No em prens ni et prenc
Joan Maragall-Estimada MartaNo em prens ni et prenc
.
No em prens ni et prenc
Trao el perfil dun gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
Afuats, esdevenim la punta dun sol crit,
,
.
dun sol desig, dun sol pressentiment.
Vibra el silenci.
Pluges i ventalls mesclen els sons.
Lespera s tensa.
.
Tens larc del teu cos i alhora acollidor.
Entro en tu, Marta, tendrament,
i creix en ones lentes, poders, el goig
fins a assolir la fonda plenitud,
la balma clara sense tornaveus
Pura i obscena et mostres.
Tens els pits suaus i erectes i tels beso.
Tu somrius a penes, bleixes i maculls.
Molt dolament repeteixo el teu nom
Joan Tard4tACurs: 2013/14
null169151.55null169151.55
