L'APARELL LOCOMOTORL'APARELL LOCOMOTOR

Nayra i Anna. F

APARELL LOCOMOTOR

L'aparell locomotor està format per ossos, articulacions i lligaments i el sistema muscular (músculs i tendons que uneixen els ossos). Permet a l'ésser humà o als animals en general interactuar amb el medi que l'envolta amb el moviment i serveix de sosteniment i protecció a la resta d'òrgans del cos.

Consta de tres elements: Ossos, articulacions i músculs.

PARTS DEL COS Cap

El cap humà, és la part superior del cos humà que es troba unida al tronc per mitjà del coll. En el cap està contingut el cervell, que és on es produeixen les idees conscients, la imaginació, la memòria, la creativitat i la presa de decisions. Els ulls, boca, orelles i nas són els principals receptors que posseeix el cap. La cara és la part més visible que posseeix el cap humà doncs d'ella depèn la identitat de cada individu.

Tronc

Tenim la columna vertebral, composta pels ossos anomenats vèrtebres, que s'articulen permetent diferents moviments al tronc. La seva zona superior articula el cap amb el tronc.

Extremitat superior

Tenim l'espatlla, el colze, el canell i articulacions dels dits.

Extremitat inferior

Tenim la maluc, el genoll, el turmell i articulacions dels dits.

OSSOSEls ossos són unes peces

dures i resistents, de formes i grandàries diverses, que constitueixen la carcassa del cos i fan possibles els nostres moviments. Els elements interns estan compostos d'un teixit viu que es manté en activitat constant i sobre el qual es dipositen minerals que confereixen els ossos la seva particular consistència.

En general, l’esquelet humà consta de 208 ossos, però aquesta quantitat no és contant: en algunes persones es formen uns ossets entre els ossos del crani o entre les articulacions dels dits.

·Ossos curts De petit volum i forma diversa, generalment cúbics o

cilíndrics, estan coberts per una capa prima de teixit compacte i plens de teixit ossi esponjós.

·Ossos llargs Consten d’un cos cental (diàfisi) i dos extrems (epífisi), amb

una capa externa de teixit compacte (escorça) recoberta per una membrana dura (periosti) i amb una membrana interna resistent (endostil). En els extrems hi ha un teixit ossi esponjós que conté la medul·la òssia vermella i en un cos hi ha una cavitat que conté la medul·la òssia groga.

·Ossos plans De formes i dimensions diverses, més o menys amples, estan

formats per dues parts de teixit ossi compacte que conté un teixit ossi esponjós anomenat díploe.

ELS OSSOS DEL COS

El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.

· Els ossos del cap

El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l'encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents.Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.

Els ossos del tronc

En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica.

Els ossos de les extremitats: superiors e inferiors

Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.

ELS MÚSCULS Funcions Músculs

Les funcions dels músculs són:• Permetre el moviment.• Protegir els òrgans, els ossos i les articulacions.• Escalfar l’organisme.Moviment

Els músculs mouen els ossos tirant d’ells. Un funcionament molt important de les contraccions dels músculs esquelètics es produir moviment.

Tendons i cartilags

Els tendons són teixits que uneixen els músculs als ossos.Els cartílags són un teixit flexible i que té una bona resistència

a la compressió. La seva funció és la de sustentació (com teixit conjuntiu que és) i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció.

ARTICULACIONS FuncionsFuncionsÉs la unió que hi ha entre dos

o més ossos. La seva utilitat és la de proporcionar al cos flexibilitat i elasticitat a través de moviments mecànics.

CartílagCartílagLa seva funció és la de

sustentació (com teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció.

Articulacions fixesLes articulacions fixes, no permet pràcticament cap moviment als

segments ossis involucrats, que contacten uns amb altres directament.

Articulacions semimòbilsLes articulacions semimòbils, poden articular lleugerament, i els

segments ossis que la conformen estan envoltats d'una fina capa de teixit cartilaginós o fibrocartílag. Tal és el cas de les articulacions dels cossos vertebrals, els quals només permeten petits moviments. Malgrat això, quan es sumen els moviments del conjunt d'articulacions de la columna vertebral, aquesta pot descriure amplis moviments de flexió, extensió o rotació.

Articulacions mòbilsLes articulacions mòbils, són les que brinden una major amplitud de

moviment; en elles, els extrems ossis que es vinculen entre si disposen de diverses estructures que faciliten el lliscament d'un sobre l'altre i garanteixen al mateix temps la estabilitat de l'articulació. La major part de les articulacions de les extremitats són d'aquest tipus.

Hi ha diversos tipus d'articulacions mòbils: Articulacions esfera, que permeten moviments lliures en totes les direccions, articulacions en frontissa, de manera que només és possible la mobilitat en un pla i articulacions en pivot, que permeten només la rotació.

SALUT Postura La postura corporal es pot mantenir gràcies a un tipus de

contracció especial del múscul esquelètic, anomenat contracció tònica. Una bona postura significa que les parts del cos estan en les posicions que més afavoreixen la seva funció.

Lesions• FracturaUna fractura és la pèrdua de continuïtat normal de la

substància òssia o cartilaginosa, a conseqüència de cops, forces o traccions, les intensitats de les cuals, superin l'elasticitat de l'os.

• LuxacióUna luxació és la separació permanent de les dues parts d'una

articulació, és a dir, és produeix quan s'aplica una força extrema sobre un lligament, produint la separació dels extrems de dos ossos connectats.

.

• Ruptura muscularLa lesió muscular és una de les lesions més freqüents en la

pràctica esportiva. No obstant això, atès que en general revesteixen menor importància que les lesions osteoarticulaeres, se'ls ha prestat tradicionalment, menor atenció. És la Medicina i Traumatologia de l'esport la qual ha avançat en la descripció, classificació i tractament d'aquestes lesions, ja que són les lesions més freqüents en molts esports. Per exemple, en futbolistes, suposen el 30-40% de totes elles.

• Esquinç

Un esquinç és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament. Es produeix a causa d'un moviment brusc, caiguda, cop o una forta torsió de l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina "torçament" o "torçadura“.