J. V. FoixPoesia Catalana Contemporània

Inés Caro Llopis

Antonio Martínez Pérez

Índex

Biografia

Obra poètica

Característiques de la seua poesia

Premis

«El difícil encontre»

«El torredà del far i l’Eterna Permanència»

«Plant d’En Joseph-Vicenç, de Barcelona»

Biografia

Joan Vicenç Foix (1893-1987), Sarrià (Barcelona)

Va estudiar Dret i va exercir com a periodista

Guerra Civil: impossibilitat d’escriure en català

1916

Integració als grups d’intel·lectuals barcelonins

Incorporació a La Revista

Intensa activitat literària, intel·lectual i periodística

1961: és elegit membre adjunt de l’IEC

25 de maig de 1962: cobreix la vacant de Josep M. Sagarra

com a membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC

En els seus darrers anys de la seua trajectòria, J.V. Foix és

consagrat com un dels grans mestres de la literatura

catalana.

El 29 de gener de 1987, l’endemà mateix del seu

aniversari, Foix mor a Sarrià

Obra poètica

1936: Sol i de dol 1949: Les irreals omegues 1953: On he deixat les claus? 1960: Onze Nadals i un Cap d'Any 1964: Desa aquests llibres al calaix de baix 1974: Obres completes I, poesia 1971-1973 1985: Cròniques de l'ultrason

Característiques de la seua poesia

Poeta de formació noucentista però d’avantguarda Poesia autèntica: miratge sensual de Catalunya Estil invariable i difícil de comprendre

Biblioteca digital: http://www.fundaciojvfoix.org/j-v-foix/biblioteca-digital-de-j-v-foix-3/

Premis

Lletra d’Or (1961): Onze Nadals i un Cap d’Any

Premi Nacional de Literatura Catalana (1966)

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973)

Crítica de Serra d’Or (1980)

Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1980)

Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981)

Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona (1984)

Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (1984)

Premio Nacional de las Letras Españolas (1984)

Premi Ciutat de Barcelona (1986): Cròniques de l’ultrason.

«El difícil encontre»

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella

- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure’m tot. O del diable engany.

«El torredà del far i l’Eterna Permanència»

No pas irós, ni trist, si dellà el riu,

Entre pollancs, veig els celatges verds

D'un cap al tard, i d'uns mísers coberts

El fum negrós fa el paisatge soliu,

Pens en qui fuig pels colls, ploraire, i diu

Que res no val, i nega l'univers,

I del compàs i el plom tothora advers,

I del concret, als déus clama si viu.

Puix que un deler m'empeny; i tants d'atzars

Em fan fruir, sense albir, alba i nits,

Els rierols morents en prats florits,

El ras nocturn i el cim desert, i al març,

Els comiats d'amor en rústics bars,

A sol colgant, entre besars humits.

«Plant d’En Joseph-Vicenç, de Barcelona»

Amb ulls carnals opòs núvols i mars

I n'hec l'encís que em treu de tants de llots,

I de l'advers renasc. I amb tants de brots,

Aigua i clarors, i el fosc i el roig de 1'arç

Faig l'U divers i múltiples les arts.

Però la ment no cobeja els bells mots:

De cadascú què sap? Presa de tots,

Ignora el joc dels meus deliquis cars

Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet

Un Cep etern; i ni boira ni fred

Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.

Só, doncs, Adam; i ets Eva! I tenim set,

I allò que olor i palp qui sap si viu,

I ens banyarem tot temps al mateix riu.

J. V. Foix

“Poesia és, però, creació”Retòrica i

poètica, 16 d'octubre de 1933.