Embed Size (px)
Citation preview
El Renaixement
Segles XV - XVI
Canvis respecte a l’Edat Mitjana
• 1. Ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en un centre econòmic, polític, cultural i artístic.
• 2. Apareix la burgesia, una nova classe social ascendent.• 3. La monarquia es fa forta i la noblesa perd poder.• 4. Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió del
món més científica, més pràctica, més “humana” i menys “divina”.• 5. Es difon la filosofia clàssica (renaixement). Des d’aquest
moment es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre ciència i fe.
• Es desenvolupava l’Humanisme com a corrent vital que veia l’home com a centre i mesura fonamental de totes les coses enfront del teocentrisme medieval.
• 6. Major llibertat de pensament, allunyada del dogmatisme de l’etapa anterior
• 7.Hi ha un impuls considerable dels coneixements científics. L’aparició de la IMPREMTA afavoreixerien la difusió de les noves idees. La cultura passa així del monestir al carrer i ja no es troba únicament en aquests centres religiosos, sinó també a les universitats
L’humanisme
• L'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme). Pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat medieval.
• L’humanisme és laic però no anticristià. Defensa una religió més personal i directa, en què l'home adquireix una autonomia espiritual i és més lliure de les institucions religioses.
• Erasme de Rotterdam va ser un filòsof holandès, creador del moviment humanista. En el seu llibre “L’élogi de la follia” fa una crítica contra l’església oficial i proposa una tornada a l’autèntic esperit de servei i pobresa de la institució.
La invenció de la impremta• L'expansió de les noves idees va
comptar amb la impremta (Gutenberg, 1448), que va facilitar-ne la difusió i va fer la cultura accessible a tothom.
• A les corts renaixentistes, desitjoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes eren reclamats, ja que representaven el progrés.
• La impremta representa una revolució importantíssima. Democratitza la cultura, assegura la seva permanència i fa que tothom pugui aprendre a llegir i escriure
• Incunables = llibres editats abans del 1500
• Al segle XV, la burgesia estava en auge. Cada cop era més nombrosa i més rica. Per aquest grup social, el valor de les persones no residia en el llinatge, sinó en la seva capacitat d’aprendre, millorar, prosperar i obtenir riquesa. L’home era un ésser capaç d’observar, analitzar, canviar i dominar el seu entorn.
• Per això en aquesta època tenen lloc nombrosos descobriments geogràfics (Colom) científics (Newton, Galileo…) i tècnics (Gutenberg)
• Galileo va perfeccionar el telescopi de Copèrnic. També va aparèixer el rellotge de vidre, a partir dels seus treballs sobre el pèndol, Va arribar a Europa la pòlvora, inventada pels xinesosi i se’n va perfeccionar el procés de granulació. I Leonardo da Vinci va dissenyar una hèlice aèria, precursora de l’helicòpter
El pre-robot, la màquina voladora i una rudimentària bicicleta són projectes de Leonardo da Vinci.
Ell personifica el savi, l’home complet, l’estudiós de les lletres i de les ciències tan típic del Renaixement
Literatura renaixentista
• La vida adquireix valor per ella mateixa, es busca l’armonia de l’home amb la naturalesa i es torna a l’equilibri clàssic (“renaixement” de la cultura de Grècia i Roma).
• En art i en literatura es busca la mesura i el bon gust. La naturalesa apareix sempre com un lloc agradable (bucolisme) (locus amoenus), el refugi de l’home que renuncia a les glòries mundanes per buscar la pròpia pau i serenitat interior (estoicisme)
• L’amor és un sentiment que eleva i perfecciona l’ésser humà. L’home es consagra a la seva estimada en un amor idealitzat que no demana res. Només estimar, purificar-se i ascendir així espiritualment (platonisme)
• Per tant, la concepció de l’amor i la dona canvien. En l’etapa anterior se la considerava només un objecte de desig i, per tant, de pecat. Ara se la considera un pont entre l’home (que tendeix a l’amor espiritual i no pas al físic) i Déu. Una manera de perfeccionar l’esperit i la voluntat
• L’ideal de bellesa femenina el va pintar magistralment Botticelli en el “Naixement de Venus”. Era una dona prima, rossa, de pell clara i faccions delicades.
• Per primera vegada apareix el nu en pintures i escultures. L’Edat Mitjana el considerava irreverent
• També adquireix importància la mitologia clàssica. Tornen els déus pagans que a l’etapa anterior havien estat vetats
• El canvi de l’economia agrària medieval a l’economia urbana i mercantil del Renaixement fa que algunes famílies s’enriqueixin i actuïn com a mecenes de l’educació, la literatura i l’art (Fugger, Médici…)
• El naixement de Venus Sandro Boticcelli
• L’art del Renaixement
• Els personatges de Botticelli no somriuen. Tenen sempre una expressió abstreta i serena.• La Venus reflecteix l’ideal de bellesa, segons els cànons del Renaixement
Al llarg del segle XVI es van establint uns models físics definits a la perfecció . La dona havia de tenir la cabellera llarga i rossa , els ulls , preferentment verds , mans , blanques i llargues , amb les ungles crescudes i arreglades , els pits poc desenvolupats i bàsicament prima. Cintura estreta i peu petit completaven el cànon de bellesa femení com es pot comprovar a la figura d’Isabel de Portugal .
Isabel de Portugal, esposa de Carles V i reina d’Espanya (Retrat de Tiziano)
Els cànons de
bellesa femenina
Els homes amb els cabells rossos o castanys i de certa altura eren els prototips ideals , encara que la mitjana habitual consistia , com diu Joly a " petits d'alçada , de carnació morena, de pèl curt negre i barba també curta" Al segle XVI dominaria el cabell molt curt amb bigoti i perilla, de vegades també molt fina.
En la moda dels cabells curts va influir la recomanació mèdica realitzada a Felip II. En patir freqüents mals de cap, els metges li van recomanar que es rapés el cabell per tal que l'aire refresqués i alleugerís els dolors de manera que la majoria dels membres de la cort també van seguir les indicacions de la moda imposada pel seu monarca.
Garcilaso de la Vega, model d’home renaixentista
Els cànons de bellesa masculina
• “Primavera” de Sandro Botticelli (Mercuri, les tres Gràcies, Venus, la deesa Flora, la nimfa Cloris i Zèfir)
L’home renaixentista sent la divinitat i la religió més properes. Déu ja no és el justicier, sinó el “Pare”
La creació d'Adam de Miquel Àngel, a la Capella Sixtina. El Creador a punt de tocar-lo amb un dit per donar-li la vida. Proximitat
• La Pietat de Miquel Àngel
Malgrat el dramatisme de l’escena, podem veure una verge serena, concentrada i extremadament jove
L'enterrament del comte d'Orgaz (1586-1588, Sant Tomé, Toledo), la seva obra més coneguda. A la part inferior, realista, va recrear un enterrament amb la pompa del segle XVI, en la superior, idealitzada, va representar la Glòria i l'arribada de l'ànima del comte. Una mostra també de major definició entre allò natural i allò sobrenatural
Doménikos Theotokópoulos, (Càndia, 1541 - Toledo, 1614), conegut com el Greco («el grec»), va ser un pintor del final del Renaixement que va desenvolupar un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Figures allrgassades, que reflecteixen l’elevació i l’espiritualitat pròpies de l’època
La Gioconda de Leonardo da Vinci i el David de Miquel Àngel
La reforma protestant
• La disconformitat amb l’església oficial i la necessitat de reformes que proposava Erasme, finalment van desembocar en una ruptura.
• Martí Luter va tirar endavant la reforma protestant i s’instaurà així una nova església: la protestant o luterana.
Martí Luter
• Luter estructura la seva doctrina de la manera següent:
• El lliure examen, o interpretació
lliure de la Bíblia, la qual es considera com l'única font de revelació. Això originarà la multiplicitat de sectes religioses derivades del luteranisme.
• Els sagraments són reduïts a dos: Baptisme i Eucaristia, i es suprimeixen el culte a la Verge i als Sants i la creença en el Purgatori.
• Se suprimeix tota ostentació als temples, desapareixen les imatges i la litúrgia se simplifica al màxim: s'hi introdueix la llengua del poble; Luter mateix realitza la primera traducció de la Bíblia del llatí a l'alemany.
• Se suprimeixen també la jerarquia i el celibat eclesiàstics.
Per consultar
La Contrarreforma• El Concili de Trento es va convocar com a resposta a la Reforma ProtestantSe’n deriven una sèriede normes i una majorrepressió de conductesi pràctiques “sospitoses”
- Es van fer llistes de llibresprohibits- Es va endurir l’acció de laInquisició- Es va intensificar la persecuciód’aquells que no eren catòlics- Es va començar a cultivar laconsciència de “puresa de sang”I “cristià vell”
Judici a Galileu
Carles I
“És d'estatura mitjana, mes no molt gran, ni petit, blanc, de color més aviat pàl·lid, el cos, ben proporcionat, bellíssima cama, bon braç, el nas una mica aguilenc, però poc, els ulls àvids, l'aspecte greu, però no cruel ni sever, ni en ell una altra part del cos es pot inculpar, excepte el mentó i també tota la seva faç interior, la qual és tan ampla i tan llarga, que no sembla natural d'aquell cos, sembla postissa.
No pot, tancant la boca, ni unir les dents inferiors amb els superiors, els separa un espai del gruix d'una dent, on en el parlar, sobretot en el acabar de la clàusula, balbuceja alguna paraula, la qual per això no s'entén molt bé”.
Descripció segon l’ambaixador venecià Gaspar Contarini
“De rostre és ben semblant, amb front ample i ulls grisos, de nas recte i de tarannà viril. Des de l’enfront de la punta de la barbeta el seu rostre s'empetiteix, la seva manera de caminar és digne d'un príncep, i el seu port tan dret i recte que no perd una polzada d'altura, amb el cap i la barba grogues. i així, per concloure, és tan ben proporcionat de cos, braç i cama, i el mateix tots els altres membres, que la naturalesa no pot llaurar un model més perfecte”
Descripció segonsJohn Elder (escriptor anglès de l’època)
Felip II
L’imperi on mai es ponia el sol
La vida quotidiana al Renaixement
• Gràcies al descobriment d’Amèrica l’alimentació renaixentista es va fer molt més variada i saludable
• La llet i la mantega eren productes molt cars, així com la salaó de les carns.
• Es comencen a desenvolupar els primers productes cosmètics, tot i que la higìene encara era escassa. Es pensava que la brutícia protegia de contagis i malalties
• Els matrimonis, sobretot entre les classes altes eren arreglats i la diferència d’edat entre els cònjuges anava dels deu als quinze anys (15/18 per a les dones, 25/30 per als homes).
• La mortalitat infantil era molt elevada (50/70 per cent) i una de cada deu dones moria en el part. Per això les dones de les classes altes tenien molts fills
Menjar de noces - Brueghel
La moda al segle XVIGorgeres, colors brillants, farciments, perruques i cabells enjoiats
Anna d’Àustria, quarta esposa de Felip II Enric VIII d’Anglaterra i la seva filla Isabel, que el succeí en el tron
Llibre–guia per l’ofici de sastre i patrons Segle XVI
•
• El sastre. Giovanni Moroni.. 1571
• El calçat
• S’incrusten joies, perles i pedres precioses en els vestits i teles que porten els nobles i les classes benestants. Les joies són més cares i elaborades
Duquessa Magdalena de Baviera, anell amb un rellotge i el diamant “L’Estany” de 100 quirats, adquirit per Felip II a Amberes
