TOTS SANTS I DIFUNTS.

L’ENTRADA A L’ESTACIÓ DEL MAL TEMPS

Daniel Climent Giner

A) La idea de les quatre estacions només és vàlida en determinats contextos i cultures.• Eixa idea té un sentit astronòmic (i

lumínic) més que climàtic.• A menor latitud, menys canvis

climàtics.

B) Els canvis en lluminositat no es tradueixen automàticament en canvis d’oratge (o temps atmosfèric); inèrcia tèrmica: 40 dies.

Veïem l’altre dia que...

EL CALENDARI SOLARi els canvis d’estació

+40: Lugnasad; 2 d’agost

sant Josep +40: 2 de febrer;

Candelària, Imbolc, Murmeltier

+ 40: Tots Sants, Samhaim,

Allerheiligen

sant Joan

Nadal

+40: 1 de maig; Vera creu, flors de maig, Beltane, Walpurgis

Tradicionalment s’han considerat dues estacions: bon temps i mal temps.

1) 40 dies després a) que el Sol comence a ascendir (solstici d’hivern + 40 = Candelària) b) que la llum li guanye a la foscor (equinocci de primavera + 40 = 1 de maig)

2) 40 dies després que la foscor guanye a la llum

equinocci de tardor + 40 = 2 de novembre, DIFUNTS;

INICI DE L’ESTACIÓ DEL MAL TEMPS

* Any 615. El Papa Bonifaci IV dedica el Panteó romà a Tots els Sants, i inicia la festa corresponent, a celebrar l’1 de maig.

* Any 741. El papa Gregori III canvia la data de la festivitat a l’1 de novembre.

* Any 830. Ludovico Pio (814-840), emperador d’Occident, a instàncies del papa Gregori IV (827-844) decreta que l’1 de novembre estaria dedicat a Tots els Sants, seguit del dia dedicat als Difunts.

¿TOTS ELS SANTS?

INICI DEL MAL TEMPS

Tots sants, guarda l’«avanico»

i trau els guants.

FINAL / INICI DEL NOU ANY AGRARI

Recollides l'ametla, el raïm i la garrofa; i [a molts llocs] premsada l'oliva a les almàsseres i el raïm als cups, era aleshores quan es procedia als pagaments endarrerits dels animals comprats (matxos i burros, fonamentalment, i quan vencien els contractes anuals d'arrendaments de terres

FIRA DE COCENTAINA; privilegi, el 1346, del rei Pere II de València a l’almirall Roger de Llúria, senyor de Cocentaina.

Els rituals que han perdurat per marcar l’inici del mal temps tenen relació amb els canvis perceptibles o els predictibles:

1. Natura “morta”; culte als avantpassats morts; ajudar-los a que s’il·luminen en el lloc on estan ... crisantems (chrysos, «or» + anthemos, «flor» = flors daurades, flors lluminoses)

2. Sorolls indesxifrables dins les cases (cruixir de fusta, crepitacions, ...); udolar del vent; «ànimes en pena»

3. Guardar aliments (carbohidrats, sucres), i també en el propi cos.Demanar (els xiquets) aliments als (rics) que més en tenen, a canvi de ...

Per Tots Sants castanyes,

per Nadal torrons,per Pasqua la mona,

per Cap d'Any bombons.

* els tendres i densos panellets de massapà i el seu precedent mallorquí, els panets de la mort, predecessors també dels huesos de muerto mexicans,

* els bunyols de vent; * les doblaes, una espècie de mones, però amb la pasta de

tonya aromatitzada amb matalafua i amb el galló de l’ametla sense pelar, típiques de Xixona.

* a la comarca del Baix Segura tenien per als dies de “Tosantos y Difuntos” un postre casolà avui en dia quasi desaparegut, les “Gachas de difuntos o de santos”, fetes amb farina anisada amb arrop i carabassat.

In fecula feculorum, amen

Poème sur le désastre de Lisbonne (1756)Voltaire.

Terratrèmol «de Lisboa» 1 de novembre de 1755; a les 9,20h.Entre 60.000 i 100.000 morts.

* Marqués de Pombal. * Inici dels informes sismològics. Temps de duradaRèpliquesDanysComportament dels animalsEsdeveniments en pous i abeuradorsGuardat a la Torre del Tombo,

l’arxiu històric nacional.

POST SCRIPTUML’ «inici de l’ateïsme racional» a l’Europa

cristiana.

I, conte contat, ja s’ha acabat.

Material recomanat: Material recomanat: * En qué mundo vives?, * La recerca de regularitats en la naturade Daniel Climent i Giner. Editorial Aguaclara, Alacant

Calendari dels brillants, de Joan Josep Cardona i Ivars

Daniel Climent i Giner