MODERNISME EUROPEU

Història de l’art

IES RAMON LLULL (PALMA)

Ma Assumpció Granero Cueves

46 CASA MILÀ O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1752-1926) 1v







Història de l’art contemporani

Modernisme europeu

(2a meitat segle XIX principi segle XX)

Índex

Modernisme

Modernisme ondulant Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art

Nouveau)

França - Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro

Modernisme geomètric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica,

Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet

Modernisme català i mallorquí Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-

restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma

Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i

Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

Europa a finals del segle XIX. Explosió de llibertat. Ruptura amb els estils dominants.

Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.

Brussel·les. Viena. Barcelona.

Inspiració en la naturalesa.

Tendència a l’ús d’imatges femenines.

Preferència de l’ornamentació curvilínia.

Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.

Bèlgica: Victor Horta

França: Hector Guimard

Viena: Otto Wagner

Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet

Introducció

A meitat del segle XIX sorgeix un corrent crític cap a la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna i dels seus mètodes de treball. Es tracta d’una certa utopia social que cerca retrobar els valors humans de la feina ben feta i de la solidaritat entre els homes.

Aquestos plantejaments són els que animen als pintors prerafaelistes i també el moviment Art & Crafts (Arts i Oficis).

DANTE GABRIEL ROSSETTI (1828-1882)

MILLAIS, OFÈLIA MORTA

Arts & Crafts: Moviment artístic que va aparèixer a Gran Bretanya en el segle XIX impulsat per William Morris (1834-1896) i que pretenia una recuperació de l’artesania en la producció d’objectes decoratius i mobles, molt lligat a les formes naturals, i va esdevenir un antecedent del modernisme, pel que fa a la integració de l’arquitectura i el disseny dels objectes, així com la recuperació de la creativitat artística com a valor propi de l’arquitectura.

Malgrat les idees socialistes de Morris, el resultat fou uns objectes refinats, que pel seu elevat cost només eren a l’abast de les minories acomodades. El model d’habitatge d’aquest moviment és la casa rural senzilla, basada en la concepció idealitzada de la casa medieval.

ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS

WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

Característiques del Modernisme:

Moviment sobretot esteticista i integrador de totes les arts. Intenta superar la bella antítesi entre arts majors i menors = ceràmica i mobiliari igual d’importants que arquitectura. Caire nacionalista = expressió artística de la nova burgesia urbana, malgrat el caire internacional. Utilitzen nous materials fins a les darreres conseqüències = aprofiten totes les seves possibilitats expressives. No copien el repertori clàssic (columnes, frontons...) = troben la inspiració en les formes i processos de la natura, tan pel que fa a la planta, com a l’ornamentació. L’edifici és un organisme viu... = decoració orgànica i predomini de línies corbes. A Catalunya té una certa tradició gòtica.

Entre 1890 i 1910 es produeix aquest moviment artístic internacional denominat MODERNISME, neix a Bèlgica i s’estén ràpidament per Europa occidental; la ràpida difusió li dóna a l’estil una unitat teòrica, però la llibertat creativa que preconitza va afavorir les variants nacionals i, fins i tot, estils personals, rep diferents noms segons el país, i podem distingir dues tendències en el modernisme europeu: Modernisme ondulant. Modernisme geomètric.

Dues tendències en el modernisme europeu:

Modernisme ondulant. Cerca referències historicistes, gòtiques sobretot, i posa èmfasi en l’expressivitat i emotivitat de les seves creacions (Bèlgica, França i Espanya).

Modernisme geomètric. Predomina la línia recta i la composició planimètrica, que enllaça directament amb els arquitectes i dissenyadors del funcionalisme (Anglaterra i Àustria).

Charles Rennie Mackintosh, Academia de arte de Glasgow

NOMS: Espanya: Modernisme. França i Bèlgica: Art Nouveau. Àustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.

Modernisme ondulant

Bèlgica Art Nouveau


VÍCTOR HORTA

VÍCTOR HORTA

ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES

Víctor Horta és una figura clau del moviment, explota les possibilitats decoratives del ferro i corba els elements estructurals com si fossin tiges vegetals i ones marines.

Casa Tassel (1892-1893)

VÍCTOR HORTA

ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES

Casa Tassel (1892-1893)

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO,

2000.

Víctor Horta l’any 1892 va començar la Casa Tassel, que ja conté els elements fonamentals de l’estil.

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.

Es pot considerar modernista pel següents motius: 1r) Per la llibertat en la distribució interior. 2n) Rebuig dels passadissos, les habitacions en filera i gust per les fonts lluminoses. 3r) La primacia que adquireix el ferro que s’usa també en la decoració i la línia corba i ondulant. La façana consta de tres carrers, i en el central es situa un mirador de cristall que sobresurt i dóna certa sinuositat.

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.

La façana consta de tres carrers, i en el central se situa un mirador de cristall que sobresurt i dóna certa sinuositat.

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (ESCALES)

Modernista per:

1r) Per la llibertat en la distribució interior.

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)

Modernista per:

2n) Rebuig dels passadissos, les habitacions en filera i gust per les fonts lluminoses.

CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR)

Modernista per: 3r) La primacia que adquireix el ferro que s’usa també en la decoració i la línia corba i ondulant.

CASA SOLVAY (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)

VÍCTOR HORTA

Casa Solvay Representa clarament el gust per l’ondulació i la curvatura que arriba aquí a uns extrems difícilment superables.

VÍCTOR HORTA

VÍCTOR HORTA

VÍCTOR HORTA

CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA

(FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.

Es va construir per al Partit Socialista Belga, per què celebressin les seves reunions. És la seva obra més ambiciosa.

Casa del Poble (Brussel·les, 1899)

CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA

(FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.

Tenia una ampla façana corba de ferro i cristall, que responia al plantejament modern del mur cortina, però el que més destaca és el saló d’actes amb bigues corbes i suports inclinats.

VÍCTOR HORTA

Va ser enderrocada l’any 1967.

VÍCTOR HORTA

MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.

MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.

VÍCTOR HORTA

HENRY VAN DE VELDE

CASA DE HENRY VAN DE VELDE

Henry Van de Velde Casa de Van de Velde És un edifici de tres cossos acabats en tres teulades que recorden les cases noruegues. Ho va dissenyar tot per a aquesta casa: les làmpades, les cortines, els mobles… (art total).

HENRY VAN DE VELDE

Henry Van de Velde L’Art Nouveau Era el nom de la tenda d’un comerciant, anomenat Sr. Bing, a qui Van de Velde li va decorar el seu establiment. Més tard aquest nom seria el que utilitzaria aquest moviment en França i Bèlgica.

HENRY VAN DE VELDE

HENRY VAN DE VELDE

HENRY VAN DE VELDE

França Art Nouveau


HÉCTOR GUIMARD

Héctor Guimard (1867-1942) Guimard va dissenyar molts elements del mobiliari urbà de París, els més coneguts són les estacions del metro.

ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD

ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD

Héctor Guimard (1867-1942) Les estacions En va realitzar unes 83, en les quals utilitzava el ferro i el cristall, i on les faroles pareixen sorgir allà d’alt, de les tiges metàl·lics del ferro com capolls de flors imaginaris, en elles va unir l’art i la tècnica.

HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD

Dades de l’obra:

Una de les boques de metro que ornamentaren les ciutats modernistes. Característiques que les situen en aquestes moviment:

Les entrades de metro dissenyades pel modernisme són un clar

exponent de l’afany de l’època per transformar la vida quotidiana en art. Dotada d’una composició de formes corbes i molt cridaneres al mateix

temps que respon, totalment, a la funció de boca de metro. Comentari: Resulta fascinant i d’un gran encant trobar-se art en caminar pels

carrers, realitzant una activitat tan quotidiana com pujar al metro. La idea que l’art es fusionés amb activitats i objectes quotidians és

realment admirable, donat que caminar pels carrers, amb edificis totalment rectes i iguals, pot resultar monòton i fred, d’aquesta manera, una activitat quotidiana esdevé una contemplació de la bellesa i, a la vegada, un coneixement i gaudiment artístic.

HÉCTOR GUIMARD

CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD.

Héctor Guimard (1867-1942) Castel Beranger Per aquest edifici ho va dissenyar tot des del propi edifici fins el més mínim detall de l’interior. El vestíbul està molt ornamentat

HÉCTOR GUIMARD

CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD


HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD


HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD

HÉCTOR GUIMARD

Modernisme geomètric

Gran Bretanya Modern Style


Charles R. Mackinstosh (1868-1928). Aquest escocès és el màxim exponent. Desenvolupa un estil octogonal a base de combinar mòduls de diferents mides.

CHARLES RENNIE MACKINTOSH

THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

Charles R. Mackinstosh (1868-1928).

Salons de té Que es caracteritzen per les línies rectes. Les parets són de color blanc o marfil, i en aquests salons va deixar palès l’elegància que pretenia.

THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

El saló de Luxe en The Willow Tearooms mostra el mobiliari i disseny interior de Mackintosh i Margaret Macdonald.

ESCOLA D’ART DE GLASGOW (1897-1899). CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

Charles R. Mackinstosh (1868-1928).

Escola d’Arts de Glasgow

És la seva obra més significativa. En aquesta façana empra el ferro, el cristall i la pedra tradicional, i en el seu interior predominen els murs llisos. La seva obra va influir en l’arquitectura escolar. Va utilitzar un solar en forma d’ E, i en va saber treure profit.

ESCOLA D’ART DE GLASGOW 1898-1909





ESCOLA DE SCONTLAND STREET EN GLASGOW. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

Àustria Art Sezession


OTTO WAGNER

Otto Wagner Metropolità de Viena Unit a les formes geomètriques va construir una volta metàl·lica calada que imita talls i fillastres en color daurat.

Otto Wagner

Estacions de metro, per exemple en Karlsplatz, Viena Les estructures són de metall. Són edificis, abans de tot, pràctics i la decoració li confereix categoria i luxe. Destaquen les decoracions de gira-sols.

OTTO WAGNER

ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt

dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = es troba devora de Can Forteza i és un obra per a ús comercial dels magatzems. És una obra projectada per Gaspar Bennàzar i Jaume Aleñar, recull elements modernistes de tendència vienesa.

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR.

CAN FORTEZA REY.

3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Té tres plantes. Utilitza principalment una estructura metàl·lica. És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració. També va emprar el vidre, així, el ferro permet la instal·lació de grans vitralls. Els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme.

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I

JAUME ALEÑAR

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = La decoració es policroma amb maons vermells que alternen amb blancs i verds.


(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Destaca l’arc decorat per dins amb “trencadís”, amb ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral. Aquest motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i el coronament del conjunt recorda l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’ Otto Wagner.




ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels

Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).




ESTACIÓ DE METRO DE HOFPAVILLION. OTTO WAGNER.

OTTO WAGNER

EXTERIOR DE LA CASA MAJÓLIKA. VIENA.

OTTO WAGNER.

Otto Wagner

Casa Majólica És una casa plurifamiliar on la decoració queda reduïda a les majòliques (rajoles amb flors rosa i que reben, precisament, aquest nom perquè procedeixen de Mallorca).

FAÇANA DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.

DETALL DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.

Otto Wagner

Caixa d’Estalvis Destaca la volta vidrada que es reflecteix en el terra. Va projectar i construir aquest edifici, a la vegada, bell i pràctic. Les columnes són d’acer inoxidable (tubs de la calefacció).

OTTO WAGNER

CAIXA POSTAL D’ESTALVIS DE VIENA. OTTO WAGNER.

PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

J. M. OLBRICH

Olbrich

Edifici Secessió Li varen encarregar aquesta sala de reunions, on va jugar amb els elements cúbics, quadrats i circulars en la volta. La decoració és escassa, cosa que fa que destaqui la cúpula calada metàl·lica i daurada de flors. L’arquitectura és molt lliure: “a cada època el seu art, i a l’art llibertat”. Destaca el vestíbul i una gran sala. La distribució, també, és molt lliure, cosa que permet moltes possibilitats dintre de les exposicions.

EDIFICI SECESSIÓ. OLBRICH.

J. M. OLBRICH






JOSEF HOFFMANN

PALAU STOCLET

Hoffmann

Palau Stoclet Li varen encarregar un industrial i banquer i la seva muller. Les parets són totalment llises, sense ornamentació, únicament destaca la cúpula. Juga amb diferents volums cúbics. L’interior està decorat amb marbre i pintures de Klimt.

PALAU STOCLET. BRUSSEL·LES. BÈLGICA. JOSEF HOFFMANM. PATRIMONI HUMANITAT UNESCO 2009.

Hoffmann

Palau Stoclet L’interior està decorat amb marbre i pintures de Klimt.

Imatges: Google i Flickr

Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

BIBLIOGRAFIA

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-civilitzacionsmesopotmia-i-egipte

http://www.slideshare.net/joand

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

http://es.wikipedia.org

Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat

ciencias.sociales2006.googlepages.com

BIBLIOGRAFIA

http://www.artehistoria.jcyl.es/

http://www.artecreha.com/

http://es.wikipedia.org/

http://commons.wikimedia.org/

http://commons.wikimedia.org/

http://www.enciclopedia.cat/

Espanya Modernisme





Education

MODERNISME EUROPEU