LAPARELL LOCOMOTOR

INTRODUCCI

Laparell locomotor es compon duna srie destructures, la funci de les quals s constituir el suport de lorganisme i possibilitar-ne els desplaaments.

Laparell locomotor es compon dels ossos, les articulacions i els msculs. Com que el conjunt format pels ossos i les articu-

lacions s anomenat esquelet, una altra denominaci que rep

laparell locomotor s la daparell o sistema musculoesqueltic.

Laparell locomotor es vincula estrictament al sistema nervis a travs duna mplia xarxa de fibres nervioses que informen als centres nerviosos sobre la situaci i les posicions en que es

troben els diversos segments corporals i transmeten els senyals

necessaris per a la contracci muscular.

L'ESQUELET

EL TEIXIT OSSI

El teixit conjuntiu forma part de nombroses vsceres i estructures orgniques, entre les quals hi ha

les que sn components de l'aparell locomotor. Aquest tipus de teixit es compon de diversos ele-

ments. Aix consta de cllules i un entramat constitut pels elements que les mateixes cllules

elaboren: les fibres i la substncia intersticial o fonamental.

El teixit ossi, el cartilagins, el muscular i el tendins es poden considerar com variants del teixit

conjuntiu. El teixit ossi es compon bsicament d'una matriu orgnica i diversos minerals. Un ter

del volum del teixit ossi correspon a la matriu orgnica, que en forma l'entramat. Els altres dos

teros corresponen a substncies minerals que donen rigidesa i duresa a l'os.

La matriu orgnica es compon de cllules especialitzades i de la substncia osteoide que aques-

tes cllules elaboren. Les cllules especialitzades del teixit ossi sn els osteoblasts, els ostecits

i els osteoclasts.

MATRIU ORGNICA MATRIU INORGNICA

35% del pes sec de los.

Inclou les cllules ssies, els vasos sanguinis i,

sobretot, una substncia intercellular rica en

fibres de collagen.

Proporciona flexibilitat i resistncia al teixit.

65% del pes sec de l'os.

Els components minerals es dipositen entre la

matriu orgnica, fonamentalment fosfat de calci.

Proporciona a los la duresa caracterstica.

Els osteoblasts sn cllules molt actives: la seva funci consisteix a elaborar les fibres collagen i

d'altres substncies orgniques que componen la substncia osteoide. Els ostecits sn els matei-

xos osteoblasts envellits i per tant inactius, localitzats a l'interior d'una llacuna de substncia os-

teoide que ells mateixos han sintetitzat. Els osteoclasts intervenen activament en el procs de re-

modelatge ossi i la seva funci s destruir el teixit ossi.

Hi ha dos tipus de teixit ossi: teixit ossi compacte i

teixit ossi esponjs. El teixit ossi compacte s de con-

sistncia dura i d'aspecte slid; els seus espais noms

sn visibles amb el microscopi. En aquest tipus de

teixit ossi els osteoblasts elaboren substncia osteoide

en forma de lmines que es disposen concntricament

al voltant d'uns conductes centrals per on passen els

vasos sanguinis, els anomenats sistemes de Havers.

Aquest conjunt constitueix una petita unitat funcional

de teixit ossi anomenada oste. Els sistemes de Havers

estan formats per un conducte central o conducte de

Havers que t en el seu interior els vasos sanguinis que

alimenten els ossos. Al seu voltant hi ha les lmines, i

entre elles les llacunes amb ostecits. El teixit ossi

compacte es troba a les difisis dels ossos llargs, en els

ossos curts i plans forma en les dues superfcies unes

capes gruixudes separades per una capa de teixit ossi

esponjs.

El teixit ossi esponjs s menys dens que l'anterior i es

compon de trabcules d'osteons disposats irregular-

ment, que deixen espais que li donen un aspecte sem-

blant a una esponja. Aquests espais estan ocupats per

medulla ssia vermella. Es troba a les epfisis dels

ossos llargs i entre les dues capes de teixit ossi com-

pacte dels ossos plans i curts.

El periosti s una membrana de teixit connec-

tiu, fibrosa i resistent, molt vascularitzada,

que cobreix los per la seva superfcie exter-na, excepte en llocs d'inserci de lligaments,

tendons, i superfcies articulars (la superfcie

externa de l'os a nivell de les articulacions

est coberta per cartlag hial, anomenat cart-

lag articular).

El periosti posseeix terminacions nervioses

que el fan molt sensible a la manipulaci.

Mitjanant la irrigaci sangunia proveeix a

l'os els nutrients que necessita. Es troba unit a

l'os per fortes fibres de collagen. s essenci-

al en el procs de curaci de les fractures.

FORMACI I CREIXEMENT DELS OSSOS

L'esquelet es comena a formar en les primeres setmanes de vida intrauterina. En un primer mo-

ment el teixit cartilagins ns lnic component. Desprs, a mesura que les estructures es desen-volupen, s reemplaat progressivament per teixit ossi i aix es formen els ossos definitius. Fins

que no shan ossificat del tot, els ossos creixen tant en gruix com en longitud, segons la forma definitiva que hagin dadoptar. El creixement en amplada s a partir de la superfcie, on hi ha la capa externa de teixit conjuntiu anomenada periosti. El creixement en longitud es produeix a par-

tir d'una zona cartilaginosa anomenada cartlag de creixement, en els ossos llargs aquest cartlag es

troba entre el tub central que forma los (difisi) i els seus extrems (epfisi). La longitud mxima de los queda determinada en el moment en que el teixit ossi envaeix tamb els cartlags de creixe-ment. Aquest procs dura tota letapa del creixement duna persona, s a dir fins els 20-25 anys.

EL REMODELATGE OSSI

Parallelament a aquest procs de creixement dels ossos hi ha un altre procs pel qual es teixit

ossi es va renovant contnuament. Com els altres teixits vius, la vida del teixit ossi no s illimitada.

Aix, contnuament hi ha ostecits envellits que moren, i per tant zones de teixit desvitalitzat que

han dsser reemplaades per altres de noves. Aquest procs sanomena remodelatge ossi i consta duna etapa de destrucci ssia i una altra etapa de neoformaci ssia. A diferncia del procs de creixements dels ossos, el remodelatge ossi es mant al llarg de tota la vida. En ladult jove, les fases de destrucci duren 30 dies i les de neoformaci, 90. Amb els anys la durada daquest cicle sallarga i predomina la destrucci; s per aquest motiu que la gent gran t el teixit ossi ms debi-litat, ja que va disminuint progressivament la densitat, i per tant tenen molts ms problemes ossis,

com ara fractures i osteoporosi.

FUNCIONS DE LESQUELET

Protecci d'rgans.

Permetre la realitzaci de moviments per mitj dels msculs que shi insereixen. la realitzaci de moviments insereixen.

Sosteniment dels teixits que lenvolten. Dipsit de substncies minerals (Ca, P) a emprar quan conv (fractures, creixement, embars).

Formaci de cllules sangunies a la medulla ssia vermella.

FUNCI DE LA MEDULLA SSIA

Els ossos donen cabuda a dos tipus de medulla ssia que ocupen espais diferenciats i que assu-

meixen funcions diferents: la medulla ssia vermella i la medulla ssia groga.

La medulla ssia vermella es troba en el teixit ossi esponjs dels ossos llargs, plans i curts, i les

epfisis dels ossos llargs. T una funci hematopotica, s a dir, formadora de cllules sangunies.

Les cllules mare hematopotiques formen els eritrcits, les plaquetes i les cllules amb funci

immunitria.

La medulla ssia groga es troba a les cavitats centrals dels ossos llargs. No s activa fabricant

cllules sangunies, i est formada per cllules adiposes. Quan la persona envelleix, la medulla

ssia roja es substituda poc a poc per medulla ssia groga molt poc activa, aix ens explica la

dificultat dels ancians per reposar la sang perduda, i lanmia permanent que sovint els afecta.

IRRIGACI SANGUNIA DELS OSSOS

La irrigaci sangunia de l'os s molt abundant, ja que el teixit ossi requereix constantment subs-

tncies nutritives i minerals que formen part de la circulaci sangunia. Els ossos estan irrigats

exteriorment i interiorment per artries i venes que fan el mateix recorregut. A lexterior les art-ries peristiques transcorren pel periosti i el nodreixen. El teixit ossi de linterior s irrigat per les artries nutrcies, que penetren a linterior a travs del forat nutrici, i dins l'os es divideixen en nombrosos vasos prims que, grcies als conductes de Havers, irriguen totes les unitats funcionals

del teixit ossi. Aquesta s la ra per la qual quan en una intervenci quirrgica tallen os aquest

sagna abundantment. Les venes per les quals circula la sang que recull les substncies de rebuig

segueixen un recorregut semblant al de les artries.

ESTRUCTURA DUN OS LLARG

En un os llarg es poden distingir 3 parts:

el cap o epfisi, situat en els extrems dels

ossos i format per teixit ossi esponjs, re-

cobert per una capa de teixit ossi compac-

te. Els petits espais del teixit ossi esponjs

de les epfisis contenen medulla ssia ro-

ja. Les epfisis sn zones de contacte amb

un altre os i, per evitar el seu desgast, es-

tan recoberts per una capa de cartlag hial

denominat cartlag articular.

la difisi o canya, que s un cilindre buit

format per os compacte, que cont me-

dulla ssia groga, per la qual cosa es de-

nomina cavitat medullar.

metfisi, que s la zona duni entre la epfisi i la difisi.

TIPUS DOSSOS

El cos hum cont aproximadament 206 ossos, 34 dels quals sn senars. Els ossos es classifiquen

segons la seva forma en: llargs, curts, plans i irregulars.

Ossos llargs: descrits anteriorment, en sn exemples hmer,

cbit, radi, fmur, tbia i peron. Com a varietat dels ossos llargs

es distingeixen els ossos allargats, metatarsians, metacarpians i

falanges, que tenen una sola epfisi, i els ossos arquejats com les

costelles, clavcula i mandbula.

Ossos curts: son els que presenten les tres dimensions anlo-

gues. Es composen duna massa de teixit ossi esponjs, envolta-da per una capa prima de teixit ossi compacte. Sn bsicament

els ossos del carp (canell) i del tars (turmell).

Ossos plans: en ells predominen dues de les tres dimensions;

sn els ossos de la cavitat cranial, l'omplat, el coxal. Es compo-

sen de dues capes de teixit ossi compacte separades per teixit

ossi esponjs amb medulla ssia roja. En general no tenen su-

perfcies articulars.

Ossos irregulars: estan constituts per un cos amb les caracters-

tiques d'un os curt, del que surten prolongacions en diferents

orientacions formades predominantment per teixit ossi compac-

te, sn: les vrtebres i alguns ossos del crani com lesfenoide, el maxillar superior i el malar.

Esfenoide

ELS ACCIDENTS OSSIS

La superfcie d'un os tpic presenta certes projeccions (apfisi) o depressions (foses), que sn

funcionals ja que ajuden a unir un os amb un altre o serveixen com a via de pas per vasos sangui-

nis o nervis, i tamb proporcionen inserci als msculs. Aquest sn alguns dels accidents ossis:

Apfisi: tota prominncia ssia important. Espina: projecci prima, aguda, com son les apfisis espinoses. Cndil: prominncia arrodonida, que es sol trobar en el punt d'articulaci amb un altre os. Tubercle: apfisi arrodonida petita. Tuberositat: apfisi arrodonida gran. Trocnter: apfisi gran per a inserci d'un mscul. Trclea: apfisi amb una forma semblant a una politja. Cresta: eminncia o vora estreta d'un os. Lnia: una vora ssia menys prominent que una cresta. Cap: extremitat d'un os en general gran. Fosa: depressi o cavitat dins un os o per sobre d'ell. Forat: orifici a travs del qual passen vasos sanguinis, nervis i lligaments. Si: cavitat dins un os. Solc: ranura o depressi.

EL SISTEMA MUSCULAR

El cos hum t ms de 600 msculs, de totes formes i mides, que

constitueixen el 40% del pes corporal. El pes dels ossos s apro-

ximadament un 18% del total.

Els msculs sn els motors del moviment. Un mscul s un feix

de fibres i la seva propietat ms destacada s la contractilitat.

Grcies a aquesta facultat, el paquet de fibres musculars es con-

trau quan rep ordre adequada. En contraures, s'escura i estira l'os o de l'estructura subjecta. Acabat el treball, recupera la seva

posici de reps.

Els msculs han de fer un treball mecnic que exigeix la despesa

de quantitats importants denergia. Per aix les fibres musculars acumulen glicogen i cremen glucosa (respiraci cellular o fermen-

taci lctica). La necessitat de nutrients i doxigen fan necessria la irrigaci de la musculatura.

FUNCIONS DEL SISTEMA MUSCULAR

El Sistema muscular s responsable de:

Locomoci: el mscul estriat permet el moviment vinculat a ossos i articulacions.

Activitat cardiovascular: el mscul cardac s el responsable del batec del cor.

Activitat motora dels rgans interns: per exemple, el peristaltisme del tub digestiu.

Informaci de l'estat fisiolgic: pes exemple, un clic renal provoca contraccions fortes del mscul llis, generant uns dolors forts que sn el smptoma del clic.

Mmica: el de conjunt de les accions facials o gestos que configuren la comunicaci no verbal.

Postura: manteniment de la posici grcies al control del to muscular.

Producci de calor: a travs de les contraccions musculars es genera calor corporal.

Forma: els msculs i tendons contribueixen a modelar el cos, determinant laspecte exterior.

Protecci: per la seva posici i consistncia, alguns msculs protegeixen rgans vitals.

TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR

El teixit muscular estriat s vermells perqu les seves cllules acumulen molta mioglobina. Sn

de contracci rpida i voluntria i sinsereixen en els ossos a travs dels tendons.

El teixit muscular llis apareix formant capes dalguns tubs i conductes. Executen una contracci lenta i involuntria. Es troben, per exemple, formant part del tub digestiu (peristaltisme) o dels

vasos sanguinis (vasodilataci i vasoconstricci).

El teixit muscular cardac s un cas especial, doncs s una variant del teixit muscular estriat per

s de contracci involuntria.

ESTRUCTURA DEL MSCUL

Cada mscul est format per fibres

(cllules allargades) unides per teixit con-

juntiu; aquestes constitueixen fascicles que

contenen al seu interior miofibrilles, fila-

ments formats per dues protenes que sn

les que provoquen la contracci del mscul:

actina i miosina. El punt d'uni entre el ner-

vi i el teixit muscular el constitueix la placa

motora.

Els extrems dels msculs s'insereixen en

els ossos per mitj dels tendons, que sn

una espcie de cinta o cord blanc nacrat

molt resistent, o mitjanant aponeurosi,

formaci de lmines fibroses de color

blanc brillant, que serveixen tamb per

embolicar els msculs, formant veritables

paquets musculars. Segons el lloc on estan

ubicats, poden agrupar-se en dues categori-

es: msculs profunds i msculs superficials.

Els msculs profunds s'insereixen, general-

ment, en els ossos de l'esquelet per mitj de

els tendons. L'efecte que produeixen aquests

msculs t un carcter mltiple: flexi, ex-

tensi, elevaci, depressi, abducci, etc. Els msculs superficials s'encarreguen de recobrir les dife-

rents parts del cos. Es troben inserits immediatament sota la pell, amb la qual mantenen estreta vin-

culaci. En general, sn plans.

Tipus de mscul Descripci del moviment

Flexors Acosten dos segments duna extremitat

Extensors Allunyen i alineen dos segments duna extremitat

Aductors Acosten una part mbil a la lnia mitjana del cos

Abductors Allunyen una part mbil a la lnia mitjana del cos

Rotadors

(pronadors i supinadors)

Faciliten el moviment de rotaci de les articulacions

Depressors Deprimeixen o baixen un segment o un membre

Esfnters i dilatadors Obren o tanquen un orifici corporal

ARTICULACIONS

Les articulacions sn estructures de teixit connectiu, mitjanant les quals dues o ms ossos pr-

xims s'uneixen entre si. Estan constitudes per diversos elements que proporcionen estabilitat a

aquesta uni. Al mateix temps, compleixen la funci de limitar els moviments perqu aquests no

sobrepassin una amplitud determinada i evitar trencaments.

Els elements no ossis de bona part de les articulacions sn el cartlag articular, els lligaments, la

cpsula articular, la membrana sinovial i els meniscs. Les articulacions mantenen la postura i

l'equilibri, i permeten la locomoci i el creixement. La capa prima de cartlag que recobreix els

extrems ossis en contacte es diu cartlag articular i conforma una superfcie llisa que disminueix

la fricci. s una forma especialitzada de teixit connectiu, compost per cllules especials (els

condrcits) i fibres elstiques i resistents que se situen entre elles. Aquests elements estan inclo-

sos en una substncia o matriu de protena slida (condrina), de consistncia semblant a un gel i

responsable de la fermesa i la elasticitat que caracteritzen el cartlag.

Els lligaments sn bandes o cpsules de teixit connectiu. Estan formats per fibres elstiques i de

collagen blanc, que s'insereixen a prop de les articulacions en tots o en alguns dels ossos que les

componen. La seva funci s donar fermesa a la uni entre els ossos, i limitar alhora l'amplitud

dels moviments articulars. poden ser amples, curts, rodons, etc.

La cpsula articular est formada per teixit connectiu i envolta l'articulaci, inserint-se al llarg

de la vora de les superfcies ssies que la formen. Es troba en les articulacions que reben grans

tensions, com la de l'espatlla.

La membrana sinovial s una espcie de cpsula que recobreix la superfcie interna de la cavitat

articular. Est formada per teixit connectiu, en una gran proporci, de fibres blanques collgenes.

El seu aspecte s llis i brillant a causa del lquid sinovial, un lquid incolor i viscs que t la fun-

ci de lubricar i nodrir els cartlags articulars.

Els meniscs o discs articulars, ubicats al genoll, sn plaques de teixit fibrs en forma de falca que

divideixen la cavitat articular a dos compartiments. Augmenten la superfcie de contacte entre el

fmur i la tbia, el que disminueix els efectes de la pressi que ocasionen els moviments.

Tipus darticulacions

Articulacions immbils o sinartrosis. Sn prpies dels ossos de la cara i el crani

(excepte el maxillar inferior), ja que la

seva funci s unir ms que donar mobili-

tat. Tamb se les coneix com sutures.

Articulacions semimbils o amfiartro-

sis. Sn prpies de la columna vertebral;

noms permeten un moviment limitat, de

poc recorregut. En aquesta classe d'arti-

culacions, els ossos es troben separats

per plaques de teixit cartilagins. Si b el moviment que pot tenir cada vrtebra per si mateixa s

gaireb nul, en conjunt (la columna vertebral) presenta gran mobilitat.

Articulacions mbils o diartrosis. Corresponen fonamentalment a l'esquelet de les extremitats.

Sn molt flexibles, ja que a l'interior d'aquestes es troba una cavitat i una membrana lubricada

que faciliten el moviment. Els ossos que intervenen en aquest tipus d'articulaci estan units per

lligaments que eviten la dislocaci.

SISTEMA MUSCULAR