Click here to load reader

Relació de competències bàsiques

  • View
    226

  • Download
    5

Embed Size (px)

Text of Relació de competències bàsiques

  • Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament

    Relaci de competncies bsiques

    Barcelona, desembre de 2003

  • Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

    2

    ndex Pgina

    El concepte de competncies bsiques..3Les competncies bsiques a Europa.3Les competncies bsiques a Catalunya4Metodologia per a la identificaci i gradaci de competncies...5mbit lingstic.7mbit matemtic.16mbit tecnicocientfic.25mbit social.31mbit laboral40mbit de les TIC..47mbit de l'educaci artstica..54mbit de l'educaci fsica.. 59Referncies bibliogrfiques63

  • Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

    3

    El concepte de competncies bsiques

    S'entn per competncia la capacitat de posar en prctica de forma integrada,en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actitudspersonals adquirides. El concepte de competncia inclou tant els sabers(coneixements terics) com les habilitats (coneixements prctics o aplicatius) i lesactituds (compromisos personals), i va ms enll del saber i del saber fer o aplicarperqu inclou tamb el saber ser o estar.

    Les competncies bsiques tenen les caracterstiques segents:

    Promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte decompetncia hi ha una teoria psicopedaggica que posa l'mfasi en eldesenvolupament de capacitats ms que en l'assimilaci de continguts, encaraque aquests sempre sn presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges.

    Tenen en compte el carcter aplicatiu dels aprenentatges: vincular lescompetncies amb les capacitats suposa destacar el carcter aplicatiu delsaprenentatges, ja que s'entn que una persona "competent" s aquella capa deresoldre els problemes propis del seu mbit d'actuaci.

    Es fonamenten en el seu carcter dinmic: les competncies es desenvolupende manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucionsformatives de diferent tipus.

    Es fonamenten en el seu carcter interdisciplinari o transversal: lescompetncies integren aprenentatges procedents de diverses disciplinesacadmiques.

    Sn un punt de trobada entre la qualitat i l'equitat: sota la denominaci de"competncies bsiques" o "competncies clau" (key competencies,competnces cls, etc.) s'aplega tot un moviment de preocupaci per garantiruna educaci que doni resposta a les necessitats reals de l'poca en qu vivim(qualitat), mentre que es pretn que siguin assolides per tot l'alumnat perqupuguin servir aix de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat).

    Les competncies bsiques a Europa

    Des del 1995, any en qu la Comissi Europea va tractar per primera vegadade les competncies bsiques o clau en el seu Llibre blanc sobre l'educaci i laformaci, l'assoliment d'aquestes competncies ha estat un tema de debat de lapoltica educativa europea. Les competncies figuraven en l'agenda del ConsellEuropeu de Lisboa de l'any 2000 i del d'Estocolm de l'any 2001, desprs del qual laComissi Europea va constituir un grup d'experts designats pels estats membresamb la finalitat de concretar quines havien de ser aquestes competncies bsiques.A hores d'ara i amb un grau de materialitzaci divers, les competncies bsiques oclau formen part de la poltica educativa de molts estats o regions europees, comAnglaterra, el Pas de Galles, Esccia, la comunitat francesa de Valnia-Brusselles,

  • Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

    4

    Catalunya, Portugal, Alemanya, Luxemburg, ustria, Irlanda del Nord i lescomunitats alemanya i flamenca de Blgica.

    Nascut en el context del mn laboral, on es va generalitzar en els anys 1970-80 i passant desprs per la formaci professional, el concepte de competncia s'haanat obrint cam arreu i s'est expandit al conjunt del sistema educatiu. Parlem decompetncies bsiques o clau quan fem referncia a all que cal esperar d'unaescolaritat obligatria, i definim com a competncies professionals les que serveixenper determinar quines han de ser les fites que han de guiar la formaci de lestitulacions tcniques i universitries.

    Per aix no s gens estrany que organismes internacionals com l'OCDE tinguiun projecte d'identificaci de competncies -el programa DeSeCo- (OCDE 2002), nique la mateixa OCDE apliqui a l'avaluaci de sistemes educatius, com el conegutEstudi PISA (PISA 2000), el criteri que s'avaluen competncies i no contingutscurriculars, encara que en aquest cas les competncies avaluades no tenen laconsideraci de bsiques. s obvi que les noves titulacions universitries que espretn que siguin reconegudes en tota la Uni Europea s'hauran de fonamentar enles competncies professionals corresponents.

    Les competncies bsiques a Catalunya

    A Catalunya, la preocupaci per la determinaci de les competnciesbsiques va motivar que el Departament dEnsenyament promogus el 1997 larealitzaci duna recerca per identificar-les en collaboraci amb la FREREF(Fondation des Rgions Europennes pour la Recherche en ducation et enFormation), duta a terme pel Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu idirigida per Jaume Sarramona. Aquesta recerca, en la qual participaren tamb elsterritoris de Balears i les Canries, va concloure amb la identificaci de lescompetncies bsiques en quatre mbits del currculum, el lingstic, el matemtic,el tecnicocientfic i el social, i un mbit nou, el laboral, la inclusi del qual es justificper la necessitat de recollir un conjunt de competncies de carcter transversal,algunes de les quals tenen com a objectiu la preparaci per a una incorporaciimmediata al mn laboral. El resultat d'aquesta recerca es va publicar l'any 2000amb el ttol d'Identificaci de les competncies en lensenyament obligatori.

    L'any 2000, una vegada acomplert el calendari d'aplicaci de la reformaeducativa (LOGSE), el Departament d'Ensenyament pos en marxa la ConfernciaNacional d'Educaci 2000-2002, amb la voluntat de fer un diagnstic exhaustiu delnostre sistema educatiu i de concretar propostes de millora. La CNE, coordinada desdel Consell Superior d'Avaluaci, s'organitz en set seccions que van treballar elsaspectes considerats ms rellevants de l'educaci, un dels quals era el de lescompetncies bsiques. La secci "Competncies bsiques" de la CNE, coordinadaper Joana Noguera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, iformada pels professors Josep M. Asensio, Rafael Bisquerra, M. ngels Riera,Victria Riera i Enric Valls, va establir la gradaci entre primria i secundria de lescompetncies bsiques identificades en els cinc mbits de l'estudi del 2000 i vasuggerir pautes generals per a la seva avaluaci, material que es public en el volum

  • Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

    5

    Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiucatal. Conclusions i propostes (Consell Superior d'Avaluaci 2002).

    El pas segent fou identificar les competncies bsiques en aquells mbits enqu encara no s'havia fet: tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC),ensenyaments artstics i educaci fsica. A comenaments de l'any 2002, el ConsellSuperior d'Avaluaci del Sistema Educatiu inici l'estudi d'identificaci de lescompetncies bsiques en TIC, coordinat pel professor de la Universitat Autnomade Barcelona Pere Marqus (Estudi. Competncies bsiques en les tecnologies dela informaci i la comunicaci: http://www.gencat.net/ense/csda/tic.ht), en el qual hanparticipat set comunitats autnomes (Astries, Castella-La Manxa, Balears,Canries, Mrcia, Pas Basc i Valncia; Arag i La Rioja van intervenir en les fasesinicials del treball). L'estudi ha establert tamb la gradaci de competncies entreprimria i secundria.

    L'ltim trimestre del 2002 es comencen tamb els estudis corresponents alsmbits d'ensenyaments artstics i educaci fsica, coordinats respectivament perSebasti Bardolet, director de l'Escola de Msica de Vic i professor de la Universitatde Vic, i Maria Antnia Cardona, professora de la UAB. Aquests estudis, que hancomptat amb la collaboraci de les comunitats de Mrcia i Balears, han concls lafase d'identificaci de les competncies bsiques respectives.

    Metodologia per a la identificaci i gradaci de competncies

    Tots els estudis empresos des de Catalunya han seguit les pautes marcadesen el primer de tots. S'han combinat diversos mtodes i tcniques d'investigaci, tantqualitatius com quantitatius.

    En una primera fase, els equips de treball de cada un dels mbits hanelaborat una proposta d'identificaci de competncies bsiques a partir delcurrculum respectiu. Desprs s'han realitzat entrevistes a experts dels diferentsnivells educatius (primari, secundari, universitari, professional) i a d'altresprofessionals de l'educaci (Inspecci, serveis de suport i assessorament,organismes i institucions etc.), s'han consultat els equips docents de diferentscentres collaboradors distributs arreu del territori i s'han constitut grups dediscussi formats per persones procedents d'mbits diferents. Tothom ha aportat laseva opini a la proposta d'identificaci inicial, que s'ha vist aix modificada ienriquida.

    Fruit de l'aplicaci d'aquesta metodologia de discussi, de concertaci i denegociaci, s'ha arribat a una proposta consensuada d'identificaci de lescompetncies bsiques en cada un dels vuit mbits, amb la qual s'ha concls laprimera fase del treball.

    La segona fase, fonamentada en la tcnica quantitativa, ha consistit en unamplia consulta social efectuada a travs d'un qestionari valoratiu, pensat perdemanar a una mplia mostra de persones procedents dels diferents sectors de lacomunitat educativa la seva opini sobre la importncia de les competnciesseleccionades en cada mbit. La mostra consultada ha incls professionals de

  • Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

Search related