Orígens del moviment obrer a Olot 1840-1923

Orígens del movimentobrer a Olot

(1840-1923)

- Joan Barnadas i Puigferrer-

BSO

Editat i produït per:

Biblioteca Social d’Olot. Gener del 2012.Plç/ Cinema Colon,417800 Olot.http://www.bsolot.info/e-mail: [email protected]

Maquetació i disseny: Marcel S.C.

ISBN: 978-84-615-5797-4

Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un úscomercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de lesquals s'ha de fer amb una llicència igual a la qual regula l'obra original.

La Biblioteca Social d’Olot, és part de la CNT-AIT d’Olot.

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

I. ELS INICIS: LES SOCIETATS DE MÚTUA PROTECCIÓ(1840-1868)

LA REVOLTA POPULAR (1840-44)Les Societats de Protecció Mútua

LA DECADA MODERADA (1844-54)EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-56)LA NOVA DECADA MODERADA (1856-68)

II. L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS(1869-74)

El Congrés ObrerLa prohibició de la InternacionalLa repressióLa Escuela de Obreros Olotenses

III. LA REPRESA: ENTRE EL SINDICALISME i ELTERRORISME.(1881-1898)

Les Societats d’Ajuda MútuaEl sindicalisme d’arrel socialista: la UGTEl Primer de MaigPrimer Míting FeministaAmotinament a Sant Joan les Fonts i a Sant Feliu de PallerolsL’acció directaEl Centro ObreroLes Cooperatives de consum

IV. LA CRISI FINISECULAR (1898-1909)

Les Juntes de Reforma SocialLa vaga general de 1902

7

11

13

1337444956

60

62687378

80

84858889

90909395

97

100101

Índex

La DemocràciaSolidaritat Obrera

V. LA SETMANA TRÀGICA (1909)

La repressióLa reaccióLa nova política social de l’esglésiaEl món laboral

VI. LA CNT (1910-23)

La vaga de l’art tèxtil de 1913.La Gran Guerra Europea (1914-18)El OportunistaLa filiació obligatòriaLa vaga general revolucionària de 1917El Congrés de SantsL’encariment de les substànciesLa jornada laboral de 8 horesLa reacció empresarialEl conflicte al campPrimer la repressió, després la dictadura

Fonts

103105

109

111115117121

124

125129131132134137138140145148149

153

BSO

PRÒLEG

El volum de treballs publicats que presenten i analitzen la historiad’Olot és considerable. Entre aquests n’hi ha un major nombre d’aquellsque estan dedicats als aspectes que s’han considerat més interessantsi més particulars i específics de la ciutat. Si ens centrem en el períodecomprès entre la segona meitat del segle xix i el primer quart del seglexx, objecte del llibre que aquí presentem, probablement una de les te-màtiques olotines sobre les que més s’ha escrit ha estat l’escola de pin-tura paisatgista, un fenomen artístic estretament relacionat ambideologies de caràcter conservadora. L’escola paisatgista i les sevesobres pictòriques, i en part també el que volien representar, s’hainstal·lat en l’imaginari col·lectiu de la ciutat d’Olot i de la Garrotxa i, al-hora, s’ha integrat en la imatge que es transmet d’aquest territori iaquesta és la que en els darrers temps es tendeix a utilitzar per difusiói valoració de la comarca en l’àmbit turístic. Alguns treballs de NarcísSellas, com Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquiaparlamentària (2006), publicat juntament amb Albert Batlle, o Del llocamè i els seus subsòls. Sobre les representacions d’Olot i els seus usossocials (2004), analitzen de forma precisa la utilització ideològica d’a-questa imatge.

Per altra banda, el moviment obrer d’Olot i d’altres poblacions in-dustrials del seu entorn, molt actiu en aquest mateix període, tot i havertingut un paper bàsic en la conformació de la societat olotina actual iconstituir un factor essencial en el desenvolupament industrial de laregió, és un tema poc tractat en la bibliografia olotina, amb notables ex-cepcions en treballs de Gil Vidal, de Jordi Pujiula o de Joan Barnadas,principalment, i ben poc present en l’imaginari col·lectiu i en la imatgeque es transmet de la ciutat. Curiosament, en relació al món obrer, sid’algun personatge s’ha fet especialment ressò la bibliografia olotinaha estat el d’una treballadora de la primera meitat del segle xix que haestat utilitzada per determinats sectors de la societat com a model d’ab-negació i servitud, en contraposició als valors reivindicats pels sectorsobrers organitzats. Aquesta obrera tèxtil, encara que ha transcendit pocfora de l’àmbit estrictament local olotí, sí que podem considerar queforma part de l’imaginari col·lectiu de la població d’Olot, tal i com ha ex-posat Antoni Mayans en el pròleg al llibre de Ramon Llongarriu, Llibe-rada: Una vida i el seu ambient (1997).

7

Els processos per mitjà dels quals uns valors, uns elements o unsesdeveniments configuren l’imaginari col·lectiu, passen a constituir partde l’herència cultural o es converteixen en elements del patrimoni cul-tural i es converteixen en identitaris per a una col·lectivitat, no són neu-tres ni innocents i els resultats d’aquests processos tenen sempre unautilització ideològica. Nombrosos autors han treballat i analitzat el temai han demostrat aquesta asseveració. Els sectors ideològics i socialsque són hegemònics en cada moment i en cada lloc, són els que hantenen els recursos i els mecanismes per imposar al conjunt de la so-cietat la seva visió i fer que la societat assumeixi com a propi allò que,en realitat, no constitueix una imatge de la seva herència històrica i cul-tural, sinó que reflecteix la visió del món d’aquests sectors hegemònics.

El llibre de Joan Barnadas que teniu a les mans, presenta un ex-haustiu i ben contextualitzat recorregut per la història olotina de les llui-tes obreres per aconseguir unes condicions de vida més adequades idels enfrontaments socials que aquestes varen comportar, unes actua-cions que s’emmarquen en el context més ampli de l’evolució del mo-viment obrer a Catalunya. Els coneixements i la capacitat d’anàlisid’aquests moments històrics que té Joan Barnadas, i dels que aquestautor ens va obsequiant regularment en petites dosis en les seves par-ticipacions al butlletí El Cartipàs, són reconeguts i ben queden explícitsen aquest llibre.

Orígens del moviment obrer a Olot 1840-1923 documenta com elsobrers de la ciutat lluiten per tal de fer front a les desigualtats socials iaconseguir una societat més igualitària; fan vagues llargues, sovint ambuns seguiments massius, per reivindicar uns drets que ara ens són evi-dents a casa nostra, tot i que no en altres parts del món i comencen ano gaudir alguns sectors en el nostre país, o en moments crítics, desd’Olot es col·labora econòmicament per al manteniment de famíliesobreres d’altres poblacions en vaga i, també, aquí es rep la solidaritatde famílies d’altres ciutats per tal de mantenir les vagues. El llibre de-talla com els obrers i les obreres industrials creen les seves pròpies so-cietats, cooperatives de consum, ateneus, escoles o sindicats, per tald’aconseguir unes condicions de vida més dignes. Exposa com Olot vatenir un paper en el moviment obrer català. Mostra, també, comaquests obrers i les seves famílies eren reprimits per les autoritats i pelsmateixos propietaris industrials. Quan es desenvolupa una recercasobre el moviment obrer olotí, i sobre el moviment obrer en general,

8

una realitat rica i complexa, no és però fàcil de treballar i d’obtenir unconeixement aprofundit de la temàtica, donada la pròpia idiosincràsiad’un moviment protagonitzat per persones d’acció, però quasi sempreanònimes, que ha deixat pocs testimonis documentals de les seves ac-tuacions i que la selecció no innocent que esmentàvem abans ha acon-seguit reduir més encara.

El llibre de Joan Barnadas, que inicia de forma esplèndida les edicionsde la Biblioteca Social d’Olot de la cnt, narra i explica uns moments iuns esdeveniments concrets de la ciutat d’Olot en els quals l’anarco-sindicalisme hi va tenir un paper rellevant. Ens transmet el testimonid’unes persones que en uns moments difícils es varen associar i varenbuscar col·lectivament solucions a les seves problemàtiques. El llibreens serveix per conèixer el nostre passat i, alhora, ens ajuda a analitzarel nostre present i a pensar en estratègies per a la solució de les nostresproblemàtiques contemporànies.

Gabriel Alcalde

9

BSO

INTRODUCCIÓ

En aquest període de desorientació ideològica i pensament poc críticque ens ha tocat viure, marcat per la banalitat, el consum i la desinfor-mació mediàtica, s’ha anat difonent la idea que la millora de les condi-cions de vida del conjunt de la població que s’ha produït en els darrers200 anys, ha estat una qüestió inercial, natural, automàtica, inherent ala revolució industrial i al progrés econòmic. Sembla que gaudim d’a-questes llibertats (pensament, circulació, reunió, premsa, religió,...), d’a-questes condicions de treball (vuit hores, vacances, convenis,sindicats,...) i d’aquestes prestacions socials (ensenyament, sanitat,atur, jubilació,...) perquè el sistema capitalista produïa uns excedentsque ho feia possible i perquè els nostres Estats respectius ens els handonat graciosament, perquè hi tenim tot el dret. Res més lluny de la re-alitat. Aquí, com arreu, cada mil·límetre de llibertat, cada dret, cada ins-titució s’ha hagut de conquerir, s’ha hagut d’arrabassar de les mansdels poderosos; amb lluita, amb esforç i amb sacrifici de molta gent. Al-guns coneguts i reconeguts, incorporats als manuals d’història i recor-dats amb tots els honors. Però la gran majoria de lluitadors han estatgent senzilla, gent treballadora, gent idealista, gent generosa, gent com-promesa que quan va caldre varen plantar cara. Gent desconeguda dela que no en recordem el nom, però de qui no oblidem el resultat de laseva lluita, de la seva empenta. Justament recuperar la memòria d’a-quests homes i dones, dels seus ideals, de les seves lluites i de lesseves victòries i derrotes ha estat l’objectiu d’aquest treball que teniuentre mans. És de justícia fer memòria.

Molt més en el cas de la ciutat d’Olot que per no disposar pràctica-ment de premsa obrera ni tan sols de revistes mínimament d’esquerresdurant llargs períodes de temps, el moviment social i la història de lesclasses populars ha quedat absolutament amagada i no ha estat reco-llida per la historiografia local. I no només això. La història de la classeobrera ha estat volgudament tergiversada. A principi del segle passatles classes benestants de la ciutat varen iniciar una campanya propa-gandística per difondre la idea que Olot havia deixat de ser aquella vilaobrera i conflictiva del segle XIX, que havia destacat en les lluites obre-res del país, per esdevenir una vila d’estiueig, maca i tranquil·la, gràciesals nous projectes urbanístics d’eixamples amb torres de luxe i gràciesa una bona promoció de les fonts, els volcans i els passeigs. La cam-panya va reeixir i, amb matisos, s’ha mantingut fins ben entrats els nos-

11

tres dies, presentant Olot com la ciutat natural, idíl·lica, maca, bucòlica,semi rural, tranquil·la, catòlica, catalanista i conservadora. No és es-trany doncs que la població olotina actual no tingui consciència del queha estat històricament la vila d’Olot i del que segueix sent en realitat:una ciutat obrera, manufacturera, amb molt poc comerç i pocs serveis,més semblant sociològicament i econòmicament als barris de treballa-dors del cinturó de Barcelona, que no pas a viles veïnes com Girona,Figueres o Vic.

12

I. ELS INICIS: LES SOCIETATS DE MÚTUAPROTECCIÓ (1840-1868)

LA REVOLTA POPULAR (1840-44)

L’arribada al govern de l’Estat Espanyol dels liberals a partir del1835, i en especial el final de la Guerra dels Set Anys i l’assumpció dela presidència del govern pel general progressista Baldomero Espar-tero, va obrir una nova etapa política caracteritzada per un relaxamentde la política repressiva de l’Estat, que va fer possible que els obrerss’organitzessin i que es comencessin a regular les condicions laboralsdel nou proletariat.

Els obrers es varen organitzar en Societats de Protecció Mútua, aco-llint-se a una Real Ordre del 28 de febrer de 18391 que permetia la cre-ació de “corporacions que tinguessin per finalitat que els seus associatss’auxiliessin mútuament en les seves desgràcies o per reunir en comúels productes de les seves economies amb la finalitat de preveure ne-cessitats futures”. La voluntat del govern era que els associats pagues-sin una petita quantitat setmanal i a canvi la Societat els assegurésl’assistència mèdica, cobrar un petit subsidi quan estiguessin malalts,no tinguessin feina o haguessin de traslladar la seva residència2. La re-alitat però és que les Societats no es varen limitar a tasques puramentassistencials sinó que varen esdevenir també les representants delstreballadors i les defensores dels seus drets laborals i polítics. Varenintentar que els obrers es posessin d’acord entre ells per no perjudicar-se els uns als altres, varen fomentar la signatura d’acords amb els fa-bricants per fixar unes condicions de treball més justes i iguals pertothom, varen exigir al govern que apliqués polítiques que els benefi-ciessin i, fins i tot, varen crear cooperatives de treball i de consum. Elsobjectius fundacionals de la Societat de Mútua Protecció dels Teixidorsde Cotó d’Olot són ben explícits:3

(…) Y para que nuestros detractores callen de una vez, ha-

1 El Corresponsal de Madrid nº 970 de 26/1/42. Documentos notables: Exposición de los teje-dores2 Ollé Romeu “El Moviment Obrer 1840-43”. Carta de Roc Bertran president de la Societatd’Olot a Albert Cortada Director de la Societat de Vic. Datada a Olot el 9/8/41. 3 El Constitucional. 7/9/42. Manifest signat a Olot el 1/9/42 per Joan Muns i Esteve Jordà.

13

gamos entender que estos son nuestros principios o los dela sociedad, a saber:- Acatamiento de las leyes vigentes.- Protección y socorro a los socios que tengan falta de tra-bajo por cualquier causa de que no se hayan hecho culpa-bles.- Obtener mejoras positivas de los precios de la mano deobra en cuanto permitan las circunstancias.- Fidelidad y amor a la sociedad y sostenerla a todo trance- Reparación legalmente obtenida a toda costa de las tro-pelías que contra nosotros cometan los fabricantes.- Respetar en todos casos y tiempos las personas e intere-ses de los dueños de las fábricas.- Establecer entre los asociados los principios y costumbresde una sana moral y filantropía, y enseñarles a portarse entodos sus actos con dignidad y decoro.- Subordinación y respeto a los representantes de la socie-dad legalmente nombrados.- Fomentar y proteger en lo posible la industria nacional.- Prohibición absoluta del uso de ropas extranjeras, con su-jeción a lo prevenido en el reglamento establecido por la so-ciedad.Esta es nuestra bandera: acojámonos todos a ella y recibi-remos las bendiciones de nuestros hijos y de todos nuestrossemejantes.

El proteccionisme del mercat i l’oposició a la importació de robes es-trangeres va ser també una demanda dels obrers, compartida amb elsfabricants i la majoria de la classe política. L’any 1839 la Diputació deGirona va demanar que no deixessin entrar teixits de cotó de l’estran-ger, argumentant que “el sistema prohibitivo constituyó siempre y cons-tituye la riqueza de Catalunya”, alhora que exigien que s’eradiqués elcontraban. L’any 1841 era la Societat de Paraires d’Olot la que insistia:4

(…) Llegaremos al tan justo y como suspirado día que ex-tirpado el ominoso contrabando que aniquila la industria delpaís, podremos, merced al influjo de la sociedad, alimentar-nos con nuestras familias con el afanado fruto de continuossudores y salir por bien entendidas economías y ahorros de

14

4 El Constitucional 26/12/41

la perpetua abjeción y abatimiento en que las meritorias cla-ses como la nuestra, menesterosas y trabajadoras, se ha-llaban desde largo tiempo sumergidas

I el 1842 eren les quatre societats de treballadors d’Olot les quevaren elevar una exposició a la Regent del regne demanant també queacabés amb el contraban i el consum de productes que tinguin aquestorigen5:

(…) A VA con el más profundo respeto suplican, se dignecon el más pronto y eficaz remedio que le sugiera su altapenetración, y ardiente amor patrio, atajar debidamente elescandaloso cuanto infame trafico de objetos de contra-bando, cortando por su raíz que es el consumo, el origende tan graves males como se deploran para el bien de losexponentes en particular, el de la nación en general, y paragloria vuestra.

Tanmateix, l’acord entre treballadors i fabricants no anava més enllàde les reivindicacions de la protecció aranzelària de la indústria nacionali la lluita contra el contraban; per la resta de qüestions hi havia un en-frontament total. Els fabricants consideraven que les societats de pro-tecció mútua s‘extralimitaven en les seves funcions ja que volien coartarla seva llibertat de fer i desfer com volessin dins les seves indústries.La pressió dels industrials va aconseguir que, a finals de l’any 1841, elCapità General de Catalunya, Antonio de Seoane, prohibís la principalorganització obrera del país, la Societat de Mútua Protecció dels Tei-xidors de Cotó de Barcelona, amb el pretext que no es dedicava a laprotecció mútua sinó que pretenia fixar els sous que volien cobrar elstreballadors i la llargada de les peces que havien de teixir, perjudicantd’aquesta manera la indústria. Les societats d’Olot no es varen veureafectades per aquesta decisió.

La prohibició de la societat de treballadors de Barcelona, va obrir uninteressant debat sobre la seva utilitat i indirectament sobre les condi-cions de vida i de treball dels obrers. Els fabricants estaven convençutsque les societats de treballadors creaven més problemes que no pasen resolien i varen demanar al govern que prengués mesures que les

15

5 El Constitucional 6/1/1842. Signen pels teixidors Joan Coromina i Prat i Agustí Roca. Per lade Pararies Esteve Valls i Antoni Bertran i Pou. A l’article però diuen que hi ha les quatre socie-tats. També El Corresponsal del 23/1/1842. Diari editat a Madrid i defensor dels interessos delsfabricants.

fessin innecessàries a ulls dels treballadors. Creien que el millor antídotcontra les societats era el treball en abundància, la protecció de la in-dústria i la creació de les Caixes d’Estalvi:6

Des de Barcelona es reclama del govern l’establiment deles promeses caixes d’estalvi com a medi per suplir el de-rrocat principi d’associació en la única part que la jutjàvemútil i, sobretot, que es proporcioni treball abundant, protegintdecididament la industrial nacional i aleshores els obrerss’oblidaran de l’Associació i viuran feliços sense ella.

És de destacar que els diaris de Madrid de l’època quan parlen dela il·legalització de les associacions de treballadors parlen “del problemacatalán”, cosa que indica clarament que a la resta de l’Estat no hi haviacap mena d’organització obrera. Fins i tot, per analitzar la seva perillo-sitat i les mesures que s’haurien de prendre per acabar amb aquestproblema fan una interessant anàlisis sobre com havien afrontataquesta qüestió altres estats europeus: 6

L’Associació de Catalunya és igual que la de França i An-glaterra i és conseqüència de l’estat viciós com està cons-tituïda la indústria manufacturera, o millor dit de la seva faltad’organització, de la funesta anarquia. A Anglaterra es pro-cura contrarestar la permanent amenaça de la classeobrera, oposant-hi la vitalitat il·lustrada dels propietaris i unconjunt de mesures que alleugen els seus sofriments. AFrança en canvi solen usar la baioneta i el canó, com a Es-paña.

Els obrers per la seva part varen continuar reclamant el dret que te-nien a organitzar-se amb arguments de tota mena: legals7, ja que ambla llei a la mà no hi havia cap raó per prohibir les seves activitats; reli-giosos8 perquè “es un deber sagrado que debemos cumplir, Dios y lanaturaleza nos lo mandan y la sublime religión que profesamos nos im-pone respeto de socorrernos mutuamente en nuestras necesidades” ;

16

6 El Corresponsal de Madrid del 16/1/42.7 7/1/42 L’Associació de Treballadors (Muns, Sugranyes, etc…) envien carta a la Reina contrala seva il·legalització. En l’exposició a la reina, els teixidors de cotó de Barcelona diuen queells varen crear l’associació, “al igual que se formaron otras por individuos de varias clasesque subsisten sin que les hayan alcanzado un anatema del gobierno con el pretexto de faltade autorización”8 El Constitucional 7/9/42. Manifest dels directors de la societat de teixidors d’Olot9 ACGAX. Instància del 7/10/42 de les classes associades d’Olot a l’Ajuntament demanant lacreació d’una fàbrica a l’Hospici.

filosòfico-morals9 atès que “desde que el primer hombre dejó de sersolo, quedaron instaladas las sociedades y a medida que las exigenciasiban apareciendo se multiplicaban las protecciones mutuas” (...) i èticsi polítiques cercant el suport dels progressistes i l’Ajuntament de Bar-celona10: “actos los más generosos y naturales se ejercitan en las mis-mas sociedades, procurando trabajo al que le falta, sustento aldesvalido y auxilio al necesitado”.

Tanmateix, més enllà de les reivindicacions laborals o de política in-dustrial, el que preocupava de veritat als fabricants i a la burgesia engeneral eren les reivindicacions polítiques d’igualtat i de justícia socialque feien les Societats de treballadors. Els obrers varen aprofitar l’es-cletxa legal que havia obert la legalització de societats de mutus socorsper començar una campanya de conscienciació dels treballadors sobreels seus drets i sobre la necessitat d’avançar cap una societat més justasocialment i més igualitària políticament. En aquest sentit és molt elo-qüent el discurs de Joan Muns, director de la societat de teixidors decotó de Barcelona, en el banquet que els treballadors de Barcelonavaren celebrar l’1 de gener de l’any 1841: va brindar per la llibertat i laConstitució, però va recalcar que la llibertat recuperada no resolia elsproblemes socials, tautologia que fins aleshores havien defensat elsprogressistes, sinó que calia consolidar els drets econòmics dels tre-balladors i les seves associacions:

La libertad es necesaria pero no suficiente para resolver lascontradicciones sociales, el progreso de la industria es tam-bién necesario pero tampoco no es suficiente.

Explícita és també la demanda d’igualtat que feien els paraires d’O-lot a finals del 41:11

CONSOCIOS: Vivir con igual sujeción a la Ley, cada cual alnivel de sus semejantes, sin hincharse ni deprimirse y go-zarse en la tranquilidad y bonanza de la Patria, es el deberde todo buen ciudadano. (...)

O els teixidors en el manifest que va publicar la Societat de MútuaProtecció d’Olot quan es reconstitueix el setembre del 42:12

(…) En esto no hay medio: escoged, esta es la ocasión dellamar sobre nosotros el desprecio, la miseria y todas lascalamidades o de presentarnos al lado de nuestros enemi-

17

10 El Corresponsal 26/1/42 Carta de l’Associació de Treballadors a l’Ajuntament de Barcelona 11 El Constitucional 26/12/4112 El Constitucional 7/9/42

gos con la cabeza erguida, diciéndoles somos y valemostanto como vosotros.Escoged pues. Si queréis lo primero, en hora buena; que-dad embrutecidos como hasta aquí; sufrid que con vuestrasangre y sudor se levanten fortunas colosales que os insul-ten a cada paso; tolerad el moriros en la miseria si no osdobláis a recibir por limosna el miserable jornal que al fabri-cante le plazca daros; aguantad que os atropelle sin tenersiquiera el consuelo de poder quejaros; mirad como en vos-otros las simples palabras y aéreas amenazas serán delitosy en vuestros enemigos el asesinato no recibirá castigo; su-frid en fin que se os cargue con el peso de las cadenas dela más odiosa esclavitud.(…)

Les associacions també feien una feina pedagògica, de formació dela consciència dels treballadors. Continuant amb el mateix manifest delsteixidors, és interessant la part que explica que les dues parts (treba-lladors i obrers) es necessiten mútuament:

Compañeros: es preciso desterrar para siempre ese temor,pánico y perjudicial que parece que se tiene a los fabrican-tes; tened presente que ellos nada son ni podrán ser sinvuestros brazos y que si también es verdad que nosotrossin ellos careceríamos de jornal, nos es empero mucho másfácil dedicarnos a otro género de ocupación. No les tema-mos pues, confesemos a altas voces que somos asociados;no nos avergoncemos de hacer uso del derecho legítimo;nadie debe esconderse sino del crimen: pongamos las cuo-tas semanales en manos del depositario aunque sea a lavista del amo mismo; el cual no se ha de atrever a prohibirloporque sería una infamia, un delito, un atentado atroz contranuestra libertad y nuestros derechos.

Però no només formaven políticament els obrers, sinó que tambéintervenien en política. Són clares en aquest sentit les indicacions queJoan Muns i Pere Vicheto, de l’Associació de Teixidors de Barcelonafeien al Director de la Societat de Teixidors de Vic perquè intervinguésen el nomenament d’oficials de la Milícia Nacional: 13

Lo que falta deciros es que de un modo muy prudente y re-servado intervenís en el nombramiento de oficiales de la Mi-licia Nacional, escoged hombres adictos y favorables a lalibertad y la sociedad.

1813 o.c. “El moviment obrer ...” Carta datada a Barcelona 16 d’agost del 42.

Així es deuria fer a tot arreu, ja que a Olot trobem que el primer pre-sident de l’Associació de Teixidors, Roc Bertran, és el representant delsSergents Primers de la Milícia Nacional en la carta de felicitació que elbatalló de la Milícia Nacional d’Olot va enviar al Duc de la Victòria quanva acabar la guerra l’agost del 184014. Posteriorment, quan Joan Munses va traslladar a viure a Olot va ser escollit subtinent de la Milícia Na-cional i justament ell va capitanejar les protestes per els bombardejosde Barcelona de desembre de 1842, que finalment va acabar provocantuna purga de tots els elements republicans i obreristes de la Milícia Na-cional d’Olot.

El moviment obrer a Olot

A Olot es varen formar quatre societats de treballadors: la de teixi-dors de cotó, d’operaris de faixes, de pararies i de mitgers, que repre-sentaven els sectors principals de l’activitat fabril. En un primer momentvaren comptar amb el suport de l’ajuntament progressista elegit el 1841i presidit per Ramon Muntanyà, que va propiciar que es signessin con-venis laborals en els principals sectors fabrils i es va comprometre agarantir-ne el seu compliment. També varen comptar amb la protecciódel Cap Superior Polític de Girona, Tomàs Bruguera, que es va implicaractivament en el compliment dels convenis, especialment a partir de1842 quan els fabricants es varen negar a complir-los, adduint que ha-vien prescrit. Fins el punt que el dia del seu relleu, les quatre societatsde treballadors d’Olot varen publicar a El Constitucional una nota con-junta lamentant la seva substitució15, destacant que havia sabut guan-yar-se el seu reconeixement, havia mantingut sempre la tranquil·litatpública, havia procurat sostenir i potenciar la indústria, arts i comerç,havia observat i fet observar les lleis amb justícia i també perquè co-neixia el país i la seva parla. Uns dies després el Butlletí Oficial de laProvíncia publicava una altra nota de les quatre societats en el mateixsentit: ”el agradecimiento que reboza en los sensibles corazones desus individuos por la protección que durante su mando ha dispensadoincesantemente a los intereses del país, y muy en particular por sus

19

14 El Constitucional del 16/8/1840 publica la felicitació de la Milícia Nacional d’Olot al Duquede la Victoria. La signa un representant de cada classe i dos milicians en representació de totel Batalló.15 El Constitucional del 24/8/42, carta datada el dia 19 i signada per les 4 societats d’Olot. 16 Buletín Oficial de la Província de Gerona, del 2 de setembre. Les 4 societats de treballa-dors d’Olot lamenten la marxa del Cap Superior Polític de Girona

desvelos para el fomento de nuestra industria y de estas sociedadesde jornaleros que sin VS sin duda hubieran dejado de existir”.16

La primera informació documental que disposem de l’existència aOlot d’un moviment obrer reivindicatiu organitzat data del maig del184117. Es tracta d’una carta del Cap Superior Polític de la província deGirona adreçada a l’Ajuntament, on es lamenta de no haver pogut venira Olot, "per arreglar les desavinences que existeixen entre les classesjornaleres i els amos de les fàbriques", tot i que diu estar tranquil perquèa Olot hi ha "un cos municipal zelós, patriòtic i il·lustrat que no ometràper a que es conservi la tranquil·litat que tant necessita per a que noes paralitzi la seva indústria". La carta és de molt interès perquè explicaque la legalització de l’Associació de Treballadors de Barcelona i la cre-ació de Comissions Mixtes en aquella ciutat, no s’ha de traslladar aOlot. "Per allunyar tot pretext que alteri l'ordre, vostè faci entendre alsfabricants que la Real Ordre de 1/5/4118 no parla d'altres associacionsque les de Barcelona com ho prova que ni se m'ha comunicat que haestat publicada a la Gaceta" per tant, “de cap de les maneres es potdisposar que es compleixi en aquesta població, ni en cap altra del dis-tricte al meu càrrec”. Però potser encara és més important perquè enspermet saber que amb anterioritat hi havia hagut, com a mínim, unacord entre els obrers de faixes i els seus patrons: “es precís que lescoses segueixin en el mateix estat que fins ara. L'ajuntament ha de pro-curar que s'observin amb tota rigidesa les bases acordades davant meupels operaris de faixes i els seus patrons, i tots aquells contractes queamb coneixement de l'autoritat s'hagin celebrat entre fabricants i jorna-lers".

Tanmateix, aquesta posició intransigent del representant del governno va durar gaire. El mes de juliol els obrers de les fàbriques de teixitsde cotó d’Olot estaven en vaga i el Cap Superior Polític de Girona vaautoritzar la Corporació perquè reunís una comissió “con arreglo a lacircular del Sr Jefe Político de Barcelona del 1º de Mayo en el BoletínExtraordinario sin perjuicio que me consulten cualquier disposición que

20

17 ACGAX. Correspondència 1841. Carta del Cap Superior Polític de Girona a l’Alcalde da-tada el 21/5/41 18 BOP de Barcelona 2/5/41. Publica les regles que han d’observar les associacions. La pri-mera diu que “las asociaciones para protegerse y socorrerse mutuamente son permitidas” 19 ACGAX. Correspondència 1841. Carta del CSPG a l’Alcalde datada el 31/7/41 i una altradel 9/9/41 que contesta una carta enviada per l’Ajuntament el 31/7/41

crean conveniente” 19. No coneixem les reivindicacions dels obrers; toti que la vaga deuria ser motivada pels acomiadaments, si hem de fercas als teixidors de Barcelona que denunciaven aquells dies a lapremsa d’aquella ciutat que els fabricants aprofitaven la crisi del mesde juliol per acomiadar els inscrits a la Societat. El que sí que coneixemsón els resultats de la vaga: gràcies a la intermediació de l’Ajuntamentprogressista, el 23 de juliol de 1841 és va signar un conveni laboralentre la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó i els fabricantsque va ser ratificat per el Ple Municipal de l’ajuntament d’Olot cinc diesdesprés. El conveni limitava el nombre i l’edat20 dels aprenents, en re-gulava la contractació, prohibia que els fabricants paguessin els seustreballadors amb roba o en qualsevol altre tipus d’espècie, obligava elstreballadors a complir els compromisos subscrits amb els fabricants, esfixava la llargada de les peces i per últim l’Ajuntament es comprometiaa fer complir l’acord.

Aquest conveni va ser molt innovador i va estar molt ben acollit pelmoviment obrer català i també per la progressia liberal; el diari barceloníEl Constitucional ressaltava que el camí a seguir era el que havia mar-cat la vila d’Olot i el contraposava amb l’actitud del govern i de l’Ajun-tament de Barcelona: “Pero lo que más grato nos ha sido en esatransacción de Olot es ver que la autoridad municipal ha hecho mássolemne con su intervención. He aquí lo que debería hacer el gobiernoen todas partes donde los trabajadores se hayan asociado o estén porasociarse. Establecer pactos que marquen las respectivas obligaciones,que concilien todos los intereses. La industria ganaría con esta tácticamuchísimo, desaparecerían los temores que ahora tienen algunos fa-bricantes y los motivos de queja que alegan algunos trabajadores”.

A l’octubre va tocar el torn als paraires, que també s’havien organit-zat en una Sociedad de Mútua Protección de Trabajadores Paraires deOlot. Sota l’auspici de l’ajuntament i “a fin que se conserve la buena ar-monía que debe reinar entre ambas clases” el 29 d’octubre la sevaJunta Directiva i els fabricants paraires varen signar un conveni de 12

21

20 El Constitucional 4/12/41 diu que el 22 de juliol els fabricants i operaris d’Olot varen acordarque els aprenents havien de tenir 14 anys com a mínim. De totes maneres el document signatdies després aquesta dada no consta.21 ACGAX. Correspondència 1842. A la carta datada el 27/4/42 i dirigida a l’Alcalde, el CapSuperior Polític Girona es refereix a la denuncia que anteriorment li havia fet arribar tan l'Ajun-tament com l'Associació Protecció Mútua de Paraires on diuen que els empresaris unilateral-ment han rescindit el conveni de 29/10/41.

apartats molt beneficiós per els jornalers del sector21. És un convenimolt llarg i molt concret que fixa sous, prohibeix que els treballadorstreballin pel seu compte i que el fabricant doni feina a fer fora l’empresasi els seus treballadors estan sense feina, limita a 14 anys l’edat delsaprenents, fixa el nombre d’aprenents en relació al d’oficials, obliga alsempresaris a llogar només treballadors de la Societat i finalment prohi-beix l’ús de màquines de cardar llana.

Per la seva banda, els obrers de les fàbriques de faixes, que el mesde juny havien fundat la seva pròpia societat de protecció mútua, varenintentar que les millores que havien aconseguit els teixidors s’esten-guessin al seu ram. El 22 d’octubre els fabricants varen respondreaquesta pretensió acomiadant de cop tots els treballadors ocupats enaquest sector22. El mateix dia l’Ajuntament va tornar a insistir davant elCap Superior Polític sobre la “cuestión suscitada entre fabricantes y jor-naleros”, i aquest va resoldre “que pase a esta Capital con la posiblebrevedad una comisión de la Asociación de Trabajadores, y otra de fa-bricantes, debidamente autorizadas, para acordar y transigir toda dife-rencia y con los documentos relativos a la fundación de aquellas”23.Paral·lelament, demanava a l’Alcalde que li manifestés “todo lo que con-sidere oportuno para ilustrar debidamente este negocio y fijar la cues-tión”. Després de la trobada alguns patrons varen acceptar les novescondicions i varen reobrir les fàbriques, encara que la majoria varen se-guir tancades. La Societat pagava a cada vaguista 12 rals per setmana,que provenien de les aportacions que feien els 60 jornalers que treba-llaven, i els associats compartien amb els aturats els aliments bàsics.Amb la intermediació de l’Ajuntament i del Cap Superior Polític, TomàsBruguera, es va arribar a un principi d’acord. Es va aprovar un convenide 7 punts (Bases acordades) i s’hi va adjuntar un altre document titulat“Bases presentades pels Comissionats de la Societat de Treballadors”que “si bé han estat trobades justes pels fabricants, no han estat acor-dades per haver manifestat la comissió de fabricants que no tenien au-torització”. El conveni regulava la figura dels aprenents, donava certaestabilitat laboral a treballadors i fabricants i alliberava als fabricants del’obligatorietat de llogar només els obrers associats. El Cap SuperiorPolític, en el mateix document, fa constar que la Comissió de Fabricantsquan arribi a Olot “presentaran les Bases no acordades als fabricants

22

22 O.c “El moviment ...” Carta datada a Olot el 16/11/41 signada per el primer vocal de la juntacentral Manuel Roure i enviada als directors de les Societats de Vic.23 ACGAX. 25/10/41Carta del CSPG a l'alcalde.

i, sense pèrdua de temps, li manifestaran si les adoptaran o els motiusque tinguin per rebutjar-les”. Immediatament després de la signaturadel conveni, el Cap Superior Polític va informar l’Ajuntament24 de l’a-cord, enviant-li còpia del conveni i les “Bases no acordades”, i va res-ponsabilitzar l’alcalde del seu compliment, alhora que li demanava queprocurés que “els fabricants admetin el que s’exposa en el segon do-cument” per ser “manifestament just”, raó per la qual “no puc fer altra-ment que recolzar-lo fortament”.

La signatura del conveni no va pas desencallar la situació25. El 16de novembre els 160 faixers continuaven acomiadats i vivint dels 12rals que cobraven del fons de protecció mútua de la societat, juntamentamb 80 teixidors que estaven també sense feina i cobraven 16 rals26.És per això que el Cap Superior Polític va tornar a convocar la ComissióMixta que havia signat el conveni i “a més els jornalers de faixes queVostè [alcalde] consideri més díscols o menys disposats a cedir a lesseves pretensions”; alhora que instava l’Alcalde que “es servís de lespossibilitats que li ofereix la llei, fent-se auxiliar per l’Ajuntament i lespersones més influents, i que no ometi res per calmar les passions imantenir l’ordre”. A principis de desembre una majoria de fabricants vaacceptar les condicions de la Societat i els treballadors varen tornar atreballar; només varen quedar sense feina 32 obrers, de manera queels que treballaven varen passar a contribuir a la Societat només 36quarts.27

El conflicte

Tot i la signatura de convenis, la situació laboral no es va pas tran-quil·litzar. Alguns empresaris es varen negar a complir-los i varen formaruna societat de fabricants per fer front coordinadament a la societat de

23

24 ACGAX. Correspondència 1841 6/11/41.25 ACGAX. Correspondència 1841. Carta del Cap Superior Polític de la província de Girona,Tomàs Bruguera26 o.c “El moviment obrer...” Carta del 17/11/41 carta datada a Olot i signada per Esteve Valls,director president de la Junta Central.27 o.c. “El moviment obrer ...” Carta 5/12/41 datada a Olot i signada per Manuel Roure, 1rvocal de la junta central.28 o.c. “El moviment obrer ...” . 24/8/41 Roc Bertran, president de la Soc. de Mútua Proteccióde Teixidors d’Olot, informa als directors de les Societats de Vic “les advierto que los SS fabri-cantes han también formado una sociedad. Veremos que harán y acaso les daremos aviso”

treballadors28. El setembre de 1841 els obrers teixidors d’Olot29 tornavena estar en vaga i l’Ajuntament així ho feia saber al Cap Superior Polític,que li recordava que ja el mes de juliol els havia instat a convocar unacomissió mixta per negociar. Possiblement es tractés dels jornalersd’una fàbrica de teixits que varen decidir plegar perquè el fil era dolenti no podien guanyar-se la vida30 i dels obrers de la fàbrica que Mierastenia al Carrer Fluvià que varen estar en vaga més de 4 mesos. Aqueststreballadors en vaga, 60 en total, varen cobrar en tot moment 16 ralsde la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de cotó d’Olot31.

En aquest marc de confrontació laboral, l’empresari Mieres32 va in-tentar reprendre l’activitat de la fàbrica que tenia al carrer Fluvià sensecomptar amb els 40 treballadors que estaven en vaga i contractant gentnova33. La Junta de la Societat de Teixidors va enviar un recurs al CapPolític i l’Ajuntament va intentar que el fabricant negociés amb una co-missió de la Societat però aquest es va negar a rebre’ls argüint que“havia hagut de tancar per les absurdes exigències d'aquesta associa-ció” i que ara triaria els jornalers que volgués, prenent l’únic compromísde donar preferència als que fossin de la Milícia Nacional.

La tensió era tan alta que l’Ajuntament va decidir il·luminar els ca-rrers de nit i mobilitzar la primera companyia de la Milícia Nacional, ales ordres del professor i polític progressista Josep Deura. Alhora vaalertar el Cap Superior Polític de la situació que es vivia i de les dificul-tats que tenia per mantenir l’ordre públic donat que la vila disposavade molt poca tropa militar, “no podent valer-se de la Milícia Nacionalperquè mantinguin l'ordre, ja que es part interessada en la qüestió, per

24

29 ACGAX. Correspondència 1841. Carta de l’Ajuntament al CSPG30 o.c “El moviment ...”. Carta datada a 3/9/41 del president Roc Bertran i el secretari JaumeCols d’Olot al directors de la ciutat de Vic. Parla que han desocupat una fàbrica de 50 telers.31 o.c. “El moviment ...” Carta datada a Olot el 26/12/41 signada per el primer vocal de lajunta central Manuel Roure i enviada als directors de les Societats de Vic.32 Gil Vidal Forga diu que mort un obrer en vaga a Olot de l’empresa Casadevall del C/Fluvià(Evolució social d’Olot pag 94), que les desavinences venien de l'any 40 i que la majoria d'o-brers eren immigrants.És possible que Mieres fos un sobrenom.33 Diario de Barcelona, crònica del correspondènciasal a Girona publicat el 18/2/42, i El Co-rresponsal de Madrid del 23/2/42 recollint una informació de El Liberal.34 ACGAX. Acta Municipal 11/2/42: Aquests darrers dies desavinences entre jornalers i amosde fàbriques que l'Ajuntament ha mirat de conciliar, sense aconseguir-ho a pesar dels medisposats a l'abast, veiem que de manera immediata i irreversible es torbarà la tranquil·litat pú-blica. (...)

formar-se casi tota de treballadors”34.El Cap Superior Polític va intentar fer de mitjancer, alhora que de-

manava al Ministeri de Governació com havia d’actuar. El 7 de febrerel ministre li va contestar que continués fent gestions per acabar ambles desavinences, amb la prioritat de mantenir l’ordre; i li recordava quepodia fer ús de l’Ordre del 9 de desembre que va permetre il·legalitzarl’associació dels teixidors de Barcelona. Mesura que en aquest momentno va prendre.

El matí del dia 12 de febrer de 1842 la fàbrica Mieras va iniciar denou l’activitat amb treballadors no associats. Quan se n’assabentarenels jornalers associats que estaven en vaga, “varen marxar cap a lacasa de Mieras, que ja estava previngut. Varen començar a forçar lesportes, però com que no varen cedir varen tirar pedres a balcons i fi-nestres. Veient els de dintre que ningú els venia a ajudar varen dispararun tret que va matar un treballador. D’altres trets feriren a quatre per-sones, entre ells una pobre dona que venia de rentar al riu. Aquestadona i un altre ferit també haurien mort. Quan els assaltadors varenanar a buscar armes va aparèixer la tropa i va prendre possessió endiferents llocs i tot va quedar aparentment sufocat. Han passat tres diesi continua la tranquil·litat”. 35

La versió del portaveu periodístic dels fabricants no és exactamentigual, tot i que s’assembla36. Diu que “a Olot s’ha volgut que un empre-sari acomiadés els obrers que complien el seu deure a gust d’ell mateix,per deixar treballar a d’altres que no són de la seva satisfacció. I quanel fabricant no ha volgut cedir a tan despòtic mandat se l’ha assetjat acasa, s’ha intentat forçar-la, s’ha amenaçat amb el foc i l’acer a ell i alsseus operaris; uns i altres s’han vist en el desesperat cas de salvar lesseves vides vessant sang dels agressors, en l’interí que acudia la forçaa defensar-los”. Al final aprofitava per carregat contra les associacionsde treballadors: “He aquí el objeto humanitario de la sociedad de so-corros mutuos. Los hechos de Olot son el resultado del fecundo prin-cipio de asociación”.

Per la seva part, els treballadors explicaven que “hi va haver des-avinences entre treballadors i els fabricants ho varen aprofitar per dis-parar amb els seus fusells contra una porció de gent desarmada,causant la mort a dos homes, a una infeliç dona i deixant ferits altres(...).Els disturbis foren exclusivament entre treballadors per haver tren-

25

35 Diario de Barcelona, Correspondència de Girona, publicat el 18/2/4236 El Corresponsal de Madrid del 23/2/42 recollint una informació de EL Liberal.

cat un pacte o promesa que tenien sense que hi hagués intenció ni eraobjecte atacar la propietat dels fabricants”. 37

Els morts foren Rafel Pons i Maria Burell, el ferit de bala Pere Ver-daguer i el contusionat per pedres, Francesc Vilalta38.

El jutge de Primera Instància d’Olot, Vicent Nadal, va obrir causa ju-dicial sobre la reunió il·legal o moviment bulliciós ocorregut al carrerFluvià el matí del dia 12 de febrer, que va motivar els trets d’armes defoc i la mort de dues persones. Per aquests fets només va processarteixidors en vaga i no els que varen disparar les armes de foc que pro-vocaren els morts. No sabem exactament quanta gent va detenir i pro-cessar; únicament sabem que cinc dels inculpats, es varen expatriar, ique el jutge els va cridar com a imputats. Són Francesc Prat (a) XecAleix (45 anys), Miquel Gou (28 anys), Baldiri Solà (25 anys), EstevePlanagumà (21 anys) i Jacint Estartús (26 anys)39. El fiscal demanava4 anys de presó per cada encausat de la classe de treballadors i l’enterallibertat del fabricant acusat d’haver causat les morts. El judici a l’Au-diència Territorial de Barcelona es va celebrar el 27 de juliol40 i no enconeixem el resultat. Només sabem que el 17 de març de 1843 es vasentenciar en rebel·lia a Baldiri Solà a 2 anys de confinament, a unadistància de 10 llegües del partit judicial d’Olot, per còmplice amb elmoviment bulliciós ocorregut al carrer Fluvià41.

26

37 El Constitucional del 17/2/42 publica un avis titulat “Al publico” signat per Joan Muns, direc-tor i Josep Sugrañes, vocal 1r, Vicent Martínez Vocal de torn i Pedro Vicheto secretari 38 Boletín Oficial de la Província de Gerona del 18/2/42. Edicte publicat per jutge d’Olot oncita a Francesc Prat (a) Xec Aleix, Miquel Gou, Baldiri Solà, Esteve Planagumà i Jacint Estar-tús, teixidors d’Olot, reus de la causa que instrueix sobre reunió il·legal o moviment bulliciósocorregut al C/Fluvià el matí del dia 12/2 i que va motivar els trets d’armes de focs i la mort deRafel Pons i Maria Burell, el ferit Pere Verdaguer. També va resultar contusionat per les pedresllançades Francesc Vilalta.39 Boletín Oficial de la Província de Gerona.- Edictes publicats 18/2/42, 5/3 i 10/3.40 El Constitucional. 27/7/42. Informa que demà probablement a l’Audiència es veurà lacausa que s’ha format contra els teixidors d’Olot pels fets relacionats a la fàbrica que es va su-posar atacada per aquells. “Ens queda l’esperança que els Jutges administrin estricta justícia,i per la veritat és altament necessària en aquestes tristes circumstàncies en que es troben elsteixidors i tots els operaris en general”.41 ACGAX. Correspondència 1946. El 9/11/46, el fiscal demana a l’Alcalde d’Olot les senyesde Baldiri Solà (teixidor sentenciat en rebel·lia el 17/3/43 a 2 anys de confinament, distànciade 10 llegües d’aquest partit per còmplice amb el moviment bulliciós ocorregut a C/Fluvià), lesde Pere Plana i Corominola, Francesc Canal i Nonis i Josep Gelada i Solanic (teixidors senten-ciats en rebel·lia el 17/5/43 a un any de reclusió per les ferides causades a Sebastià, Teresa iGaspar Ribas i a Esteve Freixa. I d’Antoni Pons pel cas Parnau

La Junta Directiva de la Societat de Teixidors de Barcelona, que enaquells moments estava dissolta, va publicar una llarga carta de pro-testa pels fets d’Olot a el Constitucional42. Comença amb una eloqüentsentència: “l’experiència demostra que el pes de la llei sempre causobre els treballadors i mai sobre els rics fabricants. Quan aquests atro-pellen les persones dels seus treballadors ningú aixeca la veu”. Desprésexplica els fets i denuncia que el ministeri fiscal ha encausat els treba-lladors que protestaven i s’ha fet càrrec de la defensa dels assassins,prescindint del fet que els disturbis foren exclusivament entre treballa-dors per haver trencat un pacte o promesa que tenien sense que hi ha-gués intenció ni era objecte atacar la propietat dels fabricants.

Pels teixidors d’Olot la principal conseqüència va ser entrar en unaetapa de repressió: “alguns han aprofitat per acarnissar-se amb els as-sociats” (...) “s’hagin produït “alardes de triunfo” i insults”,(...) “ballant icantant alguns fabricants i altres addictes seus, en to d’escarni i befadavant la presó on estan els processats”; de desprestigi social “en eldictamen es diu que aquests fets van en contra la seguretat personal ila propietat, fent que decaigui la indústria i que són els mateixos treba-lladors els que procuren destruir les fàbriques i ataquen els amos a dinsde les seves cases. Coses que no són certes” i la desaparició de laSocietat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó d’Olot “no temen perla dissolució de la Societat, amb fermesa, constància, virtut i treball,aconseguirem que, a tots sense distinció, arribi el benefici i el rigor dela llei. Resistirem com fins ara tots els embats de l’enemic.”

Els teixidors d’Olot varen rebre tot el suport i la solidaritat dels asso-ciats d’altres municipis, en especial dels de Barcelona que es varen fercàrrec de la defensa dels encausats i varen recollir fons en una subs-cripció voluntària per una commutació de la pena43. Tot i el seu suportpersonal, l’Associació de Teixidors de Barcelona reconeixia que els fetsd’Olot l’havien perjudicat molt davant el govern i dificultava el seu reco-neixement: “las ocurrencias de Olot (...) Han causado gran perjuiciopues que nos han retrasado nuestros negocios por cuanto el ministerioha tenido un pie más para regatearnos nuestra petición”44.

27

42 El Constitucional del 17/2/42 publica un avís titulat “Al publico” .43 El Constitucional 1/9/4244 o.c. “El moviment ...” Carta datada a Barcelona el 1 de març de 1842 i signada per JosepSugranyes i Pere Vichero de l’Associació de Teixidors de Barcelona, dirigida als directors deVic.

L’incident del carrer Fluvià va tenir altres conseqüències. La primeraque l’alcalde electe, Josep Masdexexàs, que fins aleshores s’havianegat a prendre possessió del seu càrrec, al·legant falta de disponibilitatper haver d’atendre negocis fora de la vila, amagant d’aquesta formala seva falta de sintonia amb el nou govern progressista, va prendre im-mediata possessió del seu càrrec45. La segona, que l’Ajuntament va de-cidir arreglar el Teatre46, “per distreure la joventut, ja que ara estanlliurats a l’oci i als vicis que són font de tota mena de desordres”.

Pel moviment obrer d’Olot, els fets del carrer Fluvià varen represen-tar un punt d’inflexió, donat que va obrir una nova etapa de falta d’en-tesa entre treballadors i fabricants. Els fabricants varen derogarunilateralment els convenis signats fins aleshores i varen desobeir rei-teradament les ordres de l’Ajuntament i del Cap Superior Polític de ne-gociar i arribar a acords. Efectivament, a finals d’abril, l’Associació deProtecció Mútua de Paraires va denunciar davant l’Ajuntament i del CapSuperior Polític que els empresaris havien rescindit unilateralment elconveni signat el 29 d’octubre del 184147. El problema es plantejavaperquè el conveni signat no preveia un termini de vigència; davantaquesta indefinició el Cap Superior va determinar que el conveni no espodia rescindir sense l’acord de les dues parts o mentre els fabricantsno esgrimissin un motiu fonamentat. Alhora que va encarregar a l’Ajun-tament que vetllés pel seu compliment i feia als fabricants responsablesdels fets que podessin ocórrer si no complien aquesta determinació.L‘Ajuntament va encarregar la tasca d’intermediació al regidor progres-sista Josep Deura. A finals de setembre48 la Societat de Paraires insistiaen les seves queixes, denunciant que el punt 11 del conveni (només espoden contractar treballadors associats) “que se halla vigente actual-mente por no haber en nada sido legalmente derogado y mandado ob-servar por la superioridad con repetidos oficios” de fa molt temps “se

28

45 ACGAX. Acte Municipal. 15/2/42 Pren possessió Josep Masdexexàs (A1)46 ACGAX. Acte Municipal 10/3/4247 ACGAX. Correspondència 1842. Carta, datada a Olot el 27/4/42 del Cap Superior Políticde la província de Girona a l'Ajuntament, en resposta d'ofici d'aquest i també de la societatProtecció Mútua de Paraires on diuen que els empresaris unilateralment han rescindit el con-veni de 29/10/41.48 ACGAX. Correspondència 42. Carta, datada a Olot el 29/9/42, de la Societat de MútuaProtecció de Treballadors Paraires d'Olot, signada per Esteve Valls, director president, JoanMir Vocal Primer i Antoni Aymerich, secretari, dirigida a l'Ajuntament

halla atrozmente escamecido y pisado por los amos”. Finalment afe-geixen que s’han dirigit a l’Ajuntament perquè el regidor comissionatper aquests negoci, Josep Deura, els ha dit que no dictaria cap mésprovidència “por haber todas sido desatendidas por los amos”.

El mes de maig els que denunciaven l’ incompliment del seu con-veni, signat el 28 de juliol de 1841, eren els teixidors de cotó49. Els fa-bricants estaven totalment tancats en banda, sense cap voluntat denegociar. El Cap Superior Polític va intentar reunir, per dues vegades,una comissió dels treballadors i una dels fabricants per solucionar lesdesavinences50; però els fabricants no es varen presentar.

En aquest ambient de confrontació i de conflictivitat laboral és dedestacar la força i la gran activitat que va tenir la societat d’operaris defaixes. El 12 de juny varen celebrar l’aniversari de la seva fundació fentuna cercavila per la vila, on participaren centenars de persones acom-panyats de música i precedits per un pendó al·legòric, un ball públic ala plaça major i un ofici religiós51. El 21 de juny de 1842 els jornalers defaixes varen signar davant notari un acord societari establint els dretsi deures dels associats, on destaca el compromís de pagar una multade 500 rals si incomplien d’algun dels compromisos acordats. Fixem-nos que la quantitat és astronòmica per un jornaler, comparem-la ambels 5 rals diaris que s’estableix com a límit d’ingressos per quedar ex-clòs de les prestacions d’ajuda de la Societat (punt 4rt del conveni)52.

29

49 ACGAX. Correspondència 1842. Carta del Cap Superior Polític Girona, Tomàs Bruguera, al'Ajuntament, datada 25/3/42.50 ACGAX. Carta del CSPG a l’Alcalde, el 23/5/42, ordena que avisi una comissió de fabricants i una detreballadors perquè vagin a Girona pel dia 4 de juny a les 10 del matí, diu que “espera que l’Ajuntamentels avisarà i que no passarà com l’altra vegada que els fabricants no es varen presentar”. Carta del Cap Superior Polític de Girona, Bruguera, “No havent concorregut en aquesta ciutat el 4 del pre-sent mes els fabricants de teixits de cotó tal com li vaig dir a aquest ajuntament el dia 23 del mes passat, isent impossible que jo vingui a aquesta població, he estimat oportú suspendre aquest assumpte i posar-hoen coneixement de la superioritat perquè ho resolgui. Aquest ajuntament ho posarà en coneixement delsoperaris dels afectats mencionats i en contesta del seu escrit del dia 10 d'aquest mes" El dia 30 de junyl'ajuntament ho va comunicar als directors de la Societat de Protecció Mútua de los operaris de teixidorsde cotó.51 El Constitucional del 18/06/184252 ACGAX. Notarial. 1842. Ignasi Sayol. Es reuneixen a l’Hospici els operaris de faixes i signen una “con-còrdia societària” o conveni.

La represa

A principis de juliol de 1842 l’Associació de Treballadors de Barce-lona, fent-se ressò de la sol·licitud que anteriorment li havia fet l’Asso-ciació d’Olot53, va enviar a Olot una Comissió formada per Joan Munsi Esteve Jordà54 “para arreglar en aquella villa lo mas que se pueda” iintentar reorganitzar la Societat de Teixidors. Veient la situació en quèestaven els obrers d’Olot varen decidir quedar-se: “habéis de estar per-suadidos que por ahora no pensamos dejar esta desgraciada villa deOlot, digna a la verdad de mayor suerte por la feroz tiranía que los fa-bricantes ejercen sobre todos los trabajadores; pero contamos romperla coyunda que los tiene esclavos y dejarlos libres de tanta crueldad”55. La seva activitat va comptar amb l’oposició dels fabricants “han des-pedido unos treinta socios para atemorizar de este modo a los demáslo que no han podido lograr” i el suport de l’Ajuntament progressista“Por lo que toca al Ayuntamiento de esta villa, está decidido a darnosla protección que mande el Regente del reino”56 i també del Regent :“Ayer llegó el general Zurbano y las cuatro sociedades de esta villa nospresentamos en comisión para felicitarle y de paso le enteramos de labarbaridad de los amos y, acto continuo, mandó a buscar los que nos-otros les señalamos como a más furiosos y les pasó una repulsa talque les atemorizó a todos. El general se mostró muy agradecido denosotros y nos prometió toda especie de protección”57.

A finals del mes d’agost l’alcalde va publicar un ban convocant58 totsels treballadors de teixits, faixes i mitges a una reunió a l’Hospici “pertractar temes del seu interès i del públic”. Destaquem que està escriten català. No sabem amb seguretat la raó d’aquesta convocatòria, en-cara que no descartem que estés relacionat amb la climatologia donat

30

53 o.c.”El Moviment obrer ...” Carta signada a Barcelona per Joan Muns 11/5/42 que diu que de momentno poden formar cap comissió per anar a Olot. Informen que la festa del 2n aniversari ha comptat amb20.000 persones a la font d’en Xirot.54 o.c. “El Moviment obrer....” Cartes signades a Barcelona per Joan Muns i Pere Vicheto, datades el 25de juny i 9 de juliol de 1842, dirigida a la Junta Directiva de Vic on se’ls informa que la mateixa comissióque ha anirà a Olot passarà després per Vic, entre altres coses.55 o.c “El moviment obrer...” Carta datada a Olot el 2/9/42 i signada per Joan Muns.56 o.c. “El moviment obrer...” carta signada per Esteve Jordà en 30 d’agost a la Junta de Teixidors de Vic.57 o.c “El moviment obrer...” Carta datada a Olot el 2/9/42 i signada per Joan Muns.58 ACGAX. Ban de l'alcalde, 22/8/42 en català: "Tots els treballadors de teixits, faixes i mitges d'aquestavila compareixeran a 2/4 de 9 d'aquest vespre sense falta a l'Hospici per tractar temes del seu interès. idel públic".

que El Constitucional publicava cinc dies després que el Fluvià s’haviadesbordat i havia fet estralls.

El dia 4 de setembre, la Societat de Protecció Mútua de Treballadorsdel Cotó d’Olot va renovar els càrrecs interns i varen ser nomenats di-rectors els comissionats Joan Muns i Esteve Jordà59. Els dos directorsvaren escriure un llarg i interessant manifest60 on, a més d’explicarquins eren els objectius i les finalitats de l’associació, feien una cridaals antics associats a reintegrar-se i als actuals a no amagar-se:

Si desgraciadamente os obstináis en la apatía e indiferencia,ninguna clase de auxilio ni protección podremos esperar denadie y abandonados a nosotros mismos seremos el juguetey el blanco del capricho y tiranía de nuestros opresores.

L’oposició dels empresaris a la reorganització de la societat va serabsoluta. Varen amenaçar d’acomiadar els treballadors associats i laSocietat va ser denunciada davant l’autoritat municipal per oprimir elstreballadors 61:

Con su presencia [Muns] perdisteis todo temor, olvidasteislas amenazas que os hicieron los fabricantes para que des-istierais de seguir el camino de la emancipación y la libertad.Sin embargo los amos de fábricas habían propagado quevuestra voluntad no era la de pertenecer a la Sociedad y elAyuntamiento Constitucional quiso enterarse de ello por suspropios medios.

El dia 11 els teixidors es varen reunir a l’Hospici62 amb presència derepresentats municipals i la gran majoria es va manifestar favorable ala Societat i s’hi varen associar voluntàriament. “Si bien es verdad queuna corta porción de tejedores han dejado de alistarse por el miedopueril que todavía conservan a sus amos”. D’aquesta carta cal destacar

31

59 El Constitucional del 7/9/42 A Olot el 4/9/42 es varen celebrar eleccions a la Societat de ProteccióMútua dels Treballadors del Cotó. Director president: Joan Muns, director segon Esteve Jordà, secretariAgustí Roca. Comissió Consultiva: Esteve Aulí, Bartomeu Mir, Marià Camó, Francesc Jutglar, Pere Papell iJaume Conill. Suplents: Pere Verdaguer i Antoni Ferrarons. Oïdors de comptes: Agustí Masllorens i JosepCoderch, Ignasi Dressaire suplent. Caixers Jeroni Serra i Vicent Aulet .60 El Constitucional del 7/9/42. Carta datada a Olot el dia 1 de setembre i signada per Joan Muns i Es-teve Jordà.61 O.c “El moviment ...”. Transcriu carta datada a Olot el 7/9/42 als socis signada per Agustí Roca, direc-tor; Josep Coderch 1r vocal i Jaume Cols secretari.62 ACGAX. Correspondència 1842, Carta del dia 9/9/4 de la Societat de Teixidors de Cotó comunicant al'Ajuntament d'Olot que volen fer una reunió al local de l'Hospici el dia 11. Signa el director Joan Muns iAgustí Roca secretari. L’ajuntament decideix que la presideixi el síndic primer Isidre Bertran.

dues coses més: la protecció que l’associació de Barcelona va donar ala d’Olot i el suport que rebien de les autoritats progressistes:

Confiad amigos en la decidida protección en que están re-sueltos a favorecernos nuestros hermanos de Barcelona ycon la cooperación eficaz de todas las autoridades que nopermitirán por más tiempo seamos vejados ni atropelladospor nuestros adversarios los fabricantes, que valiéndose detodos los medios de coacción reprobados por Reales orde-nes han impedido hasta ahora el desarrollo de nuestra So-ciedad.

Després de l’assemblea, els teixidors varen presentar una instànciaa l’Ajuntament queixant-se d’un fabricant. No sabem exactament de quies tractava, tot i que és factible que es tracti de Miquel Mulleras donatque aquest estava pagant un pesseta menys que els altres la peça detres pams. El comentari sobre el fabricant no té pèrdua: “Este hombreingrato quiere sitiarnos por el hambre sin acordarse que nuestros bra-zos lo sacaron de la miseria, pero no les temáis están tomadas todaslas medidas y nuestros nuevos representantes están resueltos a con-trarrestar legalmente todas las injusticias que puedan cometerse porparte de los amos”. El 21 de setembre el Cap Superior Polític de la Pro-víncia comunicava63 a l’Ajuntament que en resposta a la instància pre-sentada el dia 9 pels teixidors, ell vindria a Olot a principis d’octubreautoritzat pel Regent per continuar fent gestions fins a acabar amb lesdesavinences, reunint les Juntes necessàries i practicant les altres di-ligències que li semblessin oportunes. La visita es va celebrar a finalsde mes, i segons El Constitucional64 va venir amb l’objecte d’instal·larsegons la llei les societats de jornalers d’aquesta vila, atroçment com-batudes perquè molts dels seus antagonistes volien fer al seu lliure albiri criminal projecte de ser cada u amo a casa seva i tenir com esclauscentenars d’infeliços a qui voldrien donar l’assot de la misèria i llençaral fangar dels abusos. Analitzada la situació, el Cap Polític va informarel govern i va demanar que fossin aprovades un conjunt de regles perconservar la deguda harmonia entre fabricants d’aquesta vila i els seusoperaris.65

El diumenge 25 de setembre de 1842 les quatre societats de treba-

32

63 ACGAX. Correspondència 1842.64 El Constitucional 29/10/4265 ACGAX. Correspondència 42. Carta del CSPG a l'Ajuntament

lladors varen celebrar la restauració de la Societat de teixidors de cotó.Transcrivint la crònica que va publicar el Constitucional comprovaremque va ser una autèntica demostració de força i capacitat de mobilitza-ció:66

Avui diumenge les 4 societats de treballadors (teixidors, mit-gers, paraires i faixers) varen organitzar una lluïda funció percelebrar la restauració de la primera que havia sucumbit percauses que ometré explicar, perquè no varen ser molt no-bles, varen produir una caiguda, i ara ha renascut amb mésforça que abans de cedir a certes maniobres vils i roïnes. Ales 7 del matí les 4 societats es varen reunir al Camp deMart, extramurs de la vila, hi varen acudir les respectives jun-tes acompanyades de 3 parells de gegants, nou vulgo cava-llins, sis nans, àguila i una crescuda música. Les societatsvaren desfilar en files de 4, per ordre d’antiguitat i van marxaramb ordre i compostura per tots els carrers de la vila, senseproduir el més mínim disturbi. Conclosa la cercavila es varendirigir a l’església parroquial on es va celebrar solemne oficii s’entonà un Tedèum pronunciant un filantròpic discurs elDr. D Albert Osona, sagristà. Inculcant les bases que ha detenir la societat i el respecte i veneració degut al govern quela protegeix. Hi havia 600 ciris davant l’altar major i l’esglésiaera plena fins la bandera. Per la tarda, ball a la Plaça de laConstitució, algun toro per amenitzar la funció i satisfer totsels gustos. A les 9 convit i ball a les sales del nacional Hos-pici, amb gran concurrència. Totes les dones estaven adver-tides de no portar vestits de contraban si no volienexperimentar un desaire no essent obsequiades. El dillunsera destinat per sortir al camp amb totes les músiques, peròva ploure tot el dia.

El discurs del rector Albert Osona va tenir un gran impacte i va serfins i tot imprès en un llibret, ja que no era habitual que els rectors deles parròquies fessin costat dels treballadors associats:67

Ea pues Hermanos en Cristo, ea socios tejedores de algo-

33

66 El Constitucional. Dia 1/10/42, noticia datada a Olot el 25/9/42.67 Google books. Discurso que en la solemnísima función de iglesia, celebrada el 25/9/42 con motivo dela restauración y unión efectiva de la cuatro sociedades de protección y socorros mutuos de Tejedores dealgodón, de fajas, pelaires y medieros de la Muy Leal Villa de Olot, en el magnífico templo de san Estebanparroquia de la misma dijo el Dr. D Alberto Osona, presbítero regente de la sacristía curada de dicha villa.Barcelona. Imprenta Constitucional. 1842

dón, de fajas, pelaires, medieros; ea, digo, ya no hay quetemer la malicia humana; vuestro edificio social tienen porbase el Evangelio, por modelo el divino Salvador, por sociostoda la Iglesia cristiana. Decime pues ¿Si Dios está con vos-otros, quien contra vosotros?

I encara menys al costat de l’Estat liberal i la Constitució:En segundo lugar, os diré con el apóstol San Pedro: obede-ced a vuestros superiores: el primero de ellos es la ley vi-gente, la fundamental, la Constitución de 1837. Sin laobservancia de las leyes no hay estado, no hay unión, nohay sociedad (…) Obediencia a Isabel II: obediencia al Jefedel Estado, invicto Duque de la Victoria, Regente del Reinopor voluntad de la Nación; obediencia a las autoridades delReino (…) El gobierno os protege, seguidle; el gobierno an-hela vuestra prosperidad, defendedle.

Finalment feia una crida també a l’ordre(…) para conclusión, fin y fruto de mi discurso: la paz os doy,la santa paz os dejo por herencia, la concordia, la unión; (...)a fuera enemistades, a fuera partidos, a fuera venganzas.Cimentados en los preceptos de la Santa Religión, goberna-dos por la moral del Evangelio, fieles a Dios, fieles al Go-bierno, respetuosos a los superiores, enemigos deperturbaciones, alborotos y bullangas, sino sustentáculos dela pública tranquilidad, brazos de bronce contra díscolos ypromovedores de discordias.

La represa d’activitats però no va representar un retorn a les condi-cions anteriors. El nou cap polític de Girona, Nicanor González, menysafí als interessos dels treballadors, no va acceptar l’obligatorietat d’as-sociació per tots els treballadors, tal com exigien les societats de tre-balladors. Recordava a l’ajuntament que “Els fabricants podran servir-sedels operaris que els convingui pertanyin o no a la societat mútua deprotecció establerta a la vila, però no podran acomiadar ningú per elmer fet de pertànyer a aquesta societat. Aquesta regla, si el govern nodisposa el contrari, ha de ser el comportament que han de tenir d'araendavant.”68

El 7 d’Octubre de 1842 els representants de les quatre societats detreballadors69 varen demanar a l’Ajuntament poder crear una fàbrica

34

68 ACGAX. Correspondència 1842. Carta datada 12/11/42 dirigida a l’alcalde pel Cap Superior Polític Ni-canor Gonzalez.

per ocupar els jornalers aturats, com anteriorment havien fet els de Bar-celona70. La volien instal·lar als locals de l’Hospici i sol·licitaven al comúun préstec de 3.000 duros.

Actos los más generosos y naturales se ejercitan en las mis-mas sociedades, procuran trabajo al que le falta, sustento aldesvalido, y auxilio al necesitado. Un Jornalero se afilia a lasociedad, se desprende generosamente de parte de sus jor-nales y se constituye en héroe ejerciendo con entusiasmolas más sublimes virtudes para con su próximo compañeropero todo este cúmulo de halagüeñas esperanzas, gratasmemorias y sólidos principios desaparecerían si la penuriay falta de caudales apremiase a la sociedad, agotando susfondos para socorrer a tantos operarios como cada día vanquedando sin trabajo por causas demasiado conocidas.Si no se buscasen medios con que poder ocupar los brazosociosos, nadie es capaz de profetizar los resultados quedaría esta inacción, puede asegurarse que no serian ennada lisonjeros: Pedir trabajo y pan es lo menos que puedepedirse pero lo más indispensable de lograrse.Las sociedades de mutua protección, no teniendo caudalespara sostener a los individuos que carecen de trabajo estánal borde de su desorganización y tocando las consecuenciasque esta arrastraría y el remediar o prevenir estos males esa lo que se dirige esta suplica.La protección de V. Mag. podrá conjurar estas tempestadesque amenazan, podría convertir a los jornaleros ociosos enhombres útiles y aplicados; podría ser autor de admirablesadelantos en la industria catalana y por esto un eterno agra-decimiento de millares de familias resonaría a esta corpora-ción.

L’Ajuntament71 va trametre la petició al Cap Superior Polític i aquest

35

69 ACGAX. Correspondència 1842. Carta, datada el 7/10/42, dirigida a l’Alcalde i signada per represen-tants de les societats de teixidors de cotó i de faixes, paraires i mitgers. Per la classe de teixidors signen:Joan Muns i Agustí Roca; Per la de Paraires Esteve Valls, Joan Mir i Antoni Aymerich; Per la de faixaires:Francesc Carbó, Josep Sans i Francesc Casas; Pels mitgers Antoni Albert, Jaume Plana, Francesc Fon-tané i Domènec Pinadella.70 El Constitucional 7/8/42. L'Ajuntament de Barcelona dona un préstec als treballadors de 7000 Durosper ampliar la fàbrica que l’Associació de teixidors té per socórrer tots els seus associats. Es retornaranquan funcioni.

va contestar que ho atenguin en la mesura de les seves possibilitats.L’Ajuntament va acceptar la proposta i a finals de desembre estavaapunt d’obrir el nou taller cooperatiu72:

En cuanto a la nuestra les manifestamos que sigue delmismo modo; ahora estamos arreglando el taller pensamosque la semana primera que viene ya empezaremos a traba-jar.

Però no sabem si finalment va arribar a entrar en funcionament, jaque la revolució del desembre del 1842 ho va trastocar tot. La partici-pació en els fets revolucionaris dels directors de la societat, Joan Munsi Esteve Jordà, i la seva posterior fugida cap a Perpinyà,va deixar molttocada la Societat, tot i que va continuar funcionant. Agustí Roca, se-cretari, valorava molt negativament l’actuació de Muns:73

En cuanto a Muns fue uno de los primeros papeles de la re-volución, no por falta de avisos sino por falta de juicio. En finya está hecho, él se lo ha pagado, pero también nos ha com-prometido un poco por estar al frente de las sociedades. (...)Voy a prisa por tener mucho trabajo por faltarme los dos di-rectores;

La mateixa valoració en feien els directors de l’Associació de Teixi-dors de Barcelona Sugranyés i Vicheto:74

ayer recibimos la infausta noticia de que Muns ha tomadoparte en la revolución que estalló el 5 en aquella villa, porcuyo motivo dice que ha tenido que fugarse y ignoran su pa-radero. Nosotros igualmente ignoramos donde para y senti-mos sobremanera que haya cometido tal degarío, lo queconceptuamos ser efecto de su juventud, pues que le habí-amos escrito que no se metiese en nada, pero dolorosa-mente vemos que no ha creído nuestras sanas advertencias.En fin, Dios le libre de peligro.

Finalment, amb la caiguda d’Espartero el 1843 i el retorn al governdels moderats, les societats de treballadors varen ser abolides, els con-venis varen ser derogats i els ajuntaments varen rebre l’ordre de tractarels representants de les societats com qualsevol altra ciutadà i ajustar-

36

71 ACGAX. Acta Municipal 20/10/1842. Visita a Olot del Cap Polític. El cap polític multa l'Ajuntament perno fer les actes i per no haver creat comissió de beneficència.72 o.c. “El moviment....” Carta d’Esteve Valls datada 16/12/42.73 o.c. “El moviment...” carta datada a Olot el 16/12/42 signada per Agustí Roca i dirigida als directors deVic74 o.c. “El moviment ....” Carta datada a Barcelona el 13/12/42 signada per Sugranyes i Vicheto dirigidaals Directors de Vic.

se estrictament al que diu la llei:75

sobre la manera de proceder en la resolución de las preten-siones que frecuentemente hacen fabricante y trabajadoresqueriendo hacer valer sus derechos que creen les corres-ponden de acuerdo con el reglamento que a tal fin se formoy remitió al gobierno para su aprobación; mientras este re-glamento no se apruebe, no obliga a ninguna de las parteslas disposiciones que contiene. VS debe actuar como de-lante de cualquier otro individuo porque las asociaciones deesta clase no existen legalmente.

Les Societats de Protecció Mútua

LA SOCIETAT DE PROTECCIÓ MÚTUA DE TEIXIDORS No sabem en quin moment es va organitzar aquesta Societat, però

gràcies a la notícia de premsa del setembre del 1842 que explica la ce-lebració de la festa de les societats obreres d’Olot76, sabem que la so-cietat de teixidors és la societat obrera més antiga d’Olot, fundadaabans de la dels operaris de faixes; i donat que coneixem que la So-cietat Mútua de Protecció dels Operaris de Faixes es va constituir eljuny del 184177, podem concloure que és anterior a aquesta data. D’al-tra banda, si tenim en compte que els càrrecs s’elegien per un períodede 6 mesos i que el mes d’Octubre els varen renovar78 podríem consi-derar que es va formar a l’abril d’aquell any. Sobre els seus dirigentsnomés sabem que l’agost del 41 el President era en Roc Bertran79 i elsecretari en Jaume Cols. El gener del 42 la representaven Joan Coro-mina i Prats i Agustí Roca.80 A principis de setembre del 42 era directorAgustí Roca, secretari Jaume Cols i primer vocal Josep Coderch.

37

75 ACGAX. Correspondència 1843. Carta del Cap Superior Polític a l’alcalde data el 1/3/43.76 El Constitucional. Dia 1/10/42, noticia datada a Olot el 25/9/4277 en el conveni del 21 de junt de 1842 es diu que la societat es va formar en aquesta data. 78 El Constitucional. 16/10/41. Verificadas las elecciones el 1 del corriente de los socios que deberándesempeñar los cargos de representantes de la sociedad por el termino de 6 meses y quedando legal-mente elegidos los señores: Per la Junta Directiva: Director Roc Bertran, Vocal1 Josep Coderch i Vocal2 isecretari Jaume Gou. Junta consultiva. President: Joan Coromina, Josep Vidal, Agustí Roca i JoaquimDabè. Caixers: Districte 1 Miquel Bou, D2 Pere Vilar i D3 Jeroni Serra. Oïdor de comptes Narcís Plana-gumà79 Roc Bertran Deop (Olot 23/2/1807-15/5/82). Era fill del procurador de sant Privat de Bas Francesc Ber-tran, va exercir de teixidor fins a la Jamància, després el trobem inscrit com a “Mesonero”. Es va casarl’any 1933 amb Marta Barrera i va tenir diversos fills. En el moment de la seva mort tenia només un fill viu:Esteve Bertran.80 El Constitucional 23/1/42.

A partir de la seva reconstitució, el setembre del 184281, la societatva passar a tenir dos directors:Joan Muns i Esteve Jordà,un secretari:Agustí Roca, una Comissió Consultiva: Esteve Aulí, Bartomeu Mir,Marià Camó, Francesc Jutglar, Pere Papell i Jaume Conill, sent suplentsPere Verdaguer i Antoni Ferrarons; uns oïdors de comptes: Agustí Mas-llorens i Josep Coderch i amb Ignasi Dressaire de suplent; i caixers Je-roni Serra i Vicens Aulet.

Els dos directors varen venir de Barcelona, comissionats per l’asso-ciació de treballadors d’aquella capital per ajudar a reestructurar i re-fundar la societat d’Olot, sense activitat pràctica des dels fets luctuososdel carrer Fluvià. Aquest no és pas un fet aïllat atès que Josep Sugran-yes un altre dirigent barceloní, va anar a Igualada a donar també uncop de mà.

Joan Muns va arribar a Olot malalt amb una greu afectació als pul-mons, que li va tractar el metge i polític progressista Ramon Muntanyà.Va presidir la Societat de Teixidors i també la Junta Central que coordi-nava les 4 societats de treballadors. També va ser escollit oficial de laMilícia Nacional82. A Olot hi va estar ben poc temps, fins el desembredel 42 quan va haver de fugir cap a Perpinyà després d’haver capita-nejat una frustrada revolta popular.

Trobar informació dels dirigents olotins de la Societat no ha estatfàcil. En tractar-se de gent sense propietats no surten als registresanuals que es conserven (pagament d’impostos sobretot) i els censosi padrons existents són d’uns anys després quan alguns d’ells proba-blement ja no vivien a Olot. Amb tot, la majoria són nascuts a l’entorndel canvi de segle, per tant no són homes especialment joves en el mo-ment de formar la direcció del sindicat. Ronden la quarantena i tenenun parell o tres de fills d’uns 10 anys. Una dada generacional que con-trasta amb la dels obrers processats pels fets del carrer Fluvià, tambéteixidors, que tenien només uns 25 anys, excepte Francesc Prat queen tenia 45.

L’altra característica és que molts d’ells formaven part del nucli durde la Milícia Nacional d’Olot, dels que varen servir des de l’any 1833fins el 1844 quan va fracassar la revolta popular; encara que eren na-

38

81 El Constitucional 7/9/42. Noticia datada el dia 4 a Olot.82 El Constitucional del 4/9/42: Nomenen per 2 anys els membres de la Milícia Nacional d’Olot. JoanMuns es elegit tinent de caçadors. El corresponsal del 4/9/42: Les Companyies parells del Batalló de laMilícia Nacional d’Olot va celebrar elecció d’oficials i el Sr Joan Muns va ser nomenat tinent de caçadors.

cionals rasos o caporals. Es tracta de Francesc Jutglar, Jaume Conill,Ignasi Dressaire, Pere Papell, Marià Camó83 i Josep Coderch. JoanMuns també va formar part de la Milícia Nacional com a subtinent desde 1842 fins a la depuració de desembre del mateix any. Els proces-sats pels fets del carrer Fluvià són també membres actius de la MilíciaNacional: Miquel Gou, l’any 1839 era caporal de la 3ª Companyia de laMilícia Nacional i membre del Consell de Qualificació de la Milícia Na-cional; Baudili Solà, l’any 1839 era milicià de la 3ª Companyia i mem-bre dels Consells de Subordinació i Disciplina i de Qualificació de laMilícia Nacional.

Una altra dada a tenir en compte és que l’any 1854, aquests sindi-calistes identificats segueixen vivint a Olot, però potser perquè sónmassa vells, no es tornen a reenganxar en els moviments sindicals. Encanvi són premiats per l’ajuntament progressista facilitant-los càrrecsmunicipals retribuïts: Marià Camó macer, Miquel Gou i Francesc Jutglar,serenos; Ignasi Dressaire, allotjador.

LA SOCIETAT DE MÚTUA PROTECCIÓ D’OPERARIS DE FAIXES.La Societat d’operaris de faixes va ser l’associació de treballadors

d’Olot més activa i més lluitadora, la més ben organitzada i, a criteridels seus dirigents, la que va aconseguir el millor conveni col·lectiu84.

Es va formar el 13 de juny de 184185, encara que anteriorment, elsobrers de faixes havien signat una acord amb els empresaris davantdel Cap Superior Polític86. La primera activitat de la Societat va ser de-nunciar que el conveni no es complia, organitzar una vaga de protestai signar un nou conveni que, com hem vist anteriorment, va ser l’envejade les altres associacions, paraires a part, i dels altres treballadors.

Al cap d’un any els treballadors estaven molt satisfets de l’existènciade la societat87:

(…) de cuyas hasas y creación han resultado no pocas ven-tajas a favor del jornalero, particularmente en los días críti-cos en que no se encuentra trabajo; que se han desterradono pocos abusos que no solamente chocaban con los de-

39

83 ACGAX. Carta 8/8/54 Marià Camó demana plaça de macer. Va ser un dels primers voluntaris de la Milí-cia Nacional el 33, elegit caporal fuseller, va sofrir el setge de Ripoll, fet presoner i portat a Berga, 5 mesosde presó fins ser intercanviat, ingressant novament al Batalló fins el 43 quan va sucumbir el partit que de-fensava. 84 ACGAX. Correspondència 1841 6/11/41. 85 ACGAX. Notari Ignasi Sayol. 21/6/42. Concòrdia Societària.86 ACGAX. Correspondència 1841. Carta del CSPG a l’ajuntament data el 21/5/41 87 ACGAX. Notari Ignasi Sayol. 21/6/42. Concòrdia Societària.

rechos del mismo operario, si que desquiciaban la propiaindustria, apartando las reglas que la conducen a la pros-peridad y perfección de que tanto necesita y que vistas porpractica estas consecuencias tan favorables.

i varen decidir consolidar-la signant, tots els associats, una concòr-dia societària davant del notari 88:

no debía perdonarse medio para consolidar dicha sociedad,y cerrar todas las puertas por las cuales pudiese la maliciao la casualidad introducir algún obstáculo, han resuelto yconcordado los empleados e individuos de la misma socie-dad [noms de tots el càrrecs i de tots els associats] arreglardefinitivamente y del modo más consistente y estable lamisma asociación por medio de la presente escritura.

No es tracta només d’un acord de bona voluntat, sinó que els sig-nants del conveni varen auto imposar-se el pagament d’una multa de500 rals (una quantitat desorbitada corresponent al sou de 100 dies)en cas d’incompliment del conveni.

L’acord establia les bases pel bon funcionament de la societat: obli-gatorietat de pagar les quotes, acceptació de l’autoritat de la ComissióDirectiva, de la Junta Consultiva i dels Reglaments que s’aprovin; de-terminació dels límits a partir dels quals es pot cobrar l’ajuda de la so-cietat (menys de 5 rals diaris de sou). Però va més enllà i intentacontrarestar els prejudicis que ocasionava al conjunt dels treballadorsl’excedent de mà d’obra i la necessitat que tenien els aturats a treballara qualsevol preu; es per això que prohibeix treballar en el teler d’un altreassociat mentre es cobra l’ajuda de la societat i treballar per sota delspreus fixats:

1º Ningún socio en las ocasiones o días en que se halle co-brando socorro de los fondos de la sociedad podrá pedir oprocurarse trabajo o ocupar el telar de otro socio, por me-dios directos ni indirectos, pues que se abdican los concor-dantes de tales actos.(…)3º Estarán obligados los socios a no trabajar a menor pre-cio que el señalado por el ayuntamiento o que en adelanteseñalare la Junta Directiva y el que el contrario hiciera, ipsofacto quedará excluido de la sociedad sin poder trabajarfajas en esta villa en clase de jornalero ni fabricante.

La Societat Mútua de Protecció dels Operaris de Faixes estava diri-

4088 ACGAX. Notari Ignasi Sayol. 21/6/42. Concòrdia Societària.

gida per una Comissió Directiva, formada per un President; FrancescCarbó, i tres vocals: Josep Sans, Francesc Casas i Josep Meroles; unaJunta Consultiva, formada també per un president: Pere Ciurana i tresvocals: Salvador Artigas, Francesc Fonda i Andreu Moliner; un Oïdorde comptes: Pere Puig, dos caixers: Joan Buch i Joan Iglesias i unsComissionats: Manel Casas, Francesc Bassols, Ramon Iglesias, IsidreSoler, Albert Roure, Josep Simó, Josep Casas, Sebastià Pla, PereBenet, Pere Fontfreda, Josep Marrot, Josep Marrot menor.

Com passava amb els teixidors, els dirigents de la societat són gentsense patrimoni, no especialment joves (el més gran és FrancescCasas que té 44 anys i el més jove Josep Sans que en té 30), estancasats i tenen dos o tres fills (Francesc Casas en té 6).

A diferència de la societat de teixidors, els dirigents de la Societatde faixers no són gent del nucli dur de la Milícia Nacional, dels quevaren servir des del 33 fins el 44. Tanmateix, alguns membres de la so-cietat sí que varen participar en la revolta de la Milícia Nacional capita-nejada per Joan Muns, en suport als barcelonins que erenbombardejats per Espartero. Entre els segregats de la Milícia Nacionalper aquests fets hi havia el comissionat Pere Fontfreda i 16 associatsde faixes més89.

La gran majoria de dirigents de la societat no varen participar en larepresa sindical del 1854, coincidint amb l’inici del bienni progressista,excepte Josep Simó que el tornarem a trobar com a Interventor de laMútua d’operaris de faixes. D’altres dirigents del 1854, en aquests mo-ments són associats sense càrrec: el comissionat Esteve Coromina il’oïdor de comptes Pere Sala. La resta són nous: Antoni Molins i ValentíCanal el 1842 encara no estaven afiliats.

El conveni el varen signar 171 socis. Una quantitat molt significativa.No sabem el nombre exacte d’operaris que hi havia a Olot, però enspot servir de referència que l’any 1847 eren 225 o bé que el 1840 hihavia 190 telers en ús.

SOCIETAT DE MÚTUA PROTECCIÓ DE TREBALLADORS PARA-RIES

Sabem molt poques coses sobre la seva fundació. Fonamentalmentque el desembre de 1841 la societat feia un temps que funcionava i

41

89 Salvador Artigas, Jaume Casadevall, Ignasi Casas, Josep Casas, Isidre Ciurana, Antoni Curós, JoanFerrarons, Ventura Grill, Josep Jorba, Jeroni Juvinyà, Domènec Mombardó, Francesc Parra, FrancescPujol, Josep Roca, Manel Roure i Jacint Verdaguer

havia assolit els objectius que s’havien marcat. En una carta pública,convocant els socis a participar en la renovació de càrrecs de la JuntaDirectiva i Consultiva90, la junta directiva sortint fa una positiva valoracióde la tasca realitzada:

Igualmente nos complacemos en no tener cosa que repro-barnos sobre el exacto desempeño de la confianza que osmerecimos como lo prueba el floreciente estado a quehemos llevado la sociedad, que es sin disputa la que másventajas ha obtenido en favor de los asociados

En aquest moment el president era Esteve Valls, el secretari AntoniAymerich i el vocal primer Miquel Collboni. N’era membre de la JuntaAntoni Bertran i Pou. El sistema d’elegir els dirigents era indirecte: elsassociats varen ser convocats el dia 19 a l’Hospici per escollir repre-sentants i aquest es varen reunir una setmana després al local de lasocietat per elegir les juntes.

No hem trobat altra referència fins el mes setembre del 1842 quanes varen dirigir a l’ajuntament per queixar-se de l’ incompliment del seuconveni i de la falta de predisposició dels fabricants per negociar. Elsseus dirigents el 29 de setembre de 1842: director: Esteve Valls, secre-tari: Antoni Aymercih, vocal Primer: Joan Mir.

Com a la resta de sindicats, els dirigents són nascuts entorn al canvide segle i ronden la quarantena, estan casats i tenen 3 o 4 fills.

De l’Esteve Valls sabem que era Sergent Primer de la Primera Com-panyia de la Milícia Nacional, que el 1838 va demanar, sense èxit, elcàrrec de Distribuïdor de Pinso de la Cavalleria i que el 1840 era el ser-gent encarregat de pagar el sou als membres de la milícia nacional fe-rits i a les vídues91. Sobre la seva situació econòmica sabem que el1833 tenia una casa en propietat al Barri vuitè i que entre el 1847 i 1850es va traslladar a viure a Sant Andreu de Sucarrats; donat que aquestadestinació va ser comuna a molts partidaris de la facció carlista, po-dríem intuir que aquesta seria la seva ideologia o que treballava peralgú d’aquesta inclinació política.

La societat de paraires el 1854 no es va reconstituir ja que el sectorera molt artesanal i va anar de baixa fins gairebé desaparèixer comple-tament.

42

90 El Constitucional, 26/12/41.91 ACGAX. 30/9/40 El sergent Esteve Valls és l’encarregat de pagar 120 rals a Josep Prat, milicià ferit itambé a les vídues.

SOCIETAT DE MÚTUA PROTECCIÓ DE MITGERSD’aquesta societat en sabem també molt poques coses. La informa-

ció que en tenim és sempre indirecta i treta de manifestos conjunts detotes les societats de treballadors d’Olot, on ells també hi són referits otambé signen. El gener del 42 existia atès que és una de les quatre so-cietats que es dirigeix al Regent Espartero demanant que acabi amb elcontraban.

N’era el president o director Anton Albert92 i altres dirigents erenJaume Plana, Domingo Pinadella i Francesc Fontané93.

Les característiques sociològiques dels dirigents són coincidents entotes les societats: no tenen propietats, ronden la quarantena, estan ca-sats (l’Antoni Albert és solter) i tenen fills.

En Domingo Pinadella era sergent de la Companyia de tiradors delBatalló la Milícia Nacional d’Olot. Va ser expulsat de la Milícia Nacionalen el mateix grup que en Joan Muns per haver-se revoltat en suport alsbarcelonins el desembre del 1842.

La societat de mitgers no es va reconstituir durant el bienni progres-sista del 1854.

LA JUNTA CENTRALLes quatre societats d’Olot varen actuar en molts moments de ma-

nera coordinada, encara que formalment es mantenien independents.El novembre de 1841 les quatre societats de treballadors d’Olot varenescollir una junta central que presidia el paraire Esteve Valls i n’era pri-mer vocal Manuel Roure. 94

En ésta hay cuatro sociedades, las cuatro forman unaAquesta brevíssima carta també és interessant perquè demostra

que hi havia una coordinació general de totes les societats obreres anivell de Catalunya.

Recibida la del 24 y las dos proclamas pasadas, están yapor las fábricas

La coordinació de les 4 societats la confirma també Joan Muns quanel setembre del 1842 és nomenat Director de l’Associació de Teixidors:95

Participamos a Vs que las cuatro sociedades van a celebrarla fiesta de la restauración y nueva organización y a más la

43

92 BOP carta data a Olot el 2 de setembre de 1842 on les societats obreres d’Olot lamenten la marxa delCap Superior Polític.93 ACGAX. Correspondència 1842. Carta dels representants de les societats obreres demanant poderinstal3lar un indústria pròpia a l’Hospici per donar feina als desocupats.94 O.c. “El Moviment obrer ....” Carta datada a Olot 17/11/41 per Esteve Valls i dirigida al president de lasocietat de teixidors de Vic.

unión que hemos formado las cuatro sociedades, que todaspuede decirse forman una sola, depositando un fondocomún, pero formando por eses los fondos y juntas parti-culares según el reglamento de cada una

En Manuel Roure era caporal segon de la Companyia d’Artilleria delBatalló de la Milícia Nacional d’Olot. Va ser segregat després de la re-volució de desembre del 1842, juntament amb Joan Muns i tants altres.

LA DECADA MODERADA (1844-54)

El fracàs de la revolta popular de l’estiu de 1843, coneguda popu-larment com la Jamància, va retornar els moderats al govern de l’Estati, com era de preveure, varen restringir les llibertats polítiques, varenil·legalitzar les societats obreres i varen potenciar de nou els antics gre-mis.96 D’aquesta etapa en tenim poca informació, donat que els diarisobreristes, republicans i progressistes també varen ser prohibits i el dretde reunió i la llibertat de premsa varen ser ràpidament abolits, però pelque respecte al moviment obrer, caldria ressaltar que les antigues so-cietats de treballadors varen continuar actuant clandestinament, fet queva permetre que l’any 1854, quan els liberals progressistes varen tornaral poder, emergissin de nou amb gran força.

Des del nou ajuntament moderat d’Olot, encapçalat ara pels carlistesNarcís Masmitjà i Francesc Vayreda, es va potenciar la reorganitzaciódels antics gremis, per “assegurar la protecció dels obrers” i treure forçaa les associacions d’obrers. A principis de gener de 1844, la Junta del’antiga Germandat de mitgers va convocar mitjançant un ban a tots elsmitgers i “als germans dels diferents oficis” perquè acudissin a una reu-nió a la casa de la Vila per l’elecció d’una nova junta “conforme a lo pre-vingut a les Reals Ordenances”97 . A l’octubre de 1846 actuaven a Olottres germandats: la de teixidors, la de mitgers i la de blanquers98 però,

44

95 O.c. “El Moviment obrer....” carta datada a Olot 12/9/42 signada per Muns96 Conrad Roure a les seves memòries explica que el Cap Superior Polític de Barcelona va intentar im-plantar els gremis però els obrers no el varen seguir, perquè ja no eren artesans sinó obrers. Volien unaassociació i no un gremi.97 ACGAX. Bans. Datat el 5 de gener de 1844.98 ACGAX. Correspondència 1846, La Junta Organitzadora de la festa en honor al casament de la reina ila seva germana estava formada per totes les forces vives de la ciutat.

tot i rebre un gran suport administratiu, els gremis no varen consolidar-se. La indústria manufacturera tenia poc a veure amb la societat arte-sanal i els obrers tenien interessos sovint contraposats a les dels seuspatrons. Per tant, els gremis no podien representar a tot el sector. Es li-mitaven a donar assistència en cas de malaltia.

A Olot i rodalia, algunes societats obreres varen seguir funcionantclandestinament i es va mantenir una mínima activitat sindical i reivin-dicativa. El Juliol de 1844, una delegació de treballadors de l’Associacióde teixidors de cotó i fil de Barcelona es va reunir amb la reina Isabel IIi li va lliurar un manifest signat per 25 societats obreres, entre elles lesd’Olot, Besalú, Tortellà i Manlleu. També ha quedat constància que al’agost de 1846 els teixidors d’Olot estaven en vaga perquè els fabri-cants unilateralment havien rebaixat el preu que pagaven per cadapeça. En aquesta ocasió el Cap Superior Polític va ordenar al Comissaride Seguretat d’Olot que es coordinés amb l’alcalde per mantenir lacalma99. No sabem ni com ni quan va acabar la vaga, només que a prin-cipis d’Octubre va arribar un destacament de la Guàrdia Civil amb lamissió de mantenir l’ordre públic. El fet és destacable ja que aquest cospolicial romandria a la vila de manera permanent fins ben entrat el segleXX.100 Essent la seva primera caserna uns locals de l’Hospici.

Mig any després, el 17 d’abril de 1847, a moltes ciutats industrialsde Catalunya, a Olot també, es varen produir “moviments tumultuosos”de protesta després que s’escampés el rumor que el govern havia apro-vat la lliure introducció de teixits de cotó anglesos. Els diaris liberalsacusaven el partit carlí de promoure la rebel·lió del proletariat per d’a-questa manera fer fracassar el govern moderat que s’acabava de for-mar: “además se sabe por conductos fidedignos que ciertos personajespoco conformes con el sistema de tolerancia, que creen ver inauguradodesde la entrada del gabinete actual y deseosos de que vuelvan alpoder los partidarios de los estados de sitio, de los fusilamientos y delos destierros sin formación de causa, provocan secretamente a la re-belión y excitan y alimentan a las clases proletarias esperanzas quimé-

45

99 ACGAX. Correspondència 1846. El 11/8/46 el Cap Superior Polític va comunicar a l’alcalde que s’haviaassabentat de les desavinences entre patrons i obrers i que havia fet previsions amb el Comissari d’Olotper mantenir la calma. 100 ACGAX. Correspondència 1846. 8/10/46 El Cap Superior Polític de Girona comunica a l’Alcalde l’arri-bada en breu d’un destacament de 8 elements de la Guardia Civil, per la qual cosa han de destinar localsper caserna i oficines.

ricas e infundadas para lograr impulsadas por ellas se subleven y pro-voquen lamentables conflictos” 101

L’esclat de la Segona Guerra Carlina (1846-49), dita dels Matiners,no va fer altra cosa que empitjorar la greu crisi econòmica que feia anysque es patia. Gràcies a una al·legació de l’Ajuntament d’Olot destinadaa pagar menys impostos, datada el maig de l’any 1847102, sabem queen aquell moment els obrers fabrils representaven més de la meitat dela població, que eren transeünts que canviaven de vila en funció de lafeina i també ens explica en quines condicions vivien: “anidándoseluego en las buhardillas y bajos de las casas un enjambre de familiasen mayor número que aquella, formando un vecindario transeúnte omayor de coyuntura, pues que solo residen en Olot mientras tienen quetrabajar, acarreando a la villa una nombradía de mayor numero de ve-cinos que en realidad no tiene, una carga extraordinaria en las quintas,una exorbitancia en la contribución de consumos y un perjuicio enormeen todo pago que se hace por computo vecinal”. Finalment ens docu-menta quants obrers hi havia a Olot (“1.654 obrers, que multiplicats pertres són 4.962 ànimes, que són molt més de la meitat de la població”)i en quins sectors econòmics treballaven:

486 teixidors de cotó i 334 dones i nens225 teixidors de faixes i 72 canonaires148 mitgers i 69 bobinadores175 paraires i 83 toradores62 curtidors.

Afegint que la meitat d’ells es trobaven a l’atur i l’altra meitat estavaa punt de quedar sense feina.

En aquesta ocasió la guerra i la crisi econòmica es varen anar re-troalimentant. La insurgència carlina va aconseguir en molts momentsparalitzar la indústria local i va deixar els obrers sense feina. Al no existiruna Milícia Nacional que contractés aquests aturats, com havia passaten la Primera Guerra Carlina i passaria en la Tercera, molts obrers esveieren obligats, per necessitats econòmiques, a unir-se als revoltatsdonant més vitalitat a la revolta. Alertats pels ajuntaments d’aquestaproblemàtica, el govern va intentar pal·liar el problema promovent obrespúbliques. El maig de 1848, el Cap Superior Polític de Girona va pro-moure la formació d’un “fons fabril”, aportat pels majors contribuents a

46

101 El Clamor del 2/05/1847, crònica datada el 27/4/47102 ACGAX. Acta Municipal. 26/05/1847

través de l’adquisició de cèdules, que tenia com a finalitat contractaraturats per fer obres públiques103. Concretament va aportar 40 mil ralsper iniciar la carretera de Vic. En la mateixa línia, el Capità General deCatalunya, el febrer de 1849, en una visita a Olot va oferir diners delseu pressupost per continuar les obres d’aquesta carretera:“traurà moltsbraços a la facció, donant per resolt el problema de la misèria que pro-voca la falta de comunicacions per exportar i importar manufactures”.De les seves declaracions destaca una referència a Proudhon, ideòlegde capçalera dels internacionalistes, que refermaria la idea que a Olothi havia un moviment obrer consolidat. “L’Ajuntament i les personesmés notables varen quedar preses per les seves bones maneres i perl’oferta de protecció i treball, especialment per la classe pobre que igualque l’acomodada no vol més que pau i ocupació, ja que s’ha de teniren compte que els deliris de Proudhon i les seves idees fanàtiques delmón vell, les primeres no caben al cap d’aquests muntanyesos i les se-gones, lentament, van perdent la seva força d’una manera conveniental bé del país” .104 Pocs temps després, però, l’Ajuntament denunciavade nou la situació angoixosa que es vivia a Olot per la falta de feina,causada per “l’emigració de la indústria cap a poblacions que tenenmés a prop les matèries primeres i més fàcil el transport” i reclamavauna major consignació pressupostària per l’obertura de la carretera deVic, que permetés contractar a més obrers, ja que en aquell momentnomés permetia ocupar 60 persones.105

Acabada la guerra, el règim va començar a obrir-se, iniciant-se unaetapa de transició que culminaria amb el Bienni Progressista del 1854.Els fabricants de Catalunya varen aprofitar la nova etapa per formaruna Junta de Fàbriques que defensés els seus interessos. El repre-sentant del districte de Girona era el comerciant gironí Josep Cortils iels fabricants d’Olot, que no acabaven d’estar satisfets amb l’elecció,varen formar una Comisión Algodonera, integrada per polítics i fabri-cants, per visitar-lo i instar-lo a que s’oposés a la decisió del ministreBravo Murillo d’establir un l’aranzel que acabés amb el principi del mer-cat reservat. Després de moltes queixes aconseguiren que l’aranzelaugmentés del 25 al 50% i que en quedessin exclosos els teixits decotó de més de 26 fils; però quedaren força afectats ja que els teixits

47

103 ACGAX. Acta Municipal 03/05/1848. La vila d’Olot, per la seva riquesa estimada, havia de comprar50 cèdules de 500 rals cada una.104 El Postillon de Girona. 06/2/1849.105 ACGAX. Acta Municipal. 23/02/1849

més comuns de la indústria local eren els teixits de 18 a 20 fils que es-taven fora de l’acord.

Com ja s’ha dit anteriorment, la Dècada és un moment on la infor-mació no flueix lliurement, per tant ens hem d’anar guiant a través d’in-dicis per inferir el que estava passant. No es pot passar per alt quel’any 1850, a instàncies de l’Ajuntament d’Olot es va formar una comis-sió de fabricants i regidors, encarregada de fixar el jornal dels teixidoresi les futures pujades i baixades. No era una Comissió Mixta, perquè noincloïa obrers, però era un pas endavant, que com a mínim ens dónaindicis que hi havia un litigi entre teixidors i patrons pels jornals107

En la mateixa línia, és interessant la crònica que fa l’Ancora de l’es-tabliment a Olot el març de 1852 de la congregació de Sant Lluís Gon-zaga, ja que la contraposa a la impietat i a les idees dels grans referentsideològics del moviment d’esquerra obrerista, Proudhon i Cabet, quesegons ells s’escampaven en aquells moments per França i que volienintroduir-se a casa nostra. “Pero para confundir y anonadar de una vezlos impíos y convencerlos de la verdad será suficiente reproducir fiel yexacta la fiesta religiosa que tuvo lugar anteayer con motivo de instalarla pía y devota Congregación del siervo de Dios S. Luis Gonzaga”108

Durant la primavera de 1854, es va viure novament unes grans mo-bilitzacions d’obrers a Barcelona, que varen acabar en la convocatòriade la primera vaga general. Els obrers d’Olot no hi varen pas participar,però això no vol dir que no hi hagués una organització i unes reivindi-cacions específiques. El mes de març una comissió d’obrers de les fà-briques de faixes, va anar a veure a l’alcalde per demanar la sevaintermediació ja que alguns fabricants els volien rebaixar el seu jornal.Gràcies a les gestions de l’alcalde amb els diversos patrons, la mesurava quedar sense efecte.109

48

106 ACGAX. Acta Municipal 1849. 9/5/49 Nomenen Comisión Algodonera, per anar a parlar amb Cortils.La presideix l’alcalde. El vicepresident és Honorat Feixas i els vocals Joan Bassols Roure, Lluís Soler deMorell, Llorenç Castanys i Miquel Mulleras.107 ACGAX. Acta Municipal 1850. Els membres de la comissió són Antoni Matabosch, Tomàs Genover,Joan Bassols i Roure, Sebastià Ortet i Ignasi Trinxer. Es canviaran cada 6 mesos per elecció.108 El ancora. 3/4/52. Crònica d’Olot datada el 27/3/52.109 ACGAX. Correspondència 1854. El 1/04/54 el Cap Superior Polític de Girona va demanar a l’alcaldeque prengués mesures per evitar els trastorns ocorreguts a Barcelona pels teixidors. L’alcalde va contestarque a Olot no havia passat res i que no hi havia indicis que hagués de passar res. Alhora li explica les ges-tions que va fer el mes anterior.

EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-56)

La introducció de noves màquines de filar que reduïen les necessi-tats de mà d’obra, en aquest cas les selfactines, va mobilitzar de nouels obrers que veien perillar el seu únic medi de subsistència.

(…) els pobres treballadors que demanen que es prohibeixinles infernals màquines selfactines que ja els ha deixat senseofici i sense medis per poder-se guanyar honradament laseva subsistència i la de la seva família.110

Les mobilitzacions dels obrers de Barcelona, amb crema de fàbri-ques incloses, l’estiu del 1854 va ser un element essencial per deses-tabilitzar el govern dels moderats i forçar l’arribada al poder delsprogressistes, donant inici a un breu període més liberal que es coneixcom a Bienni Progressista. És per això que una de les primeres deci-sions que va prendre el Capità General de Catalunya quan es va adheriral moviment revolucionari va ser reconèixer la Comissió de Treballadorsde Barcelona, que actuava de federació d’entitats obreres. Tanmateixni aquesta concessió ni l’amenaça d’afusellar els jornalers que inten-tessin cremar una fàbrica111 ni les crides a la tranquil·litat dels repre-sentants de la classe obrera a la població112 no fou suficient per tornarla calma als carrers de Barcelona i reprendre l’activitat productora nor-mal. Va caldre prohibir les Selfactines i aconsellar els empresaris queles transformessin en Mulejennis, màquines menys automàtiques i pertant que necessitaven més obrers113. La concessió als obrers antima-quinistes no va agradar gens als industrials que varen respondre tan-cant les fàbriques, decisió que va obligar al Capità General114 a posarterminis a la transformació de les màquines (a Barcelona tres dies i ala resta del Principat tres mesos, donat que no es disposaven de proumanyans per fer la conversió) i a prohibir el tancament de fàbriquessense causa justificada, tot amenaçant els que incomplissin l’ordre deprocessar-los per instigadors dels desordres públics. El 30 de juliol esvaren reprendre el treball a les fàbriques de Barcelona, donant-se per

49

110 El Constitucional, carta del 3/8/54 de 3 obrers de Barcelona (Josep Barceló, Ramon Maseras i AntoniGrau) en contra les Selfactines.111 ACGAX. Bans. Ban del Capità General de 15/7/54 contra els qui cremaven fàbriques.112 El Postillon 8/8/54 ; El Ancora del 10/8/54. Hi ha interessants exposicions de la classe obrera de Bar-celona condemnant els que cremen fàbriques i demanant el retorn dels empresaris al front de les empre-ses i l’entesa entre els dos col·lectius. 113 ACGAX. Bans. Ban 25/7/54.114 El Ancora 28/7/54 Aclariment que el Capità General va fer a la Junta de Fàbriques.

acabat el conflicte de les selfactines115.

Tot i que en un primer moment el nou govern es va posar claramenta favor dels obrers anti-maquinistes, la situació va canviar tan bon puntel nou règim va estar consolidat i la tranquil·litat va tornar als carrers116.No podem perdre de vista que el principal defensor de la introducció deles selfactines era Laureà Figueroa, un progressista demòcrata d’ideesavançades que en el Sexenni Democràtic iniciat el 1868 arribarà a serministre d’economia del govern central i l’impulsor de la implantació dela pesseta i del sistema mètric decimal. La dialèctica que es va establirentre els representants dels obrers i l’esmentat Figueroa, a través delsdiaris de Barcelona és molt interessant per entendre les pors i els an-hels dels obrers.

si l’autoritat hagués aixecat la prohibició a les selfactines,com demana Figuerola, hauria arribat l’hora de la tomba deles llibertats i la independència nacional, aixecant els seuscaps els partidaris de l’absolutisme, destruint per sempreaquesta honrosa llibertat que estem esperant que regularitziel treball amb el capital, somni daurat i esperança realitza-dora que unirà fabricants i treballadors com veritables ger-mans

També denuncien118 que els obrers cobraven més del 1835 al 43,que no pas en el període 45-54: “els fabricants han estat atesos, (...)confinant i desterrant als treballadors que s’atrevien a defensar un preu,escatimat cada dia pels fabricants, aconsellant sempre contra els tre-balladors a l’autoritat”. I que les condicions laborals no els permeteninstruir-se

Concloem, nosaltres treballem 12.5 hores cada dia i les mà-quines no saben de lletra sinó de fils, els nostres pares ensvaren posar a treballar als 6 anys i no hem conegut cap ins-trucció

Amb tot, hi ha un aspecte que ressalten els obrers117 que ens potajudar a entendre perquè varen tenir una reacció tan radical. Denuncienque els fabricants no havien complert el que havien acordat amb el go-

50

115 El Ancora. 31/7/54116 BOP Reial Ordre de 21/5/55 que deroga la prohibició de les selfactines i preveu la llibertat de contrac-tació total.117 El Constitucional 3/8/54 Carta de 3 obrers de Barcelona (Josep Barceló, Ramon Maseras i AntoniGrau)118 El Ancora. 4/8/54 Els obrers de Barcelona ( Barceló) contesten Laureà Figuerola.

vern, que era filar fils de més de 80 caps amb les noves màquines, “per-què s’hauria creat una altra nova indústria per robes de luxe, que si noocupava filadors ocuparia teixidors, i deixar les màquines actuals perfilar fils de menys de 80 que servirien per la roba que es fa ara”. Pertant, hem de deduir que la reacció dels obrers no és només contra lesnoves màquines sinó també contra l’engany del que havien estat vícti-mes.

D’Olot no tenim massa informació de com varen anar les coses. Elque es segur és que aquí no es varen cremar fàbriques, però sí que hiva haver tensió. El Juliol, l’ajuntament d’Olot va demanar al Cap Políticque l’exèrcit no marxés d’Olot, ja que preveien un esclat de violència.Havien arribat a Olot forasters que s’havien reunit amb els obrers i “al-tres personalitats sospitoses” i “per la seva manera de parlar” s’ha estèsel temor a una revolta.119

Que la situació era tensa ho prova també la sol·licitud que, el no-vembre d’aquell any, el capellà Josep Fàbrega120 va adreçar a la Dipu-tació demanant poder fer ús d’armes de foc i defensa. Ho justificavadient que està en el poble “més pobre de la província, atenent els preusdels comestibles i el calor de les passions que qualsevol circumstànciaimprevista pot inflamar”. L’Ajuntament va oposar-se a aquesta peticióperquè veure un sacerdot armat crearia desconfiança, però també per-què no hi ha raons que ho justifiquin, “tenim la íntima convicció queaquest poble encara que pobre i desgraciat és recomanable per lesseves virtuts i per complir la llei”, a més la vila és tranquil·la segons cer-tifiquen el coronel del regiment Àfrica, els comandants de la Milícia Na-cional i els rectors. Finalment acaben dient que aquest capellà fa moltsanys que viu aquí i que sempre ha manifestat desconfiança amb lesautoritat actuals i animadversió a la llibertat reconquerida pels heroisde juliol; recomanen investigar els destins que va tenir a Berga durantla Guerra Civil al costat del compte d’Espanya.

Fins i tot hi va haver vagues de protesta. La informació la tenim grà-cies a dos confiters121 que un any després demanaven que es tornés apermetre el joc de reis per expedir torrons “que l’any passat es va pro-hibir perquè els faixers hi jugaven en un temps que estaven sense tre-ball per qüestions amb els amos”.

51

119 ACGAX. Correspondència. Carta del Cap Politic de Girona al Coronel de la Plaça d’Olot.120 ACGAX. Correspondència 1854 16/11/54 121 ACGAX. Correspondència 1855. 14/9/55 El confiter Solanich i Miquel Montsalvatge a l’alcalde.

Mentre Pi i Margall i 33.000 obrers demanaven a les Corts el reco-neixement de les Societats Obreres, a Olot i a instàncies de l’Ajunta-ment progressista122 es varen negociar i aprovar convenis laborals, ones fixava per primera vegada el preu del jornal.

El 20 de març de 1855, es varen reunir a L’Ajuntament d’Olot, enpresència del comandant i els capitans de la Milícia Nacional, els re-presentants dels fabricants de faixes i els dels treballadors per signarun conveni laboral, que preveia formar una Comissió mixta124 per re-soldre en el futur les qüestions que puguin sorgir, que establia les tarifesque cobrarien els obrers, que definia i estandarditzava les peces, i quemarcava el nombre, les condicions, el sou i el temps de formació delsaprenents.125

El primer d’abril eren els fabricants i operaris de teixits combinatsels que es reunien a l’Ajuntament “para ajustar y convenir amistosa-mente y con satisfacción de todos, a imitación de la Capital del Princi-pado y otros puntos, la cuestión relativa al régimen y condiciones bajolas cuales se proceda en lo sucesivo, así para el pago de jornales o tra-bajos, como para los demás objetos que han motivado instancias ycuestiones siempre perjudiciales a los intereses de unos y otros y alorden y buena armonía que se anhela reine entre los mimos amos yoperarios”.

El conveni creava una Comissió Mixta paritària de fabricants i jor-nalers per resoldre els conflictes que sorgissin126 i comprovar el com-pliment del conveni; fixava una tarifa “bajo la cual deberán pagar en losucesivo los amos”, limitava el nombre d’aprenents (1 per cada 10 ope-raris) i establia el temps d’aprenentatge d’aquests aprenents (1 any imig) i el sou que havien de cobrar (1/3 part menys que els operaris);

52

122 ACGAX. Correspondència 1855. 18/4/55 L’alcalde Pararols s’excusa de no haver anat a una reunió aGirona per que el retenen Olot “la importància de l’arranjament de la qüestió entre amos i treballadors i perl’altra la delicada operació de la quinta”.124 La formaven els industrials Rafel Diví, Ramon Feixas, Joan Artigues i Pere Puig i els obrers de faixesespanyoles Esteve Corominas, Albert Roure i Valentí Costa i dos que treballaven faixes del país: JosepSimó i Llorenç Isamat 125 Es restringeix el nombre d’aprenents a 1 per cada 10 oficials. Els aprenents cedien al patró 1/3 delque treballin. Només es pot ser aprenent durant 2 anys, després es passarà automàticament a ser oficial.No es podrà acomiadar un aprenent i llogar-ne un altre al seu lloc, no s’admeten dones aprenents d’a-quest ofici.126 ACGAX. 1/4/55 Per els fabricants Rafel Soler, Lluís Solerdemorell, Joan Casabó, Francesc Deu iJaume Guyto. Pels teixidors Josep Coderch, Agustí Masllorens, Joan Prat, Tomàs Planagumà i SebastiàCaixàs.

Finalment el conveni fa una excepció per la indústria nova que el Sr.Batlló ha d’instal·lar, que produirà un nou teixit conegut com a lustrinasvoraviu.

Comparats aquests convenis amb els signats l’any 42 s’observa unagran millora, més enllà de crear una comissió i fixar un preu per cadapeça que ja és un gran avenç. El conveni actual limita el nombre d’a-prenents, quan l’anterior recollia la limitació com una petició dels treba-lladors, recomanada pel cap polític, però no acceptada pels fabricants,i també disminueix el nombre d’aprenents que pot tenir cada fàbrica(ara 1 per cada 10, abans 1 per cada 4 aproximadament) i escurça eltemps d’aprenentatge (de 2 anys a 1 i mig).

El Cap Polític de Girona va felicitar l’alcalde d’Olot, el metge pro-gressista Martí Pararols, per haver promogut aquests acords.127 Peròla signatura dels convenis no va pas garantir la calma. El febrer de 1856els obrers d’algunes fàbriques d’Olot que estaven en vaga insultavenels obrers que treballen dient-los esquirols128. La situació deuria sergreu perquè l’Alcalde i el Comandant Militar varen publicar un ban con-junt que advertia “qualsevol operari que insulti un altre directe o indi-rectament amb el “dicho” esquirol o per qualsevol altre medi, ja estana la fàbrica o fora d’ella, dirigeixi expressions que puguin ofendre alshonrats jornalers, serà entregat immediatament com a pertorbador del’ordre públic, a disposició de la comissió militar”129.

Novament la conflictivitat laboral era signe d’una etapa de recessióeconòmica. El mes de juny l’ajuntament demanava al Govern Civilajuda econòmica per “sostenir la classe proletària o jornalera, la mésnombrosa, les dues terceres parts de la població” ja que “els capitalsdels industrials estan esgotats fins l’últim ovalo per haver invertit en l’e-laboració d’artefactes que emplenen els magatzems, sense poderdonar sortida perquè no hi ha demanda a causa de la crisi fabril queestem vivint”. Fins el moment l’ajuntament els ha ocupat fent un camícap a l’alta muntanya però ”no tenen recursos per començar l'obra pu-blica més significativa, i paralitzada en la seva principal part, la Carre-tera en construcció que condueix a la Capital de província, quedant en

53

127 ACGAX. Correspondència 1855- Carta del Cap superior a l’Alcalde el 27/4/55 “Tinc el gust de mani-festar que mereix la meva aprovació i la satisfacció d’expressar veure el zel i l’exquisit tacte amb que hapres les mesures i del patriotisme i amor a la industria que el distingeixen”128 ACGAX. Correspondència 1856. El 20/02/1856 Alcalde comunica al Cap Superior que hi ha desavi-nences entre treballadors i que els que treballen els criden esquirols. 129 ACGAX. Bans. 26/8/1856.

projecte les altres vies de comunicació d'aquí a Roses”

La dissolució de la Societats de Treballadors

La caiguda del govern progressista, el 1856, va obrir una nova dè-cada de repressió política i social, que també va afectar a les organit-zacions de treballadors. El 20 d’agost de 1856 el Capità General, JuanZapatero, va dissoldre totes les associacions de fabricants o d’obrersque tinguessin per objecte “influir en cualquier modo en el precio de lamano de obra, obstruir el libre ejercicio de la Industria o bien para sub-venir y socorrer a los individuos que por cualquier titulo carezcan dejornal”. En el seu lloc obria la possibilitat de crear Montepios130, sempreque siguin d’àmbit només local, formats per individus d’una sola clas-ses, amb menys de mil associats, d’ingrés lliure i voluntari. Recalcantque no es podien ocupar de cap assumpte que afectés als treballadorso a l’organització del treball. A part de totes aquest restriccions, de fetels posava directament sota tutela governamental ja que els fons so-brants setmanals s’havien de dipositar a la caixa d’estalvis de la capitalo a la caixa dels ajuntaments, i s’havia d’informar a l’autoritat de totsels acords presos.

En virtut d’aquest ban del Capità General, el dia 23 l’Ajuntament vadissoldre les dues associacions de treballadors que hi havia establertesa Olot (teixidors i faixers)131, es varen dipositar a l’alcaldia els pocs fonsque tenien en existències “a l’efecte de repartir-los entre els seus res-pectius amos o usar-les en el Montepio que tracten de crear mitjançantla complerta autorització del Ex Sr Capità General a qui remetran el re-glament” i es varen iniciar els tràmits per constituir tres Montes de Pie-dad, el de faixers, el de teixidors i el de mitgers.

El Reglament del Montepío de la Classe de Faixers va ser aprovatel 22 de setembre 1856 i va celebrar la primera reunió general el 16 denovembre. És de destacar que el conveni especifica clarament que elsfons només serviran per pagar els socis que no puguin treballar per ma-laltia incurable, per vellesa o per falta involuntària de treball, “sobre cuyo

54

130 ACGAX. El 22/8/56 el Capità General Juan Zapatero va aprovar la Bases Generales “por las cualesse otorgará permiso a las clases obreras parar organizar Montepíos”. 131 ACGAX. Correspondència 56. 24/8/56 El Cap Polític a l’Alcalde: Manifesti amb tota urgència que com-pleix el Ban de CG del 21/8 que s’han suprimit les Societats entre fabricants i obrers que hi hagués i com-plert les altres disposicions contingudes al ban. Contestes que sí.

último extremo la Autoridad superior o local podrá, y en su caso precisodeberá, discernir si dicha falta da o no derecho para optar a un socorrodiario”. Es va fixar la quota setmanal en 9 quarts pels operaris i 6 perels aprenents; i el subsidi en 2 rals diaris pels operaris i un pels apre-nents. Es va nomenar inspector a l’Esteve Corominas, que treballava ala fabrica Escubós e Hijos i per interventor a Josep Simon, de la Fàbricade Rafel Diví, consignant-los una retribució de 12 rals per setmana.

El Montepío de Teixidors va costar una mica més de formar. El 28de setembre el Capità General va retornar a l’Ajuntament el Reglament“perquè s’uneixi a un dels tres exemplars les bases generals que ellhavia dictat el dia 22” i el dia 23 d’octubre va ser el Cap Superior el queva retornar el Reglament “perquè el presenti en paper segellat”. Final-ment, el Capità General va aprovar el Montepio de Teixidors de Cotó,promogut per Tomàs Planagumà i Jacint Carbonell, el 12 de novembre.El mateix dia va aprovar també el Reglament del Montepio de Mitgers,promogut per Jeroni Serra i Esteve Font. És de destacar que TomàsPlanagumà, ja és un dels signants del conveni dels teixidors signat el1855, a instàncies de l’alcalde Pararols.

La repressió contra els treballadors sindicats va adquirir nivells maivistos fins aleshores. El Capità General va imposar a tots els treballa-dors la obligatorietat de disposar d’una cartilla on constava en quinesempreses havien treballat, si havien participat en vagues, les raons perles quals havien estat acomiadats, etc... L’objectiu de la cartilla era pu-rament repressiu i ben clar ho deixa en un ban publicat al BOP on s’a-menaçava amb multes de 500 pessetes als fabricants que contractinobrers que no disposin de la cartilla perquè “la cartilla és de molt interèsper mantenir l’ordre públic”.

55

LA NOVA DECADA MODERADA (1856-68)

Tot i el canvi de règim i l’estabilització de la situació política, la crisieconòmica no va pas millorar. La indústria seguia paralitzada i els jor-nalers no tenien feina. L’alcalde en feia aquesta descripció:132

Essent Olot essencialment fabril, hi ha una infinitat de tre-balladors que no compten amb altre recurs que el seu jornalper la subsistència, i com que s’han presentat un nombreconsiderable d’obrers que han estat acomiadats de les fà-briques i per altra banda em consta que els fabricants nopoden suportar més temps la crisi que travessen, essentmolt probable que a final d’any tanquin la major part delsestabliments per no poder expedir els efectes elaborats.

El Capità General va fer reunir la Diputació “per trobar medis per so-lucionar aquesta situació i donar treball a la classe que en té menester”i va demanar a l’Ajuntament adoptés mesures per donar treball als jor-nalers amb els medis, recursos i arbitris amb que compten133. L’alcaldeva reunir els fabricants que es varen comprometre a “esgotar fins l’últimrecurs per seguir proporcionant treball als jornalers” i els majors contri-buents134 que es varen negar a establir nous arbitris o fer préstecs “acausa de les circumstancies que graviten”. L’Ajuntament per la sevapart va contestar que només podia pagar 6 aportacions personals, demanera que el govern va decidir donar una petita subvenció que arran-jar la carretera de sant Joan Les Fonts i així ocupar els més necessi-tats135.

La paràlisi industrial es va agreujar encara més durant l’any 1857 acausa de la primera crisi de la borsa de Barcelona provocada per laruïna de les empreses d’assegurances marítimes. Al carrer es vivia unagran tensió social i les autoritat varen arribar a témer que esclatés unanova revolta social, però tot i les pors finalment la revolució no es vaproduir i, com a mínim a Olot, la situació es va mantenir en calma entot moment.136 La situació però era desesperada, a l’entrada de l’estiu

56

132 ACGAX. 16/12/56 Ajuntament al Capità General133 ACGAX. Correspondència 1856. Carta de Capità Generala l’alcalde datada el 18/12/56134 ACGAX. Correspondència 1856. L’Alcalde contesta al Capità General el 26/12/ 56135 La Discusión. 27/1/1857136 ACGAX. Correspondència 1857. 10/4/57 El Capità General avisa l’alcalde d’Olot que han sortit deBarcelona comissions d’obrers amb l’objectiu d’excitar els ànims dels obrers, anunciant el proper esclatd’una revolució. L’alcalde contesta que no tenen constància que hagin arribat a Olot.

la major part de les fàbriques de Barcelona, Olot i Reus estaven tanca-des per falta de comandes i els obrers es trobaven “entregados a lamás espantosa miseria”137. Només a la vila d’Olot, els obrers aturats,per tant sense cap font d’ingressos, eren més de 2.000138. i a finalsd’estiu els que treballaven només ho feien tres dies la setmana.139 Finsi tot les obres públiques que estaven començades, com el pont quehavia de travessa sobre el Fluvià, es varen haver de paralitzar per faltade recursos.

El punt àlgid de la desocupació es va assolir durant la primavera del’any 1858, ja que de manera escalonada moltes fàbriques varen reduirel nombre de treballadors. El febrer era la fabrica de faixes de JosepEscubós la que acomiadava 52 operaris, l’abril i el maig era la fàbricaSs Batlló que acomiada els obrers tan bon punt acabaven la peça queestaven acabant. La revista local l’Aurora Olotense constatava el declivisostingut de 10 anys que havia sofert la industria local, quedant janomés 8 fàbriques de filats de llana, 8 més de filats de cotó, 6 de paper,40 de teixits de llana, 80 de barretines i 10 de punt. Insuficients per ocu-par a tota la població. Com a mesura pal·liativa demanava millors co-municacions.140

Enmig d’una crisi econòmica permanent i amb els sindicats prohibitsla situació del conjunt dels treballadors era ben precària, ja que estaventotalment a mercè dels fabricants i de les seves necessitats. És elo-qüent la carta que el fabricant de faixes Rafel Diví va publicar a l’AuroraOlotense141, per defensar-se de l’acusació de “reducir a los trabajadoresa la miseria y con mi ambición usurparles lo que en justicia ganan” i d’-haver intimidat els seus treballadors “que si querían trabajar debía sera 3 sueldos menos que los marcados en la tarifa convenida por mí, ala cual siempre me he ajustado”. Llegint la carta s’entén molt bé quinaera la dinàmica laboral del moment. Quan hi havia poca feina es rebai-

57

137 La Discusión. 20/06/1857138 La Discusión. 24/6/1857139 La Discusión. 14/7/57140 La Aurora Olotense. 27/2/1859. A Olot hi ha 8 fàbriques de filats de llana i estams. Destaca la dels SrEscubós e Hijos, Morell Castanys i Comp., Francesc Artigas i Escubós i Molas. Igual de filats de cotó. Des-taquen Llorenç Castanys i Comp, Joana Hortet i fill i Ignasi Pasqual Sis fàbriques de paper a mà. Especialatenció a Pere Solà, Joan Antiga i Joan Solà. 40 de teixits de llana. Els principals: Escubós e Hijos, RafelDiví Casabó i Cia, Morell, Castanys i Cia, Batlló Hermanos Soler e Hijos i Matabosc i Joan Aubert i Pla. 80fàbriques de gorros. Esteve Pagès, Joan Gassiot, Joan Trinché, Fco Navarro i Albert Castanys. 10 fàbri-ques de Punt d’estam, llana i cotó: Soler i Coromina, Josep Guytó, Ignasi Dusol Isidre Casals141 La Aurora Olotense. 14/4/1859

xava el sou dels jornalers; gràcies als acords amb els sindicats s’haviadecidit que quan no hi hagués feina s’acomiadaria als treballadors so-brants, però la resta cobraria igual. No obstant, a vegades eren els pro-pis jornalers necessitats o les autoritats els que demanaven alsfabricants que contractessin més gent, encara que fos cobrant menys.Amb una dinàmica així no ha d’estranyar, que els salaris caiguessin enpicat:

Es cierto que prometí, aunque no ante la autoridad civil y mi-litar, que no alteraría los precios a mis trabajadores, obligán-dome antes a retirarme de la fabricación; y esta promesa lahe cumplido religiosamente (...) y en tanto es esto así quehabiéndome visto algunas veces en la necesidad de despe-dir trabajadores antes de quererlos rebajar, varios de estosmismos se me han presentado con insistencia para que lesdieses trabajo, ofreciendo hacerlo más barato, pero aúncuando en alguna ocasión se me ha pedido lo mismo hastapor la autoridad local, ni una vez siquiera he aceptado se-mejante ventaja, porque he querido siempre ser esclavo demi palabra.

El 1863 la indústria cotonera va entrar en crisi a causa de la GuerraCivil als Estat Units d’Amèrica, provocant una nova situació d’emergèn-cia a la vila d’Olot. L’ajuntament va denunciar davant el Govern Civil“l’angoixa i desconsol pel que estan travessant aquesta població porfalta de treball como per la misèria que afligeix als pobres de la mateixa”i va demanar diners de la Junta de Beneficència Provincial i també quees promoguessin obres públiques. El governador va contestar que nopodia promoure cap obra pública per falta de diners i va oferir 20 milrals per beneficència.142 Durant 10 setmanes es va poder pagar un jor-nal de 4.2 rals a un centenar de jornalers aturats.

No sabem exactament com s’organitzaven els obrers olotins en laclandestinitat, però la bona coordinació que varen demostrar a principisde 1868, per oposar-se a l’intent dels fabricants de teixits d’Olot de ferpagar als teixidors el cost i el manteniment de les llançadores, va fersospitar l’autoritat que els obrers d’Olot estaven organitzats i que pos-siblement rebien instruccions de fora d’Olot.143 Efectivament, el 22 de

58

142 ACGAX. Correspondència 1863. Carta de l’alcalde datada el 3/3/1863 i resposta del Governador eldia 6/3/63 i el 16/3.143 ACGAX. Correspondència. 8/2/68. Carta alcalde a Cap Polític.

gener de 1868 una comissió d’obrers144 va visitar l’alcalde per denun-ciar la decisió dels fabricants, i demanar permís per reunir-se, que noels va ser concedit perquè la llei d’ordre públic no ho permetia145. Tot ila negativa de l’alcalde, els obrers es varen reunir igualment i varen de-cidir declarar-se en vaga146. L’alcalde seguint les ordre del Cap Políticva intentar que els fabricants rectifiquessin “fent-los entendre que erenels únics fabricants que havien pres aquesta decisió, donant això motiusque alteren l’ordre públic i per crear certa excitació dels seus operaris”,alhora que mobilitzava la Guardia Civil i els Mossos per mantenir l’or-dre147. La vaga es va acabar el 7 de febrer quan els fabricants varen“explicar al Cap Polític els motius que els emparen” i varen deixarsense efecte la mesura.

Pocs mesos després les sospites es varen confirmar amb la circu-lació per Olot d’impresos que “difamen l’autoritat, calumnien subjectesi intenten fomentar els descontentament”148 i, sobretot, quan la GuàrdiaCivil va informar que els obrers s’havien reunit dues vegades, una a lavila i l’altra al camp, amb l’objectiu de tractar sobre si havien de pagarles llançadores i sobre l’augment de la mida de les peces a teixir i ladisminució del preu que es pagava.149 El Comandant Militar va avisarl’alcalde sobre “un complot de trabajadores”.150 i el Cap Polític va exigira l’Alcalde que evités que es reunissin i que busqués els que podensuggestionar els treballadors151.

59

144 ACGAX- correspondència. 24/1/68Alcalde informa al Cap Polític que la Comissió la formaven Salva-dor Casals (que seria el responsable de la AIT a Olot), Domingo Nadal i Bonaventura Soler (un obrer deVic que feia 2 anys que vivia a Olot).145 ACGAX. Correspondència. 23/1/68 Carta de l’alcalde al Cap Polític de la província de Girona expli-cant que l’havien visitat obrers de les fàbriques de Casabó, Bassols i Roure i de Solerdemorell, Castany yCompañia.146 ACGAX. Correspondència. 29/1/68. Correspondència. Alcalde informe Cap Polític i es justifica que nova poder impedir-ho per falta de Guardia Civil.147 ACGAX. Correspondència. 24/1/68 Carta del Cap Polític a l’Alcalde i esborrany de la resposta d’a-quest.148 ACGAX. Correspondència. 21/4/68 El Cap polític demana que busqui el document i els seus autors.149 ACGAX. Correspondència 12/5/68 Alcalde d’Olot al Comandant Militar 150 ACGAX. Correspondència 1/5/68 El Comandant Militar a Alcalde Olot.151 ACGAX. Correspondència 7/5/68 El Comandant Militar a Alcalde Olot.

II. L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DETREBALLADORS (1869-74)

El triomf de la Gloriosa Revolució de Setembre 1868, de caràcter li-beral i democràtic, va obrir un breu període de llibertat i de tolerància,el Sexenni Democràtic, que, com a mínim en un primer moment, va per-metre que s’organitzessin societats obreres d’ajuda mútua, que varensignar convenis laborals amb els patrons i varen aconseguir millorar lescondicions laborals de treballadors. D’altra banda, la reforma de la lleielectoral va reconèixer el dret de vot a tots els homes majors d’edat,prescindint de la seva situació econòmica. Gràcies al vot obrer, les elec-cions municipals de finals de desembre de 1868 varen ser guanyadespel partit republicà federal de Joan Deu, que en va ser escollit alcalde,i entre els regidors escollits s’hi trobaven dos significats obrers: el teixi-dor Salvador Casals, director de l’Associació Internacional de Treballa-dors d’Olot, i Gervasi Ortiz un obrer de tendència republicana mésmoderada.

A la Garrotxa els primers obrers que es varen federar a la Interna-cional foren els paperers de Sant Joan les Fonts, que primer es varenintegrar a la Societat de Paperers de la Província de Girona, i després,el mes de maig de 1869, varen ingressar al Centro Federal de ObrerosPapeleros152. Aquesta societat va arribar a un acord amb els patronsque va permetre que “regnés la màxima harmonia” i era posat d’exem-ple per altres poblacions153. L’harmonia es va trencar però el maig del1870 quan els obrers de la fàbrica Hostench es varen declarar en vaga“per el desnivell dels preus establerts pel fabricant”154. La vaga va sersostinguda durant mesos gràcies a la col·laboració de les altres socie-tats olotines i de la federació.155

La primera constatació que tenim de l’existència a Olot d’una JuntaObrera, la troben el 26 de setembre de 1869 al periòdic barceloní LaFederación, que informa que el seu president, Salvador Casals, “con-vocó a su clase al aire libre, con el objeto de propagar entre sus vecinos

60

152 La Federación. 18/05/69153 La Federación. 29/08/69. Els obrers de Gelida demanen als seus patrons que facin el mateix que hanfet els patrons de Sant Joan Les Fonts154 La Federación. 22/05/70155 La Federación. 25/9/70. Envien 950 rals pels paperers. Signa SC (segurament Salvador Casals)

la saludable idea de la asociación, y poner de relieve la tiránica explo-tación”. En aquest míting Casals va denunciar que els fabricants paga-ven els sous “la mitad de su importe en géneros y mitad endinero,viéndose en la necesidad de venderlo a un bajo precio para atender alpago de las viandas para la manutención de sus familias”.

El mes de novembre ja existia una Federació Obrera subscrita aldiari barceloní La Federación i una Sociedad de Tejedores de Olot156

adherida al Centro Federal de Tejedores a Mano de Cataluña. El 10de novembre de 1869 aquesta societat va convocar els obrers teixidorsd’Olot per informar que la societat Aubert, Jordà y Compañia estavatraslladant telers d’Olot a Badalona amb la intenció de trobar operarisque treballessin per menys salari i per decidir què podien fer. Tot i quetenien permís de l’alcalde per reunir-se i que la reunió era presididapel Comandant Militar d’Olot, la reunió va ser interrompuda per la guar-dia civil i es va ordenar que sortissin els responsables de la Federació:Salvador Casals, Pere Guardiola i Francesc Casadevall (a) Nassos. Elsdos primers varen ser detinguts i el tercer va poder passar desaperce-but entre els obrers que sortien. Finalment varen ser alliberats, “pero loque nosotros vemos en este asunto no es otra cosa sino una confabu-lación entre los señores fabricantes y el alcalde, para amedrentarnos yobligarnos a trabajar a menos precio, que es lo que intentan; pero queno lograrán. Asiste á nuestro derecho el tener una tarifa firmada por losmismos señores fabricantes que hoy quieren violentarla, en detrimentode nuestra subsistencia y la de nuestras pobres familias”.157

Pocs dies després Salvador Casals va publicar una fulla denunciantque un fabricant havia rebaixat el preu que pagava i que estava aco-miadant els treballadors que no es plegaven a les seves exigències.158

L’empresari va contestar que a Badalona, els obrers cobraven dos ralsmenys per peça. Una comissió dels obrers olotins es varen traslladar a

61

156 El 20/1/1870 es va aprovar el reglament de la Antigua Olotense, una societat que “no depende deningún partido político”, esta composta per “tejedores de todas clases a mano y volante” i que té per ob-jectiu que “el trabajador con el sudor de su rostro pueda proporcionar el necesario sustento a su familiadel que ha carecido hasta ahora no obstante su honradez y continuo trabajo”. El primer president va serSalvador Casals, el secretari Pau Güell, el caixer Gabriel Vidal i els vocals Rafel Bertran, Ramon Nogué,Esteve Costa, Miquel Forga, Josep Ventura, Rafel Bertran, Joan Campllonc, Francesc Vidrueños, SilvestreSerra i Pere Pugui. 157 La Federación 21/11/69. Carta signada per Salvador Casals, Miguel Forgas, Rafael Bertran, JoséVentura, Pedro Puguí, Ramon Nogué i Pablo Güell 158 El Boletín Republicano de la Província de Gerona. 8/12/69. Denuncia que el fabricant Francesc Igle-sias (a) Carré va rebaixar el que pagava per les cutiés. La Federación de 21/12/69 confirma la informació il’amplia dient que era un fabricant liberal i amant del progrés

Badalona i varen convèncer els obrers d’allà perquè es neguessin atreballar a aquells preus159.

El Congrés Obrer

Les idees internacionalistes i anarquistes es varen anar estenententre el proletariat català al mateix ritme que el desengany polític res-pecte el nou règim augmentava i aviat va sorgir la necessitat de fer unCongrés Obrer que servís per organitzar i coordinar políticament l’inci-pient moviment obrer. En principi, l’assemblea estava convocada perla primavera de 1870, però la insurrecció contra les quintes del mesd’abril va obligar a ajornar-lo fins el 19-25 de juny de 1870. Es va cele-brar al Teatre Circ de Barcelona amb la participació de 90 delegats querepresentaven 98 societats obreres de 39 localitats diferents, que varenacordar constituir la Federació Regional Española de l’Associació In-ternacional de Treballadors.

El discurs de benvinguda de Rafel Farga Pellicer dona una bonamostra dels objectius de la nova associació:

Companys delegats: vosaltres, els que us congregueu aquíper afirmar la gran obra de l'Associació Internacional delsTreballadors, la que conté en sí mateixa l'emancipació com-plerta del proletariat i l'extirpació absoluta de totes les injus-tícies que han regnat i regnen a sobre la terra; els que veniuper fraternitzar amb els milions d'obrers, esclaus blancs i ne-gres, que sota el seu estendard vermell es protegeixen; es-timats germans, en nom dels treballadors de Barcelona, Paui Salut!

Les societats obreres olotines no varen prendre part en el Congrés.Sí que s’hi comptava en canvi la delegació de la Societat de Paperersde Sant Joan Les Fonts, representada Jaume Oriol, que no va fer capintervenció durant el Congrés, però que va recolzar en tot moment laComissió i es va arrenglerar amb els sectors més radicals i apolítics,que són els que varen sortir victoriosos del Congrés. Va votar a favorde les resolucions oficials que afirmaven, entre altres coses, que “lesCaixes de Resistència son una necessitat per aconseguir la completaemancipació de les classes treballadores”, que “la cooperació i la re-

62159 El Federación. 12/12/69

sistència són una arma en el moment actual, però que no porten a l’e-mancipació social; només la revolució social i la liquidació social aca-barà amb l’esclavitud de la classe obrera”, i finalment va votar en contrade participar en l’activitat política i aprofitar el sufragi universal per acon-seguir igualtat política. “(...)els partits polítics tenen per missió dividirels treballadors, l’organització s’ha d’oposar als interessos polítics (...).El sufragi universal es un sarcasme mentre no hi hagi igualtat social”.

El Congrés Obrer va donar un nou impuls al moviment obrer i el vaallunyar dels partits burgesos, fins i tot dels republicans federals. El da-rrer diumenge d’Agost de 1870, les Societats d’Obrers varen desfilarpels carrers d’Olot en formació i lluint els seus estendards i varen aca-bar a la plaça major, on els seus dos caps visibles, Pere Guardiola iSalvador Casals, varen animar la resta dels obrers a associar-se i varenincitar-los a no participar de l’activitat política. Deia Casals: “los traba-jadores debemos estar todos unidos, sin mirar ningún partido político,porque desgraciadamente esto es la causa que estamos padeciendo;que el partido que nos conviene a nosotros ya lo encintaremos con launión dentro de la gran Asociación Internacional de Trabajadores”160.Les paraules de Casals són significatives atès que ell havia estat regi-dor republicà a l’ajuntament d’Olot.

En aquell moment, ja existia a la Garrotxa una Federació Local, in-tegrada per 4 societats d’Olot: teixidors, tintorers161, sabaters162 i fus-ters163 i dues de Sant Joan les Fonts: filadors i paperers, que eraposada, pel setmanari obrer La Federación com a exemple a seguir peraltres poblacions properes164. De totes maneres no va ser fins a princi-pis de desembre que es va celebrar l’Assemblea d’associats per discutiri aprovar el reglament que havia de regir Federació Local d’Olot: “Esde esperar que en breve el espíritu revolucionario de los Obreros deOlot se extenderá a los pueblos comarcanos y que la federación localolotense, cumpliendo con los deberes de verdaderos socialistas, haránuna propaganda sin tregua a favor de la justicia social entre los Obreros

63

160 La Federación 28/08/70161 El reglament de la Sociedad de Tintoreros de Olot es va aprovar el 13/11/1871. En són els promotorsFerriol Cervera i Joan Sadurní.162 El reglament de la Sociedad de Zapateros es va aprovar el 12/6/1870. Tenia 51 socis.163 El reglament de la Sociedad de Oficiales Carpinteros y Ebanistas de Olot es va aprovar el 12/6/1871.La presidia Miquel Soler i Pere Plantalech, secretari era Tomàs Plantalech, Tresorer Pere Camprodon i al-tres membres de la junta Benet Martí, Josep Canal, Francesc Coll, Josep Cruet i Josep Farré.164 La Federación 27/11/70

del campo donde hoy reina por desgracia la más sensible ignorancia”.165

Més endavant es varen constituir una societat de paletes166, de blan-quers167 i d’agricultors.

Paral·lelament a la creació de societats de pràcticament tots elsrams, també es varen formar algunes societats cooperatives. La Socie-tat de Sabaters va obrir una botiga de calçats per “donar feina als as-sociats aturats o que tenen reducció de salaris pels mestres sabaters”.Aquesta botiga va reunir el capital social gràcies a les aportacions set-manals dels associats que treballaven, amb el compromís de retornarels diners al cap de sis mesos i en el seu defecte pagar interès. El juliolde 1870 es va crear una Sociedad Cooperativa168 de consum, que oferiacomestibles a preus reduïts. No sabem molt bé si per iniciativa de la In-ternacional, però ho fa pensar el fet que un mes després, promogut perl’església catòlica, es va crear la Sociedad “La Económica” que teniatambé per objectiu “proporcionar aliments de primera necessitat i re-partir-los als associats mitjançant la indemnització més petita possible”.Aquesta cooperativa va tenir una mica més de recorregut, ja que va so-breviure fins com a mínim al 1878, ja en ple període de la RestauracióBorbònica169.

La participació de les Societats Obreres d’Olot en la formació de lesSeccions d’Ofici de la Federació és més difícil de seguir però per lesdades que tenim varen tenir una actuació molt activa. El mes de de-sembre els sabaters de Barcelona, varen publicar un manifest propo-sant als seus coreligionaris de tot l’estat espanyol formar una Secciód’Obrers Sabaters de la Regió Espanyola, i en ell destacaven que “ayernuestras sociedades estaban completamente aisladas, y hoy nuestra

64

165 La Federación. 25/12/70. Diu que el dia 11 es va celebrar el míting.166 El reglament de la Sociedad de Albañiles es va aprovar el 13/11/71. La primera junta la formaren Mi-quel Lagares, Marti Llongarriu, Ramon Planella,Ventura Iglesias, Esteve Serrat, Francesc Canadell, Es-teve Galí, Pau Mulleras, Pere Costa, Josep Nogué i Joan Nogué.167 El reglament de la Sociedad de Obreros Curtidores es va aprovar el maig de 1871. En són els promo-tors Agustí Solanich, Joaquim Solanich, Joan Coromina i agustí Casas.168 El reglament de la Sociedad Cooperativa es va aprovar el 16/7/1870. La botiga obria els diumengesde 6 a 11 del matí a l’estiu i de 8 a 12 a l’hivern. La primera junta la formaven Ramon Nogué, Josep Coro-mina, Jaume Nicolau, Isidre Solé, Francesc Planagumà, Ramon Plana, Joan Devesa, Josep Tarragó i Gre-gori Soler169 El reglament de la Sociedad “La Económica” es va aprovar el 12/8/1870. La primera junta la formavaP:Francesc Roure,VP Antoni Traveria V: Josep Mir, Joan Cubí, Pau Iglesias, Miquel Noguer, Joan Roca,Joan Fontfreda, Isidre Solé,S: Francesc Gelada. El 1876 es va reformar el reglament i renovar la Junta idesprés el 7/12/1877 i 6/7/78

sección está federada, no solo con la Federación Local Barcelonesa,sino también con las secciones de nuestro oficio de Olot, Figueres, Gi-rona, Tortosa, Reus, Madrid (...)” . El 5 de març de 1871 era la Societatde Blanquers d’Olot la que, juntament amb altres set societats, va par-ticipar en el Congrés dels Obrers Blanquers de la regió espanyola. Elrepresentant dels blanquers olotins en aquest congrés va ser AgustíSolanich i Masoliver.170 A l’Agost foren els paletes d’Olot, que juntamentamb els paletes de vuit ciutats espanyoles més, constituïen una Unióde Constructores de Edificios.171

L’organització dels obrers va desencadenar un seguit de processosreivindicatius. El setembre de 1870, la Societat de Treballadors Filadorsde Sant Joan varen presentar una demanda als patrons per passar atreballar només 10 hores perquè “en aquella comarca la clase hiladoratienen que trabajar muchísimo porque muchísima es la codicia de losburgueses”. Tot i que alguns fabricants varen acceptar en un primer mo-ment la proposta, finalment es varen posar tots d’acord que calia seguirtreballant 12 hores diàries. “En resumen, todos con varios pretextoshan hecho un paro con la intención de obligarles por el hambre a queles trabajen dos horas más cada día! ¡Los burgueses no quieren másque la sangre de nuestras venas, nuestra completa esclavitud y miseria!Unión y constancia, trabajadores.” 172 A principi d’any, la societat de tre-balladors va establir que els filadors de Sant Joan no treballarien mésde 10 hores i va convocar vaga en totes les empreses que mantenienjornals de 12 hores.173 Tres mesos després, la vaga encara continuavasostinguda pels obrers federats d’Olot i també les seccions de filadorsd’altres punts de Catalunya.174

El 5 de març de 1871 la Societat de Teixidors d’Olot i comarca, pre-sidida per Josep Estela, es va reunir en assemblea general i va consti-tuir una “Sociedad fraternal para atender el auxilio de la mano de obray socorrerse en casos de necesidad”.175 Tres mesos després, varen

65

170 La Federación. 12/3/71171 La Federación. 1/8/71 La formen Barcelona, Tarragona, Vilafranca, Olot, Valladolid, Palma de Ma-llorca. La Coruña y Zaragoza172 La Federación. 29/01/71173 La Federación. 12/1/71 (...) La sociedad obrera, con este motivo ha aumentado sus socios. Lasdemás secciones obreras de la Federación local internacional olotina, han cooperado al sostén de loshuelguistas, poniendo a su disposición las cantidades siguientes: los tejedores, 84rs.; tintoreros, 20; zapa-teros, 10 y papeleros 12.174 La Federación. 12/2/71, 19/2/71 i 5/3/71175 La Federación. 26/2/71

afrontar el primer conflicte laboral. Una comissió d’obrers va visitar tresfabricants que feien una determinada peça i varen demanar un augmentperquè consideraven que estava mal pagada. Els obrers demanavencobrar el mateix que dos anys abans.176 Un s’hi va avenir i els altresdos varen dir que deixarien de fer-la. El fabricant Francesc Iglesias (a)Carràs va dir que deixava de fer-la, i va acomiadar els operaris quefeien aquella peça i que exigien l’augment de preu. Però aleshores vaobligar a altres operaris a fer la peça al preu d’abans. De nou la comis-sió el va visitar i el varen amenaçar amb la vaga de tots els treballadors,que eren uns 70-80. Mentre els obrers eren reunits al local de la socie-tat per decidir que feien,va entrar el jutge i el fiscal i alguns guàrdia civilsi civils armats i varen dissoldre la reunió.177 Tot i així, la vaga es va re-alitzar i va comptar el suport econòmic del Centre de Teixidors de Made la Regió Espanyola.178 “Los huelguistas están en extremo animadosy decididos á hacer respetar los derechos del trabajo, hollados por elburgués señor Iglesias (a) Carré”.179

A mitjans de setembre eren els fusters d’Olot els que varen reclamarun augment de sou i, al no ser atesos pels patrons, es varen declararen vaga.180 Després d’un mes de lluita, varen aconseguir treballar 10hores diàries i un augment salarial de dos rals.

A principis d’Octubre, la Federació Obrera d’Olot comptava amb unasecció de teixidors, una de lampistes, una de fonedors de coure, unade paletes que agrupava a tots els operaris d’Olot181 i va organitzar unasecció d’agricultors, que va acabar sent la més nombrosa de la federa-ció local182 i en poques setmanes va ramificar-se en seccions locals aSanta Pau, Riudaura, Sant Esteve de Bas i Sant Joan les Abadesses.183

Els patrons varen reaccionar immediatament repartint entre els seuscolons i parcers una nota184 on s’informava de la constitució d’una so-cietat alternativa “salvadora de la propiedad en general y protectora deltrabajo agrícola” que tenia per principis la “unión y buena inteligencia

66

177 La Federación. 4/6/71. Carta signada per Josep Estela i datada a Olot el 26 de maig de 1871178 La Federación 9/7/71. El Centro de Tejedores pagava a cada un del 70 vaguista de la fàbrica de Igle-sias 28 rals setmanals179 La Federación. 2/7/71 ressenya El Tejedor de Valls.180 La Federación. 24/9/71. Diu que fa 15 dies que estan en vaga181 La Federación 22/10/71182 La Federación 22/10/71183 La Federación 12/11/71184 La Federación 29/10/71

entre patrono y el colono con exclusiva independencia de toda mira po-lítica” i protegir-se contra lladres “y estos de la Internacional”. En for-marien part els propietaris, que serien el socis protectors, i els parcersi colons que serien els socis protegit, s’oferia protecció als associats itambé corre solidàriament amb les despeses causades pels atacs quepuguin sofrir185. La proposta dels patrons olotins va rebre grans elogisde la premsa burgesa i la presentaven com exemple a seguir per com-batre la Internacional.186 El conflicte però no va tardar a arribar quan elsprincipals propietaris varen amenaçar d’acomiadar els associats a laInternacional.187

Les relacions entre obrers i empresaris es varen tensar molt arrande l’assassinat d’un obrer federat a Socarrats, al municipi de Sant JoanLes Fonts, durant una vaga laboral en una fàbrica de filats propietatdel polític republicà-federal i cap dels Voluntaris de la Llibertat188 de So-carrats Josep Targarona189. Tot va començar el dia 19 de novembre de1871, quan el director de la Societat de Treballadors d’Olot, SalvadorCasals, i altres associats es dirigien cap a la filatura de Targarona perconvèncer els obrers “esquirols” que s’havien d’afegir a la vaga quesostenien els obrers associats. Al passar per La Canya varen ser inter-ceptats per el fabricant, armat amb un revòlver, que va amenaçar i ad-vertir a Casals que fer propaganda a la seva fàbrica li costaria la vida.Durant l’altercat el fabricant va agredir al també associat Joan Ca-rrera.190 Casals es va escapolir fins al Mas Refalich i des d’allà acom-panyat de dos companys va anar a parlar amb l’alcalde, que li vaconfirmar que tenia permís per fer el míting, tot i que no li podia oferirprotecció. Tan bon punt va arribar a la filatura i va començar a parlaramb els esquirols es va presentar un grup d’homes armats que varendispersar els associats i varen seguir els seus dirigents fins al Mas LaCanya de Dalt191, on varen matar l’associat Jaume Casadellà i varen

67

185 La Federación 29/10/71186 El Imparcial 30/10/71187 La Federación 12/11/71. Joan Puigdevall, Joan de Cabirol i Ramon Mir varen amenaçar d’acomiadarels associats a la Internacional. I aquest darrer en va acomiadar un.188 Els Voluntaris de la Llibertat era una milícia civil formada per liberals progressistes que va lluitar con-tra els insurgents carlistes. Estava enfrontada amb les milícies republicanes des de la insurreció federal.Targarona va acabar fent costat als progressistes, arribant a ocupar càrrecs de responsabilitat durant laguerra.189 La Convicción 23/11/71.190 La Federación. 21/11/71. Carta signada a Sant Joan Les Fonts el 21/11/71 en forma de Comunicat ur-gent.191 Aquesta casa era propietat de Miquel Coderch

ferir la seva sogra i al també associat Joan Francàs. Dies després Sal-vador Casals denunciava des del diari La Federación que tot i les pro-meses de l’alcalde, la justícia encara no havia detingut a ningú. Idenunciava que per Olot corria el rumor que el verdader objectiu delsassassins era ell.192 Aquesta carta és interessant també perquè Casalss’autodefineix com a “vuestro correligionario y verdadero socialista dela Sociedad Internacional de los Trabajadores”. Els diaris conservadorsde Barcelona, presentaren els fets com un acte de legitima defensa alser agredits pels internacionalistes, que despectivament tracta de “Mus-sols”193. Per aquests fets la justícia va obrir un procés judicial que vaacabar condemnant a Salvador Casals a pagar una multa de 100 duroso anar a la presó, per haver mal parlat del rei Amadeu. “Nuestro com-pañero no se ocupa nunca de otras cosas que las referentes al trabajoy a la organización obrera; y para no dar el gusto a los burgueses quequisieran verle preso (¡mas quisieran verle ahorcado!) Tubo que buscaresta enorme cantidad, y darla”. La noticia és interessant perquè afegeixque per Olot s’ha distribuït un pamflet difamatòria contra Casals on diuque cobra de la Societat. “A propósito de Casals, debemos decir al in-fame burgués y letrado autor de la última hoja en verso publicada enOlot contra nuestro amigo, que este nunca ha cobrado dinero algunopara hacer la propaganda; la hace sin que cueste nada a nadie, y gas-tando parte de lo que gana con su trabajo (…) Piensa el ladrón quetodos son de su condición”.194

La prohibició de la Internacional

A Olot, la victòria dels carlistes a les eleccions municipals de 1872va coincidir amb la prohibició de la Internacional a Espanya195 i va sig-nificar l’inici d’una dura etapa de repressió del moviment obrer que vadirigir conjuntament el nou alcalde carlista, Josep de Solà-Morales, i elGovernador Civil, un monàrquic liberal.

68

192 La Federación del 3/12/71 va publicar una carta al director datada a Olot el 30 de novembre signadaper Salvador Casals on es relaten els fets del dia 19 a La Canya.193 La Convicción . 23/11/71. El dia 24 critiquen el diari “La Independencia que “abona de manera ver-gonzante a los internacionalistas de Olot para no disgustar al matador de huelguistas, que no por ello dejade ser revolucionario, republicano y federal”194 La Federación 10/3/1872195 El gener del 72 Las Cortes varen declarar inconstitucional la Internacional i va començar una èpocade forta repressió que va durar fins la caiguda de Sagasta el mes de Maig.

La primera mesura que va prendre la patronal va ser crear un sindi-cat de treballadors fidels, la Sociedad Protectora del Trabajo, que vaser popularment coneguda com la Blanca, en contraposició a la Negraque és com es coneixia la Internacional. Els fabricants només llogaventreballadors d’aquesta societat i els pagaven dos quarts més cada set-mana196. El conflicte va esclatar el mes de març del 1872 a la fàbricade Rafael Soler quan va acomiadar 56 obrers "perquè va voler obligarals socis que ajudessin aquests als no socis, a doblar les peces. Vistque el fabricant anava acomiadant als socis, va acordar-se declarar lavaga general"197. Aquest conflicte va durar com a mínim fins el mes deSetembre198 “després de sis mesos, la lluita continua sostenint-se ambla major energia. Entre tintorers i teixidors hi ha 300 vaguistes, cada diava augmentant el nombre, ja que els burgesos van acomiadant a totsels obrers que no pertanyen a la societat dels burgesos que es coneixamb el nom de la Blanca, títol que contrasta amb el de la Negra que éscom aquests burgesos li diuen a la nostra associació. Essent aquestvaga sostinguda per la Unió de Manufacturers és segur el seu triomf apesar de la nefasta unió de tots els monopolitzadors del capital i deten-tors dels instruments del treball d'Olot." Segons consta en un estat decomptes de la federació, l'Associació a Catalunya havia recollit 15.640rals per sostenir diverses vagues i d'aquests 10.860 anaven destinatsa obrers d'Olot.

Com us podeu imaginar la tensió i els enfrontaments entre obrersdevia ser molt gran; tant que el promotor de la Societat Protectora delTreball, Albert Fàbrega i Estorch, va publicar un opuscle per justificarla seva existència “para que el público pueda juzgar si nada hay quese halle en contra de la mano obrera (...) Y desvanecer desde luego lamala inteligencia en que se está por parte de muchos de los que formanparte de la sociedad la Negra”. Després d’invocar el dret a la llibertatd’associació, exposa que l’associació és necessària perquè cal una so-cietat que promogui el treball, que és la principal riquesa de l’obrer, il’entesa entre els amos i els obrers:

Veis que siendo la nueva sociedad amistosa, protectora, cre-ada bajo el amparo y auspicios de todos los fabricantes másopulentos no será por demás asegurar que marchará con-

69

196 Biblioteca Pública Marià Vayreda. Demostración del objeto que lleva la sociedad protectora del tra-bajo por Alberto Fábrega y Estorch. 1872. Olot. Tipografía y Librería Olotense. San Esteban 29197 La Federación 10/3/72198 La Federación 21/9/72

forme progresando cada día, sin huelgas ni cosa en quecuestionar, que aumentará progresivamente su capital siem-pre en favor de la clase obrera para hacer frente a sus ne-cesidades; alistaos pues todos ya que tantos beneficios vaisa reportar

Com a curiositat dir que la nova societat d’obrers estava regida peruna junta formada meitat per obrers i meitat per amos; tot i que el pre-sident sempre havia de ser un obrer, amb vot de qualitat per desempa-tar. Una altra particularitat és que prohibia que dins dels tallers es parlésde política:

Base 10. Debiendo ser los talleres una reunión de hermanosy siendo la política motivo de disensiones, no se permite dis-cutir de semejante materia dentro de aquellos”

També es va formar una Sociedad de Tintoreros Protectora del Tra-bajo, que tenia una junta formada la meitat per patrons i la meitat perobrers199.

Tot i la prohibició de la Internacional i l’aparició d’una altra societatobrera, a Olot el moviment obrer tenia molta força i va resistir. Per fer-nos una idea reproduïm un article de La Federación: 200

(…) La Internacional late, en cambio, con fuerza en Olot, alverla osada abrirse paso por entre un sin número de preo-cupaciones e intereses contrarios y no porque los trabaja-dores estén más instruidos aquí que allí [es refereix aGirona], o menos explotados, sino porque en general se hanconvencido de esta verdad que ha de salvar a todos: el bien-estar del hombre está en la tierra.(…) en Olot –lo decimoscon satisfacción- la internacional tiene fuerza para hacer larevolución a fin de implantar su programa. En una poblaciónde diez u once mil habitantes, vejeta miserablemente [es re-fereix a Girona], en otra de dos mil trabajadores aproxima-damente de los cuales mil doscientos o más pertenecen anuestra Asociación, la cual se componen de nueve seccio-nes: tejedores, hiladores, papeleros, tintoreros, zapateros,carpinteros, curtidores, albañiles y agricultores (...) A conse-

70

199 ACGAX. El Reglament de la Sociedad de Tintoreros Protectora del Trabajo es va aprovar el 30/3/72.N’eren els promotors l’alcalde Josep de Solà-Morales, els patrons Josep i Eudald Artigas i els obrers PereEstrartús i Antoni Pasqual Sala. 200 La Federación. 10/3/72

cuencia de estar muy explotados, pues trabajan términomedio todos los oficios 66 horas a la semana, con un jornalde 32 reales, o sea menos de cuatro cuartos por hora, aque-lla federación local fundó un establecimiento cooperativo-so-lidario de consumo, expendiendo a los asociados todosaquellos artículos que diariamente consumen los trabajado-res, que son vino de tres clases, aceite, harina fina y bastade maíz (con la que hacen un conocimiento llamado farro),tocino, manteca y saín de cerdo, butifarras, arroz, fideos ysal…; y por lo que respecta a la instrucción, pues muy pocossaben leer y escribir. Tal es el estado moral y económico deestos desgraciados trabajadores que ningún partido políticotrata de que termine o de que mejore (…). En resumen, Olotes una hermosa y saludable población. El carácter de sushabitantes es reflexivo y emprendedor, al par que alegre ymenos sufrido y resignado que el de los gerundenses. Olot,para decirlo de una vez, es una pequeña ciudad burguesa,pero que no carece de carlistas que se disputan la concien-cia de nuestros Obreros; al paso que Gerona es, puede de-cirse, puramente agrícola, es decir feudal y sacerdotal, sinhigiene, sin cultura, sin calles: la teología, negando el pro-gresos humano, avasalla tosas las conciencias, y el carácterque imprime a sus habitantes es el de la degradante servi-dumbre en unos y el orgullo ridículo e insolente en otros; Ge-rona en una palabra es un anacronismo teológico y unaciudad arruinada como la teología que sirve de guardia a sa-cerdotes, gobernantes, militares y señores.

El seu president Salvador Casals, era un actiu polemista que no vadubtar a enfrontar-se ni amb el predicador i redactor del diari carlista ElNorte, pare Pere Planes, que recorria les poblacions catalanes explicantel misteri de la Puríssima Concepció, alhora que aprofitava per fer pro-paganda contra l’Associació Internacional “procurando convencer a lasmujeres allí presentes de que debían, para salvar su alma, persuadir ásu esposos e hijos que renuncien a pertenecer a esta Asociación.Acompañó su arenga de una cafila de disparates y de absurdos, pin-tando a los internacionales con los mismos pinceles y colores con losque pintan a los demonios... Terminó su discurso desafiando solemne-mente, en pública lid, a todo aquel que quisiera defenderla”. Casals elva replicar en una carta i Planes el va seguir criticant des de la trona de

71

predicar però no va acceptar discutir al mig del Firal, com el sindicalistavolia. Es va limitar a demanar que es resessin tres avemaries per lasalvació de la seva ànima201. Tampoc li va tremolar la veu a l’hora dereplicar el regidor de l’Ajuntament de Barcelona i prestigiós lletrat Cabot,quan va venir a Olot a fer una conferència sobre economia social. Ca-sals li va retreure també que s’hagués oposat a que l’ajuntament deBarcelona donés una subvenció a l’Ateneu Català de la ClasseObrera.202

Tot i la repressió, les societats seguien funcionant i se’n creaven denoves. A principis de gener de 1872 aprovaven els seus estatuts la demitgers203, torners i serrallers. I es va crear un Centro de la Federaciónde las Asociaciones Obreras d’Olot que tenia per objecte “cuidar la con-servación de los intereses morales y materiales de cada una de las aso-ciaciones” i que tenia voluntat de convertir-se en un Ateneu Obrer.204

Per tant es seguien plantejant lluites i aconseguint victòries. El 7 degener La Federación informava que la vaga de faixers d’Olot s’haviaacabat perquè els obrers havien aconseguit un augment de sou. Mentreque els blanquers varen aconseguir una reducció de la jornada laboralde les 12 hores que treballaven a 9 hores i mitja, gràcies a la interme-diació de la societat de blanquers de Barcelona que es varen traslladara Olot per parlar amb els fabricants.205

Els obrers d’Olot participaven activament en les activitats de l’Asso-ciació Internacional de Treballadors. Al Congrés de la Federació de l’O-fici de Tintorers de la Regió Espanyola celebrat a Reus el 6 de generde 1872 hi va assistir Martí Gispert delegat d’Olot, juntament amb re-presentants de Barcelona, València, Reus, Manresa, Igualada i Valls208.Per la seva part la Societat d’Obrers Agricultors d’Olot, va fer una crida

72

201 La Federación 21/7/72202 La Federación 14/7/72203 ACGAX. El Reglament de la Sociedad de Medieros es va aprobar el 1/7/1872. Està segellat amb untampó que diu “Sociedad de Obreros y obreras en artículos de punto de Olot”. El presidia Sebastià Coma-mala, el secretari Jacint Escapa i els vocals Jeroni Planagumà, Francesc Capdevila, Ignasi Santigosa iPere Santigosa.204 ACGAX. El reglament es va aprovar el 4/1/1872205 La Federación 7/01/72206 La Federación 10/3/72207 La Federación 21/09/1872208 La Federación 21/1/2

als treballadors del camp d’Espanya a crear societats i a formar unaUnió dels treballadors del camp. Amb aquesta finalitat va convocar-losa un Congrés constituent a Barcelona el primer de març.209

A finals de febrer i principis de març es varen celebrar a Olot duesreunions preparatòries del Congrés Regional de l’Associació Interna-cional de Treballador que es va celebrar a Saragossa. En aquestes reu-nions es deuria decidir que el representant de la Federació Local d’Olotfos el teixidor manual Josep Batselí, que és qui finalment hi va assistir,juntament amb 42 delegats més que representaven 31 federacions lo-cals i 25.000 afiliats. Gràcies a l’informe que la Comissió sortint va pre-sentar al plenari sabem que els paletes d’Olot estaven integrats a laUnió de Constructors d’edificis i que en aquell moment estaven de vagareclamant una millora salarial com la que havien aconseguit els de Ta-rragona. I que els tintorers, els blanquers i els sabaters d’Olot formavenpart de les respectives Unions

En aquest Congrés varen aparèixer les primeres divergències entreels sectors marxistes i bakuninistes. Batselí va fer costat en tot momenta Anselmo Lorenzo i al sector majoritari bakuninista. Es troba entre elssignants del Manifest dels Congrés de Saragossa, que protesta per lail·legalització i pren partit per la “Guerra Social, la guerra entre pobresi rics, la guerra entre senyors i esclaus, entre opressors i oprimits, a laguerra declarada pel govern actual, representant de la burgesia espan-yola”.

La repressió

A Olot la repressió contra l’obrerisme va començar a finals del mesde març quan:

“(…) es varen detenir alguns dels seus habitants per la suposiciód'estar relacionats amb la Internacional, afegint-s'hi que la autoritat esva apoderar d'algunes llistes i altres documents d' importància. El Go-vernador de la província en persona, va ser qui va manar detenir al-guns. Sembla que es va violar algun domicili sense un manament deljutge competent.“210

73

209 La Federación 28/1/72 El president de la Societat d’obrers agricultors d’Olot Joan Forga i el secretariJosep Masó signen una crida a Olot el de 18 de gener. La carta acaba amb un definidor: “Salud y Emanci-pación social”.210 El Norte 20/3/1872

Noticia que confirma La Federación i que l'amplia informant que l'au-toritat es va apoderar del fons de la federació que és el que ajudava asostenir la vaga:211

La burgesia sap molt bé que la seva única força són el dinersperò, quan amb una sèrie d'heroics esforços varis obrers as-sociats arriben a reunir una quantitat modesta, roben des-caradament els seus diners. Aquest fet, que no és nou aCatalunya, acaba de produir-se a Olot, on segons hem ditabans es preparava una vaga considerable. Els senyors bur-gesos en lloc d'accedir a la justa demanda dels seus obrerso sofrir las conseqüències d'una vaga, han cregut més cò-mode i fàcil apel·lar a la violència i al robatori (…) Aquestsón els fets: A les dotze del mig dia es va presentar en ellocal de la federació d'Olot, acompanyat de l'alcalde, el go-vernador de La Província, que sens dubte volia tenir contentals fabricants en vista a les properes eleccions, i va manardesbotar els calaixos i obrir els arxius, emportant-se tot elque va trobar en ells, papers, segells de correus i els quartosque hi havia en un dels calaixos. D'allà l'autoritat va passara saquejar el Centre de Teixidors arrambant 13 duros i unral que hi havia en caixa.

També varen detenir alguns sindicalistes:El vicepresident i el secretari d'aquesta societat de teixidors,un delegat de la federació i un altre individu foren reduïts apresó, essent posats en llibertat el 19, mitjançant una fiançade 100 duros, que va haver de deixar el delegat de la fede-ració.

Alhora que se'ls va impedir de votar: El 2 del corrent abril foren lliurades als presidents de mesade tots els col·legits electorals la llista dels delegats del Con-sell Local d'Olot, dient-los que el delegat que anés a votarhavien de detenir-lo. El mateix dia a les 10 del matí han anattres guàrdies civils i un agutzil del jutjat de primera instànciaa registrar l'habitació del company Pere Guardiola, delegat,obligant la seva muller a que en la seva presencia remoguéspeça a peça tota la roba i mobles de la casa. A pesar de taninfames i il·legals perquisicions, no han pogut agafar algermà Guardiola, teixidor, que es el que desitjaven (…) El

74211 La Federación 19/5/1872

dia 4 els cipaios d'en Socarrats d'Olot han pres al ciutadàJosep Caula, delegat dels paperers de Sant Joan les Fonts–com si fos un facinerós- el portaven lligat amb una cordaals braços de la mateixa manera que abans feien els Mossosd'Esquadra. Un altre obrer paperer es va escapar de la mortcorrent. L'expressat Caula ha estat posat en llibertat desprésde dotze hores de detenció mitjançant fiança de 100 duros;no havent-li valgut per res ser regidor de Sant Joan, donatque el varen atropellar a ell i la seva divisa d'autoritat popu-lar.(...) Es indescriptible el cúmul de barbaritats que elsagents de l'ordre públic de tota classe, de comú acord ambels explotadors, han comés a la vila d'Olot. Les autoritatshan desatès completament als treballadors. L'ex-republicàJosep Targarona, cap dels cipaios d'aquella comarca, ha vol-gut entrar només amb la força de la seva espasa i del seucaprici –es a dir sense cap autorització, i a pesar de la vo-luntat del seu amo- va violar els domicilis per perseguir icaçar als honrats obrers, com si foren feres. El comandantde la força militar va apallissar amb el seu sabre un obrer,dient-li que a Olot tots eren carlistes i que ell era radical. Lacasa del company Francesc Iglesias tintorer, fou assaltadaper la nit, en nom del governador de Girona. Una vegadadintre aquells "mantenidors de l'ordre" varen apagar el llumi el varen apallissar d'una manera salvatge.

Les forces de l’ordre, ajudades per els Voluntaris de la Llibertat,varen intentar detenir a tots els membres del Consell Local de la Fede-ració Obrera d’Olot. Josep Batselí, el delegat de la federació al Congrésde Saragossa, es va poder escapar . “Como no llevaban armas defuego, le tiraron un sable, sin que pudieran lograr su objeto, saliendonuestro amigo sano y salvo de este lance provocado por los seides dela infame burguesía”. Tota aquesta conflictivitat va allunyar per moltsanys als obrers de les urnes i varen crear un clima de desconfiança capa tots els partits burgesos tan és que fossin conservadors, carlins comliberals. Alhora la situació creada va decantar el moviment obrer cap ales tesis apolítiques de Bakunin.

El retorn dels republicans a l’alcaldia d’Olot, gràcies als pactes entreprogressistes i republicans en el marc de la Tercera Guerra Carlina vapermetre que a finals de Setembre del 72, es celebrés una assemblea

75

d’obrers federats al Teatre Principal i "El consell local d'Olot reprendràde nou els seus treballs de propaganda i organització de la que esperengrans èxits".212 Segons la Federación molts obrers que havien abando-nat la Internacional per militar a l’associació dels patrons, tornaven jaque els “burgesos els maltracten més que als mateixos internacionalis-tes”.

Tot i les dificultats, les activitats reivindicatives varen continuar. Elstintorers i els teixidors, en nombre de 300, estaven en vaga des de feia6 mesos i la podien sostenir gràcies al suport de la Unió. La majoriadels tintorers varen aconseguir els seus objectius el mes de desem-bre213 mentre que els teixidors i una part dels tintorers continuaven lalluita el mes de març de 1873.214 Per si no tenien prou problemes, al fe-brer de 1873 els carlistes es varen incautar, en un assalt a la diligència,del pagaré de les mensualitats dels obrers en vaga. Tot i que els lladresno el varen poder cobrar.215 Els paperers de Sant Joan Les Fonts varenparticipar a mitjans d’octubre al Congrés de Noografs que es va reunira Madrid216, la secció de paletes d’Olot va col·laborar econòmicamenten el sosteniment de la vaga de València217 i al novembre la secció desabaters218 d’Olot ho va fer amb la vaga a Valladolid219 i al maig següenteren els papereres de Sant Joan. Els paletes d’Olot varen demanar queel Congrés de la seva Unió es retrassés uns dies per tenir temps depactar amb les delegacions dissidents i acabar amb el trist espectacleque estaven donant.220 Els sabaters varen enviar una delegació al Ter-

76

212 Acta de la Comisión Federal de la Asociación Internacional de Trabajadores. (ACCI).27/9/72 El Do-mingo 22 tuvo lugar una gran Asamblea de federados en el Teatro olotense, la que ha producido grandesresultados y bastante animación. El Consejo Local de Olot emprenderá de nuevo sus trabajaos de propa-ganda y organización de la que esperan obtener grandes éxitos. La Huelga de tejedores y tintoreros essostenida con la mayor energía.213 La Federación 28/9/72214 La Federación 25/1/73 La huelga de los tejedores á la mano y tintoreros de Olot continúa con ener-gía, por ambas partes; habiendo últimamente los burgueses rechazado un medio de arreglo de este paro.ACCI 7/3/73215 ACCI. 14/2/1873 Los carlistas de la partida, los de la villa y los explotadores todos, seguramente sehan llevado un chasco porque los 260 duros solos se entregaran por segundas de cambio y a las mismasmanos del presidente de la sección. Hágase lo que se haga, inténtese lo que se intente, estúdiese lo quese estudie, la huelga de Olot se sostendrá y triunfará”216 La Federación 26/10/72 El representant de Sant Joan era Joan Gispert217 Acta de los Consejos y de la Comisión Federal de Asociación Internacional (ACCF). 13/11/72218 ACCF. 15/5/73219 ACCI 22/11/72220 ACCF 24/11/72221 La Federación. 22/1/1873

cer Congres de la Federació de Sabaters Reparadors celebrat a Bar-celona el mes de novembre.221

Els moments però no eren només difícils pels moviment internacio-nalista d’Olot, també per la pròpia Internacional. Els internacionalistesde tendència marxista acabaven de celebrar el Consell de la Haia, con-sumant la separació amb els internacionalistes de tendència bakuni-nista que defensaven el Pacte d’Unió de Saint-Imier i l’AliançaDemocràtica. La Federació Regional Española de l’Associació Interna-cional havia de decidir per quin dels dos corrents es decantava. La co-missió que era clarament bakuninista, espantada pel posicionamentmarxista de la important Federació de Madrid, va demanar a la federa-ció d’Olot, fins aleshores bakuninista, que fes un esforç per participaren el Congrés de Còrdova i els va remetre 20 exemplars de la Memòriadel Consell de la Haia pel seu estudi. Finalment, la Federació d’Olot vaassistir al transcendent Congrés de Còrdova, però el seu delegat vaser el pintor de Còrdova, Rafael Suárez.

La Tercera Guerra Carlina va acabar aïllant Olot i paralitzant la in-dústria. La Comissió de la Internacional es va fer un fart d’escriure a laFederació d’Olot que no responia ni pagava la seva quota222 . Finalmentacabava contestant que no els arribava el correu. “El Consejo Local deOlot manifiesta que la mayor parte de las comunicaciones son robadasper las hordas carlistas. A pesar de las persecuciones y la falta de tra-bajo, la organización obrera continua y les secciones de papeleros ycurtidores están bien organizadas”.223 També que no tenien feina ni di-ners, a causa de la sublevació carlista: “El consejo local manifiesta suimposibilidad en el pago de la cuota federal porque los carlistas tienensitiada la ciudad y muchas veces tienen que rechazarlos a la bayonetas.Entre los Obreros hay mucha miseria y falta de combustible”.224

El gener de 1874 el general Pavia va posar fi a la república parla-mentaria que s’havia establert el febrer de l’any anterior en abdicar elrei Amadeu I, i va prohibir el moviment internacionalista. El desembredel mateix any el general Martínez Campos va proclamar rei d’Espanya

77

222 ACCI durant el mes d’octubre de 1873 va enviar varies cartes, no respostes i va fer diferent requeri-ments.223 ACCI 28/11/1873.224 ACCI 13/2/1874.

a Alfons XII, iniciant-se d’aquesta manera una nova etapa política, co-neguda com la Restauració Borbònica, que es caracteritzarà per la faltade llibertats i per la repressió política i social. El moviment obrer, i enespacial la Internacional, es va anar debilitant i disgregant. Moltes fe-deracions locals varen desaparèixer o es varen desvincular. I el movi-ment obrer, totalment clandestí, es va radicalitzar. L’any 1879 es vacelebrar una Conferència Comarcal de Catalunya que va decidir “aban-donar l’actitud expectant per esdevenir activa” que a la pràctica voliadir deixar de confiar en l’activitat sindical ordinària i apostar per la viainsurreccional i l’acció directa. Per això varen acordar centrar-se en “re-presaliar les persones i els bens del burgesos i dels ex-internacionalis-tes que hagin tingut accés a secrets de l’organització i que en facin malus”.

Sobre la Internacional a la Garrotxa no en sabem massa res més.Només que durant l’estiu del 1880 es va celebrar una Conferència Re-gional Espanyola i que la delegació de Sant Joan les Fonts hi era re-presentada i la d’Olot no, que es va abstenir en la votació on esvalorava la gestió del Comitè Federal i que es va oposar, com la majoriadels catalans, a l’augment de quotes de 25 cèntims a 30 (10 per la co-missió federal, 10 comarcal i 10 per socors).

La Escuela de Obreros Olotenses

La força i la popularitat que durant el Sexenni Democràtic va adquirirentre els obrers olotins el moviment sindical de base anarquista i revo-lucionari va inquietar molt la societat benestant olotina, que no va es-talviar esforços per combatre-la. La idea més estesa era que laignorància de les classes populars era la principal responsable del seuesperit revolucionari. Per tant, varen destinar grans esforços a formarels obrers. L’any 1877 el mossèn Pere Buixeda va fundar una Escuelade Obreros Olotenses, que tenia per missió instruir i moralitzar les clas-ses obreres. Estava situada a la casa Ragué del Firalet. Un any desprésvaren fundar a la mateixa seu una Asociación de Obreros Olotenses,que a part d’instruir-los pretenia distreure’ls de manera sana, organit-zant teatre, activitats musicals, una coral, biblioteca, conferències,.. 225

Aquesta entitat va anar perdent empenta, fins que el 1887 es va formarla Sociedad Centro de Católicos de Olot y su Comarca que va ocupar

78225 ACGAX Fons de Fomento, varen ser convidat a la inauguració el dia 8/3/78

la seu social que fins aleshores havia ocupat l’associació Fomento alcarrer Clivillers, trasllat que els va permetre ampliar les seves activitats.Aquesta entitat ha arribat fins els nostres dies, i ha estat durant totsaquest anys el lloc de trobada i d’esbarjo dels sectors populars de con-vicció catòlica.

Paral·lelament a la instrucció i la distracció dels obrers, els sectorsbenestants varen sostenir en tot moment una premsa més encaminadaa formar la població i a denunciar les idees noves, que no pas a infor-mar. Cal destacar els articles que va publicar el setmanari moderat ElOlotense durant la primavera del 1883, on denunciaven els “desvíos dela clase obrera industrial”. O el setmanari d’acció catòlic El Deber quedes de la seva fundació es va concentrar a contraposar la política socialde l’església tant davant l’anarquisme i el socialisme, com enfront delcapitalisme. En aquesta línia és de gran importància l’encíclica RerumNovarum que va publicar el 1891 el Papa Lleó XIII on buscava un puntintermedi en la lluita de classe.

79

III. LA REPRESA: ENTRE EL SINDICA-LISME i EL TERRORISME (1881-1898)

La situació del sindicalisme no va començar a canviar fins el febrerde 1881 quan un grup d’internacionalistes de Barcelona, encapçalatsper Farga Pellicer i Llunas i Pujals, decideix retornar a l’activitat sindicalpública i abandonar la via insurreccional, tot aprofitant l’arribada dels li-berals de Sagasta al govern de l’Estat, fet que s’esperava que compor-taria un relaxament de la repressió. Aquesta nova estratègia va impulsarla reorganització dels sindicats d’oficis i de les federacions locals, queva permetre convocar el setembre de 1881 un Congrés Obrer, que esva dir continuador de la vella Internacional de 1870; de la seva ideolo-gia, els seus valors i els seus mètodes. Fins i tot es va realitzar en elmateix local, el teatre Circ de Barcelona, per visualitzar justamentaquesta voluntat continuadora. D’aquest Congrés en va sortir una novaorganització, la Federació de Treballadors de la Regió d’Espanya, queva aprovar un Manifest als Treballadors que reorientava definitivamentel sindicalisme català. En ell es defensa el sufragi universal, el dret d’as-sociació, la llibertat de premsa, l’autonomia, la federació i el col·lecti-visme.

l’autonomia de l’individu, municipi, comarca i regió nomésseran veritables quan la propietat individual s’hagi transfor-mat en propietat col·lectiva.

Entre els 140 delegats que hi varen assistir, hi havia un “delegat delsobrers i les obreres d’Olot”. Aquesta denominació genèrica, que es con-traposa a la d’altres delegats assistents on consta que són represen-tants d’una determinada federació local o sectorial, donaria a entendreque a Olot no hi havia cap organització local o sectorial establerta. Larealitat és que a la Federació d’Olot eren majoritaris els obrers tèxtils,que pertanyien a les Tres Classes de Vapor, una societat integrada a laUnió Manufacturera, que si bé es reclamava partidària de l’anarquia, lafederació i el col·lectivisme, era de tarannà més moderat que la novaFederació de Treballadors. La Unió Manufacturera es va reconstituir el23-24 de març de 1882 a Reus, on no ens consta que els obrers d’Olothi fossin presents. Però sí que varen participar en el segon Congréscelebrat a Igualada el 1883226. Hi varen assistir representants de lesSeccions d’Olot, La Canya i Sant Joan, concretament els olotins Do-

80226 La Federación Igualadina 6/4/83.

mingo Torroella de les Classes de Vapor, Antoni Pomés dels teixidors iIsidre Coll227 del Gènere de Punt i de Sant Joan Les Fonts Antoni Serreti Josep Riba de les Classes de Vapor.228 Després del segon Congrésla Unió Manufacturera es va reforçar amb l’entrada d’una nova seccióde tintorers i d’espardenyers d’Olot.229

De totes maneres el que és innegable és que el Congrés Obrer vadonar una nova empenta al conjunt de les organitzacions obreres. AOlot, el 19 de febrer de 1882 es va convocar “els individus de totes lessocietats de treballadors domiciliades a Olot” a una assemblea a l’Hos-pici, probablement per parlar de la necessitat d’associar-se i sobre lapossibilitat d’afiliar-se a la nova federació de treballadors230. Pocs diesdesprés de l’assemblea es constituïren oficialment dues noves societatsde treballadors: la Sociedad de Oficiales y Peones de Albañil231 i la So-ciedad de Cerrajeros.232 En molt poc temps la Federació de Treballadorsva créixer enormement. Al Setembre de 1882 va celebrar el seu segonCongrés a Sevilla, on hi eren representats cinquanta mil treballadors,repartits en 218 federacions, entre elles les de Sant Joan Les Fonts.Tanmateix aquest creixement tan ràpid, va provocar que aparaguessinles primeres desavinences entre els socialistes, que acceptaven la viapolítica, i els col·lectivistes que estaven per la revolució social. El TercerCongrés, celebrat l’octubre de 1883 a València, va consumar la divisiódefinitiva ja que els socialistes no hi varen assistir. La Federació Locald’Olot sí que hi va ser representada, tot i que no va decidir participar-hifins a darrera hora i després d’haver suportat moltes pressions del Con-sell Federal. En aquest Congrés es va debatre sobre la jornada laboralde 8 hores, sobre la necessitat de col·lectivitzar la propietat de la terra,com a única manera de millorar la situació del proletariat agrícola; l’ac-ceptació d’afiliació de les dones, “a les que s’assignarà una quota infe-rior a la dels homes ja que també cobren menys” i es va debatre sobresi els funcionaris són treballadors i per tant si tenen dret a afiliar-se.

81

227 Isidre Coll és un dels dos convocants de l’assemblea d’obrers associats el 1882 i anys després seràun dels representants obrers de la Comissió mixta i un dels signants del conveni laboral de l’art fabril.228 www.veuobrera.org229 La Federación Igualadina 27/4/83230 ACGAX. 17/2/82 Isidre Coll i Joan Llovera varen demanar permís a l’alcalde per reunir-se el diu-menge 19.231 ACGAX. 25/2/82 El Govern Civil l’autoritza i retorna el reglament als interessats. El recull Miquel La-gares.232 ACGAX. 8/03/82 El Govern Civil autoritza la constitució i envia el reglament segellat. El recull JosepDussol.

A la Garrotxa el grup més actiu va ser els paperers de sant Joan Lesfonts. A principis de 1882 els obrers de la fàbrica de paper de Joan Cap-devila varen reclamar un augment de sou i al ser-li negat es varen de-clarar en vaga. No sabem exactament quan va començar, només quela vaga es va allargar 8 mesos, que durant el conflicte l’empresari vallogar esquirols per substituir els vaguistes i que es va acabar senseacord, retornant els treballadors a la feina sense haver aconseguit capaugment salarial ni millora laboral.233 El moment de màxima tensió esva viure el 22 de maig de 1882, quan la guàrdia civil va arrestar a MariaPujolar, “una de les que figura al front dels grups que insulten els tre-balladors de la fàbrica Capdevila quan entren o surten de treballar”234 ila va tancar a la presó d’Olot. Un nombrós grup d’obrers dels dos sexesels va seguir i es varen situar en actitud desafiant davant de la presó.Mica en mica, se’ls va anar afegint més obrers d’Olot, que cridaven con-tra els burgesos, estenent l’alarma per tota la vila. Els botiguers varentancar les portes i la guàrdia civil va prendre el control dels carrers prin-cipals. Amb l’arribada de reforços la cridòria es va acabar i cap a les10 de la nit els manifestants es varen dissoldre pacíficament. Aquestconflicte, llarg i costós de sostenir, va convèncer els obrers paperersque calia unir-se amb els d’altres comarques. Fet que es va produir elmes de juliol, a Capellades, en el Primer Congrés de la Unió de Noò-grafs235, associada a la Federació de Treballadors, que va reunir a 30seccions de paperers, entre elles la de sant Joan. El conflicte va conti-nuar fins ben entrat el 1883, quan el fabricant va acomiadar les treba-lladores federades.236 La revista local El Olotense defensava l’empresarii atacava la Internacional: “y vosotros Obreros declamad contra los quesustituía D. Juan Capdevila; gritad contra los burgueses y faltad a laautoridad para que os encause y podáis tener más víctimas; es terrible

82

233 El Olotense publica una seria setmanal de cinc articles sobre “Los desvios de la clase obrera indus-trial”, on s’expliquen els fets de la fàbrica Capdevila de l’any anterior. Concretament especifica que elsobrers varen deixar de guanyar 50 mil pessetes i que varen haver de demanar un crèdit de 30 mil més perpoder sostenir-la. I es pregunta si en cas que haguessin guanyat, quant temps hauries tardat a recuperaraquests diners amb l’augment de sou que demanaven. També s’insisteix en que es una batalla ideològica,sobre qui ha de manar a dins de les empreses. Si el propietari o els directors de Ginebra i Madrid, en refe-rència de la Internacional. 6-13/05/1883234 ACGAX. Correspondència 1882. El Imparcial i El Liberal varen publicar també crònica dels fets el 27 i28 de maig. El Olotense del 28/5 va concretar que a Olot hi havia concentrats 40 guàrdies civils i que se’lsvaren unir 20 més. Finalment deia que no sabia si havien arribat tants policies per la vaga d’obrers de santJoan o per la negativa dels botiguers de pagar impostos.235 Pretenia agrupar impressors, litògrafs, tipògrafs i els treballadors paperers236 La Federación Igualadina 20/4/83. Els treballadors de Sant Joan posen en coneixement del Consellde la necessitat de fer vaga.

el pensarlo. Además, si hubierais llegado a conseguir vuestro objeto enla última huelga de San Juan las Fonts, ¿hubierais acaso mejorado decondiciones morales y materiales? claro que no, al contrario habríaiscaído en una desastrosa anarquía, pues en vez de tener que obedeceral dueño del establecimiento, os hubierais puesto á merced de vuestrosexplotadores y siendo dueños del campo por necesidad”. Tot i que lalluita es va saldar amb un derrota clara, els paperers de sant Joan varenseguir en la mateixa línia. Varen participar activament en el Congrés dePaperers de 1883, on varen presidir l’assemblea en la tercera i la cin-quena sessió de treball i varen ser els encarregats d’elaborar dos puntsdel dictamen final. En aquest congrés els paperers es varen arrenglerarclarament en la tendència llibertaria (“la institució anàrquica ens des-lliurarà de tota imposició autoritària i quedarà garantida la iniciativa del’individuo”), alhora que varen concloure que la unió dels treballadorsés la única solució per acabar amb el capital i destruir els privilegis.237

Un altre societat obrera molt activa va ser la dels paletes. El juliolde 1882, pocs mesos després de constituir-se, va exigir a l’Ajuntamentque només llogués associats per empedrar carrers i que augmentés endos rals el que es pagava fins aleshores.238 A la primavera del 1883els paletes d’Olot varen demanar un nou augment salarial i la reduccióde la jornada laboral a 9 hores i mitja.239 Davant la negativa dels em-presaris, els paletes es varen declarar en vaga que es va poder sostenirgràcies a les aportacions de la Unió de Constructors d’Edificis de la Fe-deració Española. La primavera del 1884, els paletes d’Olot varen pu-blicar un full volant explicant les seves reivindicacions. L’Ajuntament vaenviar el pamflet al Govern Civil i va denunciar que els membres de laJunta recorrien la comarca amenaçant els oficials que no feien vaga iobligant-los a ingressar a la seva societat i a fer causa comú amb ells.Aquesta activitat va representar la darrera del Sindicat de Paletes jaque el Govern Civil la va dissoldre el maig del 1884.240 També varenprocessar els seus dirigents.

83

237 La Federación Igualadina. Actes del Congrés de Paperers fet a capellades entre 4-6/8/83238 ACGAX. Acta Municipal. Demanen obrar 12 rals enlloc de 10 i prohibir l’intrusisme.239 La Vanguardia. 13/03/83 240 ACGAX. 15/5/84 Per incomplir l’art. 3 del Reglament de la Sociedad de Oficiales u Peones de Albañilque prohibeix tota discussió política o religiosa, i perquè posar condicions al treball amb amenaça de vagapot promoure desordres públics.

Les Societats d’Ajuda Mútua

La represa del moviment sindicalista va permetre la reorganitzacióde societats obreres sectorials que tenien per objectiu promoure “elmutuo auxilio de sus socios y la reciproca ilustración” i la prohibició ex-plícita de discutir sobre política i religió. A Olot, l’any 1881 varen lega-litzar la seva situació el Montepío Auxiliar de los Oficiales Zapateros dela Muy Leal Ciudad de Olot i la Sociedad de Obreros Tejedores, l’any1882 la Sociedad de Cerrajeros, la Sociedad de Oficiales Carpinteros,la Sociedad de Obreros de Genero de Punto y la Sociedad de Oficialesy Peones Albañiles. A part de les societats d’obrers, coexistien les an-tigues germandats gremials. El 1885 n’existien quatre segons l’al-calde:241 la Hermandad de la Purísima Concepción de la Virgen, erigidapels fabricants de mitges de teler i que reunia 50 socis, la Hermandadde Curtidores amb 41 socis, la Hermandad de san Eloy, i la Hermandadde Tejedores y otros oficios bajo la advocación del santo espíritu otransfiguración de Jesucristo, amb 250 socis.

El 1887 el govern va promulgar una nova Llei d’Associacions queva obligar a les Societats de Protecció Mútua a adaptar els seus esta-tuts a la nova legislació. Gràcies a aquesta exigència sabem que a Olotexistia una Sociedad de Socorros Mutuos “La Hermandad”, una socie-dad de Curtidores, el Montepio de Bomberos “La Union Olotense”, laSociedad de Zapateros, Sociedad de Obreros Tejedores, Hermandadde San Eloy, Coro Laurel, Fomento, La Economica y Sociedad de Obre-ros de Géneros de Punto242. L’any següent es va donar d’alta la Socie-dad de Mutuos Socorros La Amistad i l’eclesiàstic Montepio de SanFrancisco de Asís. El 1895 es va formar a Olot una Sociedad Coopera-tiva Olotense, domiciliada al carrer Baix del Tura 10, que tenia com afinalitat promoure l’estalvi i practicar l’acció cooperativa, però va durarnomés un any.

Mica en mica però, les societats de protecció mútua varen anar en-trant en crisi i moltes d’elles varen deixar de funcionar. El punt d’inflexióperò el varen marcar els metges d’Olot, quan es varen associar en unSindicat de Metges, que va establir unes tarifes mínimes per cada ac-

84

241 ACGAX-FMO. 30/10/85. Resposta de l’alcalde a una circular del govern242 ACGAX-FMO. El 4/2/87 el Govern Civil va comunicar a l’alcalde que els representants d’aquestes so-cietats havien d’enviar un duplicat dels estatuts pels quals es regeixen per veure si compleixen la novanormativa.

tuació mèdica. Com a resposta a aquesta exigència, que feia inviablemoltes societats, a finals de 1899 la majoria de les societats varen de-cidir crear una Unió243 amb l’objectiu de “defensar-se de la indiferènciaamb que miren els seus interessos els facultatius, sobretot després quefundaren una associació anàloga”. La Unió no va reeixir perquè l’Ajun-tament va pretendre que quedés sota el control del rector de Sant Es-teve i, mica en mica, les Societats varen anar desapareixent. A principisde 1901 ja eren cinc les que havien desaparegut, fins i tot la de la Ger-mandat de Pararies que funcionava des del desembre de 1825. Fra-cassada la Unió i demostrada la inviabilitat dels Montepios, elspresidents de les societats de treballadors varen demanar a l’alcaldeque l’Ajuntament contractés un metge municipal que atengués els po-bres, tal com feien altres municipis.244 El Sindicat de Metges, que agru-pava tots els facultatius d’Olot, s’hi va oposar enèrgicament,argumentant que mai cap pobre havia quedat sense servei. En contradels metges va circular per Olot un full volant on s’assegurava que perles ganes de fer diners dels metges 1.200 associats quedarien senseserveis mèdics. El Ple de l’Ajuntament va debatre en diverses ocasionssobre la necessitat de contractar un metge municipal, els regidors con-traris argumentaven que l’ajuntament no podia fer front a una despesatan elevada, mentre els partidaris deien que si els metges no rectifica-ven i tornaven a acceptar visitar els malats dels Montepios caldria llogarel facultatiu.245 L’any 1902 l’ajuntament va acordar contractar un metgemunicipal i aleshores els facultatius es varen comprometre a visitar gra-tuïtament a tots els pobres de solemnitat.246 Tot i així no varen poderfrenar el nomenament. Finalment els metges varen crear una nova So-cietat de Socorros Mutuos, La Previsora, que no depenia dels associatssinó dels metges. Era la primera mútua mèdica.

El sindicalisme d’arrel socialista: la UGT

Aprofitant el ressò de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888,l'Ateneu Obrer de Barcelona va convocar un Congrés Obrer que vaacordar constituir la Unió General de Treballadors, el primer sindicatsocialista no col·lectivista.

85

243 El Deber. 21/1/10244 El Deber 1/2/1901245 ACGAX-FMO. Ple Municipal del 9/2/1901246 La Democracia 2/2/1902

A l’octubre del 1890 es varen afiliar al sindicat socialista quatre so-cietats d’Olot: Paletes, Fusters, Blanquers i Manobres, que agrupavena 228 afiliats247. Aquestes societats varen prendre part en el SegonCongrés de la UGT celebrat a Vilanova i La Geltrú el 1890248, repre-sentades per Josep Ferraté249, que va ser un dels oradors de l’acte declausura del Congrés al costat de sindicalistes de tan renom com Anto-nio Garcia Quejido i Pablo Iglesias. Possiblement tingués aquesta opor-tunitat perquè en aquells moments els blanquers d’Olot estaven envaga i també perquè Ferraté havia guanyat certa notorietat a l’haverestat empresonat a principis d’Octubre no sabem a causa de què.250

Tanmateix la vinculació de les societats obreres olotines amb el sindicatsocialista va durar ben poc. El més de novembre del mateix any, el Co-mitè Nacional els va reclamar les quotes que corresponien a la Unió ila secció local d’Olot els va recordar que estaven sostenint una vaga ique era la Unión qui els hauria d’ajudar a ells i no al revés, varen publi-car una carta molt crítica amb la direcció al El Productor i finalment esvaren donar de baixa el mes de Desembre.251

A principis de juny de 1890 els obrers blanquers d’Olot es varen reu-nir per demanar als empresaris algunes millores salarials i laborals.252

Aquests no les varen acceptar i una cinquantena de treballadors esvaren declarar en vaga el 10 de juliol.253 Els patrons, per mantenir l’ac-tivitat, varen llogar 25 nous obrers, en aquest cas pagesos de Sant Es-teve de Bas i Hostalets que varen instruir en l’ofici de blanquers. Elsobrers comptaven amb 800 duros per sostenir la vaga254, que es varen

86

247 Actes del Comitè Nacional de la UGT (ACN-UGT). Afiliats d’Olot: 50 fusters, 52 adobadors, 75 paletesi 51 manobres248 ACN-UGT. Segon Congrés de la UGT a Vilanova del 31 d’octubre a 2 de Novembre de 1890. Varenassistir 22 delegats que representaven 5.269 federats i 26 societats obreres.249 ACN-UGT. 28/10/90. Las Sociedades de Albañiles, Peones, Carpinteros y Curtidores de Olot participaque han dado al compañero Ferraté poderes para que los representen en el Congreso de Villanueva yGeltrú. Al propio tiempo que participan que quedan adheridos a la Unión y el Comité aprueba su admisión.250 ACN-UGT. 7/10/90251 ACN-UGT del 18/11, 20/11 i 4/12/90. Els adobers d’Olot es varen donar de baixa de la UGT i parenpublicar una carta crítica al productor. La UGT va enviar una Comissió a Olot que va concloure que la raóera que Ferraté els havia exigit que paguessin les quotes i que els d’Olot pensaven que era la Comissióque els havia de donar diners per sostenir la vaga. 252 ACGAX. El Govern Civil autoritza el gremi d’adobers per reunir-se i ordena a l’ajuntament a nomenardelegat que vetllarà perquè no es tractin temes que afectin l’ordre públic ni les lleis, en aquest cas dissol-drà la reunió253 La Dinastia. 10/7/90254 La Lucha 16/11/90 publica un permenoritzat relat

esgotar en dos mesos, i després varen poder-la continuar gràcies a lesajudes que rebien de les altres Societats obreres d’Olot, Sant Joan LesFonts i Ripoll255 i també de les col·lectes que es feien a les fàbriquesde Barcelona256. L’entrada d’esquirols i l’allargament de la vaga va aca-bar causant greus disturbis. Les dones dels vaguistes es reunien cadadia a les portes de les fàbriques, que es trobaven totes elles al barri delPalau, i insultaven els esquirols quan entraven i sortien de treballar. Eldia 12 de novembre se’ls va unir molta més gent, i a part d’insultar-losels varen tirar pedres i fins i tot es varen sentir alguns trets. Els esquirolses varen refugiar a les fàbriques, menys dos que varen marxar correntscap al carrer Valls Nous i Proa, perseguits per la multitud. Allà varenser apunyalats, un d’ells mortalment. L’ocupació dels carrers per l’exèr-cit i la guardia civil va retornar una cerca calma257. Hi va ajudar tambéel ban que va publicar el Governador Civil258 on amenaça els autorsde coaccions o insults i als que els donin ànims de ser posats a dispo-sició dels tribunals. També va enviar un delegat especial de seguretat iuns auxiliars de policia. La tensió però va continuar. Agreujada perquèa partir d’aleshores els treballadors esquirols anaven i tornaven de tre-ballar acompanyats d’un nombrós grup de pagesos de la vall de Bas.L’ambient als carrers d’Olot era de confrontació civil. El governador vaintentar que els obrers en vaga i els industrials es posessin d’acord,però no va obtenir cap èxit259.

A mig desembre els ànims es varen tornar a esvalotar. Va ser arrande la festa patronal dels blanquers, Sant Franc, quan els vaguistes, lesseves dones i els seus fills es varen presentar a la Plaça Palau acom-panyats d’una orquestra disposats a celebrar la festa patronal. La guàr-dia civil va fer parar la música i va intentar dissoldre el grup. Però elsvaguistes varen anar a veure l’alcalde i varen obtenir permís per con-tinuar la festa. Per evitar la confrontació, entre vaguistes i esquirols, els

87

255 ACN-UGT. 31/10/90. La Societat de Paletes de Ripoll diu que no poden pagar les quotes perquèestan ajudant els adobers d’Olot en vaga256 Diario de Gerona. 30/12/90 Informe que el Diario del Comercio publica relació de donants per soste-nir la vaga d’Olot. Varen recaptar 40.2 Pta. El 9/1/91 informa que els diaris de Barcelona publiquen llistesdels centres que ajuden els d’Olot.257 Diario de Gerona. 20/11/90 informa que la Guardia Civil dels pobles dels voltants està concentrada aOlot, però que la tensió continua i aconsella que es busqui una solució a la vaga.258 ACGAX. Ban publicat per el governador Anotni Mataró el 26/11/90259 Diario de Gerona. 20/12/90 Informa que una Comissió de fabricants adobers d’Olot ha vingut a Gi-rona a conferenciar amb el Governador. És la tercera Comissió que hi va. Aprofiten per critica el Governa-dor pel poc interès que s’ha pres en aquesta qüestió

patrons varen decidir que els esquirols tornessin a les fàbriques a tre-ballar de manera que no varen poder celebrar la festa del patró.260

La vaga es va acabar el 12 de gener de 1891 gràcies a la intervenciódel rector d’Olot i del comandant militar. No sabem però en quines con-dicions els obrers varen tornar a treballar.

El Primer de Maig

En el congrés fundacional de la Internacional Socialista, celebrat aParís el juliol 1889, es va acordar organitzar cada any una diada on totsels obrers del món reivindiquessin la jornada laboral de vuit hores. Esva escollir el primer de Maig en record de quatre anarquistes ajusticiatsa Chicago el 1886 de manera injusta.

Tot i que la jornada va ser molt ben acollida per totes les organitza-cions, en el moment de dur-la a terme, el 1890, les organitzacions anar-quistes varen optar per convocar una vaga general revolucionàriaindefinida, mentre que els grups socialistes varen organitzar manifes-tacions i mítings fora de l’horari laboral. A Olot els actes reivindicatiusno varen començar fins a mitja tarda, quan els obrers varen abandonarel seu lloc de treball i varen organitzar una manifestació multitudinà-ria261, on varen assistir 2500 persones262 que no varen parar de cridar“8 hores de treball, ara”.263 L’endemà tothom va tornar a treballar. L’èxitde la jornada de lluita va reactivar el moviment social olotí. Els paletesi els blanquers varen demanar permís per reunir-se per parlar de lesseves condicions de treball. L’autoritat ho va permetre encara que vaexigir tenir un representant seu a la sala i va prohibir explícitament quees parlés de temes relacionats amb l’ordre públic o les lleis264. Els pa-letes, gràcies a la mediació de l’alcalde varen arribar a un acord ambels patrons, mentre els blanquers no varen arribar a cap acord i varendeclarar-se novament en vaga.

Durant uns quants anys el Primer de Maig es va anar celebrantsense massa conflicte. Els obrers demanaven permís per plegar abansd’hora i organitzaven un míting o una manifestació, que era més o

88

260 Diario de Gerona 21/12/90. Carta dels fabricants adobers agremiats d’Olot queixant-se de l’actitudpermissiva de l’alcalde d’Olot. 261 La Iberia, diari de Madrid.262 La Publicidad263 El Imparcial264 ACGAX-FMO. 22/5, 31/5, 2/6...

menys concorreguda en funció dels conflictes laborals existents o del’escassetat de feina.265

Primer Míting Feminista

Un dels actes polítics que va tenir més impacte ciutadà va ser elmultitudinari míting que el primer diumenge de novembre de 1892 esva celebrar a l’Hospici. Hi prengueren la paraula Josep Archs que vadefensar que la terra era tan propietat de l’amo com de qui la treballa iva explicar les teories de la propietat de Proudhon. Després va parlarAntoni Gurri fent especial esment en la necessitat que tenen els treba-lladors d’unir-se i lluitar junts per defensar els seus drets. Però l’estrellade la vetllada va ser l’activista sindical i feminista Teresa Claramunt.266

Va reivindicar que les dones tenen dret a l’educació igual que elshomes, que havien de participar en la vida pública i també en la lluitaobrera. Va defensar l’amor lliure, l’ensenyament no tutelat per l’església,va reivindicar la ciència com a font de coneixement contraposat a la Bí-blia, va abjurar de les idees republicanes que fins aleshores havia de-fensat i va defensar la vigència de les idees llibertàries i la necessitatde la revolució social; però el que va escandalitzar més la parròquiamés conservadora va ser afirmar que si sant Agustí o Jesucrist visques-sin ara serien anarcosindicalistes.267 Les revistes locals, tan l’esque-rrana com la catalanista, varen dedicar grans escarafalls en la crònicad’aquest acte.

89

265 El Olotense El 7/5/1893 la jornada va passar quasi desapercebuda. El 1894 hi va haver molta partici-pació, donat que la majoria de fàbriques només treballaven 3 dies. Per contra el 1895 hi va haver pocaparticipació. 266 Nascuda a Barbastre 1862. Treballadora tèxtil i anarcosindicalista. En aquell moment treballava enuna fàbrica de Camprodon, juntament amb el seu company Antoni Gurri, sota el nom fals de Teresa Creusi ell Antoni Vergés. Varen ser detinguts a Camprodon el juliol de 1896, en la campanya de repressió de l’a-narquisme que es va desencadenar a causa de la bomba que es va tirar a Barcelona al pas de la pro-cessó de Corpus. Varen ser processats en el procés de Montjuïc i expulsats d’Espanya, varen viure aFrança i Gran Bretanya. Retornada de l’exil·li va liderar des de Sabadell la vaga tèxtil de 1902 i va ser des-terrada a Saragossa, el 1903 va publicar un llibre “La Mujer, consideraciones sobre su estado ante las pre-rrogativas del hombre”, el 1911 fundà “El Productor”.267 El Eco de la montaña i el Olotense de 6/11/1892

Amotinament a sant Joan les Fonts i a sant Feliu dePallerols

El novembre de 1892, l’Ajuntament de Begudà i Sant Joan les Fonts,va proposar als principals contribuents augmentar les seves aportacionsper poder eixugar el gran dèficit municipal que arrossegaven. Els granscontribuents s’hi varen negar en rodó i l’ajuntament va decidir posardrets de porta als aliments, com tenia Olot i les principals ciutats delpaís. Els treballadors es varen revoltar i enmig dels aldarulls varen calarfoc a l’escorxador municipal. Eloqüent és la crònica del setmanari d’es-querres El Eco de la Montaña “(...) Dadas las especiales condicionesdel pueblo de Begudà, en cuyo seno cuenta numerosa clase obrera,robustamente organizada, no creemos prudente en esos tiempos dereivindicaciones justas o injustas y de funestas debilidades y compla-cencias (...) plantear la reforma de los consumos.” La Guardia Civil i elssoldats de la guarnició d’Olot varen ocupar tot el poble i varen arrestarals cinc obrers de la comissió que s’havia entrevistat amb l’alcalde perfer enretirar aquesta imposició de consums. Aleshores els obrers detotes les fàbriques del municipi es varen declarar en vaga fins l’allibe-rament dels presos, que es va verificar l’endemà després de passar adisposició judicial268. La solució del conflicte va arribar de la mà del ricpropietari i antic alcalde republicà d’Olot Joan Deu i Ros, que gràciesal seu prestigi va aconseguir que les parts enfrontades arribessin a unacord. No coneixem els detalls, només que no imposaren drets deporta.

Un motí semblant es va viure el setembre de 1893 a sant Feliu dePallarols, aquesta vegada en contra del recaptador de cèdules que vaser brutalment agredit i va haver de fugir perseguit per la multitud.269

L’acció directa.

Tot i la represa del moviment sindicalista tradicional i la tolerànciagovernamental cap a les refundades societats de socors mutus, durantles darreres dècades del segle XIX i principis de XX, les Societats deTreballadors varen coexistir amb grups partidaris de “la propaganda pelfet” o sigui de la pràctica terrorista contra els exponents de la societat

90

268 El Eco de la Montaña. 16/11/92 i dies següents També recullen la informació els diaris nacionals peromolts d’ells amb notables errors. Alguns atribueixen el motí a la vila d’Olot. 269 La Iberia diari liberal de Madrid. El 4/9/93 el jutjat d’Olot va obrir diligències per aquests fets.

burgesa. Va ser un fenomen europeu, que a Catalunya va arrelar ambespecial força.270

Olot també va tenir el seu intent d’acció terrorista. Va ser durant laFesta Major en honor a la Mare de Deu del Tura, el setembre de 1893,quan un reduït grup d’anarquistes va intentar tirar una bomba al pas delBall Pla i una altra en el sopar posterior que s’havia de realitzar al TeatrePrincipal. L’atemptat no va reeixir perquè un confident de la policia vaavisar el jutge d’Olot i aquest va fer escorcollar les cases del jornalerIsidre Pujol on varen trobar “un frasco de cristal con enrejado de alam-bre. Un tubo de hierro, vulgo pera, con su mecha, al parecer cargado.Una mecha de unos nueve palmos y cuatro cartuchos”, 271 també balesi documentació anarquista i a casa del paleta Julià Juanola, on varenlocalitzar dues pistoles i una llibreta amb codis, lletres i altres signesconvencionals. Donat que aquest era membre de l’Associació de Pale-tes es va detenir a Ramon Creus, secretari de l’associació a qui es vaconfiscar les actes de la societat, el llistat d’afiliats, la correspondènciai una “Cartilla Anarquista”272. També es va detenir a Joan Vallmajor,Pere Plana273 i Joan Feixas, tots ells acusats de complicitat, però varenquedar en llibertat uns dies després274. De resultes de les investigacionses va saber que les bombes les havien anat a buscar a Barcelona alCentro de Estudios Sociales on es varen practicar també diverses de-tencions i es va clausurar el local275. Mesos més tard, el 8 d’abril de1894, davant la porta del Casino es va trobar una altra bomba sensemetxa. Naturalment no va esclatar i es va obrir la controvèrsia entre elsque creien que havia estat deixada allà abandonada per algú dels quehavia participat en l’atemptat del Ball Pla, però no havia estat descobert,amb la intenció només d’abandonar-la “per sostreure’s de responsabi-litat” 276, els que parlaven d’un nou intent fallit d’atemptat a causa de laimperícia dels terroristes i els que varen atribuir el cop fallit a la protecció

91

270 A part dels atemptats més coneguts de Barcelona n’hi va haver a Borrassà el 17/3, a Llançà el 10/6, aCrespià el 25/7, etc... 271 ACGAX-FMO. 12/9/93. Relació d’efectes lliurats per el Jutjat d’Olot i portats al President de l’Audièn-cia de Girona.272 El Correo de Gerona 14/9/93273 Pere Plana havia estat processat el 12 d’agost de 1893, juntament amb Bartomeu Iglesias, JoanPujol, Josep Canadell i Josep Casamitjana, acusat d’haver publicat a Olot un full titulat “Pica fort”, del queno tenim coneixement.274 Diario de Gerona 27/9/93275 Diario de Gerona19-23/9/93 i La Dinastia de Barcelona 22/9/93. El Olotense del 24/9/93276 La Iberia, diari liberal de Madrid. 8/4/94

que la Mare de Deu del Tura dispensava als olotins. Deien que s’haviapogut avortar el primer atac perquè aquell dia va ploure i el Ball Pla esva haver de suspendre277, raó per la qual alguns sectors de la ciutatvaren anar al Santuari del Tura a donar gràcies a la Mare de Deu perhaver evitat la matança.

El desembre de 1893 es va viure un altre sobresalt terrorista. No ensabem massa cosa, només que a la presó d’Olot va ingressar un pa-perer anarquista de sant Joan Les Fonts, Josep Llopart Barceló,278 aqui se’l va detenir en possessió de material per fer una bomba279: “Unestorque, un puñal, una pistola, una lámina, un paquete con clorato depotasa, un bote hojalata con pólvora cloratada, un paquete de pólvora”

L’onada d’atemptats terroristes va desfermar una duríssima reacciópolicial, encaminada a donar un escarment als anarquistes, fossin o nopartidaris de l’ús de la violència. El punt culminant d’aquesta acció re-pressiva es va viure el juny de 1896, arran del llançament d’una bombaal pas de la processó de Corpus en el carrer dels Canvis Nous de Bar-celona. La policia va detenir a més de 400 persones, que foren tanca-des al Castell de Montjuïc. Entre els detinguts hi havia TeresaClaramunt i Antoni Gurri, que estaven treballant a Camprodon, i l’anar-quista resident a Olot Mateu Coll. Finalment foren jutjats sense cap ga-rantia judicial per un tribunal militar en un Consell de Guerra, conegutcom a Procés de Montjuïc. Les condemnes varen ser duríssimes: vuitcondemnats a mort, quatre a 20 anys de presó, catorze a dinou, tretzea nou i trenta-sis a vuit. Finalment les condemnes foren revisades a labaixa pel Tribunal Suprem de Guerra, tot i així cinc condemnats varenser executats i una bona colla foren deportats a Río de Oro, al SàharaOccidental. Les detencions indiscriminades, les denuncies de torturesi la falta de garanties judicials va desencadenar una gran campanya in-ternacional de suport als encausats, que va aconseguir que alguns con-demnats fossin expatriats a Liverpool, entre ells la Teresa Claramunt, ifinalment que el 1901 tots els deportats fossin indultats. A Olot, el Centrode la Unión Republicana va convocar “ a todos los amantes de la Jus-

92

277 Diario de Gerona 14/9/93278 ACGAX El 8/12/93 el responsable de la presó informa que ha ingressat Josep Llopart Barceló de Ge-lida, veí de Sant Joan, paperer i anarquista com a pres preventiu a disposició del Governador Civil.279 ACGAX 21/2/93 El jutjat demana Ajuntament que enviï a Girona a l’Audiència el material Un estorque,un puñal, una pistola, una lámina, un paquete con clorato de potasa, un bote hojalata con pólvora lora-tada, un paquete de pólvora

ticia” a participar en un míting per “protestar de los infames atropelloscometidos en el castillo de Montjuic” .280 Acte que finalment no es vapoder fer per prohibició governativa.

El Centro Obrero

L’estiu de 1894 es va fundar a Olot el primer casino obrer: el CentroObrero. El seu objectiu fundacional era fomentar la instrucció i les bonescostums de la classe treballadora i oferir-los un espai de trobada, es-barjo i relació:281

El progreso social requiere el progreso intelectual de quienesdeben empujarlo con medida y sensatez para obtener resul-tados positivos. Las clases desheredadas carecen de me-dios para concurrir a los centros literarios a instruirse y parafomentar sociedades de recreo y buenas costumbres, cuyoslujosos gastos no pueden subvenir. Manera de llenar en loposible esas necesidades, creando centros propios y ade-cuados a la clase.

La Junta promotora la formaven Lluís Punset, Telesforo Iglesias, An-toni Roca, Jacint Casas, Salvador Illa, Joan Comas i Josep Sarola, Sónun grup heterodox on coexisteixen gent que no tindrà cap altra relle-vància en el moviment obrer (Lluís Punset, Antoni Roca, Salvador Illa),amb gent més implicada com Telesforo Iglesias que l’any 1900 va sermembre de la Comissió mixta i és un dels signants del conveni de l’artfabril o Joan Comas que va ser membre de la Junta de Reformes So-cials en representació de la societat de paletes i va acabar sent cafeterdel Centre Obrer o Jacint Casas que va ser membre de la Junta de Re-formes Socials durant un lustre en representació dels fusters i promotordel Montepio La Unión Olotense i després de l’Ateneo Obrer. Un capítola part mereix Josep Sarola, que vista la seva trajectòria posterior, s’in-tueix que deuria ser l’ànima d’aquest grup promotor. Es un home pocpolititzat, o en tot cas allunyat de l’anarquisme i el sindicalisme comba-tiu, més interessat en la formació de l’obrer que en l’activitat sindical ipolítica. Per això el 1903 va promoure una escissió del Centre Obrer ila creació de l’Ateneo Obrer, entitat que va presidir llarg temps.

93

280 La Unión. Dels dia 19/8/99 convoca al míting que es celebrarà el dia 27. El dia 26 informava que esva haver de suspendre, però que es faria properament.281 ACGAX-FMO. Reglament del Centro Obrero d’Olot aprovat el 8/7/1894. La Junta Promotora la forma-ven Lluís Punset, Telesfora Iglesias, Antoni roca, Jacint Casas, Salvador Illa, Joan Comas i Josep Sarola

En un primer moment el Centre Obrer es va instal·lar a l'entresòl delnúmero 4 del carrer de Sant Tomàs, però ràpidament es va traslladaral primer pis del número 4 del carrer del Carme, on va romandre finsacabada la Guerra Civil de 1939, quan va ser prohibit per la dictadurafranquista. Des de la seva fundació, el Centre Obrer va ser el punt detrobada de la classe treballadora i, tot i que tenia una biblioteca i en de-terminats moments va oferir classes particulars pels fills dels obrers ipels obrers mateixos, el centre va destacar sobretot com a local d’es-barjo de la classe treballadora. Tenia un cafè molt concorregut, va acollirla Coral El Laurel, associada als Cors de Clavé, va organitzar grups deteatre, vetllades d’entreteniment familiar, rues de carnaval, balls de capde setmana, va acollir els espectacles de revista i cabaret quan al TeatrePrincipal varen ser prohibits, va obrir un cinema gratuït pels socis, vaorganitzar gales benèfiques en favor dels soldats que anaven a la gue-rra o per ajudar en calamitats, etc... La sala gran del centre també erael lloc on es feien les reunions dels obrers en lluita i on feien xerradesels líders anarquistes o els científics que defensaven les idees moder-nes de l’evolució o el volcanisme, que al ser considerades contrariesals ensenyaments de l’esglésiea els era vetada l’entrada als altres ca-sinos de la ciutat. En algunes èpoques el Centre també va acollir la Fe-deració de societats obreres i alguns sindicats que no tenien local propi.

L’Octubre de 1903, el Centre Obrer va patir l’escissió d’un grup desocis partidaris de dedicar més esforços a la instrucció dels obrers queal seu esbarjo i entreteniment. Encapçalats per Josep Sarola, un delssocis fundadors del Centro Obrero, Ramon Casas, l’encarregat principalde Can Sacrest, una de les fàbriques més grans de la ciutat i CristòfolColl, membre de la Junta de Reformes Socials, candidat obrer a la can-didatura democràtica de 1903 i anys després promotor de la Coopera-ció Fabril, varen fundar l’Ateneo Obrero “una sociedad exclusivamenteinstructiva i completamente ajena a la política”. En un primer momentes va instal·lar en uns petits locals del carrer Santa Magdalena i vaposar en funcionament una escola nocturna d’obrers gratuïta. Un anydesprés es va traslladar a uns locals més grans al carrer Fontanella,després al carrer de sant Rafel i finalment al carrer Bellaire. Mica enmica va anar ampliant les seves activitats, introduint una escola de di-buix geomètric, classes de francès, una coral, cicles de xerrades ins-tructives de caire no polític (alimentació, higiene, normativa laboralvigent, mediació, etc...), exposicions de belles arts, varen publicar unarevista El Ateneo Obrero, tenien un Grup Excursionista, un grup de pes-

94

cadors de canya, etc.. L’Ateneo va comptar en tot moment amb la pro-tecció dels polítics progressistes de la ciutat i sovint la premsa el posavacom a exemple del que hauria de ser el Centro Obrero i no era. La sevadecadència es va iniciar el 1921 quan va ser desallotjat del local del ca-rrer Bellaire perquè la força política majoritària, la Unión MonarquicaNacional, va voler ocupar els seus locals. Es va traslladar al Firal, xam-frà Sant Ferriol, on va subsistir, ja amb molt poca activitat, fins el 1935que es va liquidar.

Més enllà de les seves activitats, l’Ateneo va actuar de revulsiu pelCentro Obrero que va construir un nou local annex molt més gran ambun ampli cafè, una sala d’espectacles, unes classes per la instrucciódels fills dels socis i un local per la biblioteca 282. Just on ara hi ha l’EspaiNúria de titularitat municipal. El nou estatge es va inaugurar 26 de junyde 1905 amb un banquet on varen participar 180 socis. El nou local vapermetre obrir un Colegio Nocturno, a càrrec del jove Josep Corcó, queva posar en pràctica per primera vegada a Olot els principis de la pe-dagogia moderna.

Durant els darrers anys de la Restauració, el Centre Obrer va pre-sentar candidats propis a les eleccions municipals (Climent Masdemont,Antoni Constants, Enric Corominas) dins de la candidatura republicana.Pel bienni 1920-22, va sortir elegit Antoni Constants, activista de la So-cietat d’Oficials Sabaters i membre actiu del Tribunal Industrial, de laJunta de Reformes Socials d’Olot i representant a la Junta Provincial.Pel bienni 23-24 varen ser elegits l’obrer de la imatgeria religiosa JoanSerra, que va ser membre de la Comissió Permanent i regidor de cul-tura, i el sindicalista Enric Corominas, adscrit a la Comissió de Fomenti a La Caritat. Aquests varen veure interromput el seu mandat per ladictadura de Primo de Rivera. A les eleccions municipals de 1931, quedonaren pas a la proclamació de la Segona República, varen ser esco-llits regidors de l’Ajuntament d’Olot quatre representants del CentreObrer: Enric Boix, Gil Vidal, Josep Vinyeta i Pere Ortiz, que varen formargovern amb els 4 d’ERC i els 3 d’Acció Catalana.

Les Cooperatives de consum

La reorganització i enfortiment del moviment obrer va permetre

95282 La Revista Olotina 04/03/1905

també que es tornés a constituir a Olot una cooperativa de consum. Vaser el mes de setembre de 1895 que es va formar la Sociedad Coope-rativa Olotense que tenia per objectiu “auxiliar a los socios por mediodel ahorro voluntario bien entendido y practicando con el concurso co-operativo de todos para utilidad y crédito de asociados”. Estava domi-ciliada al carrer Baix del Tura, 10, i al principi obria els dimarts idissabtes de 8 a 10 del vespre i els diumenges de 8 a 11 del matí. Des-prés va passar a obriri totes les tardes i els matins dels festius. Els socispagaven una petita quota i a canvi podien comprar productes a un preumés reduït. A final d’any, es repartia entre els cooperativistes els bene-ficis obtinguts. Els promotors de la iniciativa foren Pere Carbonell, JoanCosta, Jaume Marguí, Joan Soy i Joan Santigosa. Tots ells gent queno hem trobat en cap altre projecte ciutadà. En canvi a la comissió li-quidadora, que va tancar la cooperativa 11 anys després, hi trobemmembres destacats del Centre Obrer com Francesc Coromina i AntoniCanal, de la Federació Local de Societats Obreres com Joan Juvinyà ide la Junta de Reformes Socials com Salvador Plana. Per tant, hem depensar que tenia el seu origen entre el moviment obrer.

A part de la cooperativa d’Olot, a Begudà funcionava una coopera-tiva Sanjoanense desde 1892 i l’any 1897 es va constituir a Castellfollitde La Roca la Cooperativa de Consum i Crèdit Mutu La Fraternitat.Aquesta deuria estar molt ben administrada donat que el 1902 el set-manari La Democracia la posava com l’exemple a seguir per les altrescooperatives. Sobretot perquè tenia prou benefici com per poder finan-çar un mestre que ensenyava els nens i nenes gratuïtament. No cal dirque el rector del municipi va posar el crit al cel al veure que perdia elmonopoli de l’ensenyament. Justament aquesta polèmica va propiciarque les quatre cooperatives de consum que funcionaven en aquell mo-ment a la Garrotxa (Olot, Sant Joan, Sant Jaume i Castellfollit) organit-zessin una festa cooperativa popular als prats d’en Guardiola de santJoan, per posar en comú les experiències mútues i recolzar-se mútua-ment. Alhora que es va parlar de crear cooperatives de producció a mésde consum. L’assistència va ser multitudinària. Mesos després es cre-ava una nova cooperativa de consum a Sant Esteve de Bas.

L’èxit de les cooperatives va ser tan gran, que el diputat a Corts deldistricte, el regionalista Francesc Albó, va demanar que es prohibís ales cooperatives vendre a preu més baix que els botiguers, ja que laseva existència estava enfonsant el comerç local.

96

IV. LA CRISI FINISECULAR (1898-1909)La pèrdua de les darreres colònies d’ultramar va provocar una pro-

funda crisi a l’Estat Espanyol. El sistema polític sorgit a la Restauració,amb dos grans partits que s’alternaven en el govern, va ser posat enqüestió i varen emergir nous moviments regeneracionistes que des del’esquerra (els republicans) i des de les nacions perifèriques (el regio-nalisme) exigiren canvis profunds en el funcionament de l’Estat. A lacrisi política, s’hi va afegir una crisi financera, causada per les enormesdespeses de guerra que varen disparar el dèficit públic, i una gran crisieconòmica a causa de la pèrdua dels mercats colonials i a l’encarimentconstant de les matèries primeres.

La pèrdua de les colònies va obligar a la industria manufacturera ca-talana, també la olotina, a reorientar les seves vendes cap als mercatsinternacionals lliures que eren molt més exigents i difícils que no els co-lonials on havia treballat fins aleshores. Per poder competir, la majoriadels fabricants no varen optar per renovar tecnològicament els proces-sos industrials sinó que varen optar per reduir despeses substituint elshomes per dones i nens que cobraven menys, reduir salaris, empitjorantles condicions laborals, etc... situació que va provocar una reactivacióde la conflictivitat laboral.

El gener del 1898 els treballadors de la fàbrica de gèneres de puntde Sant Esteve de Bas, Marguí Hermanos es varen declarar en vagadesprés que els patrons decidissin que els llums i peces que es tren-quessin per incúria dels treballadors els serien descomptades de la set-manada. Lluny de rectificar l’empresa va optar per substituir-los peresquirols.283 El desembre de 1899 eren els obrers de la fàbrica Prim ySuñer de Castellfollit de La Roca els que es declararen en vaga pro-testant per la reducció del salari i l’abaratiment del preu fet. Gràcies ala intermediació de la Federació Tèxtil, varen aconseguir una reduccióde les hores treballades i un petit augment salarial, però varen haverde deixar per més endavant el preu fet.284 El juny de 1900 eren els pa-perers de Sant Joan Les Fonts els que estaven en vaga.285

Gràcies a la intermediació de la Comissió Obrera d’Olot, a principis

97

283 Diario de Gerona 25/1/1898284 La Lucha 10/10/1899285 El Deber 23/6/1900

de 1900, també es va poder resoldre un altre conflicte laboral que s’-havia enquistat. Resulta que l’empresari tèxtil Feixas va traslladar a Olotles fàbriques que tenia a Besalú i Tortellà, quan les seves obreres esvaren declarar en vaga. Els representants dels obrers dels tres munici-pis varen signar un contracte privat on acordaven acabar la vaga si escomplien unes condicions: retornar les fàbriques als pobles d’origen,totes les obreres cobrarien el que abans cobraven les de Besalú, totsels telers serien com els de Tortellà, les nenes no podien portar un teler,només cosir, desfer punys,... En contrapartida, els obrers acceptavenles exigències del patró de poder acomiadar les obreres que no li con-vinguin i el dret a tancar les fàbriques per falta de feia o altra causa.Feixas va acceptar la proposta però va demanar un mes de temps perpoder traslladar de nou les fàbriques.286

A Olot el principal conflicte es va viure la tardor de 1900. Tot va co-mençar quan la Societat de Treballadors va demanar al fabricant BaldiriDescals que acomiadés al treballador Sebastià Comamala, perquè“amb els seus actes i paraules perjudica la Societat d’obrers i perquèles seves soplonades son causa de que el Sr Descals hagi acomiadatalguns treballadors que no ho mereixien”. 287 L’obrer afectat va publicaraleshores un pamflet dirigit a la Junta i als socis obrers de la fàbrica on,després de proclamar que era membre de la Societat des dels seus orí-gens i de manifestar que compartia l’ideal proletari de tenir pa i treball,denunciava desconèixer les raons per les quals s’exigia el seu acomia-dament i reclamava que es convoqués una reunió dels treballadors onse li comuniquessin les acusacions i on es podés defensar.288 La Juntava respondre amb un altre pamflet titular “Pa, treball i Llibertat” on ex-plica que ha de ser acomiadat per fer campanya contra la Societat iamenaçar els obrers que si no l’abandonen seran acomiadats. Tambéinformaven que es varen fer dues reunions generals d’obrers, obertesa tothom, on Comamala va assistir i es va poder defensar. I se l’acusavad’aprofitar-se de la ignorància dels treballadors per fer-los signar papersque no deien el que els explicava. L’endemà Comamala va publicar un

98

286 ACGAX-FMO. 28/01/00 Els obrers associats d’Olot donen compte a l’Ajuntament de l’acord subscrital Saló Coll de Besalú en presència de l’alcalde i secretari de Besalú, la Comissió Olot (Francesc Aulina,Josep Ayats, Josep Corcelles), la Comissió d’obrers paperers de Besalú (Miquel Farró, Josep Jordà) i lesrepresentants de les obreres de Besalú i Tortellà en vaga.287 ACGAX-FMO. L’alcalde va explicar detalladament els fets i les seves gestions al Governador civil deGirona. També va publicar un ban demanant que les qüestions entre obrers i patrons es mantinguessindins els límits de la prudència288 ACGAX-FMO. 26/9/00

nou pamflet molt llarg i força espès de contrarèplica que no aporta mésinformació al cas. Inicialment el patró no va transigir i aleshores elsobrers es varen declarar en vaga, produint-se algunes baralles i escri-dassades al carrer, fet que va motivar que l’alcalde requerís la presènciade la guàrdia civil que va ocupar la vila. Dos dies després, Descals vacomunicar a la Junta Obrera que Comamala havia estat separat de lafeina fins que es depuressin les responsabilitats i va demanar que tor-nessin a la feina. Els obrers així ho varen fer però l’endemà varen des-cobrir que Comamala seguia treballant en una altra secció. Varenabandonar la feina i aleshores els empresaris varen decidir tancar totesles fabriques de la vila, quedant en atur els 800 treballadors, més unsaltres 600 que treballaven a casa. El dia 25 es va celebrar una multitu-dinària reunió al Teatre Principal, on la Junta de la Societat d’obrers vaexplicar les causes de la vaga, es va tractar sobre els medis per la sub-sistència dels obrers i es va parlar sobre la línia a seguir. La vaga esva acabar el tres d’octubre, després que una comissió paritària d’obrersi empresaris signessin unes Bases de Relació, on els obrers reconeixenel dret del patró a acomiadar-los quan la feina faltés, tot i que es deiaque primer s’intentarà repartir la feina entre els obrers del mateix ofici ifàbrica, i el dret a organitzar el treball a les fàbriques segons el seu cri-teri o el dels seus encarregats. Per la seva part els patrons acceptavenel dret dels treballadors a associar-se lliurament, sempre que aquestsno fessin proselitisme dins de la fàbrica i no molestessin ni insultessinels que no s’associaven.289 També es va acordar la formació d’una Co-missió Mixta que havia de dirimir en els conflictes, acordar les hores atreballar i els preus a cobrar. En cas de no arribar a un acord, es bus-caria un tercer que solucionés el problema.290

La pau social però no va durar gaire. La detenció el novembre de1900 dels vocals del Comitè de la Federació Tèxtil Nacional va desen-cadenar una vaga general a les conques fluvials del nord de Catalunya,que els treballadors tèxtils varen sostenir durant set setmanes i que vaacabar amb un derrota estrepitosa dels obrers gràcies al pacte de lafam que els fabricants varen practicar contra els federats. Olot es vaafegir a la vaga el dia 18, després que la fàbrica Prat, Carol i Cia de Ri-

99

289 ACGAX:FMO. Conveni signat a Olot el 3 de Octubre de 1900 per la Comisión de Fabricantes: Joa-quim Aubert, C. Plana, Rafel isa i Joseph Sacrest Escubós. Por la Comisión de Obreros Fco Font, MateuVidal, Teslesforo Iglesias i Isidro Coll. L’alcalde Joseph Saderra290 El Deber del dia 6/10/1900 va publicar les Bases integres, dient que corresponia a la transcripció d’unfull volant publicat el dia abans.

poll acomiadés a tres obrers. Es varen paralitzar 9 fàbriques i 1500obrers.291 Dos dies després es varen afegir a la vaga les fàbriques desant Joan i l’endemà les fàbriques de llana de Masllorens i Marguí itotes les fàbriques de Camprodon. El treball no es va normalitzar total-ment fins a principis de gener de 1901.292

Les Juntes de Reforma Social

Per posar fre a la creixent conflictivitat social i laboral, el govern vadecidir intervenir, per primera vegada, en la regulació i el control de lesrelacions laborals. A principis de 1900 va legislar sobre els accidentsde treball i sobre el treball de les dones i els nens293 i va crear tambéles Juntes Locals de Reforma Social, que presidida per l’alcalde, la in-tegraven el rector, el jutge titular i els representants dels patrons i delsobrers. Tenien com a objecte inspeccionar els centres de treball, pro-curar l’establiment de Jurats mixtes entre patrons i obrers, entendre enles reclamacions i vetllar pel compliment de la llei, la moral i els bonscostums.294

A Olot, la primera Junta Local de Reformes Socials es va constituirel 4 de juliol de 1900 i en formaven part els obrers Joan Isamat, JoanFalguera, Pere Oliveras, Jacint Casas, Josep Codony i Salvador Plana.Aquest darrer va ser escollit representant dels obrers d’Olot a la JuntaProvincial. Quatre dies després la vila de Tortellà va crear la seva JuntaLocal, els obrers eren Pasqual Mulí i Jaume Puntí.

Les primeres actuacions de la Junta d’Olot varen ser crear una Co-missió d’Inspecció de Fàbriques que va visitar totes les fàbriques, em-plenar una enquesta del govern sobre les condicions de treball i sousdels treballadors olotins i establir que la jornada legal de totes les fà-briques havia de ser de 11 hores diàries (de 6 a 8:30; de 9 a 12; de 1:30a 4:30 i de 4:30 a 7:30). Després es va anar diluint i va acabar tenintmolt poca presència en la resolució dels conflictes laborals. Normalment

100

291 Diario de Gerona 18/11/1900292 El Norte. 6/1/1 aquesta setmana ha quedat normalitzat el treball a Sant Joan, només queden en vagala fàbrica de la Vidua Murillo.293 13/3/1900294 Revista de la Facultad de geografia e Historia núm. 1, 1987. Las Juntas de Reformas Sociales y elreformismo Social en la Restauración (1900-1924). El mes d’abril de 1903 es va crear el Instituto de Refor-mas Sociales, que es volia que fos un òrgan neutral que servis de punt de trobada i d’entesa dels agentssocials, i a l’agost de 1904 el govern va aprovar una Real Ordre sobre la constitució i funcionament de lesJuntes de Reforma Social que depenien de l’Instituto

es decantava cap al costat patronal i les seves propostes no foren maiacceptades pels sectors que estaven en lluita. No és estrany ja que, defet, la Junta no era un òrgan paritari entre obrers i patrons, la presènciade l’alcalde, el rector i el jutge decantava sempre cap al mateix cantó.Però, la principal mancança de les Juntes era la poca representativitatde la part obrera. El sistema d’elecció dels obrers afavoria que hi ha-gués un representant de cada societat obrera, fos petita o grossa. Enmolts moments es va considerar que el Centre Catòlic, alguna coope-rativa lligada a l’església, corals, escoles nocturnes,... eren entitatsobreres, per tant amb dret a presentar candidats. En altres períodes lafalta de representativitat va venir perquè les associacions de classe es-taven prohibides i no pogueren presentar candidats. També perquèsempre hi havia algun representant de sindicats grocs, com el de lesArts Decoratives, o de la societat de sabaters, que sempre va estar alcostat de la patronal i en contra de les reivindicacions obreres.

La única iniciativa innovadora que va prendre la Junta va ser recol-zar els obrers flequers que volien fer festa els diumenges; demostrantuna vegada més el gran pes que hi exercia el rector de Sant Esteve.La revista d’acció catòlica El Deber va arribar a publicar que era un es-càndol que només vuit patrons flequers haguessin estat d’acord ambel precepte de l’Església del descans dominical.295 La solució pelsobrers de les fleques va arribar el juny de 1904, amb la signatura d’unconveni que preveia que fessin festa de les 10 de la nit dels dissabte a12 de la nit del diumenge. L’any 1905 per incomplir la llei de descansdominical es varen posar multes a diversos botiguers.

A l’abril de 1909 es varen constituir a Olot els primers Jurats indus-trials. Estaven formats per igual nombre de representants patronals queobrers. S’elegien de la mateixa manera que la Junta de reformes socialsi per tant patia de les mateixes limitacions.

La vaga general de 1902

Aquesta creixent conflictivitat social, que es vivia a tot Catalunya, vaconvèncer als sindicats barcelonins que era el moment de convocaruna vaga general revolucionària. El dia escollit va ser el 17 de febrerde 1902. La vaga va tenir un gran seguiment, però ràpidament es varen

101295 El Deber. 12/7/1902

produir tota mena de disturbis, que varen justificar una repressió impe-cable primer de la guàrdia civil i més endavant de l’exèrcit. La vaga vadurar una setmana i va anar acompanyada d’una nova onada de de-tencions, il·legalització de societats obreres i de repressió política.

No sabem molt bé que va passar a Olot durant aquella setmana.Durant els dies 19, 20 i 21296 es varen imprimir tres fulls on s’explicavaamb tota mena de detalls els assalts a fàbriques, botigues i cases par-ticulars, la militarització del transport, l’ocupació del carrer per la tropa,les detencions, l’extensió del moviment cap a Terrassa, Sabadell, Man-resa, Reus, Valls, Mataró, Sant Feliu, La Bisbal, Manlleu ... Però d’Olotno en diuen res. El setmanari catalanista Sang Nova del dia 23 deiaque delegats obrers havien visitat les fàbriques perquè s’adherissin ala vaga però que ningú s’hi va afegir. La única referència clara al con-flicte la va fer La Democràcia al 22 de juny d’aquell any, on es confir-mava que hi va haver repressió: “Esta crisis, que tan trágico desenlacetuvo en Barcelona, también la sintieron y sufrieron las cuencas del Ter,las fabriles Manresa, Sabadell y Tarrasa y no menos Olot y la orilla delFluviá; y, al igual que el Obrero del llano, todos los del principado tuvie-ron que acudir á la resistencia para hacer valer sus derechos y, comoen Barcelona, también todos sucumbieron á fuerza mayor. En los pa-vorosos momentos de la derrota, los Obreros fueron despojados decuanto habían alcanzado con la Solidaridad. En Olot, no solamente seles prohibió la asociación, sino que se les sujetó á una incalificable pur-gación, gracias á un acuerdo notarial que, según se dice, tomaron lospatronos, obligándose así a no acceder a los impulsos de su propiaconciencia, en bien de los Obreros”. No hem trobat aquest acord a lesnotaries d’Olot.

Aquesta derrota estrepitosa, va significar un nou punt d’inflexió delmoviment obrer, iniciant-se una nova etapa de menor reivindicació so-cial i pèrdua de pes dels sindicats. L’incendi de la fàbrica Descals, oco-rregut el mes de setembre d’aquell any, va deixar encara més tocadesles societats de treballadors; d’una banda perquè varen perdre la feinamés de 300 persones i de l’altra perquè les ajudes que varen rebre elsobrers aturats no varen sortir de les societats de treballadors, molt de-bilitades, sinó de l’Ajuntament i de la parròquia de sant Esteve.

102296 El Deber n’informa els dies 20/2, 21/2

La Democracia

La primera victòria electoral a les eleccions municipals d’Olot d’unacoalició d’esquerres en el bienni 1902-3, va permetre que a Olot veiésla llum, també per primera vegada, un setmanari, La Democracia, quees reclamava popular i portaveu de tothom, també de la classe obrera.La declaració de principis que va publicar en el seu primer exemplar nodeixa cap lloc als dubtes:

El poder no es la cabeza del pueblo, sino el brazo ejecutor.El alma popular reside en la consciencia social, en la inteli-gencia social, en la voluntad social. (…) la sociedad no estáhecha parar servir el rey, sino todo lo contrario. Tampoco ala iglesia. Es ley divina comerás el pan con la sudor de lafrente. Es ley humana no comerás el pan con la sudor de lafrente ajena (…) El que no trabaja no es útil a la sociedad,no tienen derecho al bien social. A eso vamos. A predicarmás trabajo para los que trabajan poco y menos trabajo paralos que trabajan demasiado. Ni amos ni criados, hermanos,compañeros.

I, per tant, es va posicionar en front dels poderosos, de l’autoritat ide l’església local que era molt conservadora i sempre estava al costatdel poder.

En nombre de Dios decimos al clero. Tú, representante delcielo, no te apoderes de la tierra; la tierra no es tu morada,ni tu patria, sino tu posada donde estás de paso. En nombrede la justicia decimos a la autoridad: no abuses: la ley opre-sora es el crimen social y el crimen no se respeta se castiga.En nombre de la conciencia decimos al capital y la propiedadaumentad intereses legítimos, pero no robéis al prójimo, nollenéis de sangre vuestras arcas, ni sean vuestros operariosejércitos de esqueletos con billete para cementerios Todossois pueblo: todos cabeis en La Democracia, a todos os sa-ludamos.

També es va posicionar al costat del catalanisme, defensant queCatalunya té a decidir la seva vida política i econòmica i a separar-sesi se la desatén:

La centralización ha sido para España la principal causantede los males que la agobian y que amenazan conducirla a

103

la ruina

La Democracia, sense deixar de ser un setmanari d’informació ge-neral, que informava tant de les noticies més rellevants com de les ac-tivitats socials i d’esbarjo que tenien lloc al municipi, es diferenciavade les altres revistes que es publicaven o s’havien publicat fins alesho-res a Olot perquè mantenia una “secció obrera” que informava de qües-tions fins aleshores no publicades: dels conflictes laborals, de lesnecessitats dels treballadors, de les idees que venien dels altres països,dels montepios, denunciava casos flagrants de maltractaments aobrers, va informar de les activitats dels Centre Obrer i Centre de laUnio Republicana que normalment eren silenciats per les altres revis-tes,... En definitiva va donar veu, a la majoria.

També va destacar per mantenir una línia editorial molt enèrgica,compromesa i combativa, a favor d’unes idees. Va denunciar l’origendel dèficit municipal dels anteriors ajuntaments conservadors, va posaren qüestió l’abandonament de l’Hospital Sant Jaume, va reclamar elservei militar voluntari, va defensar la celebració del carnaval, va criticarque no es deixes fer revista al Teatre Principal, va combatre la vendade vots dels obrers als cacics, va denunciar el poder econòmic de l’es-glésia i l’objectiu moralitzant i no educatiu que tenien les classes d’a-dults per obrers que feien al Centre Catòlic, va fer campanya contra lessubvencions municipals a l’escola dels escolapis i la marginació de lesescoles laiques, etc... i, en el darrer tram de la seva existència, va cri-ticar amb duresa l’ajuntament d’esquerres per incomplir les seves pro-meses electorals de fer una asil pels avis, unes guarderies per els fillsdels obrers i contractar un metge municipal per atendre els pobres.

Però per sobre d’aquests temes més o menys lligats a l’actualitat,en el seu any i mig d’existència, el setmanari va dedicar grans esforçosa popularitzar les cooperatives obreres297 (donant informació del seuorigen, explicant com funcionaven, quins tipus n’existien en altres paï-sos, fent propaganda de les que existien a Olot i comarca) i a convèncerals catòlics de bona fe, que hi havia una manera diferent d’entendre elcatolicisme a com el predicaven els capellans d’Olot, sempre al costatdel poder i dels patrons, i el Diputat Pere Llosas que des del regiona-lisme-carlista, reivindicava aleshores una Democràcia Cristiana consis-

104

297 La Democracia. 8/6/1902. Diu que a España n’hi ha des de 19 d’otubre de 1869. I posa com exem-ple La Fraternitat de Castellfollit i les que existeixen a sant Jaume de Llierca i Olot

tent amb la resignació dels pobres a la seva condició, acompanyadade la caritat del rics. A totes aquestes idees conservadores, contrapo-sava l’encíclica “Rerum Novarum” del papa Lleo XIII, publicada el 1891i titllada per la redacció com “el model perfecte de fraternitat cristiana”.

Veis Obreros católicos no pecáis en pedir menos trabajo losque trabajáis demasiado y más salario los que ganáis poco.Tenéis derecho, deber de hacerlo, Dios lo quieren y el Papalo bendice.298

i també la Llei del Pare Claret, que deia que les fàbriques catòliquesno havien d’acceptar nens menors de 14 anys i nenes menors de 17,sobretot si no sabien llegir, s’havia de deixar temps als operaris permenjar i no obligar-los a fer-ho drets davant de la màquina i les donesno havien de fer determinades feines massa feixugues.

Aquesta insistència en contraposar els catòlics d’Olot amb la doc-trina de l’església els va enfrontar amb la majoria de la classe benes-tant, sobretot amb el setmanari d’acció catòlica El Deber i el regionalistaSang Nova. Fins i tot, una entitat oberta i progressista com l’Institut deles Ciències, les Arts i les Industries va anular la seva subscripció.299

Finalment es varen guanyar la prohibició del Bisbe de Girona:300

amonestando a sus redactores para que cesen en sus ata-ques a las instituciones de la Iglesia católica; declaramosque no es licita su lectura sin incurrir en pecado y mandamosque todos los que tengan en su poder ejemplares o númeroslos entreguen de inmediato a sus propios párrocos o ennuestra secretaria de cámara y gobierno para que sean in-utilizado

La desaparició del setmanari no va pas venir per la prohibició epis-copal, va continuar funcionant fins l’agost de 1904 que va tancar acausa de desavinences entre els redactors i el seu director.301

Solidaritat Obrera

La gran victòria electoral de la coalició unitària catalanista i republi-cana Solidaritat Catalana a les eleccions de 1906, va convèncer algunssindicats d’ofici que la represa del moviment obrer havia de passar ne-

105

298 La Democracia num 7.299 La Democracia 2/3/1902300 Decreto de Prohibicion del periodico La Democracia. 21/8/1902301 Diario de Gerona 12/8/1904

cessàriament per la unió de tot el moviment obrer en una nova organit-zació. Se la va batejar com a Solidaritat Obrera, per mirar d’aprofitar labona acollida que havia tingut la coalició electoral. El 25 de juliol de1907 la Comissió Organitzadora, formada per el confiter Bruguera, elpintor Seguí, el metal·lúrgic Saví, el tipògraf Sedó i el treballador mer-cantil Badia Matamala, va publicar un manifest als treballadors de Bar-celona on se’ls convidava a formar part de la nova organització queseria unitària, deixant a cada entitat completa llibertat per defensar lesseves peculiars idees, i políticament neutral “no seguirá ninguna ten-dencia política de partido, aunque respetamos la de todos los asocia-dos”302. En un primer moment la Federació Sindical Solidaritat Obreranomés aplegava societats de Barcelona ciutat, però de seguida es vaplantejar la necessitat d’estendre-la a tot el país. Amb aquesta finalitates va celebrar un nou Congrés Obrer a Badalona del 6 a 8 de setembrede 1908. Hi eren presents 122 societats obreres, entre elles les de Pa-lafrugell i Girona. No hi era present la federació olotina.

En aquells moments a Olot hi havia set societats obreres d’ofici, perònomés tenim constància que s’adherís a Solidaritat Obrera la UnionObrera de Artes Religiosas, que presidia Josep Pi i era secretari AntoniPujol303. Va ser just després d’organitzar el míting del primer de maigde 1909 que es va celebrar amb gran èxit de públic al Teatre Principal.Es va convocar a través d’un pamflet de propaganda titulat “ObrerosOlotenses a pedir justicia” on es demanava l’amnistia per uns obrersde Alcalà del Valle, dos dels quals havien estat condemnats a cadenaperpetua, un a 20 anys de presó i tres més a 12 anys, acusats d’havermatat a un guàrdia durant la vaga de l’agost de 1903304. Varen prendrela paraula els organitzadors, el lliure pensador Jaume Torrent305, el xa-rricaire i futur dirigent de la Federació Obrera d’Olot Climent Masde-mont, els sindicalistes olotins Josep Gurt i Joan Llovera, i dosrepresentants de Solidaritat Obrera de Barcelona (Rossend Serra iJosep Roman). Durant el míting es va fer una recol·lecta en beneficidels condemnats andalusos i es va repartir un manifest on es reclamavatreballar vuit hores diàries. No el tenim però segons el setmanari d’acciócatòlica El Deber el pamflet “insulta a Deu i l’ordre social i predica l’odi

106

302 Publicat a Tierra y Libertad el 25/7/7 i signat oer 36 societats obreres de Barcelona.303 El Deber de 2/4/10304 ACGAX-FMO. Pamflet editat per la impremta Pladevall d’Olot, datat l’abril de 1909 i signat per La Co-misión.305 Jaume Torrent és un dels olotins adherits al Congrés de Lliurepensadors celebrat a Roma el 1904,juntament amb l’ex-alcalde republicà d’Olot Joan Deu i Ros i altres homes d’esquerra.

i la violència”.306

Tot i no saber si totes les societats obreres eren partidàries de la fe-deració obrera, podem assegurar que actuaven conjuntament. Es vapoder comprova en el conflicte laboral que va tenir lloc la primavera del1909 a la fàbrica tèxtil de Baldiri Descals. El 20 d’abril la Sociedad Uniónde Obreros Fabriles, presidida per Francesc Pla i secretari Ramon Cor-tinos, va denunciar davant l’Ajuntament i la Junta de Reformes Socialsd’Olot diverses irregularitats (jornades de treball de 16 hores, obligar atreballar diumenges, excés de càrrega de treball als associats, mala re-tribució d’hores extres, obligació de menjar davant de la màquina, tenircontractats a dos menors de 15 anys, treballs no pagats, males condi-cions higièniques,...) i va demanar una mediació per solucionar-les. LaJunta va crear una comissió d’estudi que va fer algunes propostes demillora, però el fabricant no només va fer cas omís a alguns dels re-queriments sinó que va acomiadar diversos treballadors associats.307

Aleshores els presidents de les set societats obreres que funcionavenen aquell moment a Olot, varen enviar una carta conjunta al fabricantcomunicant-li que si el primer de juny no havia donat compliment a totesles propostes de la Junta de Reformes Socials ordenarien l’aturada del’activitat fabril. El conflicte venia perquè Descals havia substituït els tei-xidors per dones i nens, que cobraven molt menys, perquè exigia queels obrers netegessin les màquines durant el seu jornal en detrimentdel preu fet i perquè donava les pitjors feines als associats. 308 L’alcaldeva fer comparèixer a tots els afectats i va crear un Consell de Concilia-ció que havia de cercar una solució justa, però el patró no va compa-rèixer. Escoltats els obrers acomiadats, la comissió es va traslladar ala fàbrica, allà Descals va acceptar readmetre l’obrer acomiadat, peròno aquells que havien plegat voluntàriament en solidaritat amb aquell,que eren els obrers associats.309 El Consell va acordar que la netejadiària de les màquines es faria durant la jornada laboral, mentre queles neteges extraordinàries es farien el dissabte i es pagarien a part,va acceptar l’acomiadament de dos treballadors per incompatibilitatamb el patró, però imposant que havien de ser indemnitzats amb lameitat del jornal mentre no trobessin feina, amb un límit de tres mesos,

107

306 El Deber 16/5/1909307 ACGAX-FMO. Correspondència 20/4/9308 ACGAX-FMO 31/5/9. Carta a l’alcaldia.309 ACGAX-FMO. El tribunbal estva format per els jurats de patrons Esteve Masllorens, Lluís Maso iJosep Domenech i els jurats obrers Valenti Marcè, Francesc Santigosa i Josep Roqué

la resta d’acomiadats havien de ser readmesos.310 Descals no va ac-ceptar la resolució, argumentant que no podia acomiadar els obrers queara treballaven en aquelles màquines i que no volia pagar a un obrerque no treballava. Aleshores una part dels seus obrers es varen decla-rar en vaga, augmentant molt la tensió social a la vila, amb baralles ala sortida de la feina, als bars i fins i tot a les cases dels obrers que nofeien vaga. Un obrer va ser detingut per amenaçar de mort un esquirol.Dues brigades muntades de la guardia civil varen ocupar la vila i l’al-calde va demanar a Descals que transigís, alhora que li oferia la possi-bilitat d’obrir una col·lecta per pagar el sou dels acomiadats. Aquestperò va respondre tancant la fàbrica i deixant tots els obrers sensefeina.311 El setmanari La Ciutat constatava que el Tribunal Industrial “hafracassat la primera vegada que entra en acció”. Finalment, el mes dejuliol Baldiri Descals va acceptar readmetre tots els treballadors, recu-perant la normalitat. En una carta a La Ciutat es justificava dient que“solucionada ja la vaga dels operaris de la meva fàbrica ben satisfactò-riament per a ells, me plau de forma ben sincera i expressiva fer constarque aquesta vegada, com altres de ma vida, he tingut més en comptela situació dolorosa en que haurien quedat els vaguistes que els meuspropis interessos i que per estima a la nostra ciutat i a la tranquil·litatde la mateixa vaig resoldre acceptar el Tribunal d’Arbitratge”.312

108

310 ACGAX-FMO. 9/6/9. Els obrers incomptaibles amb Descals eren Masmitjà i Busquets,311 ACGAX-FMO. 18/6/9.312 La Ciutat. 4/7/9

V. LA SETMANA TRÀGICA (1909)L’octubre de 1908 algunes tribus del Rif varen atacar els interessos

espanyols al Marroc, especialment les mines i el ferrocarril que s’estavaconstruint, iniciant-se una nova guerra colonial. El punt àlgid d’aquestconflicte va ser la batalla del Barranco del Lobo, on varen acabar morint1200 soldats espanyols. El primer atac va ser el 11 de juliol i el governva reforçar immediatament l’exèrcit del Marroc amb sis batallons for-mats de soldats de lleva i reservistes, que varen embarcats des del portde Barcelona. L’enviament massiu de soldats al Marroc va provocaruna campanya anti-guerra dels partits d’esquerra i de les societats obre-res. Bona part del malestar de les classes popular era degut al privilegique tenien les classes benestants de lliurar-se del servei d’armes acanvi de pagar la “quota”, que en aquells moments era de 1.500 Ptes.Totalment fora de l’abast de la majoria de famílies.

El diumenge 18 de juliol, durant l’embarcament al port de Barcelonade més batallons de soldats destinats al Marroc, es varen produir greusaldarulls. La gent cridava “que hi vagin els rics”, “que hi vagin els fra-res”,... i la policia va dispersar els familiars dels soldats a trets i va prac-ticar algunes detencions. Els ànims es varen anar escalfant, lesmanifestacions sovintejaven i es varen començar a escampar procla-mes a favor d’una vaga general en contra de la guerra. SolidaritatObrera no va convocar formalment la vaga per por a les represàlies go-vernamentals, però aquesta va acabar generalitzant-se igualment el di-lluns 26 per iniciativa dels piquets i de grups de militants socialistes ianarquistes poc significats. Les fàbriques i botigues varen anar tancant,però el tramvia, que havia estat depurat de treballadors associats durantla vaga del 1901, va continuar funcionant protegits els combois per lesforces de seguretat. Els piquets s’hi varen enfrontar i hi va haver feritsi algun mort. Les constants càrregues de la policia contra les manifes-tacions pacífiques va acabar d’ajudar a l’esclat d’una autèntica insu-rrecció ciutadana, que va superar completament el comitè de vaga ,que va ser incapaç de controlar la protesta. Els insurgents varen aixecarbarricades, varen assaltar comissaries, varen cremar escoles religioses,convents, esglésies... El moviment barceloní es va escampar per lescomarques barcelonines i gironines313, però va ser un fracàs a la resta

109

313 A Sabadell, Granollers, Mataró i Palafrugell es va declarar la República i es va crear una Junta Revo-lucionària. A Sant Feliu de Guíxols es va cremar una església i un convent.

d’España. Això va permetre que tropes procedents de Saragossa, Pam-plona i Burgos arribessin as Barcelona per reprimir la revolta, que vaacabar el diumenge 1 d’Agost.

Olot no es va afegir a la protesta de les classes populars barceloni-nes fins el dimecres 28 de juliol, quan varen començar a arribar les pri-meres notícies de la magnitud de la protesta barcelonina. A les 12 delmigdia els obrers varen abandonar les fàbriques i es varen concentrara la plaça i al carrer major. Allà varen impedir que sortissin les diligèn-cies que comunicaven Olot amb els pobles del voltant, quedant la ciutatincomunicada i sense rebre correu ni premsa. En una improvisada as-semblea davant l’Ajuntament es va decidir començar una vaga generalindefinida a partir de les dues de la tarda, per permetre d’aquesta ma-nera l’aprovisionament d’aliments, i es va convocar als concentrats aun míting a l’Hospici aquella mateixa tarda.314 La principal reivindicaciódels obrers olotins era que el servei militar fos voluntari315 o, com amínim, que s’abolís la redempció del servei d’armes. Sortint del mítinges va organitzar un manifestació pels carrers del centre que, tot i sermolt concorreguda, va transcórrer pacíficament.

A Olot, els moments de màxima tensió es varen viure el dijous 29 almatí, quan va córrer el rumor que arribaven a la ciutat els obrers deCastellfollit i de Sant Joan Les Fonts, amb la intenció de cremar els con-vents de la Divina Providència i dels Pares Caputxins. Els frares i lesmonges varen deixar la ciutat i vestits sense els seus hàbits es varenrefugiar en diverses cases de pagès del voltant, mentre diversos ele-ments del Sometent i altres ciutadans armats es varen apostar a l’inte-rior dels convents per evitar l’agressió i la profanació dels llocssagrats.316 Quan els obrers de la rodalia varen entrar a la ciutat, els es-peraven l’alcalde i diversos regidors, acompanyats per alguns dels pre-sident de les Societats Obreres d’Olot i, entre tots, varen aconseguircalmar-los i dirigir-los cap a la Plaça de Braus on es va celebrar un noumíting contra la Guerra del Marroc i a favor del servei militar obligatoriper tothom, rics i pobres. Durant el míting es va informar que el movi-ment a Barcelona ja començava a decaure i es va decidir tornar a lafeina l’endemà mateix.

110

314 La Ciutat. 01/08/09 setmanari olotí portaveu del Centre Nacionalista Republicà del 1909 al 1911315 Diario de Gerona 03/08/09316 El Imparcial 09/08/09. Diari de Madrid

El divendres es va reprendre la feina amb tota normalitat. Tot i així,durant aquella nit va arribar a Olot una secció de la guàrdia civil, dirigidaper un tinent, que es va desplegar l’endemà per la ciutat317. Per la sevapart el comandant militar va informar l’alcalde que el Capità General deCatalunya havia suspès les garanties constitucionals i que havia impo-sat l’Estat de Guerra a tota la província de Girona, per tant, que era ellla única autoritat.318 A les cinc de la tarda, l’alcalde en va informar la ciu-tadania a través d’una ban.319

En alguns pobles de la comarca també es varen produir aldarullsdurant la Setmana Tràgica. A Sant Feliu de Pallerols un grup de gentva tallar la línia telegràfica i va causar desperfectes a la via per evitarque el tren circulés. Per aquests fets varen ser processats Lluis SerratVilà, Agustí Corriols Bosch, Agustí Vila Vilaret i Salvador Bruns Carbo-ner.320

A les Planes d’Hostoles, el dia 30 de juliol, un grup de gent no vapermetre que els nois que s’havien d’incorporar a l’exèrcit pugessin altren. Per aquests fets el jutjat d’instrucció d’Olot, va detenir i engarjolatsa 16 persones (Bernat Marés Costa, Joan Mundet Fabrut, Miquel To-rrent Blanc, Joan Torrent Lloré, Antoni, Jaume i Josep Rodà Lloré, PereVives, Francesc Sanahuja Roig, Joan Creus Comas, Francesc TorresMontserrat, Rosa Julià Arau, Joan Torres Salumí, Catalina CodinaMarés i les germanes Esperança, Rosa, Maria Iglesias Solà)321 i poste-riorment varen ser detinguts i deixats en llibertat sota fiança el metge iel farmacèutic del poble (Josep Doré i Josep Caries) acusats de ser elsorganitzadors de la manifestació que va impedir la concentració delsreclutes cridats a files i ser els inductors dels desperfectes causats a lavia fèrria i la telegràfica.322

La repressió

Tot i que tots els partits polítics que estaven presents a l’Ajuntament(carlins, regionalistes, liberals, conservadors i republicans) varen con-siderar que la Setmana Tràgica a Olot havia estat “política però no van-

111

317 Ciutat 01/08/09318 ACGAX-FMO. Correspondència 1909. Carta del Comandant Militar d’Olot a l’Alcalde.319 Ciutat 01/08/09320 El Deber 11/9/9. Setmanari d’acció catòlica publicat a Olot des de 1897 a 1936321 El Deber 28/8/9322 El Deber 10/9/9

dàlica”323 i que, fins i tot, l’alcalde havia felicitat al conjunt de la classeobrera olotina pel seu comportament durant els dos dies de vaga ge-neral324, tan bon punt es va normalitzar la situació va començar un granprocés de repressió. D’entrada es va mantenir la suspensió de les ga-ranties constitucionals durant una bona colla de mesos, i les dues re-vistes que es publicaven a Olot (El Deber i Ciutat) varen haver d’enviarun joc d’exemplars dels dies del conflicte al Govern Civil i varen ser sot-meses a censura prèvia.325

Per la seva part, el Jutge de Primera Instància d’Olot, Nicolàs deOtto, va instruir diversos sumaris per determinar si s’havia comés algundelicte durant els dies de vaga general326. Sota l’acusació de “coaccio-nes y otros” va processar Bartomeu Batlle Casadellà327, Pere BartrinaPerramon328, Lluís Fuentes Hervina329 i Josep Llagostera Falguera330 itambé alguns responsables de les societats obreres d’Olot: Josep PiSerra331, Francisco Pla Blanc332, Albert Farjas Boada, Rafel BassolsCuffí, Esteve Darnés Masegu, Ramon Juvinyà Noguereda, BaldomerOliveras Casadellà333, Pere Masmitjà Solà334 i Francisco Mitja Obra-dor.335 Sense una acusació concreta també va cridar a declarar els tre-balladors de l’Anónima de Transportes Francisco Pla i FranciscoPujadas336 i a Narcís Girona Siqués337 i Miquel Macias Bataller338. Al-

112

323 ACGAX-FMO. Acta Municipal del 22/1/10 324 ACGAX-FMO. Acta municipal de 4/8/9325 ACGAX-FMO. Correspondència. Circular del Govern Civil a l’Alcalde del 27/8/9326 El Deber 14/8/9327 ACGAX-FMO. 10/8/98 el jutge d’Olot demana “informe de conducte” i el 17/8/09 si és contribuent. El20/08/09 l’alcalde contesta al Jutge que no té antecedents.328 Pere Bartrina va ser escollit l’any 1915 vice-secretari del Centro Obrero i el 1922 vocal de la Junta del’Ateneo Obrero329 Lluís Fuentes era vocal de la Junta del Centro Obrero l’any 1920330 ACGAX-FMO. 5/11/09 El jutge municipal demana a l’alcalde “datos” d’aquests processats.331 Ciutat 23/4/11. Josep Pi a part de ser el representant de les Societats de Resistència, afiliat al CentreNacionalista Republicà i membre actiu del Grup Esperantista332 Francisco Pla és el president de la Union de Obreros Fabriles que agrupava els obrers del sectortèxtil. Ja havia estat processat durant les vagues de l’any 1905.333 És un sindicalista molt actiu, que ja havia estat processat durant les vagues de 1905 a Olot,334 Pere Masmitjà i Solà, alies Buch. Teixidor de la fàbrica de Baudili Descals, va ser ell que va iniciar lavaga de 1909 en aquella fàbrica al negar-se a netejar la màquina dins l’horari de treball perquè treballavaa preu fet, proposava fer-ho a fora si se’ls pagava una quantitat justa. En aquest conflicte va fer de mitjan-cera la Junta de Reformes Socials.335 ACGAX-FMO. 17/08/09 El jutjat d’instrucció d’Olot va demanar a l’alcalde “informe sobre conductamoral” d’aquest processats en el sumari nº 48 per “coacciones y otros”.336 ACGAX-FMO. 3/9/9337 Narcís Girona a l’any 1913 era un dels representants obrers a la Junta de Reformes Socials.

hora va recollir informació sobre olotins que estaven processats en al-tres localitats, com Lluís Arbós i Camps per fets ocorreguts a Girona339

i Pere Masmitjà Obrador pels de Santa Coloma de Farners.340

Paral·lelament, el Fiscal Militar d’Olot va iniciar les seves pròpiesactuacions. En primera instància va processar a Manuel Pujolà, RamonCastelló, Rafel Gual, un tal Fortià encarregat de la fàbrica Descals,Francisco Pla, Pere Antiga341, Bartomeu Massagué342, Teixidor343 i Al-briche.344 També a Jaume Camps Escar acusat de tallar la línia telegrà-fica345 quan va ser detingut a Barcelona.346 I al soldat pròfug Pere ArbósSiqués.347

I, finalment, a instàncies del Capità General de Catalunya348, el Jut-jat Militar d’Olot va instruir un procés contra els presidents de les setSocietats Obreres de Resistència que estaven legalment establertes aOlot (sabaters, fusters, teixidors de punt, paletes i manobres, arts reli-gioses, blanquers i serrallers)349. Donant-se la inusual circumstànciaque, per uns mateixos fets, estaven processats tant per la justícia civilcom per la militar. El litigi va ser dirimit pel Tribunal Suprem que final-ment va decidir que era de competència militar.350

No sabem exactament qui eren els responsables d’aquestes set so-

113

338 ACGAX-FMO. 3/9/9 El Jutjat d’Olot demana certificat de conducte i si presta contribució. El 7/9/9 l’al-calde envia “certificación negativa de ambos individuos”.339 ACGAX-FMO. El 2/8/9 el jutge d’Olot, per ordre del de Girona, va demanar a l’Ajuntament d’Olot uninforme de conducte i el 11/9/9 demanen si paga impostos340 ACGAX-FMO. El 4/8/9 El jutjat d’instrucció d’Olot demana a l’Ajuntament certificat de conducte i ell’endemà si paga impostos en el marc de la investigació dels fets ocorreguts de Santa Coloma el juliol341 Pere Antiga l’any 1913 va ser escollit representant obrer a la Junta de Reformes Socials, el 1915 eraun dels representants dels obrers de la fàbrica Descals i el 1922 signava un manifest de suport a la candi-datura obrera a les eleccions municipals.342 Bartomeu Massegur el 1913 formava part de la Comissió que va signar les Bases de la negociaciócol·lectiva que va presentar la Sociedad Obrera Arte Fabril Olotense als patrons.343 Salvador Teixidor havia estat suplent dels representants obrers a la Junta de Reformes Socials d’Olotels anys 1904 i 1905344 ACGAX-FMO. 4/08/09 El jutjat militar d’Olot ordena a l’alcalde d’Olot que aquests processats es pre-sentin en aquell jutjat.345 El Deber. 21/09/09346 Ciutat 3/10/9347 ACGAX-FMO 14/12/09 El soldat pròfug empresonat a Olot demana parlar amb l’alcalde348 La Lucha, Diario de Gerona. 21/9/9.349 ACGAX-FMO. El 16/08/09 el jutjat d’instrucció militar d’Olot demana a l’alcalde quantes societats deresistència funcionen a la ciutat i el nom dels presidents i secretaris de tots ells. L’alcalde va contestar queno ho sabia ja que la llei d’associacions depenen del Govern Civil de Girona. 350 Ciutat. 19/12/09. Els redactors de Ciutat es lamenten de la decisió del Tribunal Suprem.

cietats i, per tant, si els obrers processats eren tots els presidents d’a-questes entitats o només una part. En qualsevol cas, varen ser cridatsa declarar el President de la Unión de Obreros Fabriles FranciscoPla351, el president de “la Filantrópica” Sociedad de Oficiales ZapaterosRafel Bassols, i també Josep Pi, Esteve Darnés, Ramon Juvinyà i Al-bert Farjas.352 A mig mes de setembre els set presidents de les societatsde resistència varen ser detinguts353 i a principis d’octubre les societatsvaren ser dissoltes i els seus locals clausurats per la policiagovernativa.354

En cap moment la societat olotina no es va pas mobilitzar per de-manar l’alliberament dels presidents de les set societats de resistència,tot i que a tothom li constava que els presidents de les societats obreresjustament havien tingut un paper moderador i pacífic durant els dies dela vaga general. El mateix cap de la policia en aquells moments, JosepMª Lavin, en la seva carta d’acomiadament per canvi de destí, afirmava“Y amb aqueixa honrada classe obrera, que en els tristos dies de juliolse posà al meu costat pera evitar els desmans que pretenien elementsestranys a la població, que comptin amb que al Judici oral dels que estroben processats, vindré; però vindré a repetir lo dit en el sumari; «quesi be es cert que cometeren una lleugeresa al manifestar-se pública-ment sense la corresponent autorització, vaig esser obeït a la primeraintimació que els hi vaig fer, estigueren al costat de la Autoritat y ambsa noble conducta evitaren que es repetissin aquí els sagnants succes-sos d'altres poblacions».355

La revista catòlica El Deber es va oposar amb contundència a lacampanya en favor de l’amnistia dels presos356 i, sense arribar a justi-ficar l’empresonament dels presidents de les societats obreres olotines,no va deixar d’insistir que ells ja havien avisat amb antelació que lessocietats de resistència d’Olot anaven per mal camí.

Una Comissió Municipal encapçalada per l’alcalde, juntament ambel diputat a Corts del districte Pere Llosas, varen intercedir a favor delsdetinguts davant del Capità General, quan aquest es trobava de visita

114

351 El 1905 ja havia estat processat durant les vagues del sector tèxtil.352 ACGAX-FMO. Correspondència 14/9/9 El jutjat militar d’Olot ordena alcalde que es presentin els pai-sans de les juntes de resistència esmentats per prendre’ls declaració en la causa que es segueix contrales expressades societats per disposició del Capità general de la Regió.353 Diario de Gerona. 22/09/09354 Ciutat 10/10/09355 Ciutat 05/12/09356 El Deber 29/01/10 Article signat per Ferran de la Murtra, pseudònim.

a Girona i els va rebre per parlar de les obres que s’havien de fer a laCaserna del Carme.357 No sabem exactament quan es va produir l’alli-berament dels presidents de les societats de resistència, però en el mo-ment que se’ls va concedir l’indult, l’abril del 1910358, estaven en llibertatdesprés de pagar una fiança.359

Un altre procés judicial que va tenir un gran impacte ciutadà, va serl’obert contra l’obrer Ramon Coromina Barné 360, per haver enviat unacarta anònima al Tinent Coronel del Batallón de Cazadores de Estella,que estava de guarnició a Olot i havia de sortir cap a Melilla, on deiaque “los llevaba al degolladero” i amenaçava l’oficial “si permitía la sa-lida de las tropas” .361 Tot i ser paisà, el mes de març va ser sotmès aun Consell de Guerra acusat de delicte d’injúries a les autoritats i ame-naces a oficials de l’exèrcit.362 El Fiscal Militar va demanar per ell unapena de 2 anys i 1 dia de presó i multa de 500 Pta. pel delicte de injú-ries i 10 anys i 1 dia pel delicte d’amenaces. Tot i que es va declararautor de l’anònim i va esgrimir com atenuant que havia escrit la carta“per les penalitats que havia passat com a soldat a la Guerra de Cuba”va ser declarat culpable. Tot i la solidaritat ciutadana que va rebre, vahaver de començar a complir la pena el mes d’abril de 1910 desprésque es desestimés l’indult que s’havia sol·licitat.363

La reacció

Els sectors conservadors de la societat, encapçalats per la jerarquiade l’església catòlica, varen arribar a la conclusió que la Setmana Trà-gica era la conseqüència lògica de la “infiltració de les idees dissolventsen el si de les masses” i que calia prendre la iniciativa per exigir quel’Estat les perseguís. “Mentre el poder polític no es resolgui a reprimir

115

357 Ciutat 25/12/09358 El Deber 2/4/10359 La Vanguardia de Barcelona 25/5/10 publica que els han tornat la fiança als 7 presidents de les socie-tats de resistència d’Olot.360 ACGAX-FMO. 20/10/09. El jutge d’Instrucció militar demana quina relació té amb les societats obreresde resistència.361 La Correspondencia Militar. Diari de Madrid, 15/3/1910362 Diario de Gerona 15/3/10363 Ciutat. 3/4/10 però protestaríem de lo que té d'històrica la justícia espanyola per la condemna que di-lluns va començar a complir nostre amic en Ramon Coromina sense volen dir això que comentem poc omolt la sentencia que segons llei, deu ésser justa,—a favor de qui sabem que treballa pera quo sia acolliten l’últim indult. Ens plauria veure això lograt y que aviat pogués retornar, amb ell, la tranquil·litat a la sevallar.

la lliure exposició de doctrines perilloses per l’ordre social no es faràmés que deixar carregar de nou la minva que un dia o altra tornarà aexplotar”.364

El primer objectiu que es varen marcar va ser acabar amb les esco-les laiques, amb el pretext que el fundador de l’Escola Moderna, Ferreri Guàrdia, havia estat l’organitzador de la revolta. Tot i que a Olot no hihavia cap escola racionalista, com a mínim des que Josep Corcó haviatancat la seva acadèmia uns anys abans, el ple de l’Ajuntament va acor-dar, amb les únics vots en contra dels regidors republicans, enviar untelegrama al govern de l’Estat demanant que no es reobrissin les esco-les laiques que havien estat tancades “perquè s’ensenya contra Deu,l’exèrcit i la Pàtria”.365 També un bon grup d’institucions catòliques (Con-ferències de sant Vicens de Paüls, Associació Hijas de María, Apostolatde l’Oració, Patronat de la Immaculada, Comunitat de PP Carmelites,Caputxins, Orde Tercera, Congregacions Marianes Sant Josep de Ca-lasanç,.. ) i partits polítics de dreta d’Olot (Joventut Tradicionalista)varen signar un manifest encapçalat pel bisbe de Girona en el mateixsentit.366

A Castellfollit de la Roca es va viure un altra capítol d’aquesta cam-panya contra l’ensenyament laic. Els sectors catòlics d’Olot i comarcaes varen oposar amb vehemència a la iniciativa d’un grup d’obrers d’a-quella població que pretenia instal·lar una Escola Horaciana367. ElDeber368 la va definir com “una escola antireligiosa i sense Deu” i la vaequiparar a la Escuela Moderna de Ferrer y Guàrdia, “ara que l’escolaracionalista ha caigut en desgràcia, volen canviar el nom per sorprendrela bona fe del públic, perquè en el fons és el mateix”. L’oposició va sertan gran que finalment varen desistir, quan en realitat les Escoles Ho-racianes estaven prou allunyades de Ferrer i l’anarquisme. Les haviafundat el pedagog Pau Vila l’any 1905 al carrer Mercader de Barcelonaamb la finalitat d’instruir les classes populars. Eren escoles laiques irenovadores, que pretenien “enseñar deleitando” o sigui que el nenaprengués sense esforç, mitjançant el joc, els treballs manuals, les ex-cursions, les activitats quotidianes, sense premis ni càstigs, en un am-

116

364 El Deber 7/08/09365 ACGAX-FMO. Acta Municipal 29/1/1910366 El Deber 31/12/09367 El Deber 25/09/09368 El Deber 01/10/09

bient familiar on es coeducaven els nens i les nenes.369

Però potser l’episodi més cridaner d’aquesta campanya contra lesescoles laiques el va patir el setmanari Ciutat, portaveu del Centre Na-cionalista Republicà d’Olot que és va trobar d’un dia per l’altra senseimpremta a Olot que el volgués editar, per haver criticat la falta de to-lerància dels sectors catòlics amb els que no pensen com ells a causade les escoles laiques. “Que dirien ells si enlloc de l’escola oficial catò-lica que avui tenim i que defensen com a única –exceptuant les lliuresque funcionin com aquelles—vingués una majoria de diputats que im-posés a l’escola oficial una religió que no fos la catòlica y que els catò-lics es vegessin obligats a enviar els seus fills? No seria això una graninjustícia que exclouria de les escoles els catòlics? Doncs perquè in-tenten excloure’n els no-catòlics? Que no son ciutadans com els al-tres”.L’article acabava demanant que evolucionin i que s’adaptin alstemps moderns, on tothom serà igual i l’ensenyament oficial serà neu-tre.370 El setmanari va haver d’imprimir-se a Barcelona i posteriormenta l’Impremta Aubert de Camprodon.

La nova política social de l’església

Els sectors més progressistes de l’església no es varen limitar a exi-gir al govern que prohibís la difusió de les idees revolucionàries, sinóque varen entendre que hi havia unes causes objectives que explicavenque les classes populars s’acostessin a les organitzacions revolucio-naries i que per tant, si no volien que els obrers s’allunyessin del cato-licisme, calia que des de sectors catòlics també es treballés per lamillora de les condicions materials de vida i de treball dels obrers. “En-front del socialisme radical de Pau Iglesias, Largo Caballero, Royo yVilanova veiem com s’organitza un gran exercit obrer, es formen cadadia associacions que basen el seu programa en buscar l’harmonia entrecapital i el treball i fundant caixes d’estalvi i pensions per la vellesa,...”371.El propi Cardenal de Toledo va fer públic un extens document, transcritíntegrament per El Deber372, on s’analitzava les causes de la revolució,demanava a l’Estat que millorés les condicions materials i morals dels

117

369 El juego como actividad educativa. Enseñar deleitando. Maria de Borja Soler. Edita Universitat de Bar-celona. 1984370 Ciutat 10/03/10371 El Deber 6/11/09

obrers (reduint el preu del transport públic, sanejar les vivendes, abaratiri assegurar la qualitat dels productes de primera necessitat, extinciódels interessos dels crèdit popular,...) i acabava per proposar que l’es-glésia organitzés Círculos de Obreros i que d’ells depenguessin Caixesd’Estalvi, préstecs, auxilis, cooperatives, Secretariat del Poble i ClassesProfessionals.

Des de la revista El Deber es va treballar en aquesta línia, amb no-table èxit. En el balanç de la feina feta durant l’any 1910 exposaven:“On mes hem empleat nostres energies ha estat en el camp de l’acciósocial obrera. A mes de senyalar lo mal orientats que anaven els obrers,que inconscientment es trobaven en mans de les garres del socialismeanàrquic, única manera de deslliurar-se de patrons mal avinguts ambla caritat i la justícia, procuressin veure d’altres fonts, convertint ses as-sociacions en confessionals i inspirar-les en principis de justícia i amorenlloc de lluita de classes, fugint del caràcter negatiu i migrat de lespura resistència per donar-los un esperit ampli i generós que els in-dueixi a fer quelcom mes que una caixa per les vagues ja que el pro-blema de l’obrer es molt complex i a barca moltes institucionscompletament descuidades. Fruit d’aquesta política ha aparegut ennostre ciutat l’associació obrera confessional Sindicat Obrers de lesArts Industrials, la implantació (encara en tràmit) de la Caixa d’Estalvisy Pensions per la Vellesa, la cooperativa de consums La AuxiliarObrera, l’Estalvi Escolar que comença a funcionar a l’escola nocturnadel Centre Catòlic, la Caixa Dotal i El Segur contra el Paro que funcionaal Patrona de la Immaculada i Sant Antoni”.373

Efectivament, impulsat per mossèn Pere Pujol374, es va crear un Sin-dicat Obrer de les Arts Industrials375 que agrupava treballadors dels ta-llers d’imatgeria religiosa d’Olot. “Els promotors volen procurar laveritable dignificació i benestar de l’obrer per medi d’una sèrie d’obressocials, fugint d’orientacions perilloses i antisocials que poden portarla ruïna a les indústries i com a conseqüència a la misèria en la classeobrera” 376. Es va instal·lar al local de la Joventut Tradicionalista i es

118

372 El Deber va publicar aquest document durant el mes de febrer de 1910373 El Deber. 14/01/11374 El Deber. 16/4/10375 Arxiu Diocesà de Girona. Reglamento del «Sindicat Obrer de les Arts industrials». — Olot : imp. de N.Planadevall. 1910 376 El Deber. 18/03/10

va marcar com a objectius prioritaris impulsar una Caixa d’estalvis i depensions per la vellesa i treballar per “organitzar altres gremis de tre-balladors cristians”.377 Aquest sindicat va arribar a comptar amb el 40%dels obrers dels tallers de sants afiliats a algun sindicat (la SociedadObrera de la Estatueria Religiosa y Decorativa tenia el 117 afiliats, querepresentaven el 60% dels obrers associats) i alguns dels seus dirigentsvaren representar els obrers d’Olot a la Junta de Reformes Socials i alPatronat de la Caixa de Pensions. Tanmateix quan els sindicats declasse varen ser de nou legalitzats i varen estar en ple funcionament,a finals del 1911, els representants del sindicat catòlic ja no varen tor-nar a ser votats pels obrers i varen perdre els representant que teniena la Junta Local de Reformes Socials. La tercera via que volia repre-sentar, al no comptar amb el suport dels fabricants, va fracassar total-ment i el sindicat catòlic es va diluir de tal manera que a lesestadístiques de després de 1913 ja no surt ni reflectit. El setmanari ElDeber se’n dolia: “El sindicat catòlic es l’únic que portarà a una soluciódefinitiva. Aquest no promouria conflictes indeguts ni obeiria influenciesestranyes. No entenen perquè els patrons estan també contraris alssindicats catòlics. Els elements directors no haurien de posar obstaclesa aquesta classe de societats obreres que basades en principis de jus-tícia i ordre social son les úniques que poden resoldre adequadamentles finalitat que persegueixen la sindicació baix la base catòlica i seguintles orientacions de Lleó XIII, veus aquí l’únic camí a seguir”.378

La idea de crear una Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, que alleugerísels patiments de la classe obrera en els moments d’atur, malaltia o ve-llesa, també la compartien alguns regidors de l’Ajuntament. El 22 degener de 1910 el regidor de la minoria liberal Francesc Soler de Trin-cheria, amb el suport del republicà Francesc Badia, varen proposar al’Ajuntament que es formés una comissió per estudiar la instal·lació aOlot d’una caixa d’estalvis i que es demanés la col·laboració de la Lligade Fabricants, el Sindicat Agrícola i les persones representatives. LaComissió es va crear però amb el doble encàrrec d’estudiar la creaciód’una Caixa pròpia o l’obertura d’una sucursal de la Caja de Pensionespara la Vejez y el Ahorro, que feia uns anys que funcionava a Barcelonaamb molt bons resultats.379 El mes d’abril la Comissió es va ampliaramb la participació del Sindicat Obrer de l’Art Industrial, el Centro de

119

377 El Deber. 2/04/10378 El Deber. 09/08/13379 El Deber. 22/01/10

Católicos, el Ateneo Obrero i el Centro Obrero 380 i va acordar entrevis-tar-se amb el director de la Caixa, l’advocat Francesc Moragas, per de-manar-li que establís a Olot una sucursal com ja havien fet a Girona,Igualada i Tarragona. Acceptada la proposta, l’Ajuntament va cedir ellocal que havia ocupat correus a l’Hospici381 per instal·lar l’oficina peròel delegat de La Caixa va preferir tenir un local propi al Firal.382 Perguanyar-se la confiança de la població i tenir un cert control sobre elsdiners dels olotins, es va formar una Junta del Patronat de la Caixa dePensions per la Vellesa i l’Estalvi, formada per les principals autoritats(alcalde, diputat a Corts, diputats provincials, regidors), representantsde l’església (el rector i Mn. Pere Pujol), dels sectors econòmics (indus-trials, comerciants, professionals, propietaris agrícoles) i també repre-sentació dels obrers més moderats (els presidents del sindicat catòlicSOAI i de l’Ateneo Obrer, no pas dels sindicats de classe i el CentroObrero).383 Durant les Festes del Tura de 1911 es va inaugurar la su-cursals de la Caixa d’Estalvis y Pensions, en un acte al Teatre Princi-pal.384 Per promocionar la nova entitat diferents prohoms de la ciutatvaren sortejar llibretes d’estalvi de 2.5 Pta entre els afiliats al SindicatObrer de les Arts Industrials, els socis del Centre de Catòlics i tambéde la Joventut Tradicionalista.385

També per iniciativa de Mossèn Pere Pujol es va fundar a Olot unacooperativa de consum, “La Auxiliar Obrera”386, que copiava el modelde les cooperatives que els grups catòlics de Bèlgica i Alemanya esta-ven implantant amb notable èxit:387 “La fi de la cooperativa es l’abarati-ment de la vida de l’obrer, però també han procurat acostumar l’obrera l’estalvi i no causar cap dany al comerç local. Els productes es ven-

120

380 El Deber 26/03/10381 El Deber 2/04/11382 El Deber 10/06/11383 El Deber 2/06/11 Es constitueix la Junta del Patronat de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi.President d’Honor: alcalde, President efectiu: Francesc Vayreda Carrera, Vice-President Victoria Galí, in-dustrial; Vocals: Esteve Ferrer, rector, Pere Llosas banquer i Diputat a Madrid; Lluís Bolos Saderra advocati Diputat provincial; Ramon Benet Rosau, regidor; Francesc Soler de Trincheria, regidor; Joaquim CasabóPuigdelabellacasa president de Lliga Industrial, Joaquim Solà Morales president del Sindicat Agrícola,Francesc Ortiz Soler president del Sindicat Obrers de les Arts Industrials, Josep Berenguer Alsina, presi-dent Ateneo Obrer, Pere Pujol Rubió prebere, Esteve Masllorens fabricant i enginyer industrial, TomàsPujol-Galceran,propietari; CandiTorrent Esquena comerç. Secretari: JM Masramon advocat384 El Deber 5/8/11385 El Deber 12/8/11386 El Deber 20/08/10387 De fet existien també cooperatives de consum a Sant Joan Les Fonts, Castellfollit i Anglès. I a Olotn’havia funcionat feia uns anys.

dran al preu de les altres botigues. A final de semestre els beneficis esrepartiran entre els consumistes. Així els petits estalvis diaris, no apre-ciats pels ciutadans, es veuran. Aquest diners els podrà portar a laCaixa d’Estalvi, pagar l’arrendament o a la fi que vulgui”388. A diferènciadel sindicat, aquesta cooperativa va funcionar molt bé i durant moltsanys, fins el 1931389. L’any 1911 tenia ja 210 socis, va girar 22 mil pes-setes i en va repartir 1.116 Pta. entre els obrers associats.

El Patronat de la Immaculada i de sant Antoni de Pàdua, que haviafundat l’any 1898 Mossèn Pere Donat i que des de l’any 1902 dinamit-zava Mossèn Joaquim Bonet amb “la missió de donar educació i culturaa les noies de classes treballadora” es va implicar també en aquestanova línia d’apartar els obrers de les societats d’obrers de tendènciatransformadora de la societat. Per tant, va ampliar les seves tradicionalsclasses de planxar, cosir, fer labors, cuinar, cuidar malalts i administraruna casa, amb nous recursos com la “Guardiola de l’Estalvi” i poste-riorment la “Caixa Dotal”, “La guardiola dels malalts”, “la guardiola delparo forçós”. S’ha de tenir en compte que aquestes “guardioles” no fun-cionaven com una mutualitat d’ajuda mútua, sinó que cada alumna ca-pitalitzava una quantitat de diners per ús exclusiu seu quan honecessités. El model de l’església per tant era un model individualistaque es contraposava al model cooperatiu i solidari que posaven enpràctica les societats obreres de resistència. Aquesta institució va arri-bar a agrupar unes 100 noies, una quantitat gens menyspreable sitenim en compte que l’any 1913 el sindicat de serrallers, per exemple,tenia 16 afiliats, els flequers 19, els fusters 40 i l’Art Fabril 131.

El món laboral

Alguns industrials varen prendre les seves pròpies represàlies des-prés de la Setmana Tràgica. Baldiri Descals390, que regentava l’empresatèxtil més gran d’Olot, va tancar la fàbrica durant dos mesos i una set-mana “per tenir excés d’existències i fer reparacions a la fàbrica”, dei-xant els seus 200 treballadors sense feina ni medis de subsistència.391

121

388 El Deber 22/10/10389 Historia d’Olot, Joaquim Danés. Llibre XXV.390 Baldiri Descals regentava la principal indústria tèxtil d’Olot, que estava situada on anys més tard hi vahaver la Cooperació Fabril i ara hi ha la el barri de la Plaça de Catalunya. Va ser regidor a la candidaturadel partit monàrquic liberal durant el mandat 1914-18.

Per si això fos poc quan va reobrir no va permetre que es reincorpo-ressin els associats més actius i va rebaixar un 25% el preu que pagavaa alguns dels seus treballadors.392 Com era costum en aquest casos,l’antiga societat de treballadors, ara dissolta, va decidir que tots elsobrers de l’empresa es declaressin en vaga, però aquesta vegada unapart dels treballadors varen optar per seguir treballant. Aquesta desunióentre els obrers, fomentada clarament pel fabricant, va provocar greusaldarulls al carrer. Els obrers en vaga varen manifestar-se pel centrede la ciutat i diàriament anaven a insultar als obrers que treballavenquan entraven o sortien de la feina. Per calmar els aires, la guàrdia civilva ocupar els voltants de l’empresa, però les batusses es varen traslla-dar aleshores fins a les cases on vivien els que havien optat per seguirtreballant. Durant els dies que va durar la vaga, com a mínim hi va haverdos ferits per un cop de pedra.393 Veient però que Baldiri Descals noafluixava, els treballadors associats de les altres fàbriques també esvaren declarar en vaga, quedant tota la indústria tèxtil d’Olot finalmentparalitzada394. La normalitat va tornar quan l’alcalde va aconseguir queBaldiri Descals tornés a pagar el mateixos preus d’abans però aquestva mantenir els acomiadament, al·legant falta de feina.

Aquest litigi va demostrar que, malgrat la suspensió i la repressiósoferta, les societats de treballadors continuaven tenint una gran forçaa Olot. No va sorprendre a ningú doncs que, quan el juny de 1910 elGovern de l’Estat va permetre que les societats obreres dissoltes es re-organitzessin395 en determinades condicions, totes elles es posessinmans a l’obra. El principal canvi normatiu consistia en que les societatsnomés podien ser d’ofici i no era permès federar-se entre elles; per tant,les societats varen modificar els seus estatuts o reglaments i varenhaver de tornar-los a presentar a l’autoritat per la seva aprovació. AOlot, totes les societats varen aprofitar la represa per renovar els seusdirigents396 i cap dels processats va recuperar càrrecs de responsabili-tat. Les organitzacions que havien estat federades a Solidaridad Obrera

122

391 ACGAX-FMO. 29/11/9 Baldiri Descals comunica al Francisco Vayreda, President de Junta Local de re-formes Socials que dissabte cessaran de treballar 200 obrers d’ambdós sexes per tenir molta existència iper fer reparacions a la fàbrica.392 ACGAX-FMO. 7/03/10 Unes obreres acomiadades de can Descals i altres que treballen denuncien alPresident de la Junta de Reformes Socials que els han rebaixat el preu fet. 393 ACGAX-FMO 10/3/10. Informe del cap de la policia.394 La Vanguardia 12/03/10395 El Deber 18/6/10. La redacció els aconsellen que no juguin a la revolució i que tinguin present que elsperills pels que han passat.

(els blanquers, treballadors dels sants397, paletes i teixidors) es varenreconstituir una mica més tard398 i varen ser sotmeses a partir d’ales-hores a una gran control.399

Els sectors conservadors varen intentar per tots els mitjans al seuabast debilitar les societats d’obrers i dividir els seus membres. Hovaren quasi assolir en la societat de sabaters, La Filantròpica. Quan el13 de juliol 1910 els oficials sabaters d’Olot es varen reunir per reformarel reglament, triar una nova junta i tornar a funcionar amb normalitat,un grup d’antics associats, encapçalats per Lluís Bohigas, varen pro-posar que es considerés l’entitat dissolta i que es repartissin els seusbens entre tots els associats. La proposta no va ser acceptada per lamajoria. Posteriorment el mateix grup dissident va promoure una de-manda judicial per danys i perjudicis contra Rafael Bassols i JoaquimCurós, anteriors president i tresorer, respectivament. El jutjat d’Olot esva declarar competent en aquest demanda, després de desestimar lesprotestes del nou president de la societat que actuava en representacióde la majoria d’associats.400 Desconeixem com va acabar el litigi.

123

396 ACGAX-FMO. 28/11/10. El Governador Civil informa l’alcalde que han presentat acta de constitucióles societats “Estatueria Decorativa”, “Union Obreros Curtidores” (secretari Jaume Rovira), “la Salud “ deObreros carpinteros (secretari Pere Tané), La Auxiliar Obrera (administrador Jaume Triadú) i La Protectoradel Obrero (president Narcis Bolos i secretari Jaume Planagumà).397 El Deber 2/4/10398 ACGAX-FMO. 25/7/11 399 Diario de Gerona .25/10/11 DG. Ha estat a Olot el delegat de GC que va cridar als delegats de les so-cietats de resistència i els ha amenaçat de prendre mesures si d’aquí 3 dies no rebia les dades reclama-des relativa als noms i cognoms i domicili dels individus que formen les Juntes d’aquestes societats.400 ACGAX-FMO. 09/10/10

VI. LA CNT (1910-23)Tot i que Solidaritat Obrera s’havia mantingut al marge de la Set-

mana Tràgica, en els mesos següents va ser durament reprimida perles autoritats. Els seus dirigents foren empresonats o deportats, els lo-cals clausurats i la seva premsa prohibida. El nombre d’associats tambéva disminuir dràsticament; uns per por i d’altres per estar en desacordamb la línia ideològica, entre ells els obrers de tendència socialista quevaren decidir separar-se’n i potenciar a Catalunya la UGT. El trenca-ment definitiu entre socialistes i anarquistes es va consumar en el Con-grés regional que es va celebrar al Palau de Belles Arts de Barcelonal’octubre de 1910, on pràcticament no hi va assistir cap delegat socia-lista. En aquest Congrés es va decidir transformar la Federació Regio-nal catalana de Solidaritat Obrera en una Confederació Nacional delTreball que englobés tot l'àmbit estatal, clarament alineada amb les po-sicions del sindicalisme revolucionari, seguint el model de la CGT fran-cesa.

L’any 1911 va ser l’any de la recuperació del moviment obrer i de laconsolidació orgànica de la nova organització. Les societats d’ofici d’O-lot, que havien estat prohibides després de la setmana tràgica, varenanar reformant els seus estatuts i varen tornar a funcionar amb norma-litat. A finals d’agost, el Centre Obrer d’Olot va acollir el dirigent barce-loní de la CNT, Francesc Miranda401 que va venir a presentar la novaConfederació i a animar els obrers olotins que s’unissin al nou sindi-cat.402 La Unió d’Obrers Curtidors, va decidir confederar-se i participaren el Primer Congrés de la CNT, que es va celebrar a Barcelona del 8al 10 de setembre de 1911. El seu representant va ser Antoni Bosch.403

124

401 Antoni Miranda. fou un sindicalista i militant de la CNT a Barcelona. Participà en els fets de la Set-mana Tràgica de 1909, i amb altres dirigents de la CNT va ser empresonat el dia 16 de setembre de 1911,cinc dies després de la clausura del primer Congrés de la CNT. Entre 1913 i 1914 va formar part de la co-missió clandestina de la CRTC que intentava reorganitzar la CNT. Va assistir al Congrés Internacional dela Pau celebrat al Ferrol el maig de 1915, i a la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primercomitè de la CNT després de la clandestinitat. Va exercir de secretari general del CRTC des de mitjans de1916 fins que es va fer càrrec de la secretaria general de la CNT el març de 1917. Va formar part del aco-mitè de la vaga general revolucionària de l'agost de 1917, per la qual cosa fou empresonat amb ÁngelPestaña i Salvador Seguí. El gener de 1919, en els inicis de la vaga de la Canadenca, fou novament em-presonat al vaixell Pelayo al port de Barcelona i el dia 19 de març parlà, en nom dels presos, en el mítinga la plaça de toros de Les Arenes proposant l'acabament de la vaga. El mes de febrer de 1921 fou nova-ment detingut i va estar empresonat gairebé dos anys.402 El Deber 2/9/11. El Deber alertava els obrers olotins del mal camí que estan prenent les societatsobreres d’Olot, a causa de “quatre caps calents”

La reincorporació dels obrers olotins al si del sindicat anarquista va alar-mar al Governador Civil que primer va demanar a l’alcalde que mantin-gués sota control i fes seguiment de les activitats de les societatsobreres404 i posteriorment va enviar un delegat seu a Olot per reunir-seamb els presidents d’aquestes societats per advertir-los sobre el seufuncionament i per exigir-los que presentessin els llistats de membresde les seves Juntes de manera immediata.405

Els fabricants varen respondre a la reorganització de les societatsobreres elaborant uns Reglaments interns que regulaven el treball dinsde les seves fàbriques i que els obrers havien de signar si volien conti-nuar al seu lloc de treball. El sol fet de fixar un marc laboral, amb unescondicions prefixades, ja era en si mateix un avenç pel obrers però amés a més els nous reglaments incloïen per primera vegada milloreslaborals pels treballadors com disposar de farmacioles a les fàbriques,indemnitzacions per acomiadament (1 setmana de sou), temps remu-nerat per netejar la màquina, unes condicions de les fàbriques que as-segurin la seguretat i la salut dels treballadors, calendari de festes,diumenge festiu, cobrar el dissabte. Per contra també clarificaven totesles obligacions dels treballadores: treballar amb activitat, complir horari,ser puntual, no fer entrar persones alienes a les fàbriques, creure alsencarregats, presentar-se nets, menjar només durant les hores esta-blertes i als llocs indicats, no renegar, ni anar borratxo,... 406

La vaga de l’art tèxtil de 1913.

A principis de gener de 1913 les 7 societats obreres d’Olot (curtidors,art fabril, xerricaires, serrallers, estatuària decorativa, flequers i saba-ters) varen presentar als respectius patrons unes bases de negociaciócol·lectiva. A part d’una reducció de jornada i un augment de sou, quevariava segons els sectors, demanaven que quan faltés la feina abansd’acomiadar obrers es repartís la feina, que les hores extraordinàrieses paguessin un 50% més, considerar hores extraordinàries les horestreballades els dies festius, volien fixar els dies que eren festius, dema-

125

403 Antoni Bosch, va ser representant suplent dels obrers a la Junta Local de Reformes Socials i membredel Tribunal Industrial l’any 1913, en representació dels obrers.405 ACGAX-FMO 25/10/11 Correspondència del Govern Civil a l’alcalde.406 ACGAX-FMO. Reglament del JJ Sacrest del ram del sants 30/11/11 i Reglament per els operaris deSA Descals, Felix Ferres, Hijos de Artigas, Masllorens Hnos, Hijos de Aubert, Hijos de Sacrest, Dusol eHijo del ram tèxtil 20/04/12

naven respecte pels associats, el pagament puntual el dissabte a la unadel mig dia, la preferència de llogar associats, igual horari a totes lesfàbriques i no haver d’instruir els obrers nous.407 No sabem molt bécom varen reaccionar la majoria dels rams. Només sabem que els in-dustrials tèxtils varen nomenar un representant, que va anar donantllargues fins que finalment va acceptar algunes bases de negociació,no sabem quines, però es va negar a reduir l’horari de treball a les 10hores diàries i augmentar el sou en un ral diari o sigui 1.5 Pta/setm.

A principis de juliol la Societat Obrera de l’Art Fabril va insistir en lademanda i va sol·licitar la mediació de la Junta de Reformes Socialsdonat que els industrials s’havien tancat en banda. El president de laJunta no va pas aconseguir canviar la posició dels industrials que varenrebutjar la seva intervenció tot al·legant que “quebrantarían la libre au-toridad que ineludiblemente deben ejercer en sus respectivos estable-cimientos fabriles”408. L’amenaça de vaga que va llençar la societattampoc va fer canviar la posició dels industrials que no els anava es-pecialment malament tancar uns dies les fàbriques atès que tenien elsmagatzems plens409. Va ser així com el dia 17 de juliol la gran majoriadels obrers de les indústries tèxtils, es varen declarar en vaga. Els va-guistes eren 756 obrers, la gran majoria dones, d’un total de 940 tre-balladors d’aquest ram. El sector tèxtil representava una mica menysde la meitat dels obrers que tenia Olot.

El Governador Civil va declarar a la premsa que era una vaga polí-tica, va concentrar a Olot una gran dotació de guàrdies civils i es vaposar al front de la negociació per solucionar el conflicte laboral. Nomésva aconseguir però que els patrons acceptessin les bases presentadesperò no l’augment salarial ni la jornada de 10 hores.410

Durant la vaga es varen publicar diversos pamflets que ens permetsaber quant cobraven els obrers. Acompanyen aquesta informació ambel cost que tenien un parell de sabates (8-10 Pta) i una visita al metge(1 Pta) perquè tothom es podés fer una idea de quin era el seu nivelld’ingressos. També destaquen que els del darrer grup, els que cobrenmés són encarregats i serrallers.

126

407 ACGAX La Comissió d’obrers de l’art textil presenten aquestes bases als seus patrons.408 ACGAX. Doc. De la Junta de Reformes Socials. Els industrials diuen que les bases presentades el ju-liol són idèntiques a les presentades per les 7 societats el gener i que ja ho varen contestar aleshores. Noaccepten els bon oficis que la Junta ofereix409 El Pueblo Astur. 15/7/13. Informació de Barcelona sobre la vaga d’Olot. 410 Diario de Gerona 17 i 18/7/13

A finals de juliol, la vaga es va estendre a tos els sectors industrials,esdevenint una vaga general en solidaritat amb els obrers del tèxtil. Fi-nalment la Lliga de Defensa Industrial d’Olot va acceptar que una JuntaNeutral fes de mitjancera en el conflicte. Però tampoc es va trobar unpunt d’acord. Els obrers es queixaven que els patrons no volguessinnegociar directament i sempre haguessin de tractar amb intermediaris,cosa que dificultava la negociació.

Paral·lelament, la vaga de l’art industrial s’havia anat estenent peraltres punts del país i ja estaven en vaga les fàbriques de Sabadell, Te-rrassa, Manresa, Vilanova, Reus i Barcelona.411 I entre l’opinió públicad’Olot es tenia la convicció que la solució a la vaga ja no seria local sinóque depenia de les negociacions que es feien a Barcelona. El Diariode Gerona412 era clar “no puede haber inteligencia particular cuando laspartes beligerantes no tienen plenos poderes por estar supeditados adirectores de un movimiento general por considerar comunes sus inte-reses. La Cámara de fabricantes radica en Barcelona y por parte de losObreros la única organización que existe es la sindical socialista”.

La vaga va continuar durant 40 dies. Els obrers la sostenien gràciesa donacions d’altres obrers, de cooperatives i societats de socors. Persostenir-la necessitaven 1200 Pta/setm.413 De manera excepcional l’al-calde va donar permís a les obreres per passar pels pisos i establimentsde la ciutat per demanar almoina.414 Però amb el subsidi que donava

127

411 Crónica Social Tarrasa. 4/8/13 El número de huelguista sigue su curso ascendente según pasan losdías y no es motivado por actos violentos y coacciones materiales a menos aparentemente pero es indu-dable que entre muchos Obreros tal vez contrarios a la huelga pesa la enorme coacción moral de este for-midable movimiento que va haciendo cada día mayor número de prosélitos no solamente entre losObreros del arte fabril sino también en ramos diametralmente opuestos412 Diario de Gerona del 10/8/13 crónica d’Olot413 ACGAX. Documents de la Junta de Reformes Socials. Informe oficial de la vaga414 ACGAX. 12/8/13

Pta per diaMenys 2,5 15%2.5 23%3 13%De 3 a 4 29%De 4 a 5 20%

la societat (6 Pta/sem) no era fàcil subsistir i a mitjans de juliol un grupde 40 vaguistes va decidir anar a treballar a les mines de Ceret(França), a principis d’agost s’hi va afegir un altre grup i molts vaguistesvaren anar a treballar en altres sectors.415 Pels més necessitats es re-partia ranxo al local de l’agrupació obrera.416

La vaga va transcórrer sense aldarulls, més enllà de l’entrada tu-multuosa d’un petit grup de vaguistes al Teatre Principal un dia de funcióproferint crits417. A finals de la primera quinzena d’agost, quan els pa-trons varen decidir obrir les fàbriques encara que no s’hagués arribat aun acord i varen fer avisar els obrers que anessin a treballar hi va haveralgun aldarull, coaccions i amenaces.418 Amb tot, només varen tornar atreballar 10 homes i 24 dones.

La vaga es va començar a solucionar quan l’assemblea d’obrers419

i la patronal420 varen acceptar la proposta del Tinent d’Alcalde CandiAgustí, que tot i que no la disposem, consistia en una jornada de 10hores i l’augment d’un ral diari pels que cobraven menys de 3 Pta/dia.L’acord no va entrar en vigor perquè el dia 27 d’agost el govern va pu-blicar un Real Decret que implantava les 9 hores de treball i 54 horessetmanals. Els industrials d’Olot varen decidir no obrir les fàbriques per-què el Real Decret perjudicava els seus interessos. La vaga es va des-encallar l’endemà quan els obrers varen acceptar que a Olot, el RealDecret que era d’aplicació immediata i general, no s’apliqués fins elcanvi de temporada que era el 31 d’octubre, esperant que en aquestperíode sortís publicat el Reglament que l’havia d’aplicar.

La tranquil·litat però va durar poc. A can Descals, pocs dies desprésde reiniciar el treball i arran d’una discussió entre un obrer i un altre queno s’havia adherit a la vaga,421 els associats varen exigir que acomia-dessin el que havia estat esquirol. El patró s’hi va negar i 49 obrers, tot

128

415 Diario de Gerona del 10/8/13 crónica d’Olot 416 El Pueblo Astur 22/8/13 Crònica d’Olot417 ACGAX. Imposen multa a 5 individus que varen entrar tumultuosament al teatre proferint crits quevaren causar alarma entre els tranquils espectadors.418 Crónica Social Tarrasa. 20/8/13 Crónica de Olot419 ACGAX. El 24/8 accepten la proposta amb un addicció que diu que els obrers que cobren a setmanalno se’ls podrà passar a jornal. Els patrons no accepten l’addició i finalment accepten l’acord el 27 a la nit.420 ACGAX. El 26/8 accepten l’acord però sense l’addicció proposada pels obrers421 Diario de Gerona. Aquí explica que l’obrer era un esquirol. Oficialment a les al·legacions dels obrersdavant de la Junta de Reformes Socials parlen que va maltractar un altre obrer de paraula.

homes, es varen declarar en vaga. Els altres industrials en solidaritatamb en Descals varen amenaçar de tancar les seves fàbriques. El con-flicte es va solucionar immediatament però no sabem qui es va sortiramb la seva.

A part de la gran vaga del tèxtil, hi va haver alguns altres conflictesmenors que es varen solucionar també a favor dels treballadors. A prin-cipis d’abril de 1914, la Societat Obrera Unión Barberil, va arribar a l’a-cord amb els patrons de no deixar entrar més clients els diumenges apartir de les 12 i tancar els dilluns excepte Festa Major i Fires.422 Encaraque quatre mesos després denunciaven que l’acord no es complia. Elfebrer del 1915 la Societat d'Estatuària Decorativa va decretar un vagaindefinida per l’acomiadament d’un obrer del Taller Mató Carbonell i vaaconseguir que el readmetessin.423 El mes de març de 1915 els paletesvaren viure un nou conflicte al formar-se una nova societat obrera depaletes no federada, “La Olotense”, que no estava d’acord amb la pe-tició que feia la societat federada “La Montañesa” de reduir la jornadalaboral a les 8 hores diàries i un augment de jornal de 2 rals pels paletesi un pels manobres. Els paletes i manobres federats es varen declararen vaga. L’alcalde va aconseguir acabar amb el conflicte proposant queels escindits es reincorporessin a la societat federada i que paguessinels endarreriments corresponents al temps que havien cotitzat a la so-cietat no federada.

La Gran Guerra Europea (1914-18)

L’esclat de la Gran Guerra Europea l’estiu del 1914 va marcar unpunt d’inflexió en el moviment social. La neutralitat d’Espanya va afa-vorir l’economia catalana i va permetre una nova embranzida del sectorindustrial. Però, per altra banda, la guerra també va provocar el des-abastiment dels mercats interiors i l’encariment desorbitat dels preusdels productes de primera necessitat. Tot i així, els obrers varen acolliramb satisfacció la neutralitat d’Espanya. La Federació de SocietatsObreres d’Olot, que reunia 1.322 associats, va emetre un comunicataplaudint l'actitud del govern.424

129

422 ACGAX. 12/3/14423 ACGAX. Durant 2 dos dies 81 obrers de les Arts Decoratives de tots els tallers d’Olot varen parar, finsque el patró va cedir. 424 Diario de Gerona. 15/9/14.La Federació de Societats Obreres d’Olot va decidir per unanimitat del seus1323 federats va felicitar el govern per haver-se declarat neutral. El 18/9 el President del consell de Minis-tres els agraïa el suport.

A finals de gener de 1915 el president de la Federació Local de So-cietats Obreres, Climent Masdemont, conjuntament amb els presidentsde les vuit societats obreres (paletes i manobres, art fabril, serrallers,fusters, barbers, blanquers, xerricaires, estatuària decorativa), va de-manar a l’ajuntament que intervingués per evitar l’acaparament d’ali-ments i l’alça constant de preus. Per la seva part el regidor Aubert vaproposar al Ple de l’Ajuntament crear una Comissió amb representantspolítics, comerciants i obrers per estudiar les mesures extraordinàriesque es podrien prendre per fer baixar els preus, que anés més enllà deles molt poc ambicioses mesures que havia previst el Govern del’Estat.425

L’augment del preu dels productes de primera necessitat va dispararles demandes d’augments salarials i els conflictes socials. El maig del1915 la Unió d’Obrers Curtidors d’Olot va demanar un augment salariali cobrar igual totes les setmanes, tan si hi ha festes com si no. Els pa-trons s’hi varen negar i els obrers es varen declarar en vaga. Quatredies després varen arribar a una acord, no sabem quin. Al setembreera la Societat d’Obrers de l’Art Fabril Olotense la que demanava un35% d’augment426 i la Societat d’Obrers Serrallers la que a part de l’aug-ment salarial demanaven establir el jornal mínim diari. A l’agost corres-ponia el torn a la Societat d’Obrers de les Arts Decoratives i la Societatsd’Oficials i Peons de Paletes.

Els preus varen seguir pujant sense control i la Federació Local deSocietats Obreres va convocar una manifestació de protesta. Es va ce-lebrar el dia 6 de febrer de 1916 i va tenir una concurrència multitudi-nària. En acabar, es va fer una Assemblea Obrera a l’Hospici que vaaprovar un decàleg de reivindicacions: suprimir temporalment els con-sums de tots els productes de primera necessitat, crear una Junta deSubsistència, que el mercat d’Olot atengués només els compradors mi-noristes fins les 11 del matí i que l’ajuntament controlés la falta de pes.

130

425 La Llei 18 només preveia reduir els drets i els aranzels dels productes de primera necessitat que nova aconseguir rebaixar pas els preus,426 finalment es va concretar en 1.5 Pta/setm.

La Junta de Subsistència es va formar el 12 de febrer, estava presi-dida per l’alcalde i la formaven tres representants de la Federació Localde Societats Obreres, un de la Unió de Comercials, un del Sindicat Agrí-cola i un de la Lliga de Defensa Industrial. Aquesta comissió va teniruna vida molt curta i pocs èxits per apuntar-se. Primer va obrir unasubscripció per recaptar fons427, que va ser molt mal acollida per la po-blació burgesa i es va saldar en un sonor fracàs.428 Va intentar, tambésense èxit, que La Caritat obris un menjador per treballadors pobres.429

No sabem quines activitats més va liderar, només que un mes escàsdesprés de la seva constitució, els obrers la varen abandonar “per queha estat impossible arribar a un veritable acord” sobre les seves pro-postes, aleshores l’Ajuntament va aprovat donar 1000 Pta. per ajudarals més necessitats.430

El Oportunista

El mes de febrer de 1915, aprofitant el bon moment que passava laindústria local, i per tant l’ocupació obrera, va veure la llum un nou set-manari que es reclamava representant del proletariat: “no pretendemosotra cosa que contribuir con un grano de arena a la honrosa labor dedefender los sacros intereses del Pueblo Olotense, a la par que coad-yuvaremos en cuanto nos sea posible a todo lo que signifique bienestare instrucción para las clases proletarias, ideal por el que no cejaremosnunca”.

El seu recorregut però va ser molt curt, només varen sortir 12 nú-meros. Encara no 4 mesos. I, tot i que va informar àmpliament de lesactivitats del Centre Obrer i de la Federació Obrera, va dedicar moltsmés esforços a recolzar els regidors liberals i demòcrates de l’Ajunta-ment que a cap altra cosa: “Comprendimos desde luego que un perió-dico destinado pura y exclusivamente a la defensa de la clase obrerade esta ciudad y su comarca, había de moverse necesariamente dentro

131

427 Diario de Gerona. 29/2/16428 Diario de Gerona. 7/3/16429 ACGAX. La Junta Delegada de La Caritat envia carta a l’alcalde argumentant que ni pot obrir un res-taurant per obrers, ni pot demanar als seus col·laboradors més diners dels que el demana. Juntamentamb la carta de la Junta de La Caritat hi ha un borrador de l’alcalde on els demanava que estenguessin laseva acció a assistir els fills dels obrers que la falta de treball i els preus elevats no els permet alimentar itambé els proposa fer una crida a les persones generoses que els ajuden perquè augmentin les donacionsque fan a La Caritat430 El Deber 25/6/1916. L’alcalde critica la dimissió dels obrers i fa aquesta proposta.

de un círculo reducidísimo por falta de asuntos netamente obreros. Deahí que se pensó en hacer extensiva la misión del periódico a la de-fensa de ideales progresivos, ya que por medio de ellos, le era másfácil al Obrero conseguir su mejoramiento social.”431

La filiació obligatòria

Una de les reivindicacions més antigues de les societats obreres eral’obligatorietat d’afiliació per tots els obrers a la societat del seu ram.En alguns moments varen aconseguir que els convenis reflectissinaquesta obligació, en d’altres es varen negar a treballar amb obrers noafiliats i en la majoria dels casos varen haver d’acceptar que cada em-presari fes el que li semblés a casa seva. L’any 1914, a conseqüènciadel constant creixement de la indústria tèxtil olotina i per tant de la faltade mà d’obra especialitzada, la Federació va aconseguir que tot elsobrers contractats haguessin d’estar afiliats a la Societat del seu ram.Però el juny de 1915, just pocs mesos després que els empresaris s’-haguessin associat en una Unió Gremial, alguns dels treballadors dela fàbrica Sacrest, una de les més grans de la ciutat, es varen donar debaixa de la societat. Increpats per els altres treballadors varen declararque havien estat nomenats encarregats, per tant que no tenien obligaciód’associar-se. Els obrers federats primer els varen declarar el boicot idesprés es varen declarar en vaga. L’alcalde va intercedir entre lesparts i quan semblava que el conflicte estava en vies de solució,432 elfabricant va decidir tancar la fàbrica i acomiadar els 141 treballadors,perquè alguns vaguistes havien trencat vidres de la fàbrica.433 En soli-daritat amb Sacrest varen tancar totes les altres empreses del sector,quedant sense feina un total 919 obrers. Aquesta acció de força patro-nal va propiciar que la patronal i la federació obrera arribessin a unacord. Consistia en que els 6 encarregats que varen començar el con-flicte s’afiliaran a la societat, aleshores se’ls nomenaria formalment en-carregats i en aquell moment es podrien donar de baixa d’associats.Sacrest es comprometia també a pagar 1 setmana de jornal als 22obrers que havien iniciat la vaga i que feia 3 setmanes que no cobraven.

Tot i que la feina es va reprendre en un primer moment, el conflicte

132

431 El Oportunista. 17/4/1915432 ACGAX. Borrador de carta de l’alcalde a Governador on diu que ha estat un intent de vaga sense im-portància i que s’ha solucionat fent que els encarregats s’associessin433 ACGAX. 10/7/15 Carta de Hijos de Sacrest a Alcalde denunciant el que havien sentit i demanant forçapública que els defensés.

no es va solucionar d’una banda perquè els encarregats no es varenanar a associar i de l’altre perquè els obrers federats de can Sacrestno varen acceptar l’acord signat pels seus representants i varen tornara declarar-se en vaga. Novament els empresaris varen tornar a tancartotes les fàbriques. En el conflicte va fer de mitjancer primer l’alcalde,després la Junta de Reformes Socials i finalment l’Inspector de Vigilàn-cia en nom del Governador Civil, però ningú va poder solucionar el con-flicte.

A mitjans d’agost veient que el conflicte no entrava en vies de solu-ció, la Societat Obrera de l’Art Fabril va informar en assemblea generalals federats que pagaria 10Pta a tots aquells que decidissin marxar atreballar fora d’Olot i 13 als que anessin a França, acceptant l’oferta defeina que havien rebut d’una societat obrera d’Arlés, mentre durés laguerra.434 En aquesta assemblea també es va aprovar que quan els pa-trons volguessin obrir les fàbriques se’ls proposaria un augment de sou,decisió que va fer que el conflicte prengués un altra caire. Tot i aquestesnoves exigències, l’Assemblea General de la Societat Obrera de l’ArtFabril va acabar transigint el 29 d’agost, i va donar per bona la propostaque dies anteriors havia fet l’alcalde per solucionar el conflicte dels en-carregats. Va decidir tornar a treballar l’endemà i presentar al mateixtemps una demanda d’augment del jornal d’un 35%. Novament els tre-balladores de Sacrest no ho varen acceptar i la Federació Local es vadesentendre del conflicte de can Sacrest i va deixar d’abonar els jornalsdels que volien continuar en vaga.

Els patrons tampoc varen acceptar obrir de nou les fàbriques enaquelles condicions. Però es varen avenir a crear una comissió mixtaper acostar posicions. No sabem exactament els termes de l’acord queva permetre obrir les de fàbriques el 9 de setembre, només que la Fe-deració de Societats Obrers va sol·licitar als fabricants un augmentd’una ral diari. Simultàniament la Societat de Xerricaires, esgrimint tro-bar-se faltats de recursos per atendre les subsistències de les sevesfamílies, es va dirigir a la Junta de Reformes Socials perquè intercedis-sin davant dels patrons per poder tornar a treballar de manera imme-

133

434 ACGAX. El 18/8/15 El delegat de Vigilància d’Olot informa l’Alcalde del que s’ha tractat a l’AssembleaGeneral de la Societat de l’Art Fabril435 ACGAX-FMO El 12/11/15 l’Ajuntament va aprovar les bases per crear una comissió mixta per estudiari proposar fórmules de solució i dictar fallos en els conflictes laborals de les indústries de l’Art Fabril. Es-tava presidida per el president de la Junta de Reformes Socials i la formaven 3 obrers i 3 patrons. Espodia reunir a instàncies de cada una de les parts o del president, havia de dedicar un mínim de15 dies al’estudi del conflicte, calia decidir per majoria i no s’assolia calia que comptes com a mínim a un vot d’unpatró i d’un obrer. Els acords eren vinculants si es prenien per unanimitat

diata, plantejant com a única condició cobrar 30 Pta per compensar les3 setmanes en que es trobaven en atur forçós

La part més positiva del conflicte va ser que es va formar una Co-missió Mixta d’Arbitratge i Estudi i es va aprovar un reglament de fun-cionament.435 Aquesta Comissió va decidir que només hi podia haverun encarregat per especialitat i un altre al magatzem i que els encarre-gats no podien pertànyer a cap societat. El conflicte va rebrotar nova-ment el març del 1916 quan tots els fabricants tèxtils (Hijos de Sacrest,Ferrés y Codina, Hijos de F. Aubert, Hijos de Ignacio Plana, MasllorensHermanos, Anònima Descals, Hijos de Artigas y Jose Castañer SA)varen tornar a reafirmar que volien determinar lliurament el nombred’encarregats i varen amenaçar de tancar les fàbriques el primer d’abrili acomiadar tots els treballadors.436 Els obrers reunits en assembleavaren decidir no acceptar més de 14 encarregats per fàbrica.437 El go-vernador va intercedir i l’amenaça no es va concretar.438

La vaga general revolucionaria de 1917

La crisi social i política de l’Estat Espanyol iniciada el 1898 amb lapèrdua de les colònies, es va anar agreujant progressivament, d’unabanda per la incapacitat del règim per reformar-se i modernitzar-se i del’altra per la nul·la sensibilitat de les classes dominants espanyoles capals problemes socials que afectaven als treballadors i les classes po-pulars. Davant la inoperància del govern, els sindicats (CNT i UGT)varen iniciar un nou acostament que va cristal·litzar el juliol de 1916amb la signatura d’un acord per iniciar una campanya conjunta de rei-vindicacions que tenia com a objectiu l’abaratiment de les subsistèn-cies, la solució a la crisi de treball, la regulació de l’intercanvi delsproductes, la supressió dels privilegis industrials i la fi de la guerra delMarroc i de les despeses improductives. El primer avís al govern vaser convocar una vaga general de 24 hores, pel 18 de desembre de1916, que es va desenvolupar pacíficament i fou un gran èxit arreu del’Estat. A Olot la Federació de Societats Obreres s’hi va adherir i, tot ila publicació d’un ban municipal farcit d’amenaces i advertències, lavaga va ser total. Els obrers es varen reunir en assemblea i varen fer

134

436 ACGAX. Cartes dels fabricants a la Junta de Reformes Socials, al·legant interès dels patrons. Ho con-firma el Diario de Gerona del 25/3/16437 Diario de Gerona. 28/3/16 i 30/3/16438 El Deber 1/4/16

arribar a l’alcalde les conclusions que havien pres, amb l’objectiu queles fes arribar al govern. Els pobles dels voltants d’Olot no varen se-cundar la vaga.

Tot i l’èxit de la vaga general, el govern de l’Estat no va prendre capmesura per redreçar la situació social que va continuar deteriorant-se.El 17 de març de 1917 en una reunió conjunta a la Casa del Pueblo deMadrid, la CNT i la UGT varen acordar que la vaga general indefinidaera la millor arma per defensar els drets dels treballadors.

se impone que el proletariado español emplee la huelga ge-neral, sin plazo definido de terminación como el arma máspoderosa que posee para reivindicar sus derechos.

La resposta del govern va ser suspendre les garanties constitucio-nals439 i ordenar la clausura de les organitzacions obreres. A Olot l’al-calde va fer tancar el local de la Federació Obrera i va ordenar alpresident que lliurés el llibre d’actes, el segell de l’entitat i la clau dellocal. També es va reunir amb les societats de treballadors per donar-los instruccions de com havien de procedir d’aleshores ençà.440 Tot iaixí l’activitat reivindicativa no es va pas aturar. A l’abril eren els paletesi els manobres els que demanaven un augment de sou per front a l’in-crement dels preus441. Al maig eren els fusters.442 Les dues reivindica-cions varen acabar amb un petit increment salarial.

Durant l’estiu de 1917, la situació política espanyola es va anar de-teriorant progressivament. Al juny alguns militars varen desafiar el go-vern constituint Juntes de Defensa Militar, al juliol va ser la LligaRegionalista de Catalunya la que va convocar una multitudinària As-semblea de Parlamentaris Catalans que va exigir canvis dràstics i, fi-nalment a l’agost els sindicats amb el suport de l’esquerra política,formada per republicans, lerrouxistes i socialistes, varen intentar tirarendavant un moviment revolucionari. Amb aquesta finalitat varen con-vocar una vaga general revolucionaria pel dilluns 13 d’agost, que vaser un èxit a Barcelona i a les conques del Ter i del Llobregat.

A Olot el dilluns va ser tranquil, però el dimarts 14 alguns obrers novaren anar a treballar i varen recórrer les fàbriques demanant que a lesnou del matí tothom parés de treballar. A les 10 totes les fàbriques d’Olot

135

439 ACGAX-FMO. L’alcalde va publicar un ban el dia 30/3/17 anunciant que amb data 28 el govern haviasuspes les garanties constitucionals.440 El Deber 31/3/1917441 El Deber 28/4/17

havien parat. A la mateixa hora els soldats de la guarnició ocuparen elsllocs més cèntrics i l’entrada de les principals fàbriques. El comandantmilitar va publicar un ban on comunicava a la ciutadania que s’haviadeclarat l’Estat de Guerra i s’anunciava que la ciutat quedava a les or-dres d’un Tinent Coronel. També advertia i amenaçava als que come-tessin actes violents. Durant el dia els soldats detingueren algunsobrers. A les vuit del vespre amb l’autorització del militar les societatsobreres federades es varen reunir per reclamar l’alliberament dels de-tinguts. L’endemà al matí alguns obrers varen anar a treballar i d’altresno. La situació no es va normalitzar completament fins el divendres.Durant els dies de vaga el Somatén armat va patrullar pels carrers i unavegada es va haver acabat va controlar les portes de la vila per evitarque entrés cap foraster.

Un mes després, l’empresari Antoni Sacrest, en nom de la Lliga deDefensa Industrial demanava a l’Alcalde que la vila d’Olot donés lesgràcies al Comandant Militar de la Plaça “por haber conseguido con untacto y pericia digna de encomio, abortase la huelga que en mal horase había iniciado en la ciudad”. I així es va fer. 443 Per cap d’any la Fe-deració Obrera i el partit Centro de Concentración Republicana varencelebrar un míting al Teatre Principal per demanar l’amnistia pels pre-sos i processats polítics i la reposició dels obrers ferroviaris acomiadatsdurant la vaga d’agost.444

La vaga general revolucionaria no va aconseguir cap dels seus ob-jectius, ja que els preus dels productes de primera necessitat varen se-guir pujant sense aturador i el govern va continuar sense aplicarreformes profundes a l’administració de l’Estat. Però va servir perquètothom, obrers i classes benestants, es convencessin que la revoluciósocial era factible. Per tant, que calia decantar-se per la conservacióde l’estructura social o per la revolució, que no hi valien les mitges tintesreformistes. És justament a partir d’aquest fets que la Lliga Regionalistade Catalunya va prendre partit definitivament per la monarquia i es vaacostar als partits monàrquics, abandonant la seva política regenera-dora i reformista. Fins al punt que el seu líder Francesc Cambó, va sernomenat ministre del govern.

Per la seva part, els obrers varen prendre consciència de la seva

136

442 ACGAX-FMO 2/6/12443 El 18/9/17 el Comandant agraeix l’acord del Ple Municipal d’Olot444 Diario de Gerona 1/1/1918

força. No és un fet casual que per primera vegada els obrers olotinsdecidissin presentar un candidat propi a les eleccions municipals definal d’any. L’escollit va ser el xerricaire i dirigent de la Federació deSocietats Obreres, Climent Masdemont, que es va presentar pel dis-tricte quart amb l’única adscripció política de ser “obrer” i, tot i que nova sortir elegit, va obtenir millor resultat que el candidat tradicionalistao el republicà i va quedar a molt poca distància del conservador, queva ser un dels elegits. A les eleccions de l’any 20 varen presentar doscandidats i a les del 22 dos més, que gràcies a estar integrats a la can-didatura Republicano-obrera, varen sortir elegits.

El Congrés de Sants

Per les organitzacions obreres, especialment per la CNT, la vagageneral va ser un punt d’inflexió, iniciant-se a partir d’aleshores unanova etapa de ràpid creixement. Per reestructurar el sindicat i enfortirl’organització sobretot a les províncies espanyoles on la vaga havia fra-cassat més estrepitosament, es va convocar un nou Congrés. Es vacelebrar al barri de Sants de Barcelona del 28 de juny al primer de juliolde 1918. Hi varen assistir 164 delegats, en representació de 73.860obrers, la meitat dels quals de Barcelona. La Federació de SocietatsObreres d’Olot hi va participar enviant dos delegats en representaciódels seus 500 associats. Eren el seu president i alhora vicepresidentdel Centro Obrero, Enric Ferrés Cortals, i el secretari de la Federació,Félix Canals.

El Congrés de Sants va acordar constituir Sindicats Únics de Tre-balladors, que agrupessin en una sola organització els obrers que tre-ballaven en diferents oficis d’una mateixa branca industrial. Alhora quees va començar una nova campanya de filiació. A finals d’agost al Te-atre Principal es va celebrar un míting obrer que tenia per objectiu jus-tament convèncer els obrers sobre la necessitat d’associar-se perquè“s’aproximen grans aconteixements i es precís estrènyer la unió delsproletaris”.445 Era organitzat per el Sindicat de l’Art Fabril i varen prendrela paraula Francesc Casals i Joan Rovira. Mica en mica, la Confede-

137

445 La Comarca 31/8/18446 El Deber 22/3/19. Es va constituir el diumenge anterior. A part d’elegir una Junta i aprovar els regla-ment, varen establir un programa d’actuació amb dos objectius: aconseguir el descans dominical i fer elmateix horari que les botigues de Girona. Els feiners obrir de 8 a 8, tancant els migdies de 2/4 d’1 a 2 perdinar. I els diumenges obrin només de 8 a 11.

ració Nacional de Treballadors i els Sindicats Únics es varen anar or-ganitzant, tan a Olot i sant Joan Les Fonts com als pobles més gransde la Garrotxa. El mes de març de 1919 es va constituir la FederacióObrera de Castellfollit i a Olot el Sindicat Únic de Dependents446 i el d’O-brers del camp447, dos sectors que fins aleshores no havien estat orga-nitzats. També es va formar un Sindicat d’Oficis Varis que va acollirels barbers, els flequers i altres col·lectius minoritaris.

El desembre de 1919, la CNT va celebrar un nou Congrés a Madrid,on també va participar la Federació Obrera d’Olot. Segons denunciavael setmanari d’acció catòlica El Deber, hi va assistir el President del Sin-dicat d’Art Fabril d’Olot, Josep Alberola que “va proclamar l’acció directaque no es més que un procediment revolucionari i destructor”. Quanva tornar de Madrid va repartir fulles i pasquins.448

L’encariment de les substancies

Els anys immediatament posteriors a 1917 foren d’una intensa agi-tació social. Els preus dels productes de primera necessitat pujavensense aturador, mentre que els salaris es mantenien estables, de ma-nera que els treballadors perdien capacitat adquisitiva.

El dilluns 5 de febrer de 1918 a mig matí, moltes treballadores d’Olotvaren abandonar la feina i en manifestació varen anar fins l’ajuntamentper protestar per l’augment constant dels preus. L’alcalde es va com-prometre a reunir la Comissió de Subsistències per cercar solucions.449

A l’octubre encara no s’havia fet cap proposta i els presidents de lessocietats de treballadors varen tornar-se a reunir amb l’alcalde per in-sistir en que s’arribava a una situació límit. En aquesta reunió es va de-cidir reformar la Comissió, donant entrada als directors dels tresperiòdics que es publicaven a la vila (El Deber, La Comarca i Vida Olo-tina) i a tres representants dels obrers. Enric Ferrés de la FederacióObrera, Josep Riera de la Societat de Fusters i a Josep Bruguera de laUnió de Curtidors.450 Per fer més força la Federació Obrera va organit-zar dos mítings a Olot i a sant Joan Les Fonts on prengueren la paraulael President del Sindicat de l’Art Fabril d’Olot, Josep Alberola, el sindi-

138

447 El Deber 15/3/19. Es va constituir el diumenge anterior a l’Hostal Ca l’Elena448 El Deber 21/12/1919449 La Comarca i El Deber del 9/2/18450 ACGAX-FMO. 20/10/1918

calista Francesc Casals i l’activista anarcosindicalista de Barcelona,Rosario Dolcet. No sabem molt bé que varen dir, només que varen es-candalitzar la premsa local: “pronunciant tots discursos de tons radica-líssims”.451 Pocs dies després, l’Ajuntament va poder aconseguir quevingués a Olot una partida de blat intervingut per l’Estat, que va perme-tre als flequers rebaixar una mica el preu del pa. Va ser però un miratge,ja que els preus varen seguir pujant. El 8 de febrer de 1919, la Federa-ció Local de Societats Obreres es va retirar de la Junta de Subsistèn-cies, impotents per frenar l’augment del preu del pa. A la carta dedimissió auguraven un greu conflicte social “pues la vida se hace im-posible para nuestra clase”.452

Davant la incapacitat de l’administració de trobar solucions a l’incre-ment de preus, les organitzacions obreres varen començar a plantejarals patrons augments significatius de salaris. El 23 de juliol de 1918 elSindicat de l’Art Fabril de Olot i comarca va convocar una assembleaal seu local, on acudiren 90 treballadors que varen decidir demanar unaugment salarial del 20%, amb l’amenaça de començar una vaga el di-lluns següent si les seves peticions no eren acceptades. 453 Els patronsdel ram de la imatgeria decorativa varen acceptar l’augment, a canvique les dones podessin fer les feines de retocar, que fins aleshoresnomés havien fet homes. Es va tancar inicialment l’acord, però poquessetmanes després454, tan bon punt els patrons varen començar a subs-tituir els homes per dones, el conflicte va rebrotar amb força. Desprésde dos mesos de vaga, els obrers dels tallers de sants varen haver detornar a la feina, sense haver aconseguit la readmissió dels acomiadatsni la substitució de les dones en les feines de retocs. Acabada la vagala Societat d’Obrers d'Estatuària Decorativa, agraïa el recolzamentmoral i material que havia rebut durant la lluita de les altres societatsfederades, alhora que expressava la seva “ferma estranyesa per l’acti-tud que havien mantingut alguns companys de feina”.

Sense necessitat de fer vagues, varen aconseguir augments signi-ficatius de sou els obrers de les fàbriques tèxtils, els espardenyers i fi-ladors de cànem, els paletes i manobres, i els fusters. No varen tenir

139

451 La Comarca 19/10/18452 ACGAX-FMO. Carta de la federació a l’alcalde signada per el president de la Federació Joan Isamat iel secretari Felix Canal. Alhora amenacen amb demanar un augment salarial a tots els gremis.453 ACGAX-FMO. 24/7/18 Carta del Cos de vigilància fronterera a Alcalde454 ACGAX-FMO. Correspondència 7/12/18

tanta sort els obrers de les filatures i fàbriques de paper de sant Joanles Fonts i La Canya que a principis de novembre es varen declarar envaga davant la negativa dels empresaris de concedir-los un augmentde sou. Una setmana després d’iniciar-se la vaga, varen començar atancar les fàbriques de teixits d’Olot per falta de fil. En pocs dies 400treballadors es varen quedar sense feina. Després de dos mesos devaga, i per imposició del Governador Civil, els obrers varen acceptarun esquifit augment de 2 rals i varen tornar a la feina.

La jornada laboral de 8 hores

La vaga de La Canadenca, una de les principals empreses de sub-ministrament d’electricitat a Barcelona, ha estat un dels punts àlgids dela història del moviment obrer català, perquè gràcies a aquella lluita elstreballadors de l’estat espanyol varen aconseguir fer realitat una de lesreivindicacions històriques del moviment obrer: la jornada laboral devuit hores.

Tot va començar a finals de gener de 1919 quan La Canadenca varetallar els salaris dels empleats de la secció de facturació. Aquestsvaren respondre afiliant-se al Sindicat Únic de l’Aigua, el Gas i l’Electri-citat de la CNT, motiu pel qual l’empresa en va acomiadar vuit d’ells ar-gumentant que no tenien dret a sindicar-se. Aleshores els 140treballadors federats de l’empresa varen iniciar una vaga de braços cai-guts. L’autoritat va respondre enviant la policia per intimidar els vaguis-tes, però lluny de fer-los canviar d’opinió varen aconseguir que la restade treballadors de l’empresa s’afegissin a la vaga. El dia 21 de febrerla vaga a la Canadenca era total i el subministrament d’electricitat aBarcelona va començar a faltar. Moltes indústries varen haver de tancari els serveis públics (tramvia, enllumenat) també es varen veure afec-tats. Enlloc de negociar, el govern va decidir militaritzar el servei de sub-ministrament elèctric, cosa que va enrarir encara més els ànims. El dia27 s’afegiren a la vaga tots els treballadors d’empreses de subminis-trament elèctric de Catalunya. L’escalada repressiva va anar en aug-ment. Més de 3.000 obrers varen ser detinguts i portats a la presó delcastell de Montjuïc. Tot i així, la vaga va continuar. El govern, totalmentsobrepassat pels esdeveniments, va acabar negociant. Finalment, eldia 17 de març es va arribar a un principi d’acord segons el qual elsobrers tornarien a treballar quan tots els detinguts no condemnats perun tribunal fossin alliberats i quan es readmetessin tots els treballadors

140

sense excepció. L’empresa, per la seva part, aplicaria un augment sa-larial general i proporcional a tots els seus treballadors, establiria la jor-nada laboral de vuit hores i pagaria la meitat del salari dels dies devaga. Els obrers varen referendar l’acord dos dies després en un mítingmultitudinari a la plaça de braus de Les Arenes que va aplegar més de20.000 treballadors.

La gran victòria dels treballadors de la Canadenca, va animar laresta de col·lectius a reclamar també la jornada laboral de vuit hores.Amb aquesta finalitat es va convocar una Vaga General pel 24 de marçde 1919. A Olot, la vaga “de solidaritat societària amb els companys deBarcelona” no es va iniciar fins el dimarts 26 o dimecres 27 de març.Segons el setmanari El Deber, “gràcies a l’acció enèrgica que han presels militars i la gent d’ordre dels sometents” la ciutat va romandre to-thora en absoluta tranquil·litat i la vaga no va ser mai general, atès quealgunes indústries varen poder treballar455. Els moments de màximatensió es varen viure el divendres 29, quan després de fer-se públic elban on s’informava a la població que s’havien suspès les garantiesconstitucionals, l’autoritat militar va fer tancar el local de la FederacióLocal de Societats Obreres i va fer detenir al seu president Joan Isamat.La situació es va calmar poques hores després quan Isamat va ser alli-berat gràcies a les gestions de l’alcalde. Novament es varen viure mo-ments d’excitació, el dimarts dia 2, quan per ordre del Governador Civilva ser detingut Josep Alberola, president del Sindicat de l’Art Fabril, enel moment que sortia de la ciutat per anar a fer un acte de propagandaa Sant Esteve de Bas. Segons la crònica dels fets que dies després pu-blicava l’alcalde d’Olot al setmanari La Comarca456, els “obrers vingue-ren a creure que la presó del seu mestre era deguda a una venjançaburgesa o a una traïció de l’alcalde”.

La situació va canviar totalment el dia 3 d’abril, quan el Govern vaaprovar un Reial Decret que generalitzava la jornada laboral de vuithores a partir del primer d’Octubre. Els obrers eufòrics per aquesta vic-tòria volien entrar a treballar, però varen ser aleshores els empresarisels que varen tancar les fàbriques en desacord amb la nova normativa.El tancament patronal va acabar el dilluns dia 8 d’abril, tres dies després

141

455 El Deber 29/3/1919456 La Comarca. Del 12/4/1919 va publicar una crònica del Dr Claret, pseudònim que amagava l’alcalded’Olot , el metge Eveli Barnadas.

que el Govern Civil hagués ordenat als fabricants d’Olot i comarca obrirtotes les fàbriques.457 Les fàbriques d’Olot no varen obrir fins que laPatronal de la ciutat de Barcelona no els va donar avís.

La gran victòria assolida pels obrers, va tenir com a rèplica la cons-titució de la Federació Patronal d’Olot i sa Comarca458 que a partir d’a-leshores es va mantenir molt més intransigent i menys dialogant ambla Federació Obrera, en línia amb la resta d’empresaris del país. D’altrabanda es va obrir un intens debat sobre com s’havia de solucionar elcreixent descontentament que expressava la classe treballadora. El set-manari d’acció catòlica El Deber va publicar un article del dirigent de laLliga Regionalista Francesc Cambó, titulat “La solución de nuestro pro-blema social” que havia estat publicat dies abans a La Tribuna de Ma-drid, on després de fer una anàlisi acurada de la situació, no s’estavade reconèixer que amb la repressió no s’anava enlloc:459

Els patrons han de tenir en compte que l’estat de Guerra i elmàuser; la mobilització de l’exèrcit i les condemnes dels tri-bunals poden dominar transitòriament les manifestacionsepisòdiques del plet social, però només la justícia el podràresoldre de manera permanent i definitiva.

A principis de maig el conflicte laboral va tornar a aflorar amb reno-vades energies. Els obrers de les filatures i fàbriques tèxtils de Cas-tellfollit, Sant Joan i Olot varen presentar als seus respectius patronsuna demanda d’augment de sou d’una pesseta diària i la reducció dela jornada laboral a un màxim de 8 hores. La Patronal varen contestarque ells complien la Llei, ja que el Real Decret del Govern no diu enllocque s’han de treballar 8 hores, sinó que diu que els patrons i els obrersde cada fàbrica s’han de posar d’acord i en cas que això no sigui pos-sible el Governador Civil o el Ministeri podria intervenir. Veient que nohi havia cap punt de contacte, els obrers federats varen decidir unilate-ralment treballar només 10 hores diàries, enlloc de les 11 o 12 que es-taven treballant. Tots els obrers que varen abandonar la feina varen seracomiadats, “per haver abandonat el lloc de treball sense permís”.460

Paral·lelament, la Federació Patronal va fer públic un avís anunciant

142

457 El Deber 5/4/19458 El Deber 12/4/19459 El Deber 29/3/19460 Diario de Gerona. 15/5/1919

que qui volgués treballar a les seves empreses havia d’anar a demanarfeina al local de la Federació i havia de signar un acord d’acceptacióde les condicions laborals.

Els obrers en vaga, uns 600, per poder subsistir varen organitzaruna cuina col·lectiva al Turín, que es mantenia gràcies a les aportacionsdels obrers de l'Estatuària Decorativa, els blanquers i els paperers. Peracabar amb la vaga, els empresaris d’aquests rams varen anar tancantles fàbriques fins arribar a ser 1.300 els obrers aturats. L’Ajuntamentper la seva part va aportar 1.000 Pta per ajudar econòmicament la cuinadels obrers en vaga, tot i comptar amb l’oposició d’alguns regidors tra-dicionalistes que varen afirmar que els obrers “necessitaven més auxiliespiritual que no pas material”.

Durant els dies del conflicte laboral, es varen formar comissions pa-ritàries sectorials que varen acabar consensuant convenis individualsper l’art fabril, xerricaires, pararies, arts decoratives i paperers. Elsacords recollien les condicions de treball, un augments salarial de tresrals i treballar 8 hores diàries. La negociació no obstant estava enca-llada en el pagament de les setmanes de vaga. Mentre els obrers voliencobrar dues setmanes, els patrons no en volien pagar cap. Desprésde dos mesos de paralització de l’activitat productiva i veient que lesdues parts no es posaven d’acord, la Comissió Negociadora va propo-sar que l’alcalde fes un laude, amb el compromís que les dues partsacceptarien la seva decisió. Però quan l’alcalde va presentar pública-ment la seva proposta d’acord, consistent en pagar una setmana ex-traordinària als vaguistes, els representants del Sindicat de l’Art Tèxtiles varen negar a acceptar-lo. L’alcalde aleshores va dimitir del càrrec.Durant els dies següent varen aparèixer un seguit de pamflets, on cadapart explicava la seva posició i replicava l’opinió dels altres. L’alcaldeva justificar la seva posició: “Us ho diu un home honrat que no li faràgran cosa sentir-se dir tonto en Lleis però no passarà per a que capComitè li digui farsant”. També el Comitè de Vaga: “Quan havíem arribata una entesa una mica depriment per nosaltres, va venir la mala inter-pretació del poder que la comissió obrera havia donat a l’alcalde” i finsi tot un grup de treballadors autoqualificats com a “obrers conscients”que es declararen “fastiguejats de la conducta observada per la Fede-ració Obrera i el Seu President Alberola”.

El 21 d’agost de 1919, després de 3 mesos de vaga, els obrersvaren acordar acceptar l’acord proposat per l’alcalde un mes abans i

143

retornar a treballar. Però els fabricants no ho varen acceptar. A aquellesalçades del conflicte, només acceptarien que retornessin al treball enles condicions que tenien abans de la vaga. A finals d’agost els obrersde Sant Joan Les Fonts es varen desvincular de la Federació Local d’O-lot i varen tornar a treballar sense haver aconseguit cap de les sevesreivindicacions. També algunes empreses petites d’Olot varen repren-dre l’activitat.

Finalment el tres d’octubre la Federació Patronal i la FederacióObrera varen signar el Conveni que posava fi a cinc mesos de paralit-zació de l’activitat fabril i, el que era més important, instituïa la jornadalaboral de 8 hores. L’acord preveia la readmissió de tots els treballadorsen el termini de 15-30 dies, que els obrers no prenguessin represàliescontra cap obrer no associat, crear una comissió mixta a cada industriaper solucionar els conflictes que sorgeixin, acceptació per part de l’obrerque la direcció, distribució i l’organització del treball depèn exclusiva-ment dels patrons, els obrers s’obliguen a substituir el company absento malalt prescindint dels salaris respectius i sense cobrar extres, s’a-corda reduir la jornada laboral a 8 hores, però mentre l’empresa s’a-dapta s’hauran de treballar més hores i es cobraran a preu normal, lajornada setmanal serà de 48 hores setmanals, el treballador estarà dinsla fàbrica cinc minuts abans de començar i plegarà quan toqui el timbre.També es varen aprovar unes bases específiques per cada ram d’acti-vitat (art tèxtil, blanquers, xerricaires, paperers, arts decoratives) on esfixa els horaris, increment salarial, abonament de la setmana de vagapactada amb l’alcalde i condicions específiques de cada sector.

El dissabte següent es va celebrar la finalització de la vaga i l’asso-liment dels objectius marcats amb un míting multitudinari al Teatre Prin-cipal. Varen prendre la paraula Joan Serra que va donar les gràcies al’exalcalde Eveli Barnadas per totes les gestions fetes per trobar unabona solució al conflicte, Jaume Trias que va tenir unes paraules de re-cord per l’anterior president de l’Art Fabril que tan havia lluitat per arribara aquest acord, un representant dels obrers de la Conca del Llobregati finalment el President del Sindicat de l’Art Fabril Josep Alberola queva parlar de la distribució del treball,de la mala influència que té l’es-glésia en els treballadors, de la importància de la instrucció dels obrersi de la necessitat de disposar d’un periòdic propi de la Federació.461

144461 La Comarca 11/10/1919

La reacció empresarial

Tot i l’acord local per acabar amb la vaga, els empresari no varenquedar gens satisfets. La implantació de la jornada laboral de vuit horesno els va agradar gens, però encara els va agradar menys la força i lacapacitat que havia demostrat el moviment obrer olotí, unit en la Fede-ració Obrera. Per tant, a partir d’aleshores l’actitud de la Federació Pa-tronal va ser molt menys conciliadora i no va estalviar esforços perlaminar la força del sindicat únic, adscrit a la CNT.

El setmanari catòlic El Deber va començar aleshores una campanyacontra el Sindicat Únic perquè proclamava “idees contraries als ensen-yaments de l’església” i estenia el “pensament antireligiós”,462 alhoraque informava de la creació a Barcelona de la Unió de Sindicats Lliures,que col·laboraven amb les autoritats i la patronal. A Olot no varen poderimplantar-ne cap, però a Sant Joan les Fonts, el personal d’oficines iels encarregats en varen formar un, que va intentar dividir els obrers idebilitar el Sindicat Únic.463

A principis de desembre, seguint les consignes de la Federació Pa-tronal de Barcelona, els empresaris olotins varen anunciar als obrersel tancament de les seves empreses en un termini de vuit dies, que esva concretar el 9 de desembre en els rams de filats, generes de punt,paletes, fusters, ferrers i blanquers, i el 24 de desembre en les d’imat-geria religiosa. Exigien que el govern legislés sobre la llibertat de sindi-cació professional, acabant d’aquest manera amb el sindicat únic, queestablís un contracte de treball i que es reconegués la llibertat absolutadels empresaris per dirigir i ordenar la feina dins de les empreses, re-duint la missió dels representants obrers a denunciar casos d’incompli-ment de contracte de treball i dels reglaments.

Pocs dies després la Confederació Nacional de Catalunya i diversesfederacions locals, entre elles les d’Olot, Castellfollit i sant Joan LesFonts, varen fer públic un manifest titulat “La organización obrera deCataluña a la opinión pública” on censuraven la Federació Patronal i elgovern, i es reafirmaven en la seva lluita.464

Siempre hemos dicho que nuestra actuación la informarían,a la par, espíritus de justicia y orden. Como el “estatus quo”

145

462 El Deber 13/12/19463 El Deber 27/12/19464 Diario de Gerona 27/12/2011

es la miseria y esta el desorden, queremos salir de la mise-ria. (...) Esto no significa que hayamos de ceder en nuestrosderechos. Para reanudar el trabajo se impondrá como con-dición precisa el abono de los jornales perdidos a causa delockout.

Els empresaris també varen posar les seves condicions per reobrirles fàbriques i reprendre els treballs: els obrers havien de deslligar-sedel Sindicat Únic i presentar-se a les seves empreses per signar uncontracte laboral465 de caràcter personal i individual que fixava la duradadel contracte, les feines a fer, el salari i l’acceptació per part de l’obrerque “la organización y distribución del trabajo será de la exclusiva com-petencia y autoridad de los patronos o de los representantes y encar-gados designados al efecto por el mismo”. Com a contrapartida oferienuna assegurança de malaltia i una assegurança de maternitat. El di-vendres 7 de gener una trentena d’obrers de les fàbriques de sant Joanes presentaren a les fàbriques, lliuraren el carnet del Sindicat Únic al’autoritat i varen signar el contracte de treball. De totes maneres, lafeina no es va reprendre perquè la majoria de treballadors no es varenpresentar. Però, tot i així, aquests treballadors varen començar a cobrarel salari acordar.466

Comprovat que els obrers no acceptaven la darrera oferta patronal,el 17 de gener de 1920, el Govern va prohibir la Confederació Nacionalde Treballadors, el Governador Civil va fer tancar els local de la Fede-ració Obrera i també de la Federació Patronal i va ordenar als empre-saris que obrissin les fàbriques immediatament. Quatre dies després laFederació Patronal d’Olot va publicar un pamflet titulat “A la OpinióObrera”, que recollia el Manifest de la Federación Patronal publicat diesabans a Barcelona. Es justificava el tancament patronal “davant elsacords presos en l’últim Congrés sindicalista de Madrid declarant-sesos actors francament comunistes i llibertaris, predicant el sabotatge il’acció directa i preconitzant mides declaradament anàrquiques”, expo-sava que “no poden ni volen consentir que tingui la representació obrerael Sindicat Únic, que té escrita amb sang la seva pròpia historia i coma tàctica insubstituïble la de prescindir en absolut de la voluntat delsseus representats” i finalment convidava els obrers olotins a “manifestarclarament si estan al costat dels elements que amb ses procediments

146

465 El Deber 1/1/1920466 El Deber 10/1/1920

maten les indústries o si es pot reprendre el treball, amb les degudesgaranties de seguretat i amb la pau i harmonia necessàries en beneficide tots”. Si acceptaven les noves condicions, els obrers havien d’anara l’ajuntament a recollir el contracte de treball i els reglament de cadaempresa. Se’ls assegurava el manteniment de les hores de treball i delsou i, recollint els acords del Segon Congrés Patronal de Barcelona,se’ls assegurava la implantació d’una assegurança de malaltia i parte-ratge per les obreres. En la mateixa línia, l’alcalde d’Olot, el conservadorJoaquim Vayreda, publicava una llarga carta, “A la honrada classeobrera i a la classe patronal” farcida de tòpics i aforismes de tota mena,on demanava als patrons que obrissin les fàbriques i als obrers queanessin a treballar “ara que se us ofereix treball en millors i més noblescondicions, rehabilitant la vostra personalitat perduda, anorreada i tre-pitjada, inclòs en les files del sindicalisme igualitari. Vulgueu ser homes,ben homes i no una munió de zeros a l’esquerra d’una unitat descarri-lada”. Acompanyava la carta un dur ban municipal encaminat a atemorirels treballadors:

estoy dispuesto a proceder con la mayor energía y severidada la represión de cualquier acto que atente a la libertad detrabajo, coaccionando la voluntad de los ciudadanos en cual-quier forma que sea. Por lo tanto: prevengo a los agentesde mi autoridad que velen cuidadosamente con el mayorcelo por la más estricta libertad de trabajo, deteniendo en elacto y poniéndola a mi disposición a toda persona que encualquier forma o manera atenten a la libre acción de los ciu-dadanos coaccionando, alentando o recomendando ya seapública o privadamente de palabra por escrito a los patronosparar que dejen de abrir sus fabricas o talleres, o a los Obre-ros para que no acudan al trabajo contra su voluntad.

El termini per signar el contracte s’acabava el diumenge 25 degener, però donat que molts obrers no varen passar a signar, l’alcaldeva allargar dos dies més el termini. El dilluns 26 totes les fàbriques deCastellfollit varen obrir i a la tarda les de sant Joan. Les fàbriques d’Olotvaren obrir el dimarts 27 i uns 600 treballadors varen entrar a treballar.Eren tots els mossos de transport, la majoria de dones del gènere depunt, la meitat dels treballadors de les fàbriques de sants, pocs xerri-caires i treballadors de les filatures, i cap paleta, fuster ni blanquer..Mica en mica, tots els obrers varen anar tornant a la feina. Una setmanadesprés tots els tallers de sants funcionaven amb plena normalitat, i

147

poc després ho feren les filatures. El dia 21 ja només quedaven en vagaels paletes i manobres, que varen tornar a treballar abans de final demes. Durant aquest mes, els conflictes entre treballadors varen serconstants. La policia va detenir uns quants treballadors acusats de co-accions. Entre ells el sindicalista Alberola, que va ser condemnat a 11dies d’arrest per d’haver agredit una dona.

El mes de març es va constituir a Olot el primer sindicat lliure, el Sin-dicat d’Obrers de l’Art Tèxtil. Al mateix temps que eren detinguts dosobrers i una obrera, acusats d’haver cobrat quotes del Sindicat Unitari,tot i estar clausurat. A final d’any, i de manera unilateral, la FederacióPatronal va acordar donar un petit augment salarial a tots els obrersd’Olot.

El conflicte al camp

L’estiu de 1919 va esclatar un greu conflicte al camp del Pla d’Olot.Molts parcers i alguns masovers varen presentar una demanda col·lec-tiva als propietaris de la terra per canviar les condicions d’arrendamentargumentant que no podien viure del seu treball; entre altres coses pro-posaven deixar d’anar a mitges amb el propietari en la repartició del grai passar a terços. Tot i que hi va haver una negociació i alguns propie-taris varen acceptar repartir les collites a tres cinquenes parts contradues, la gran majoria de propietaris no varen acceptar cap canvi. I, da-vant la falta d’entesa, els propietaris varen prohibir als parcers i maso-vers entrar als camps i, per tant, recollir les collites que haviensembrat. Els masovers i els parcers, veient que les collites es malmetiensense que ningú les collís, varen fer cas omís a la prohibició i les varenrecollir. Aleshores els propietaris els varen denunciar a la justícia, ini-ciant-se un llarg procés judicial.

Durant el conflicte, el farmacèutic i president del patronal SindicatAgrícola d’Olot, Ramon Pujolar va publicar una sèrie d’articles a lapremsa analitzant molt acuradament quines eren les causes de l’em-pobriment dels pagesos olotins i fent diverses propostes per millorar elrendiment de les explotacions agràries (mecanització, fertilitzants, con-tractes d’arrendament clars i de llarga durada) i, per tant, per incremen-tar el benefici que obtenien els propietaris de les seves terres i elsobrers del seu treball. També va proposar classificar les terres en funcióde la seva fertilitat i productivitat i usar aquest criteri per establir el valor

148

de l’arrendament. Tot i que tothom li va reconèixer que estava fent apor-tacions justes i constructives, no hi va haver manera d’arribar a capacord perquè els grans propietaris rurals consideraven que el que real-ment estava en joc era el paper i la força que havia de tenir el recent-ment organitzat Sindicat Únic d’Obrers del Camp d’Olot i la sevaComarca, promotor de la reivindicació obrera. No en va l’associacióobrera estava federada amb el Sindicat Únic i defensava obertamentque la solució dels problemes dels obrers dels camp era la col·lectivit-zació de la terra, com s’havia fet feia poc a Rússia.

El conflicte va ser molt dur. El Sindicat Únic va declarar el boicot alspropietaris més rebecs i es varen produir alguns actes de sabotatge(crema de pallers, escapçament de plantes,...) en camps dels propie-taris més representatius, també alguns obrers varen ser apallissats perhaver treballat en els camps boicotejats. Però cap de les dues parts nova afluixar, ni tan sols quan el Jutjat d’Instrucció d’Olot va donar permísals propietaris per desnonar als masovers i acomiadar als parcers perincompliment de contracte. No va ser fins el juny de 1920 quan l’Au-diència de Barcelona va ratificar la sentència, que els masovers i par-cers varen retornar als propietaris de la terra la part que els faltava finsa la meitat de les collites i aleshores molts d’ells no varen executar l’a-comiadament o els varen readmetre. Tot i així, 5 o 6 masovers i els par-cers més identificats amb el sindicat únic varen ser acomiadatsdefinitivament. Pocs dies després de l’execució de la sentència, es vadeclarar un violent incendi al mas Brugadois, que va començar per lacabanya, però va acabar afectant tota la casa i la majoria dels camps.La guàrdia civil va detenir l’autor material dels fets i també al presidenti al secretari del Sindicat Únic d’Obrers del Camp, aquests acusats deser-ne els inductors. El Sindicat va ser suspès per ordre administrativa.

Primer la repressió, després la dictadura

Les relacions laborals durant els primers anys 20 varen ser moltcomplicades. La Patronal va prendre una actitud totalment intransigenti autoritària envers els treballadors i obertament bel·ligerant amb elssindicats de classes i els seus representants. El govern li va fer costati va iniciar una política repressiva contra el sindicat únic i contra elsseus dirigents, amb detencions, deportacions i assassinats d’obrers enaplicació de la llei de fugues. A Olot la situació del moviment obrer noera pas millor que a la resta del país. El Sindicat Únic estava suspès,

149

el seu local tancat i molts dels seus dirigents desapareguts o en la clan-destinitat. El Secretari de les Arts Fabril, Josep Alberola, va ser denun-ciat a la guàrdia civil quan va retornar a Olot i va passar uns dies a lapresó municipal.

La situació va començar a millorar el 1922, sobretot després que ales eleccions municipals dels mes de febrer, la coalició republicano-obrera obtingués 4 regidors dels 9 que s’elegien. Dos dels electes erendirigents del clandestí Sindicat Únic. Eren l’expresident de l’AteneuObrer i exvicepresident del Centre Obrer Joan Serra Vilalta i el vocalde la Junta del Centre Obrer, Enric Corominas Llach. Durant la cam-panya electoral la coalició va publicar un pasquí on denunciaven queestaven en perill “les llibertats públiques conquerides per nostres avant-passats amb sacrifici de llurs hisendes i vides” perquè “l’obscurantismedisfressat en nostra localitat amb varis noms tracta d’esborrar nostreslliures però respectuoses costums ciutadanes, convertint Olot en uncentre de reacció sotmès a la més refinada intolerància”. També prenientres compromisos: “una administració municipal econòmica, ordenada,justa i recta, on imperi el major respecte a tots els principis, creences iideals honrats, sense fanatismes; orientar econòmicament el municipienvers l’abaratiment de la vida a base de la municipalització dels ser-veis, i finalment defensaran l’autonomia del municipi davant l’allau detributs que va exigint la vida centralista de la naixent Mancomunitat deCatalunya, que en país que anem serà pitjor el centralisme barceloníque el tan detestable centralisme madrileny”.

El bon resultat electoral dels obrers va propiciar que el nou Ajunta-ment declarés festiu el 1er de Maig i organitzés una ballada de sarda-nes, que s’autoritzés la reobertura del local del Sindicat Únic i que esreunís de nou la Junta de Reformes Socials, amb l’encàrrec de treballarper reduir els preus dels productes de primera necessitat.

El Sindicat Únic va celebrar la reobertura del local fent un míting alTeatre Principal. No sabem que es va dir en aquest acte, només que elJutjat de Primera Instancia va instruir diligències contra els oradorsRamon Surie, Francesc Iglesias, Antoni Gorg i Joan Franco. Possible-ment la reunió estès relacionada amb la Conferència Nacional que laCNT va celebrar pocs dies després a Saragossa, i on la Federació Locald’Olot va prendre part enviant un representant. En aquesta Conferènciaes varen prendre decisions molt transcendents per l’organització sindi-

150

cal: Primer es varen desvincular definitivament de Rússia i de la TerceraInternacional, per tant del comunisme, i es varen reafirmar en l’anar-quisme i el col·lectivisme. En segon lloc, varen redefinir el concepte“obrer” per poder donar cabuda a l’organització als petits propietaris:“tota persona que viu del seu treball”. Finalment, varen concloure queles causes de la crisi econòmica que vivia España, no era degudanomés a causes exteriors (guerra i els pactes posteriors) sinó que teniasobretot causes nacionals: la incapacitat, ineptitud i desconeixementtècnic i comercial de la burgesia espanyola. Per tant, que calia moder-nitzar la indústria i l’aparell productiu si es volia ser competitiu en elsmercats exteriors i evitar que les crisis les paguessin sempre nomésels treballadors. Retornats de Saragossa, els dirigents locals del Sindi-cat Únic de Treballadors varen convocar una Assemblea Extraordinàriaal teatre del Centre Obrer per explicar als federats els acords presos.Però tan bon punt el representant comarcal a la conferència, SebastiàClarà, va prendre la paraula, el delegat de policia que la presidia va or-denar suspendre l’acte. Els dos regidors obrers que eren presents a lareunió varen intentar dissuadir-lo i davant la seva negativa varen anara buscar l’alcalde, que es va desentendre de l’assumpte.467

Tot i que la federació obrera olotina va estar en tot moment adheridaa la CNT i sempre va mostrar la seva adhesió a les tesis anarquistes,a Olot també hi deuria haver algun grup pro-comunista atès que a prin-cipis d’abril de 1923 el Centre Obrer va acollir una conferència de Joa-quim Maurín, ex-dirigent de la CNT i en aquell moment director de larevista La Batalla i promotor de les tesis marxistes a Catalunya.468

Des de la seva reorganització, el Sindicat Únic va tenir poca filiaciói no va plantejar gaire reivindicacions. Només es de destacar la de-manda presentada per la societat de paletes i manobres a mitjans demarç de 1923, que al ser desatesa pels patrons va propiciar que s’ini-ciés una vaga de paletes, manobres, manyans i fusters que va durarmés de quatre mesos. Durant el conflicte varen ser detinguts i empre-sonats el president del sindicat únic i un membre del comitè de vagaacusats de coaccions i amenaces a un grup de manobres que volia tor-nar a la feina.469 També es varen publicar diferents pamflets explicatius

151

467 Diario de Gerona 6/7/22. La reunió era el divendres. El cap de la policia era Mestres.468 La Comarca 7/4/23469 22/4/23. Diario de Gerona. Per ordre del jutjat d’Olot han entrat a la presó Ramon Suñé Homs, presi-dent del Sindicat Únic i Antoni Oliveras Pasqual individuo del comitè de vaga que des del 12/3/23 venensostenint els obrers paletes.

de les bases presentades pels paletes i de la posició dels constructors.

La situació va fer un tomb radical el 13 de setembre de 1923, quanel Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el suportde la burgesia catalana i el beneplàcit del rei d’Espanya Alfons XIII deBorbón, va enderrocar el govern, va abolir la constitució de 1876, vadissoldre Les Corts, va liquidar la Mancomunitat de Catalunya i va es-tablir una dictadura militar, que va intensificar la repressió contra el mo-viment obrer i molt especialment contra la CNT i les associacions detreballadors. La UGT, en canvi, va col·laborar amb el nou règim i poguémantenir-se fora de la clandestinitat.

152

FONTS

La font principal de documentació ha estat l’Arxiu Comarcal de laGarrotxa (ACGAX), especialment el Fons Municipal d’Olot, el Fonsd’Associacions i el Fons Notarial del districte d’Olot, així com la Col·lec-ció de Documents Efímers i la Col·lecció Joan Casulà. Aquesta infor-mació s’ha complementat amb recerques específiques a l’Arxiu de laDiputació de Girona, l’Arxiu Diocesà de Girona, als Arxius Històrics deGirona i Barcelona, l’Arxiu de Foment del Treball Nacional, la Bibliotecade Catalunya i la Biblioteca Arús de Barcelona.

La segona font d’informació ha estat la Col·lecció Local de la Biblio-teca Marià Vayreda d’Olot, on s’han trobat molts Estatuts i Reglamentsde les associacions olotines, i una molt complerta Col·lecció de PremsaLocal editada a Olot. Ara també consultable a través de la xarxa:http://pandora.bibgirona.net/olot/. Les capçaleres que s’han consideratmés representatives han estat buidades sistemàticament: “La AuroraOlotense”, “El Olotense”, “L’Olotí”, “El Eco de la Montaña”, “El Deber”,“Sang Nova”, “La Revista Olotina”, “Ateneo”, “El Oportunista”, “Ciutat” i“La Democracia”. La resta de revistes locals s’han consultat puntual-ment per conèixer o aprofundir en moments, sectors socials, activitatsi esdeveniments concrets.

La informació i l’opinió de la premsa local s’ha ampliat i contextua-litzat a través de la consulta de les capçaleres digitalitzades disponiblesa la xarxa que parlaven d’Olot: l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Na-cional de España, l’Hemeroteca de la Premsa Gironina Digitalitzada del’Arxiu Municipal de Girona, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues(ARCA) de la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Fons Local de Pu-blicacions Periòdiques Digitalitzades de la Diputació de Barcelona,l’He-meroteca de la Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes, la BibliotecaVirtual de Prensa Histórica del Ministerio de Cultura i l’Hemeroteca dela Vanguardia de Barcelona. Principalment “El Constitucional” y ”La Fe-deración” de Barcelona, “El Postillon” y “Diario de Gerona” de Girona i“El Corresponsal” de Madrid.

Finalment, s’ha consultat un bon nombre de llibres, revistes, articles,i treballs d’investigació que sovint han servit per ampliar la informació,conformar un criteri i contextualitzar la informació local.

Asociación Internacional de Trabajadores. Actas de los Consejos y Comisión Federalde la Región Española (1870-1874). Dos tomos. Publicaciones de la cátedra de HistoriaGeneral de España, de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona.1969.

153

Asociación Internacional de Trabajadores. Cartas, comunicaciones y circulares de laComisión Federal de la Región Española. Publicaciones de la cátedra de Historia Ge-neral de España, de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona.Edicions Universitat de Barcelona. 1979.

Resum d’Història del Moviment obrer a Cataluña. Jobac. 1983.

Els portals www.centrefedericamontseny.org, www.cnt.es y www.veuobrera.org

AISA, Ferran. La cultura anarquista a Catalunya. Edicions de 1984. Barcelona. 2006.BARNADAS, Joan. La Restauració Borbònica. Quaderns d’Història d’Olot. Volum 7. Edi-cions Municipals Ajuntament d’Olot. 2009.BARNADAS, Joan. La Setmana Tràgica a Olot. Annals del Patronat d’Estudis Històricsd’Olot i Comarca. 2009. BARNOSELL, Genís. Orígens del sindicalisme català. Eumo editorial. 1999. DANÉS, Joaquim. Història d’Olot. Edicions Municipals Ajuntament d’Olot. 1980-2000.IZARD, Miquel. Manufactureros, industriales y revolucionarios. Editorial crítica. Barce-lona. 1979.LLONG, Montserrat. Tejiendo en red. La industria del genero de punto a Cataluña (1891-1936), Universitat de Barcelona. 2007.JORDÀ, Ricard. Fa 80 anys de Solidaritat Catalana (1907-1987). Article publicat a larevista Comarca d’Olot. 1987.OLLÉ, Josep M. El moviment obrer a Catalunya. 1840-43. Editorial Nova Terra. Barce-lona. 1973.PAGÈS, Pelai i altres. Història del moviment obrer als Països Catalans, obra col·lectivapublicada en fascicles, editada per Eliseu Climent i la revista El Temps. Edicions delPaís Valencià. València. 2001. PALOMER, Jordi. El desenvolupament de la indústria del punt a Olot. Olot. 1983. TERMES, Josep. Anarquismo y sindicalismo en España. (1864-1881). Editorial Critica.2000.TERMES, Josep. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939).Història de Catalunya. Volum 6. Edicions 62. 1999.TERMES, Josep. Històries de la Catalunya treballadora. Editorial Empuries. Barcelona.2000.VIDAL FORGA, Gil. L’evolució social a Olot. 1935, reeditat per l’Ajuntament d’Olot.1986. VIDAL FORGA, Gil. 45 anys de vida olotina a través del Centre Obrer. Aubert Impressor.Olot. 1980.

154