Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 5 ECONOMIA I
ORGANITZACIÓ ECONÒMICA
0. INTRODUCCIÓ
Totes les coses que consumim són
productes del treball humà. El menjar
amb què ens alimentem, les cases on
vivim, els vestits que ens posem..., són
resultat de les activitats fetes per homes i
dones.
El conjunt d’activitats destinades a
convertir els béns de la natura en
objectes útils per a l’home és el que
coneixem com a activitat econòmica.
Amb l’activitat econòmica, els éssers
humans obtenim els recursos necessaris
per viure.
L’organització econòmica de les societats
és un factor fonamental per conèixer
l’estructura de la població, els seus
moviments, la seva organització i el seu
grau de benestar.
Malgrat el pas dels segles, el homes segueixen necessitant consumir béns per satisfer les seves necessitats, ja sigui al paleolític o a la societat de consum del segle XXI.
1. QUÈ ÉS ECONOMIA?
Tothom ha sentit a parlar d’economia. La
televisió, els diaris, a casa, sovint sentim
expressions com ara “l’economia va bé” o
“hi ha crisi econòmica” o “el dolar ha estat
devaluat.
L’economia sembla estar per tot arreu ara
bé, quan demanen a les persones que facin
una definició del concepte economia la
majoria només ens podran respondre
vaguetats.
Hi ha moltes definicions diferents i els
mateixos economistes no es posen d'acord.
En qualsevol cas l’economia parla sobre la
lluita dels éssers humans per sobreviure en
societat i en el medi natural. S’anomena
economia al conjunt d’activitats humanes
adreçades a satisfer les seves
necessitats.
2. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA ECONÒMICA?
La ciència econòmica estudia el resultat de totes
aquelles activitats que els éssers humans duent a
terme per crear i intercanviar els béns i serveis
necessaris per viure en col·lectivitat.
La ciència econòmica cerca comprendre com funcionen
els mecanismes a través dels quals es creen i
s’intercanvien els béns i serveis necessaris per la vida
en col·lectivitat.
Malgrat la seva importància actual, la ciència
econòmica és una ciència recent. Durant molt de temps
les anomenades activitats econòmiques no han estat
objecte d’estudi. Va ser la Il·lustració i la voluntat de
racionalitzar totes les activitats humanes al segle XVIII
les causes del nou interès. Calia explicar-se
racionalment el resultat global de totes les activitats
productives individuals. L’objectiu de la ciència
econòmica fou doncs explicar els mecanismes que
provoquen els fenòmens econòmics com ara la
pujada o baixada dels preus, les caresties i els
beneficis.
Adam Smith
3. ROBINSON CRUSOE I EL PROBLEMA ECONÒMIC
BÀSIC
Recordem la història de Robinson Crusoe. Aquest cèlebre
nàufrag viu aïllat a una illa enfrontat, des del primer moment,
a un problema vital: procurar-se tot allò imprescindible
per sobreviure, és a dir, menjar.
Donat que és un individu acostumat a la civilització no tindrà
prou amb menjar qualsevol cosa, sinó que desitjarà
garantir l’aliment i obtenir-lo de millor qualitat. A més
haurà de cobrir certes necessitats menys immediates però
necessàries: vestir-se, calçar-se, construir una casa. Més
endavant voldrà comoditats com ara una cadira, una taula.
Tota la seva vida a l’illa s’orientarà vers una optimització
dels recursos de que disposa per millorar les seves
condicions materials de vida: procurar-se una llança (per
caçar) i una barca (per pescar) li permetran una alimentació
més variada. Robinson ha de realitzar feines molt diferents
donat que ell mateix ha de realitzar totes les tasques que, en
una societat, farien diferents persones a través de la divisió
del treball.
Daniel Dafoe
La barca que Robinson ha construït no li ha procurat un
benefici immediat. Ha hagut de dedicar moltes hores a
la seva construcció organitzant-se el temps per, alhora,
fer les tasques diàries de supervivència (recol·lectar
fruits, caçar, etc.). Veiem que el treball invertit en fer la
barca no ha produït béns de consum immediat, com
succeïa en la recol·lecció de fruits. Però no per això ha
estat temps inútil. La barca és un bé de producció, és a
dir, serveix per produir més tard altres béns de consum,
en aquest cas, peixos.
És evident que Robinson manté una economia molt
petita. Per a ell no existeix el diner, ni ven ni canvia els
seus productes. Ara bé, malgrat aquesta simplicitat,
Robinson ja es planteja el problema fonamental al qual
s’enfronta la ciència econòmica: Com distribuir els
recursos limitats a la seva disposició, entre les
diferents tasques que projecta i realitza, per satisfer
les seves necessitats.
Si sortim de l’exemple de Robinson Crusoe i imaginem
la complexitat dels problemes econòmics quan es tracta
d’organitzar societats de milions d’individus podem fer-
nos a la idea de la complexitat i dificultat dels problemes
que ha de resoldre la ciència econòmica. Les aventures de Robinson Crusoe
4. NAIXEMENT I PRIMERA EVOLUCIÓ DE
L’ECONOMIA
Aquesta forma de treball a nivell individual,
realitzada per Robinson era la mateixa que
s’utilitzava en les societats primitives. Cada
home era alhora caçador i recol·lector, és a dir,
no hi havia divisió del treball.
L’home, per sobreviure, calia que treballés
exactament igual que avui. Definim treball
com aquella tasca que realitzem per
procurar-nos la supervivència. La Natura, és
a dir, el medi on vivim, era aleshores, com ho
segueix sent avui, l’espai sobre el qual
treballem i contra el qual lluitem per obtenir
allò que necessitem. Aquest treball suposa un
esforç, una dificultat, que l’home ha de superar
si vol sobreviure. En aquest sentit el medi pot
ser més o menys favorable i per tant el treball
pot ser més o menys exigent però sempre
caldrà un esforç.
El treball garanteix la nostra supervivència
El primer gran canvi en l’organització del treball fou precisament l’especialització
del treball. Aquesta especialització suposava que una persona era agricultor i
dedicava tota la seva jornada a l’agricultura, l’altre era caçador i dedicava la seva
jornada a la caça, etc. D’aquesta manera s’aconseguia simplificar la feina (no
calia fer-ho tot) i això afavoria l’optimització del treball (més hores per caçar o
pescar vol dir més caça o més pesca i per tant millor alimentació). Aquesta
especialització és el que anomenem divisió social del treball i ha constituït
una de les bases fonamentals de la societat.
Les societats modernes s’organitzen a partir de la divisió social del treball.
És dubtós que les comunitats primitives de caçadors i recol·lectors disposessin
d’allò que anomenem divisió social del treball. Tampoc tenien propietats en el
sentit actual i les jerarquies dins del grup s’estructuraven sobre la base del
lideratge del millor caçador, el vell experimentat com a savi i les dones, donada
la seva funció reproductiva, limitades a la cria dels fills.
La divisió social del treball sorgirà amb les societats sedentàries,
fonamentades en l’explotació agrícola i ramadera. Aquestes comunitats, molt
més complexes, hauran de recórrer a l’especialització. Les tasques
necessitaran d’una coordinació (autoritat) i els beneficis obtinguts caldrà
protegir-los (protecció). Apareixen grups que ja no estan lligats a la feina directa
d’obtenció de l’aliment però garanteixen el bon funcionament de la comunitat
que els reconeix com a necessaris.
Les societats sedentàries són les
primeres en aplicar una divisió social del treball.
Amb l’especialització del treball neix el
bescanvi, és a dir, el canvi de productes i de
serveis entre persones. L’home que produeix
blat pot bescanviar amb aquell que recull fruits
silvestres.
Ara imaginem que un agricultor dóna 30 quilos
de blat per una cabra al pastor i que aquest
bescanvia un quilo de blat rebut amb el
pescador que li entrega quatre peixos. La
primera pregunta obvia és per què canvien
aquests tres productes per aquestes
quantitats? Aquí ens enfrontem amb un
problema econòmic fonamental: el valor.
Quan un individu consumeix els productes que
obté a través del seu treball, aquests productes
diem que tenen un valor d’ús. Són útils perquè
serveixen per viure i per aquest ús tenen valor.
Però quan un individu bescanvia els productes
que crea, aquests productes tenen valor de
canvi. Són valuosos perquè bescanviant-los
podrà obtenir altres productes necessaris per
viure.
El valor és un problema econòmic fonamental.
Allò que dóna valor a les coses és el
treball que s’ha invertit en produir-les.
Que sigui més o menys valuós un
producte depèn del temps que s’hagi
esmerçat l’home en produir-lo.
Allò que els homes bescanvien són
productes obtinguts a través del treball
humà. Donat que és impossible
comparar els productes, el bescanvi es
realitzarà a partir de la comparació de
l’esforç en la realització dels productes i
s’arribarà a un acord per canviar quantitats
que hagin costat un esforç similar.
El treball humà és la font del valor. Ara
bé, la creixent complexitat de les societats
fonamentades en el bescanvi de productes
va fer aparèixer la necessitat d’un
producte que sigui la mida del valor, un
producte que pugui ser bescanviat per
tothom. Aquest producte serà el diner.
La moneda facilita l’intercanvi de mercaderies.
5. EL DINER I LA MODERNA ECONOMIA DE
MERCAT
El diner es va inventar com un mitjà per evitar el
bescanvi i facilitar les transaccions. Les antigues
civilitzacions van utilitzar diferents elements naturals
com a diner: peces d’ivori, armes, etc. Finalment es
van utilitzar els metalls perquè no es feien malbé i
eren valuosos per si mateixos donada la seva
escassetat.
Com a diner s’han utilitzat fonamentalment metalls
com ara el coure, l’or i la plata. Aquests metalls eren
escassos, cosa que els feia preuats per si mateixos. A
més, no es feien malbé i podien dividir-se en
fragments més petits i ser pesats amb facilitat. El
problema essencial era que podien barrejar-se amb
altres metalls menys valuosos. Per garantir el valor de
la moneda va néixer l’encunyació. La peça d’or o
plata es marcava amb un segell o escut que garantia
el valor. Aquest segell o escut corresponia a un poder
determinat: un rei, un emperador, el govern d’una
ciutat. L’estat sortia així com a garant del diner.
Les monedes estaran associades al poder per garantitzar la seva qualitat.
El diner utilitzat a l’antiguitat tenia un valor intrínsec, és a dir, el valor
estava en el propi metall. Poc a poc però la peça de metall fou canviada per
paper moneda, és a dir, el valor no estava en el diner sinó que l’estat
garantia la possibilitat de bescanviar aquell paper moneda o peça sense
valor per l’equivalent en or, plata o un altre metall preciós. Aquesta
convenció social suprimeix la necessitat de que la moneda tingui en si mateixa
un valor de mercaderia.
Amb l’aparició de la moneda neix un altre concepte clau en economia: el preu.
La quantitat de diners que hem d’abonar per un producte o servei per
consumir-lo constitueix el preu. Els diners permeten traduir el valor del
producte a una quantitat exacta i diàfana per a tots. Ara els 30 quilos de blat
seran bescanviats per dues monedes d’or, cosa que vol dir que el preu de 30
quilos de blat és 2 monedes d’or.
El dolar és una de les monedes més poderoses
del món.
El diner suposarà un canvi fonamental. En lloc
d’un sistema d’intercanvi directe (30 quilos de
blat per una cabra), ara sorgeix un mercat de
compra i venta de béns. L'avantatge és notori.
No cal portar per comprar altra cosa que
monedes.
En conclusió, uns homes produeixen unes
mercaderies, uns altres homes en produeixen
d’altres i, totes aquestes mercaderies es compren
i venen a un preu determinat i es paguen amb
diners. El mercat complementa la divisió del
treball.
El mercat és el lloc (pot ser concret o
abstracte) on es troben l’oferta i la demanda
per bescanviar béns i serveis. La oferta són
aquells que venen (ex: empreses) i la demanda
són aquells que compren (ex: consumidors).
L’equilibri entre aquests dos pols estableix el
preu de les coses. Avui tot té un preu, per tant,
podem comprendre la importància que el mercat
té en les nostres modernes societats.
El mercat permet la trobada de l’oferta i la demanda.
Avui dia, els homes han separat àmpliament
la seva condició de productors i de
consumidors. Els processos productius es
realitzen en uns òrgans especialitzats que
anomenem empreses i els processos de
consum tenen lloc dins d’òrgans socials com
ara les famílies.
Davant d’aquesta situació es plantegen els
tres problemes econòmics fonamentals:
Quins béns cal produir? Com s’han de
produir? Per a qui s’han de produir? El
sistema econòmic predominant al món
d’avui, és a dir, l’economia de mercat o
capitalisme soluciona aquests problemes a
partir del lliure joc de l’oferta i la demanda.
Gràcies a la lliure concurrència de productes
i a l’elecció dels consumidors s’assoleixen
els preus mes justos que permeten a les
persones satisfer un nombre més gran de
necessitats.
Les empreses configuren una xarxa que garanteix les necessitats del consumidor.
6. TIPUS D’ECONOMIA. L’EXEMPLE CAPITALISTA (I)
L’organització econòmica és una construcció humana. Les societats
humanes han decidit organitzar la seva economia, és a dir, la producció i
repartiment de béns i serveis, de diferents maneres al llarg de la història
humana. Actualment vivim dins d’una economia de lliure mercat o
capitalista. Revisem quines són les seves característiques:
CAPITALISME
DEFENSA LA LLIBERTAT ECONÒMICA INDIVIDUAL
Guany personal il·limitat
MERCAT LLIURE
Llei de l’oferta i la demanda
Fixa preus i salaris
PROPIETAT PRIVADA Dret sense límit
REGULACIÓ POLÍTICA? Estat del benestar
L’OBJECTIU ESSENCIAL ÉS EL BENEFICI PERSONAL.
L’EQUILIBRI SOCIAL QUEDA GARANTIT PER LA RESPONSABILITAT INDIVIDUAL DINS D’UNA ECONOMIA GENERADORA DE MOLTES OPORTUNITATS.
PROPIETAT PRIVADA DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ.
EL MERCAT LLIURE AUTOREGULA ELS PREUS DELS PRODUCTES I DEL TREBALL HUMÀ.
CONSEQÜÈNCIES: 1) ACUMULACIÓ INDIVIDUAL SENSE LÍMIT; 2) RISC DE REPARTIMENT DESIGUAL DELS BENEFICIS I FRACTURA SOCIAL; 3) ECONOMIA DINÀMICA I COMPETITIVA. 4) RISCOS ECOL·LÒGICS
6. TIPUS D’ECONOMIA. L’EXEMPLE COMUNISTA (II)
Durant el segle XX varen sorgir alternatives econòmiques al sistema capitalista o de
lliure mercat configurat al segle XIX. Aquestes alternatives van optar per exercir un
control efectiu sobre la llibertat de mercat en nom de la justícia social (igualtat de drets i
oportunitats). La més important d’aquestes alternatives va ser l’economia comunista
que practicava la URSS i els seus països aliats. Aquesta economia però va ser incapaç
de resistir l’empenta de les economies capitalistes i va fer fallida a finals del segle XX.
COMUNISME
DEFENSA LA IGUALTAT ECONÒMICA DEL
COL·LECTIU
Individu supeditat a l’estat.
MERCAT CONTROLAT PER L’ESTAT
Fixa preus
Ordena què s’ha de consumir.
Ordena què sha de produir
ABOLICIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA
Tot és de tots. L’Estat assumeix aquesta
propietat.
L’OBJECTIU ES ABOLIR EL CONFLICTE SOCIAL QUE GENERA L’ESCASSETAT (TECNOLOGIA) I EL MAL REPARTIMENT (ACUMULACIÓ PERSONAL DELS BENEFICIS) RACIONALITZANT L’ECONOMIA PER AFAVORIR A TOTHOM IGUAL.
L’ESTAT ASSUMEIX AQUESTA FUNCIÓ COM A PODER TOTALITARI I SUPEDITA ALS INDIVIDUS A LES SEVES DECISSIONS.
PROPIETAT ESTATAL DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ
L’ESTAT REGULA ELS PREUS DELS PRODUCTES I DEL TREBALL HUMÀ. ECONOMIA SENSE COMPETÈNCIA (falta incentiu)
CONSEQÜÈNCIES: 1) IGUALACIÓ DE LA SOCIETAT; 2) ECONOMIA ESTANCADA, MENYS COMPETITIVA; 3) EQUILIBRI SOCIAL A COSTA DE LLIBERTAT INDIVIDUAL. 4) RISCOS ECOL·LÒGICS
7. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
Els tres factors necessaris per produir els béns o serveis són els recursos naturals, el treball
i el capital.
FACTORS DE PRODUCCIÓ
RECURSOS NATURALS
Limitats
TREBALL
A compte d’altri
Autònom
CAPITAL
Especulatiu
Productiu
7. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
Els tres factors necessaris per produir els béns o serveis són els
recursos naturals, el treball i el capital.
Recursos naturals/matèries primeres: L’home troba a la Natura
recursos (aigua, boscos, minerals, etc). A través de la seva
transformació, domesticació o extracció, és possible produir nous
béns necessaris per la nostra supervivència. Ara bé, aquest
recursos naturals són limitats i cal evitar la sobreexplotació
El treball: Anomenem treball a qualsevol activitat humana que
serveix per produir béns i subministrar serveis útils per a les
persones. El treball és fonamental per mantenir el nivell de
civilització que tenim. A més, és el mitja majoritari per obtenir un
salari o benefici i poder viure. A la nostra societat hi ha diferents
categories de treball. Per exemple hi ha el treball per compte
d’altri (assalariat) i el treball autònom (empresari).
El capital: El capital són principalment els diners que permeten
invertir i promoure les empreses i per tant dinamitzar i fer créixer
l’economia. Aquest capital s’arrisca a fi d’obtenir guanys. Els
negocis on s’inverteix poden ser de tipus especulatiu o bé de
tipus productiu. En el primer cas, el conjunt de la societat no se’n
beneficia mentre que en el segon sí.
8. ELS AGENTS ECONÒMICS PRINCIPALS
Els agents econòmics són les persones, grups o institucions que intervenen
de manera decisiva en el funcionament de l’economia. Són els que
s’encarreguen de produir, intercanviar, donar crèdit i consumir els
productes o els serveis.
AGENTS ECONÒMICS PRINCIPALS
BANCA I BORSA Crèdit
CONSUMIDORS Salari
EMPRESES
Sentit competitiu.
Privades/Públiques.
Multinacionals, i PIMES.
ESTAT
Sentit col·lectiu.
Control del mercat
CONSUMIDORS
Són els treballadors que obtenen un salari pel seu
treball. També poden ser productors ja sigui com obrers
o empresaris.
El salari permet accedir als béns i serveis
imprescindibles. Fins i tot els aturats poden rebre un
subsidi que permet mantenir un cert consum.
Teòricament el consumidor ha de ser lliure però hi ha
elements que ho dificulten. Per exemple:
El límit és el salari davant dels preus del mercat
(poder adquisitiu / qualitat de vida)).
Els monopolis i oligopolis que acaparen l’oferta
del mercat i pacten/fixen els preus (negació del lliure
mercat).
Manca de productes adaptats a minories perquè
no són negoci.
El consumidor pot condicionar el funcionament d’una
empresa i del mercat amb el seu propi consum coordinat
amb el consum dels altres ciutadans. Es tracta del
consum responsable. Per exemple:
Si una empresa maltracta animals/explota infants
podem evitar consumir el seu producte.
Si una empresa té sensibilitat per qüestions
ecològiques o de justícia social podem donar
preferència als seus productes (comerç just)
Els consumidors
EMPRESES
Unitat econòmica bàsica que a través del treball i el capital fabrica i distribueix béns
i serveis.
Les empreses són generalment privades però també poden ser públiques (propietat
estatal).
La motivació de tota empresa són els guanys econòmics, és a dir, els beneficis. La
conseqüència però d’aquesta activitat interessada reporta un benefici al col·lectiu en la
mesura que serveixen als consumidors béns i serveis que satisfan les seves necessitats.
El benefici de les empreses deriva de la diferència entre el preu de cost i el preu de
venda de la mercaderia o servei.
Hi ha grans empreses multinacionals, amb milers de treballadors i beneficis
extraordinaris (superiors a alguns estats), empreses mitjanes, que acostumen a tenir més
de 100 treballadors, i empreses petites, com una perruqueria o un taller de fusteria.
Les empreses del sector primari es dediquen a l’agricultura, la ramaderia o la pesca; les del
sector secundari estan vinculades a la mineria, la indústria i la construcció; les del sector
terciari són empreses de serveis (hospitals, transport, etc.
Les empreses sempre busquen benefici.
ESTAT
Entitat social, econòmica i política que representa
als ciutadans d’un país.
Té la funció de garantir el valor de la moneda,
imprescindible pel mercat, així com l’eficàcia de les
infraestructures imprescindibles pel funcionament
econòmic.
L’Estat ha de tractar de garantir el lliure mercat
(evitar monopolis, promoure la lliure competència) i,
alhora, de corregir-lo (evitar injustícies socials, garanties
pels més desafavorits).
Redistribueix la riquesa (beneficis, plusvàlues
generades pel sistema) a través dels impostos que
permeten finançar l’Estat del benestar (educació,
sanitat, pensions, etc.). Els impostos poden ser directes
(sobre el nivell d’ingressos, ex: IRPF) o indirectes (sobre
el consum, ex: IVA).
L’Estat ha de garantir el interessos del col·lectiu i,
per tant, les seves polítiques econòmiques no haurien de
representar els interessos d’un col·lectiu sinó harmonitzar
els de tothom.
L’Estat ha de donar comptes davant dels ciutadans
per les seves polítiques econòmiques. En un país
democràtic els ciutadans poden canviar aquesta gestió si
consideren que ha estat incorrecta.
El regne d’Espanya és un Estat
BANCS I BORSES
Els bancs són entitats econòmiques privades
que garanteixen l'accés al crèdit a empreses,
persones i, fins i tot, Estats.
Els bancs reben en dipòsit els diners dels
ciutadans i les empreses i utilitzen aquests mateixos
dipòsits per atorgar préstecs amb interès, és a dir,
amb un marge de benefici. Aquesta activitat
s’anomena intermediació financera.
Els bancs són una part fonamental del sistema
capitalista perquè ofereixen el crèdit necessari per
al funcionament d’una economia que es basa en el
creixement continu.
Les borses són mercats on es compren i
venen les accions de les empreses.
Les accions són la part en que es divideix el
capital d’una empresa. Cada acció té un valor
nominal (el preu obtingut de la divisió del capital
inicial de l’empresa) que obtindrà un valor de
cotització en el mercat en funció de l’evolució de
l’empresa.
Aquests sistema permet a les empreses obtenir
diners (ampliacions de capital) i als inversors
guanyar liquiditat quan converteixen aquestes
accions en diners.
Quentinn Massys El canvista i la seva muller, (1514)
