of 40 /40
Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901) Júlia López Valera

Presentació II Origen i consolidació del catalanisme

Embed Size (px)

Text of Presentació II Origen i consolidació del catalanisme

Diapositiva 1

Unitat 8: Els Orgens i la Consolidaci del Catalanisme(1833-1901)Jlia Lpez Valera

SUMARI El catalanisme sinicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperaci de la llengua i la cultura catalanes. Procs acompanyat dun gran inters pel coneixement de la histria, la literatura, les tradicions i el dret civil catal.

El desenvolupament econmic i social de lEspanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial.

Aparici dactituds de refs, tant al centralisme poltic com a la uniformitzaci cultural.

A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment poltic. Volia:

A nivell europeu es fa difusi del Romanticisme, de la irrupci dels nacionalismes i del reforament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern. Catalunya = pas dotat histricament duna personalitat prpia.Reforma en profunditat de lEstat.Autonomia de Catalunya

CRONOLOGIAJlia Lpez Valera (Institut Bans)

EL CATALANISME POLTIC (ELABORAT PER MARCEL DURAN)La Renaixena, 1833.Decret de Nova Planta, 1716.Jocs Florals, 1859FEDERALISMEAteneu Barcelons, 1872PrecedentsPROGRESSISTACONSERVADORPartit Republic Democrtic Federal. 1868.Primer Congrs Catalanista, 1880.Lliga de Catalunya. 1887.Escissi CC.Memorial de Greuges, 1885Segon Congrs Catalanista, 1883.Lo Catalanisme de V. Almirall

Centre Catal,1882. Valent Almirall.Bisbe Torres i Bages. Catalanisme darrel cristiana.La Veu de Montserrat i La Tradici Catalana, 1892.Uni Catalanista, 1891.Escissi LL.C.Bases de Manresa, 1892. Principis del Catalanisme Poltic.Centre Nacional Catal, 1900.Projecte Polavieja.Tancament de Caixes. Uni Regionalista, 1899.La Lliga Regionalista, 1901.La Veu de Catalunya.Solidaritat Catalana 1906-1909Arrel espanyolaArrel catalanistaCentre Nacionalista Republic, 1906. Escissi LL.R.El Poble Catal.Partit Radical, 1908.A. LerrouxUni Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910.Pacte de Sant Gervasi.Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.Partit Republic Catal, 1917. Layret i Companys.Acci Catalana, 1922.Escissi de la LL.REstat Catal, 1922.Francesc Maci.Uni Socialista de Catalunya, 1923. Serra i Moret, R. Campalans.Escissi del PSOELa Lliga RegionalistaLa Veu de Catalunya.Partit RepublicRadical, 1908.A. LerrouxPacte de Tortosa, 1869

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans)1.1. La persistncia de la identitat catalana Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refs clar del procs de centralitzaci administrativa i de la temptativa didentificaci amb les lleis i la llengua de Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta).

Malgrat la tendncia uniformitzadora de lEstat, la societat catalana va mantenir la llengua prpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.

1.2. La Renaixena literria i cultural La Renaixena fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dcada del 1830 com a reivindicaci de ls pblic i cultural de la llengua catalana. Catal havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura.El catal continuava com a llengua en la parla quotidiana.Tamb com a llengua escrita per a les canons i romanos tradicionals.

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans) Quins shan considerat els inicis?

La llengua es converteix en un smbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATAL UNA LLENGUA DE CULTURA.

Lany 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar ms pura la llengua i literatura catalana.

La Renaixena comport tamb una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. mbits com la Histria (edat mitjana sobretot), dret, folklore...Publicaci de loda LA PTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU

Les propostes de JOAQUIM RUBI I ORS (1841) de recuperaci del catal com a llengua culta.

Objectiu: Premiar textos potics escrits en catal antic (llemos) o literari modern.Autntica festa cvicaPlataforma per donar a conixer escriptors.Van contribuir a lACCEPTACI SOCIAL DEL CATAL

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA1.3. La Renaixena popular. En parallel, al marge i en oposici a la Renaixena literria, es desenvolupa un moviment cultural de carcter popular que defensava la utilitzaci del catal que es parla.

Van polemitzar amb els defensors del catal culte.

Protagonistes daquesta Renaixena popular:Tradici duna literaturaTradici dun teatre popular

Tractaven temes quotidiansJOSEP ANSELM CLAVVa contribuir a larrelament del catal entre les classes populars. Canons que es cantaven a les societats corals.

ABD TERRADESVa escriure obres teatrals satriques de contingut antimonrquic

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)FREDERIC SOLER SERAF PITARRARenovador del teatre popular: caricaturesc i sarcstic.mplia difusi popular.

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos corrents de la Renaixena, amb lobjectiu de sumar esforos. Els jocs florals es van popularitzar i van ser una festa cvica i una plataforma de difusi del catal i de propaganda dels autors que hi participaven. Figures que van sortir dels Jocs: ngel Guimer i Jacint Verdaguer. El catal va comenar a incorporar-se a publicacions com:DIARI CATALLA TRAMUNTANA (propera a lanarquisme)LA CAMPANA DE GRCIA (republic)LESQUELLA DE LA TORRATXA (republic)

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans)2.1. La crtica al centralisme Construcci Estat liberal criticat per sectors de CATALUNYA- federalistes- proposen plantejament- autonomistes

Les diferents constitucions defineixen Espanya:

Sota el REGNAT DISABEL II, sectors progressistes catalans critiquen lestat liberal i demanen ms atribucions per als ajuntaments i les diputacions.naci nicacorts dipositries de la sobirania nacional(excepci: constituci 1876 compartida amb el rei)- organitzaci estatal: centralitzaciLES BULLANGUES (moviments populars entre 1835-1845), sn la primera mostra doposici al centralisme. Accions violentes. Assassinat general Bassa. Crema de convents. Crema del Vapor Bonaplata.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans)

Insurrecci Barcelona 1942JAMNCIA del 1843

Es formulen projectes de reforma de lEstat: anticentralista, federal i popular. La DCADA MODERADA (1844-1854) va suposar un augment del centralisme. Poltica dordre pblic molt dura, fins i tot es va declarar lEstat de guerra a Catalunya. Els moderats catalans van separar-se una mica dels seus homnims espanyols. Homes com : JAUME BALMES, JOAN MA i FLAQUER I MANEL DURAN I BAS. Defensaven la descentralitzaci de lEstat.

Al 1868 el panorama poltic estava dominat per 3 tendncies:

Al 1868, apareix el PARTIT REPUBLIC DEMOCRTIC FEDERAL:

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC2.2. El federalismeModerats (dreta)Suport a Isabel II, Grups nobiliaris i propietaris agraris.Centre:Conjunci monrquic democrtica: domini de les Corts. Majoria del diputats progressistes. Prim i Sagasta.Sector unionista.Monrquics demcrates.Defensen: monarquia, sobirania nacional i respecte ampli per les llibertats pbliques.Partit Republic Federal (esquerra)Republicans unitaris (Emilio Castelar)Defensen la unitat de lEstat i les posicions socials i econmiques sn ms conservadores. Expansi poltica important. Implantaci especialment important a Catalunya (medis urbans). Suport de la petita burgesia i important difusi entre el proletariat industrial. Principal teric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que lESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la uni voluntria dels diferents pobles o regions de la Pennsula.

Pacte de Tortosa (1869)2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICVolen Estat federal: - tenir en compte la realitat histrica de la Corona- fonamentat concepte de sobirania popularFracs I REPBLICA + Nova situaci Restauraci = prdua influncia republicans problemes interns, fragmentaci del partit. Lany 1869, un grup de federals catalans, ms el representants dels territoris de lantiga Corona dArag van signar el :

La caracteritzaci de com havia de ser es concret durant la proclamaci de la I REPBLICA, amb el projecte de Constituci del 1873, en el que es deia que Espanya era un estat federal amb 17 estats.

En el context de la RESTAURACI, es va replantejar la relaci entre els diferents territoris que havien de constituir lEstat federal.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC

JOSEP M. VALLS I RIBOT, va ser el principal referent del federalisme a Catalunya.a. Propos la redacci dun projecte de Constituci de lEstat Catal dins la Federaci Espanyola (1883), amb Corts sobiranes, govern amb mplies competncies...b. La dimensi catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal.

PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant laccent en la problemtica social, en la reforma agrria i les reivindicacions dels treballadors industrials. Tamb va defensar la independncia de Cuba. Aix va fer augmentar les dissensions. El partit entr en decadncia a la seva mort (1901).

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC2.3. Valent Almirall i el Centre Catal Va ser una figura cabdal en la definici del catalanisme poltic. Tamb un dels dirigents federals ms destacats a Catalunya. 1879: funda el Diari Catal , el primer ntegrament escrit en catal.

1880: funda el PRIMER CONGRS CATALANISTA (9 octubre- 14 novembre) .

1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acci poltica especfica catalana. OBJECTIU: aplegar diferents tendncies poltiques i poder participar en la poltica. Hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catlics, catalanistes romntics.Es tria a Valent Almirall com a president. Acords adoptats:- nomenar comisi per vetllar pel manteniment del dret catal.- constituir una Acadmia de la Llengua Catalana.- fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATAL.

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC1882: es forma el CENTRE CATAL partit poltic que vol unir tots els sectors socials catalanistes. 1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisi comarcal, proteccionisme econmic...) + propaganda per tot el Principat.

1883: el Centre Catal va convocar el SEGON CONGRS CATALANISTA.

1885: el Centre Catal convoc un mting a la LLOTJA de BARCELONA. Es denuncia el carcter sucursalista dels partits dinstics a Catalunya. Es fa una crida per a que els poltics formin i simpliquin en organitzacions estrictament catalanes.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICEl Memorial de Greuges. Qui participa?

Es va redactar un document: MEMORIAL DE GREUGES , presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest poltic unitari del catalanisme.

Limpacte a Madrid va ser notable. Va suposar una aproximaci del moviment catalanista a la burgesia. Organitzacions econmiques de la burgesia.Destacades institucions culturals.Altres entitats catalanistes.

Denunciava el centralisme.Demanava el dret a impulsar la vida regional.Defensava el proteccionisme.Defensava el dret civil catal.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTIC 1886: Valent Almirall public Lo Catalanisme que pos les bases ideolgiques dun CATALANISME PROGRESSISTA. Explica que el particularisme catal havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneraci dEspanya. Com?Calia una forta tasca dagitaci cultural.Calia fundar una ORGANITZACI POLTICA INTERCLASSISTA.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans)Proposta dAlmirall FRACS per:1. catalanisme massa republic (burgesia unida a partits monrquics)2. poca base social3. oposici a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet- important per la burgesia- 400.000 visitants de tot el mn (Barcelona t 530.000 habitants)- esdeveniment poltic, econmic i social + important a nivell mundial- cada pas exposava els avenos tecnolgics i feia gala del seu potencial econmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a lorganitzaci dels JJOO)

Desaparici Centre Catal poca influncia Almirall dins catalanisme

discrepncies

El fracs del projecte dAlmirall

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans)2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent Personatges: - Narcs Verdaguer Llus Domnech i Montaner Josep Puig i Cadafalch Enric Prat de la Riba ngel Guimer (Renaixena) Carcter conservador suport burgesia LA LLIGA DE CATALUNYA (1887) Sorgeix de les discrepncies dins el Centre Catal.Reivindicacions:Oficialitat catal.Defensa del dret civil catal.Proteccionisme.Poltica exclusivament catalanista. Iniciatives:- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana lautonomia per Catalunya. Cort prpies: voten pressupostos i la contribuci amb Espanya. Decidir el nmero de soldats Catal = llengua oficial ensenyament en catalTribunals de justcia i crrecs catalans- 1889: defensa del dret catal- contra projecte reforma Codi Civil- canvi redacci 1a victria catalanisme

3. EL CATALANISME CONSERVADORJlia Lpez Valera (Institut Bans)3.1. El catalanisme tradicionalista Context: creaci Estat liberal + guerres carlines part clero catal a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.

VIGATANISME:Moviment cultural i intellectual impulsat per les institucions eclesistiques de Vic.

A la dcada del 1890 van emergir amb fora les tendncies del catalanisme conservador. Durant la Restauraci i desprs que la Santa Seu dons el seu suport a Alfons XII, part del clero va buscar un espai dins el liberalisme ms conservador.

Apropament del clero al CATALANISME CONSERVADOR va estar liderat per clergues com JAUME COLLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)3. EL CATALANISME CONSERVADOR rgan de premsa: La Veu de Montserrat. Campanyes a favor de la celebraci del millenari de Montserrat (1881); de la restauraci del monestir de Ripoll i lexigncia que els bisbes fossin catalans. La tradici vigatana entronc amb JOSEP TORRAS I BAGES, bisbe de Vic, que defens un CATALANISME DARRELS CRISTIANES.

Al 1892, va publicar La tradici catalana que defensava que lesperit de Catalunya reposa en la famlia, la propietat i la religi. No canvis socials, Edat Mitjana com a model de valors...

3. EL CATALANISME CONSERVADORJlia Lpez Valera (Institut Bans)3.2. La formaci de la Uni Catalanista

Objectiu: - federaci de tots els grups, centres,ateneus.... propagar idees regionalistes programa com a tots grups catalanistes Suport:- Catalunya rural propietaris mitjans comerciants professionals liberals i intellectualsPoca implicaci directa

Estructura dentitats

Feina: desvetllar conscincia catalanista + ampli suport autogovern 1892: assemblea a Manresa

Discrepncies: Tensions entre: - contraris a participar vida poltica crear organitzaci poltica (eleccions)1891: Uni CatalanistaCoordinar tots els grups catalanistes comarcals

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3. EL CATALANISME CONSERVADORJlia Lpez Valera (Institut Bans)3.3. Les Bases de ManresaUn dels primer actes de la Uni va ser la celebraci a Manresa (1892) duna assemblea de delegats. Objectiu : aprovar un programa poltic amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCI REGIONAL CATALANA Principis catalanisme poltic. Posa lmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida poltica espanyola. Estructura:

17 articles. poder regional. Catalunya plena sobirania competncies plenes (legislaci, educaci, justcia, ordre pblic, encunyaci de moneda...). llengua oficial: catal.crrecs pblics noms catalans. voluntarietat servei militar. restabliment antigues institucions: Audincia Reial + Corts.vinculaci amb Espanya: pacte de les institucions + Corona.

4. LA FORMACI DE LA LLIGA REGIONALISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans)4.1. Limpacte del 98 a Catalunya El desastre del 98 va tenir un abast econmic i militar sobretot. A Catalunya tamb va comportar canvis poltics: irrupci del catalanisme en la vida poltica.

La prdua de les colnies = Desprestigi partits dinstics.Ineficcia per a una regeneraci de la poltica.

Va afavorir les ASPIRACIONS POLTIQUES DEL CATALANISME que:Tenia lders consolidats.Un cos doctrinari elaborat.Mobilitzaci social. Es consolid una NOVA GENERACI DINTELLECTUALS I ACTIVISTES:Defensaven un nou programa poltic i la creaci dun partit que es presents a les eleccions com a estratgia per accedir a lautonomia.La seva actitud crtica contra els partits dinstics els legitimava per criticar la corrupci electoral i reclamar reformes poltiques i socials.

4. LA FORMACI DE LA LLIGA REGIONALISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans)4.2. La candidatura dels 4 presidents Lany 1899:

Lany 1900: el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Uni Catalanista i fund el : Fracs del projecte regeneracionista del govern. Protesta ciutadana = Tancament de Caixes

Els dirigents de les corporacions econmiques i ciutadanes de Barcelona que eren els portaveus de la burgesia industrial. Opten per crear un grup poltic:UNI REGIONALISTA Junta directiva: industrials ms actius, ms els dirigents del Tancament de Caixes, i els representants burgesia agrria. Programa: - referncies regionalistes explcites. - demanava una autonomia poltica i administrativa per a Catalunya.CENTRE NACIONAL CATAL Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Jaume Carner i Llus Duran i Ventosa. Eren clarament favorables a la intervenci del catalanisme en la poltica per la via electoral.

4. LA FORMACI DE LA LLIGA REGIONALISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans)

Abril de 1901 a Barcelona: La Uni Regionalista i el Centre Nacional Catal prenen un acord per a presentar una CANDIDATURA UNITRIA a les eleccions.CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS:Albert RusiolBartomeu RobertLlus Domnech i MontanerSebasti Torres CONFLUNCIA DINTERESSOS dels DOS GRUPS:Base social ben nodrida dindustrials i comerciants (Uni Regionalista), per no projecte poltic.Programa poltici dirigents expertes (Centre Nacional), per no suports clars. Guanya a BCN 4 diputats regionalistes

4. LA FORMACI DE LA LLIGA REGIONALISTAJlia Lpez Valera (Institut Bans)4.3. La fundaci de la Lliga Regionalista Lxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavor la uni dels dos grups. Es cre:

Inicialment va tenir influncia entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i PROFESSIONALS de Barcelona per tamb va ser la fora dominant entre els PROPIETARIS AGRCOLES. LLIGA REGIONALISTA rgan de difusi: LA VEU DE CATALUNYA Consolid la fora electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11 regidors). Fou la primera formaci poltica de lEstat espanyol. Per qu?Trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinstics.Va dotar-se duna organitzaci efica: afiliats, centres poltics, secretaria electoral...Aplegava la majoria dels sectors benestants, farts del sistema corrupte i inefica i a favor dun reformismes poltic que dons autonomia a Catalunya.

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOLJlia Lpez Valera (Institut Bans)5.1. El nacionalisme basc1876. Fi de la III guerra carlina prdua dels furs bascos. Procs dindustrialitzaci de Biscaiaburgesia vinculada al sistema de la Restauraci forta immigraci (maketos) amenaa per la identitat basca

Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques moviments dels uscars (euskaros)- importncia de la religi (carlins!)- defensa de la societat tradicional

Personatge: SABINO ARANA (1865 1903)- milita en el carlisme. Famlia a lexili el 1873- estudia amb els jesutes- ideleg del nacionalisme basc- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)- 1r noms a Biscaia i + tard sextn per tot el territori (Euskadi + Navarra)- defensa INDEPENDNCIA- crea la Ikurria

Pensament Sabino Arana:

defensa de: RAA BASCA, FURS i RELIGI Du i lleis antigues defensa societat patriarcal: antiliberal, catlica i tradicionalista critica:immigrants (maketos) no sintegren en els costums no saben la llengua basca treballen per un salari inferior comunistes ataquen tradicions religioses i propietat classes altes liberals compra venda de poder (sist. Restauraci) suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies

Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes1895: PARTIT NACIONALISTA BASC partit autonomista defensa reintegraci dels furs bascos. Denominaci nova: Euzkadi, enlloc dEuskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francs) Festa lAberri Eguna (dia de la naci) diumenge de Pasqua (importncia de la religi!)5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOL

Significat dels colors.fons vermell com lescut del senyoriu de Biscaia aspa verda de St Andreu (patr de Biscaia) creu blanca: religi catlica

Galcia: societat rural ( basca i catalana)- mant arrelada identitat gallega- burgesia feble- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Esglsia) Galleguisme: ideologia poltica basada en la reivindicaci llengua i tradicions prpies poc suport de classes mitjanes llengua i tradici = endarreriment cultural i social

s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixena)- moviment culturista i apoltic- redescobriment literari de la llengua, histria i tradicions- personatge: ROSALA DE CASTRO (1837 1885) Corrent poltic: minories cultes- endarreriment econmic per culpa de subordinaci poltica + forta emigraci- discurs contra abandonament pas:- poltics espanyols- classe dirigent gallega 1880 carcter + poltic (premsa i projecte galleguista)- grups intellectuals minoritaris- professionals de les ciutats- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAAS.5.2. El galleguisme

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOL

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOLJlia Lpez Valera (Institut Bans)

Principis s. XX. Nova generaci de galleguistes: ms poltica i ms suport social.

VICENTE RISCO ALFONSO R. CASTELAO (lder nacionalisme gallec)

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOLJlia Lpez Valera (Institut Bans)5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusismeValencianisme Inicis: moviment cultural Renaixena reivindicaci llengua i cultura prpies personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANT LLOMBART 1904: Valncia Nova organitzaci que promou la Primera Assemblea Regionalista valencianaAragonesisme2/2 s. XIX. Neix laragonismeSuport burgesia defensa: - patrimoni cultural - dret civil Idea romntica dels orgens del regne i de les institucions medievals. Personatge: JOAQUIN COSTA regeneracionisme defensa dret del mn pags aragons (Escola i rebost) europetzar Espanya.

Personatge: BLAS INFANTE de famlia acomodada. Curiositat per la vida del jornaler. professi: notari obra: El ideal andaluz 1916: Centro Andaluz de Sevilla expressar la realitat cultural i social andalusa 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda) es proposa lautonomia II REP. Projecte destatut andals (no tira endavant) assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)Andalusisme

Escut dAndalusia.- Representa a Hrcules entre les dues columnes dHrcules, que la tradici situa a Gibraltar.

Bandera blanca i verda amb lescut al centre.- verd: dinastia Omeia blanc: imperi almohade colors desperana i pau feta amb una tela portada en un viatge al MarrocHimneCan religiosa cantada pels segadors5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A LESTAT ESPANYOL

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)Seor: Jams Comisin alguna ha debido presentarse ante V. M. ms conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepcin ma, compnenla, Seor, los hijos ms preclaros de Catalua, aquellos que, as en literatura como en ciencias polticas y morales, as en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Catalua, y se acercan a las gradas del trono en splica de que V. M. se digne fijar su atencin en las desgracias que sobre nuestro pas viene acumulando la poltica centralista y unificadora de los partidos."Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposicin y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Catalua." Conocemos perfectamente, Seor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema constitucional y por que lo conocemos, no formulamos en la exposicin y Memoria peticin alguna que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la iniciativa de V. M. deja la Constitucin, nos permitimos rogarle que fije la atencin en estos documentos."No tenemos, Seor, la pretensin de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria espaola ; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansin, desarrollo y vida espontnea y libre a las diversas provincias de Espaa para que de todas partes de la pennsula salga la gloria y la grandeza de la nacin espaola." Lo que nosotros deseamos, Seor, es que en Espaa se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriossimos Imperios de Austria-Hungra y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaa, sistema ya seguido en Espaa en los das de nuestra grandeza.

MEMORIA EN DEFENSA DE LOS INTERESES MATERIALES Y MORALES DE CATALUA

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)"Lo deseamos no slo para Catalua, sino para todas las provincias de Espaa ; y si en nombre de Catalua hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa."Seor . se nos arrebat nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero porel sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francs."No podemos usar nuestra lengua ms que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratacin pblica y tambin de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni stos entienden a los jueces." Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazndose, y hoy se intenta con empeo destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organizacin de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones.A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria espaola que en cuarenta aos ha progresado y alcanzado altsimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raz de algunos aos a esta parte, y ltimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra."Seor : slo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabidura y el amor que profesa a nuestro pas, puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmenssima gratitud de los hijos de Catalua."Font: Paraules de Maspons i Labrs a Alfons XII en la presentaci del " Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalua"(1885). A CAMPS I ARBOIX, Joaquim de: El Memorial de Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Histria.1968

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)Missatge a la Reina Regent (1888):Desitgem, doncs, que torni a posseir la naci catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de lEstat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representaci directa totes les classes socials, des de les mes humils a les ms elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre pas als gastos generals dEspanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de lexrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves foroses, sin proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.

Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida daquest poble. Que lensenyana a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justcia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els crrecs de la naci catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els crrecs poltics, els judicials, els administratius i els de lensenyana. Que vingui el Cap de lEstat dEspanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condici indispensable, dantic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)REPASSA LESENCIAL

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)REPASSA LESENCIAL