Embed Size (px)
Citation preview
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
“El tragaluz del infinito” de Noël Burch
INTRODUCCIÓ
Per fer el comentari s'ha escollit el llibre El tragaluz del Infinito de Noël Burch,
el llibre té dos eixos principals, Burch ens parla de les aportacions històriques
que afavoreixen el discrus de la nova teoria cinematogràfica i ens proporciona
informació tècnica sobre com va anar apareixent el llenguatge cinematogràfic.
En el primer punt fa un estudi exhaustiu de les activitats entre la classe obrera
de França i Anglaterra. Exhaustiu en tan que ens deleita amb anècdotes sobre
barraques de fira a on s'hi projectaven imatges per entretenir a la població que
s'esvargia després d'un intens dia de feina. També ens explica com van influïr,
degut a la immigració del món americà la representació dels vodevils. Aquesta
sèrie d'esdeveniments ens proporcionen informació amena sobre la societat de
la època, punt essencial per l'estudi de Burch ja que per ell cada context remet
a una pràctica concreta. Els vodevils, doncs, tenen una funció ideal ja que al
ser un espectacle popular educa als camperols que arriben a la ciutat i això
afavoreix i intensifica la confiança cap a la racionalitat.
Burch en els seus estudis tracta d'unir el naixement del cinema a les pràctiques
socioculturals del segle XIX. La seva essència no és la simple narració
d'històries, sinó que es posiciona per tractar temes de naturalesa sociocultural.
Persegueix un objectiu desnaturalitzador, sempre treballant a partir de les
idees de continuïtat i transparència.
La segona part important del llibre és tot l'estudi que ens aporta sobre la
invenció i evolució de cada un dels aparells utilitzats per reproduir imatges. És
una mica més complicat seguir-lo en aquest punt ja que moltes paraules que
utilitza o referències que fa s'han de anar a trobar en llibres més especialitzats.
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
CONTEXT
El marc contextual de Noël Burch ens trasllada a la crítica ideològica dels anys
setanta, la qual era més propera al minimalisme, insistint en la reducció al
mínim de les intervencions manipulades i artificials. Aixi van començar una
sèrie de debats a on es buscava una estètica alternativa començant per
qüestionar l'estètica clàssica de Hollywood, com a ideal clàssic. Per tan es
podria dir que el model dominant s'estava posant en dubte. Amb l'arribada de
les revolucions formals promogudes per la Nouvelle Vague es va engendrar el
concepte de Modernitat Cinematogràfica. En aquest cercle, Burch acompanyat
de Jorge Dana i Tom Gunning, entre altres, van discutir sobre l'evolució lògica
del cinema cap al realisme.
A través del Tragaluz del Infinito, Burch ens retorna a un cinema primitiu per
començar a escriure una nova teoria cinematogràfica, ens parla sobre
l'evolució del llenguatge cinematogràfic, com s'ha anat creant i inventant a
través de la necessitat i no pas per la casualitat. Analitza i reflexiona sobre la
voluntat gràcies a la qual s'obre un llarg camí en el món del cinema. L'anàlisi
de les pel·lícules pròpies de França, Anglaterra i E.E.U.U, doncs, en porten a
parlar d'aquest Sistema de Representació Primitiu caracteritzat per la
horitzontalitat i frontalitat de la càmera. És important no perdre de vista la
idea constant de Burch per incloure sempre les reaccions dels espectadors en
cada moviment, invent o descobriment al llarg de la història del cinema. En
aquesta evolució participem del naixement d'un Sistema de Representació
Institucional a on hi trobem els principis reconeguts per la indústria
cinematogràfica com pot ser el raccord de posició, la direcció, la mirada, la
simultaneïtat i la continuItat.
Burch ens proposa una teoria del cinema clàssic la qual va contribuir a l'èxit de
la indústria de Hollywood.
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
LLUITA TEÒRICA
Segons Burch la construcció històrica del cinema no és casualitat sinó voluntats
i eleccions promogudes segons la època, la societat, la cultura i l'economia de
cada moment, distingint també les zones geogràfiques, és a dir els diversos
contexts ens proposen diverses pràctiques amb característiques pròpies.
El cinema quan neix es considera “el teatre dels pobres”, ja que el teatre en
aquell moment era una forma de representació burgesa molt
institucionalitzada. Així, es configura una tipologia de públic, el poble, que a
través de les seves necessitats farà evolucionar el cinema.
Una de les preocupacions de Burch és defensar la varietat de llenguatges del
cinema segons el context, no es pot parlar de cinema en general. Analitza,
doncs, el context de França, Gran Bretanya i EE.UU els quals divergeixen en
molts punts els uns dels altres. Aquestes diferències estan relacionades amb el
bullici socio-econòmic de cada país. Per exemple el cinema anglès dóna obres
mestres del cinema primitiu, productes de la societat anglesa associats a la
idea victoriana i la política del segle XIX. El cinema francès és el més important
en aquell moment gràcies a les característiques de la societat francesa, com
els Pathé que van veure el cinema com una manera de fer diners, constituient
pel·lícules grolleres, fetes per capitalistes per invertir menys en la producció i
guanyar més diners. Aquest cinema perdrà valor quan arribi el cinema
nortamericà el qual també busca guanyar-se el poble burgès, no només la
massa treballadora que van al cinema per evadir-se de la realitat. Així doncs,
el cinema EE.UU serà vàlid per a tots els públics, representar en imatges com
la literatura representa en paraules. D'aquesta manera el cinema es dirigeix
cap a les formes narratives de la societat bugesa, Burch ens planteja que no
només es descobreix el cinema a través d'un desenvolupament tècnic, sinó
també per una dimensió ideològica, un atreviment de la burgesia per descobrir
aquest nou “art”.
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
MODELS DE REPRESENTACIÓ
A continuació ens dirigim pròpiament al terme que va encunyar Noël Bruch en
el Tragaluz del Infinito partint d'una òptica marxista segons la qual el mode de
representació ens remet al mode de producció. Parlem del Mode de
Representació Primitiu (M.R.P) i el Mode de Representació Institucional (M.R.I).
El cinema dels origens o primitiu es caracteritzava per un públic en particular i
per una escència de proposta espectacular. Es potenciaven els mecanismes
d'identificació, buscant la narrativitat, un públic identificat, un viatge immbòvil.
Burch entén MRI el llenguatge del cinema que es constitueix a partir de la
competència de la lectura que assolim per l'experiència. Es podria parlar d'un
model de continuïtat i transparència estès pel cinema americà. Aspira, doncs, a
l grau zero de l'escriptura, que ens parla Burch, per narrar volguent mostrar,
explicant els esdeveniments per sí mateixos.
És molt important parlar també sobre un altre concepte introduït per Burch
com és el del muntatge invisible, que s'hi arriba mitjançant el raccord, és a dir
la sincronització entre els elements posats en escena encara que estiguin
fragmentats en diferents plans. La continuïtat que proporciona el raccord,
inclòs en el MRI, fa que en les narracions fílmiques ens aparegui la realitat
íntegra, sense intervencions. Burch ens està introduïnt en el món de l'imaginari
modern, on s'exclou al subjecte per presentar una realitat pura.
Les diferents reevaluacions de l'anomenat cinema primitiu realitzades per
Burch, com a investigador europeu, però també per investigadors americans
com Gunning1, no tenen com a única finalitat fer un recordatori del paradís
perdut en quant a mètodes de representació cinematogràfica, sinó sobretot
tenen la intenció de descubrir la diferència estètica del cinema i la seva
evolució, introduïnt com a punt principal l'observació de l'espectador. Així es
pot parlar d'un cinema “d'atracció”, és a dir un cinema que s'inclou en diferents
1 MUSSER, CHARLES: The Emergence of Cinema: The Amercian Screen to 1907 (vol.1), E.E.U.U., 1994 (llibre consultat a Google Books)
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
definicions d'espectacle com circ, vaudeville, fira, carnaval, etc. Estudiar
aquestes formes d'espectacle provoca dirigir la mirada, com ja hem dit, a
l'espectador, com a un personatge situat en un context relatiu d'exterioritat
actuant com un “voyeur”.
M.R.P M.R.I.L'AUTARQUIA DE L'ENQUADRAMENT: Tots els elements profílmics (el decorat, l'acció, la ubicació dels actors, la composició) estan subordinats a l'enquadrament. Recull un marc que, de la mateixa manera que en el teatre, funciona com un tableau o tota l'acció tendeix al centre.
DISPOSICIÓ PRIVILEGIADA DE L'ESPECTADOR: en funció de la qual es prepara l'enquadrament (profunditat de camp, centrament, dinàmica i moviments interns) i es filma sobre un eix. L'espectador gaudeix de subtils recursos que el porten a identificar-se dins la història projectada.
NO CONTINUÏTAT DE LA DIÈGESI: degut a la falta de muntatge; hi ha una juxtaposició i no una unió dels plans.
CONTINUÏTAT DE LA DIÈGESI: garantida mitjançant mecanismes que evoquen el pas del temps i transicions que fan imperceptible el canvi de pla (raccords de posició, direcció i moviment) i mecanismes per implicar a la subjectivitat (plans subjectius, pla/contraplà, emparellament de l'eix de mirades, èmfasi musical, etc.)
NO CLAUSURA DEL RELAT: o falta de autosuficiència, per la qual el text arriba a la seva plena significació gràcies al coneixement que es suposa en l'espectador de la història o a les explicacions de la projecció.
CLAUSURA DEL RELAT: Tot conflicte plantejat queda resolt i tots els detalls contribueixen al conjunt de la narració. Es tracta d'un text autosuficient, on qualsevol fissura queda explicada. LA TRANSPARÈNCIA NARRATIVA: per la que la ficció proposta és autònoma i el seu món es presenta com preexistent davant de l'espectador, qui no aprecia en el text fílmic marques del narrador cinemàtic. Això s'aconsegueix mitjançant el blindatge del pacte ficcional a través de la forta versemblança aconseguida per diversos efectes de lo real, particularment en els detalls de la posada en escena. En la transparència narrativa el discurs queda supeditat a la història (i en certa manera, eclipsat per ella).
ABSÈNCIA DE PERSONA CLÀSSICA: Els personatges apareixen vistos a distància i es valen de l'expressió gestual per mostrar conductes o estats d'ànim, però els manca els elements bàsics -el rostre i la veu- que els atorgaria profunditat psicològica. La posada en escena es caracteritza per la horitzontalitat i frontalitat.
CASUALITAT LINEAL: que s'atorga a través de personatges molt definits en els seus trets psicològics, que tenen motivacions nítides i lluiten per la resolució del conflicte plantejat.
La composició en profunditat es busca a través de les figures i les seves relacions espacials dins del quadre.
La composició en profunditat es busca a través del moviment de la càmera o el muntatge.
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
CONCLUSIONS
Amb tots els conceptes que defineixen MRP i MRI proposats per Burch s'arriba
doncs, a enquadrar el cinema clàssic sota uns paràmetres concrets tot i això
amb l'arribada de les revolucions formals promogudes per la Nouvelle Vague i
les cinematografies alternatives es produeixen canvis en la mentalitat dels
autors que reflexionen sobre la història del cinema i sorgeix el concepte de
modernitat cinematogràfica. Aquest nou concepte a la vegada genera noves
renovacions en el cinema. Noël Burch formava part del grup Nouvelle Vague,
element impulsor francès dels moviments que aniran sorgint arreu del món.
Aquests nous cinemes comporten una renovació generacional, artísticament
formada i fomentada per una nova tipologia de mecenatge que proporcionen
inversions per aquestes noves pel·lícules. Pel·lícules que intenten reflexar la
realitat immediata optant per els rodatges en llocs naturals i utilitzant el
documental com a recurs. Es considera que s'ha de proposar una experiència a
l'espectador reproduïnt obres obertes a la interpretació on la càmera és el
mètode d'expressió, la mirada a la realitat. De tot plegat es genera un
augment de les reflexions entorn al cinema, noves teories, publicacions
especialitzades que difonen aquesta nova manera de fer cinema.
“El tragaluz del infinito” Noël Burch comentari per Joana Costa Ribas, NIUB: 16155565
BIBLIOGRAFIA
Arnheim, R.: El cine como arte. Ediciones Paidós. Barcelona, 1990.
Aumont, J., Bergala, A., Marie, M. i Vernet, M.: Estética del cine. Paidós
Comunicación. Ediciones Paidós. Barcelona, 1985.
BORDWELL, David: El significado del filme. Inferencia y retórica en la
interpretación cinematográfica. Ediciones Paidós. Barcelona, 1995.
BURCH, Noël: El tragaluz del infinito. Col. Signo e Imagen. Ed. Cátedra.
Madrid, 1991.
Sánchez-Biosca, V.: El montaje cinematográfico. Col. Teoría y análisis. Ed.
Paidós. Barcelona, 1996.
STAM, Robert.; Burgoyne, R. i Flitterman-Lewis, S.: Nuevos conceptos de la
teoría del cine. Estructuralismo, semiótica, narratología psicoanálisis,
intertextualidad. Ediciones Paidós. Barcelona, 1999.
