Author
marcel-duran
View
2.269
Download
10
Embed Size (px)
2. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).Incidents del Cu-Cut. El setmanari Cu-Cut! public un acudit de Joan Garcia Junceda en qu, partint del ttol de l'pat, Banquet de la Victria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnici de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacci del setmanari Cu-cut!, a la impremtallibreria Baguny del carrer Aviny on s'editava tamb el setmanari En Patufet, i a la redacci del diari La Veu de Catalunya. 3. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu.Solidaritat Catalana (1906)Totes les forces catalanes. Des de carlins fins als republicans federals passant per la Lliga.Coalici de partits.Programa del Tvoli.Pgina 221. Llibre Vicens Vives.No entren ni volen entrar-hi els partits dinstics ni els partidaris de A. Lerroux. 4. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu.El Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions (llei que proposava posar sota jurisdicci militar totes les ofenses orals i escrites en contra lexrcit o contra la unitat dEspanya) va ser lorigen de la creaci de Solidaritat Catalana.Solidaritat Catalana (1906) Coalici de partits.Programa del Tvoli. Triomf en les eleccions provincials per les diputacions i desprs a les generals de 1906.El seu programa poltic com es va fer pals amb el programa del Tvoli que defensava la derogaci de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya drgans dautogovern. Inconcret. Les eleccions del 1907 van ser un xit brutal. Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna a Catalunya. 5. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu.Solidaritat Catalana (1906)Les eleccions del 1907 van ser un xit brutal. Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna a Catalunya. 6. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu.Solidaritat Catalana (1906)La crisi de Solidaritat. Tres casos de discrdia.Divisi en el si dels partits arran de la reforma de ladministraci local. La Lliga volia negociar amb Madrid com un primer pas cap a la descentralitzaci i els republicans ho trobaven poc democrtic. Projecte de lajuntament de dotar a les escoles cooficialitat del catal, la coeducaci (noi/noia) i la neutralitat religiosa. La Setmana Trgica de 1909. 7. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya.4.El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).5.El federalisme a Catalunya.5.1.El pacte de Tortosa.5.2.El pacte de Sant Gervasi. 8. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya.5.1. El pacte federal de Tortosa (1869)Acord entre grups federals de lantiga Corona dArag per tal dimpulsar un estat federal espanyol que tingus en compte la realitat histrica de lantiga corona i es fonaments sobre el concepte de la sobirania popular.Valent AlmirallPartit Republic Democrtic Federal (1868)Partit poltic del republicanisme de carcter federal. Tenia fora entre els nuclis urbans i la petita burgesia. Tamb entre el proletariat. La formaci va tenir un cert xit a Catalunya.Pi i MargallPrimer Repblica espanyola (1873) 9. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya. Uni Federal Nacionalista Republicana (1910)5.2. El pacte de Sant Gervasi (1914).Aliana entre la UFNR i el Partit Radical de A. Lerroux per tal de derrotar la fora hegemnica: la Lliga. La desfeta electoral va provocar que lany 1916 la UFNR es dissolgus.Centre Nacionalista Republic (1906)Uni RepublicanaPartit Republic Democrtic Federal Alejandro Lerroux (1864-1949)Partit RadicalAnticatalanista. Anticlerical. Suport de les classes populars. Republicans suposadament revolucionaris. To demaggic. Finalment marxa a Madrid (1910). 10. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya.La Setmana Trgica (1909).Alta conflictivitat a la zona rifenya.Conferncia d'Algeciras (1906) Augmentar el nombre de soldats espanyols a la zona del Rif.Crida duna lleva important de reservistes.Protectorat espanyol Nord.Protectorat francs.El 18 de juliol es va iniciar lembarcament de tropes al port de Barcelona. El dia 24 de juliolesclata la vaga en contra de la mobilitzaci de soldats. 11. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya.La Setmana Trgica (1909).Es van incendiar ms de 80 centres religiosos.La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical.Es va declarar lEstat de Guerra i es van enviar ms reforos per reprimir les protestes.Fotografia de Brangul durant la Setmana Trgica. 12. Tema 2. El Catalanisme poltic: precedent, aparici i evoluci (1833-1931).5.El federalisme a Catalunya.La Setmana Trgica (1909). Es van detenir 2500 obrers, 1700 van ser processats per tribunals militars. Hi van haver 59 sentncies a cadena perptua i 17 penes de mort, de les quals es van executar cinc obrers.Execuci de Francesc Ferrer i Gurdia com a cstig exemplar.Dies ms tard va caure el govern conservador de Maura Els Lerrouxistes van anar perdent fora desprs de la revolta La coalici Solidaritat Catalana va dissoldres definitivament La classe obrera va patir un cert desengany amb els partits republicansArrelament de lanarquisme 13. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.1. Partit Republic Catal (1917) Va ser un partit poltic republic i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en qu es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. Els dirigents ms importants van ser Llus Companys i Francesc Layret (assassinat per un pistoler a sou quan anava a defensar uns sindicalistes detinguts). 14. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.2. Estat Catal (1922). Els dirigents ms destacats van ser Francesc Maci (militar i poltic), Ventura Gassol (poeta i poltic) i Daniel Cardona (poltic).Organitzar la Conspiraci de Prats de Moll (1926) en contra de la Dictadura de Primo de Rivera i elabor una Constituci per Catalunya. De carcter independentista. Fundador dERC de lany 1931. 15. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.3. La Lliga (1901). Lesclat de la guerra europea (1914), amb la prosperitat que supos els primers anys per a la burgesia catalana, refor encara ms la posici hegemnica de la Lliga dins la poltica catalana. Desprs del desastre d'Annual el 1921 Francesc Camb fou nomenat ministre de finances d'un nou govern. Aix, per, provoc que el juny del 1922 se li escinds el sector ms nacionalista, que form Acci Catalana. 16. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.4. Acci Catalana (1922) Es presenta com una alternativa ms radical a la Lliga. Mantingu una postura semblant, noseparatista. rgan de premsa fou La Publicitat. Els dirigents ms importants: Jaume Bofill (escriptor i poeta- Guerau de Liost), Rovira i Virgili (periodista i poltic) i Llus Nicolau dOlwer (poltic i escriptor). 17. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.5. Uni Socialista de Catalunya (USC, 1923). s una escissi del PSOE. Estaven disconformes amb la poltica envers el Catalanisme. Lrgan de Premsa fou Justcia Social. Gabriel Alomar i Rafael Campalans (enginyer, professor i poltic). Lany 1936 crearan el PSUC (partit socialista unificat de Catalunya). 18. Tema 2. El Catalanisme poltic. 8.Els partits poltics a Catalunya fins larribada de la Repblica.8.6. Partit Republic Radical (1908) Va ser un partit poltic espanyolista fundat per Lerroux el 1908.De bases ideolgiques molt voltils, els seus plantejaments van oscillar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Trgica de Barcelona (1909) al republicanisme moderat i el conservadorisme i la collaboraci amb la dreta monrquica i confessional. 19. Tema 2. El Catalanisme poltic. Francesc Layret (1880-1920). 20. Tema 2. El Catalanisme poltic. Alejandro Lerroux (1864-1949)