Embed Size (px)
DESCRIPTION
CURS VIVENCIAL DE DANSA I INCLUSIÓ SOCIAL. l a dansa. Com entenem la dansa Des de l’any 2004, des de Dansalut ®, treballem per promoure la dansa des d’un concepte global que implica totes les capacitats de l’ésser humà. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Montserrat Iranzo i Domingo 692 187 619 [email protected] www.dansalut.com
CURS VIVENCIAL DE DANSA I INCLUSIÓ
SOCIAL
Com entenem la dansa
Des de l’any 2004, des de Dansalut®, treballem per promoure la dansa des d’un concepte global que implica totes les capacitats de l’ésser humà.
Entenem la dansa com a llenguatge, com a art, com tècnica, com a eina terapèutica i com a instrument de cohesió social.
Com entenem la dansa
Apostem pel valor educatiu de la dansa, més enllà del valor estètic i cultural d’una concepció de dansa entesa com aquella disciplina artística reservada únicament per futurs/es ballarins/es. Tothom hi té cabuda. No cal tenir cap noció o coneixement de dansa perquè el que és proposa és crear un grup i treballar a través dels principis de moviment i sobre les formes primàries bàsiques i fonamentals d’utilitzar el cos.
La dansa com a llenguatge
Considerem que el cos és el primer vehicle d’expressió que té l’infant per comunicar-se i relacionar-se. La dansa és, en certa manera, el primer llenguatge.
L’aprenentatge del llenguatge de la dansa és important en sí mateix, com una forma més que té la persona per expressar-se i comunicar-se.
La dansa és, en potència, altament significativa. El llenguatge simbòlic que utilitza ( en termes de moviment, espai i temps )
requereix que les persones impliquin les seves capacitats cognoscitives, físiques, comunicatives, afectives i de relació
interpersonal.
La dansa com a art
Allò propi de l’art : expressió d’idees, sentiments, relacions, … per mitjà d’un llenguatge simbòlic.
La dansa com a tècnica
Des del coneixement (explorar el cos i les seves possibilitats de moviment), estimar i respectar el propi cos.
La dansa com a eina
La comprensió de la dansa com a una eina i experiència de vida i no pas com a finalitat, tenint en compte que la intenció global és obtenir més recursos per enriquir el dia a dia.
la dansa com a instrument de cohesió social
La Dansa com a moviment social i la Dansa social com a moviment de l’ésser humà. La dansa és el fil conductor i l’excusa de connectar l’individu amb la resta, amb tot el que l’envolta; passant pel grup fins a la societat.
la dansa com a teràpia
La Teràpia pel Moviment i la Dansa:
La Teràpia pel moviment i la dansa, o dansateràpia, es basa en “l'ús del moviment creatiu i de la dansa en una relació terapéutica” ( Payne, 1992 ). S'emmarca dins les teories i psicoteràpies psicodinàmiques, la psicologia de l'art i el procés creatiu.
La dansateàpia s’inicia als Estats Units entre els anys 40 i 50. Una de les iniciadores va ser Marian Chace i Mary Whitehouse. A Europa a es va iniciar a Gran Bretaña de la mà de Kedzie Penfield.
A Catalunya és una professió nova, que es va anar introduint amb l'arribada de professionals estrangers fins que al 2004 va sortir la primera promoció de dansaterapeutes del Màster de Teràpia a través del moviment i la dansa de la UB. Actualment només es pot fer com a Màster propi a la UAB.
TMD Dansa Social i Col.lectius socials
Podem arribar a tots els àmbits i estaments socials. Podem aportar una nova manera de treballar i d’estar al costat de les persones i la societat, abarcant i vinculant lo social, terapèutic i lúdic o creatiu.
Rehabilitació Física i Psíquica
El DT treballa amb les parts afectades i no afectades del cos del pacient. La part del cos, ment i esperit que encara es forta apren a adotar i acomodarse.
Segons Billie Pivnick “la TMD reflexa l’estat afectiu del pacient responen a les formes que perfilen les seves emocions.”Les expressions basades en les emocions porten a un enteniment a qui interactua.
[email protected] www.dansalut.com
Bases i teories artístiques
Definició " La dansa és un art en moviment. L’art de posar el cos en moviment”
La dansa social té varies finalitats, com per exemple les danses populars que serveixen per donar identitat i sentit de pertenença de grup a les persones.
Les danses escèniques són danses creades per a ser vistes.
Les danses clàssica, moderna i contemporànea han portat la dansa a l’espectador i es balla a espais teatrals o quotidians.
La Dansa continua formant part de les nostres vides, viva i evolucionant amb el transcurs del
temps.
Història de la dansa
La dansa forma part de la Història de la Humanitat, i és un reflex dels canvis de la societat.
En el Renaixement, hi ha una nova actitud cap el cos, la dansa es converteix en socialitzadora de celebracions i festivitats.El ballet es converteix en una disciplina artística reglada, adaptant-se a canvis polítics i estética de cada época.
S XIX el ballet romàntic enalteix al culte espiritual i eteri del cos ballarí.
La dansa moderna apareix com a reacció als estilitzats movimients del ballet i al progessiu emancipament de la dona. I moviment lliure. Una de les pioneres: Isadora Duncan.
Amb Russia arriba el renaixement del ballet col.laborant amb Anna Paulova, Claude Debussiy, Stravinsky, Picasso i
Les noves llibertats en el moviment del cos són els detonant del canvi en les actituds del cos.
Dansa ritual
A l’inici de la civilització, la dansa s’emprava com a ritual, un acte sagrat, una comunicació per a dir que et preparaves per a caçar, dansaven per a la fertilitat, dansaven per a cures espirituals i emocionals.
El moviment ritual oferia un mitjà per a expressar i transmetre els sentiments a favor de la vida.
Les danses autòctones = danses tradicionals
“DANZA TEJEDORA DE SOCIEDAD”
La dansa i l'art
L'art com a procés creatiu: El procés creatiu en si mateix és terapèutic
La creativitat és una potencialitat amb que tots els éssers humans naixement
[email protected] www.dansalut.com
• dansa creativaPropostes de moviment obertes que
parteixen del moviment lliure i espontani.Amb o sense suport d ematerial, elements i/o objectes i acompanyats o no de música
- La importància del joc. Winnicott. Relaciona el joc amb la creativitat, amb el fet de permetre’s comunicar la realitat interior i la realitat exterior.
- Explora noves formes de moviment a partir de la improvisació permetent sentir-se a un mateix i interaccionar amb els altres.
- Potencia les capacitats, competències i recursos individuals per a integrar-los en la vida quotidiana a partir d’una actitud positiva.
Bases i teories socials
• Enfoc de l’aprenentatge social
L’aprenentatge social es deriva del treball de Cornell Montgomery , centramt-se en els models de comportament que l’individu aprèn al relacionar-se amb l’entorn.
• Enfoc_existencial-holístic
La persona és un conjunt dels seus aspectes pràctic-funcional, l’emocional i espiritual. Badaines i Ginzberg implanten les teràpies creatives.
• Teoría de la conducta Es basa en la idea que els comportaments són el resultat de l’acondicionament. Pavlov.
• Teoria de sistemes
L’orientació sistèmica en el món social adopta el model basat en Durkheim, el funcionalisme i la primera teoria cibernètica.
El sistema és un conjunt d’elements interrelacionats entre sí.
• Enfoc psicoanalític
• Freud. La importàcia de ser conscient.
En les intervencions individuals hem d’esperar a que el pacient estigui
preparat per escoltar-nos sinó obtenim resistència.
• L’enfoc psicodinàmic Bettelheim. Es basa en el cos dels coneixements psicoanalítics, enfatitzant en els processos mentals inconscients d’individus i grups.
Punts a tenir en compte en les organitzacions socials per a plantejaments de treball i de
bases teòriques socials.
Ideologia assistencial/educativa del centre:Entitat, població atesa, estructura organitzativa.Grup: Finalitat, definició, continguts, objectius i pautes.Equip: Espai, finalitat i ponts entre professionals i agents.
DESCRIPCIÓ POBLACIÓ ESPECÍFICA. CREACIÓ DE GRUP. DIFERÈNCIES I SEMBLANCES DELS COL.LECTIUS.
• Definició: població amb exclusió social.• La inadaptació pot crear dos tipus d’actuacions
bàsiques: A) Conformisme passiu. Immers en la frustració personal i familiar.
B) Inadaptació activa. Conductes antisocials de caràcter delinqüencial.
Centre d’Estudis Joan Bardina….
Quan més transtornat està un individu, més desincronitzats i fragmentats són els seus moviments.
Chaiklin
Dansa socialEngloba:el sentiment de grup dels membres, que
comporta: estar els uns amb els altres, ajudar-se, respectar-se, tolerar-se....
el treball amb persones en situació de risc social: habilitats socials, comunicació, corporeitat, etc
la cabuda de qualsevol persona dins del grup, encara que no tingui cap tipus de coneixement o base tècnica de la dansa en si.
ANALITZANT DIFERENTS TIPUS DE COL.LECTIUS SOCIALS O
GRUPS SOCIALS
IMMIGRACiÓ
Objectius Generals:
- Integrar a persones en situació d’inmigració amb d’altres a través del moviment i de la comunicació no verbal.
- Oferir una proposta de temps lliure per a que participin d’una activitat compartida i així puguin conèixer-se d’una manera diferent.
- Disfrutar de les experiències sensorials i motrius, obtenint eines per a enriquir la vida quotidiana.
DONES. SERVEIS SOCIALS i SALUT MENTAL
Objectius generals:
• Confiança en el grup.• Seguretat en elles mateixes.• Buscar alternatives d’expressió.
GRUPS DE RISC SOCIAL
• Potenciar capacitats, competències i recursos…
• Prendre conciència…
• Crear un espai….
• Treballar en pro….
GENT GRAN
El cos i la ment d’una persona gran alberguen una història més llarga, amb més d’un mapa i amb més fortaleses i debilitats.
El deteriorament propi de l’envelliment, és posar el focus en el moviment i la cura del cos.
Bases i teories psicològiques
• El psicoanàlisis• El conductisme• El cognitivismo• La psicología humanista • “Neuropsicologia”
Teories WINNICOT: Teoría de la relació dels objectes: el Ego- Yo
existeix sols en relació amb els altres.
ERIK ERICSON: Teoria psico-social i del desenvolupament humà: "les 8 edats de l'home“.
BOWLBY: Teoria del lliga'm : Una base segura.
BORYS CYRULNIK: Etiologia humana: La resiliència.
GARDNER: La teoría de las inteligèncias múltiples.
FREUD: Teoria dels instints. Sublimació.
Paidologia i pedagogia sabers sobre l’educaicó Piaget, Freud.Psicologia Evolutiva evolució psíquica de l’ésser humà. Winnicott.Psicologia de l’Aprenentatge processos que produeixen canvis en el comportament. Piaget.Psicologia Social ciència que estudia els fenòmens socials i les lleis per les que es regeix la convivència. Lewin.Psicologia de l’art és el camp que estudia els fenòmens de la creació. Freud, Vygotski, Gardner, escola de la Gestalt...
VESSANTS
L’INDIVIDU COM A ÉSSER INTEGRAL: COS I MENT
Dansa associada al concepte de cos. Habitar (tornar a habitar) el propi cos.
Aspecte dinàmic i tràgicL’experiència del cos i les seves primeres
explicacionsEsquema corporal Imatge corporalEstructura corporal
L’INDIVIDU COM A ÉSSER INTEGRAL: COS I MENT
• Proposta individual
CARÀCTERTEMPERAMENT
PERSONALITAT
EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT
• DANSA ASSOCIADA AL CONCEPTE DE GRUPGRUP: Conjunt d’individus amb un objectiu comú.
• DINÀMIQUES DE GRUP
EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT
• Dansa associada al concepte de comunitat• Treball directe amb individus• Treball en equip interdisciplinari• Treball en xarxa interna i/o externa
EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT
• Dansa associada al concepte de societat
DANSA SOCIAL contenidora i creadora socio cultural. Portadora de valor simbòlic, estètic, expressiu de realitat i identitat col.lectiva.
DANSA SOCIAL estratègia pedagògica, vinvulant incorporació de subjectes al món social i cultural.
Bibliografia• Metodologia e pratica della danza terapeutica. Danzamovimento terapia tra oriente e occidente. Elena Certtu. . Ed. Franco Angeli.2008 Milano, Italy. • Sierra Bravo, R. ( 1988 ):Técnicas de investigación social. Teoría y ejercicios. Paraninfo. Madrid. • Domingo, Q. (1990) Psicomotricidad. Madrid: Seco Olea • Papalia, D.E. i Wendkos,S. (1987) Psicologia México: McGraw-Hill • Calais, B. i Lamotte, G. ( 1998 ): Anatomía para el movimiento. Tomo I y II. Barcelona: Liebre de Marzo. • Hengstenberg, E. ( 1994 ): Desplegándose, moverse en libertad Barcelona: Liebre de Marzo.
• Lleixà, T. ( 1997 ): Juegos sensoriales y de conocimiento corporal Barcelona: Paidotribo. • Centre d’Estudis Joan Bardina (1.993): Les presons de Catalunya eduquen o castiguen? –BCN-: Ed. Difusora Europea • Howe, David (1.997): La teoría del vínculo afectivo para la práctica del trabajo social. BCN-: Ed. Paidós Ibérica, S.A.
• Gardner, H. (1983). Frames of Mind. The Theory of Multiple Intelligences, New York, NY: BasicBooks. • Griss, S. (1998). Minds in Motion. Portsmouth, NH: Heinemann.
• Hannaford, C. (1995). Smart Moves. Arlington, VA: Great Ocean Publishers. • Piaget, J. (1952). The Origins of intelligence in Children. Ner York, NY: International University Press.
• Mary Joyce “Tècnica de danza para niños”. Editorial Martinez Mora.
• Brian, Thomas (1993) Psicologia, desarrollo del niño y aprendizaje. Royal Academy of dancing
• Robinson,J. (1992) El niño y la danza Barcelona:Mirador
Articles• Lavender, J., Sobelman, W. (1.995): I can’t have me if I don’thave you: working with
the borderline personality. En F. Levy, (comp.): Dance and other expressive therapies. When words are not enough. –Londres y Nueva York-: Routledge. Págs. 69-82
• Marray-Lane, M. (1.995): Walls of addiction. En F. J. Levy, (comp.): Dance and other expressive therapies. When words are not enough. –Londres y Nueva York-: Routledge. Págs. 93-100
• 2006. Ponència I Simposium de Dansateràpia a Montserrat: “La TMD en el campo social:Fund. Ared. Reinserció socio-laboral de dones”.
• 2005. Ponència I Jornades Luso-Hispanes sobre la Dansateràpia: “Dansa als CP”.
• 2009. Conferència a CC Francesca Bonnemaison: "Dansa com a eina de reinserció social".
