es castelletBUNYOLA

NÚMS. 18 - 19 SETEMBRE 1989 175 PTES.

es castellet 2

111=110,

escastellet

Editat pel

sumari

COLLECTIU CULTURAL SITJA

Dipósit legal: PM 779 - 1982

CORRESPONDÈNCIA:Apartat de Correus, 13.c/ Mestre Colom nQ 9.07110BUNYOLA

CONSELL DE REDACCIÓ:Jaume Mateu Martí.Bàrbara Suau Pont.Miquel Clar Oliver.MQ Antónia Mateu.Margalida Colom.Jaume Mateu Batle.Xavier Margais.

COLLABORADORS:Onofre Ru/lan.Jordi Cloquell.GOB Bunyola.Gregori Mateu.Jaume Oliver.

Editorial Editorial conjunta amb laPremsa Forana Eleccions Europees Calaix de Sastre El P.G.O.U. de Bunyola Lletra menuda Noves de l'Escola de Ball • Les nostres possessions Bunyola Prehistórica A propósit del Camp de Golf iel PAU de Son Termes Entrevistam a D. C. CaftellasDeia "Es Castellet" ara fa20 anys Antónia Morey, l'assistentsocial de Bunyola Oh serveis socials!! .. .Curolles estiuenques Pensar i viure Correspondència quimèrica ...Esports Taula parada Llibres Tima Tema Horoscopeter Sa Torreta

35

pàg.

124g*pag.

Pa.g'PaY'pag.pag.pàg.pàg.

pàg.pàg.

pàg.

pàg.pàg.pàg.pàg.p4g.pag.pag.p àg.pàg.pàg.pàg.

3

5689

11121517

1820

25

27293031323334

363738

ELS ARTICLES FIRMA TS EN AQUESTAREVISTA SOLS EXPRESSEN L'OPINIÓDELS SEUS AUTORS

Per circumst;ncies diverses, hem hagut d'Inter-rompre la periodicitat bi-mestral d'Es Castellet.Per tal d'actualitzar-lo, presentam ara aquestnúmero doble que, com b; podreu endevinar, hafet augmentar considerablement les despeses deproducció. Per això, a comptes de mínima-ment aquest petit trasbals ecomeolc, es ven a175 ptes. I no al preu normal de 125 ptes., preuque continuar; vigent en els propers números.

J.mpresa a Apóstol y Civilizador.

editorialNOUS PROBLENES AL 'WESTRE COLON"

A l'hora de tancar la redacció d'aquest número, el nostre"Mestre Colom" encara no havia resolt el problema plantejat per la renún-cia a la direcció del centre presentada pel mestre designat pel Ministerid'Educació. És el darrer escaló, trist de totes totes, d'una escalalamentable que poc a poc va Menant el "Mestre Colom" a una situacióinsostenible. Encara són frescs els esdeveniments de les acaballes delcurs passat amb una mestra que els fets demostraren que no ho era tantcom semblava. És una realitat dramàtica el refús d'un destí com el nostrepoble de part dels mestres amb possibilitat per en-sanyar. No és cap secret (i cas de ser-ho ho és amb altaveus) l'enfron-tament existent entre els mestres que fins ara han composat el quadrepedagògic del collegi. En definitiva: l'aire dels pins de l'escola comen-ça a no ser massa benèvol per a l'oxigenació pura que reclama 1.42 nostracomunitat escolar.

Què passa?. Qui ho sap?. Qui ho diu?. Són preguntes que es bellugenesmaperdudes contestades per mots espantadors i espantats, per discur-sos de mitges paraules, per insinuacions a cau d'orella i de secret...Sense cap casta de dubte el que menys importa ara és cercar culpabilitatsi responsabilitata; el que cal fer ara, sense excusa, és acarar ambdecisió aquesta casta de brau esbrocat en què hem convertit entre tots"l'escola dels pins" i evitar que ens empitoni a tots irremeiablement.Ara, cal que ens obrim el seny i pensem que 7A2 matèria primera de l'esco-L2 és una campana de vidre i misteri, els nostres fills, que són elsque amb més intensitat tocaran les conseqüències d'aquest ball d'incon-gruències, incomprensions i desesperances. Si, de veritat, tots tenimben present això, serem capaços de llimar totes les arestes i ofertarel clima 'sà que ha de presidir l'escola. Si no, haurem de començar apensar que encara no sabem què significa ensenyar, què significa teniresment d'un fill i què significa per a tots una casa de lletres i sapi-ències encalmada, treballadora i eficaç.

Déim això des d'aquesta tribuna pública sense intenció de posarel dit a la llaga, per moltes llagues que hi vegem, sense acusar ningú,per molts de culpables que intuim i sense acritud, per molta agruraacumulada que intentem dissimular: constatar realitats no és ni intromis-sió ni afanys estèrils de polèmica. Pretenim, únicament i des d'unamodèstia gens ni mica cega, despertar responsabilitats mig adormidesa l'àmbit escolar: Ministeri, mestres, pares i la resta.

DOS NOUS FILLS ILLUSTRES

Aquestes beneides contrades de serres i valls compten amb dosnous Fills I•ustres: D. Andreu Estarellas Pascual (a.c. ․ ) i el PareMiquel Colom Mateu, dos vertaders "homenots" com li agradaria de dira Josep Pla.

Seria balder i injust aprofitar aquesta avinentesa per fer unasemblança científica d'ambdues figures: les seves obres, comentadesa les distintes etapes d'E.C., són l'únic punt de rePréncia just perintroduir-nos en el camí fascinant de les seves savieses. I són obresque fa temps que tresquen per les llibreries, a l'abast de tothom. Sen-zillament volem recordar que tant /a cultura popular com Lacatalana i /a literatura s'han enriquit de manera notable amb els estudisde D. Andreu i el Pare Colom respectivament.

Obres com "L'Olivera", "L'esséncia de Mallorca", el monumental"Glossari General Lul.ltà", entre d'altres, honoren tant als seus autorscom al poble que els infantà. I honorar-los amb aquest títol és quelcommes que saldar el petit deute que teníem amb ells. En definitiva, ésun bon moment per contactar amb aquestes obres d'aquests dos Grans Mes-tres per aquells que encara no ho han fet i d'agrair a l'Ajuntament/a iniciativa de fer-los Fills

SANT PIATETI '89

I ja que s'atansen xalestes les festes autumnals de Sant Mateu,US volem desitjar a tots les millors "bones festes": que el nostre Patróens envii bon temps i que tots intentem alegrar les distintes activitatsprogramades. Temps hi haurà per analitzar tant la preparació com L2seva resposta.

1Nt

es castellet

es castellet 5

CABRERA, PARC NACIONAL !!

L'any passat, el Parlament Balear va aprovar per unanimitatuna Proposició de Llei que declarava Cabrera Parc Nacional Marítimo-Terrestre. únicament feia falta que el Parlament de Madrid li donàsel vist i plau perquè l'arxipèlag aconseguís definitivament la situaciójurídica que n'asseguràs la seva protecció integral. Semblava que nohi havia d'haver cap problema ja que la voluntat unànime del illencs-expressada a travèS dels seus representants polítics- havia estat rotun-da: tots els diputats del Parlament estaren a favor de la declaració deCabrera com a parc Nacional. Peró, les coses s'han complicat i ara comara sembla difícil que aquesta história pugui acabar bé.

Pareix ésser que el Ministeri de Defensa vol continuar fentmaniobres militars a lilla i el govern de l'Estat hi està d'acord ambaquesta decisió dels uniformats. Això vol dir que Cabrera no quedaràadequadament protegida. És evident que la conservació absoluta de l'arxi-pélag no és compatible amb la realització d'activitats militars. Lesassociacions conservacionistes de la natura -el GOB, per exemple- hareiterat una i altra vegada que la solució que garanteix la màxima pro-tecció amb les màximes garanties és la declaració de Parc Nacional.I també defensen, amb tota la raó, que el futur Parc sigui gestionatper organismes científics especialitzats en la conservació medio-ambien-tal. Segons aquests criteris, els militars hi podrien tenir un destaca-ment a Cabrer, peró en cap cas, no hi podrien realitzar activitats demaniobres i de tir ni tampoc no podrien tenir al seu càrrec la gestióde l'illa.

La decisió del govern de l'Estat de no convertir Cabrera enParc Nacional, a més de deixar sense solucionar les necessitats de pro-tecció de l'illa, planteja una altra qüestió greu: fins a quin puntles Balears tenen una autonomia de veritat? No hi ha dubte que el rebuigper part del govern de l'Estat de la decisió unànime del nostre Parlamentdevalua fins a uns extrems alarmants el principi de l'autonomia políticasuposadament vigent a les nostres Illes.

La nostra revista, que sempre s'ha manifestat conservacionista,vol afegir-se al clam generalitzat -Parlament autònom, grups ecologistes,la majoria dels ciutadans- a favor de la declaració de Cabrera com aParc Nacional Marítimo-Terrestre.

Així ho volen els mallorquins i ningú no pot tenir el dretde contradir-nos.

IND.

PC'S

IU

BERDS

PSM

CDS

PSOE

PSOE

PSM CDS

PALMANVOLA

PC,S

IU

UERDS

CBS

es castellet 6

eleccions europeesHem volgut contrastar l'inclinació de vot se-

gons els districtes i mesas censals que hi haa Bunyola. Aixó ens ha permès arribar a algunescurioses conclusions i moltes més que vosaltresmateixos us podeu fer tot comparant els percentat-ges i les inclinacions de vot dels nostres conciu-tadans.

Al districte primer l'anomenam Dalt síquia,

al districte segon, Baix síquia i a la secciósegona del segon districte tothom l'anomena Palma-

nyola.DALT SIOUIA

A Dalt síquia va votar un 47% del cens que

1i corresponia, del qual el dos per cent ho fuen blanc. A Baix síquia hi ha en nombre absolutC1 'oonjunt de convilatans que més creuen en lademocràcia, sempre suposant que creure en ellacomporta l'ús del vot. Utilitzarem, doncs, el./ot l'astronómic percentatge del 55% d'electors,

del qual 31 dos i mig per cent confiaren en lanlancor de las paperetes abans de donar-li confian-

BAIX SIOUIA

ça a cap dels nostres representants. A Palmanyola

el 42% anaren a votar i un poquet més de 1 1 1 percent ho feu en blanc.

I ara atenció: per nombre absolut de votacions,on viuen els que triaren l'esquerra? El PSOE gua-nya per cinc punts al PP a Dalt síquia.

Per, on s'hostatgen els moderats? Sense capcasta de dubtes a Baix siquia. També un poquetde dretes? Considerem-ho. A Baix siquia podentenir un 2% de persones que creguin que les hosts

de Pujol els represantaran adequadament en elParlament Europeu, també un 11% de fans del PSMi deixar al Sr. Ruiz Mateos en un discret setper cent. Són tan assenyats, a Baix siquia, queel PP se'n du el 37% de les votacions, sis puntsper damunt de Palmanyola i cinc per damunt deDalt síquia.

Qualcuna els hi feren els Verds als de Baixsíquia, ja que just un 1% els hi ha donat confian-ça; bono, que abans han triat amb un 2% l'indepen-dentisme més radicalot. Fins i tot I.U. ha plegatamb un 1% i la suma de tots els PC'S ha obtingutun altre punt per cent.

I Palmanyola? Allé roman l'esperit de RuizMateos. Fixau-vos bé: on menys van a votar i onun 14% dels qui hi anaren ho feren a favor detan illustre home d'empreses. A Dalt síquia ho

feren al seu favor un 9%, no c,-eguessiul Tots1 esdevenir la segona força, el PSOE just recaptaun 25% dels votants, l'extrema dreta un 1% igualque J'estrema exquerra. El que sí d'ha de conside

--ar a favor és el 6% que donaren als Verds: sumant

ELECTORS:

2.884Votants:

1.426Vots nuls:

18Vots en blanc:

28

Partit Popular 462P.S 0 E 412Agrupació Electors Ruiz Mateos 132Centre Democrétic Social 128P.S.M. - Esquerra dels Pobles 99Esquerra Unida 27Llista Verda 15Els verds ecologistes 12Partit Comun, Pob.Esp. - P.Com. Catal. 9Partit Treballadors Esp.-Unitat Comun 9Aliança per la República 9Convergència i Unió 9Verds Ecologistes 8Herri Batasuna 7

Partit Verd 6

Por l'Europa dels Pobles 5Partit Humanista 5Coalició Socialdemécrata 4

Partit Andalusista 4

Catalunya Lliure 3P.Soc.Treb. - P.Obrer Rev. Esp. 3

Front Nacional 2Partit Carlí 2

Alternat. Verda - Mov. Ecol. Catalunya 2

Falange Espa5ola - J.0 N S

2

Bloc Nacionalista Gallec 1

Coalició Nacionalista 1

Federació Partits Regionalistes 1

Unitat Centrista - P.E D 1

1 la

O Palmanyola

e Dalt Síquia oBaix Síquia

PS01 Pi1 CH C111 111111111 11 K1110, 111

escastellet

es castellet

tots els vots verds dóna aquest tant per cent:hi havia tanta candidatura verda que feia' malde cor haver de triar. Ara bé, a Palmanyola sisumam els vots d'I.U. més els dels altres PC'Sobtenen el 7%, tres punts per damunt del PSM,

Llegir no emmalalteix,no deprava ni mata;alimenta 1 enaltelx,

fa créixer la ment sana.

Escolta, idó, la sentènciad'aquest versat senzillet:si vols ser una eminència

llegeix sempre

CAS BOLLE T1• Drogueria, ferreteria, sabaterla

I artides varls

carrer Malor. 19 Tel. 413047

es castellet 8

CALAIXDESASTRE

Dins l'intarès per respectar al màxim la nostraSerra de Tramuntana i per atendre puntualmentles necessitats detectades a cada municipi muntan-nyenc, els Ajuntament d'aquesta zona, el ConsellInsular de Mallorca i la Comunitat Autónoma, estanelaborant un Pla de Desenvolupament que suposa-r una inversio aproximada als 15.000 milionsde pessetes durant els quatre anys prevists. Elnostre Ajuntament, segons l'informe d'aquest Plaactualment en estudi, s'ha decantat per una

en el sector agro-turístic. Caldrà seguirprop aquest Pla pel que pot representar-nos.

'quests mesos d'estiu, Bunyola ha estat objecte•una atenció poc usual en els mitjans informatius

Gscrits ciutadans. Aquestes són les notícies quemes han interessat als reporters capitalins: lesmodificacions previstes en el Pla General d'Or-denació Urbana, les inscripcions no registradesen al Jutjat de Pau, els pressuposts municipalsd'enguany (que augmentan considerablement respec-tG del de l'any 1988) i la resolució de la quere-lla per prevaricació presentada pel Sr. Pau Vallscontra els membres de la Comissió de Govern perlinforme adreçat a la Comissió Provincial d'Ur-

banisme respecte de la gravera.

Una petita nota de premsa que pel seu contingutes prou important: la directiva de lAsociaciónde Empresarios Canteros de Mallorca", ha deciditno recolzar la declaració d'utilitat pública pera la nostra possible gravera de 1nima a causade "la manca d'interès social" del lloc on hauria

Altres entitats que emeten opinions desfavo-rables: la Conselleria de Comerç i Indústria "perla inexisténcia d'un estudi rigorós sobre la quali-tat de la calcària de s'Estremera".

11"També Palmanyola ha interessat als diaris de Ciu-tat: la "guerra de xifres quant al què s'ha des-tinat des de Bunyola cap a aquest nucli urbà.Val a dir que, com casi sempre, les xifres dife-reixen segons compti el batle, Antoni Colom, oqualsevol dels regidors palmanyolins a l'Ajunta-ment, Srs. Oliver i Guardiola.

Dos dels nostres es-portistes més desta-cats, En Xisco Borràsi En Bernat Balles-ter, han estat notí-cia. El primer perdeixar l'equip delSYRIUS-PATRONAT, equipen fermes esperancesd'aconseguir pujara la lliga ACB o Di-visió d'Honor delbàsquet espanyol.El segon, per estartractant amb la Direc-tiva del Constànciala sev•, continuïtat

a l'equip del que és capità: uns dthlers no cobratsfins ara i una lleugeríssima puja respecte dela quantitat estipulada per la temporada passadaen son el centre de discusions. De tota manerasembla que és segura la perman;ncia de Balles-ter a l'equip d'Inca.

es castellet

EL EG.O.0 DE BUNYOLAEn els darrers temps sembla

que s'han intensificat els proble-mes urbanístics en el terme muni-cipal de Bunyola. Dins la tónicageneral de conflictivitat terri-torial mallorquina, Bunyola semblatenir algunes especifitats.

Aquestes especifitats són fruitde diferents factors, els mésimportants dels quals m'atraviriaa dir que són:

•lr. La proximitat a Palma2n. Un territori suggestiu

per a ka urbanitzacio3r. Un P.G.O.U. sobredimen-

sionat.

La confluència dels tres fac-tors dóna a Bunyola la seva espe-cificitat semblant, potser, alque esdevé al municipi de Puigpu-nyent, si bé en aquest darrerterme municipal els problemesno semblen tan greus.

És de tots coneguts el fetque Palma és el principal polgenerador de demanda de primerai segona residència en els munici-pis de la seva rodalia. Uns muni-cipis que encara gaudeixen delsavantatges del món rural i queen poden solucionar els inconve-nients gràcies a la reducció dedistàncies provocada per una mas-siva motorització.

Aquest fet és positiu per Bu-nyola en tant que ha evitat undespoblament que era inevitabledesprés .de la mort del món rural.Ha revaloritzat els terrenys iel municipi, amb tensions, pro-blemes i impactes, segueix exis-tint.

Aquests problemes són fonamen-talment de tipus urbanístic. Ino ens podíem esperar altra cosa.

El territori bunyolí és, comdéiem, molt suggestiu per a laurbanització. El paisatge de laSerra de Tramuntana només és com-

partit, a la rodalia de Palma,amb el ja citat Puigpunyent iamb Esporles, municipi aquestque ha resolt el tercer factoranunciat: el problema del sobre-dimensionament urbanístic, cosaque no ho ha fet Bunyola i quea continuació anam a veure comho podria fer.

Bunyola és molt extens (8.400Ha.) la qual cosa, ja de per si,ens assabenta de la possible di-ficultat per controlar els temesurbanístics. Si així i tot nocomptam amb l'eina adequada perdur a terme tal control (el PG0U)la situació pot esdevenir crítica.

El PGOU de Bunyola ja té 10anys. I sembla que hagi arribatl'hora de la seva actualització.Superficialment compta amb elsegüent dimensionat:

Ha.

1,82,1

18,677,5

TOTAL 8400 100

Aquest dimensionat superficialha de ser completat amb les pos-sibilitats edificatóries del SNUi amb el volum edificable permèsdins les altres classes de sol.

Aquesta darrera qüestió ésla que fa pensar en una necessàriaactualització de les determina-cions del planejament bunyolí.

Aquesta actualització pot serduita a terme de dues maneresdiferents d'acord amb el que esvulgui assolir amb l'actualitza-ció. Modificació puntual o revisióserien les opcions legals a uti-litzar.

Vista la problemàtica de Bunyo-

SUSUP

SUNPSNO

153180

15596508

castellet 10

la en termes urbanístics, semblaque el més lógic seria escometrela revisió global del planejament.Peró algunes circumstàncies podenaconsellar la o les modificacionspuntuals a comptes de la revisió.

la. L'amplitud de lesmodificacions que es poden plante-jar. Efectivament, segons s'havist darrerament a Mallorca, modi-ficacions reclassificadores desól han estat acceptades per laComissió Provincial d'Urbanismesense necessitat de revisió. Sis'han acceptat moves classifica-cions, és de suposar que el mateixes faria amb hipotétiques descla-ssificacions.

2a. Les futures direc-triu; d'Ordenació Territorial(D.O.T.) substituiran al seu mo-ment l'acutal P.G.A. Provincial,la qual cosa suposarà l'obliga-torietat dels planejaments muni-cipals a les determinacions terri-torials que les D.O.T. estipulinper als diferents termes munici-pals.

3a. De la mateixa manera,la futura Llei del Sól de les

Illes Balears obligarà als plane-jaments municipals a l'adapta-ció a la nova llei.

A la Niista d'aixó es podràpensar amb la conveniéncia deretardar una mica la ineludiblenecessitat de revisar interna-ment el planejament bunoylí.

Peró, i fins que tot aixó siguiuna realitat, qué cal fer ambel PGOU de Bunyola? Si no féimres, els problemes s'aniran agreu-jant i s'aniran complicant lespossibles "sortides a la crisi".

- Les modificacions puntuals,preventives de llicéncies es fanimprescindiblees. Cal diagnosti-car els problemes més greus iapedaçar-los amb modificacionspuntuals.

- La disciplina urbanísticaesdevé un punt neuràlgic de caraal futur.

- Les 1.559 Ha. de SUNP, nocorren cap perill de piogramar-se, si el Consistori així ho con-sidera.

Onofre RullanSon Fort, Nadal 88

es castellet 11

a meAwcia.Em costa molt creure en tot alló que no puc

tocar amb las mans. Sé que és un excés d'increduli-tat exacerbada, peró ja es sap que tots tenimun punt feble que sempre pitja quan menys importa.I a pesar d'aqueŠt "sant-tomasisme", estic conven-çut que en el nostre pobla hi ha un palau de brui-xes, un catau diabólic o un niu d'ólibes de malaverany, com volgueu. I estic igualment convençutque aquest petit regne mégic esté exercint unestrany poder malèfic en totes aquelles personesque tan sols l'esmenten o hi fan referència. Sí,estic fermament convençut que s'Estremera, i mésen concret l'indret exacte de la gravera, ensté ullspresos a més de tres.No em costarr gaire demostrar aquestes afirma-

cions per molt fantéstiques que semblin a primercop d'ull.

Tots recordam la famosíssima"errada" de la nostra tan'poc hébil i tan poc viva Comis-sió de Govern que segons ensdigué, a l'informe emès ala Comissió Provincial d'Urba-nisme respecte de la graverano deien el que volien dir,que ells volien informar desfa-vorablement peró, increYblementels "sortí" un informe que,poc mes o manco, informavafavorablement. Despres ensvolgueren fer creure a totsque la cosa no era res mésque una qUestió seméntica(per qualque cosa, de quatre,tres, són professors ...)

LÉs o no es de bruixes escriure allo que no penses?L'influx malépfic de s'Estremera començava a ferestralls.

Despres, la passivitat, el manfotisme de lanostra tribu Bunyolina tan poc donada a fer escara-falls es desbroca i un any abans de la commemora-ció de la presa de La Bastilla, prenim per assaltles Cases de la Vila i només ens faltét enderrocarl'Ajuntament per calcar la Revolució Francesa./És o no és cosa de bruixes mobilitzar tan répida-ment un poble passiu en excés? Les bruixotes des'Estremera s'esbutzaven de riure.

Continuant amb l'encanteri, partits que mais'han caracteritzats per la seva defensa de l'en-torn, de cop, con si els haguessen tocat el viu(a quants?) prenen la bandera respectuosa ambel paisatge i posen per carreró que no passa,encenen las teies amagades de les manifestacionspopulars i es mostren com a paradigma del conserva-dorisme ecológic. /No és de bruixes aquesta repen-

Ma'rço, e__tina professió de fe ecologista? Els espectresen forma de pedra de s'Estremera pegaven uns udolsesgarrifants.

Després d'aixó, querella per prevaricació contraels quatre membres de la C. de G. Al cap darrerel jutj diu que no hi va haver tal prevaricaciói el Sr. Valls perd el plet 1 els dos-cents milionsque demanava d'indemnització (a cinquanta perbarba). /No és embruixant aquest dineral?

Mentrestant, tots féim u, encara que s'esfumila piscina olímpica promesa per Prebetong i accep-tada de la C. de G., que els furors revoluciona-ris minvin, que la C.P.U. no digui ni que sí nique no, sinó tot el contrari

Amb aquestes estam quan a l'Ajuntament es plan-teja la possibilitat de fer definir judicialment

la C.P.U. emparant-se en quéno pot decidir en funció d'unallei que només és en estudi.Tots hi estan d'acord menysel P.P. abans C.P., abansA.P. que diu que aquestademanda no ens beneficia,/No és de bruixes aquest altrecanvi? Les bubotes de s'Estre-mera ja ens havien setjatamb els seus llançols de pedra.

I endemés de ser paratgesembruixats, la gravera des'Estrenera s'ha convertiten un cementiri dantesc de pre-ssumptes xantatges, pressump-tes regals (no em puc treuredel cap els dos cotxes, dos,que segons les vipirines hzvia

demanat el batle per informar d'aquella manera),possibles indemnitzacions judicials (per qué dos-cents milions i no dos cotxes, dos, com el batle?),insults, crits, ganes de girar la cara a més dedos, pancartes pagades a la baixa als seus ninsportadors (no eren res més que nins) espectadorsembadalits d'aital circ grotesc.

Davant tot aix6 i a comptes de minvar l'influxdolent d'aquest indret tan bunyolí, propós ferde s'Estrenera una espécie de "santuari de trans-formacions" (profé, aixó sí) de peregrinació pertots aquells que no tenguin les "coses" claresi vulguin canviar-les ipso facto. Pens que ambtantes fues de partits i passades per dreta, esque-rra l fora del bací, es necessita un lloc mégiccom aquest per clarificar conceptes.

I com a penyora per a les generacions futures,una inscripció de flors (de pedra no, si us plau)que digui textualment: "els bunyolins de totrcasta i condició a les bruixes estremeres quetants de prodigis obraren".

es castellet 12

noves de l'Escola de BallL'Escola de Ball de Bunyola,

seguint la seva trajectória d'En-titat interessada amb la recercai estudi de la nostra culturapopular, va esser convidada elmes de gener, a participar a unaTaula Rodona o sobreBalls, Música i Cançons Popularsa Mallorca, organitzat per ALGEBE-LI (Periòdic d'informació local)de Muro, amb patrocini d'aquellAjuntament, a la Casa de Culturadel mateix poble.

Els ponents foren: FrancescXavier Domènech, investigadordels balls mallorquins, XavierCarbonell, musicòleg i compositor,Miquela Lladó, component de MúsicaNostra, Margalida Poquet de Revet-la d'Algebeli de Muro, GuillemBernat, d'Aires Sollerics i dela Mostra Intternacional Folklóri-ca de Sóller, Jordi Cloquell perl'Escola de Ball de Bunyola. Actuàde moderador de part del periòdicDamià Payeras, introductor deltema del dia i de les variantsque per cada ponent va consideraroportunes.

Prop d'un centenar de persones(entre el públic vàrem veure elBatle i alguns regidors), queseguiren amb interès les ponènciesi participaren al final, en elco•oqui obert, amb intervencionsvives i directes, alguna ben alça-da de punt, i totes escaientsi encertades.

Fent un breu resum de les in-tervencions més interessants po-dríem dir:

Francesc Xavier Domènech, entu-siasta de les mateixes i ballsmés populars, iq eu signifiquenun fer festa del poble, va insis-tir en què es fa necessari queles agrupacions estimulin la par-ticipació de la gent, deixant-se de l'espectacle que fins arahan fet. Paraules com

donar la mà,

etc., foren definides i defensadesper F.X. Domènech.

Xavier Carbonell, va analitzaramb detall la paraula POPULAR,referent al ball, fent la distin-ció sociològica que popularmolta gent, això seria avui lamúsica rock. I l'altre concepte,tradicional = surt del poble,encara que no el practica moltagent. Va aclarir molt bé la qües-tió de transmissió oral, avuipràcticament en mans de les agru-pacions, però amb el perill del'estandarització i uniformitatdel ball (Referència al ball deCiutat). De passada va explicarun poc el que eren les dansesrituals i cerimonials, fetes al'Església o no, i l'abús quese n'ha fet, treient-les del seucontext i lloc determinat.

Miquela Lradó, des de la sevaexperiència, va constatar la mancad'una infraestructura educativaper tal que els balls siguin apre-sos i coneguts per tothom, iaixí arribar a la dignificaciódesitjada i que tots puguin parti-cipar a qualsevol dia de festai ball. Desconnectar la idea delvestit de pagès del fet de ballar.Estimular des de petits als ninsperque s'interessin de verespels nostres instruments musicalsi la creació d'una escola de xere-miers, sempre que hi hagi gentamb ganes.

es castellet 13

Margalida Poquet, de Muro,va exposar la tasca que duu aterme la seva Agrupació, suplintl'ensenyança que no es fa a l'es-cola, insistint, per6, que noés possible la suplència totalper manca de gent i manca d'hora-ris. Va remarcar el fet que cadavegada més la gent participa ba-llant a les festes i que és boque cada poble balli al seu estili no tots iguals com a Ciutat;i que estava contra els festivals-concursos on s'estableixen unspremis per un folklore determinat,comparant-lo amb altres, i aixóva contra el propi bball de cadapoble. Mostres Si; concursos,no.

Guillem Bernat, explicà quesegons havia constata en els grupsestrangers, la problemàtica éssemblant a molts d'indrets i quepel fet que el ball semblava queera exclusiu dels grups folkló-rics, aqui aconseguiríem una veri-table dignificació quan el pobleballàs de gust, sense pensar enl'espectacle i coneixent el méspossible les própies arrels depoble. Va fer referencia a lesballades per duros d'alguns grupsals hotels i pel turisme en gene-ral, desvirtuant el folklore sen-se mirament i a canvi del quesigui. La seva intervenció donàlloc a opinions d'alguns partida-ris j molts de contraris de l'Es-cola de Música i Dansa de Ciutati convertí n'Ensenyat en protago-nista ausent del debat.

Jordi Cloquell a qui se 11pregunta sobre les relacions delsgrups amb les Institucions, vamanifestar la necessitat que lesagrupacions puguin fer la sevatasca d'una forma totalment inde-pendent i. que per aconseguir a-questa independncia polítíca,a vegades, han de fer vertadersequilíbrís. L'experíència demostraque interessar als polítics amisel folklore, és difícil, sí ellsno assumeixen voluntàriament eldeure de recolzar lo nostro,quan ho fan més í millor, és entemps d'eleccions. La forma deconcedir subvencions a nivell

provincial és totalment arbitràriai aix6 quan els assessors no sónforasters i per tant deslligatsde la nostra realítat cultural.Algunes subvencions a canvi deballades que sí les haguessende contractar les Institucionscostarien el doble, etc., etc.

Sens dubte treure conclusíonsdefinitives, si podem constatarque hi va haver ínterès per trac-tar la problemàtica de ia CulturaPopular en general, í per tantarribar a solucions que míliorínel tractament del nostre folklore.

Off the record í per part d'unaInstitució, es feren unes propos-tes que, de moment, no estam auto-ritzats a divulgar, peró segura-ment prest veuran la llum.

El coloquí va acabar amb unsopar, convídats per 1untamentde Muro i on va quedar de manifestque la diversitat d'opinlonspottenir un punt de convergència,sí entra en joc la gastronomía,part o anco Important de laCultura,

Jordi Cloquel

MATERIALS DE

CONSTRUCCIÚ

I DECORACIÓ

Castell Ca iiellas

Germans Cabot 48 i 54 Telf. 613186

es castellet 14

Gloses un poc humddes.

ES dia tres de setembreva ésser festa senyaladai en lloc d'una caminadaférem una gran nedadafins a les cine des capvespre.

Es vint-i-set més presentsde dins s'Escola de Ballvolguérem passar es Torrentde Pareis, anamenat,i cam un pancaritata s'Entreforc berenàremi llavors mos amollimnper avall, ben atacats.

I en Biel Guitarróque en diu poques i ben dites,mos manava tira-tiraper escletxes i enfonys,i clots, pedres i bonys,era el que més hi havia.

Ben ple d'aigó es gorg primer,i ja mos teniu estorats;"queril de fer, que nom de fer"?allà baix hi ha es dinar,si no volem dejunar,a s'aigó s'ha dit! Valents!

NO és estrany que es d'Alaróvolguessen fer es bategotells de mal nan són: dragói un gorg per passar-loés millor ésser: granot.

I de riure un bon panxóen fèiem qualque moment,i qualque glop d'aigordentdes que duia "Es Gitarró".

CIIIIPERATIVASItà. IIE LES NEIIS

varietat d'articles de consum diaripreus ajustats al màxim

En arribar a un nou gorg,si tapava o no tapava?aquesta era sa qüestió.Si tapava, tots nedàvem.Si no tapava, millorl

Es balladors ben dispostsi per guanyar s'aventuranedaren sense mesurai totham va arribar a port.Al.lots d'aquests sols n'hi haa dins s'Escola de Ball!

I amb campanyonia bonai amb alegria millor,trobàrem s'embocadurades torrent millor del mon.

Allà baix mos esperàvenets altres, curts de coratgesense veure a9uells paratges,que noltros verem nedant;i ells , allà baix, esperant...VSja uns campanys de viatge!!

I ara ja estam convidatsper tornar-hi, si Déu vol:tots hem de sebre nedar,riure, cantar i ballar,tan si plou com si fa sol.

Jordi CloquellEscola de Ball de Bunyola

Setembre 1.989

es castellet 15

les nostres possessions :

ALFÀBIA81TUACffl.

Es troba al Sudoest de la Serra deTramuntana, al peu de la Serra d'Alfàbia.

La possessió fa partió amb la Serra,Biniforani Nou, Biniforani Vell, L'Alque-ria d'Avall, Son Palouet, Son Creusi Honor.

Easffiltia.Abans de la Conquesta de Mallorca,

Alfàbia era ja una alqueria musulmanaon residia l'almoràvid Ben Abet, casatamb Abobehia, filla del xeic de Dènia.

En Ben Abet, en lloc de posar resis-tància al Rei En Jaume, l'ajudà i esconvertí al cristianisme, i així poguéconservar les seves possessions arreude tota la zona Nord, entre les •quees trobava Alfàbia, i va gaudir tambéd'alguns privilegis especials.

Durant els anys següents a la Conques-ta, el propietri fou Joan Bennàsserque la prengué a cense perpetu del Com -te Nuno Sanç. Hi ha indicis que fanpensar que en Joan Bennàsser era filld'En Ben Abet qui, abans de convertir-se al cristianisme nomia Abet Ben Assar.

L'any 1500 Elionor Bennàsser aportàla possessió com a dot del casamentamb Jordi Santacilia. Els seus descen-dents en foren propietaris fins tres-cents anys més tard. Després Alfàbiafou propietat de le famílies Berga iZaforteza.

L'any 1939 D. Andreu Isern Vidalcomprà uns 400 quarterades d'Alfàbia,on ara es troben les "cases noves".

La part més coneguda de la possessió,els jardins d'Alfàbia, pertany, juntamentamb un centenar de quarterades a D.Josep Zaforteza Calvet.

A les cases dels jardins és on trobammés elements que ens indiquen la impor-tància d'Alfàbia al llarg d'un milerd'anys. Així, al vestíbul que es trobaabans d'entrar a la clasta, destacaun enteixinat decorat a la manera mudé-dar, de fusta d'olivera. Pels voltantshi ha una inscripció de caràcters àrabs

que, segons el P.Joan Artigues, quela desxifrà l'any 1831, són uns suresdel Corà que enalteixen N'Alà.

Si ens aturàssem a comentar tot elque és d'interès a Alfàbia, podríemdedicar-hi un monogràfic. Ens limitarema anomenar-ne una petita part:

- El portal de la façana és barroci les portespartanyeren fins al segleXIX a la Casa del Tribunal de la Inqui-sició de Palma.

- Al vestíbul es troben tots elsescuts dels propietaris de la posses-sió.

- La cisterna és una de les poquesque tenen el coll d'una sola peça, queper cert, és de pedra de Bunyola.

- El portal de la casa és renaixentis-ta.

es castellet 16

- A la biblioteca, que té uns 1.200volums, hi ha una cópia manuscrita delLlibre de les Franqueses, datati l'any1.246.

- La "Cadira del Rei Moro" és dels.XIV i fou exposada a Viena l'any 1873i a París el 1878.

- Els jardins han estat reformatsal llarg dels segles, inspirant-se enl'estil anglès i l'italià.

PRODUCCIó.Fins fa pocs anys les terres d'Alfà-

bia, els conreus i la vegetació s'aprofi-taven al màxim. Molts de bunyolins ibunyolines encara recorden les sitgesi les barraques dels quatre "ranxos"que hi feien cada estiu. N'hi haviaque feien feixos de branques d'olivera,d'altres tallaven pins i en feien ame-tros" i companatges.

Un centenar de persones anaven acollir oliva per després fer-ne olia la tafona; un any se n'obtingueren30 tones.

A més de l'amo i sa madona, hi haviauns vuit treballadors fitxes que d'entrealtres feines es dedicaven al conreude faves, farratge...

Del bestiar se'n cuidava un pastorde Fornalutx, que es passejava amb el"bossot" i la pallissa fets seus.

Al molí fins fa una cinquantena d'anyss'hi molia bona part del blat de Bunyola.

Alfàbia ha deixat d'ésser conegudaúnicament per les seves activitats agrí-coles. Amb la declaració del JardinsArtístics feta l'any 1954 pel Consellde Ministres i l'arribada del turisme,és un lloc sempre present en els itinera-ris dels visitants de la nostra illa.

I acabarem amb una petita llegendaque pot ser fou real, qui ho pot negar?.

Conten els que coneixen tots elsracons d'Alfàbia, que quan En Ben Abetera el senyor que habitava les cases,tenia uns hermosos jardins on hi erasempre present l'aigua: estanys, aljubs,brolladors (els àrabs eren expertsen l'aprofitament d'aquest líquid).Als jardins de l'esquerra hi feu ferel safareig cobert, amb una finestretaa la paret. Sembla ésser que allà hinadava la seva esposa, N'Abobehia, peróel més interessant és que a més d'haver-hi molta d'aigua a Alfàbia, hi haviamoltes someres, i la 'reina mora" com

se la coneix, es banyava amb llet desomera...

També conten els que se'n recorden,que quan en Ben Abet es trobava soli trist sortia de les cases i anavaa la "Casa de s'hort"... on l'esperavael seu harem.

Agraïm la informació que amablementens han donat D. Guillem Colom ColomD. Josep Zaforteza Calvet.

Bàrbara Suau -

BIBLIOGRAFIA.

- Gambús, Mercà-Massanet, Maria. Itinera-rios arquitectónicos de las Islas Balea-res. Conselleria d'Educació i Cultura delGovern Balear, Palma. 1987.

- Revista Es Castellet, Primera špoca.- Ripoll, Luís. Alfabia y sus jardines. Panorama Balear, Palma. 1954.- Segura, Miquel. Possessions de MallorcaII. Edicions Teix, Palma. 1987.- Vidal Isern, José. Arte Itrabe en Ma-llorca. Palma. 1948.- Revista "Balearic Homes Living• ncl 14 i18. Palma. 1988 - 89.- Gran Enciclopèdia de Mallorca, Tom I. -Dirigida per D. Miquel Dolç.

es castellet 17

Bunyola PrehistòricaEl passat hivern es creà el TALLER

D'HISTóRIA, compost per un grup de gentinteressada en recollir tota la informa-ció sobre Bunyola i els esdevenimentsque hi han tengut lloc al llarg delssegles.

Una de les tasques a que ens dedicamés la investipacio sobre les construc-cions prehistoriques que es troben alnostre terme. El talaiot que vos presen-tam avui seMbla ésser que no es trobaclassificat als estudis del Sr. MascaróPassarius.

SITUACIÓ: Possessió privada. Propde les cases de l'Alqueria Blanca. Damuntd'un petit turó, mirant al sud-est.

ACCÉS: A 200 netres del camí anticde Palma després del creuer de CanPenasso.

DESCRIPCIÓ: Planta amb caffibra circu-lar, entrada en mal estat. Deficientestat de conservació, enderrocat; vege-tació als voltants plena de terresi runes, affib molts de troços de ceràmica.Damunt hi ha un coll de caçadors, unacabana de branques a on hi juguen elsinfants; també dues oliveres als costats.Queden pocs blocs en la primitiva posi-ció i la majoria fan partió formantpart del marge, altres blocs es trobencaiguts a terra.

MIDES: Amplària del mur: 2'80 mts.Altària del desnivell a la base: 1 1 75mts. Diàmetre de la caffibra: 3.90 mts.Columna central:. base 1.15 ITÈS. ambun únic bloc al centre de la caffibraequidistant a 1.90 mts del mur.

BLOCS: Mides: Altària l'08 m. LLargà-ria 1 1 91 m. AmpIària 1'39 m.

El buit format entre el paramentintern i extern està omplert de macolins.

TROBALTES: Una gran quantitat defragments de ceràmica, tant al sól dela caMbra com a l'exterior fins a uns50 metres al voltant.

CERÀMICA: Gran quantitat de pecespetites i mitjanes, pertanyents alsperíodes pre-talaiótic i talaiótic,així com amfores vinàries dels seglesI, II i III de la nostra era.

FiOSSILS: Diversos.

CONCLUSIONS:Data del monument: S'han de fer anàli-

sis per tal d'afinar amb més correccilla data de l'aixecament, no obstantés de suposar que fou creat uns dosmil anys abans de la nostra era.

Funcions: ples utensilis que s'hantrobat devora podem concloure que esdedicava a hàbitat o doméstic.

Entorn: Bosc d'alzinar i teixos.Aigua garantida per fonts i torrentsavui desapereguts. Existència de myotra-gus a coves de 1a serra.

es castellet 18

a propèsit del • CAMP de GOLF i

el PAU de SON TERMESL'Ajunt~nt 3 ha denegat

l'autorització per a dur a terme elPla d'ordenació Urbanística (P.A.U.)annex al futur cap de golf de Sa Comade Son Termes. El projecte consistiaen construir unes dues-centes cinquantavivendes per a més de 1.000 persones,la qual cosa equivaldria quasi al totalde gent que viu a Palmanyola. El G.O.B.,felicita l'Ajuntament per la decisiód'aturar aquesta nova parcel.lació desól rústic, i espera que mai es donillum verda a projectes com aquest. Ala vegada, lamentam les facilitats que,en el seu dia es van donar per a ladeclaració del camp de golf com a d'inte-rès social.

UNA MICA D'HISTbRIA

El Maig de 1.987, l'anterior Consis-tori va tramitar l'expedient de declara-ció dels terrenys de Sa Coma de SonTermes com a d'Interès Social per ala futura construcció d'un camp de golf.Cap informe, favorable o desfavorable,va acompanyar la tramitació, de maneraque el Govern Balear en la seva líniade promoció de tal tipus de projectes,va informar favorablement. L'informees va emetre a finals de 1.987, haventd'esperar la realització del projectefins a l'aparició de la famosa Lleide Camps de Golf.

És Prou coneguda l'oposició del G.O.B.a tals projectes, més que pels Campsde Golf en sí (que ja presentes greusproblemes, com és el de la gran quanti-tat d'aigua que necessiten), perquésolen ser l'excusa per a parcel•ar iespecular amb el sól rústic. Desgracia-dament, darrera un camp de golf, s'hisol amagar un futur projecte d'urbanitza-ció.

EL P.A.U. DE SON TERMES

Per a demostrar la veritat dels nos-tres temors, els promotors del Campde Golf, no contents amb l'hotel de450 places que permet la Llei de Campde Golf, demanen a 1Muntament que escanvii la qualificació dels terrenysannexos al camp, amb la intenció deconstruir unes 250 vivendes amb capacitatper a més de 1.000 persones. Les vivendesprojectades s'havien d'alçar en terrenysdeclarats com a urbanitzables no progra-mats, de manera que els promotors varenpresentar a l'Ajuntament un Pla d'Actua-ció Urbanística per al canvi de denomina-ció. És de destacar que d'haver-se duita terme aquest Pla, hauria significatel naixement d'una nova urbanitzaciótan important com Palmanyola. Nohauria faltat res més a un municipicom el de Bunyola, amb tants de proble-mes com ja hi ha de parcel•acions i11e-

4ZÇ ,7 a Cabcd

CAIXA DE PENSIONS

es castellet 19

gals del sól rüstic.En conseqüència, el G.O.B. va presen-

tar una sèrie d'alqegacions al projecteper entendre que, a més d'un perjudicia l'entorn, significaria un desequilibriimportant per a un poble tan petit comés Bunyola. Igualment presentaren aKega-cions el P.S.O.E. i la CandidaturaIndependent de Bunyola. Finalment, enel plenari celebrat el dia 6 de març,el Consistori va rebutjar majoritàriamentel projecte, assumint les al•egacionspresentades. Hem de felicitar així,al Consistori pel seu bon criteri. Tambévolem recordar als pocs regidors queeren favorables al projecte i que argu-mentaven els beneficis económics queel projecte significaria pel poble,que doblers (en el cas que els beneficisimmediats haguessin superat posteriorsperjudicis) i qualitat de vida, no vansempre junts, tal i com ens ho volendonar a entendre. Llàstima que fa dosanys es donessin tantes facilitats pera la tramitació de l'expedient del campde golf.

DE CARA AL FUTUR

realment creu que és el millor. Ferfront a interessos tan forts és sempredifícil, sobretot pels regidors d'unpoble petit com Bunyola.

A més, no podem oblidar que quandesgraciadament es perd en una qüestiód'aquestes, s'ha perdut per a sempre.En canvi quan es guanya, sempre hi hala por de perdre en una ocasió venidora.És per aixó que animam als nostres regi-dors a no afluixar.

Com a darrera consideració, voldríemengrescar als responsables a una tascaben important, la qual, evitaria haverd'enfrontar-se a projectes tan despropor-cionats com el darrer: ens referim ala modificació del Pla General d'Orde-nació de Bunyola. Només canviant ladenominació dels terrenys qua ara sónurbanitzables no programats, en no urba-nitzables es tendran unes mínimes garan-ties de preservar el ja tan castigatsól rüstic del nostre terme.

G.O.B.-Bunyola

Esperam que, en benefici de molts(i en perjudici d'uns pocs), projectescom el que ara s'ha rebutjat no siguinmai aprovats a Bunyola, ni per aquestni per venidors Consistoris.

És sabut que darrera tals projectes!hi sol haver pressions importants desid'alts nivells fins al punt d'intentarconvencer la gent gran convidant-laa dinar i explicant-li el meravellósque és un camp de golf. Nosaltres nopodem (ni volem) emprar aquests màtodes.Voldríem que si la nostra opinió fosla guanyadora, ho fos perquè la gent

B AR

CA'S PELILEIr

C/ SAkT MATEU 5

A BUNYOLA

Carrarllilalor, 24 TELEF-ON 513035 T ESPERAM

es castellet 20

entrevístam a

D. GABRIEL CAITELLASEntrevistar el Molt Honorable Gabriel Cafiellas i Fons, des del començament d'aques-

.ta nova etapa dEs Castellet", ha estat una de les aspiracions mes anhelades perl'actual equip de redacció, no debades és el Cap de la nostra Comunitat i un delsmés rellevants Fills Adoptius del nostre poble encara que no tengui el nomenamentoficial. Peró unes vegades per coïncidéncies amb esdeveniments electorals i altresper imperatius informatius, l'entrevista anava ajornant-se.

Hem volgut fer-li sempre una entrevista més semblant a una trobada entre conciuta-dans que fa temps que no es troben que no a un espai obert de debat. Ens ha interessatmés sempre, saber coses d'En Gabriel Caftellas que no del President de la nostra Comu-nitat Autónoma, entre d'altres coses, perqué del President els mitjans més potentsque nosaltres es dediquen a donar-nos-en informació exhaustiva sempre seguit. Peróens donàrem compte que la dissociació no era gaire fàcil parlant en termes informa-tius: en una avinentesa com aquesta, també teníem ganes de demanar-li moltesde coses que ben poc tenien qué veure amb S'Alqueria. Per aixó, com si fos un cóctel,preparàrem dotze preguntes obviant qualsevol tipus de réplica per respecte al seutemps i al nostre espai, réplica que, com és natural, us deixam oberta.

Per acabar, aquí teniu la conversa Integra que mantinguérem amb el President undia d'agost, horabaixa, especialment xafagós.

La vostra relació amb Bunyola es pot dir que ésmolt estreta, ben arrelada pels anys que fa queteniu relació amb nosaltres: /911; significa Bunyola

per a Vos?N'hi ha que contestarien que és el lloc en

el què m'han duit a estiuejar un any sí i l'al-tre també, des de que vaig néixer. Perqué, efecti-vament, l'any 1939 mon pare sinstall6 a Bunyolaper ¿poques extenses i jo vaig néixer el 1941,'per tant Peró mentiria si no afegís que és1un indret on de nin vaig trobar magnífics amicsamb qui vaig compartir moments molt agradablesonc que fos baix d'un garrover o un ametller;amics que encara mantenc. Personalment, a part'que és un municipi que em satisfà perquè té elque més m'agrada que són les muntanyes i el quejo satisfà que es la tranquilitat; a part detenir el llocs, per a mi, més meravellosos d'aques-ta illa, s'ha convertit en els darrers anys enresidència permanent i aixó vol dir que és ellloc on es viu quan la paraula "viure" significaquelcom més que passar el temps.

Essent, com sou, ben conegut per la gent bunyo-lina, posseïdor d'un carisma especial per a moltagent, La qui; atribuïu la poca acceptació que tenentant el vostre partit com la vostra ideologiaquan arriben unes eleccions municipals?

Aixó és tant com entrar a valorar psicológica-ment les respostes de les persones. Encara nohi ha hagut massa confrontacions de caràcter mu-nicipal com per veure l'acceptació que pugui tenirun partit. No hem d'oblidar que en les eleccionsmunicipals, les condicions de les persones afectenels resultats. En canvi les generals són una cosacompletament diferent.

Jo no crec que els resultats d'unes eleccionstenguin res què veure amb el fet de la residènciad'una persona. La gent és molt conscient del quètria, quan ho fa, i a les eleccions municipalscerca la resposta en unes persones. En el casde les,municipals de Bunyola, la gent va dornarresposta a un batle que, amb la-nostra actuaciócoordinada, havia fet molt per un poble com Bunyo-la, i per tant va entendre que 11 havia de donar

es castellet 21

quatre anys més i no la va donar als partits polí-tics.

Sens dubte, el tema que més polèmica 1 més apassio-nament ha succitat dins Bunyola, els darrers me-sos, ha estat la possibilitat d'ubicar una graveraen el nostre terme, concretament a la possessióde S'Estremera, ¿podríem saber què en pensau nosolament de la ubicació, sinó tamb; de la reacciócontrària dels bunyolins?

Crec que la gent ha reaccionat aviat, que hamostrat d'una manera directa el seu rebuig a unaindústria que, per si mateixa, té la qualificaciómòxima en les indústries molestes, insanes, noci-ves, perilloses i és lògic que aquells que espuguin sentir afectats tenguin una actuació comaquesta. La reacció va obligar a la majoria muni-cipal a tornar arrera les seves intencions. Araaquest tema és en el punt que tots coneixem: pen-dent de la definició de criteris del Pla Directiude Graveres.

Entrar a que jo me manifesti aquí i ara, damuntun paper, jo, Gabriel CaRellas, traïcionaria l'ac-tuació del President del Govern de la ComunitatAutònoma. Això no obstant, crec que l'actuacióde Gabriel CaRellas, en aquest tema, és prou cone-guda de tots els bunyolins sense necessitat quela manifesti: En Gabriel CaRellas ja ha demostratquina era la seva opinió i no és cap altra quela que ha defensat al llarg d'aquests sis anys.

La protecció del paisatge potser sigui un delstemes més discutits i més debatuts de tots elsque es presenten en una Comunitat com la nostra,¿quines línies bàsiques, segons Vós, haurlen demarcar la protecció de la naturalesa-desenvolu-pament industrial?

Això és molt fòcil de contestar i molt mald'exercir, i és la del millor equilibri entreles dues, perquè ni el desenvolupament perjudiquila conservació de la naturalesa, ni la defensaa ultrança d'aquesta pugui posar en perill laprosperitat d'aquestes Illes. El mal és que aixòes semblant a una simfonia: cadascu l'interpretaa la seva manera. I, evidentment, sempre rebenles galtades els qui han de dicidir al final,perquè aquell que ni ha de decidir, ni de pagar,ni de jutjar, ni de respondre del desenvolupamentni de la protecció, pot dir que no hauria fettal cosa o l'hauria fet d'aquella manera. Reconecque es un dels temes més difícils, però tambédels temes en què es pot ser més clar: mirau,som una illa i per tant un espai limitat a totacasta d'energies. Hi ha una sèrie de punts enels que cal dir prou i d'altres que, dins unesmesures de discreció, hem d'admetre si volem mante-nir la prosperitat. Tots hem de recon;ixer queal llarg .de molts d'anys s'han fet cosesplanificació i qualcunes de moL, mal gust, quees pitjor. I a partir d'ara, com que sabem que

es castellet 22n•••nnnnnn

els béns que gaudim són escassos, hem de ser admi-nistradors molt conscients de l'escassesa perpoder seguir bravejant del que és la nostra Illa:al millor destí turístic d'Europa i una plataformameravellosa per contemplar el paisatge i la natu-ralesa. I per mantenir el nivell de vida de totsaquells que viuen aquí amb las mateixes condicionsque fins ara.

No fa gaire contribuíreu a crear la Fundació IllesBalears. ¿ens podríeu dir, encara que sigui breu-ment, quins són els objectius que persegueix aques-ta Fundació?

Sí, que la societat es conscienciï d'aquestoroblema de la protacció del paisatge, de la pro-tecció del patrimoni arquitecténic, agrari i urbéque tenen aquestes Illes; de la necessitat decionar-lo a conèixer a les generacions que venenJarrera, a base de programes educacionals i sobre-tot a investigar com es pot tenir cura i prote-gir el medi ambient; com es pot desenvolupar la)rotecció del nostre patrimoni arquitecténic.I, endemas do conscienciar-se, que faci una passames: que aporti els mitjans econémics necessarisoerqué aixé es faci. Perque tot aixé necessitaloblers i s'ha de fer des de la societat. Primera-lent perqué ser; molt més égil la societat que

ne 1 1 . Administració després perqur tendr; aques--9 <3factivitat de ser la prépia societat balear,que és la que ha destruït moltes de les nostresNelleses a canvi de tenir, avui, un benestar,ld que es dediqui, des de la mateixa imaginació,amb la mateixa capacitat i amb la mateixa agilitat,

protagir alló que és digne de protecció i dignede ser conegut per tothom. Pens sincerament quehi ha molta feina quó fer, que potser un granóxit de la societat balear i, sincerament, esticmoit content de l'acollida que ha tengut finsara.

Unes manifestacions vostres sobre la immigració,foren .al interpretades i fortament contestadesdes de tots els indrets. ¿Com enteneu el nacio-nalisme?

Primerament que tots els termes colo nacionalis-me, rgionalsme i tots aquells que acaben en

sempre són perillosos. El que puc dir sim-pl30ent s que, com a partit insta•at en aques-tes Illes, i com a porsona, hem estat a mans dela nostra terra, de la nostra regió i, per quóno dir-ho, de la nostra comunitat. Hem fet peralla ol quó hem cregut nillor en cada moment.

Hi ha hagut persones que a aquesta estimacióper la nostra terra, l'han volguda fer tornarcontra nosaltres, com si d'un boomerang es tractós.I quan no ho han pogur far amb les mesures deGovern, ho han cercat a través de manifestacionstergiversades. Jo som ben conscient que aquesta

va ser una de les ocasions mal emprades pel PSOEper veure si és ver que s'ha acabat l'era Caellas,que comença a ser una curolla per ells. I crecque es varen equivocar d'apuntalament, perquóhi ha un autóntic sentiment d'estimació per alléque dóna suport a les actuacions i ambicions detota la gent que viu, i no només que neix o hanascut, en aquestes Illes. I una estimació tangran és una manera de regionalisme i qualcú diróque do nacionalisme: és igual, les diferónciesson poques.

LCreis que el Govern de la nostra Comunitat est;fent tots els esforços possibles per normalitzarl'ús de la nostra llengua? És una qüestió vívamentcriticada.

És que nomes ens acusen determinades persones,molt concretes, a las que, també, els hi haurí-em de posar un -isme. Perqué me podrien atacarsi jo hagués dit que faria una cosa distinta dela que he fet. Ho he defensat dalt de la tribunadel Parlament, a baix, des d'aquest despatx ides del carrer: qualsevol cosa que sigui imposarquelcom tan nostra com la llengua, a base delleis, normes, disposicions, prohibicions o obliga-torietats, és perdre el temps i la llavor, endemésde fer que hi hagi un sentiment completament con-trari. En aquestes Illes mai s'ha perdut el parlarque ens és propi, encara que n'hi hagi que diguin

el contrari. No es va perdre mai l'estimacióper alle; que ens sortia de dins i, precisament,

es castellet 23

basant-se en aquesta estimació, en aquesta volun-tat que sigui l'estimació el motor del coneixe-ment, pensam que arribarem molt més enfora queno amb obligatorietats, imposicions i exigòncies.Comprenc que cadascú tengui la seva manera depatar puces, pero aquesta es la meva. I el queno em podran dir mai és que he defensat una cosai haver-ne exercida una altra.

De totes les dificultats i reptes que actualmentvos preocupen, ¿quin frissau de resoldre o donar

curs més aviat i per qué?És molt fócil de contestar: m'agradaria solven-

tar el problema financer perquó aquest em donariala possibilitat de solventar tots els altres quetenim plantejats. Crec que és el més greu quetenim sobre la taula cara al futur. Perquó qualse-vol plantejament que facem de salvaguarda delPatrimoni, d'impulsió del coneixement de les nos-tres coses, de desenvolupament económic, d'establi-ment de noves infrastructures, de salvaguardadel nostre futur turístic, tot passa per accionsque al final s'han de pagar amb doblers. Per tantcrec que el problema del finançament de la Comuni-tat Autónoma és el més greu que tenim plantejatavui: aconseguir la justícia distributiva a l'horad'establir un sistema financer de la comunitat,d'aquesta i de la majoria de les altres.

Som a l'estiu i aquest temps du implícit un profundcomponent lédic, ¿ens podríeu dir què feis quansou de vacances?

Faig vacances a la meva manera, perquò no n hetengudes mai, i de tenir-ne, no les sabria disfru-tar molt de temps seguit. De tota manera els dar-rers dies del mes de Juny, cada any, la meva donai jo, solem recórrer Espanya, un lloc cada any;enguany hem estat per una part dels Pirineus.Ho féim el mes de Juny perquó. els mesos de Julioli Agost, aquesta Comunitat obliga a ser aquí.

De tota manera el mes d'Agost, que oficialmentel Consolat estó tancat, venc dos o tres diesa la setmana i la resta som a S'Alqueria, ¿Quecom ho pas? A part de les feines del maneig dela possessió, que sabeu que m'agraden, ara noem queda més remei que entrenar-me si vull arribara Lluc a peu el próxim 9 de setembre, i per tantavui de les 7 fins a les 10 i mitja he fet camíde muntanya per amunt i per avall: a veure sirecuper el que aquesta cadira me fa perdre.

Quan sou a l'Alqueria, ¿aconseguiu desconnectar-vos mínimament dels vostres afers?

Si no sona el telófon, sí; si sona la connexióes torna establir totd'una. Afortunadament, perl'edat dels meus fills, criden més vegades perells que no per mi, peró

CII

n. d')nlor."cyci-c5

GOVERN BA

es castellet 24

LQue es el que mes anyorau del vostre temps ante-rior a l'actIvitat pública?

No detenir cap córrec públic dóna una majorllibertat, una major indepencióncia, indubtablement,una major tranquilitat. El fet de detenir-lo dó-na molts de maldecaps, més cabells blancs abansd'hora, peró també té la gran satisfacció de veureles realitzacions que un ha pogut fer pels seusconciutadans. El fet d'assumir responsabilitats,dóna la immensa satisfacció de veure les milloresque un ha pogut fer des del dia que va prendreaquesta responsabilitat. I a mi, personalment,ningú me llevar la gran satisfacció que ha suposatel poder ser no sols el President de la ComunitatAutónoma, sinó el primer President d'aquesta Coou-nitat.. Per tant haver contribuYt, bé o malament,cadascú que ho jutji, en el muntatge de les Insti-tucions, de donar-los vida que és tant com donaruna projecció de futur a quelcom que crec sincera-ment, un bon sistema de governar en el que hidepón, essencialment, la vida d'aquesta Comunitaten molts d'anys. La satisfacció de veure l'alegriade molta gent a qui has pogut solventar-li proble-mes i la manera com t'ho agraeixen, corn ho fael poble d'aquestes Illes, el poble pla que diuena Menorca, aquests que no duen galons: amb lasinceritat en quó et donen les grócies encara(1110 sigui, moltes de vegades, amb una mirada.

¿Es tornar; presentar a les pr6cimes eleccions

auton6miques?Els eivissencs diuen "potser sí, potser no,

quicó". La verltat és que no ho sé: falten dosa,ys encara. I dir-ho a dos anys vistasap? Si avui fos el noranta-u, si, pero d'aqule aquesta data puc estar cremat o puc estarreforçat, amb alegries per uns i decepció peraltres. De tota manera pens que aquest és un córrecper no estar-hi molt de temps.

o

TALLERS QUETGLASXapisteria i Mecànica en general

Passeig Antoni EstarellesBUNYOLA

swimn

1.10‘0.0n10.

es castellet 25

DEIA lI escastelleti ARA FA 20 ANYS QUE

Visitava la nostra Parróquia el Bisbe de Marlar-ca, D. Rafael Alvarez Lara, els dies 15 i 16 delmss de Març.

* * *

Feu el Pregó de Setmana Santa D. BernatVidal i Tomàs, mestre de lletraferits.Al mateix acte cantà la Coral acompa-nyada per l'organista Antoni Mateu.

* * *

L'equip de Futbol J. Bunyola, acabàla lliga des2a Regional en el lloc cin-què i anava de rota batuda al Torneigde Primavera. Per •mostra: Bunyola 2Altura 2, Valldemossa 7 Bunyola 0, Bu-nyola 4 Santa Maria 4, Bunyola 4 Só-ller 6 ...

* * *

Dia 25 de març robaren de la finca deCan Mas una quantitat important de flors.

* * *

El mes de Juny de fa dues dècades, aques-ta revista inicià una subscripció popu-lar per tal d'adquirir una màquina d'es-criure (actualment dipositada a la Bi-blioteca Parroquial) que valia 14.500pessetes. En aquest primer mes s'acon-seguiren 775 ptes. voluntàries.

* * *

Dia 1 d'Abril s'inaugurava la sucursalde la Caixa de Pensions, La Caixa, es-•sent-ne el primer Delegat el Sr. RafelRamis Martorell.

E.C. corresponent al mes d'Agost defa vint anys, commemorava solemnementel centenari de l'arribada de les Re-ligioses Franciscanes. Efectivament,dia 15 d'Agost eren rebudes les quatreprimeres religioses: Sor Llúcia Ma Cres-pí, Sor Maria de la Salut Riera, SorMartina Moragues i Sor Isabel Ma Ca-fielles.

* * *

El darrer saig (Mestre Sebastià "Pito")era entrevistat a E.C. i ens assabentavadel ritual del tambor abans de la prè-dica: tres tocs i redoble si era "ordedel senycir batle i un sol toc si erencrides d'altres persones.

* * *

La Coral Polifònica, el 20 d'Agost de1969, obtenia el 2n Premi en el Certa-men de Masas Corales, de Sagunt, ambel següent programa: Triste estaba elRey David, Caligaverunt, Sant Joseps'aixeca a l'auba i S'estrella des'auba.

es castellet 26

Donam lamà als

ajuntaments,

construïmMallorcaplegats.

El Consell Insular de Mallorca du a terme en col.labo-

ració amb els municipis petits de lrlla, un ambiciós programa

de realitzacions que és el resultac c•una estreta cooperació

en materia técnica,.juridica r economica i en una amplia pla-

caforma d'accIons en els camps més importants de ractivItatciutadana

El Consell Insular de Mallorca ofereix als diversos

nicrpis una ajuda inestunable en matéria d'assIstencla social

als clutadans. de foment de la cultura popular. de dotacrons

d • infrastructura esportiva als pobles, de potenciació de les

accivItacs econòmiques i socials. de creació de llocs de fema,

de construcció de carreteres. de proteccio del mech amolent

de tot quant s'ha de menester perque els peurs municiols

de la nostra pugum disposar d'unes dotacIons d'infrastruc-tura adequades a les seves necessaats.

Per nosaltres,els més petits són els

més grans.

CONSELL INSULAR DE MAÈLORCA

es castellet 27

Antònia Morey

fassistent social de Bunyola

N'Antónia Morey és, des del passat mes de febrer la nostra assis-tent social. Per presentar-la vos direm que és del Pla, concretamentd'Inca, que té vint-i-tres anys i que Bunyola és el seu primer llocde feina. És fadrina i te una rialla tan fresca i generosa que feriaagenollar el mateix dimoni cucarell.

Amb aquesta entrevista tota els membres de la Redacció lt volemdonar la més cordial benvinguda i li desítjam que el seu quefer pro-fessional entre nosaltres sigui llarg i venturós.

A l'hora de preperar-te el berrany per iniciaraquesta tasca teva d'assistància, Lhes trobatajut, referit a docu•ents, orientacions o direc-trius de trebell, per part de l'Ajuntament i altresinstitucions?.

No, m'ho he hagut de preparar jo. La veritatés que ja partia d'un coneixement de la 1nformaciódel Padró Municipal d'Habitants de 1986, i ambella vaig treure les meves conclusions sobre lespossibilitats de feina en el poble.. De fet, meva cridar l'atenció el que hi hagués uns percentat-ges tant semblants entre els diferents grups depoblecló, quasi bé un terç de gent petita 1 jave,un terç d'adults 1 un terç de gent major i anc1ana,le gran quantitat de vells 1 la constatació queBunyola és un poble dormitori, en el que durantel dia hi ha poca gent treballadora per enmig,només infants i padrins encara que de momentno ha tengut una repercussió directe sobre lameva feina, me dóna ja una idea sobre la situaciógeneral. La informació te va arribant d'un cap1 de l'altre, 1 la utilitzes a mida que ho creusnecessari. Aiximateix, no puc dir que hagi tengutcap cas que es pugui relacionar directament embaquesta realitat. Quant a ajuda d'altres institu-cions, hi ha coses fetes, algun conveni signatamb el Consell Insular 1 amb INSERSO (l'InstitutNacional de Serveis Socials, que encara depéndel Govern Central, amb una Delegació Provinciala Ciutat). Amb aquest darrer hi ha la possibilitatde concertar el PROGRAMA D'AJUDA A DOMICILI, queja veurem com posem en marxa després de fer unestudi de necessitats, en el que es puguin valorarbé els casos i la dedicació que exigiran.

Amb l'axperLincia que t'hen danet aquestsasece de feina, ¿co. penees enfocar •1 teu trabelld'aquí andamant?.

és un període massa curt per, diriem, poderdonar una opinió de la meva feina aquí... Expecta-tives en tanc moltes, I també projectes, peróte n'adones aviat que la feina, que la realitatés molt diferent de tot alló que havies estudiat.Sobretot si l'has d'afrontar amb un horari denou hores a la setmana; arriba un moment que lafeina et sobrepassa. Aquí, per ara, encera espot controlar, ja que estic fent només un treballamb casos. El que a mi m'agradaria, emperó, ésdur a terme programes de prevenc1ó, de coordina-ció de totes les activitats del municipi, de con-

0.••••n••n•

AJUNTAMENT DE BUNYOLA(BALEARS)

L'Ajuntament de Bunyola compta desdel mes de gener amb el d'unaassistent social, n'Antónia Morey.Una de les seves funcions serà elaborar

un informe sobre els casos de terceraedat, minusvàlues, infància, etc., quenecessiten assistència, per a gestionardesprés una possible, solució davant elsorganismes oficials corresponents. Tambéhaurà de dur a terme treballs d'informa-ció i orientació sobre problemes defamília, joventut, dona, marginació,tramitació de prestacions socials, ajudaa domicili i d'altres. En una paraula,afavorir la vida social del poble ila integració de tots els ciutadans.Per poder dur a terme totes aquestes

tasques, i les altres que se puguinpresentar, podreu trobar l'assistentsocial els dies i hores següents:

- Dilluns, de les 1600 h.a les 1830hores, a l'Ajuntament.

- Dimecres, de les 930 a 1130,al Centre Sanitari de Palmanyola. Deles 1200 h.. a les 1330 h. a l'Ajunta-ment.

- Dijous, de les 1600 h. a les 1900h. a l'Ajuntament.

es castellet 28

nactar amb altres entitats, amb altra gent. Aixlma-,

teix, ara per ara, la cosa no dona per mes sit'has de limitar a l'horari 1 a la previsió d'untreball que no va més enllé de sis mesos.. aixóte talla moltíssim a l'hora de la feina

Amb quins tipus de persones i de probleaes

t'bes . trobst fins ara?.

Hi he de tot: des de demandes concretes finaa qüestions molt generals. Sembla que hi ha undesconeixement per part de tothom del qué és lameva feina... Així, d'un cop d'ull, una tercerapart de les consultes són demandes de gestió;la resta, préctIcament són demandes d'informació.De moment encara no he atès cap cas específicque exigís una atenció immediata a alguna situacióde necessitat greu... sembla que el nivell migde Bunyola és prou acomodat, pel que es veu. Dequalsevol manera, abcó és una qüestió que ja veuremmes endavant com es.

Bunyola té molts de recursos comunitaris:grup d'esplai, grup de ball i de música, agrupa-cions corals. associacions... Creus que valdr;la pena treballar amb algun projecte coaunitari?.

Sí, aquesta era la meva intenció. M'Interessaveure que fa cadascun d'ells per separat, perpoder mirar si entre tots es pot fer una feinaconjunta; del que me n'he adonat és que semblalue cada un va pel seu rotlet... Interessariafer una feina conjunta entre tots, tant a nivell:d'actuacions com de programació d'actIvItats,'de cara a engrescar al méxIm de gent possible.De moment, crec que es millor aconseguir el conel-x3ment de tot el que es fa I llavors començaramb accions concretes. En qualsevol cas, cadaentitat segueix processos diferents i el que s'hade veure és alló més funcional, més rendiblemes necessari per al poble, coordinant les activi-tats respectives.

La conversa se'ns estengué massa amb aquestes qüestions i, ziimporta, el que calassenyalar és l'interès de n'Antónia per participaren les iniciatives dirigides a coordinar l'activitat dels grups comuni-taris, especialmentels que fan una feina que coincideix, en part, ambla seva, com és el grup d'acció social.

Insisteix en què estaria bé que es començàs per un estudi de ne-cessitats per sectors de població (vells, nins...) utilitzant entrevis-tes, enquestes i observacions directes, de manera que aixa zervís coma marc de referència o punt de partida per a poder fer millor la sevafeina. Una intenció que nosaltres també compartim.

LA MÉS PURA I DESINFECTANTPrIvIleglada amb RegIstre SanItari

es castellet 29

oh serveis socials!!Servidora badaria com un granot

dins una gelera si no afirmàs, de cop,que els serveis socials estan "de moda",que s'usen com cap altra cosa dins totesles Administracions. Aquestes pressudescom una dona mal vestida que no fa nimirera, s'afanyen en oblidar als orfes,als lladres, a les putes, als follsi als orats, als malfeners, pobres imalhaurats, i converteixen tothom enusuaris dels serveis socials, amb unextraordinari bot administratiu-legisla-tiu-constitucional, brodat de filigranai caiguda de genollons, com qui fesres d'importància.

Dels benéfics (de la persona ambnecessitat de ser beneficiada, perquées suposa desvalguda, ma/haurada o malin-tencionada), s'ha passat als ciutadansmalferits per les circumstàncies, elsproblemes dels quals han de professiona-litzar-se, fort i no et moguis, pertrobar-lis solució. Resposta ideal,sospir màgic, pluja d'abril.. .miracle!

La moda idó, com totes les modes,sembla no tenir necessitat de justificar-se. És aquí, és així, i prou. Qui envol que en prengui, qui no, "mutis ca-llandis".

De sobte, pareix que s'ha trobat/a solució d'alló que exigia transforma-cions socials fondes, esbucaments decreències fortament arrelades, un treballingent de sensibilització i canvi d'acti-tuds...els serveis socials ens ho arre-glaran, ens diuen. Bé, i així les coses,per qué pensar malament de les intencionsi la voluntat dels que comanden? Perquè no creure que han assumit de veritati clarament la decisió de resoldre algu-nes de les mancances dels ciutadansamb solucions adients, amb els recursosadients i disposats a afrontar-los desdel seu lloc?

Servidora no ha sabria explicar,ara per ara, pensa malament, molt

mulament.

Hem mereixen malfiança les modes,sobretot quan n'hi ha tants que tenen

interès en elles. I si la moda no s'esve-iex i es converteix en costum, els motiusque l'engegaren solen fer-se presentsquan ja és massa tard per adonar-serni poder tornar enrera. Els serveis soci-als, com a moda que, ara per ara són,pretenen enllestir quelcom envelliti tremolós,'insegur, brut de cascarrullesenfigassades de corrupció.

Segurament en algun lloc trobaríem •

bones intencions, no és que vulgui dirque tot faci pudor, peró aixó encarano basta: de qué serveix professionalit-zar un paternalisme desfraçat de servei?De qué serveix dir-li a la caritat,prestació? Quina voluntat expressa unsistema assistencial que depén de lesdísponíbílidades presupostarías?

Les modes, servidora ja ho ha dit,es justifiquen en si mateixes, i /aracionalitat, la solidaritat, la trascen-dència o la simple espontaneítat no,solen ser elements comuns del seu bagatge

Servidora no se n'alegra ni •mica,que els serveis socials estiguin demoda, per una senzilla raó: no tantpel que vol dir el fet en si mateix,com, malhauradament, per tot allò queno vol deixar dir.

Míquela Clara Olivera

es castellet 30

Curolles estiuenques

FELICITAR a qui tengué la idea primerade fer el mercat els dissabtes a SaPlaça. Alló té vida, i a poc a poc vacobrant caràcter de poble autèntic.

TENIR present que el més important sónles idees.

DIR ben fort, que en matèria de construiri millorar l'entorn del nostre poble,algú que hauria de donar llum, dónafum. I si no ho creis, mirau Es Caste-llet des d'Es Garrigó.

PROTESTAR per aquest fet. Lo legal nosempre es moral, ni molt manco estetic.

CANTAR amb tristor: Tornaran les alzines,retes i oliveres el seu lloc ocupar?(Ho podeu cantar a ritme d'havanerabunyolina, mirant el cel, per exemple).

SABER indicis d'un grup, antany subven-cionat, que es deia S'Olivera.

REOORDAR a l'Ajuntament que és necessari. posar una mica d'ordre en el caos d'apar-i cament dins el poble, sobretot quanve gent externa i converteix Bunyolaen un gran tap.

CALCULAR si amb un altre "video-club"o dos al passeig, ja taparíem de totel carrer, amb els cotxes. Taffibé podriaajudar la clientela d'una altra generacióde bars. I els municipals, tan bons

DONAR un retgiró fort a aquests conduc-tors desenfrelts que a la mala horade la nit, confonen Bunyola amb el París

RETRATAR el Casal de Cultura, Residència,etc. (antic escorxador) per demostrarMs nostres néts que l'any 1989 ja estavaalxí. Volem dir així com ells ho trobaransi anam d'aquesta marxa.

CERCAR el programa electoral de l'equipque seu a l'Ajuntament (a preferéncia),i dl proper "Es Castellet" passaremrevista tots junts. Serà de veure.

RBOONANAR al conjunt EQUUS que si voltocar pels Darrers Dies, han de canviarel repertori. La música pop-rock-havy-U.S.A.-G,B. és per unes altres festes.Els avisam d'hora. De res.

DEMANAR unes boneS festes de Sant Mateu.NO importa tantes cuixes a l'aire, isí, una mica de qualitat que no fa mala ningú. Per fer s'ase tots som bons.

ACABAR per avui. Un altre dia, més.

es castellet 31

PENSAR I VIUREper Gregori Mateu

* Voldria demanar a tots els qui parlen

en nom de l'home del carrer, a qui handemanat permís per atribuir-se la sevarepresentació.

* Me trob sovint amb persdnes tristes,amargades, pessimistes, capficades,que pregonen per tot arreu la seva des-gràcia. No és això un lent suïcidi,* una manera de minvar dia rera dial'encant de viure?

Els poetes i•usionen.Els ploradors gemeguen.

Els infants juguen.Els joves somien.

Els vells recorden.Els enamorats estimen.Els polítics manipulen.Els mestres expliquen.

Els capellans prediquen.Queda qualcú que es dediqui

tan sols a escoltar?

* Si tens les mans sempreocupades, ja no te faràsmés forats a les butxaques.

* M'han dit que has perdutla cartera. Alló que és méslamentable és que ja noquedi res més dins la tevavida.

* Vares començar tenintlusions. Després vares se-guir tenint idees. Més tardja tenies conviccions. Se-guiren poc a poc les decep-cions. Ara ja un poc massatard, te n'adones que elteu millor tresor és laVIDA!

* Totes les claus obren la mateixa por-ta: la de les butxaques.

* N'hi ha molts que no poden dormir,pensa qui pensa, com una rebellió d'ha-ver passat tot el dis sense pensar.

* Tothom me parla de nous camins, novesidees, noves estructures, noves técni-ques. noves lleis, noves escoles, novescançons, noves programacions, noveslluites, nous sistemes, noves màquines,noves modes, nous projectes Perójo vull sentir, sempre i en tot lloc,la vella tonada de l'estimació i dela tendresa.

* Per tot arreu sent dir: "Déu meu,Déu meu". I la meva preocupació es fapresent ja que crec que Déu té massapropietaris.

* La inteilig4ncia té coneixements.Els diners tenen propietaris. Els lli-bres tenen lectors. La ràdio té oients.El museu té visitants. Només el corté AMICS.

* Només tenen dol de laseva mort aquells que jamai

han sabut trobar sentit a la seva pro-

pia vida.

* Me qüestiona que per amolts, l'amor i l'estimacióque ckiuen tenir a l'obrer,es conyertesqui en mandrao en odi cap al treball.

* Es diu vegetarià, p -_róno té gens ni mica de por

, de mossegar la carn i l'à-nima del seu germà proïs-me.

ALS SOLDATS ACUSATS DE SEDICIO

4.,?c oble

es castellet 32

CORRESPONDÈNCIA QU1MÈRICA

Amics meus:

He sabut de la vostra ,

situació d'empresonamentpreventiu per les cre.-1niques periodístiques,que parlen del vostrecas i que han estat difo-ses per la recentmentcreada "Oficina del pe-felsor del Soldat". No'cal assabentar-vos ni i

de la meva róbia ni de l

la meva indignació.Se, d'entrada, que

el que ara us pugui dir,de res serviró per minvarla vostra desolació,ans al contrari, aques-ta carta ben bé pot dur i

implícita l'efecte del

boomerang, convertint un acte solidari en un motiumes d'ira impotent per a vosaltres. No obstant,permeteu-me que em descarregui.

De tota aquesta lamentabla história m'han sobtatdues circumstóncies ben precises: la vostra edati el motiu de la denóncia assumida per tota lacolla de la bateria. No m'han sorprós tant lesreaccions dels vostres caps militars: entossuditsde fa massa anys en "fer homes i soldats per ala pótria", s'obliden, mesquinets!, que l'homenó es deixa fer tan fócilment com es pensen ique de soldats a cops d'obligació i de disciplinacapriciosa, ben poca cosa en pot esperar la pótria.

No crec de cap manera que dinar a les portes'nexiste,its d'uns excusats oiosos ajudi a ferhomes solda.s; l molt manco la represólia, des-pres dj la plan ada, de far-vos menjar doble ra-ció de r• nxo a les mateixes dependóncies nausea-

bundes. A U,St, nrc — ques repressives són m6s•.ss e persones que tenen

esar.nt .?) c r or )')3igat a servir. òbvia-

me t s s o:-* :ts .n:1:tars, us han obert••um i r •a ar Aem-m-itals normes

: n- r . .Nbw'ament, segons

es zoritats, i d'acor.: amb l'article92 e • 1 nnal Militar que contrpla i1 delictede • lo' . , heu de í w;arant-vos a una

ul ri• anys de presó militar. Injus-

tament qui no va aten-dre les vostres recla-macions (encara que enforma de plantada) sinó,que us obligó a menjarmes, racio doble, enel mateix lloc comó,passaró als annals dela milícia com aquellque no es deixó sotme-tre. Mal fat el del sol-dat forçat!.

No us servir ó de res,pero em trec el capelldavant la vostra acti-tud: devuit anys i ga-nes de canviar el món,militar o civil, ambvalentia és un aval queni próctiques sódiquesni condemnes per sedi-ció podran menysprear

mai. El coratge que heu demostrat no retornarócap suïcidi de soldat ni cap mutilat, peró indis-cutiblement, en el llibre de registres trógicde la "mili" l'hem d'incloure amb tota fastuositaten els poquíssims assentaments de l'haver.

I, tanmateix, maleïda impotóncia!, no serviróper aturar la móquina legal militar que us seuróen el banc dels acusats per sedició, per moltque, alguns, prediquem en els deserts o en elsoasis. I el més trist és que dubt molt que servei-xi de res: d'aquí a uns quants mesos passareua ser una anecdota periodística i un toc d'atenciofatídic que els caps i comendaments militars uti-litzaran per aturar les cames a tots aquells que,com vosaltres, intentin canviar, ni que sigui'una miqueta de res, una institució que necessitaamb urgència una reforma profunda.

Confiem (ho podem fer?) que en el vostre consellde guerra privi més l'objecte dincitació a lasedició" que no la plantada que protagonitzóreu.Confiem (ho podem fer?) que aquesta "Oficina delDefensor del Soldat" continuï informant (o denun-ciant, m'és igual) atropells com aquest de fer ,

menjar devora uns excusats mesells de ferumarrebossats de Zotal i altres próctiques, direminjustes.

Amb admiració us saluda ben cordialment,

Jaume Mateu Martí

Des del passat mes dejuliol es disputà a lespistes de Can Penassoel II Torneig Festes deSant Mateu de Futbol-Sala.Han estat vuit equips iun total d'uns 50 jugadorsbunyolins que han partici-pat a les eliminatóriespràvies del torneig. Elsequips finalistes són UNI-FRIO, DORMIFLEX, VIAJESIMPERIAL i BAR CA S'ESPAR-DENYER.

Donam l'enhorabona alsorganitzadors i esperamla continuitat del torneig.

es castellet 33

ESV S

11 torneig futbol-sala (festes sant mateu)

futbol-sala infantil

El mes d'agost ha duit l'inici delsentrenaments dels equips de futbol salabenjamí o iniciació, aleví i infantilque participaran aquesta temporada endeferents competicions.

Aquests equips formats per uns 25nins amb edat escolar formaran partde la secció esportiva del Grup d'Esplaide Bunyola.

Els objectius principals dels equipsseran l'aprenentatge dels diferentsmoviments tàcnics de l'esport, aprenen-tatge de les regles i aspectes teórics,iniciació a les competicions, sempretenint en compte l'edat dels jugadors.

La classificació per grups d'edatés la següent:

- Iniciació: ler i 2on d'EGB.- Benjamins: 3er i 4art d'EGB.- Alevins: 56 i 66 d'EGB.- Infantils: 76 i 86 d'EGB.

Aquest anys es podran inscriure nins,especialment a la categoria d'iniciaciói benjamí.

Els equips han rebut l'ajuda de l'A-juntament i del Consell Insular. Lapresentacié dels equips es farà durantles festes de Sant Mateu.

Per a més informació, podeu anaral local del Grup d'Esplai de Bunyola.

es castellet 34

TAULA PARADA

L'Equip de l.a Revista cregué oportú començar aquesta secció visitant un professio-nal de /12 cuina de soca-rel, com és en Jaume Oliver, "Basqueja". D'en Jaume, queés conegut de tots. només ens cal remarcar que fa trenta anys que està aficat dinsde la professió, denou dels quals els ha exercit a restaurants i els altres, comés ara, a hotels. Volem agrair la seva bona disponibilitat i trempança; de veritatque els que el visitàrem queddrem bocabadats pel seu saber, si no ens haguessem mode-rat encara hi seríem. Ordcies Jaume.

ENSALADA ROQUEFORT

Ingredients:

- Lletuga.- Formatge roquefort- Un altre tipus de formatge méssólid.- Cuixot dolç.- Vinagre.- Mostassa.- Oli i sal.

Es talla la lletuga petitona (julianacom diuen els cuiners). S'agafa el for-matge que no és roquefort, el cuixotdolç i es fa trocets, s'hi afegeix unpoc de sal i un poc de prebebó. Es mescla

A part, s'agafa el roquefort, ia dins una escudella, affib una forquetaes va picant; es mescla affib ou perquéfaci una paSteta. Després s'hi afegeixoli, vinagre i mostassa. Es mescla lasalsa amb la lletuga, es trempa bentrempat i ja està.

PEIX AN ES FORN A LA MALLORQUINA.

Ingredients:

- Peix de carn forta, pot ésser:anfós, pagre, daurada, pagell...- Patates.- Espinacs.- Bledes.- Grells.- 2 o 3 fulles de llorer.- 2 cabeces d'alls.- Una ceba com el puny.Tamàtiga.

- Sal.- Pebrebó.- Pebre bord (dolç, vermell).- Oli.- Llimona.- Vi blanc.

Es fa net el peix, s'escata, setreuen les ganyes i les butzes. Unavegada s'ha fet tot aix6, es fan un

parell de ta/ls als costats, es posasal per tot i un troç de llimona dinscada tall. Es deixa dins un recipient.

Mentreel peix va agafant gust, tensles patates pelades i es tallen rodones,com per a tuffibet. Es posen dins unarostidora a baix, s'afegeix un poc d'olii sal, i es col.loca el peix damunt.A part es talla, com si fos per a cocaamb verdura, totes les verdures, s'hiposa sal, un poc de pebrebó i un pocde pebre bord, oli, es trempa ben trempates posa damunt el peix i s'enforna amig foc (uns 80 graus).

A mitjan coure es treu i s'hi afegeixun tassó de vi blanc*, d'aquesta manerala verdura no es cremarà. Si mai essocorràs, s'ha de tapar affib un paperd'alumini.

Per saber quan el peix es cuit,s'agafa un "palillo", s'afica al peix4 o 5 segons, es treu i es passa pelsmorros: si és calent per tot és queel peix ja es cuit.

El qui vulgui pot afegir pancesi pinyots a la verdura.

* Si el vi es posa abans, les patatesen lloc de coure, bullen.

COL LECCIO L'ESPURNAEDICIONS TEIX

JAUME SANTANDREU SUREDA

EL cosDE

L'ESTIMERA

COL . LECCIO

TIA DE SA REAL

MANACOR

1989

es castellet 35

Dzscalç al. carretó cb les sexps, itat perles novelles BliaLas 'llaix dirs la seva c~-ció L'esçurra, és tri recarregat profurl pels r1133-1-

drw sirarscs cb la rriisria, arrelatscb les distintEs r~s dzqar-se i aidar

agiSta realitat cjie crere. I rrés encera, és tnoEçtuçarent incessalt per 1ixie d'agells qeei traen profit d'aziassta rmria. És en definti-va, i.npasseig inquietat per les axjnies i dolcrs

ser turrentat per 1 urpesdi.n fals salvaisec

EL a:s cb restinera, editat per 1a prestigicsacablecció Tià cb l cb Mor, és la cbsenainairsió pcética ce Jane Satardreu. Escrit 1aprirravera cb 1983 tat crnuercrent el 5Cé aliver-sari cb l'autor, en i.n vaixe.L1 neuxiut, acpestccs de l'estimera l'harenat ctert, terclie,sense entuts, al prirrer ccnpany irdividual de

el seu prcpi as. Can inolica Gloceren el preil. eg: la nés re1acjc3 entre els

lurens és el rEnrell q.e fregent un crs arb l'alb:ecran a pcimiti3.1a pedizt fccp3ra, enzén l'estkosa.

EL cknxi cbl p:ofmta, editat per 14311 aseva coliecció 'Itrair és tro. rrve1la escrita ori-ginalment en castel1à qe es rrena ipassicn35ansntpel trasbals definitiu q.e pateix i.n missicrernallorquí al Ferú en trebar-se arb la injustíciaazrn a nrneda ce rrercaderia, per les distinteeretellicns, per la trcballa del el &su missat-

per l'enfrontaTent crnstalt arrb les jerarquiesiwts i per la seva exp.asió cel p34s.

Tres cbres er~oadares, tres itireraris espi-rittrils per distintes linEnitats en caknt que,b2n segur, deix3rEn satisfets i a

en vulgain ser 12ctcrs.

LLIBRESL'atzar ha volgut que l'escriptor

manacorí Jaume Santandreu hagi vistinfantar tres nous fillons literariscasi de cop: Descalç al carreró de lesserps, El cos de l'estimera, i El denaridel profeta. Tres obres, la primerai la darrera són nove•es mentre quela segona és un poemari, que, sensecomplementar-se, presenten en comú elrecorregut íntim per distintes textureshumanes.

es castellet 36

•"T MR TEMA

TEMA.- On vas tan empimpollada, Tima?TIMA.- Xst! Xerra fluix, Tema, que no importa s'enteri tothom.TEMA.- Tan grossa la vas a fer?TIMA.- Dona, si sa gent ho sabés podria murmurar i aixó est é lleig.TEMA.- Peró bono, que vas a robar un banc?TIMA.- Pots pensar! Vaig a una reunió.TEMA.- I de qué?TIMA.- D'aixó de ai, me trav i no ho sé dir, repunyeta!... d'aixó de no tenir aMots, qué se diu?TEMA.- I ara què me dius, Tima?TIMA.- Jesús, xerra fluix que passa Na TomasSa i té sa Ilengo cremadora.TEMA.- Per, digues, i a qué vé aixó? Tant t'interessa?TIMA.- Mira, que per una vegada t'he fet cas l vaig a una reunió per aprendre, refotre, dius tu que

sempre hem d'aprendre coses noves?TEMA.- Por, no M9 diguis que encara ets fértilTIMA.- Ja hi SOM, i qU9. és aixó, llesta?TEMA.- A veure si encara pot tenir

TIMA.- Qué dius, desbaratada! Ja ni me record de quan en podia tenir.TEMA.- Idó, si ja no en pots tenir no entenc per què hi vas.TIMA.- És per mor des meu homo,TEMA.- I que té qué veure os teu homo amb tot aixó?TIMA.- Molt! I qui et penses que tenc devora quan la cosa esta a punt de carameNo?TEMA.- Sé, bé, deixa't de detalls. A part que ja sé qui tens devora, quen té qué veure amb ets anticoncep-

tius, si tu tanmateixAra resultaré que encara sé més que tu, me pareix.

TEMA.- ExpIicaim-ho,TIMA.- Tu, tan de la lletra, hds sentit parlar de sa píndola, no és ver?TEMA.- És clar que sí.TIMA. Idà es meu homo mina dit que si prens aquesta punyemona la cosa millora molt!

Què és i• que millora tant?Redell quina peça! Millora s'asunto, pomot! Noltros, tres, quatre bé es que siguin, peró a totsdos mos agrada quedar bé. I amb sa píndola aquesta no vegis!

TEMA.- Por, Timeta, si sa píndola no és per aixó.TIMA.- Idó ja me dirs per què serveix si oo és per aixó.TEMA.- Escolta, sa píndola és per no tenir aDlots, simplement, per ó no fa... no posa... amb una paraula

que no... ja m'entens, refoi!TIMA.- Vols dir que no millora sa cosa?TEMA.- No, Tima.

TIMA.- Volta tocar els dallons! Es meu homo, en sabreu, se posar; rabiós, ell que se pensava que passaríemunes anits de somit! I jo que me n'anava directa a n'En Valverde que me'n fes un parell de receptes.Idó ten pots excusar que s'hagués rigut de tu, Tima.

TIMA.- I tu que saps tantes coses, sabries res que millori aixó?Tima, que enlloc d'anar a n'En Valverde t'hauré d'enviar a veure el rector.

TIMA.- No idó, deixa-ho estar, ja basta ses vegades que l'he d'anar a veure.TEMA.- Jo, Tima, a sa teva edat, no comprencFIMA.- És es meu homo que no torna vell, filletalFEMA.- Perà tu tampoc te quedes darrera, per lo que veig.TIMA.- Mira, ni bec, ni fum, ni compr segons què, per no gastar. Encanvi aquestes secsades des meu homo,

sense que valguin res, es meu cosset les agraeix tantTima, comportat que som enmig des carrer, dona!

Segismond FroitCiutat de Mca. 26 d'agost de 1989

Patireu de malsofridura: molta fam ipoques faves en ser; el motiu. Si sentiupunyides al genoll, acudiu al dentista

i si les ' sentiu al ventre, alerta als veïnats,Si us fan el contrari, cridau fins quedar afe;nic,

és la manera millor de callar.

ESLO

-o .

o

—SAG1I -4

PO Malamentsalut ena les natges.

(o us prendran el pèl),un'ull cercant solucionsus alliteu i us deixeu de

fatal . d'economia, malai en concret furóncolsTambé perdreu cabellsla cartera, un ronyó ia la crisi. Val més quepardalaries.

de tot:general

- 'Vigilau la vostra circulació sanguíniai procurau no enrabiar-vos quan discutiuque tanmateix no teniu raó. Feis Gs

dels salva-slips "Evax" si patiu de pròstata.Deixau anar l'amor ligth que no té denominaciód'orígen 1 conservonts nocius.

Ho teniu molt bé. Si el cos us demanamarxa, n'h1 donau, i si no teniu marxaenrera, millor. Com aparcareu? Deixau

anar les beneitures, vosaltres a marxar. Alerta,no obstant, 'a les frenades en sec 1 a les capa-vallades llargues 1 sinuoses.

es castellet 37

HOROSCOP.ETERProf. XIM ESTRELLA

Eludiu les bones companyies que estaua punt de levitar i la morrada pot sermortal. Evitau casar-vos, separar-vos,

juntar-vos o barallar-vos fins passat dia 21.Millor dia, dem. Posau messions pel color ala

de mosca.

EsAL

f"‘ Rebré visites interessants: Hare Krishna,

Avon, Ariel , un municipal, un saltim-banqui, un unicorni, un d'un sex-shop,

un tricorni i un que s'ha equivocat de casa. Elsdeixi entrar a tots i no en deixi sortir cap:ens far; un favor enorme als altres.

\V/P

Defugiu el contacte amb animals, deM pél o ploma, domèstics o salvatges.La vostra parella? Deixau-la a

es convertiré en llop en el moment menys espe-'rat. Vigilau els ulls de poll i els pollsveïnat.' •

que

DZ.v,Vos recoman un viatget encara que sigui

I al dormitori. Per fer-lo deixau anarel peu coix i el bé-coll. Un gra a cert

lloc indiscret vos treuré de pollaguera. Us estima-reu molt; canviau d'amor, per tant, si no voleupetir de tristesa.

Heu de practicar menys esport i mésamor. Deixau anar els P.C. (PersonalsComputers, no comunistes). Millor moment

les 430 de la matinada de dia 25 de setembre.Si dormiu en aquesta hora no sabeu el què vosperdreu.

És possiblepersonalitat.ca, moscard,

vostresLourdes.

Val més tenir quemolts de desigs esmolt poca silicona.atributs sexuals: siUs és imprescindible

desitjar. Ara bl;

fan realitat ambTeniu esment alscanvien ) correu afer sopa de rata-

que patigueu trastorns deEvitau les de mos-escarabat, gri, cavall

verd, puça, paparra i aranya. No vos esforceuen ser sex-symbols que vos tenim calats a tots.

pinyada si voleu augmentar la set d'amor. No jugueu a 'loteria que sou moltsde família.

0 rn?c, Veig aventures amoroses a balquena.„ G'sIC) ulrn No donareu abastament, tothom reclamaré 1

la vostra excelsa libido. Procurau duruna dieta rica en fibres i beure molta llet. Pro-vau sort amb el núm. 918.273.645. Només hi mancael "0" peré pel que serveix

Els premlats del III CONCURS DE REDACCIÓ INFANTIL "ES

CASTELLET", s'anunclaran al proper número de la revIsta.

es castellet 38

Sa Torreta IACPINTAU AMB GUIXOS

Material:

guixos de colors, folis, aigua i sucre, esponjai pinzell.

A més d'escriure a la pissarra, amb els guixos podeu passar

estones ben divertides. Vos proposam tres maneres diferents

de pintar-hi.

1.- Mesclar dins d'un tassó, dues parts d'aiguai una de sucre, així queda més lluent. Despréss'ha de banyar la barra de guix dins del suquet

que hem fet, es deixa degotar i ja es pot pintar com sifos un llapis de colors.

Passar una esponja humida per damunt del foli.Després s'ha de pintar amb el guix eixut.

3. Amb un pinzell escampau, per damunt del folila pols dels guixos que prèviament haureu raspat.

es castellet 39

No publicam les respostes correctes a les preguntes de laginkama cultural per si qualcú de vosaltres encara s'animai ens envia les respostes juntament amb les d'aquesta segonatongada. Ja sabeu que es repartiran premis ben interessants.

Recordau que podeu enviar les respostes bé a l'Apartat de Correus número 13 bé a la bústia del Carrer - Mestre Colomnúmero 9.

1. Explica bom es juga als Quatre cantons

2. Quants alumnes hi ha a l'escola dels Pins Indica-ho

per cursos.

3. Digues cinc noms de muntanyes de Bunyola.

4. Entrevista algun padrí o padrina de Bunyola i demana'ls:

- Quin temps estaven per anar de Bunyola a Palma en carro?

- On era la farmàcia fa 50 anys?

5. Endevina: Cada dida aixec el vol

i no tenc ales ni plomes

faig ses voltes més rodones

que sa flor des gira-sol.

Som enemic des mussol,

que en veure'm ja s'arracona;

des lladres som sa vergonya

i des fredolers consol.

6. L'escriptor Llorenç Villalonga i el seu germà Miquel

passaren llargues temporades a una casa de Bunyola que

encara avui té l'escut del seu llinatge a la façana.

Escriu-nos el carrer, el número d'aquesta casa i un dibuix

de l'escut.

7. Escriu el títol de tres Rondaies Mallorquines. Diga'ns

quina és la que més t'agrada i per què.

8. Qué fan vuit moixos damunt una teulada?

9. De qui és el dibuix de la portada del disc que ha tret

el grup EQUUS?

es castellet 40

Passejant per Bunyola, concretament pel camti de Barcelona,ens hem troba l: amb aquesta curiosa senyal de trànsit. Creim que l'ocur-réncia de no sabem qui, bé mareix fer-la palesa a /a revista.

Fotografia del darrer TUI-?B0 que es passeja per Bunyola. Elsseus constructors són en Pere Canals, n'Eduard Riera (que s6n els dosque es oeuen) i. en Miquel Angel Borràs. L'únic inconvenient de l'apa-,ell es nota 'horq de pujar costa amunt