Unitat 3: Què podem fer?(espiritualisme versus materialisme 4) 

Espiritualisme versus materialisme

Plató Epicur

• Dualisme• Espiritualisme• Racionalisme• Ascetisme• Immortalitat de l

´ànima• Mort, és el pas a una

nova vida

• Fedó

• Monisme• Corporalisme• Empirisme• Hedonisme• Eternitat dels

components materials de la naturalesa humana

• Mort, desaparició de tota sensació

• Carta a Meneceu

Proves de la immortalitat de l´ànima

1. Prova dels contraris

2. Prova de la reminiscència

3. Prova de la simplicitat de l´ànima

4. Prova ontològica

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova dels contraris (70c-72e)1.El punt de partida ens recorda a Heràclit: tot esdevenir,

canvi o generació té lloc entre dos contraris.2.Tot el que succeeix no és una altra cosa que el trànsit

entre una realitat i la seva contrària (71a)3.Igual que el que és gran es fa petit, que el calent passa a

fred, que el somni fa possible la vigília, entre la vida i la mort passa el mateix: de la vida s´engendra la mort, i de la mort la vida.

4.El moviment de la naturalesa és circular. Si el moviment fos rectilini, tota generació a la llarga s´extingiria fatalment algun dia, acabaria en el no res.

5.Però com és un fet que la vida es conserva i reneix, no pot suposar-se una altra cosa que dels morts neixen els vius i que, per tant, en alguna part existeixen les ànimes dels morts (72d).

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova de la reminiscència (72e-76e) (l´estructura de l´argument està desenvolupat en la

part epistemològica de la filosofia de Plató)

1.Els interlocutors de Sòcrates, Símmies i Cebes, de seguida detecten un defecte d´aquest argument: aquesta prova com a molt demostra que la nostra ànima existí abans del nostre naixement, però no que hi hagi de continuar existint després de la mort del cos.

2.A més a més, de la preexistència no es deriva necessàriament la supervivència i menys encara, la supervivència indefinida de l´ànima.

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova de la simplicitat de l´ànima (78b-79a)

1.El punt de partença és la pregunta següent: a quin tipus de realitat li és més propi descompondre's i a quin tipus de realitat li és més propi continuar idèntica a si mateixa?

2.A allò que és compost li és més propi sofrir la descomposició.3.A allò que és simple, en canvi, no li és propi sofrir aquest

procés.

4.A les idees correspon no canviar, continuar idèntiques a si mateixes.

5.A les coses, en canvi, correspon canviar, és a dir, sofrir el procés de la descomposició.

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova de la simplicitat de l´ànima (78b-79a) (Per provar la immortalitat de l´ànima calia trobar les

semblances entre l´ànima i les idees. Això és el que intentarà demostrar Sòcrates en la continuació de l´argument: 79a-80c desenvolupat en el text 7 on es tracta també el dualisme antropològic de Plató)

• Si l´ànima és similar a la idea aleshores tindrà les seves mateixes característiques:

1.la simplicitat,2.la invisibilitat i, sobretot,3.la immutabilitat, la no descomposició, la qual cosa provaria

la seva continuïtat, qüestionada en la prova anterior, la prova de la reminiscència.

Materialisme atomista Espiritualisme platònic

àtoms idees

• Immutables• Invisibles• Simples

• Canviants• Visibles• Compostes

• Immutables• Invisibles• Simples

• Canviants• Visibles• Compostes

coses coses

Plantejament monista: només un món material

Plantejament dualista: un món espiritual i un món material

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova ontològica (105c-107a)• Demostra la immortalitat de l´ànima com el resultat d´una

deducció de la pròpia naturalesa o essència de l´ànima, que no pot ser una altra que la vida. Pretendre una ànima morta és inconcebible, una impossibilitat lògica, com pensar un nombre tres parell, o pensar que la neu pot ser calenta.

• Aquesta demostració provocà la indignació d´un dels present en el diàleg, que de seguida advertí la contradicció entre aquesta nova i última proposta i la primera demostració de la immortalitat de l´ànima (103a-c).

• Recordem que en la primera afirma que la vida neix de la mort, perquè hem de suposar que l´ànima perdura en la mort i fa possible el renaixement de la vida.

• Això és una contradicció, ja que és tant com dir que hi ha un element viu en la mort.

Proves de la immortalitat de l´ànima

•Prova ontològica (105c-107a)

• En aquesta última prova Plató aplica un rigorisme lògic absolut: renega de la primera prova, que l´emparenta a Heràclit, i torna a Parmènides.

• Si hi ha una realitat que es defineix per una característica o atribució x, no pot admetre en ella mateixa una atribució contrària o oposada, no x.

• El número 3 té la característica essencial de ser imparell, per tant no pot admetre la característica oposada, parell, sense deixar de ser ell mateix. Per tant el número 3 necessàriament ha de ser imparell.

• Igualment succeeix amb l´ànima.• Si l´ànima és per essència vida, principi vital, no pot alhora

admetre el contrari, la mort, perquè deixaria de ser ànima, deixaria de ser el motor que anima la matèria. Per tant, necessàriament ha de ser vida, vida sempre, una realitat immortal.

Ètica platònica en el Fedó•Dualisme antropològic: l´element espiritual, l

´ànima, ha de governar l´element material, el cos.•Espiritualisme: el cos és l´origen de tots els

nostres patiments i els nostres mals, allò que impossibilita l´ànima arribar a la veritat i a l´autèntica felicitat, que només s´assoliran en un món allunyat de la presència de qualsevol element que recordi a la matèria.

•Racionalisme: només a través del coneixement podem arribar a la virtut, només el savi és virtuós i només el virtuós obtindrà la recompensa en l´altra vida (intel·lectualisme moral).

Ètica platònica en el Fedó• Ascetisme: la vida ha de ser una constant renúncia als plaers

provinents del cos, la filosofia ens convida a fer front a les temptacions corporals, tot i preparant-nos per a la mort, la total separació de l´ànima del cos, l´estat de màxima plenitud.

• Immortalitat de l´ànima: aquesta creença implica la continuïtat de la vida després de la mort, la possibilitat que les injustícies de la vida terrenal puguin ser objectivament reparades, que cap injust pugui lliurar-se del seu càstig i que la persona justa pugui rebre la recompensa que es mereix.

• La mort és el pas a una nova vida: la mort no s´entén com una dissolució de tot, un total acabament, sinó la possibilitat de gaudir de la felicitat absoluta i eterna en una altra vida, en el cas dels savis i els filòsofs, o de disposar d´altres possibilitats d´assolir-la en futures reencarnacions, en el cas d´aquells que encara no s´han sentit atrets per l´estil de vida filosòfic.