unanimitat la forma tot el Ple excepte els regidors del Partit Popular. S’aprovarà perquè hi ha una majoria, però no unanimitat, per tant, primera clarificació. Mirin, aquesta és una moció que es fa des del rancor i des de l’odi. És una moció que no obeeix a la justícia i és una moció que en algun moment se’ls pot tornar en contra a qualsevol de vostès. Estem parlant d’unes suposades gravacions. Unes gravacions que com han dit els afectats, molt probablement s’ha produït un tallar i enganxar, una edició de les converses. Aquest és un fet que nosaltres no podem comprovar ni sabem i que li correspondrà a les autoritats pertinents esbrinar-ho, fer una investigació i veure si com s’assenyala per part de les persones afectades, aquí hi ha una edició d’aquesta cinta, d’aquesta gravació, i per tant, s’ha fet una conversa una mica en funció de la petició de les persones o de la persona que ho està publicant. Però jo els deia que aquesta és una moció que se’ls pot tornar en contra, perquè a mi em sembla molt greu i als regidors del Partit Popular ens sembla molt greu que s’hagi produït una gravació il·legal per part d’un tercer, i que cap de vostès tingui, perdonin que els digui, la decència política de denunciar aquest fet. Com que vostès estan donant autoritat a aquest fet, i com que vostès no denuncien aquest fet, demà, qualsevol de vostès, amb una conversa per telèfon se’ls pot estar gravant de manera il·legal i aquesta conversa per telèfon passar-se després en un diari o a un mitjà de comunicació. I aleshores suposo que callaran tots, perquè si en aquests moments no els ha semblat malament, si els toca personalment suposo que no tindran cap tipus de queixa ni s’exclamaran que una conversa privada hagi estat gravada. A mi això em sembla, amb sinceritat, molt greu i d’una enorme irresponsabilitat. Jo deia que no volia entrar en el contingut de la moció i no hi entraré, sobretot perquè és una moció que el que pretenia ja no ho aconseguirà. Era una moció que el que pretenia era crear un caldo d’opinió, crear una sensació per intentar perjudicar les expectatives electorals del Partit Popular. És més, mirin si això és així i mirin al final les conseqüències d’aquest moció que diu la mateixa, llegeixo textualment “la publicació de les gravacions ha generat una ràpida

Secretaria General


reacció entre la societat civil, per expressar el rebuig d’aquests fets”. Miri si ha provocat una ràpida reacció de la societat civil que el diumenge Convergènciava baixar, el Partit dels Socialistes va baixar, Podemos va baixar, Ciutadans va baixar i el Partit Popular va pujar, bé, vostès han pujat uns quants vots. Mirin si va provocar una ràpida reacció de la societat civil, i tant que la va provocar, però en favor d’aquells que estan sent víctimes d’aquest linxament polític com el que estem vivint en aquests moments. Mirin, jo no ho volia dir, però ho ha dit un dels companys que ha intervingut primer, i he dit, no direm res¸ i després ho ha dit un segon, aleshores ja no puc callar, si vostès tinguessin una mica de coneixements de dret sabrien, perquè han assenyalat, aquest és un procés que esperem que hi hagi una resposta judicial ràpida, o que el procés judicial tiri endavant. Si vostès sabessin una mica de dret, una miqueta només, sabrien que una prova que és una gravació il·legal, queda anul·lada automàticament, automàticament. Per tant, haurien de saber que aquesta gravació o l’edició d’aquesta gravació és impossible que tingui una resposta judicial perquè és una prova nul·la perquè està obtinguda de manera il·legal, i això és així, això és així. Per tant, ja posa en evidència que des d’un punt de vista de coneixements jurídics i de com funciona, no ho tenim molt clar. I, home, hem anat a parar on jo pensava, hem anat a parar al moll de l’os, i estem parlant que avui s’ha anunciat probablement, que l’expresident de la Generalitat, l’exvicepresidenta i la consellera d’Ensenyament hauran d’anar segurament a judici oral el dia 9, pels fets que es van produir el 9 de novembre. Aquí és on està la qüestió i aquí és on vostès diuen que s’està perseguint als independentistes i no sé quantes coses més. Però si és que és al contrari, si és que l’expresident Mas, l’exvicepresidenta i l’exconsellera els tocarà seure a la banqueta a un judici per saltar-se l’estat de dret, per voler fer absolutament el que consideren en funció dels seus interessos ideològics o electorals, per sobre de l’estat de dret d’aquest país. I aquesta és la realitat, i la realitat és que si hi ha un territori, ja no tan sols el conjunt d’Espanya, sinó d’Europa, a on no es respecta la voluntat d’aquells que pensen diferent, d’aquells que ens sentim catalans i espanyols, escolti’m això és Catalunya, aquí és on no es respecta per part del Govern de torn, i per part d’una majoria parlamentària, que no una majoria social de la societat. Perquè aquests que ens sentim catalans i espanyols en aquests moments veiem els nostres drets vulnerats, perquè tenim un Govern a Catalunya que està governant només per a una part de la societat. I això, home, em sorprèn per part de Ciutadans que formi part d’aquest espectacle, no em sorprèn tant per part del Partit Socialista de Catalunya que ja ens té acostumats que jo els dic una cosa, els senyors i la senyora del Partit Socialista, si jo presento una moció amb un altre grup, en aquest cas amb els que estan governant, Badalona en Comú i em diuen a la meva cara, com els han dit a vostès, que vostès Felipe González va ser dels que van formar part de les cloaques de l’Estat, home jo com a mínim no els votaria la moció, jo ja sé que vostès estan pel que faci falta, però escoltin, a mi se’m cauria la cara de vergonya de signar una moció a on a la cara de vostès els estan dient, en relació a aquesta moció, que el Felipe González, que va ser el president del seu partit, i el president del Govern del Partit Socialista, va formar part de les cloaques de l’Estat. Ara, cadascú té les seves prioritats i la seva dignitat política a on correspon. Com els deia, nosaltres no podem donar suport evidentment, a aquesta moció. Els he de dir que personalment em sento molt orgullós de l’amistat que m’uneix amb el Ministre de l’Interior, crec que està fent una molt bona feina, crec que està sent víctima d’una campanya conspiratòria, perquè no és casualitat que unes gravacions que es van produir fa dos anys de manera il·legal apareguin a quatre dies de les eleccions, dos anys després, dos anys després, això no és casual, això no és casual. I per tant, evidentment els companys del Partit Popular no donarem suport a aquest disbarat polític que vostès ens presenten avui aquí. SENYOR LÓPEZ: Yo me alegro que el presidente del grupo del Partido Popular no haga referencia a los acuerdos, eso quiere decir que los acuerdos, en realidad si le quitamos los nombres, son impecables. Sí que tengo que decir que la intervención del regidor Téllez ha sido penosa, pero penosa del todo, porque ha utilizado una terminología, unas referencias que no tienen nada que ver, porque es que no tiene que ver, habéis dicho que hay

Secretaria General


corrupción del Estado Español, falso, yo creo que el Estado Español ha demostrado que tiene jueces independientes, que somos capaces la administración de justicia de juzgar a presidentes de autonomías, a ministros, incluso a la infanta, por poner un ejemplo más. Yo creo que la demagogia de estar siempre contra el Estado Español, o de España, o de las fuerzas de seguridad es una demagogia que ya no se la cree nadie. Las fuerzas de seguridad del Estado, la Guardia Civil y la Policía Nacional, son los que más casos de corrupción han averiguado, y se puede demostrar. No ha sido Convergència i Unió que ha estado veinte años Pujol y la familia Pujol veinte años chupando del bote, es cierto o no. No ha sido Convergència, Convergència tapa la corrupción con la bandera del independentismo, y hay mucha gente que la han convencido con la bandera del independentismo. Pero la realidad es que la Guardia Civil y la Policía Nacional y la justicia española, es la que ha averiguada más casos de corrupción y ojalá siga siendo así. Por lo tanto, siempre que nos centremos en lo concreto, como es este caso esta moción, que es impecable en sus acuerdos y en su parte expositiva porque vuelvo a repetir, si se quitan los nombres cualquiera lo aprobaría, pero lo que no podemos hacer es siempre culpar al Estado Español o a las fuerzas de seguridad o a la política, que no es así. O sea, vivimos en un estado de derecho democrático y la libertad de expresión en Cataluña posiblemente es peor que en el resto de España. Los medios de comunicación son mucho más controlados por el Gobierno de Convergencia i de Esquerra Republicana, y la corrupción en Catalunya todavía está por destapar. SENYOR MAÑAS: Jo seré tan breu com a la meva exposició inicial però diré algunes coses molt clares. S’ha dit que si Espanya és un bon país per viure i s’ha fet un concurs de corrupció i de qualitat democràtica entre Catalunya i Espanya. Doncs miri, jo li donaré una opinió personal, Catalunya i Espanya són dos països per viure fatals en aquests moments, perquè amb la taxa d’atur que hi ha, amb la precarietat laboral que hi ha, i amb les cues a les llistes d’espera, a mi em semblen dos països per viure, ho diré amb claredat, de merda. No em sento orgullós ni d’un país, ni d’un altre, perquè la qualitat d’un país l’hem de valorar amb la seva qualitat democràtica, en els seus laborals, en els seus drets sanitaris i en la qualitat de la seva escola pública. I la veritat, jo avui, ni orgullós, ni de Catalunya, ni d’Espanya. Algunes coses més clares, si vostè senyor Albiol, no tingués coneixement de dret com vostè ha dit, si tingués un mínim de coneixement s’hagués estalviat el 80 % de la seva intervenció i li diré perquè. Vostè pot parlar de si aquesta gravació es pot utilitzar com a prova judicial o no, en cas que la gravació l’hagi efectuat una de les dues persones que estan a la conversa no és una gravació il·legal. Si vostè presumeix de coneixements de dret, sabrà que en aquest cas ja no és una gravació il·legal ni una prova il·legal. Ho dic perquè aquesta sospita també corre sobre aquest afer, però com que jo no estic acostumat a moure’m en aquest món, no sé exactament què deu haver-hi de veritat en tot això. Però li diré una cosa, vostè ha dit aquesta moció se’ls pot girar en contra, perquè demà els poden gravar a vostès i publicar-ho en un diari, jo ja li puc dir que em poden gravar totes les converses telefòniques que tinc que mai arribaré ni al 10 % del que he sentit en aquestes converses. Em poden gravar absolutament totes les meves converses telefòniques, me les poden publicar, que no tinc res a amagar ni en la meva esfera pública, ni en la meva esfera privada. Gràcies senyora alcaldessa. SENYOR FALCÓ: Sí, jo crec que en aquest tipus de debats és important, quan són de tants grups tant diferents i tan heterogenis, que les intervencions puguin ser el més el més pausades possibles per intentar que això no derivi, que ha derivat, en un debat d’altre tipus que tindríem ara molta estona amb el grup de Ciutadans, si volguéssim entrar en el fons del que ell explicava en relació al control dels mitjans de comunicació i altres qüestions que formen part de la seva visió del que és el país i que evidentment no coincideix amb la meva o amb la nostra. Per tant, primer, lamento que el debat no s’estigui centrant en la qualitat democràtica d’un estat que hauria de preservar el fonamental, que és la separació de poders. I lamento que no siguem capaços de mantenir el debat en el que és la denúncia d’unes converses entre dues persones de dues institucions diferents, que poden estar utilitzant informació que puguin tenir més rellevant, més certa o més incerta, i en alguns

Secretaria General


casos absolutament incerta, per després utilitzar-la en un benefici de part. Això és el que em sembla que estem dirimint amb aquesta moció i és el que crec que ens fa demanar la dimissió, en aquest cas, del ministre Jorge Fernández Díaz. Però escoltant al senyor Albiol és que gairebé m’ha convençut i he estat a punt de canviar la meva opinió i mostrar la meva màxima solidaritat amb ell que és una víctima clara d’una conxorxa per destruir-lo. No ho és el Xavier Tiras, que no ha tingut mai 13 milions d’euros a Suïssa i se li va treure la informació, ell no ho és. El que és una víctima és el ministre, clar, el senyor Tiras deu ser culpable d’alguna cosa, però el senyor ministre segur que és la víctima d’haver conegut aquesta informació i de la utilització que després se n’hagi pogut fer. En tot cas és igual, jo crec que més enllà de les paraules toca la decisió de votar. La nostra votació és a favor de la moció com deia abans, i els coneixements de dret tots en tenim uns quants perquè fa uns quants anys que ens hi dediquem, alguns més, d’altres menys. Però no sé si la gravació és il·legal o no, en tot cas, el contingut de la gravació és absolutament immoral, i això és el que crec que val la pena posar de relleu. SENYOR GUIJARRO: Molt breu, una mica en la línia del senyor Falcó, pensava que ens cenyiríem al debat de la moció, però al final tot això ha estat una mica... bé, s’esperava també possiblement. Malauradament, perquè continuo pensant, i això ho ha dit el senyor López en alguna de les seves intervencions, que tots estaríem d’acord en el relat d’aquesta moció, tots els que creiem en l’estat de dret i en la democràcia. I senyor Albiol, és que Déu ni do el paper d’haver de defensar, i entenc que per corporativisme o companyerisme, haver de defensar uns fets que dins de l’estat de dret en el que vivim no tenen cap defensa i no crec, vaja, estic segur que no gaudeix que coses així i fets com aquest, tot i que la prova sigui legal o no legal, no crec que li agradi que hi hagi companys de partit que facin pràctiques així, perquè crec que a ningú de nosaltres ens agrada o ens agradaria, i en el meu partit hi ha hagut casos de corrupció, i està molt clar, mai defensaré cap corrupte, i sobretot seré molt més dur amb qualsevol cas de corrupció que passi dins del meu partit, i malauradament n’hi ha hagut uns quants. Amb la qual cosa, crec que aquesta tolerància zero ha de començar per nosaltres mateixos. No estava atent a la intervenció al senyor Téllez, la veritat, i m’haureu de disculpar, estaria mirant el mòbil i demano disculpes. No sé què ha dit del clavegueram, de les cloaques, ni del Felipe González, jo crec que seria més interessant que es preocupés del clavegueram de la ciutat, molt malmès, i sobretot des que va dimitir el regidor de Via Pública, que per cert, no parla massa bé de l’equació de Govern. I ara vénen paneroles etc., hi ha certs problemes i segur que en temes de pressupost pots estar molt més àgil en dedicar-te a aquestes clavegueres que de ben segur que els ciutadans, que et paguen el sou aquí a Badalona, t’ho agrairan. En fi, la veritat, lamentar que el debat hagi anat per altres derroters, continuo dient que té molt de valor que sis grups d’aquest Consistori ens haguem posat d’acord en posar de manifest el nostre rebuig a pràctiques com les que han passat perquè no tornin a passar. I de ben segur que qualsevol país del món, no caldria que el senyor Fernández Díaz o el senyor Daniel de Alfonso dimitissin perquè estarien cessats de manera immediata. I bé, aquí de moment no passa, i tot i que no passi, jo continuo pensant, senyor Mañas, que Badalona és un lloc fantàstic per viure, Catalunya és un lloc fantàstic per viure i Epanya és un lloc magnífic per viure. SENYOR TÉLLEZ: Començo pel senyor Guijarro. Precisament en aquest Ple hem aprovat inversió en clavegueram, que feia molts anys que no s’invertia en clavegueram, i vostès s’han abstingut. Jo sobre el senyor Gónzález, jo no l’he acusat de res i molt menys al Partit Socialista, he citat una frase textual del senyor González la democracia también se defiende en las cloacas, això és el que he dit del senyor González, jo crec que vostès no estan d’acord amb aquesta afirmació. Per tant, no he acusat de res al Partit Socialista, a vostès, ni tan sols al senyor Felipe González, jo crec que ell mateix ja es qualifica sol amb aquesta declaració. Jo, senyor Albiol, que un amic, que s’ha definit amic del ministre de l’Interior, digui que a veure si la setmana vinent surten gravacions de vostès per telèfon, ho sento com una amenaça. Jo tampoc sóc coneixedor de dret, però jo sí que diria amb compte amb les coses que es diuen en aquest Ple. De tota manera, si és una amenaça que sàpiga que no em fa cap mena de por perquè em poden gravar totes les converses, que de

Secretaria General


fet, per telèfon parlo amb la meva mare i poca cosa més. I jo no sóc coneixedor de dret, però sí que amb una cosa sóc bo i permeti’m que ho digui, és buscant a google, la sentència del Tribunal Suprem del 7 de febrer de 2014, va diferenciar de forma clara entre gravacions de les converses pròpies o amb altres, i accepta les converses que s’hagin gravat, per pròpies o per altres persones, com a prova per judicis, s’accepten sempre que no siguin aspectes relacionats amb la seva vida privada. Per tant, digui-li al seu amic que no escolti tan al Marcelo i que contracti un bon advocat. SENYOR GARCIA: No entraré en el detall, tan sols una qüestió. Senyora Mañas, nosaltres no li consentirem que vostè digui que Espanya és un país de merda, ni que Catalunya és un país de merda. Nosaltres, amb tots els defectes que podem tenir ens sentim molt orgullosos d’aquest país i molt orgullosos de ser catalans i espanyols, i ho seguirem sent. Per tant, vigili amb les afirmacions perquè no és qüestió d’ofendre el sentiment de les persones que no pensen com vostè. I el segon aspecte, jo, la hipocresia per part d’alguna esquerra i especialment de la seva, començo a estar-ne una mica fart, i li dic amb sinceritat. Com diu? A mi que em gravin les converses que no tinc res a amagar... Miri, a tots, a tots si ens gravessin les converses privades i fessin tallar i enganxar, tindríem seriosos problemes, perquè les converses privades, moltes vegades no aguanten una exposició pública. I això és a tothom, fins i tot a vostè, perquè converses que vostè ha tingut amb d’altres persones o converses que vostè pugui haver tingut amb mi mateix i la Maritxu Hervás al mes d’abril a la Diputació de Barcelona, potser faria posar-lo vermell a vostè i a algunes de les persones que estan amb vostè i a alguna de les persones que estan amb vostè. Per tant, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí ... jo li estic dient que vostè imagini’s que converses que potser hem tingut vostè, la Maritxu Hervás i jo al meu despatx de la Diputació al mes d’abril, faria posar vermell a més d’un. Deixem-ho aquí i que no s’espiïn converses privades. SENYOR MAÑAS: Es poden publicar. SENYOR GARCIA: No es poden publicar perquè no s’han gravat. Jo dic que si potser aquella conversa o d’ altres, s’haguessin gravat, alguns s’haurien posat vermells o s’estarien posant vermells, ja està. Un matís perquè no hi hagi un malentès, em refereixo al mes de maig de l’any 2015, no del 2016. SENYORA ALCALDESSA: Deixeu-me dir per tancar aquest tema. Només dir que com a alcaldessa em sento orgullosa de la unanimitat de la majoria dels grups d’aquest Ajuntament en demostrar una tolerància zero a la corrupció, en demostrar una radicalitat democràtica a la defensa de l’estat de dret, a la condemna absoluta d’un comportament impropi i totalment perillós com molt bé s’ha dit aquí. Lamento profundament que el Partit Popular no s’hagi volgut allunyar i diferenciar d’aquest comportament nefast i de declaracions com les de la satisfacció per haver ensorrat el sistema sanitari català, que penso que a cap ciutadà, ningú mai hauria d’estar orgullós de perjudicar la salut pública que és un bé tant important com el que tenim. Per tant, penso que com a ciutat hem d’estar contents que avui s’aprovi aquesta moció. Lamentar que no s’hi hagin sumat els companys del Ple Partit Popular i deixeu-me dir finalment, una cosa de la que em sento absolutament orgullosa i penso que tots ens n’hem de sentir com a ciutat i ja que ha sortit el tema, que és el de la defensa de la llibertat dels mitjans, ja que ha sortit aquest tema no vull desaprofitar de dir-ho i posar-ho en valor perquè en una ciutat que som exemple de com els mitjans de comunicació municipals han recuperat la llibertat total de premsa, la llibertat d’expressió, sense cap tipus d’ingerència política, és una ciutat que ha de lamentar que en aquest Ple es diguin coses com que a Catalunya no hi ha llibertat en els mitjans, quan tots sabem que la nit en què va saltar l’escàndol, la tarda en què va saltar aquell escàndol de conspiració i que ha evidenciat una crisi institucional molt profunda, aquell dia els mitjans de comunicació de l’Estat, les televisions públiques de l’Estat van estar instruïdes per no donar aquesta notícia, com algun periodista va desobeir i va fer públic a la nit. Per tant, no fem demagògia amb aquest tema, estem parlant d’un tema gravíssim, del fonament de l’Estat de dret, de fonaments de la democràcia. I per tant, vull deixar constància, que consti en acta, que avui, Badalona, el Ple de Badalona aconsegueix una unanimitat important en aquesta condemna

Secretaria General


amb la, deixeu-me dir, lamentable oposició del Partit Popular que ha perdut l’oportunitat de posar distància davant d’un fet de tanta gravetat com és el que estem lamentant. Votació de la moció S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular. Torn obert de paraules No se’n produeix cap. Precs i preguntes

SENYOR FERNÁNDEZ: El primer prec té a veure amb una moció que vam aprovar aquí per unanimitat dels grups municipals sobre el respecte a les xarxes socials. I jo li voldria fer un prec al grup municipal de Guanyem Badalona en Comú, que és evident i tots els grups municipal tenim la llibertat de fer piulades durant el transcurs dels plens municipals i tots ho fem, Esquerra Republicana, ho fa el Partit Socialista, ho fan la majoria de grups. Però jo li demanaria al grup de Guanyem Badalona en Comú que aquestes piulades que facin no siguin ofensius, no siguin de falta de respecte, perquè nosaltres no ens fiquem amb ningú. Nosaltres fem piulades sobre el que diuen els nostres portaveus, sobre el contingut dels plens, però mai fem piulades que siguin ofensives cap a les persones que hi ha en aquesta Sala. Per tant, li faria el prec que respectessin les mocions aprovades i presentades per vostès, i sobretot, que no siguin tan mal educats de fer aquesta sèrie de piulades. SENYOR RIERA: Jo vull fer un prec, una pregunta, de dir que vostès porten un any governant, van pregonar molts canvis, van generar molta expectativa, van voler vendre molt de fum en el seu moment, i amb fum ha quedat. El dia 13 farà un any que vostè va prendre possessió i que li van donar la vara d’alcaldessa, que li vaig donar jo per cert. Continuem pagant el deute dels banc, per tant, suposo que continuem governats per malvats, perquè el deute dels bancs s’està pagant i per tant, entenc continuen els malvats governant aquesta ciutat. Ho dic perquè el senyor Mañas, està escrit aquí, ho estic llegint, una piulada del senyor Mañas si hem pagat deutes als bancs amb la gent que passa gana, fred i perd la casa, és que estem governants per malvats, aquí ho diu, una piulada seva, sí, és que vostè dóna molt de joc. I per tant, van anunciar una municipalització i l’única municipalització que hem vist és la de l’aigua que serveixen aquí, perquè del demés jo no he sentit, ni escolto, no sento, ni veig proposta ni veig absolutament res de res de res, de cap municipalització. I em sembla que ha passat un any i el tema comença a ser..., ara ja no és qüestió de bromes i això comença a ser una mica seriós. És a dir, diguin vostès d’allò que van prometre què és el que no compliran, i diguin vostès si d’una vegada per totes pensen municipalitzar algun servei d’aquesta ciutat, i si pensen fer alguna cosa en aquesta línia. Perquè jo crec que ha passat un any i continuem, jo vaig preguntant, però continuem com el primer dia. La pregunta és, pensen vostès municipalitzar algun servei d’aquesta ciutat? Tenen algun pla per fer-ho? Ho faran o no ho faran? Jo crec que és tan simple com dir, miri no ho farem, ho vam dir perquè s’havia de dir en campanya electoral i no es pot fer, doncs molt bé. O dir si i ho farem d’aquesta manera i d’aquesta altra. Però tenim un contracte que està pendent, i ho vaig dir en un plenari, i estem perdent set-cents mil euros que es podrien emprar per moltes coses, per exemple pel tema dels llibres, per posar més diners per als llibres. Set-cents mil euros ens costa la broma aquesta del contracte de neteja d’edificis, perquè tenim una oferta de quinze euros, quan estem parlant a disset euros i escaig. I per tant, els números són molt fàcils de fer.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: D’acord, recollim primer totes les preguntes i després passarem a les respostes. SENYOR JURADO: Senyora alcaldessa, està vostè informada i és conscient que el vicepresident del districte 6 va ser expulsat del centre cívic por no donar-li la mà al coordinador del Districte? Hi ha una carta que li van dirigir. Ha pres vostè alguna mesura? O la mesura que ha pres és dir-li que os retracten de la protesta que van fer o no pensa vostè rebre’ls? Perquè això és el que diu la premsa de fa dos dies. Aquesta és la forma de tracta a les entitats? És aquesta la forma de tractar a una associació d’un barri que necessita vostè tota la cooperació de la ciutat per poder tirar endavant, com Sant Roc, expulsar al vicepresident del Consell de Districte per negar-se a donar-li la mà. L’educació és una cosa, però això és sectarisme. Ha pres vostè, pensa vostè prendre alguna mesura? De veritat que es negarà vostè a rebre’ls perquè no li ballin la corda a aquest Govern, si és que han de protestar? SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo tengo un ruego. Tengo en papel, enviado por el Gobierno, la relación de atestados de la Guardia Urbana de 2015 y pedí en su día, varias veces, que me lo pasaran en formato texto, el formato que salga directamente del ordenador, porque así podré tratarlo, y vuelvo a pedir esa documentación en formato electrónico, texto, formato Excel, el que sea. SENYOR GUIJARRO: Volia saber si li han fet aquell recull de les preguntes que s’han contestat i que eren de l’anterior Ple. Ho dic perquè recordo que una vegada li vaig preguntar i em va dir que havia sortit aquell matí, sinó ja me l’estalvio. Però és que en darrer Ple, el president del nostre grup municipal, Àlex Pastor, va preguntar sobre l’escola Lola Anglada, si se’ls havia donat dates per part de la Generalitat, per l’obertura, i també vam preguntar sobre la possibilitat de a través del pressupost d’inversions, avançar diners. Vostè va contestar que li respondria per escrit perquè no tenia les dades de la Generalitat, a data d’avui no l’hem rebut, potser ha sortit aquest matí, si no ha sortit aquest matí, si ens poden contestar ni que sigui per escrit, doncs ho agrairíem. No sé si ha sortit. SENYORA LAIA SABATER: La senyora Sabater sóc jo. SENYOR GUIJARRO: Vas contestar tu? Doncs perdó. En teníem més, com a prec, el fet que contestin segons quines preguntes que fem per escrit i que no ho fem al Ple, però que fa mesos que esperem. I recordo de memòria que hem demanat que se’ns passi sobre els laterals de l’autopista, l’acta que ha posat a disposició els terrenys de la Generalitat i no se’ns ha passat. Hem demanat una relació de les entitats que han fet ús dels teatres i centres cívics i no se’ns ha passat. Crec que en ares del bon govern, la transparència i la participació, estaria bé contestar les preguntes als representants dels ciutadans i ciutadanes, això com a prec. I la meva darrera pregunta que sí que ja m’agradaria que em fessin per escrit, ens agradaria tenir l’organigrama de l’Àrea de Badalona Habitable, si més no, l’antiga Àrea d’Urbanisme, molt senzillet, lloc de treball i nom, si més no dels caps de departament, caps de servei i directors que hi pugui haver, càrrec i nom concret. SENYORA ALCALDESSA: Els precs són precs, el senyor Riera ha fet una pregunta sobre municipalització. SENYOR TÉLLEZ: Sí, tenim un pla, no hem renunciant a la municipalització. Ens estem reunint amb molts ajuntaments que estan en la mateixa situació que nosaltres, i el proper curs jo crec que ja podrem presentar i convocar la comissió aquesta, amb un pla definit de la feina que hem fet fins ara, que s’està fent molta feina de formigueta amb tot el personal municipal, també està assistint a formacions per formar-se en tema de municipalitzacions, que és un tema molt... una operació nova i complexa com vostè sap. I llavors estem mancomunant la feina amb d’altres municipis i jo crec que el proper curs ja tindrem plans concrets sobre la taula i serà feina de la Comissió i d’aquest Ple de discutir-ho. I a més, li vaig dir que quan tingués quelcom a vostè l’informaria primer perquè s’ha mostrat molt interessat en el tema i ho mantinc. SENYOR RIERA: Si el tema no està en què vostès estan fent un estudi, però és que el que va anunciar el Govern, senyor Mañas, és que anunciava la municipalització, va ser un engany allò, acceptin que va ser un engany i digui, escolti els vaig enganyar, va ser mentida i ho vaig posar i va ser mentida, i a partir d’aquí jo no li tornaré a preguntar. Perquè jo sé

Secretaria General


que l’equip de Govern està fent feina, però vostè ens va enredar a tots. Vostè ens va aixecar la camisa, perquè aquí està, si vol li ensenyo. I vostè va dir que després no sé quant de temps tenia la satisfacció d’anunciar... digui, escoltin els vaig enganyar, va ser un escalfament, no en dono per més i vaig fer el que vaig poder, i l’equip de Govern... perquè jo sé distingir entre els uns i els altres. Però aquí el que no pot ser és que el Govern, a través de vostè, perquè vostè és tinent d’alcalde, que no és qualsevol, va anunciar una qüestió que no s’està produint, i fa ja un any que estan vostès al Govern. I que s’està treballant, bé, doncs podem estar treballant 25 anys, però vostè va afirmar el que va afirmar, si és mentida digui-ho i ja està, no li tornaré a preguntar. SENYOR MAÑAS: Li contesto, senyor Riera, sense faltar-li al respecte, perquè jo crec que dono per molt o per molt poc, però en tot cas no és motiu de debat del Ple i que cadascú tregui la seva apreciació. Jo veig fer un post al facebook, on en aquell post al facebook no era cap mentida, hi sortia una foto de dos regidors de Govern i l’alcaldessa reunits amb el comitè d’empresa del servei de neteja d’edificis municipals, on jo deia estic molt satisfet, crec que deia aproximadament això, o estic molt orgullós, o estic molt content, de poder haver anunciat avui al persona de neteja que volem municipalitzar aquest servei. Això és el que deia el meu post al facebook, més o menys en aquests termes. A partir d’aquí s’han fet diverses reunions amb aquest comitè, s’ha creat una comissió, de la qual s’ha donat compte en aquest Ple. Per tant, també em sorprèn senyor Riera que vostè de vegades ho pregunti, perquè es va donar compte en el Ple d’aquesta creació d’una comissió interna, que estudiava la remunicipalització d’aquest servei. Jo en aquella reunió estava com a representant, i sí, en un post al facebook vaig dir que estava molt orgullós de fer aquest anunci amb un col·lectiu que ha lluitat molt, i que fins a on jo sé vostè també està d’acord en què s’ha de fer algun procés de remunicipalització amb aquest col·lectiu. Per tant, no vaig enganyar a ningú. És un post al facebook on jo deia que estava molt content de fer aquest anunci a aquest col·lectiu. Respecte al tuit del deute sí, crec que qui legisla dient que si hi ha superàvit a una administració pública ha de servir per pagar els bancs és un malvat, ho segueixo creient. I aquesta legislació la fa el Govern de l’Estat, és el Govern de l’Estat qui legisla en aquest sentit. Sí senyor Riera, jo sóc un súper malvat, sí. SENYORA ALCALDESSA: Respecte a la pregunta que fa, senyor Jurado, és evident que sóc plenament coneixedora d’aquesta publicació que vostè explica. Jo mateixa m’he reunit moltíssimes vegades, com ho ha fet també la regidora amb aquesta Associació de Veïns, ens hem reunit i hem parlat tant del procés del PAM, com del conflicte que hi va haver del dia del tiroteig a Sant Roc, el mateix deia estàvem reunits amb totes les entitats veïnals inclosa aquesta Associació de Veïns. Per tant, el tema que estem parlant aquí és un tema d’una mala expressió per part de l’Associació de Veïns, d’un fet que no s’ajusta a la realitat i no pas del que diu literalment l’article de premsa. SENYOR JURADO: Per tant, entenc que l’Associació de Veïns menteix quan diu això? Que va ser expulsat el vicepresident del Consell de Districte? Entenc que diu vostè que menteix? Gràcies, gràcies. SENYORA ALCALDESSA: No entraré en aquest diàleg, senyor Jurado, no entraré en aquest diàleg i en tot cas ja hi va haver una petició... SENYORA TALEB: Senyora alcaldessa si em permets. Primer senyor Jurado, podries dirigir-te a mi perquè es tracta del Districe 6 i saps perfectament que sóc la regidora del districte 6 i et podria respondre a la pregunta. Sabem perfectament que ha sortit a la premsa, i també des de l’Associació de Veïns, com fan sempre, envien això a tot el món, per tant, ho hem rebut tant l’alcaldessa, com jo, com tots els regidors, i molta gent més. Primer, dir-te que aquesta és la versió de l’Associació de Veïns, no està contrastada, és la versió de l’Associació de Veïns, i en aquest cas, cada associació, cada persona té la seva opinió, té la seva visió i aquesta és la versió de l’Associació. Segon, nosaltres, des de la regidoria del districte, i tal com ho ha explicat bé l’alcaldessa, ens hem reunit amb aqueta Associació no sé quantes vegades i ho tenim tot per excel, perquè tot el que fem i totes les reunions, tal com ho vam explicar en altres casos, totes les reunions que fem i les trobades que fem i les sessions de treball que fem ho tenim tot registrat. A aquesta Associació mai l’hem vetat, com ells diuen, mai els hem deixat al marge, al contrari, treballem amb totes les

Secretaria General


associacions del districte, pel que el que estant dient és la seva versió. El tema d’expulsar a la persona no és correcte, perquè hi ha també la versió també del coordinador i de la regidora. Per tant, si voleu saber alguna cosa us ho fem arribar per escrit. Aquesta, que quedi clar, és la versió de l’Associació de Veïns. I aquí quan parles de l’educació jo no sé a què et refereixes exactament senyor regidor. SENYOR JURADO: M’ha preguntat dues coses i li contestaré, si no li importa senyora alcaldessa. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas jo no allargaria el debat. SENYOR JURADO: En primer lloc, l’opinió de l’Associació de veïns és contrastada amb l’opinió del Govern, perquè segons diu aquí el Govern municipal ni confirma ni desmenteix les paraules de l’entitat. Per tant, si no hi ha opinió del Govern és perquè vostès no van donar l’opinió del Govern. De tota manera, accepto la proposta que m’enviï vostè per escrit la seva versió si no coincideix amb la de l’Associació de Veïns, i per tant, l’espero. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas és evident que la versió de la regidora per escrit i explicada, serà una millor versió que la que tinguem a través de la premsa, la versió directa sempre és millor que la que ens ofereix la premsa. Seguim les respostes. La pregunta que feia el senyor Guijarro sobre temes del Lola Anglada? SENYORA LAIA SABATER: Sobre el tema de centres cívics i teatre, sí que està enviada, no sé en quin moment del procés està però l’he firmat i l’hem fet. I el Lola Anglada no, és fallo meu, és veritat, perquè jo vaig preguntar a la Generalitat com estava el tema i no he pogut mirar la resposta, volia elaborar-ho bé i és veritat que no els he fet arribar. Em sap greu i ho faré aquesta setmana, espero. SENYORA ALCALDESSA: Sobre l’acta dels terrenys. SENYOR LLADÓ: Està pendent de resposta tot i que la setmana passada vam comentar-ho en Consell de Marina amb una pausa. En tot cas, està pendent de resposta, altres preguntes que ens heu anat fent les hem anat responent, però aquesta en concret, efectivament està pendent. SENYOR GUIJARRO: Ha quedat clar també que ens agradaria tenir l’organigrama directiu? SENYORA ALCALDESSA: Sí, sí, ho tinc apuntat. En tot cas ens falta respondre el senyor López, sap greu perquè ara no hi és, ja li respondré per escrit, perquè ara no hi és. Bona nit i moltes gràcies. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-dues hores i quinze minuts, de la qual com secretari general, dono fe. El secretari general

Isidre Martí i Sardà

Documents

NÚM.: ÒRGAN: SESSIÓ: DATA: HORA: DOCUMENT ...media.seu-e.cat/acteca/801550006/2016/f007495f-f2f5-4885...dels seus estatuts modificats. 14. Iniciar l'expedient de delimitació del