El realisme

EL REALISME

JÚLIA LÓPEZ VALERAINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

EL REALISME: CONTEXT

El Realisme va ser un moviment artístic que va néixer a França a mitjans segle XIX i es vaestendre per la resta d’Europa, i que aspirava a donar una representació vertadera iobjectiva del món, basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en laliteratura i en les arts plàstiques, especialment en pintura.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i delssomnis.

Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la;els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.

Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.

Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes,personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el quotidià i no l’exòtic és el temacentral, exposant problemes polítics, humans i socials.


EL REALISME PICTÒRIC

CONTEXT HITÒRIC GENERAL: El romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de lanaturalesa, el tractament de la qual era un motiu d’evasió pura, va cedir el pas, en lesdècades centrals dels segle XIX, a un corrent d’interès per la realitat concreta.Diversos procediments hi van contribuir:

a) La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucionsde 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li.

b) El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiènciales fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola).

c) La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per laindustrialització i les desigualtats. Courbert afirmava que la missió de l’artistaconsistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i adenunciar aquests problemes socials.

d) El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temespolítics i es centra en temes socials.



Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del segle XIX:

– Implantació definitiva de la burgesia.– Positivisme filosòfic (Auguste Comte, Zola, Dickens...).– Problemes socials de la industrialització.– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics,

sí socials).

Negació a idealitzar les imatges. Home i dona representats en les feines quotidianes (tema molt freqüent: La

fatiga). Màxims representants:

– Jean-François MILLET – Goustave COURBET– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA


Realisme: EL REALISME PICTÒRIC SORGEIX A MITJANS SEGLE XIX (REVOLUCIÓ BURGESA DEL 1848).

REALISMEDESCRIPCIÓ OBJECTIVA

DE LA REALITAT

La industrialització ha provocatl’aparició del PROLETARIAT quepateix les conseqüències delcapitalisme. Jornades extenuants,treball de dones i infants, pèssimescondicions dels habitatges...

Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS.

El 1848 és l'any del “Manifest comunista"

Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES

TEMES SOCIALS

La gent humil, la seva feina, lavida a l’aire lliure (platja,picnic), la ciutat (carrers, cafès,balls), els paisatges, són latemàtica preferida.

Els artistes compromesosdavant els grans problemespolítics i socials.

(acusats de socialistes irevolucionaris)

Aparició de FOTOGRAFIA


CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

És una representació fidel de la realitat.

Té un enfocament marcadament social.

És un art típicament burgès.

És l’art oficial, molt del gust del públic pels

seus temes, bons de reconèixer.

El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i

el pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon).

REPRESENTANTS: John Constable (anglès)

Honoré Daumier (francès)

Jean-Baptiste Camille Corot (francès)

Prerafaelistes (anglesos)

Escola de Barbizon (francesa) Jean-FrançoisMillet

Gustave Courbet (francès)

Edouard Manet (francès)


• El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat.

JEAN-FRANÇOIS MILLETfou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra.Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb lateatralitat i l’efectisme romàntics.



ESCOLA BARBIZON

Es tracta d’un grup de paisatgistes que en la dècada dels anys trenta es trasllada deParís a Barbizon, un petit poble situat als afores del bosc de Fontainebleau.

Hi reben les visites de Corot, que va exercir una gran influència sobre el grup; a més, sesenten influenciats pels paisatges de Constable.

La idea d’aquesta escola és aconseguir el major naturalisme possible, i, per això,desenvolupen la pintura a l’aire lliure.

Un dels seus seus principals exponents és el francès JEAN-FRANCOIS MILLET (1814-1875), que es caracteritza per mostrar els pagesos treballant amb una certa dosid’immobilitat (ajudada pel daurat dels fons).

Avui aquests quadres són considerats sentimentals, però en el seu moment varen sertitllats de “radicals” pel seu realisme social.

JEAN FRANÇOIS MILLET(1814-1875)

Vinculat a la terraque treballava persubsistir.

Només troba lasenzillesa i la calmaals boscos i camps.

Esperit de fraternitathumana (treballcomú a tots).

Allunyat del’efectisme iteatralitat delsromàntics.


Millet, L’Àngelus, 1857-59, oli sobre tela,

55.5 x 66 cm,Museu d’Orsay, París, França



Millet, Les espigadores, 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu d’Orsay, París, França

Camí a la feina, 1851-1853



La fornera, 1854

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_(II)_005.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_(II)_005.jpg


HONORÉ DAUMIER (FRANÇA, 1808-1879)

Executa les seves obres mitjançantmasses de color sense interessar-se peldibuix.

És una font del futur impressionisme iexpressionisme.

Es va interessar per temes literaris, perexemple, el Quixot.

Un altre dels seus temes és la sàtirasocial, per exemple, la figura del funcionarijudicial.

Pels seus problemes visuals, treball alfinal de la seva vida amb taques, demanera que s’acosta a l’expressionisme.

Fou un dels millors dibuixants de laseva generació. Posà el seu realisme alservei de la causa republicana i encontra de l’ordre establert.

Caricatura de Víctor Hugo

Capitulació de Sedan, 1870



http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Hugo2.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Hugo2.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/fr/5/57/Daumier_Sedan.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/fr/5/57/Daumier_Sedan.jpg

Daumier, Don Quixot i Sancho Panza, 1849, oli

sobre fusta, Museu Bridgestone, Tòquio, Japó



Daumier, Compartiment o el vagó de tercera classe, 1860,

oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova

York, Estats Units



Daumier, Una causa famosa, 1862, guaix i aquarel·la en paper, Museu d’Orsay, París, França



Jugadors d’escacs, 1863




JEAN-BAPTISTE CAMILLE COROT (França 1796-1875)

S’allunya de l’ampul·lositat delsromàntics i cerca la veracitat de lanaturalesa.

El 1825 va anar a Itàlia, viatge que vainfluir en la seva carrera, per exemple, vaexperimentar la pintura a l’aire lliure, ques’expressa en la representació autènticade la llum.

Això influirà fortament en l’escolaBarbizon i en els impressionistes.

Cercava la imitació a consciència, peròalhora volia transmetre una emoció.

El 1850 el seu estil pateix un canvi: estorna més nebulós i artificial, cosa quel’acosta a una major públic.

Corot, Església de la Trinitat, 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, Suïssa



Corot, Paisatge amb un llac, 1860-73, 53 x 65.5 cm, Museu L’Ermitage, Sant Petersburg, Rússia



Corot, Agostina, 1866, oli sobre tela, 130 x 95 cm, The National Gallery of

Art, Washington, DC, Estats Units




PRERAFAELISTES

Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme influït per l’obrade Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita.

Varen formar una socitat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referènciaa l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael.

Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia);pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pinturahistòrica, molt de moda aleshores).

El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa granindignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy.

Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda.

Entre els seus exponents destaquen John Everett Millais, William H. Hunt (tots dosanglesos), i Dante Gabriel Rossetti (italià)

A les costes angleses, 1852, oli sobre tela, 43 x 58 cm, Tate Gallery, Londres, Anglaterra


WILLIAM HOLMAN HUNT(Anglaterra, 1827-1910)

Son diürn, 1880, oli sobre tela,

160 x 92 cm, Victoria and Albert

Museum, Londres, Anglaterra


DANTE GABRIEL ROSSETTI(Itàlia,1828-1882)


GUSTAVE COURBET(França, 1819-1898)

Per a molt, és el màximrepresentant del realisme francès.

Fa un estil naturalista en quèrepresenta escenes de la vidaquotidiana, retrats, paisatges, etc.

Rebutja tota idealització de lanaturalesa; mantenia que només elrealismes era democràtic.

Va participar en la Revolució de1848; per això, en moltes de lesseves obres mostra treballadors igent humil.



Polèmica pel tema i pel tractament dels personatges.

Enterrament a Ornans, 1849-1850, oli sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay,

París, França

Bon dia, senyor

Courbet, 1854,

oli sobre tela,

130 x 150 cm,

Museu Fabre,

Montpellier,

França



Pintura polèmica a causa dels temes escollits iper les seves idees sobre l’art: Organitza unamostra paral·lela a l’expo de 1855 (Pavelló delRealisme).

Gran activitat política (Director de Belles Artsdurant la Comuna de París del 1871).

Mor exiliat a Suïssa.



El taller del pintor, 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu d’Orsay, París, França


EDOUARD MANET (1832-1883)

Se’l sol incloure en l’impressionisme, però enrealitat és més realista que no impressionista.

El fet cert, és que és l’antecedent immediat del’impressionisme: Manet utilitzava unapinzellada ràpida i empastada.

Pertanyia a una família acomodada, i era unhome bastant culte.

Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra deGoya i Velázquez.

És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenirquotidià.

Manet, Natura morta: fruita i meló en un aparador, 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats

Units



Manet, L’estació,

1873, oli sobre

tela, 94 x 115 cm,

The National

Gallery of Art,

Washington, DC,

Estats Units



MARIÀ FORTUNY

(1838-1874)

Minuciositat i efectisme.

La Vicaria: Obra costumista, del gust de l’època.

A partir de l’observació (vestits, ambients...) de la preparació del seucasament.

Influència de Goya en l’ús de la taca aïllada.



ESQUEMA

1. CONTEXT HISTÒRIC GENERAL: El Romanticisme deixà pas a mitjans del S.XIX a un corrent interessat en representarla realitat concreta (Realisme). Fets que hi contribuïren:

- Triomf de la burgesia després de les revolucions de 1848.- Idealisme romàntic de l'època revolucionària deixa d'interessar.- Positivisme filosòfic d'Auguste Comte (observació i experiència, fontsúniques de coneixement). Realisme també a la literatura (Zola).- Conscienciació dels artistes sobre els greus problemes socials plantejatsper la industrialització i les desigualtats.- Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848.- Canvi de temàtica: de temes polítics a temes socials.

2. CONTEXT HISTÒRIC A FRANÇA:Febrer 1848: Revolució que durà a la creació de la II República.Ideals socialistes i republicans es manifesten en tots els àmbits, particularment en l'art.República sol·licita la participació dels artistes en el seu projecte social.Concepte modern d'artista neix en aquesta època.1848: Molts artistes abandonen la visió romàntica i s'inspiren en la nova societat pertriar els seus temes.Se separen les normes definides des de dalt (Acadèmia).


ESQUEMA

3. QUÈ ÉS EL REALISME?Corrent artístic que vol plasmar de la manera més exacte possible la realitat. Aquestcorrent prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Es situa al S. XIX (escultura,pintura i literatura).

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Objectivitat.Rebuig al món de la fantasia i dels somnis.Representació de la realitat més acurada possible, sense embellir-la (paisatgesrepresentats mitjançant una natura humanitzada).Temes: contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.Ús minucios de la descripció (mostrar perfils exactes dels temes, personatges,situacions i llocs. Tema central: el quotidià).Industrialització: apareix el proletariat que pateix les conseqüències del capitalisme(jornades extenuants, sous molt baixos, treball de dones i infants,...).Prenen força les teories de Marx i Engels (1848 → “Manifest Comunista”).Creació de les Organitzacions Obreres.Artistes compromesos davant els problemes polítics i socials (acusats de socialistes irevolucionaris).Apareix la Fotografia.Temes socials: gent humil, la feina, la vida a l'aire lliure, la ciutat i els paisatges.

Education

El realisme