Embed Size (px)
DESCRIPTION
Citation preview
FILOSOFIA MODERNA
El XVII segle del Barroc
1
Diego Velaacutezquez La famiacutelia de Felip IV (Las Meninas)
Oli sobre tela 1656 318 x 276 cm
(Museu del Prado -Madrid)
2
IacuteNDEX
Caracteriacutestiques del racionalisme modern
Realisme i idealisme Descartes biografia i obres El megravetode La moral provisional El cogito Classificacioacute de les idees Les demostracions de lrsquoexistegravencia de
Deacuteu El cercle cartesiagrave Les coses materials i el mecanicisme La teoria de les substagravencies Dualisme antropologravegic La comunicacioacute de substagravencies
3
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
Precedent directe el Renaixement Formacioacute dels estats moderns centralitzats
absolutistes (Lluiacutes XIV) i dels imperis collonials Franccedila Anglaterra Espanyahellip
Context social i econogravemic societat burgesa nousvalors (individualisme prosperitat competegravencia hellip)
4
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
desenvolupament del liberalisme capitalisme mercat lliure laissez faire laissez passer no intervencionisme de lrsquoestat en lrsquoaccioacute individual (llibertat negativa) estat miacutenim
desenvolupament de la banca i la borsa 1618 ndash 1648 Guerra dels 30 anys entre catogravelics i
protestants (Descartes hi participa allistat a la fila protestant tot i ser catogravelic)
5
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Diego Velaacutezquez La famiacutelia de Felip IV (Las Meninas)
Oli sobre tela 1656 318 x 276 cm
(Museu del Prado -Madrid)
2
IacuteNDEX
Caracteriacutestiques del racionalisme modern
Realisme i idealisme Descartes biografia i obres El megravetode La moral provisional El cogito Classificacioacute de les idees Les demostracions de lrsquoexistegravencia de
Deacuteu El cercle cartesiagrave Les coses materials i el mecanicisme La teoria de les substagravencies Dualisme antropologravegic La comunicacioacute de substagravencies
3
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
Precedent directe el Renaixement Formacioacute dels estats moderns centralitzats
absolutistes (Lluiacutes XIV) i dels imperis collonials Franccedila Anglaterra Espanyahellip
Context social i econogravemic societat burgesa nousvalors (individualisme prosperitat competegravencia hellip)
4
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
desenvolupament del liberalisme capitalisme mercat lliure laissez faire laissez passer no intervencionisme de lrsquoestat en lrsquoaccioacute individual (llibertat negativa) estat miacutenim
desenvolupament de la banca i la borsa 1618 ndash 1648 Guerra dels 30 anys entre catogravelics i
protestants (Descartes hi participa allistat a la fila protestant tot i ser catogravelic)
5
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
IacuteNDEX
Caracteriacutestiques del racionalisme modern
Realisme i idealisme Descartes biografia i obres El megravetode La moral provisional El cogito Classificacioacute de les idees Les demostracions de lrsquoexistegravencia de
Deacuteu El cercle cartesiagrave Les coses materials i el mecanicisme La teoria de les substagravencies Dualisme antropologravegic La comunicacioacute de substagravencies
3
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
Precedent directe el Renaixement Formacioacute dels estats moderns centralitzats
absolutistes (Lluiacutes XIV) i dels imperis collonials Franccedila Anglaterra Espanyahellip
Context social i econogravemic societat burgesa nousvalors (individualisme prosperitat competegravencia hellip)
4
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
desenvolupament del liberalisme capitalisme mercat lliure laissez faire laissez passer no intervencionisme de lrsquoestat en lrsquoaccioacute individual (llibertat negativa) estat miacutenim
desenvolupament de la banca i la borsa 1618 ndash 1648 Guerra dels 30 anys entre catogravelics i
protestants (Descartes hi participa allistat a la fila protestant tot i ser catogravelic)
5
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
Precedent directe el Renaixement Formacioacute dels estats moderns centralitzats
absolutistes (Lluiacutes XIV) i dels imperis collonials Franccedila Anglaterra Espanyahellip
Context social i econogravemic societat burgesa nousvalors (individualisme prosperitat competegravencia hellip)
4
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
desenvolupament del liberalisme capitalisme mercat lliure laissez faire laissez passer no intervencionisme de lrsquoestat en lrsquoaccioacute individual (llibertat negativa) estat miacutenim
desenvolupament de la banca i la borsa 1618 ndash 1648 Guerra dels 30 anys entre catogravelics i
protestants (Descartes hi participa allistat a la fila protestant tot i ser catogravelic)
5
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiques generals s XVII
desenvolupament del liberalisme capitalisme mercat lliure laissez faire laissez passer no intervencionisme de lrsquoestat en lrsquoaccioacute individual (llibertat negativa) estat miacutenim
desenvolupament de la banca i la borsa 1618 ndash 1648 Guerra dels 30 anys entre catogravelics i
protestants (Descartes hi participa allistat a la fila protestant tot i ser catogravelic)
5
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
El Racionalisme
Reneacute Descartes (1596-1650)
pare del Racionalismei de la filosofia moderna
6
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Altres filogravesofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig -
1716 Hannover1632 Amsterdam ndash 1677
La Haya
7
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
8
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Coneixement introduccioacute
Subjecte
Coneixement
Objecte
Per al realismela realitat independent
del subjectePer a lrsquoidealisme
Les ideesdel subjecte
9
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme objectivista que suposava que el coneixement era lrsquoadequacioacute de lrsquointelmiddotlecte a la realitat
Gir epistemologravegic immanentista
10
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Idealisme modern
El tret comuacute a les posicions idealistes eacutes lrsquoacceptacioacute que el coneixement no eacutes una lectura de la realitat objectiva ni la ciegravenciaun descobriment de la realitat (aletheia ndash paper passiu del subjecte) sinoacute que el coneixement eacutes un acte de creacioacute dels objectes i la ciegravencia una construccioacute del pensament (paper actiu del subjecte)
11
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Realisme vs idealisme
REALISME
REALITAT condiciona Percepcioacute sensorial
Idees(subjecte)
condiciona
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME
Idees(subjecte)
condicionen Percepcioacute sensorial
condiciona REALITAT
CREACIOacute DE LA VERITAT
Descartes Berkeley Kant12
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Realime vs IdealismeRealisme IdealismePrioritat de les coses Prioritat de la consciegravencia
Lrsquoexistegravencia del moacuten srsquohipresuposa
Lrsquoobjecte immediat del coneixement soacuten les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte
El que eacutes real eacutes intelmiddotligible en si mateix
La intelmiddotligibilitat del que eacutes real proveacute del subjecte
Es pot conegraveixer la realitat en si mateixa
Es coneix la realitat a traveacutes del subjecte
Actitud de confianccedila envers les facultats de coneixement
Actitud criacutetica davant les facultatsdel coneixement
13
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Tesis Racionalistes
bull Paper fonamental de la raoacute es pot conegraveixer lrsquoestructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana
bull Innatisme lrsquoeacutesser humagrave arriba al moacuten dotat de coneixement innat idees innates
bull Racionalitat el que podem conegraveixer del moacuten depegraven del subjecte (idealisme)
14
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Tesis Racionalistes
bull Coneixement sensible poc fiable no ens permetobtenir la ciegravencia i la veritat
bull Deduccioacute i intuiumlcioacute intelmiddotlectual megravetodes meacutesadequats per assolir la veritat
bull La ciegravencia i la filosofia soacuten possibles si segueixen el model de les ciegravencies exactes les matemagravetiques
bull La realitat es redueix a dues substagravencies (Descartes) una (Spinoza) o infinites (Leibniz) perograve estagrave ordenada per Deacuteu
15
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Reneacute Descartes El dubte metogravedic
Iniciador de la geometria analiacutetica16
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes soacuten el Discours de la meacutethode (1637) prefaci de La
dioptrique Les meacuteteacuteores i La geacuteomeacutetrie les Meditationes de prima philosophia (1641) obra
filosogravefica cabdal els Principia philosophiae (1644) i Les passions de lrsquoacircme (1649) Soacuten de publicacioacute pogravestuma les Regulae ad
directionem ingenii probablement de 1628 Le monde ou Traiteacute de la lumiegravere (1633) Lrsquohomme i La recherche de la veacuteriteacute par la lumiegravere naturelle(1701)
17
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Caragravecter modern del personatge
Escepticisme davant la tradicioacute criacutetica de lrsquoaristotelisme i lrsquoescolaacutestica
Valoracioacute de la raoacute i la deduccioacute racional per a la creacioacute drsquounanova filosofia basada en el model matemagravetic
egravemfasi en la idea de subjecte el jo eacutes per a Descartes la primera
veritat clara distinta i segura
18
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
EL MEgraveTODE
Problema com avanccedilar amb seguretat pel camiacute delconeixement Com evitar els errors La causa ha de trobar-seen lrsquouacutes de la raoacute
Solucioacute cal utilitzar un MEgraveTODE segur i rigoroacutes com el de lesmatemagravetiques perquegrave a traveacutes drsquoelles srsquoobteacute un coneixementsegur Aquest megravetode eacutes el DEDUCTIU sense necessitat derecoacuterrer a lrsquoexperiegravencia (font drsquoenganys)
Aplicacioacute a la Filosofia = Ciegravencia
El coneixement eacutes com un arbre del quallarrel eacutes la metafiacutesica la fiacutesica el tronc i lesaltres ciegravencies soacuten les branques que creixendel troncPrincipis de Filosofia 1644
19
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
QUEgrave EacuteS EL MEgraveTODE
ldquoEntenc per megravetode algunes regles certes i fagravecils gragraveciesa les quals tots els qui les observin exactament nosuposaran mai veritable el que eacutes falsrdquo Regles per a ladireccioacute de lrsquoesperit
Megravetode = camiacute per a ordenar el pensament i lrsquoaccioacute Exercici quotidiagrave que permet pensar ordenadament Un conjunt de regles de coneixement pragravectic Suma drsquointuiumlcioacute intelmiddotlectual + deduccioacute
20
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Etimologravegicament megravetode vol dir camiacute Tothom pot raonar perograve no tothom ho sap
fer cal un megravetode adequat que enspermeti trobar de forma segura la veritat i eliminar lrsquoerror
El megravetode cartesiagrave es divideix en 4 regles Evidegravencia Anagravelisi Siacutentesi Enumeracioacute
21
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes megravetode
1) EVIDEgraveNCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader nomeacutes allograve que pugui ser conegut de forma clara i distinta
bull Idea clara la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent
bull Idea distinta la que no es pot confondre amb cap altrebull La ment capta les idees clares i distintes per INTUIumlCIOacute i
aixiacute pot conegraveixer els elements meacutes simples de quegrave estancomposats tots els eacutessers
2) ANAgraveLISI dividir cada dificultat en el magravexim nombre possible de parts i les que siguin necessagraveries per arribar a la millor solucioacute
22
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes megravetode
3) SIacuteNTESI conduir el pensament ordenadament avanccedilant des de lrsquoobjecte meacutes simple gradualment fins al meacutes complex per arribar alsprincipis generals que ordenen racionalment la realitat
4) ENUMERACIOacute Un cop obtinguts els principisgenerals (lleis) observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen i si no enshem oblidat de cap dada
23
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
LES REGLES DEL MEgraveTODE
1 EVIDEgraveNCIA 2 ANAgraveLISI 3 SIacuteNTESI 4 ENUMERACIOacuteCal no admetre res que pugui ser dubtoacutes i nomeacutesacceptar com a vertader allograve clar i distint
Dividir les idees complexes en parts simples Acceptant les meacutes evidents com a vertaderes
Conduir per ordre els pensaments dels meacutes simples als meacutes complexos
Revisar tot el proceacutes per estar segurs de no haver omegraves res
24
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
REGLES DEL MEgraveTODE CARTESIAgravePa
rtan
aliacuteti
caPa
rtsi
ntegravet
ica
1 EVIDEgraveNCIA
2 ANAgraveLISI
3 SIacuteNTESI
4 ENUMERACIOacute (REVISIOacute)
INTUIumlCIOacute
DEDUCCIOacute
25
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes ndash Moral provisional
Magraveximes morals Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme) Assimilacioacute del que probablement eacutes vertader
amb el que eacutes vertader (inversioacute del megravetodeprescrit en la 2a Part) ldquoVegravencer-me a mi mateix abans que a la fortunardquo
(estoiumlcisme) Intelmiddotlectualisme moral
26
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes i el criteridlsquoevidegravencia
bull El punt de partida de lrsquoaplicacioacuten del regla de lrsquoevidegravencia implica en la pragravectica
assimilacioacute del que probablement eacutesfals amb el que eacutes fals
DUBTE METOgraveDIC
27
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Lrsquoaplicacioacute de la REGLA DE LrsquoEVIDEgraveNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per aixiacute assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber
CARACTERIacuteSTIQUES DEL DUBTE
METOgraveDICNo escegraveptic Deliberat i voluntari
PROVISIONALEacutes el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSALbull Experiegravencia anterior criteri drsquoautoritat i tradicioacutebull Present moacuten exterior TEOREgraveTIC
bull Fiacutesicabull Matemagravetiquesbull Filosofia
NO PRAgraveCTICAbull Moralbull Religioacutebull Costumsbull Poliacutetica
28
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
1 Dubte sobre el coneixement que proveacute dels sentits(engany)
2 Assimilacioacute somnivigilia (Dubte universal)
29
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
30
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Text complementari Perograve malgrat que els sentits ens enganyen de vegades pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades sen troben potser moltes altres de les quals hom no potdubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjagrave Per exemple que jo soacutecaquiacute assegut a prop del foc vestit amb una bata amb aquest paper a les mans i altrescoses daquesta natura I com podria negar que aquestes mans i aquest cos soacutenmeus si no eacutes potser que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis que assegurencontiacutenuament que soacuten reis quan soacuten molt pobres que vesteixen or i porpra quan van tots nus o que simaginen que soacuten cagraventirs o que tenen el cos de vidre Perograve i quegrave soacutenfolls i jo no seria pas menys extravagant si em regiacutes segons llur exemple Tanmateix aquiacute cal que consideri que soacutec un home i per conseguumlent que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses o de vegades de menys versemblants que aquests insensats quan vetllen Quants cops mha passatque somiava de nit que era en aquest lloc que anava vestit que era a prop del foc encara que anava nu dins del llit Em sembla ara que no eacutes pas amb els ulls adormitsque miro aquest paper Que aquest cap que remoc no estagrave gens endormiscat que eacutesamb intencioacute i amb un propogravesit deliberat que estenc aquesta magrave i que la sento el que sesdeveacute durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot aixograve Perograve pensant-hi acuradament recordo haver estat equivocat sovint mentre dormia per ilmiddotlusions semblants I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogueacutes distingir ambnetedat la vetlla del somni que resto tot astorat i la meva sorpresa eacutes tal que eacutes quasicapaccedil de persuadir-me que dormo (MM1) 31
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Ampliacioacute del criteri drsquoevidegravencia a les veritats simples de raoacute que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment Aixograve porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbogravelic a partir de la hipogravetesi del ldquogeni malignerdquo
32
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
33
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Text complementari
ldquoSuposareacute doncs que hi ha no un Deacuteu veritable que eacutes la fontsobirana de la veritat sinoacute cert geni maligne no menys astut i enganyador que poderoacutes que ha emprat tota la sevainduacutestria enganyar-me Pensareacute que el cel laire la terra elscolors les figures els sons i totes les coses exteriors que veiemno soacuten altra cosa que ilmiddotlusions i enganys dels quals se serveixper sorprendre la meva credulitat Considerareacute que jo mateixno tinc mans ulls carn sang que no tinc cap sentit sinoacute que crec falsament que tinc totes aquestes coses Romandreacuteobstinadament lligat a aquest pensament i si per aquestmitjagrave no eacutes pas al meu poder arribar al coneixement de capveritat si meacutes no eacutes al meu abast suspendre el meu judici Eacutesper aixograve que em posareacute en guagraverdia acuradament per no admetre en la meva creenccedila cap falsedat i preparareacute tan beacuteel meu esperit per a totes les astuacutecies daquest gran enganyador que per poderoacutes i astut que sigui mai no empodragrave imposar resrdquo (MM2)
34
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Hipogravetesi del Geni Maligne que fa veure com a evident i vertader allograveque en realitat potser sigui fals (Dubte hiperbogravelic o exagerat)
El dubte metogravedic o hiperbogravelic serveix per a comprovar la certesa del nostre pensament en base al criteri drsquoevidencia prescrit pel megravetode
35
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
bull Cogito ergo sum Primera veritat clara i evident la consciegravencia drsquoun
mateix (Influegravencia de Sant Agustiacute) La ldquoconsciegravencia de si mateixrdquo primer fonament sobre el
qual es basa la ciegravencia i la filosofia en la modernitat
36
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
37
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Texts complementaris Tancareacute ara els ulls em tapareacute les
orelles em separareacute de tots elsmeus sentits esborrareacute fins i tot de la meva ment totes les imatgesde coses corporals o si meacutes no perquegrave aixograve a penes es pot fer les reputareacute com a vanes i falses i entretenint-me aixiacute solament ambmi mateix i considerant el meuinterior tractareacute de fer-me a poc a poc meacutes conegut i meacutes familiar a mi mateix Jo soacutec una cosa que pensa eacutes a dir que dubta que afirma que nega que coneix poques coses que nignora moltes que ama que odia que vol que no vol que tambeacute imagina i sent Car aixiacute com mheadonat abans encara que les coses que sento i imagino no siguinpotser res de res fora de mi i en elles mateixes estic tanmateixsegur que aquests modes de pensar que anomeno sentiments i imaginacions solament en tant que soacuten formes de pensar resideixen i es troben certament en mi (MM3)
ldquoPerograve quegrave eacutes doncs el que soacutec Una cosa que pensa Quegrave eacutes una cosa que pensa Eacutes a dir una cosa que dubta que concep que afirma que nega que vol que no vol que tambeacute imagina i que sent Certament no eacutes poc si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturardquo (MM2)
38
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Meditacioacute segona (quumlestions fonamentals)
El cogito eacutes una realitat
espiritual
Eacutes meacutes fagravecil conegraveixer el meu esperit que una realitat material
Descobrimetdacuteuna veritat
inquumlestionable (el cogito)
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
El cogito ergo sum primera veritat esdeveacute model drsquoevidegravenciaper a totes les altres veritats
perograve
La certesa del cogito ergo sum (si beacute eacutes veritat que dubtant es pensa que es dubta i dubtar eacutes una forma de pensar) tanmateixno eacutes garantia que les idees siguin efectivament vertaderes
Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar lrsquoexistegravencia real de res que estigui forade la ment)
40
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
41
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Text complementari
Perograve hi ha una mena no seacute quina denganyador molt poderoacutes i moltastut que empra tota la seva induacutestria a enganyar-me sempre No hi ha doncs cap dubte que jo soacutec si ell menganya i que menganyi tant comvulgui que mai no podragrave fer que jo no sigui res en tant que jo pensieacutesser alguna cosa De manera que despregraves dhaver-hi pensat beacute i dhaverexaminat acuradament totes les coses cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposicioacute Jo soacutec jo existeixo eacutesnecessagraveriament veritable totes les vegades que la pronuncio o que la concebo en el meu esperit (MM2)
42
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes Examen de les progravepies idees
1 Idees factiacutecies creades pel subjecte (per la consciegravencia)
2 Idees adventiacutecies provinents del moacutenexterior
3 Idees innates soacuten clares i distintes i es mostren indubtables Sorgeixen de la progravepia facultat de pensar
43
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Les tres formes de pensar
Formes de pensar Tipus dacuteidees Tipus de coneixement
Intelmiddotlecteentenimentpensament pur
innates Necessariabsolutevident
Imaginacioacute factiacutecies Probablecontingent
Sensacioacute adventiacutecies Probablecontingent
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute
Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo jo contingent Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
3 Argument Ontologravegic Lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes inclosa en la seva essegravencia (ldquono soacutec lliure de pensar que Deacuteu no existeixrdquo MM6)
46
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees 1 Argument de la infinitud idea drsquoinfinita perfeccioacute Deacuteu com a Eacutesser perfecte (causa de la idea perfeccioacute)
Entre les idees innates hi ha la idea de Deacuteu com a eacutesser perfecte i infinit Eacutes clar que la idea dun eacutesser perfecte i infinit no pot provenir dalguacute imperfecte lrsquoautor drsquoaquesta idea no puc ser jo criatura finita i imperfecta nomeacutes pot tenir com a causa un eacutesser infinit i perfecte que eacutes Deacuteu i eacutes ell qui ha posat en mi la idea drsquouna substagravencia infinita
47
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
2 Argument de la causalitat aplicat al ldquojordquo Deacuteu com a Eacutesser necessari i causa de lrsquoexistegravencia del jo
Lrsquoorigen del jo contingent del meu eacutesser imperfecte (contingegravencia duracioacute i conservacioacute) no pot ser un altre que un eacutesser perfecte Deacuteu com a causa del JO
48
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes demostracions de lrsquoexistencia de Deacuteu
hellipper mitjagrave de lrsquoanagravelisi de les nostres idees
3 Argument ontologravegic Negar lrsquoexistegravencia de Deacuteu eacutes contradictori Eacutes tan evident que Deacuteu existeix com soacuten vertaderes les
demostracions matemagravetiques
49
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
50
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
1- Premissa (equiparacioacute del judici Deacuteu existeix a qualsevol judici matemagravetic soacuten de la mateixa naturalesa soacuten judicis analiacutetics)
ldquoDoncs beacute si del fet de poder treure del meu pensament una cosa se segueix que tot allograve que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa li pertanyen realment iquestno puc concloure dacuteaquiacute un argument que provi lacuteexistegravencia de Deacuteu Certament jo trobo en mi la seva idea ndashla dacuteun eacutesser summament perfecte- de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomegravetrica o nuacutemero i no conec amb menys claredat i distincioacute que pertany a la seva naturalesa una existegravencia eterna de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar dacuteuna figura o nuacutemero pertany realment a llur naturalesa I per tant tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader jo hauria de tenir lacuteexistegravencia de Deacuteu per una cosa tan certa com fins aquiacute he considerat les veritats de la matemagravetica tant de les figures com dels nuacutemeros ()rdquo
51
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
2- Premissa (es planteja la hipogravetesi que Deacuteu no existeixi) ldquoDoncs tot i tenint el costum de distingir entre lacuteexistegravencia i
lacuteessegravencia em persuadeixo fagravecilment que lacuteexistegravencia de Deacuteu pot separar-se de la seva essegravencia i que dacuteaquesta manera pot concebreacutes Deacuteu com no existint actualmentrdquo
52
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Argument ontologravegic (Meditacioacute V)
3- Conclusioacute (lacuteessegravencia de Deacuteu demana necessagraveriament la seva existegravencia com lacuteessegravencia de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180ordm)
ldquoTanmateix pensant tot aixograve amb meacutes cura trobo que lacuteexistegravencia i lacuteessegravencia de Deacuteu soacuten tan inseparables com lacuteessegravencia dacuteun triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes o la idea de muntanya i la de vall de tal manera que eacutes tan inconcebible un Deacuteu (un eacutesser summament perfecte) a qui el manqui lacuteexistegravencia (eacutes a dir una perfeccioacute) com concebre una muntanya sense vallrdquo
53
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Deacuteu principi epistemologravegic
ldquoI aixiacute veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciegravencia depenen nomeacutes del coneixement del Deacuteu vertader de manera que abans de conegraveixer-lo jo no podia saber amb perfeccioacute cap cosa I ara que el conec tinc el mitjagrave dacuteadquirir una ciegravencia perfecta sobre infinitat de coses i no nomeacutes sobre Deacuteu mateix sinoacute tambeacute de la naturalesa corpograveria en tant que aquesta eacutes objecte de la pura matemagravetica que no sacuteocupa de lacuteexistegravencia del cosrdquo
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
El cercle cartesiagrave
Per la regla drsquoevidegravencianomeacutes podem acceptar com a vertader allograve que es presenta de forma evident
COGITO ERGO SUM
Existegravencia de DEacuteU
Deacuteu eacutes garantia de les veritats descobertes pel jo
Ategraves que la idea de Deacuteu eacutesinnata es produeix un cerclevicioacutes
Eacutes lrsquoexistegravencia de Deacuteu la que ens assegura que el ldquocogitordquo eacutes vertader o eacutes el cogito i la seva evidegravencia el que ens asseguren que Deacuteuexisteix
55
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
El cercle cartesiagrave
Antoine Arnauld problema de la circularitat Deacuteu-evidegravenciaimpliacutecita en la circularitat Deacuteu-cogito
Descartes afirma que nomeacutes estem segurs que soacuten vertaderesles coses que concebem clarament i diferentment perquegraveDeacuteu existeix i ho garanteix Perograve no podem estar segurs queexisteix Deacuteu si no el concebem amb tota claredat i distincioacuteper tant abans destar segurs de lexistegravencia de Deacuteu hemestar-ho de que eacutes vertader tot el que concebem ambclaredat i distincioacute
Jo (claredat i distincioacute evidegravencia intuiumltiva)
Deacuteu (demostracioacute) garantia de les
evidegravencies
56
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen lescoses materials o moacuten exterior Fins ara hademostrat que eacutes una cosa que pensa i que hi hauna substagravencia infinita o Deacuteu que garanteix laveritat del pensament
Perograve tambeacute teacute la idea clara i distinta de ser un cosextens i no pensant Com en pot estar segur
RES EXTENSA
Realitat material
MECANICISME
57
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Res extensa
Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no soacutec responsable
Aquestes idees que sem presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han dacuteestar produiumldes per una facultat activa
Si aquesta facultat activa no estagrave em ni ha dacuteestar en una altra substagravencia o realitat distinta de mi mateix
Es plantegen tres opcions 1 Aquesta substagravencia distinta eacutes una cosa material2 Aquesta substagravencia distinta eacutes Deacuteu3 Aquesta realitat distinta eacutes una altra realitat extra-mental no identificada
Hi ha una forta inclinacioacute en mi mateix que macuteobliga a triar la primera opcioacute Aquesta inclinacioacute no pot haver estat generada per un Deacuteu enganyador Conclusioacute per tant existeixen les coses materials
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
RES EXTENSA
RES EXTENSA
ldquoAra beacute no sent Deacuteu capaccedil denganyar eacutes patent que nomenvia aquestes idees immediatament per si mateix nitampoc per mitjagrave duna criatura que posseeixi la realitatdaquestes idees Doncs no havent-me donat Deacuteu capfacultat per a conegraveixer que aixograve eacutes aixiacute sinoacute molt alcontrari una poderosa inclinacioacute a creure que les ideesparteixen de les coses materials no hi veig com podriadisculpar-se lengany si en efecte aquestes ideespartissin dun altre punt o fossin productes daltrescauses i no de les coses materials I per tant ha dereconegraveixer-se que hi ha coses corpograveriesrdquo
Meditacions metafiacutesiquesVI
Deacuteu garantia de lrsquoexistegravencia de la mategraveria (res extensa)
Realitat material
MECANICISME
59
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
MATEgraveRIA (RES EXTENSA)a) qualitats primagraveries extensioacute moviment forma mida
quantitat lloc i temps Soacuten racionals (matematitzables) i la base del nostre coneixement vertader sobre el moacuten
b) qualitats secundagraveries provenen dels sentits i de la imaginacioacute color olor sabor etc Soacuten subjectives (no es pot fer ciegravencia sobre elles)
A partir drsquoaquesta anagravelisi Descartes elabora una imatge mecagravenica del moacuten el model mecanicista que ja hem vist com a caracteriacutestic de la nova ciegravencia del s XVII
60
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Anagravelisi de text
61
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Text complementariComencem per la consideracioacute de les coses meacutes comunes i que creiem comprendre meacutes distintament a saber els cossos que toquem i veiem No vull parlar dels cossos en general car les nocions generals soacuten normalmentmeacutes confuses sinoacute dalgun en particular Prenem per exemple aquest tros de cera que acaba deacutesser tret del rusc encara no ha perdut la dolccedilor de la mel que contenia teacute encara alguna cosa de lolor de les flors de les quals fou recollit el seu color la seva figura la seva grandagraveria soacuten aparents eacutes dur eacutes fred hom el toca i si li doneu un cop faragrave algun so En fi totes les coses que poden fer conegraveixer un cos distintament es troben en aquest
Perograve heus aciacute que mentre jo parlo hom lapropa al foc allograve que li restava de gust sexhala lolor sesvaeix el seu color canvia la seva figura es perd la seva grandagraveria augmenta esdeveacute liacutequid sescalfa hom no pot a penes tocar-lo i per molt que hom el colpegi no faragrave cap so Roman la mateixa cera despreacutes daquest canvi Cal reconegraveixer que roman i ninguacute no ho pot negar Quegrave coneixia hom doncs amb tanta distincioacute daquest trosde cera Certament no pot eacutesser res de tot aixograve que hi he observat mitjanccedilant els sentits puix que totes les coses que queien sota el gust o lolfacte o la vista o el tacte o loiumlda es troben canviades perograve la mateixacera roman Potser era aixograve que penso ara a saber que la cera no era pas ni aquesta dolccedilor de la mel ni aquesta agradable olor de les flors ni aquesta blancor ni aquesta figura ni aquest so sinoacute solament un cos que una mica abans se mapareixia sota aquestes formes i que ara es fa observar sota unes altres Perograve quegraveimagino parlant amb precisioacute quan la concebo daquesta manera Considerem-ho atentament i allunyanttotes les coses que no pertanyen a la cera vegem quegrave en resta Certament no hi resta res meacutes que quelcomextens flexible i mudable (MM2)
62
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Mecanicisme Lrsquounivers-magravequina
Gall drsquoEstrasburg (sXVII)
Lrsquoagravenec de Vaucanson (sXVII)
Exemple drsquoautogravemats
63
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Paradigma (model) mecanicista
Model drsquointerpretacioacute de la realitat que pren la magravequina com a imatge del moacuten degut a la reduccioacute del moacuten material a ldquoextensioacuterdquo lrsquounivers la natura els animals i fins i tot lrsquoeacutesserhumagrave poden ser estudiats com a magravequines
Naturalesa com a objecte drsquoestudi i de dominacioacute
Per a Descartes el coneixement permetragrave als eacutessers humans ldquofer-nos com a amos i posseiumldors de la naturalesardquo DMVI esperit burgegraves
65
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Dualisme AntropologravegicLrsquoeacutesser humagrave eacutes un compost de dues substagravencies
perograve
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substagravencies que metafiacutesicament soacuten diferents (Glagravendula pineal)
res extensa cos mategraveriares cogitans Jo pensament o agravenima
67
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
RES EXTENSAPROBLEMA DEL DUALISME CARTESIAgrave Lrsquoeacutesser humagrave es compon de dues substagravencies el cos eacutesuna magravequina acoblada a un esperit
COSRES EXTENSA
MATEgraveRIAESPERIT
RES COGITANSPENSAMENT
MECANICISMEDETERMINISME
RES COGITANS
LLIBERTAT
Descartes va considerar la glagravendula pineal laquouna petita glagravendula situada cap a la meitat de la substagravencia delcervellraquo com el nexe dunioacute entre lagravenima i el cos que a traveacutes de la sang i els nervis relacionen la res cogitansamb el cos o res extensa orienta el moviment i influeix sobre lagravenima(En lactualitat se sap que la glagravendula pineal o epiacutefisi conteacute cegravelmiddotlules pigmentagraveries que reaccionen als canvislumiacutenics i eacutes la responsable de la segregacioacute de lhormona melatonina que regula els ritmes vitals i els estatsde son)
68
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Descartes
Teoria de les Substagravencies (Cal distingir entre lrsquoordre de descobriment de les
veritats i ordre de realitats) Deacuteu eacutes substagravencia infinita i garanteix les veritats
descobertes pel ldquojordquo (matemagravetiques) i eacutes causa de lrsquoexistegravencia del ldquojordquo i de la conservacioacute del moacuten (no hi ha progravepiament demostracioacute de la seva existegravencia)
El ldquojordquo eacutes la substagravencia pensant (res cogitans) i equival a lrsquoesperit lrsquoagravenima o la ment
El moacuten material eacutes la substagravencia extensa (res extensa)
Subs
tagravenc
iaIn
finita
Subs
tagravenc
ies
finite
s
69
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
IMPORTAgraveNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES
Canvia el punt de vista de lrsquoEdat Mitjana (de lacertesa de Deacuteu a la certesa de la Raoacute) Descartesen canvi parteix de la certesa de la raoacute per arribara la certesa de Deacuteu RACIONALISME i MEgraveTODE
Doacutena importagravencia al SUBJECTE (pensamentllibertat i autonomia) per sobre de lrsquoOBJECTE(extensioacute determinat i mecagravenic) IDEALISMEDUALISME i MECANICISME
El seu atreviment per quumlestionar-ho tot ilrsquoegravemfasi en la importagravencia de la RAOacute i EVIDEgraveNCIA elvan convertir en el pare de la FILOSOFIAMODERNA
72
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
73
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
DESCARTES
OntologravegicsEpistemologravegics
Coneixement segur Substagravencia
Res Cogitans Res ExtensaDEacuteUMEgraveTODE matemagravetic
Cogito ergo sum
Principi indubtable
DUBTE
Subjecte pensant
IDEES
Factiacutecies
Adventiacutecies
InnatesConeixement
Existegravencia del subjecteEgravetica i Religioacute
Absoluta perfeccioacute
No enganyador
planteja problemes
suposa la recerca drsquoun
mitjanccedilant un
el que implica un
utilizant el
afectano afecta
garanteix un
escapa al
suposa la definicioacute de
srsquoaplica apermet distingir entre
concebut com a
el que implica
garanteix elpr
oced
eixe
n de
concebut com
posseiumldor de
pode
n se
r
74
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiques generals
DAVID (1791) La Mort de Marat oli sobre tela Museu de Belles Arts
Bruselmiddotles
75
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals sXVII-XVIII
Nova imatge de lrsquounivers fenomen ldquoimpersonalrdquo regulat per lleis naturals de caragravecter fiacutesic i matemagravetic
Nova imatge de Deacuteu no interveacute en un moacuten que eacutesautogravenom (teacute les seves progravepies lleis)
Nova religioacute el Deisme Autonomia de la RAOacute enfront la fe Lrsquoeacutesser humagrave
eacutes autosuficient ha arribat a la seva ldquomajoriadrsquoedatrdquo (Kant)
La filosofia vol saber quegrave eacutes la raoacute i com funciona
Racionalisme Criticisme Empirisme76
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiques
LAIumlCISME anagravelisi criacutetic del pensamentreligioacutes al qual srsquohi posen liacutemits (Kant) o beacute es ridiculitza (Voltaire)
OPTIMISME es defensa la idea de PROGREacuteS i la millora contiacutenua de la societat humana
CIEgraveNCIA siacutembol de les possibilitats de la raoacute humana (ldquoconeixement eacutespoderrdquo)
Isaac Newton
77
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
Modernitat Caracteriacutestiquesgenerals
Fonamentacioacute dels drets dels individus davant lrsquoestat i davant dels altres individus acta ldquoHabeas corpusrdquo (Anglaterra 1679)
Teoria del Contracte lrsquoordre poliacutetic eacutes un contracte entre la societat i el govern Sobirania del poble Sufragi Universal Divisioacute de Poders (Locke Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisicioacute) lrsquoesclavitud i per la igualtat home-dona
Defensa de la toleragravencia el benestar i la saviesamoral (bondat)
78
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
sXVII sXVIII
raoacute
progreacutes
modernitat
Dretshumans
Democragravecia
Esperitlaic
79
