Click here to load reader

Crònica Econòmica d'abril 2017

  • View
    67

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Crònica Econòmica d'abril 2017

  • Pgina 4

    El Registre de Morositat ha rebut 72.421 impagats per 34,2 milionsLentitat ha aconseguit 37.124 cobraments en tres mesos de funcionament i 35.297 encara estan pendents

    El primer any dIRPF es tanca amb 24 milions de recaptaciLa primera campanya de lim-post sobre la renda de les perso-nes fsiques (IRPF), corresponent a lexercici fiscal 2015, ha perms a les arques pbliques de lEstat

    recaptar fins a 23.977.000 euros. Gaireb la meitat, 10.938.000 euros, correspon, segons va pre-cisar Hinojosa, a les retencions sobre les rendes del treball.

    Simulacions a laeroport Andorra-la Seu

    Abril 2017 | ErA ii | nmEro 53

    Pgina 8

    Pgina 7

    Pgina 5

    Actua prepara les missions

    econmiques que visitaran Frana

    El pla Renova disposar aquest

    exercici d1,5 milions deuros

    El pla de turisme de compres ja treballa en les accions que

    sengegaran

    Visita dempreses del sud de Frana per estrnyer lligamsLa 6a edici de la missi organit-zada per la Cambra de Comer, lAgncia de Desenvolupament Econmic i Cultural Nord-Sud (ADEC-NS) francesa i Actua

    va registrar un notable pes de la ciberseguretat. Ho va dir el pre-sident de lADEC-NS, Gilbert Salinas, que va assenyalar que aquest s un sector a lala.

    Pgina 11Pgina 6

    AGNCIESPgina 3

    ConsultoriaSelecci i Avaluaci de personalEstudis dOpini Interna

    Accions Formatives & CompanyCoaching Executiu i dEquipsAssessorament i Gesti Laboral

    Busques una sortida professional? Contacta amb nosaltres!

  • ABRIL 20172

  • Abril 2017 3

    Laeroport Andorra-la Seu po-dria esdevenir el primer dEs-panya on es realitzessin aproxi-macions aries noms assistides per sistema GPS. El 30 de mar passat tcnics de la Universitat Politcnica de Madrid (UPM) van estar fent simulacions daproximacions instrumentals per GPS a laeroport amb un ATR 72-500, un avi que ja ha operat amb anterioritat a la in-fraestructura i amb una capacitat de 70 places. El professor titular del departament daeroespacial i aeroports de la UPM, Luis P-rez, ha assenyalat que Espanya encara no t cap aeroport que tingui aproximacions per GPS sense tenir cap altra de les ajudes convencionals. En aquest sentit va dir que no s complicat, per shan destudiar i prendre les me-sures de mitigaci per saber qu fer en cas de prdua de senyal GPS. I va afegir que aqu se-ria innovador per a la resta del mn ja sutilitza. Actualment laeroport de la Seu t caracte-rstiques de pista visual. Aix vol dir que les aproximacions shan de fer de forma visual i que en cas de nuvolositat cal avortar els aterratges.

    Per canviar de les aproxi-macions visuals que hi ha ac-tualment a aproximacions ins-trumentals cal lautoritzaci de lAgncia Estatal de Seguretat Aria (AESA), que depn de lEstat. Aix, les proves realitza-des es van fer per demostrar que

    les aproximacions guiades per GPS a laeroport de la Seu sn possibles i respondre daques-ta manera a la demanda de lAESA. Les proves van consistir en vols daproximaci damunt lespai aeri de laeroport seguint els circuits definits en els estudis i fent vols daterratge i enlaira-ment amb una crrega fictcia de passatgers. Prez va explicar que sempre que un procediment instrumental simplementa el que aporta s regularitat a les operacions i independncia de la meteorologia. El professor va explicar que sha estudiat la me-

    teorologia a la zona i que la base de nvols a laeroport de la Seu est en un alt percentatge sobre els 5.000 peus, i que per tant el que sha daconseguir s deixar les aeronaus instrumentalment per sota dels 5.000 peus i llavors fer laterratge de forma visual.

    El GPS s un sistema de posi-cionament per satllit que els Es-tats Units deixa per a laviaci ci-vil i que en molts pasos saccepta i sutilitza i en molts daltres no. Segons lOrganitzaci dAviaci Civil Internacional (OACI), s obligatori collocar procediments de vol instrumental en totes les pistes en lmbit mundial el 2017.

    Pot ser el primer aeroport espanyol on

    es facin aproximacions noms amb GPS

    Tema del mesProves a laeroport Andorra-la Seu per poder operar amb GPSTURISME La infraestructura va acollir a finals del mes de mar passat proves daproximacions instrumentals per GPS amb un avi ATR 72-500 amb capacitat per a setanta places

    Agnciesla Seu dUrgell

    SFGA

    Lavi amb qu es van fer les simulacions daproximaci amb instruments a laeroport dAndorra-la Seu.

    El ministrE jordi torrEs alErta quE Els procEssos sn llargs i complicats

    Laeroport Andorra-la Seu dUrgell va acollir el 29 de mar passat vols de simulaci daproximacions instru-mentals amb lobjectiu de complementar linforme que es presentar a les autoritats espanyoles perqu auto-ritzin que es doti la infraestructura dun aparell GPS i poder acollir aix vols comercials. El ministre dOrdena-ment Territorial dAndorra, Jordi Torres, va explicar que aquest s un pas ms fet pel Govern juntament amb Aeroports de Catalunya per fer possible que la infraes-tructura pugui rebre vols de viatgers de cara al 2018. Amb tot, va alertar que els processos sn llargs i com-plicats i que el 2018 laeroport pot estar preparat per rebre els vols, per podria faltar lautoritzaci de lEstat espanyol per installar la instrumentalitzaci GPS.

    Torres va explicar que la instrumentalitzaci via GPS no s habitual a Espanya, i per aquest motiu shan hagut

    de fer proves a laeroport Andorra-la Seu i sha hagut dencomanar diversos estudis aeronutics a empreses de renom espanyoles perqu lAENA autoritzi aquest tipus daterratges.

    Tal com ja va explicar Aeroports de Catalunya, un cop fetes les proves se sollicitar la validaci i autoritzaci de lAgncia Estatal de Seguretat Aria (AESA). Desprs que shagin aprovat aquests tipus de vols instrumentals, caldr que Enaire (Navegaci Aria) doni el vistiplau al projecte, que posteriorment hauran de validar la direc-ci general dAviaci Civil i el ministeri de Defensa.

    Per tot plegat, Torres va alertar que els proces-sos sn llargs i complicats. El ministre preveu que laeroport ja pugui rebre vols amb aproximacions ins-trumentals de cara a lany vinent, per podria faltar lautoritzaci de lEstat espanyol.

  • Abril 20174

    Actualitat

    Ms de la meitat (51,26%) dels impagats que shan introdut al Registre Andorr de Morositat (RAM) shan acabat cobrant i en noms cent dies shan satisfet deutes de fins a dos i tres anys dantiguitat, segons va explicar David Castillo, soci director del RAM, que va fer un balan dels primers tres mesos i escaig de funcionament del registre. Aix, en aquest perode el RAM ha registrat fins a 72.421 impagats per un valor de 34,2 milions deuros, 53.591 corresponents a empreses i 18.830 a particulars i autnoms. Daquestes incidncies sha aconseguit 37.124 cobraments per valor de 18,6 milions deuros, mentre que 35.297 encara estan pendents de pagament, 22 han estat cancellats i 13 shan donat de baixa del registre per errors en les dades.

    Castillo va voler posar en relleu aquestes xifres pel fet que shan aconseguit en un temps rcord i que a Espanya es cobra gaireb set de cada deu impagats (68%) i a Frana cinc de cada deu (54%). En aquest sentit, el soci director del RAM, que va assegurar que noms en aquests tres mesos shan duplicat les previsions inicials, es va mostrar convenut que quan el registre faci un any que funciona el percentatge de cobraments podria situarse entre el 80% i el 90%.

    Aix mateix, Castillo, que va avanar que en un futur es

    podr disposar de dades ms completes, com per exemple la morositat en els diferents sectors econmics, va explicar que en aquests primers cent dies de funcionament del RAM sha efectuat 197.422 consultes, sha exercitat fins a 827 drets daccs, sha registrat 61 drets de rectificaci o cancellaci de les dades i no hi ha hagut cap queixa ni denncia administrativa ni judicial ni a

    lAgncia Andorrana de Protecci de Dades (APDA) del RAM.

    Respecte a si les xifres assolides en aquests tres mesos sn altes o no, Castillo, que va reconixer que igual com passa a qualsevol altre pas s evident que hi ha un problema de morositat, va incidir en les dificultats de fer una valoraci daquestes caracterstiques, ja que en no haverhi antecedents s difcil fer comparatives. A ms, el soci director del RAM va remarcar tamb que no es pot fer una comparaci amb les xifres dels pasos vens. Segurament si ens comparssim amb Espanya les dades daqu serien insignificants, per en canvi per la nostra

    dimensi de pas s que poden ser importants.

    Per la seva part, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va voler ser present en el balan dels primers mesos de funcionament del registre, una iniciativa que va voler felicitar perqu es tracta dun signe de nor malitat.

    En aquest sentit, Cinca, que va recordar iniciatives com la del saig i el trasllat de la capacitat executiva en el cobrament de deutes al Govern i els comuns, tamb encaminades a millorar els processos de morositat, va destacar que una eina com aquesta, que existeix en altres pasos, contribueix a donar un missatge de transparncia i se

    guretat a les empreses, especialment a les que volen venir al pas a invertir.

    Tot i la satisfacci mostrada, el ministre de Finances va recordar que aquest tipus de serveis en una collectivitat petita com la nostra cal tractarlos amb cura. I s que si duna banda es poden assolir taxes de cobrament relativament altes, de laltra cal garantir que tothom faci un bon s daquesta eina, ja que si no es fes servir amb cura seria molt fcil que es pogus embrutar la imatge o la reputaci duna empresa. No obstant, el ministre va qualificar lexistncia del RAM com un pas ms en la normalitzaci del pas.

    El RAM rep 72.421 impagats per un valor de 34,2 milions MOROSITAT El registre ha aconseguit 37.124 cobraments, per un valor de 18,6 milions deuros, en els ms de tres mesos de funcionament, i 35.297 encara estan pendents