Projecte Constructiu Pont Cinta Cii-3

PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PONT-CINTA CII-3 SOBRE LA CARRETERA COMARCAL C-16 (T.M. SALLENT)Document n 1: MEMRIA I ANNEXES Document n 2: PLNOLS Document n 3: PLEC DE CONDICIONS Document n 4: PRESSUPOST

Municipi: Localitzaci: Promotor: Tcnic Autor:

Sallent (Bages, Barcelona). Sobre la Ctra. C-16.Punt Km: 62 IBERPOTASH, S.A. Domingo Monserrat i Pitarch. Enginyer de Camins, Canals i Ports. TCC, S.L.

Tcnic Gestor: Xavier Guitart Tarrs. Arquitecte. Data: Gener de 2005. N EXP.:

N Rec.: 0459 PONT

PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PONT CINTA CII-3 SOBRE LA CARRETERA COMARCAL C-16NDEX GENERALDocument nm. 1 - MEMRIA I ANNEXOS * Memria. Document nm. 4 - PRESSUPOSTOS * Annexos a la memria: Annex nm. 1 Fotogrfic Annex nm. 2. Estudi geotcnic i auscultaci de les piles Annex nm. 3. Clculs estructurals Annex nm. 4. Programa de clcul Annex nm. 5. Procs constructiu i seguretat vial Annex nm. 6. Pla de treballs Annex nm. 7. Estudi de seguretat i salut Annex nm. 8. Serveis afectats Annex nm. 9. Justificaci de preus Annex nm. 10. Pressupost per coneixement de ladministraci. Amidaments Quadre de Preus nm. 1 Quadre de Preus nm. 2 Pressupostos parcials Pressupost general Document nm. 3 - PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES PARTICULARS

Document nm. 2 - PLNOLS La relaci detallada es recull en el corresponent ndex de plnols. A nivell general lordenaci adoptada per als plnols ha estat la segent: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Plnol de situaci i ndex Emplaament Descripci general del pont cinta Definici geomtrica del pont cinta Definici estructural del pont cinta Detall dunions Procs constructiu i seguretat vial

DOC. N 1:

MEMRIA I ANNEXES

Projecte constructiu del pont-cinta CII-3, sobre la carretera comarcal C-16. al T. M. de Sallent

MEMRIA


PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PONT CINTA CII-3, SOBRE LA CARRETERA COMARCAL C-16. NDEX DE LA MEMRIA 1.- ANTECEDENTS 2.- OBJECTE DEL PRESENT PROJECTE 3.- DESCRIPCI DE LA ZONA 3.1.- Situaci 3.2.- Comunicacions 4.- DESCRIPCI DEL PROJECTE 4.1.- Estat actual de lestructura 4.2.- Geologia i geotcnia 4.3.- Auscultaci de les piles 4.4.- Clculs estructurals - Metodologia - Accions - Ponderaci daccions - Hiptesis de clcul - Clcul de lestructura en la configuraci actual - Proposta de refor - Clcul dels recolzaments - Comprovaci de les piles - Conclusions 4.3. Procs constructiu i seguretat vial 4.4.- Serveis afectats 5.- TERMINI DEXECUCI DE LOBRA 6.- JUSTIFICACI DE PREUS 7.- SEGURETAT I SALUT 8.- DOCUMENTS DE QU CONSTA EL PRESENT PROJECTE 9.- PRESSUPOST 10.- REVISI DE PREUS 11.- CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA 12.- CONCLUSI


PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PONT CINTA CII-3, SOBRE LA CARRETERA COMARCAL C-16 (T.M. DE SALLENT)

El present document s un projecte constructiu i per tant s vlid per a obtenir totes les llicncies i autoritzacions necessries, aix com per a licitar, adjudicar i executar lobra. Per a la redacci del present projecte sha partit de la documentaci grfica aportada per Iberpotash, S.A. i sha incls un estudi del comportament estructural (clculs esttics), del pont per tal dadequar-lo a les normatives vigents.

MEMRIA

1.- ANTECEDENTS 3.- DESCRIPCI DE LA ZONA El mes de gener de 2004, IBERPOTASH, S.A., va entrar en contacte amb larquitecte Xavier Guitart i Tarrs, sollicitant propostes per a la realitzaci de diferents estudis tcnics relatius a la situaci actual, estat de conservaci, en vistes a la realitzaci dinformes-dictmen, encaminats a la conservaci, adequaci, seguretat i s de diversos elements, installacions i edificis que conformen la infrastructura general destinada a lexplotaci (extracci i tractament) de les sals potsiques dins dels recintes emplaats als municipis de Sria i Sallent. El mes de mar de 2004, IBERPOTASH, va formalitzar lencrrec (n 3152000071/13.04.2004) del projecte dadequaci del pont cinta CII-3, emplaat sobre la ctra. C-16 (Municipi de Sallent). Larquitecte Xavier Guitart Tarrs, va gestionar amb el consultor extern, el Sr. Domingo Monserrat i Pitarch, enginyer de camins canals i ports, n de collegiat 10.226 de TCC S.L., la redacci, (clculs estructurals), del projecte dadequaci del pont cinta CII-3, sobre la ctra. C-16, partint de la documentaci tcnica, (plnols de lestructura del pont), facilitats per la propietat. Amb data maig de 2004 es presenta el projecte dadequaci del pontcinta CII-3 sobre la carretera comarcal C-16, on sestudia lestructura de lelement, establint el seu comportament estructural i realitzant els clculs esttics necessaris, per tal de comprovar la seva idonetat, pel que fa a compliment de les normatives vigents. Davant les conclusions presentades en lesmentat estudi, IBERPOTASH, S.A. decideix la substituci de lactual estructura per una de nova construcci amb la mateixa tipologia. Es per aquest motiu que lempresa promotora es posa en contacte amb el senyor Guitart per a que gestioni la redacci dun projecte constructiu de lesmentat pont-cinta. Larquitecte Xavier Guitart Tarrs, encarrega a 22 de novembre de 2004 la redacci del projecte constructiu del pont-cinta CII-3, sobre la carretera comarcal C-16 al consultor extern, el Sr. Domingo Monserrat i Pitarch, enginyer de camins canals i ports, n de collegiat 10.226 de TCC S.L. 3.1- Situaci El pont objecte del present projecte, CII-3, es troba situat sobre la ctra. C-16, punt quilomtric 62, al seu pas pel terme municipal de Sallent (Bages). Tal i com es pot observar als plnols de situaci i emplaament, el pont-cinta CII-3 permet la connexi mitjanant cinta transportadora de les dues parts de les installacions dIBERPOTASH a cada banda de leix del Llobregat. 3.2- Comunicacions Tal i com ja sha comentat la principal via de comunicaci afectada ser la carretera comarcal C-16 (eix del Llobregat) al seu pas pel municipi de Sallent. El pont cinta CII-3 representa un pas superior de lesmentada via i per tant la seva substituci afectar en gran mesura a la circulaci de vehicles per la carretera. Es per aquest motiu que shaur de ser especialment curs en seguir les recomanacions exposades en aquest projecte en els temes referents al procs constructiu i seguretat vial.

4.- DESCRIPCI DEL PROJECTE 4.1.- Estat actual de lestructura La longitud aproximada del pont cinta s de 41.5 m, mentre que el taulell t una amplada de 3.4 m. Tota lestructura es troba recolzada sobre dues piles de formig. Aquestes piles tenen una geometria ovalada amb uns eixos de 5 m i 2.5 m. Les dues piles tenen unes alades daproximadament 13 m i 7 m sobre el terreny, amb la qual cosa resulta una inclinaci longitudinal del pont de 5.22. Es tracta duna estructura metllica de barres. Lestructura treballa principalment a esfor axil mitjanant dos cordons, un inferior traccionat i un superior comprimit. La transferncia desforos entre aquests cordons es dona a travs de montants verticals i de diagonals. Tant el cord superior com linferior estan formats per perfils laminats tipus HEB-220. Els montants verticals sn perfils tipus IPN-220. Les diagonals tamb estan formades principalment per aquest ltim perfil excepte la tercera diagonal de cada extrem que s un HEB-220.Projecte constructiu del pont-cinta CII-3, sobre la carretera comarcal C-16. al T. M. de Sallent

2.- OBJECTE DEL PRESENT PROJECTE Lobjecte del present projecte s la definici a nivell constructiu i valoraci econmica de les obres necessries per la substituci del pont-cinta CII-3 sobre la carretera comarcal C-16 al municipi de Sallent.

Transversalment lestructura est formada per uns marcs rectangulars rgids, arriostrats mitjanant creus de Sant Jordi. Els marcs estan formats pels montants verticals (IPN-220) i transversals (IPN-200). Els arriostraments estan formats per perfils en L-100x10. Lestructura metllica que conforma el pont, presenta un estat de conservaci deficient com es pot observar en el descloscat del pintat i en loxidaci dels perfils dacer, que comporten una excessiva fletxa en el centre del vnol del pont. Aquest estat deficient, provoca mancances en les garanties de seguretat del pont, tant per als operaris que es puguin trobar sobre lestructura, com per la circulaci rodada existent en la carretera comarcal C-16 que transcorre sota seu. Aquest fet, fa recomanable la substituci de lestructura metllica en qesti, per una de nova construcci que compleixi amb els factors de seguretat que determinen les normatives vigents, i que es lobjecte del present projecte. 4.2.- Geologia i geotcnia

piles de suport del pont cinta estan formades de formig en massa, i tan sols existeix armat en la uni de les piles amb la sabata de fonamentaci i aquest presenta un recobriment de lordre dels 500 mm. Considerant aix i els resultats dels assaigs anteriorment exposats, es pot concloure que la carbonataci existent no representa cap problema per a la integritat de larmat existent. Daltra banda, pel que fa a resistncies a compressi i densitats aquestes sn les que es poden esperar en estructures daquesta edat. No obstant aix seria desitjable que en cap dels casos la resistncia a compressi del formig fos inferior als 15 N/mm2. Aquesta limitaci no s compleix en la sabata de la pila oest, on la resistncia a compressi obtinguda s de 6.21 N/mm2. Malgrat tot, al tractar-se dun disseny de pila amb formig en massa, les sollicitacions existents en el formig sn molt inferiors a la resistncia obtinguda i per tant aquest fet no suposa cap tipus de problema per a lestabilitat de la pila. 4.4.- Clculs estructurals

Segons sha pogut constatar mitjanant els sondeigs realitzats i descrits en lannex n 2, les sabates que suporten lestructura en estudi, es recolzen sobre els materials del scol rocs de la zona. Els materials apareguts en els sondeigs per a aquest scol corresponen a lutites molt compactes, tot i que per les observacions dels afloraments de la zona, aquestes es succeeixen amb nivells de gresos aix com margues i calcries. En aquest sentit la crrega admissible en funci de la informaci obtinguda amb els sondejos realitzats, del tipus de fonamentaci i dels materials de recolzament, ser de fins a 6 Kg/cm2. 4.3.- Auscultaci de les piles Una vegada extrets els testimonis i realitzats els assaigs detallats en lannex n2, sobtenen els resultats que es detallen en la segent taula: Profunditat de carbonataci (cm) PILA EST PILA OEST Fonamentaci Zona inferior pila Zona superior pila Fonamentaci Zona inferior pila Zona superior pila No realitzat 2a3 2a3 No realitzat 3a4 4a5 Densitat aparent (Kg/m3) No realitzat 2264 2173 No realitzat 2228 2126 Resistncia a compressi (N/mm2) 32.35 15.74 15.62 6.21 25.20 19.74

Metodologia Es construeix un model matemtic de lestructura metllica mitjanant el programa CYPE metall 3D, i es comprova lestructura segons la normativa vigent destructura metllica EA95 i Eurocdig 3. Es comproven els segents resultats en la configuraci actual del pont: a. Esforos: N, Q, Mx, My, Mt de cada barra b. Condici desgotament per tracci i per compressi (resistncia i pandeig) c. Comprovaci de la limitaci de fletxes En el cas que en alguna daquestes comprovacions sobtingus un resultat negatiu, que no sadeqi a la normativa vigent, es procedir a proposar una srie de reforos de lestructura. Posteriorment es recalcular lestructura amb els reforos comentats per a comprovar que es compleixen totes les restriccions imposades per la normativa vigent. Accions El pont t la funci de donar suport a la cinta transportadora de potassa al seu pas per sobre la carretera comarcal C-16. A aquest efecte sha disposat sobre lestructura del pont una superestructura formada per quatre perfils UPN-200 collocats longitudinalment sobre tota lestructura del taulell, sobre els que reposen la cinta transportadora i la plataforma que conforma la passarella de servei. Donada aquesta configuraci, i seguint les consideracions de la Instruccin sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes (IAP-98) publicat en el BOE a 12 de febrer de 1998 i les de la norma dedificaci MV-101, les accions considerades sobre el pont cinta han estat les segents:

Per a la determinaci de la profunditat de les armadures sha emprat un paxmetre amb una profunditat de detecci de fins a 360 mm. A mxima sensibilitat, no detecta la presncia darmadures. Per tant es pot concloure que la profunditat de larmat, en cas que existeixi, es superior a 360 mm. Segons aix i analitzat els plnols originals de les piles, una reproducci dels quals es pot trobar en el document corresponent a plnols daquest projecte, es pot concloure que les


TIPUS DE CRREGA Pes propi de lestructura Crrega permanent superestructura Sobrecrrega ds per transport de potassa Sobrecrrega ds de la passarella de servei Sobrecrrega de vent Ponderaci daccions

VALOR 7.85 t/m3 acer 1.2 t/ml de pont 0.12 t/ml de pont 0.4 t/m2 plataforma 0.13 t/m2 exposat

Resistncia de clcul de lacer: Es considera un acer A.42.b de lmit elstic 2600 kg/cm2.

e = 2600 kg / cm 2La resistncia de clcul de les barres ve fixada per la segent expressi:

u =On,

e a

Una acci ponderada s el producte duna acci caracterstica pel coeficient de ponderaci s que li correspongui en la combinaci daccions que sestigui considerant. A efectes de laplicaci dels coeficients de ponderaci, les accions es classifiquen en dos grups: constants i variables. Es consideren com a accions constants les que actuen o poden actuar en tot moment o durant un llarg perode de temps amb un valor fix en posici i magnitud. Sinclouen dins daquest tipus: El pes propi La crrega permanent de la superestructura

a s el coeficient de minoraci, que per a acers amb mnim elstic garantit es pot prendre com a = 1

Per tant la resistncia de clcul de lacer ser de 2600 kg/cm2.

u =Condici desgotament per tracci:

e 2600 = = 2600 Kg 2 cm 1 a

Com a accions variables es consideren: Sobrecrrega ds per transport de potassa Sobrecrrega ds de la passarella de servei Sobrecrrega de vent

En tota pea simple o composta, sollicitada a tracci, shaur de verificar:

* =On:

N* M * + u An Wn

Els coeficients de ponderaci segons les hiptesis de crrega, el tipus dacci i lefecte favorable o desfavorable de lacci sobre lestabilitat o les tensions es donen en la taula que segueix: Tipus dacci Acci constant Sobrecrregues Vent Hiptesis de clcul Al tractar-se duna estructura en gelosia on les barres treballen principalment a esfor axil, es detallen a continuaci les condicions desgotament de lacer sota aquestes sollicitacions. Tamb es detallen les condicions desgotament per flexi que es podrien donar en els marcs transversals de lestructura. No obstant aix, el programa de clcul emprat comprova totes les possibles condicions desgotament del material adoptant com a hiptesis de clcul les reflectides en la normativa vigent (EA-95, Eurocdig 3). Coeficient de ponderaci s Desfavorable Favorable 1.33 1.33 1.00 1.33 1.50 0.00 1.50 1.33 0.00

N* s lesfor normal ponderat, en la secci considerada; M* s el moment flector ponderat, en la secci considerada; An s lrea de la secci neta; Wn s el mdul resistent de la secci neta; Condici desgotament per compressi. Comprovaci de resistncia: En les barres sotmeses a compressi, shaur de verificar en qualsevol punt:

u s la resistncia de clcul de lacer;

N* x * y = + Mx + M* u y A Ix Iy*

On: N* s lesfor normal ponderat, en la secci considerada; M* s el moment flector ponderat, segons leix considerat; I s el moment dinrcia segons leix considerat;


Condici desgotament per compressi. Comprovaci a pandeig: Al ser peces amb doble simetria o de simetria puntual que poden estar sollicitades per moments flectors en els dos plans principals dinrcia, shaur de verificar:* M* w Mx =N + + y u A Wx Wy * *

Condici desgotament per flexi: El valor de les tensions normals ponderades es calcular tenint en compte les caracterstiques geomtriques de la secci i la magnitud i posici, respecte als eixos de la mateixa, dels esforos sollicitants ponderats. Per al seu clcul sutilitzar la segent formulaci:

On:w w

s el coeficient de pandeig en funci de la ms gran de les esvelteses; M x * i My * sn els moments flectors ponderats en la part central de longitud 0.4l de la pea, on es produeixi la mxima tensi.

M = Mx + My

z =

Mx y My x + Ix Iy

Lesveltesa mecnica duna pea en un pla perpendicular a un eix dinrcia de la secci s el valor constant:

Per al clcul de les tensions tangencials, sutilitzaran les frmules descrites en la norma EA95, encara que no es preveu lesgotament de la secci sota aquest tipus de tensions. Limitaci de la fletxa: Es pren com a limitaci de la fletxa el cas ms restrictiu que preveu la norma. Sadopta 1:500 com a la mxima relaci entre la llum i la fletxa. Aix considerant una llum total del pont cinta de 41.5 m, la fletxa mxima admissible ser de 0.083 m. Clcul de lestructura en la seva configuraci actual. Un cop modelada lestructura en la seva configuraci actual i aplicades les crregues considerades anteriorment, sha fet crrer el programa de clcul destructures i shan comprovat les condicions desgotament i de limitacions de fletxa abans esmentades, obtenint-se els segents resultats:

=On: lk i

lk i

s la longitud de pandeig en el pla considerat; s el radi de gir de la secci bruta de la pea respecte a leix dinrcia considerat.;

La longitud de pandeig lk ve donada per:

lk = lOn:

l

s la longitud real de la pea; s un coeficient a determinar en funci del comportament de la pea;

Els diferents coeficients de pandeig considerats, estan dacord amb la norma destructura metllica vigent (EA-95), i sn els segents: Pandeig en el pla de lestructura TIPUS DE BARRA Cord comprimit Diagonals extremes Montants i diagonals Pandeig perpendicular al pla de lestructura TIPUS DE BARRA Cord comprimit Montants i diagonals COEFICIENT 1.0 1.0 COEFICIENT 1.0 1.0 0.8

Alguns dels travessers del taulell formats per perfils IPN-200 no compleixen al superar-se les tensions mximes admissibles. Concretament els travessers que no compleixen sn els que uneixen transversalment nusos on no arriba la diagonal que uneix el cord superior i linferior. Aquestes tensions sn resultat dels moments flectors provocats per les crregues permanents i sobrecrregues que es recolzen sobre aquests perfils. Les creus darriostrament dels marcs abans esmentats presenten problemes desgotament de la secci davant les tensions normals a les que estan sotmeses. Les creus del taulell que no compleixen sn les tres primeres de la part del pont situada a menor cota i la ltima en laltre extrem.

La limitaci de fletxa imposada de 0.083 m, no s superada en cap cas, al ser la fletxa mxima existent en lestructura de 0.051 m, que es produeix aproximadament en el centre de la llum del pont.


Proposta de refor Vistos els resultats obtinguts en el clcul de lestructura sota les condicions imposades per la configuraci geomtrica actual, es proposen una srie dactuacions consistents en el refor de la secci resistent dels perfils que no compleixen les limitacions imposades per la normativa destructura metllica vigent. Els reforos proposats sn els segents:

Amb tot aix, les especificacions del recolzament escollit per a la pila oest es poden observar en el segent grfic, i amb ms detall en el document n2 daquest projecte corresponent a plnols.

Uni de platabandes laterals de 10 mm de gruix soldades en els travessers que uneixen transversalment nusos on no arriba la diagonal que uneix el cord superior i linferior. Doblar el perfil en L formant un perfil en caix soldat en les creus darriostrament del taulell. Concretament les creus del taulell a reforar sn les tres primeres de la part del pont situada a menor cota i la ltima en laltre extrem.

Es calcula lestructura del pont considerant els anteriors reforos i sobt que sota daquesta configuraci es compleixen totes les limitacions imposades per la normativa vigent destructura metllica EA-95 i Eurocdig 3. Clcul dels recolzaments Lestructura metllica es recolzar sobre les piles mitjanant recolzaments de neopr. Cada pila disposar de dos punts de recolzament. Per tant, lestructura metllica es recolza en quatre punts sobre les piles. Per la seva banda, la cinta transportadora tamb disposa de dos punts de recolzament sobre cada pila. Aquests punts de recolzament de la cinta transportadora es situen entre els punts de recolzament de lestructura del pont. Recolzaments pila oest: Els recolzaments que es colloquen per transmetre els esforos de lestructura a la pila oest, han de permetre el moviment en el sentit longitudinal de lestructura, per tal de permetre la dilataci o la retracci de lestructura i evitar daquesta manera que es cren sobresforos dorigen trmic. Es per aquest motiu que en la pila oest es colloquen recolzaments unidireccionals de neopr armat. Les mximes crregues que hauran de suportar cadascun dels recolzaments de la pila oest es detallen en la segent taula: PILA OEST Direcci de la crrega Crrega vertical (RZ) Crrega segons leix longitudinal del pont cinta (RX) Crrega segons leix transversal del pont cinta (RY) Valor aproximat (tn) 43 tn LliureDesignaci Designaci Crrega vertical mxima V(tn) Mxim esfor horitz. C(tn)

GirL (%) 8 B (%) 6 L+B (%) 10

DimensionsL (mm) 200 B (mm) 250 e (mm) 8 Ea (mm) 3 Distorsi mxima (mm) 11.2 n n lmines acer 1

Neopr armat rectangularE nxe 16 es (mm) 15 mg g (mm) 16 r (mm) 100 u (mm) 75 w (mm) 150 Hs (mm) 49 Pes recolzament (kg) 14.6

200x250x30

62

3.5

2

2

Recolzaments pila est: Els recolzaments corresponents a la pila est seran recolzaments de neopr del tipus fix. Les mximes crregues que hauran de suportar cadascun dels recolzaments de la pila est es detallen en la segent taula: PILA EST Direcci de la crrega Crrega vertical (RZ) Crrega segons leix longitudinal del pont cinta (RX) Crrega segons leix transversal del pont cinta (RY) Valor aproximat (tn) 43 tn 9 tn 13 tn

Amb tot aix, les especificacions del recolzament escollit per a la pila est es poden observar en la segent taula i amb ms detall al corresponent plnol.Crrega vertical mxima V(tn) Mxim esfor horitz. C(tn)

GirL (%) 4 B (%) 3 L+B (%) 5

DimensionsL (mm) 200 B (mm) 250 e (mm) 8 Ea (mm) 3 Distorsi mxima (mm) 5.6 n n lmines acer 0

Neopr armat rectangularE nxe 8 es (mm) 15 mg g (mm) 16 r (mm) 100 u (mm) 75 w (mm) 150 Hs (mm) 38 Pes recolzament (kg) 12.9

14 tn200x250x19 62 3.5

1

2


Cadascun dels recolzaments detallats, hauran de collocar-se ancorats sobre una meseta danivellament situada en el corresponent punt sobre la pila. Lestat de les mesetes actuals shaur de comprovar un cop shagi retirat lestructura actual, i en cas de que sigui deficient shauran de reparar. Comprovaci de les piles Descripci de les piles: El pont cinta CII-3 es suportat per dues piles de formig. Les piles tenen una secci ovalada amb un eix major de 5 m i un eix menor de 2.5 m. Ambdues piles es troben sobre una sabata de fonamentaci rectangular de 6 m x 3.5 m i 2 m de cantell. Lalada de la pila oest es de 13 m sobre la sabata de fonamentaci, mentre que la pila est sala 7 m sobre la sabata. Comprovaci de la secci estructural: Segons els plnols aportats, sinterpreta que la pila est constituda en formig en massa, i tan sols sarmen la uni pila sabata per a la transmissi dels moments flectors existents a la base de la pila i els capitells on es transmeten les crregues del pont cinta CII-3 als ancoratges de la pila. Aquest armat del capitell proporciona una distribuci desforos en tota la secci de la pila. La comprovaci estructural de les piles sha basat en la Instruccin de Hormign Estructural. EHE que s la normativa espanyola destructures de formig vigent des del primer de juliol de 1999. Les crregues que el pont transmet a les piles, sn en les condicions de crrega ms desfavorables dunes 90 tones a cada pila en sentit vertical. Per tal de calcular larmat longitudinal de les piles del pont, sempra la segent expressi:As' f yc ,d 0.1 N d

Si addicionalment tenim en compte el moment flector existent en les piles i que s degut a les forces horitzontals aplicades al cap de les piles, ens trobarem davant dun problema de flexocompressi esviada Aquests tipus de problemes es possible de solucionar-los duna manera senzilla amb la utilitzaci dbacs. Aix un cop solucionat aquest problema amb lbac en roseta per a flexi esviada, sobt igualment que el disseny estructural de la pila en formig en massa s adequat. Considerant que el formig existent en les piles ha donat unes resistncies a compressi de lordre de 15 N/mm2, es t: f 15 = 10 N f cd = ck = mm 2 c 1 .5 On: fcd Resistncia de clcul del formig a compressi

La tensi resultant en el formig es calcula admetent una distribuci uniforme de tensions en una part de la secci, denominada secci efica Ae. La condici de seguretat ser:Nd 0.85 f cd Ae

Donada la secci de la pila de duns 11 m2, i lesfor axil actuant majorat de 900000 N, sobt una tensi en el formig molt inferior a un 85% de la resistncia de clcul a compressi, fins i tot en la sabata de la pila oest on la resistncia a compressi del formig s mnima, amb la qual cosa es conclou que la secci de la pila de formig es suficient per a transmetre els esforos al terreny. No obstant aix, la normativa abans esmentada indica que es necessria la disposici duna armadura mnima per a controlar la fissuraci dels elements. La quantia geomtrica mnima darmat en pilars es dun 4. Aquesta quantia geomtrica mnima no es compleix en les piles, amb la qual cosa aquestes podrien presentar problemes de fissuraci degut a les deformacions imposades per temperatura i retracci. Cal per tenir en compte que els efectes trmics i reologics del formig assoleixen la seva mxima magnitud en les primeres edats de lelement. Aix doncs al tractar-se dun element en una fase avanada de la seva vida til, pot concloures que si no shan presentat problemes de fissuraci fins al moment, ja no es produiran per aquestes causes en la resta de la seva vida til. Per tot lexposat, no es considera necessria cap tipus dactuaci en les piles de suport del pont cinta CII-3. Determinaci de les crregues transmeses al terreny Cada pila suporta una crrega puntual de 90 tones transmesa en la pitjor de les hiptesis pel pont cinta. Si addicionalment es considera el pes propi de les piles, sobt que la pila oest transmet al terreny una crrega de 534 tones, mentre que la pila est transmet 376 tones al terreny.Projecte constructiu del pont-cinta CII-3, sobre la carretera comarcal C-16. al T. M. de Sallent

On: As fyc,d Secci de larmadura principal a compressi Resistncia de clcul de lacer a compressi f yc ,d = f yd 400 N mm 2 f yk 260 f yd = = = 226 N mm 2 s 1.15 Esfor normal actuant majorat = 900000 N

Nd

Substituint aquests valors en lexpressi anterior, sobt el valor de la secci dacer necessria en larmat longitudinal de les piles. Aquesta secci resulta ser de 398 mm2. Daquest resultat sen desprn que els esforos axils produts en la pila requereixen un armat longitudinal menyspreable, amb la qual cosa el disseny estructural de la pila en formig en massa es considera adequat.

Considerant que la sabata de fonamentaci de les piles te unes dimensions de 6 m x 3.5 m, sobt que el terreny ha de ser capa de suportar una tensi de 2.5 Kg/cm2 en el cas de la pila oest i 1.8 kg/cm2 per la pila est. Es considera que el valor obtingut s admissible donat que segons es pot contrastar en lestudi geotcnic, les sabates de les piles es fonamenten directament sobre un substrat rocs amb una crrega admissible de 6Kg/cm2. Conclusions Sha construt un model matemtic de lestructura metllica mitjanant el programa CYPE metall 3D, i sha comprovat lestructura seguint la normativa vigent destructura metllica EA-95 i Eurocdig 3. Seguint les consideracions de la Instruccin sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes (IAP-98) publicat en el BOE a 12 de febrer de 1998 i les de la norma dedificaci MV-101, les accions considerades sobre el pont cinta han estat les segents: TIPUS DE CRREGA Pes propi de lestructura Crrega permanent superestructura Sobrecrrega ds per transport de potassa Sobrecrrega ds de la passarella de servei Sobrecrrega de vent VALOR 7.85 t/m3 acer 1.2 t/ml de pont 0.12 t/ml de pont 0.4 t/m2 plataforma 0.13 t/m2 exposat

Addicionalment sha comprovat que les creus darriostrament del taulell presenten problemes desgotament de la secci davant les tensions normals a les que estan sotmeses. No shan detectat problemes dexcs de deformaci en el pont, al ser la fletxa mxima existent inferior a la limitaci de fletxa imposada per normativa. Vistos aquests resultats es proposen una srie dactuacions, consistents en el refor de la secci resistent dels perfils que no compleixen les limitacions imposades per la normativa destructura metllica vigent. Els reforos proposats sn la uni de platabandes laterals de 10 mm de gruix soldades en els travessers que uneixen transversalment nusos on no arriba la diagonal que uneix el cord superior i linferior i doblar el perfil en L formant un perfil en caix soldat en les tres primeres creus darriostrament del taulell i tamb en la ltima, considerant que sest mirant el pont des de lextrem situat en una cota inferior. (veure plnols per detalls). Un cop realitzades aquestes actuacions, sha recalculat lestructura obtenint-se que aquesta compleix totes les restriccions imposades per la normativa vigent en estructura metllica. Caldr tamb protegir tota lestructura davant les agressions del medi mitjanant laplicaci dun pintat a les superfcies. Totes les superfcies a pintar es netejaran amb cura, eliminant tot tipus de brutcia, cascaria, xid, gotes de soldadura, escries, etc., i sassegurar que quedin perfectament seques. La neteja es portar a terme mitjanant un raig de sorra: Grau Sa 2 (ISO-8501-1:1988/SS 05 5900). Les superfcies es pintaran amb:

Els diferents coeficients de pandeig considerats, estan dacord amb la norma destructura metllica vigent (EA-95), i sn els segents: Pandeig en el pla de lestructura TIPUS DE BARRA Cord comprimit Diagonals extremes Montants i diagonals Pandeig perpendicular al pla de lestructura TIPUS DE BARRA Cord comprimit Montants i diagonals COEFICIENT 1.0 1.0 COEFICIENT 1.0 1.0 0.8

Capa dimprimaci zenc-epoxi amb un contingut en slids de 53% fins a un gruix de 40 micres. Prviament shaur de realitzar una inspecci visual de lestat superficial. Una capa dimprimaci epoxi-alumini amb un contingut en slids del 82%. El gruix de pellcula seca ser de 200 micres per capa. Aplicaci duna capa desmalt de poliuret brillant de dos components amb propietats de retenci del color i la brillantor, amb un gruix de pellcula seca de 40 micres per capa. Aquesta capa saplicar el ms aviat possible desprs de les capes dimprimaci. El color daquesta capa ser el RAL 6003 verd oliva.

Es realitzar un seguiment del pintat amb resines epoxi dacord amb la norma UNE 48.031. Pel que fa a les piles del pont, es considera que la secci estructural de formig en massa que composa les piles es suficient per a transmetre la terreny una crrega que s inferior a la seva crrega admissible. No obstant aix, la secci de formig de les piles no compleix la quantia mnima darmat que estableix la Instruccin de Hormign estructural, EHE a efectes de fissuraci. Cal esmentar que aquesta restricci no la imposava lantiga norma de formig estructural, vigent en lpoca en que es va construir el pont. Aquest ltim punt per, no es considera crtic, al tractar-se duna estructura en una fase avanada de la seva vida til.

Un cop modelada lestructura en la seva configuraci actual i aplicades les crregues considerades anteriorment, sha fet crrer el programa de clcul destructures i shan comprovat les condicions desgotament i de limitacions de fletxa abans esmentades, obtenint-se que alguns dels travessers del taulell formats per perfils IPN-200 no compleixen al superar-se les tensions mximes admissibles.


4.3.- Procs constructiu i seguretat vial El procs constructiu de lobra aix com les disposicions relatives a la seguretat vial es poden dividir en les fases convenientment detallades en lannex n5. Dentre aquestes fases sn despecial rellevncia les delevaci de lestructra, ja que caldr tenir una especuial cura a seguir les recomanacions exposades en el corresponent annex pel que fa al refor de lestructura per a lelevaci i a la collocaci de la gra. Notar que durant dues de les fases el trnsit de la carretera comarcal C-16 restar tallat per als vehcles i shabilitar una ruta alternativa detallada en els corresponents plnols. Per tal de reduir lafecci al trnsit, aquestes maniobres de collocaci shaurien dexecutar durant la nit, disposant la illuminaci adequada. 4.4.- Serveis afectats En la substituci del pont cinta CII-3 lnic servei que resulta afectat s la prpia cinta transportadora propietat de lempresa promotora IBERPOTASH, S.A. Lesmentada cinta transportadora shaur de tallar i desmuntar per a procedir a la substituci del pont. Un cop lestructura del pont hagi estat substituda caldr procedir a la reposici del servei.

8.- DOCUMENTS DE QU CONSTA EL PRESENT PROJECTE El present Projecte consta dels segents Documents: Document nm. 1 - MEMRIA I ANNEXOS

* Memria. * Annexos a la memria: Annex nm. 1 Fotogrfic Annex nm. 2. Estudi geotcnic i auscultaci de les piles Annex nm. 3. Clculs estructurals Annex nm. 4. Programa de clcul Annex nm. 5. Procs constructiu i seguretat vial Annex nm. 6. Pla de treballs Annex nm. 7. Estudi de seguretat i salut Annex nm. 8. Serveis afectats Annex nm. 9. Justificaci de preus Annex nm. 10. Pressupost per coneixement de ladministraci.Document nm. 2 - PLNOLS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Plnol de situaci i ndex Emplaament Descripci general del pont cinta Definici geomtrica del pont cinta Definici estructural del pont cinta Detall dunions Procs constructiu i seguretat vial

5.- TERMINI DEXECUCI DE LOBRA En lannex nm. 6, es redacta el Pla de treballs on sarriba amb carcter indicatiu a un termini daproximadament 2 mesos per a lexecuci del projecte.

6.- JUSTIFICACI DE PREUS Document nm. 3 - PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES PARTICULARS La justificaci de preus daquest projecte es basa en el banc de preus de GISA, realitzat amb els costos de m dobra, maquinria i materials de mercat. Per a contemplar els sobre costos per obres de petit import, aix com per raons dubicaci de lobra, sha decidit contemplar un percentatge de costos indirectes que saplica a la justificaci de preus. El percentatge dindirectes pel projecte que ens ocupa sestima en un 5%. Document nm. 4 - PRESSUPOSTOS Amidaments Quadre de Preus nm. 1 Quadre de Preus nm. 2 Pressupostos parcials Pressupost general

7.- SEGURETAT I SALUT Dacord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 doctubre de 1997, en el present Projecte sinclou un estudi de Seguretat i salut en el Treball, que forma part del mateix. El pressupost de Seguretat i Salut ascendeix a mil dos-cents quaranta-set euros amb setanta cntims (1.247,70 ), import que queda recollit com a Partida Alada al Pressupost dExecuci Material.

9.- PRESSUPOST Realitzats els amidaments i aplicats els preus de projecte resulten els segents pressupostos: Pressupost dExecuci Material de lObra..100.871,86 - Pressupost dExecuci per Contracte de lObra....139.243,51 - Pressupost per a Coneixement de lAdministraci.139.243,51 -Projecte constructiu del pont-cinta CII-3, sobre la carretera comarcal C-16. al T. M. de Sallent

10.- REVISI DE PREUS En compliment del Decret 3650/1970 de 19 de desembre, complementat pel Reial Decret 2167/1981 de 20 dagost i per tractar-se dun contracte dobra en que el termini dexecuci no excedeix a 12 mesos, no sinclou en el projecte clusula de revisi de preus.

12.- CONCLUSI Amb tot lexposat a la present memria i els seus annexes, aix com a la resta de documents del projecte, es considera el mateix perfectament justificat i, en conseqncia, es trasllada a la superioritat per a la seva aprovaci.

11.- CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA Donat que la substituci del pont cinta afectar a una via de circulaci dinters pblic, seria recomanable que el Contractista haur acredits les segents classificacions: - B-4 (d) Ponts, viaductes i grans estructures metlliques. Barcelona, gener de 2005

Lenginyer autor del projecte

Domingo Monserrat i Pitarch Enginyer de Camins Collegiat n 10.226


ANNEXES


ANNEX NM. 1- FOTOGRFIC

ANNEX NM. 2 ESTUDI GEOTCNIC I AUSCULTACI DE LES PILES

Expedient n 01085

Plaa Europa, n 5, soterrani 1 (08600) Berga

Telf i Fax.:938214078

ESTUDI GEOTCNIC I ESTRUCTURALESTUDI ESTRUCTURAL I GEOTCNIC DE LES PILES DEL PONT CINTA CII-3 SALLENT-

0

-1

-2

-3

-4

-5

-SALLENT-

-6

EXPEDIENT: CLIENT: OBRA:

01085 IBERPOTASH Pont cinta CII-3Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3 -SALLENT-

Pag.0

Expedient n 01085

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078


Telf i Fax.:938214078

1. ANTECEDENTS

1.1. Introducci

NDEXPer encrec de IBERPOTASH, Berga Geoconsultec S.L. i Consultec Catalunya S.L., han

1. Antecedents Introducci Dades prvies Objectius de lestudi

realitzat lestudi estratigrfic i estructural de les piles del pont cinta CII-3, que travessa la carretera C-16 a lalada de Sallent. Aquest pilars (demominats com a Pilar Est (E) i Pilar Oest (O) en el present estudi), soporten actualment una estructura metlica per on circula una cintra transportadora que transporta materials derivats de lactivitat extractiva. Aquesta estructura ha de ser substituda, requerint-se per aquest fet el present estudi.

2. Informe de reconeixament Plantejaments de lestudi Treballs realitzats1.2. Dades prvies Per a la realitzaci de lestudi sha realitzat una recopilaci de tota la documentaci de la zona tant a nivell genric com a nivell de projectes contructius dels elements a estudiar. En

3. Resultats obtinguts Perfils estratigrfics Dimensionament de lestructura Crregues admissibles

aquest sentit, la documentaci utilitzada ha estat: -Mapa geolgico de Espaa. E 1:50000 Instituto Tecnolgico GeoMinero de Espaa. 363/36-14 -Mapes comarcals de Catalunya. E 1:50000 Institut cartogrfic de catalunya. 07 BAGES -Hipermapa. www.gencat.net

4. Annexes Plnols de situaci Descripci dels treballs de camp realitzats Resultat dels sondejos Plantes i seccions dels pilars Caracterstiques estructurals

Amb posterioritat als treballs de camp sha pogut disposar dels segents planells que fan referncia als pilars a estudiar: -Transportadora uniorn pozo 3 con fabrica. Puente sobre carretera y ferrocarril. Detalle de las pilas. POTASAS IBERICAS, S.A. -Cinta n II-3 POTASAS IBERICAS, S.A.

Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3

-SALLENT-

Pag.1


-SALLENT-

Pag.2

Expedient n 01085

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078


Telf i Fax.:938214078

2. INFORME DE RECONEIXAMENT DEL TERRENY-Accin del viento en puente. Tablero inferior / Tablero superior POTASAS IBERICAS, S.A. -Vigas verticales en celosia POTASAS IBERICAS, S.A. -Puente sobre carretera y F.F.C.C POTASAS IBERICAS, S.A. -Caballete cinta CII-3. Tramo puente carretera Potassas del Llobregat, S.A. -Union pozo Sallent con Fabrica. Cinta transportadora C-II-3. Puente sobre carretera C-16 P.K. 62 IBERPOTASH, S.A. -Implantacion General Fbrica Sallent IBERPOTASH, S.A. 2.1. Plantejament de lestudi Un cop analitzades les informacions prvies de la zona a estudiar, es va realitzar un pla de treball per tal dassolir els objectius plantejats. Per la poca informaci de la que es disposava per a la realitzaci dels treballs de camp, es plantej inicialment la possible modificaci dels treballs projectats en funci dels resultats obtinguts durant la realitzaci dels treballs de camp. Tenint en compte aquest punt, els treballs plantejats sn per a cadascn dels dos pilars estudiats: - Realitzaci dun sondeig a rotaci amb barrina helicodal en un punt proper a cada pilar per tal de determinar, de manera concreta, lestratigrafia de la zona, observada en diversos aflormaents i descrita en els mapes geolgics corresponents. - Realitzaci duna cata en cadascn dels pilars fins a assolir la cota de la seva possible fonamentaci, i determinar-ne en planta les dimensions, descobrint-ne una cantonada. - Realitzaci dun sondeig a rotaci amb extracci de testimoni continu en cadascn dels pilars, per tal de determinar el gruix daquesta fonamentaci i contrastar la profunditat dempotrament i els materials obtinguts per sota de les sabates, amb lestratigrafia de la zona obtinguda mitjanant els sondejos helicodals realitzats. Al 1.3. Objectius de lestudi Els objectius que es pretenen assolir amb la realitzaci del present estudi es detallen a continuaci: 2.2. Treballs realitzats -

mateix temps, els testimonis extrets permetran la descripci estructural del formig de la fonamentaci.

Determinaci de lestratigrafia de la zona Dimensionat de la fonamentaci tant en planta com en profunditat Determinaci del nivell geotcnic dempotrament de la fonamentaci Caracteritzaci estructural dels pilars i fonament Com era de preveure, els plantejaments inicials es varen variar durant la realitzaci dels treballs de camp. En aquest sentit, cal separar a nivell dexposici, els treballs realitzats en el pilar Est, dels realitzats en el pilar Oest: Treballs realitzats en el pilar Est (E) Es pogueren realitzar en aquesta zona els treballs plantejats ssent aquests


-SALLENT-

Pag.3


-SALLENT-

Pag.4

Expedient n 01085

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078


Telf i Fax.:938214078

-

Una cata mitjanant retroexcavadora Un sondeig a rotaci amb barrina helicodal amb un total de 7.50 m lineals sondejats. Durant la realitzaci daquest sondeig es proced a la realitzaci dun assaig de penetraci dinmica tipus SPT i duna mostra inalterada. Al mateix temps sha traslladat al laboratri una mostra dels materials apareguts per tal danalitzar-ne lagressivitat al formig.SPT Mostra inalteradaSondeig Profunditat Valors de colpeig

SH 1 SH 1

-1.00 / -1.60 -1.60 / -1.95

5+6+8+8 13+21+R

-

Un sondeig mixte realitzat una part a rotaci amb barrina helicodal (1.25 m) fins a al sostre de la fonamentaci, i una altre amb extracci de testimoni contiu (3.15 m) fins a superar la potncia de formig del fonament i determinar la tipologia litolgica on es recolza lesmentat fonament.Cotes restecte la boca del sondeig

Treballs realitzats en el pilar Oest (O) La complexitat estructural detectada en la zona enterrada contigua al pilar Oest va fer variar els plantejaments inicials descrivint-se a continuaci els treballs realitzats al en aquest pilar: -

3. RESULTATS OBTINGUTS3.1. Perfils estratigrfics Amb la realitzaci dels sondejos i a partir tant de linformaci bibliogrfica de la zona com de les observacions dels materials del subsl en afloraments propers, sha pogut determinar

Dues cates mitjanant retroexcavadora Un sondeig a rotaci amb barrina helicodal amb un total de 2.00 m lineals sondejats i abortat per la detecci dinstallacions en profunditat

el perfil estratigrfic situat per sota de les piles del pont cinta CII-3. En aquest sentit es diferencien a la zona tres nivells geolgics que esdevenen a nivell geotcnic quatre nivells anomenats de ms superficial a ms profunt com H, A, B i C. Nivell H. Nivell superficial composat per materials de reompliment antrpic i terres remogudes durant els treballs dexcavaci. Estan formats per argiles sorres i graves disperses, amb estructura catica i on es distingixen abundants restres de materials antrpics com plstics, vidres, roba etc. Es detecten potncies entre 0.60 i >1.50 m. Per les caracterstiques daquests tipus de materials no es descarta laparici de potncies superiors sobre tot en zones properes a les excavacions de les piles. Nivell A. Llims sorrencs de color marr vermells-ataronjat. Presenta una humitat elevada i es detecta certa porositat visible. Apareixen puntualment graves millimtriques

-

Un sondeig mixte realitzat una part a rotaci amb barrina helicodal (2.10 m) que sempotra en la fonamentaci, i una altre amb extracci de testimoni contiu (0.90 m) fins a superar la potncia de formig del fonament i determinant aix la tipologia litolgica on es recolza lesmentat fonament.

A nivell de resum els metres linals perforats durant els treballs de camp sn:

Total metres lineals

Sondeig a rotaci amb barrina helicodal Sondeig a rotaci amb extracci de testimoni continu

10.85 4.05

arrodonides de composici principalment calcria. En els sondejos realitzats se nha detectat una potncia de poc ms dun metre, i per les observacions dels afloraments a la zona no es presenten potncies molt superiors.


-SALLENT-

Pag.5


-SALLENT-

Pag.6

Expedient n 01085

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078


Telf i Fax.:938214078

Nivell B. Sl granular groller composat per graves arrodonides de composici principalment calcria. Presenten morfologies arrodonides determinant el seu carcter alluvial. Els dimetres observats sn dordre decimtric. La seva estructura s granosostinguda tot hi que apareix cert percentatge de matriuDetall dels materials dels nivell A (a sobre) i B (a sota)

Aquesta fonamentaci sha mesurat mitjanant la cata realitzada en aquesta zona a una profunditat de -1.25 per sota de la cota actual del terreny, i presenta una potncia de 2.52 m (determinada mitjanant els sondejos realitzats) encastant-se daquesta manera en els materials del scol rocs de la zona (nivell geotcnic C). Pel que fa a la pila Oest la determinaci daquestes dimensions ha presentat ms problemes degut a diverses instrallacions i restes de formig aparegudes al subsl de la zona i de les que no es tenia coneixament.Tot hi aix sha pogut determinar unes dimensions en planta que, com en el pilar Est, excedeixen entre 0.45 i 0.50 m les dimensions del pilar en superfcie (extrapolant-ne les dimensions en una cantonada) i presenten una morfologia rectangular (En el projecte projecte constructiu es determina aquest exs en 0.50 m). El sostre de la fonamentaci sha detectat a 1.60 m amb les cates realitzades tot i que sha comenat a obtindre recuperaci de testimoni continu a partir de 2.10 m. La base de la sabata es troba a 2.58 m i per sota de la mateixa apareixen els materials del scol rocs de la zona directament en contacte.

composada per sorres, llims i petites graves. La seva potncia s variable ssent en el sondeig SH 1 duns dos metres. Genticament els nivells geotcnics A i B poden agrupar-se en un mateix nivell geolgic, dedat quaternria i formant part dels dipsits alluvals del riu Llobregat. Nivell C. Scol rocs de la zona composat per una alternana estratificada de lutites molt compactes i gresos ben cimentats de color vermell intens. Afloren a nivell regional alternant-se amb nivells de margues i calcries que augmenten la seva proporci cap al sud.

El dimensionament daquesta pila cal prendrel amb les pertinents reserves per les dificultats aparegudes durant els treballs dexcavaci per la presncia de installacions

inesperades. Tot hi aix es pot afirmar que aquesta sempotra en el scol rocs de la zona.

3.3. Crregues admissibles 3.2. Dimensionament de lestructura Segons sha pogut constatar mitjanant els sondejos realitzats les sabates que soporten Mitjanant la realitzaci de cates es va intentar descalar una cantonada de la fonamentaci del pilar, per aix dimensionar-la en planta i extrapolar-ne les dimensions a tota lestructua. En aquest sentit sha pogut determinar mitjanant aquest mtode la fonamentaci de la Pila Est (La figuraci del dimensionat pot observar-se en lannex 4) en el qual es pogu determinar una fonamentaci de planta rectangular i dunes dimensions en planta que exedeixen en 0.45 m les dimensions del pilar en superfcie (veune annex 4). Desprs de la realitzaci dels treballs de camp sha pogut consultar part del projecte constructiu on es descriu una fonamentaci 0.05 m ms ampla per cada costat podent-se atribur aquestes diferncies tant a desviacions contructives com a imprecissions de mesura degudes a les condicions del treball. En aquest sentit las crrega admissible en funci de la informaci obtinguda amb ells sondejos realitzats, del tipus de fonamentaci i dels materials de recolzament (nivell geotcnic C), sern de fins a 6 Kg/cm2. lestructura estudiada es recolzen sobre els materials del scol rocs de la zona. Els materials apareguts en els sondejos per a aquest scol, corresponen a lutites molt compactes, tot hi que per les observacions dels afloraments de la zona, aquestes es succeeixen amb nivells de gresos aix com margues i calcries.


-SALLENT-

Pag.7


-SALLENT-

Pag.8

Expedient n 01085

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078


Telf i Fax.:938214078

BERGA GEOCONSULTEC S.L., resta a la seva disposici per qualsevol dubte del present estudi,

A Berga 21 de Desembre del 2004

Anexes

1. Plnols de situaci 2. Descripci dels treballs de cmap realitzats 3. Resultat dels sondejos i assajos de laboratori 4. Plantes i seccions dels pilars

JOAN GRAU PRAT GELEG Col. N 3893

5. Caracterstiques estructurals


-SALLENT-

Pag.9


-SALLENT-

Pag.10

Expedient n 01085


Telf i Fax.:938214078

Mapes Comarcals de Catalunya E 1:50000 Institut Catogrfic de Catalunya 07 - BAGES

Mapa geolgico de Espaa E 1:50000 Instituto Tecnolgico GeoMinero de Espaa 363/36 - 14

ANNEX 1PLNOLS DE SITUACI

C-16

Berga

Pilar Est

Pilar Oest

C-16Manresa

Hipermapa de Catalunya www.gencat.es


-SALLENT-

Pag.11

Expedient n 01085

ASSAIGS DE CAMPPlaa Europa, n 5, soterrani 1 (08600) Berga Telf i Fax.:938214078

ASSAIG DE PENETRACI DINMICA TIPUS DPSH

El penetrmetre dinmic tipus DPSH es basa en introduir un tren de varillatge a percussi, de 32 mm de dimetre amb una punta perduda o recuperable de 20 cm2. El mtode de treball consisteix en determinar el nombre de cops necessaris per introduir 20 cm el varillatge en el terreny (N20) mitjanant els cops produts per una maa de 635 Kg de pes i una altura de caiguda de 75cm. L'assaig es dna per finalitzada quan s'ha assolit la profunditat desitjada, quan tres valors consecutius siguin iguals o superiors als 75 cops o b quan per a 100 cops s'hagin avanat nicament 20 cm.punta perduda varilles de sondeig

Penetrometre dinmic tipus DPSH

massa

intrval de caiguda

ASSAIG DE PENETRACI DINMICA TIPUS SPT

L'assaig es porta a terme mitjanant un extractor de mostres bipartit com el que es figura a continuaci. Per a la realitzaci de l'assaig cal que l'extractor de mostres estigui net tant per l'interior com per l'exterior i que la punta no presenti danys o defectes. Un cop assolida la profunditat a la que es vol dur a terme l'assaig (mitjanant un sondeig), s'introdueix la cullera SPT unida al varillatge. A partir d'aqu s'introdueix la cullera SPT una longitud de 150 mm, anotant en nombre de cops necessari. Es continuar introduint fins que penetri 30 cm ms anotant el nombre de cops donats en

ANNEX 2DESCRIPCI DELS TREBALLS DE CAMP

cada interval de 15 cm. El nombre de cops requerit per penetrar aquests 30 cm es denominar com la resistncia a la penetraci estndard o N30. S'anomenar R quant el nombre de cops requerits per a la penetraci, o per a qualsevol dels intervals de 15 cm, sigui superior a 50 cops. Les mostres extretes s'introduiran en recipients hermtics en els que s'anotar la localitzaci, denominaci del sondeig, data, nmero de mostra, profunditat de l'assaig i resistncia a la penetraci del terreny.

152 mm

457 mm

76 mm

Cullera bipartida per a la realitzaci d'assajos SPT

35 mmtub bipartit punta

cap d'acoplament al varillatge

BERGA GEOCONSULTEC S.L.Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3 -SALLENT-

Pag.12

51 mm

orificis

bola d'acer

ASSAIGS DE CAMP

ASSAIGS DE CAMP

SONDEIG A ROTACI HELICODAL SONDEIG AMB EXTRACCI DE TESTIMONI CONTINUPer als sondejos la sonda utilitzada s una MOBILECami de sondejos

La sonda utilitzada s una TP-30 comercialitzada per TECOINSA. El sondeig consisteix en lextracci dun testimoni continu mitjanant la rotaci duna bateria simple amb corona de widia, que perfora el terreny en diferents maniobres. El material extret es colloca en caixes convenientment referenciades que permeten la visualitzaci del material extret en la seva posici en el subsl. Durant la realitzaci del sondeig es realitza lextracci de mostres inalterades i assajos SPT en els diferents nivells perforats.

DRILL del tipus B-40 amb barrina helicoide de 95 mm de dimetre. Aquest tipus de sondeig permet l'observaci directa dels materials del subsl a travs dels "ripis" que surten per la boca del sondeig grcies al seu carcter helicoide. Durant la seva execuci es realitza la presa de mostres en els diferents nivells travessats, ja siguin mostres inalterades, SPT, aigua fretica etc., aix com l'emplaament de la perforaci, data de realitzaci, equip i personal que el realitza, descripci dels materials travessats i totes les observacions que es creguin

rotaci

rellevants).

REALITZACI DE CATES MOSTRES INALTERADES I REPRESENTATIVES

Mitjanant la realitzaci de cates, sobt una informaci En els sondeig s'ha pres mostres dels diferents nivells travessats. La presa de mostres es realitza mitjanant l'utillatge de l'extracci de mostres inalterades o de l'assaig SPT, o b dels materials extrets directament a travs de la barrina de perforaci helicoide. Seguint la nomenclatura de la Norma NTE-CEG "Estudios Geotcnicos", les mostres sn del tipus: qualitativa dels materials presents al subsl. Aquestes, executades normalment mitjanant retroexcavadora, permeten la descripci dels materials ms superficials del subsl, la recollida de mostres per al seu posterior anlisis al laboratori i la detecci del scol rocs aix com del nivell fretic si aquests apareixen en els primers metres del subsl.Tipus de Mostres Denominaci Forma d'extracciLlevamostres de paret gruixuda de 5.9 cm de dimetre Llevamostres bipartit de l'assaig SPT Mitjanant l'ascens per l'hlice

CaracterstiquesMant inalterades les propietats mecniques del terreny en el seu estat natural Mant inalterada la humitat del terreny en el seu estat natural Mostra la naturalesa del terreny

I III IV

Inalterada (I) Representativa (S) Ripis (R)

Cada grau engloba les caracterstiques del tipus de mostra posterior. El nombre i tipus de mostres a obtenir dependr del tipus de campanya de reconeixement i de les exigncies del terreny. Les mostres han estat portades al laboratori en un termini mxim de 24 hores desprs de la seva extracci, per al seu emmagatzematge i conservaci, fins al moment de realitzar els assaigs, segons Norma UNE 103100/95

BERGA GEOCONSULTEC S.L.

BERGA GEOCONSULTEC, S.L.

LABORATORI: ASSAIGS D'IDENTIFICACI

LABORATORI: ASSAIGS DE RESISTNCIA

ANLISI GRANULOMTRIC PER TAMISAT

ASSAIG DE COMPRESSI SIMPLE

Es tracta d'un assaig molt utilitzat per a identificar els sls. El seu resultat s la corba granulomtrica en la que es representa en abscisses les mides de gra de les partcules (en escala logartmica) i en ordenades els tants per cent en pes del sl que passen per els diferents tamisos de la srie utilitzada en l'assaig, fins a 0.08 mm. Les utilitats de la corba granulomtrica sn: 1. La classificaci dels sls granulars i la determinaci del seu origen geolgic. 2. L'obtenci de parmetres que caracteritzen la mostra com poden ser entre d'altres el dimetre efica o el coeficient d'uniformitat. L'assaig granulomtric es pot dur a terme amb qualsevol tipus de mostra, ja sigui alterada o inalterada.Representaci de l'assaig granulomtric per tamissat

s l'assaig ms utilitzat en la caracteritzaci de la resistncia a la compressi dels sls cohesius. En la seva execuci es procedeix a carregar una proveta de sl amb rapidesa i, en el cas d'argiles impermeables, equival a un assaig sense drenatge. Com a resultat obtenim una corba de tensi - deformaci axial. Aquesta corba presenta un mxim en ordenades que representa la mxima tensi que suporta la mostra, s a dir, la "resistncia a la compressi simple". L'abcisa s la deformaci axial que s'ha produt en el procs de crrega fins a la ruptura. Aix doncs, obtenim informaci de la crrega admissible del sl, de l'angle de trencament, de l'angle de fregament i de la cohesi. Tamb ens dna informaci del tipus de comportamnent de la mostra (lquid, slid, semislid...). s un assaig que es pot realitzar sobre mostres de sls cohesius de consistncia mitjana, ferma o molt ferma, inalterades o poc alterades, aix com sls cohesius recompactats.Premsa utilitzada en l'assaig de compressi simple en sls.

DETERMINACI DELS LMITS D'ATTERBERG

ASSAIG DE PRESSI D'INFLAMENT EN EDMETRE

Tots els lmits es defineixen pels valors de la humitat (expressats en %), corresponents a estats convencionals definits com una frontera entre els diferents tipus de comportament dels sls cohesius. Lassaig consisteix en determinar la pressi d'inflament d'un sl cohesiu en edmetre, entenent aquesta com "la pressi vertical necessria per a mantenir sense canvi de volum, una provetaComparador

El lmit lquid (Wl) es defineix com la humitat que el sl necessita per passar del camp plstic al lquid. S'utilitza, entre d'altres coses per ala identificaci i classificaci de sls cohesius, es poden fer estimacions en problemes de consolidaci...

confinada lateralment quan s'inunda d'aigua". s d'aplicaci tant en mostres inalterades com representatives. Per a una bona interpretaci de l'assaig s necessari conixer: 1. Humitat inicial i final de la proveta. 2. Densitat seca inicial.Mquina que s'utilitza per a la realitzaci del lmit lquid: Cullera de Casagrande i acanalador.

Cellula de consolidaci Sistema de palanca

El lmit plstic (Wp) es defineix com la humitat que necessita el slper passar d'un estat semislid a un estat plstic. De la resta entre el lmit lquid i el lmit plstic dna lloc a l'ndex de plasticitat (Ip) que sutilitza igual que el lmit lquid en la classificaci de sls fins i estimacions empriques del canvi potencial de volum en argiles.

3. Pressi d'inflament

de kPa (1N/mm 2 = 10 3 kPa).

4. Un grfic en el % d'inflament en ordenades i la pressi en kPa en abscisses.Crrega aplicada

0 Slid

Wr Semi slid

Wp PlsticLmit plstic

Wl LquidLmit lquid

WRecta de les humitats: Es representen els canvis de comportament que pot experimentar un sl depenent de la humitat que contingui.

Al resultat d'aquest assaig li afecten molt les condicions ambientals que es donen en la preparaci de la mostra. L'edmetre tamb sutilitza per a estudiar la consolidaci dels sls i determinar les caracterstiques de deformabilitat d'aquests.Elements fonamentals en la realitzaci de l'assaig edomtric.

Lmit de retracci



Expedient n 01085

LABORATORI: ASSAIGS QUMICSPlaa Europa, n 5, soterrani 1 (08600) Berga Telf i Fax.:938214078

CONTINGUT EN MATRIA ORGNICA

Existeixen dos mtodes per a la seva obtenci: 1. El mtode de l'aigua oxigenada: S'obt una aproximaci del valor de contingut de matria orgnica en el sl. L'aigua oxigenada ataca l'humus i la matria orgnica coloidal, per la seva acci sobre la matria orgnica no descomposada s noms limitada. El resultat de l'assaig s la diferencia entre en pes de la mostra inicial i la mostra lliure en matria orgnica. 2. El permenganat potssic ens dna una determinaci ms exacta que l'aigua oxigenada, ja que elimina tota la matria orgnica de la mostra.

ASSAIGS QUMICS: CONTINGUT DE SULFATS SOLUBLES EN UN SL

La seva determinaci consisteix en obtenir la proporci de sulfats solubles en aigua, passant-los a dissoluci mitjanant agitaci amb aigua i precipitant desprs els sulfats dissolts (procedents del sl) amb una dissoluci de clorur bric. El procediment seguit s l'habitual en qualsevol gravimetria. El seu resultat sexpressa, normalment en % de sulfats solubles. tamb es pot expressar en % en guix aplicant un factor de correcci. En cas de necessitar conixer de forma rpida si el sl cont sulfats o no, es pot fer un assaig qualitatiu que valora la presncia de sulfats per no es valor exacte de contingut.

ASSAIGS QUMICS: DETERMINACI DEL pH

ANNEX 3RESULTAT DELS SONDEJOS I ASSAJOS DE LABORATORI

A partir d'una dissoluci, en la que s'ha procedit a l'agitaci i dispersi del sl en aigua desmineralitzada, es mesura en el pH de la prpia dissoluci. El procediment s el seguit habitualment en un laboratori de qumica.

BERGA GEOCONSULTEC, S.L.Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3 -SALLENT-

Pag.13

0

-1

-2

-3

-4

SONDEIG SC 1

-5

-6

ESTUDI GEOTCNIC N 1085 Pont Cinta CII-3, Sallent (IBERPOTASH) DATA: 10-14/12/04

CARACTERSTIQUES DEL SONDEIG

ASSAJOS DE CAMP I DE LABORATORI

Recuperaci (%)

Dimetre de perforaci (mm)

Dimetre de Revestiment (mm)

ESCALA (EN METRES)

COTES (EN METRES)

POTNCIA DEL NIVELL COLUMNA DESCRIPCI MOSTRES% de fins Humitat (%) Lmit lquid Lmit plstic

NIVELL GEOTCNIC

NIVELL FRETICClassificaci SUCS

R.C.S.D. Assaig Vane (Kg/cm2)

Cohesi (Kg/cm2)

Angle de fregament (graus)

0

Terres remogudes durant els treballs d'excavaci de les sabates.-1.60 helicodal

1

-1.60 0.50

Lmit detectat mitjanant les cates

Sabata de formigLmit detectat mitjanant sondeig continu

ndex de plasticitat

2-2.10 0.48

-2.10

-2.58

Sabata de formig-3.00

100-2.58 0.42

603-3.00

-

scol rocs de la zona composat per una alternana estratificada de lutites molt compactes i gresos ben cimentats

4

5

6

7

8

9

0

-1

-2

-3

-4

SONDEIG SC 2

-5

-6


CARACTERSTIQUES DEL SONDEIG

ASSAJOS DE CAMP I DE LABORATORI

Recuperaci (%)

Dimetre de perforaci (mm)

Dimetre de Revestiment (mm)

ESCALA (EN METRES)

COTES (EN METRES)

POTNCIA DEL NIVELL

NIVELL GEOTCNIC COLUMNA DESCRIPCI

MOSTRES

NIVELL FRETIC

Classificaci SUCS

% de fins


Cohesi (Kg/cm2)

Angle de fregament (graus)

Humitat (%)

Lmit lquid

Lmit plstic

0

Terres remogudes durant els treballs d'excavaci de les sabates.helicodal 1.25

H1-1.25

ndex de plasticitat

-1.25

Sabata de formig2

S-2.34100 60

3

2,52

-3.77

-3.77

100

60

4-4.40

-4.400,63

scol rocs de la zona composat per una alternana estratificada de lutites molt compactes i gresos ben cimentats5

B

6

7

8

9

Expedient n 010850 -1 -2

-3

-4

-5

-6


SONDEIG SH 1Plaa Europa, n 5, soterrani 1 (08600) Berga Telf i Fax.:938214078

POTNCIA DEL NIVELL

ESCALA (EN METRES)

COTES (EN METRES)

NIVELL GEOTCNIC

ASSAJOS DE CAMP I DE LABORATORIAngle de fregament (graus)

Classificaci SUCS

COLUMNA

DESCRIPCI

MOSTRES

0

0.00 0.50 -0.60

Terres remogudes durant els treballs d'excavaci de les sabates. Llims sorrencs de color marr vermells amb alguna grava milimtrica dispersa

H AMostra Inalterada

11.15

-1.75

2

1.95

Graves centimtriques granosostingudes amb matriu argilosa llimosa. Presenten litologies principalment calcries i morfologies arrodonies.

B

SPT N=R

3

-3.70

4

scol rocs de la zona composat per una alternana estratificada de lutites molt compactes i gresos ben cimentats

C

5

6

7

ndex de plasticitat

Cohesi (Kg/cm2)


Nivell fretic

Lmit plstic

Humitat (%)

Lmit lquid

% de fins

lmit de sondeig

RESULTAT DELS ASSAJOS DE LABORATORI

8

9

10

11

12


-SALLENT-

Pag.14

TERRES

Laboratori Acreditat per la DGAH segons resoluci del 25 de febrer de 2003 (Ref. 06149SE/03)Tf. i Fax: 93 776 59 41CIF: B-62786371

Laboratori de Cincies de la Terra, S.L.L.

Expedient n 01085

C/ Sant Lloren dHortons, n 7 Local 9 08760 Martorell


Telf i Fax.:938214078

INFORME D'ASSAIGSegons Norma UNE 66803/89

Identificaci de l'informe:Dades del peticionari:

NO1823

Pgina 1 de 1

BERGA GEOCONSULTEC, S.L. Plaa d'Europa n 5, 1er., 2 (BERGA 08600) Tef: 93 821 40 78

Identificaci de la mostra donada pel peticionari: Referncia donada pel peticionari: Altres referncies de la mostra: Data de recepci: Tipus de mostra:

16/12/2004 Ripi

Exp. 1085 SALLENT. Pilar cinta transportadora Sria S-1 de 5,0 a 5,5 m Origen: Missatgeria NO1823

Referncia donada pel tractament en el nostre laboratori: Descripci de la mostra:

Llim granats amb sorra i gravetes anguloses de lutita i gres vermell.

Treballs sollicitats i realitzats: X Determinaci del contingut en sulfats solubles segons UNE 103201/96 i 103202/95

Resultats dels assaigs:ASSAIGS DE CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES D'UN SLData d' assaig: 16/12/2004

UNE 103201/96

Massa de sl assajat, en g % de material que passa pel UNE 2:

11,06 70,9001

RESULTATSContingut en sulfats solubles de la quantitat analitzada (% SO3): Contingut en sulfats solubles respecte mostra original (% SO3):

0,06 0,04

ANNEX 4PLANTES I SECCIONS DELS PILARS

Equivalncies del resultat respecte de la mostra total: 20,05 % Expressat en SO4 : 0,10 % Expressat en CaSO4 2H2O: 2Expressat en mg SO4 per kg sl sec: 481

OBSERVACIONS:

Data d'emissi de l'informe: Signatari

17/12/2004

Josep Maria Tella Ros Director del Laboratori

Rafael de Amos Espinosa Cap del Laboratori

Aquest document consta de 1 pgina inclosa la present, enumerada de l'1 al 1. La reproducci d'aquest document sols esta autoritzada si es fa en la seva totalitat i amb la conformitat del laboratori. Els resultats reflectits en aquest informe es refereixen nica i exclusivament a la mostra indicada i assajada pel laboratori segons la norma relacionada o condicions d'assaig demanada.Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3 -SALLENT-

Pag.15

Expedient n 01085

- Nota tcnica Plaa Europa, n 5, soterrani 1 (08600) Berga Telf i Fax.:938214078

Pont Cinta Transportadora sobre Crta. C-16, P.K. 62 -Sallent- (Bages) pg. 0

DIAGNOSI ESTRUCTURAL DE LES PILES DEL PONT CINTA C-II-3 EN EL P.K. 62 DE LA CRTA. C-16 A SALLENT (BAGES) PROPIETAT DE LEMPRESA IBERPOTASH S.A.

ANNEX 5CARACTERSTIQUES ESTRUCTURALS

BERGA, 29 DE DESEMBRE DE 2004Nota geotcnica de les piles del pont cinta CII-3 -SALLENT-

Pag.16

- Nota tcnica -


- Nota tcnica -


1. INTRODUCCI I OBJECTIUS NDEX A petici del Sr. Xavier Guitart i Tarrs (arquitecte), Consultec Catalunya S.L. a dut a terme un recull de dades estructurals, proposades pel mateix arquitecte, i adreades a coneixer lestat dalgunes parts de les piles avans esmentades .

1. INTRODUCCI I OBJECTIUS

2. ZONA DACTUACIONS I ASSAIGS 2.1. PILA ZONA EST (E) 2.2 PILA ZONA OEST (O)

2. ZONA DACTUACIONS I ASSAIGS DEL FORMIG

2.1 PILA ZONA EST (E) 2.1.1 2.1.2 2.1.3 2.1.4 Determinaci de la profunditat de carbonataci Determinaci de la densitat aparent. Determinaci de la resistncia a la compressi. Determinaci de la profunditat de les armadures.

3. ANNEXOS 3.1 ACTES DELS ASSAIGS 3.2 RECULL FOTOGRAFIC 3.3 PLANELL

2.2 PILA ZONA OEST (O) 2.2.1 2.2.2 2.2.3 2.2.4 Determinaci de la profunditat de carbonataci Determinaci de la densitat aparent. Determinaci de la resistncia a la compressi. Determinaci de la profunditat de les armadures.

- Nota tcnica -


- Nota tcnica -


2.1. PILA ZONA EST (E)

2.1.3. Els testimonis previament refrentats amb morter de sofre es trencan a compressi, els resultats son els segents :

2.1.1. Determinaci de la profunditat de carbonataci. Una vegada extrets els testimonis, (1) de la fonamentaci (1) de lalat a la part baixa, (1) a mitja alada. Es projecten amb fenolftalena per determinar el punt de viratge a color violeta del formig. Els resultats son els segents:

SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt)

RESISTNCIA A COMPRESSI (N/mm) 32,35 15,74 15,62

SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt) (veure fotos)

PROFUNDITAT (cm) No realitzat 2a3 2a3

2.1.4 Mitjanant un paxmetre marca Micro-Covermeter mod. 7000MC-94-5 de Kolectric Limited, amb una profunditat de detecci fins 360 mm. a mxima sensibilitat, NO detecta la presencia darmadures. Per tant podem dir que la profunditat de larmat es > 360 mm.

2.1.2. Determinaci de la densitat aparent. Els testimonis una vegada sanejats exteriorment i tallats, es procedeix a calcular la densitat aparent. Els resultats son els segents:

2.2. PILA ZONA OEST (O)

2.2.1 SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt) DENSITAT APARENT (Kg/m) No realitzat 2264 2173

Determinaci de la profunditat de carbonataci. Una vegada extrets els testimonis, (1) de la fonamentaci (1) de lalat a la part baixa, (1) a mitja alada. Es projecten amb fenolftalena per determinar el punt de canvi de viratge de color violeta. Els resultats son els seguents:

SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt) (veure fotos)

PROFUNDITAT (cm) No realitzat 3a4 4a5

- Nota tcnica -


- Nota tcnica -


2.2.2 Determinaci de la densitat aparent. Una vegada sanejats exteriorment i tallats es procedeix a calcular la densitat aparent dels testimonis dalat. Els resultats son els seguents: 3. ANNEXOS SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt) DENSITAT APARENT (Kg/m) No realitzat 2228 2126 3.1 ACTES DELS ASSAIGS 3.2 RECULL FOTOGRAFIC 3.3 PLANELL

2.2.3. Els testimonis previament recapats amb morter de sofre es trencan a compressi els resultats son els seguents :

SITUACI Fonaments Alat (baix) Alat (alt)

RESISTNCIA A COMPRESSI (N/mm) 6,21 25,20 19,74

2.2.4 Mitjanant un paxmetre marca Micro-Covermeter mod. 7000MC-94-5 de Kolectric Limited, amb una profunditat de detecci fins 360 mm. a mxima sensibilitat, NO detecta la presencia darmadures. Per tant podem dir que la profunditat de larmat es > 360 mm.

Consultec Catalunya S.L.

ACTA DE RESULTATSDADES GENERALSEXPEDIENT CLIENT NIF/CIF ADREA PETICIONARI OBRA 4005802-2 CODI 1273.- CONSULTEC, S.L. B-60060290 Cam Can Balls, P.I. La Valldan XAVIER GUITART TARRS 305.- Passarella cinta transportadora de Potassa C-16 A42003

ACTA DE RESULTATSDADES GENERALSEXPEDIENT CLIENT NIF/CIF ADREA PETICIONARI OBRA 4005802-3 CODI 1273.- CONSULTEC, S.L. B-60060290 Cam Can Balls, P.I. La Valldan XAVIER GUITART TARRS 305.- Passarella cinta transportadora de Potassa C-16 A42003

08600 BERGA 08650 SALLENT


DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. FONAMENT PILAR EST T-352 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. ALAT PILAR EST (BAIX) T-353 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

Els resultats d'aquesta acta es refereixen nicament a la mostra indicada i assajada segons les normes relacionades a cada assaig i resta prohibida la reproducci dels mateixos sense l'autoritzaci del propi Laboratori.


RESULTATSReferncia proveta T-352 * * Dimetre proveta (cm) 6 * * Longitud proveta (cm) 11,9 * * Esbeltessa proveta (l/d) 1,98 * * Crrega ruptura (kg) 9347 * * Resistncia ruptura (N/mm2) 32,40 * * Resistncia corretgida (N/mm2) 32,35 * *

RESULTATSReferncia proveta T-353 * * Dimetre proveta (cm) 7,5 * * Longitud proveta (cm) 10,6 * * Esbeltessa proveta (l/d) 1,41 * * Crrega ruptura (kg) 7445 * * Resistncia ruptura (N/mm2) 16,51 * * Resistncia corretgida (N/mm2) 15,74 * *

Es signa la present acta de resultats a Vic en el dia 22 de desembre de 2004 El Cap del Laboratori El Tcnic del Laboratori


Carles Rovira i Serra Arquitecte Tcnic

Nam Prat i Pujol Arquitecte Tcnic



LOSTEC S.A. - Laboratori d'assaigs de l'Edificaci acreditat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya per ressoluci de 20/12/96 en els mbits de: Formig en massa i els seus constituents -Registre nm. 06086HC/01R- i de Mecnica de Sls, assaigs de laboratori Registre nm. 06103SE/02R.


4005802 (2)

Full 1 de 1

4005802 (3)

Full 1 de 2

ASSAIGS COMPLEMENTARIS

ACTA DE RESULTATSDADES GENERALS

DENSITATEXPEDIENT CLIENT NIF/CIF ADREA PETICIONARI OBRA 4005802-4 CODI 1273.- CONSULTEC, S.L. B-60060290 Cam Can Balls, P.I. La Valldan XAVIER GUITART TARRS 305.- Passarella cinta transportadora de Potassa C-16 A42003

Referncia proveta T-353 * *

Dimetre proveta (cm) 7,5 * *

Longitud proveta (cm) 10,1 * *

Volum proveta (cm3) 446,21 * *

Massa proveta (g) 1010 * *

Densitat proveta (g/cm3) 2,26 * *

Densitat proveta (kg/m3) 2264 * *


DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. ALAT PILAR EST (ALT) T-354 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

CARBONATACI


Longitud de carbonataci (cm) 2a3 * *






Detall del testimoni i la seva carbonataci


4005802 (3)

Full 2 de 2

4005802 (4)

Full 1 de 2












DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. FONAMENT PILAR OEST T-351 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

CARBONATACI




RESULTATSReferncia proveta T-351 * * Dimetre proveta (cm) 6 * * Longitud proveta (cm) 11,5 * * Esbeltessa proveta (l/d) 1,92 * * Crrega ruptura (kg) 1805 * * Resistncia ruptura (N/mm2) 6,26 * * Resistncia corretgida (N/mm2) 6,21 * *






4005802 (4)

Full 2 de 2

4005802 (1)

Full 1 de 1












DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. ALAT PILAR OEST (BAIX) T-355 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

CARBONATACI










4005802 (5)

Full 1 de 2

4005802 (5)

Full 2 de 2












DADES DE L'ASSAIGASSAIGS I NORMATIVA MOSTRA ORIGEN MOSTRA REFERENCIA PETICIONARI REFERENCIA LOSTEC S.A. DATA I HORA RECEPCI MOSTRA DATA I HORA RUPTURA MOSTRA Tallat i recapat de provetes amb morter de sofre. UNE 83303/84 Trencament de provetes a compressi. UNE 83304/84 1 Testimoni Mostra entregada a Lostec, S.A. pel Client. ALAT PILAR OEST (ALT) T-356 15/12/2004 12:00 Hores 22/12/2004 15:00 Hores

CARBONATACI










4005802 (6)

Full 1 de 2

4005802 (6)

Full 2 de 2

- Nota tcnica -


- Nota tcnica -


PILA OEST

PILA EST

Vista general del Pont Cinta

Detall de mesura del relleu exterior a la zona mes degredada. Situaci: a la vertical de la cinta pila oest, exterior a C-16

Vista de la situaci dextracci del testimoni Pila Oest (alat- alt)

Aquests relleus per perda drid tenen aproximadament (< 15-20 mm.)

- Nota tcnica -


- Nota tcnica -


Detall de la reparaci feta amb ciment dalta resistncia sensa retracci. Detall de lequip emprat per detectar la profunditat de les armadures.

Tipus de ciment emprat en la reparaci

- Nota tcnica -


Pila Est

Dalt

Baix

C-16 Pila OestBaix Dalt

ANNEX NM. 3 CLCULS ESTRUCTURALS

ndex

1.- LISTAT DE NUSOS 2.- LLISTAT DE BARRES 3.- LLISTAT DACCIONS APLICADES 4.- CARACTERSTIQUES MECNIQUES DE LES BARRES 5.- LLEIS DESFOROS EN LESTAT ACTUAL 6.- TENSIONS EN LESTAT ACTUAL 7.- DESPLAAMENTS EN LESTAT ACTUAL 8.- LLEIS DESFOROS EN LESTAT REFORAT 9.- TENSIONS EN LESTAT REFORAT 10.- DESPLAAMENTS EN LESTAT REFORAT

LLISTAT DE NUSOS

3 4 658

21 7 22 9

10

11 12 23 13 15 20 21 25 19

18

14 16 17 29 24 26

40

27

41 30 28 31 36 33 38 39 43 37

47 32 34 35 42

60

44 61 45 46 48 49 54 51 56 57 59 55

65 50 52 53 58

78

23

41

61

79

97 115 133

6279 63 64 66 67 72 69 74 75 77 73

83 68 70 71 76 8097 81 82 85 90 87 92 93 95 91 84

96

6 21 39 57 75 93

149 167

101 86 88 89 94

111 114 129 147 165 182 119 104 106 107 112 108 116 133 117 118 120 121 127 123 128 129 131

98115 99 100 102 103 105 110 111 113 109

132

126

137 122 124 125 130 134

148

135 136 149 138 139 141 146 147 151 145

144

140 142 143 155 150 166

152 153 154 156 167 157 159 164 165 169 163

162

158 160 161 168

170 171 172 173 174 176 181 182 180

175 177 178 179

Obra: ACTUAL Norma d'acer llaminat: EA-95 (MV103) Norma d'acer conformat: EA-95 (MV110) Vista: 2D Orto: arc1 Escala: 1: 250

Obra: ACTUAL Norma d'acer llaminat: EA-95 (MV103) Norma d'acer conformat: EA-95 (MV110) Vista: 3D Escala: 1: 250

65 8

4

3

21 7

10 11 13 15 21 20 25 22 40 60 78 96 114 132 1 16 34 52 70 88 106 124 142 160 177 51 57 56 59 49 45 46 148 166 33 39 38 43 37 31

9 12 14 17 16 24

19

18

27 28

26 30 32 35 34 42

36

44 48 50 53 52 58

55

54

63 64 67 69 75 74 77

62 66 68 71 70 76

73

72

81 82 85 87 93 92 95

80 84 86 89 88 94

91

90

99 103 105 111 110 109 113 117 121 123 129 128 127 131 135 139

98 100 102 104 108 107 106 112 116 120 122 126 125 124 130 134 138 140 144 143 142 150 152 156 158 162 161 160 168 170 173 175 179 178 177

Obra: ACTUAL Norma d'acer llaminat: EA-95 (MV103) Norma d'acer conformat: EA-95 (MV110) Vista: 2D: taulell Escala: 1: 250

118

136

Obra: ACTUAL Norma d'acer llaminat: EA-95 (MV103) Norma d'acer conformat: EA-95 (MV110) Vista: 2D Orto: arc2 Escala: 1: 250

141 147 146 145 151 153 157 159 165 164 163 169 171 174 176 182 181 180

154

172

1 ############################################################ 13:02:31, 01/06/2004 Fitxer: S:\05 C. ESTRUCTURES\0418CEST Passarel.la a Sria\0418CEST MEMRIA\Clculs\ACTUAL.EM3 Descripci: ############################################################

2 ______________________________