33
SOCIOLOGIA Desviació, anòmia i conflicte social

conflicte social

Embed Size (px)

Citation preview

SOCIOLOGIADesviació, anòmia i

conflicte social

Les normes de conducta social

• Si seguim determinades pautes de conducta social, els nostres comportaments esdevenen rutinaris o reiteratius: tendim a fer les coses de manera similar.

• D´aquesta manera, es van desenvolupant hàbits socials o costums, que es poden transformar en normes de conducta.

• Les normes de conducta socials són regularitats observables de comportament.

Les normes de conducta social

• Les normes de conducta socials tendeixen a institucionalitzar-se:

Les normes de conducta social• Les normes de conducta socials tendeixen a institucionalitzar-se:

Les normes de conducta social

Les normes de conducta social

Les normes de conducta social

La desviació social• Quan es trenca una norma àmpliament

compartida per la societat o per una col·lectivitat cultural es parla de desviació social.

• Les persones que actuen sense ajustar-se a les normes socials d´una societat són considerades com a desviats socials.

• Quan el seu allunyament del comportament dominant és voluntari i presenta una postura contestatària contra les normes, parlem de postures “antisistema”.

La desviació social

La desviació social

La desviació social

La desviació social• El sociòleg francès Émile

Durkheim considerava positiva l´existència de la desviació social.

• Una societat defineix allò acceptable en contraposició a certs comportaments considerats com a desviats.

• En portar al límit la frontera de la permissivitat, els desviats forcen la col·lectivitat a reflexionar sobre allò que creu normal i correcte. Émile Durkheim

(1858-1917)

La desviació social

La desviació social

La desviació social• Una comunitat pluralista és una comunitat on els diferents i les seves

diversitats es respecten amb reciprocitat i es fan concessions recíproques. Si no és així, llavors, no hi ha pluralisme. El pluralisme és fill de la tolerància i, per tant, està "cridat" a desconèixer una intolerància que és, al cap i a la fi, un odi cultural que reivindica una superioritat cultural alternativa. La comunitat pluralista es una adquisició recent, difícil i per suposat fràgil. La comunitat pluralista pressuposa una disposició tolerant i, estructuralment, associacions voluntàries "no imposades", afiliacions múltiples, i cleavages, línies de divisió transversals i creuades. Les comunitats del passat -des de la polis grega a les comunitats puritanes- no posseïen aquestes característiques. Tot el contrari. Cal afegir-hi que aquestes característiques només es desenvolupen, encara avui, només en el món occidental o occidentalitzat.

• Giovanni Sartori, La sociedad multiétnica, Taurus, Madrid 2003

La desviació social• Acabeu de llegir el text del Giovanni

Sartori:• http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/pluralisme.html

• Activitats:• La societat que descriu Sartori com

tracta el tema de la desviació social?• Quins són els principis d´aquest

tipus de societat?• Quin són els límits d´aquesta societat

i les seves amenaces?• Com veieu una societat com aquesta?

Hi esteu d´acord? Per què?

Giovanni Sartori

La desviació social (societat oberta)

La desviació social (societat oberta)

• ... si el multiculturalisme, en canvi, es considera com un valor, i un valor prioritari, llavors el discurs canvia i sorgeix el problema. Perquè en aquest cas pluralisme i multiculturalisme de sobte entren en col·lisió. En teoria sembla clar que el pluralisme està obligat a respectar una multiplicitat cultural amb la que es troba. Però no està obligat a fabricar-la. I en la mesura en què el multiculturalisme actual separa, és agressiu i intolerant, en aquesta mesura el multiculturalisme és la negació mateixa del pluralisme. El multiculturalisme crea "identitats reforçades", per la coincidència i la superposició de llengua, religió, ètnia i ideologia. Significa el desmembrament de la comunitat pluralista en subgrups de comunitats tancades i homogènies.

• Giovanni Sartori, La societat multiètnica, Taurus, 2003

Acabeu de llegir el text en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/multiculturalisme.html

Activitats:

1- En què consisteix el multiculturalisme?2- En què es diferencia del pluralisme?3- Quin tipus de societat és la resultant?

La desviació social (societat oberta)

La desviació social

• Plantejament del conflicte:• Nora és una noia nascuda a un país sub-

saharià de 2n d´ESO. Fa cinc anys que viu al nostre país. La seva família es nega que cursi assignatures d´expressió: educació física, música i dibuix i pintura perquè considera que estan en contra del que considera que ha de ser una bona educació per a una adolescent.

La desviació social

La desviació socialsolucions conseqüències

Solució 1

Solució 2

Solució 3

Anòmia

• El terme d´anòmia va ser introduït en l´àmbit de la sociologia per Émile Durkheim.

• Significa, etimològicament parlant, “absència de normes o de lleis”.

• Es produeix quan existeix un conflicte entre les lleis d´un país i el comportament seguit per algun col·lectiu dins d´aquest país.

AnòmiaExemples d´anòmia:• Contradiccions entre lleis i hàbits o costums molt arrelats: llei que

prohibeix fumar en determinats espais públics, normes que regulen la recollida selectiva de residus, límits de velocitat, normes que regulen el tipus d´indumentària en els tribunals de justícia, horaris de tancament de les zones d´oci, conflictes entre les lleis del país d´acollida i les normes del país d´origen dels immigrants ... (conflicte social)

• Dissociació entre les metes socials que promou una societat i els recursos als que pot accedir la major part de la societat per assolir-les: els diners o la fama que s´ofereix com un objectiu social assolible per tothom en realitat només pot ser gaudit per una minoria, això pot provocar frustracions que pot conduir a algun individu a buscar l´èxit econòmic o social mitjançant mètodes il·legals (delinqüència)

Anòmia

Conflicte social

• De la mateixa manera que el conformisme social és una de les manifestacions més característiques de la vida social, també ho és el conflicte.

• Les conductes rebels són tant o més freqüents que les conformistes.

• El xoc d´interessos és quelcom inseparable de la vida social. A través de la conducta conflictiva els individus intenten resoldre les contradiccions entre ells.

• Existeix conflicte social quan determinades accions socials violen les normes i principis socials i amenacen l´estabilitat de l´ordre social vigent.

Conflicte social1. A mí me parece que el conflicto, el choque de

intereses entre los individuos, es algo inseparable de la vida en compañía de otros.

2. ¿Sabes por qué? Por una causa que en principio parece paradójica: porque somos demasiado sociables.

3. Deseamos obtener lo que vemos que los demás también quieren; queremos todos lo mismo pero lo que anhelamos no pueden poseerlo más que unos pocos o incluso uno solo.

4. Si no viésemos que otros ambicionan esas conquistas, es casi seguro que no nos apetecerían tampoco a nosotros (...) Pero como suelen ser vivamente deseadas, por imitación las deseamos vivamente.

Fernando Savater, Política para Amador, Editorial Ariel, Barna 1992, pàgines 43-44

Activitats:Relacioneu aquestes quatre idees amb els pensaments de Kant i Hobbes.

Conflicte social

Kant Hobbes

1

2

3

4

Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar part d´una societat que, tanmateix, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament per dissoldre-la.

De la igualtat natural de capacitats en els homes sorgeix la igualtat en l´esperança d´assolir llurs objectius.

Conflicte social

KantHobbes

1

2

3

4

De la igualtat natural de capacitats en els homes sorgeix la igualtat en l´esperança d´assolir llurs objectius.

Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar part d´una societat que, tanmateix, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament per dissoldre-la.

Conflicte social

Tipologia dels conflictes per volum de la unitat social

Conflictes entre rols individuals Entre el paper de mare i el de dona professional

Conflictes dins de grups socials Es presenten diferents candidatures per a president del mateix club esportiu.

Conflictes entre grups socials que comparteixen les mateixes institucions

Entre els obrers i l´empresari dins de l´empresa. Entre professors i alumnes.

Conflictes entre grups socials de la mateixa comunitat

Lluites entre partits polítics. Guerra civil.

Conflictes entre països Guerra i enfrontaments entre països

Conflicte social• La història de totes les societats

existents fins avui és la història de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres artesans i oficials dels gremis, en definitiva, opressors i oprimits, s´han contraposat uns contra altres sostenint una constant lluita, a vegades amagada i altres cops oberta, una lluita però que sempre finalitzà en una transformació revolucionària de tota la societat o bé amb l´enfonsament mutu de classes en lluita.

• Continueu llegint el text en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/la-lluita-de-classes.html

Marx i Engels (s. XIX)

Activitats:• Quina relació existeix segons Marx i Engels

entre la història de la humanitat i el conflicte social?

• Què és el que ha dominat en cada etapa de la història, la igualtat o la desigualtat? Quants períodes històrics distingeixen?

• Què creieu que pretén el comunisme?• Quines diferències més clares hi ha entre els

plantejaments de Hobbes-Kant-Savater i Marx-Engels? Amb quin esteu més d´acord? Per què?