EMG 67 2010_0506

EL MÓN GEGANTER©

B – 43784 – 2004 Nº6

7 M

AIG

- J

UNY

2010

EL MÓN GEGANTER REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU

Index Pàg.

Editorial ........................................................................................... 3

Manlleu viu la Ciutat Gegantera 2010 ...................................... 4

Festes de Sant Josep Oriol 2010 .............................................. 6

Badalona celebra un Badagegants molt especial ................. 7 Un Fabulari d’estrena per les Festes de Primavera .....….... 8 Els geganters de Sant Vicenç amb els discapacitats .......... 9

Festa de la Malavella a Caldes 2010 ......................................... 10

VIII Diada del Geganter a Vilafranca del Penedès ................. 11

25 anys de gegants a Balsareny ............................................... 12

Costums i tradicions compartides. L’Any Amades ............... 13

Gegants madrilenys a principis del segle XX ......................... 15

Breus Ressenyes .......................................................................... 20

Les Vostres Fotografies .............................................................. 21

Passatemps..................................................................................... 22

pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 67

Cap

gros

sos

de C

apel

lade

s l’a

ny 2

005.

Us recomanem BALL DELS GEGANTS DE L’ARBOÇ

http://www.youtube.com/watch?v=9dj9WnXiF90

Si visiteu aquest link del Youtube, veureu el Ball dels gegants arbocencs, en Chabran i la Llúcia. La fusió entre la bona música i el bon ball per part dels geganters en fan una excel·lent peça.

La música és de Jaume Aguza i la coreografia d’en Ramon Vallverdú i fou estrenat per la Festa Major 2009 amb molt d’èxit.

Estrenes El 10 d’abril es presenta el gegantó Llorenç de l’escola Sol-Ixent de Mataró, fet per nens de l’escola.

El 17 d’abril, també a Mataró, veu la llum el gegant Grill de l’esplai Olla de Grills, fet pels joves de l’esplai.

El dia de Sant Jordi eclosiona un ou a Badalona, d’on neix la gegantona Marina de l’escola Progrés. La figura ha estat feta pel Taller Gabins.

L’endemà, la colla del Drac d’Or de l’Hospitalet de Llobregat presentà en ple Fabulari de les Festes de Primavera els seus nous gegants, els populars Mortadelo i Filemón, fets per en Jordi Macabich.

Aquest mateix dia 24 es presenta la geganta la Bruixa Malave-lla de Caldes de Malavella, personatge llegendari del poble.

El 25 d’abril de 2010, enmig d’una gran festa infantil, s’estrena el nou gegantó Rafael Guastavino de Vilassar de Dalt, obra del Taller Ventura i Hosta de Navata.

Aquest mateix diumenge 25 es presenta el gegant Cebrià del barceloní barri de Montbau, fet pel Taller Sarandaca de Gra-nollers. En la festa també s’hi presentà el gegantó Roger de Gràcia d’un nen que es diu Kaleb.

L’1 de maig es presenta definitivament el nou gegant de Maials; el Rei Pepet del Mas de Noguers, conegut popularment com El 58. El gegant ha estat realitzat per Manel Ariza.

El dissabte 8 de maig a Badalona es presenta la draca Chelo, una gegantona de l’escola Ventós Mir.

El 16 de maig s’estrena el gegantó Cau del barri de la Concòr-dia de Sabadell. Uns mesos abans de la presentació, la Rosella, geganta del barri, havia aparegut embarassada. El divendres 28 de maig es presenten les rèpliques dels gegants vells de Terrassa, en Robesa i na Pepona, que celebren el seu 160è aniversari. Les noves figures han estat realitzades pel Taller El Drac Petit. Els antics han recuperat el vestit que duien abans.

El 5 de juny al barri de l’Havana de Mataró es presenta el Ferm, un gegant construït per en Sergio Laniado i que repre-senta un mariner.

La n

ova

gega

nton

a C

helo

de

l’esc

ola

Ven

tós

Mir

de B

adal

ona.

EL MÓN GEGANTER Nº 67 pàgina 3

Editorial

BUITS

Enguany, com tots podem veure és un bon any pels gegants; és l’Any Geganter, celebrem molts aniver-saris, s’estrenen molts gegants i gegantons, i de ben segur que aquest estiu qui més qui menys farà algun viatge geganter.

Però, com també sabem, no tot són flors i violes. Cada any que passa, neixen i “ressusciten” moltes colles geganteres però, malauradament, al cap de l’any són també moltes les colles que desapareixen, es desfan, se’n van. Enguany ja en sabem de tres o quatre, un fet que fa pensar.

No es pot dir que els que deixen enrere la colla defi-nitivament deixin un buit, ja que tot el que ells han fet de ben segur que ha donat els seus fruits i ha alegrat a centenars de persones. Molts seran els que hauran passat per la colla i hauran estat setma-na rere setmana en reunions inacabables i sortides feixugues, però també hauran gaudit amb els seus companys, s’hauran divertit portant les figures o tocant el tabal. I encara més seran els nens que hauran gaudit amb la seva presència a la festa.

No podem dir que deixen un buit perquè de ben segur que els que deixen enrere la colla són els darrers que haurien volgut que la cosa acabés així i perquè sempre quedaran les figures que tant han cuidat fins l’últim detall.

Enrere deixen molt, però també cal esperar que en un futur pròxim una colla d’emprenedors i entusiastes agafin els gegants i tornin a ballar-los per les seves festes.

Des d’aquí, gràcies per aquests anys que hem gau-dit amb vosaltres i ànims.

Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Món Geganter Distribució: 1900 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Joan Vilà Roser Batallé Pau Blanch Joan Miquel Merino Sussi Bartomeu Miquel Gili i Oliva Josep Maria Ubiergo Associació Cultural Joan Amades

Portada: Els gegants Mortadelo i Filemón del Drac d’Or de l’Hospitalet, el dia de l’estrena.

El N

an C

u-cu

t de

la P

laça

Nov

a de

Bar

celo

na.

Els

geg

ants

de

Car

dede

u a

la s

ala

de le

s C

olum

nes

de l’

Ajun

tam

ent,

amb

els

seus

nou

s ve

stits

.

Contacta amb nosaltres a [email protected]


MANLLEU VIU LA CIUTAT GEGANTERA 2010

Text i fotografies de Pau Blanch ACTES FESTIUS

Ara fa 26 anys de la Iª Ciutat Gegantera de Catalunya, a Sallent.

Enguany els dies 7,8 i 9 de maig a Manlleu s`’han celebrat els actes de la Ciutat Gegantera de Catalunya 2010.

Divendres 7 de Maig

La festa començà amb la inauguració del monument commemoratiu de la Ciutat Gegantera, obra de Gemma Farran que porta per nom “Ball de Gegants” i representa un homenatge a totes les ciutats ge-ganteres anteriors. També hi veiem una clara referència als gegants locals, tot combinant figures i formes del passat industrial de la vila de Manlleu.

El pregó fou a càrrec de Joan Vidal i Gayolà que d’aquesta manera donà el tret de sortida d’aquest esdeveniment.

Dissabte 8 de Maig

Al llarg del matí es realitzaren visites turístiques a diferents espais emblemàtics de la vila, com per exemple una pujada al campanar de l’església de Santa Maria.

Ja a mitja tarda, es realitzà la plantada de gegants que posteriorment es dividí en diferents cercaviles però, abans de tot, es va fer una mos-tra de balls a l’esplanada del pavelló.

Arribada la nit, després que les colles haguessin sopat es feu l’homenatge -mitjançant un brindis i un pastis- a les 25 edicions de Ciutat gegantera, totes elles treballades amb molt d’esforç i il·lusió que han fet que el món geganter hagi evolucionat fins avui.

Com a sorpresa final, es representà un tastet de l’espectacle de la Serpent de Manlleu que va crear una gran expectació per part dels assistents a la festa.

Diumenge 9 de Maig

Tot comença amb un dia gris que dona lloc a un petit ensurt meteoro-lògic –la pluja- que, per sort, es va esvair ràpidament.

Cal comentar que s’organitzaren cinc plantades a diferents punts de la ciutat, finalitzant al mateix lloc, a la Plaça Fra Bernadí, on es pros-seguí a traspassar en Pau i na Llibertat, en Treball i na Cultura des de Tàrrega (Ciutat Gegantera 2009) fins a Manlleu.

A la plaça, es van poder observar els gegants Vells de Manlleu, en Jordi i na Montserrat, fets a Olot i estrenats el 1929.

Per acabar, es realitzaren els parlaments i els balls protocol·laris dels gegants i gegantons de l’Agrupació de Colles de Geganters de Cata-lunya, per part de la colla entrant i la colla sortint.

Finalment, volem puntualitzar que fins a la ciutat d’Osona s’hi varen desplaçar unes cent quaranta colles geganteres. Cal destactar la presència dels gegants vinguts des de Pollença (Illes Balears), Beni-carló (País Valencià), Lessines i Isières (Bèlgica).

I ara, a gaudir d’un any representant la cultura gegantera!!! ■


Fotografies de Pau Blanch ACTES FESTIUS

MANLLEU VIU LA CIUTAT GEGANTERA 2010


ACTES FESTIUS

FESTES DE SANT JOSEP ORIOL 2010 Benvolgut Rei Salomó;

El passat diumenge 21 de març varem celebrar la nostra XVI Trobada de Gegants i Bestiari al Pi. Hi van partici-par el Lleó i la Mulassa de Barcelona, portats per la nostra colla; al seu darrere, la convidada d’honor de la festa, la Mulassa “Haca” de Castelló de la Plana (País Valencià), acompanyada pels seus dragolins. A continuació, els gegants de la colla; en Perot lo Lladre, l’Oriol, la Laia, el meu Mustafà i jo. Al darrera, la resta de colles de Ciutat Vella; el simpàtic Nan Cu-cut i els gegants de la Plaça Nova, els del Raval, els gegantons de la Barceloneta (era el primer cop que ens visitaven en Ramonet i en Ganxut), els gegants i gegantons del Casc Antic, en Pere i la Isabel de Sant Pere de les Puel·les (segons em van dir, la Constança no es trobava gaire fina), la Mercè de Sant Jaume Apòstol i els ge-gants de l’escola Sant Felip Neri, veïns del barri.

De fora del districte venien els gegants i trabucaires de Sant Andreu de Palomar, i de fora de la ciutat, els gegants Nous de Terrassa (que enguany fan 60 anys), els de Cassà de la Selva (que l’any passat en van fer 50) i els de Roquetes, que són els nostres fillols i que per primera vegada sortien de terres tarrago-nines. Al final de la festa ens vam fer una foto amb ells.

Tots van ser acompanyats per una munió de capgrossos, ge-gantons, geganters, veïns i “guiris” (sempre em fan molta gràcia, amb les seves càmeres amunt i avall). La plantada, com sem-pre, va ser a la Plaça Sant Josep Oriol i, mentre les colles ana-ven esmorzant, es començava a escalfar l’ambient.

La cercavila va ser molt lluïda, vam sortir cap a les Rambles i, passant pel Carrer Ferran, la Plaça Sant Jaume, la Catedral, la Plaça Nova, Portaferrissa i el carrer del Pi, vam tornar al punt inicial, on en Mustafà i jo vam fer el nostre ball de lluïment per a gaudi de xics i grans. Com van disfrutar tots!

I fins aquí la meva festa, ja espero amb delit que torni l’any que vé, tot i que la d’enguany era especial ja que fa 50 anys que els gegantons i nosaltres, els gegants, vam ser recuperats des-prés d’un segle a l’oblit.

T’envio unes quantes fotos de la diada, espero que t’agradin.

Records a la teva Reina,

Elisenda, la geganta del Pi. ■

Text de Nicolás Alonso i fotografies de Roser Batallé

Text de Carlos Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

pàgina 7

ACTES FESTIUS

BADALONA CELEBRA UN BADAGEGANTS MOLT ESPECIAL

El dissabte 8 de maig d’enguany per la tarda, gegants d’arreu dels Països Catalans es van reunir a Badalona per gaudir un cop més de les Festes de Sant Anastasi i, més concretament, del seu Badagegants 2010.

Per si no fos poca la festa, enguany coincideix que Badalona ostenta la capitalitat cultural catalana, amb la qual cosa es va voler tenir representats a la festa totes les zones dels territoris de parla catalana, dels Països Catalans. Els convidats van ser; els gegants de Benicarló pel País Valencià, els d’Andorra la Vella pel Principat andorrà, des de la Franja de Ponent els de Fraga, de les comarques gironines els gegants de Girona, de les Illes Balears els de Pollença, des de Tarragona els gegants d’Ulldecona, de les terres lleidatanes els gegants històrics de Sanaüja (que és el segon cop que surten fora de la seva població), de les comarques barcelonines els gegants de Parets del Vallès i des de la Catalunya del Nord, els gegants de Vilafranca del Conflent.

A més a més, els van acompanyar les cinc parelles dels gegants de la ciutat badalonins, junt amb els gegants de Gotmar i algunes escoles de la ciutat (Joan Coret, Jungfrau, Ventós Mir i Lola Anglada). Finalment, com a convidats estrella hi van ser presents els gegants “Le Grand Mitan” i “L’Archer” de les ciutats belgues d’Isières i Bois-de-Lessines, que van participar d’aquesta mostra de la riquesa cultural gegantera d’arreu de les nostres terres. Precisament, durant la plantada, hi va haver una mostra excepcional de músiques tradicionals d’arreu.

La cercavila va recórrer el centre de la ciutat fins arribar a la Plaça de la Plana, on cada parella va fer la seva dansa pròpia, tot finalitzant amb el ja tradicional “Renaixement gegant”, una dansa pròpia del Badagegants que s’assaja unes hores abans de la festa i que enguany tenia per protagonistes les 44 figures presents.

Aquesta dansa es ballà per primera vegada el 1997, amb música dels Ministrils del Raval i coreografia de Robert Arruego, membre dels Geganters de Badalona. Enguany, tota la música de la mostra de balls anà a càrrec de la Banda d’en Vinaixa.

Des d’aquestes ratlles només ens resta felicitar als badalonins per la feina ben feta! ■

EL MÓN GEGANTER Nº 67


ACTES FESTIUS

UN FABULARI D’ESTRENA PER LES FESTES DE PRIMAVERA El dissabte 24 d’abril, a l’Hospitalet hi havia festa grossa. La colla gegantera del Drac d’Or organitzava el Fabula-ri, amb la participació d’elements festius tradicionals i populars, com gegants, bèsties i capgrossos.

Enguany la festa va ser del tot especial. Primer, per l’agermanament del Drac d’Or amb els gegants de Berck-sur-Mer, Batisse i Zabelle, que es va dur a terme dins de l’Ajuntament amb un intercanvi de parlaments i de records entre les dues colles i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

I, en segon lloc, va ser una festa molt especial degut a la presentació dels nous gegants de l’entitat, en Mortadelo i el Filemón, populars personatges de còmic dissenyats pel cèlebre Francisco Ibáñez, que estava present a la festa i va felicitar a la colla ja que les figures són veritablement impressionants. Des de dins de l’Ajuntament, i amb moltes colles plantades a la plaça (presidides totes elles pels gegants de la Ciutat; Roc i Eulàlia, Jaume I i la Seva Esposa), van sortir els nouvinguts, amb una pluja de confetti i amb un fort aplaudiment per part de tots els presents. Finalment, hi va haver els parlaments i una cercavila pels carrers del centre de la ciutat.

Benvinguts, Mortadelo i Filemón ! Felicitats Drac d’Or !

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

Text i fotografies d’en Joan Vilà

pàgina 9

ACTES FESTIUS

ELS GEGANTERS DE SANT VICENÇ AMB ELS DISCAPACITATS

El passat 6 de juny la Colla de Geganters de Sant Vi-cenç de Montalt varem iniciar un projecte engrescador amb col·laboració amb ONCE Catalunya.

Es tracta d’integrar els discapacitats visuals al món geganter. Un projecte l'objectiu final del qual ha de ser la formació d'una colla amb membres discapacitats.

De fet, el projecte de col·laboració comença amb la Recuperació dels Bòbuls i les Margaridasses, en la que ONCE va finançar el vestuari acreditatiu de la co-lla.

Però és el 6 de juny, amb motiu dels actes de celebra-ció i homenatge als discapacitats visuals a Montserrat, quan la Colla de Geganters va ser convidada per fer una demostració de com era una jornada gegantera.

En arribar a l'Abadia, els gegants eren plantats per què tothom els pogués veure..., veure? No! Evident-ment, els invidents no els poden veure, per tant se'ls havia d'explicar quin era el motiu d'una plantada. Tot seguit, un bon esmorzar per agafar forces i a continua-ció, com no, la cercavila, que al davant de curiosos anàvem fent camí fins a la plaça de l'entrada del Mo-nestir.

Allà varem comprovar el grau de sensibilitat dels invi-dents. Una vegada varem arribar i fer les ballades cor-responents, havíem d'aconseguir que anessin venint voluntaris per portar i els més agosarats fer ballar els dos gegants. I tant que ho varem aconseguir, i sense cap dificultat. Anaven venint a poc a poc, al principi amb recança, però de mica en mica, perdien la por per posar-se sota els gegants.

Però no va quedar aquí la nostra feina. Els discapaci-tats volien saber com eren els gegants, i dit i fet, ge-gants a terra i els invidents s'acostaven per "tocar" els gegants, comprovant el vestuari , els accessoris, la

fisonomia, etc. Companys, va ser molt emocionant, com els invidents preguntaven pel coixí de puntes, el barret, el piolet, pels nassos tan grans, les mans, etc.

Ens va arribar molt a dins, va ser molt emotiu, no po-dem descriure el grau de satisfacció de la gent de la colla i l'emoció que sentíem.

Tot seguit els actes varen continuar amb el dinar de germanor, on varem oferir un record de la darrera Tro-bada de Gegants de la Vila, en el que es representava les màscares dels Bòbuls i les Margaridasses. El camí de tornada a casa va ser ple de comentaris amb les anècdotes de la jornada.

Ara però, arriba la feina més feixuga. Captar portadors discapacitats pels gegants, que aviat podrien ser una realitat.■

EL MÓN GEGANTER Nº 67


ACTES FESTIUS Text i fotografies de la Sussi Bartomeu

FESTA DE LA MALAVELLA A CALDES 2010

El 24 d´Abril vam celebrar a Caldes de Malavella la Festa de la Malavella.

La festa va començar a les sis de la tarda amb un mercat nocturn de bruixes i esoterisme que va durar fins la una de la matinada...

Durant la tarda, la mainada de Caldes es van poder disfressar de bruixes, Mauricis i Hereus Riera amb uns tallers de disfresses organitzats per les diferents AMPA’s del poble. Hi va haver també altres activitats com titelles i xocolatada.

Es va fer la presentació de la Tortada de la Malavella, un pa de pessic amb avellanes. Boníssim...

A les set es va fer el Ball de l’Hereu Riera i aquí arribà el punt culminant de la festa... la presentació de la nova gegantona la Bruixa Malavella.

V a s e r u n a p r e s e n t a c i ó espectacular, on tota la colla hi va participar; els grallers tocant les danses dels nostres gegants, els geganters fent ballar tots els gegants, els capgrossos animant la festa i ballant, els petits donant el ram a la gegantona i la resta portant les torxes que guiaven a la Malavella.

La plaça estava plena de gom a gom. En acabar es va fer l’entrega d e r e g a l s a l s d i f e r e n t s col·laboradors i després, per acabar el dia, es va fer un sopar a base de graelles i calders (pota i tripa, galtes, cor, botifarres, aletes...).

Durant tota la setmana, molts balcons i finestres del poble lluïen una banderola negra, tot anunciant la Festa de la Malavella.

Per acabar, explicarem un resum

de la llegenda de la geganta, ja que la Malavella no era una bruixa com tothom la coneix, sinó una senyora feudal.

La Llegenda de la Malavella se situa a l’indret màgic de l’ermita de Sant Maurici (nom que porta un dels nostres gegantons), lloc on es va vèncer a la senyora feudal, una dona vella i dolenta, per alliberar el poble de Caldes dels im-postos i de la por davant la desaparició constant d’infants del poble.

Segons diu la llegenda, la bruixa de la Malavella tenia un pacte amb el diable mitjançant el qual podia mantenir el poder sobre els vilatans, però sempre i quan cada nit sopés un cor de nen petit.

Gràcies a un xicot foraster, anomenat Maurici, qui va descobrir el terrible secret de la bruixa feudal, es va foragitar aquesta mala vella, que mai més va tornar.

És per aquest motiu que a Caldes recordem, cada últim dissabte d’abril, el nostre passat més fosc personalitzat en la figura d’aquesta senyora feudal, lletja i malvada, la Bruixa Malavella.

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter ACTES FESTIUS

VIII DIADA DEL GEGANTER A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Vilafranca del Penedès va celebrar el diumenge 28 de març de 2010, Diumenge de Rams, la VIII Diada del Geganter.

Aquesta festa d’implantació recent neix per fer un homenatge als gegan-ters vilafranquins, però també als seus gegants, en Ferragut i l’Elisenda, amb una història que es remunta al 1601.

Abans que es celebrés la Diada, els gegants només sortien per Corpus i la Festa Major de Sant Fèlix, i es decidí donar més protagonisme a les figures amb un acte propi.

La festa consisteix en una convidada d’una colla de reconeguda trajectò-ria centenària o històrica. La colla amfitriona, primer amb els gegants Fer-ragut i Elisenda, i des de ja fa uns anys, també amb els gegantons Jordi i Montserrat, acompanyada per la colla convidada, es passeja pel centre de la ciutat, per acabar amb una mostra de balls de les figures.

La canalla és la que gaudeix més de la festa, que també aplega grans i petits, i que, en la seva curta vida, ja compta amb una gran popularitat entre els vilafranquins.

Els convidats fins a data d’avui han estat; els gegants del Cós del Bou o Vells de la Ciutat de Tarragona, Grossos de Vilanova i la Geltrú, de Santa Maria del Mar de Barcelona, la Família Robafaves de Mataró i els ge-gants Indis, Moros, Vitxets i Fadrins de Reus.

Enguany les figures convidades eren els gegants del Pi, documentats des de l’any 1601, amb els gegantons del Pi, coneguts a Barcelona des del segle XVIII.

El recorregut pel centre de la ciutat de les vuit figures fou acompanyat per una munió de públic, molts d’ells endiumenjats i amb el palmó a la mà.

Per donar per finalitzada la festa, els gegants van ballar a la Plaça de la Vila i hi va haver un dinar de germanor de les dues colles.■



ACTES FESTIUS Text i fotografies d’en Miquel Gili i Oliva

25 ANYS DE GEGANTS A BALSARENY

Diumenge 25 d’abril, diada de Sant Marc, es va a dur a terme la Trobada de Gegants de Balsareny, emmarcada en el 25è aniversari dels gegants de la localitat.

La jornada va començar a 2/4 de 10 del matí, amb l’arribada de colles, la plantada i l’esmorzar a la plaça de la Mel.

Gairebé al punt de les 11, va començar la cercavila pel centre de la població, passant pels principals carrers amb els correspo-nents avituallaments, que amb la forta temperatura que va acompanyar durant tot el matí, eren molt d’agrair.

A les 12 del migdia, les colles van arribar a la Plaça de l’Ajuntament. L’assistència de públic va ser molt nombrosa, i la plaça mostrava una imatge espec-tacular. Els primers a ballar van ser el Marc i la Maria, Gegants de Balsareny, acompanyats dels Grallers de Balsareny i Sallent. A continuació va ser el torn de la colla del Poble Nou de Manresa, seguida de Sallent, Sant Joan de Vilatorrada, el Pont de Vilomara,

Navàs, Castellbell i el Vilar i Santa Maria d’Oló. Aquest últims van apaivagar la calor dels assistents amb l’aigua que anava deixant anar el seu gegant.

Un cop acabats els balls i les presentacions de cadascuna de les colles assistents, es va donar pas als actes més significatius d’aquesta celebració de les noces

d ’argent . Per una banda, l ’ajuntament i la col la de geganters, van voler retre un petit homenatge a aquelles persones que el 1985 van fer possible la creació dels gegants. Es tracta d’Àngels Garcia, regidora de cultura d’aquell any; Josep Puigmartí, en representació dels

antics residents del poble que en el seu dia van patrocinar la seva construcció; mossèn Joan Bajona, compositor del “Ball de Gegants de Balsareny” i Abel Artigas, primer cap de colla. Tots van ser obsequiats amb un quadre amb imatges del dia de l’estrena de les figures.

Per una altra banda, dos dels antics membres de la colla van ballar el “Ball de Gegants de Balsa-reny”. La interpretació va anar a càrrec de la Cobla-Orquestra Amoga. L’actuació va ser molt aplaudida pel públic assistent. Seguidament, es va donar pas a les danses tradicionals de la localitat (Ball de la Faixa, Ball de Bastons,…) i sardanes, que es ballen al sortir de missa, amb el

conseqüent repartiment del pane-llet.

Feia 15 anys que la localitat no vivia una trobada gegantera, ara només cal desitjar que l’any que ve n’hi hagi una pròxima i així suc-cessivament i, sobretot, una llarga vida a la nova colla de geganters.


REPORTATGE Text de l’Associació Cultural Joan Amades i fotografies d’en Josep Maria Ubiergo

COSTUMS I TRADICIONS COMPARTIDES. L’ANY AMADES

Si bé el passat 15 de gener acaba-va oficialment la celebració impul-sada per l’Associació Cultural Joan Amades en un acte primer, al Palau de la Generalitat, presidit per l’honorable vicepresident del Govern de Catalunya Sr. Josep Lluís Carod Rovira, després, en un simultani acte segon, el dia 17 a les 12 del migdia es llegia de forma conjunta en 64 municipis dels Països Catalans un manifest, s ’ e n l a i r a v e n g l o b u s i s’escenificaven accions de cultura popular diversa. El ressò i les repercussions obtingudes aquí, com també al llarg de tot l’Any Amades, encara cuegen.

Per poder tenir una idea aproximada de l’abast del que ha representat la commemoració de l’homenatge tributat al folklorista en el 50è aniversari de la seva m o r t , des d e l a p àg in a www.joanamades.cat l’entitat coordinadora, en una carta signada pel seu president Sr. Pere Cañellas Sanjaume, ha agraït a totes les institucions, entitats i persones que han contribuït a fer possible l’efemèride les reiterades mostres de suport i els incombusti-bles compromisos adquirits. Només cal observar els registres

que hi apareixen en el document de l’Associació, com els més de 212 actes realitzats durant tota la crida. La pàgina web ha rebut 130.000 visites i 500 entitats i 400 particulars han avalat amb els seus noms les propostes efectuades arreu.

Voler destacar algunes de les accions realitzades per damunt de la resta no és una tasca fàcil. Des de l’Associació Cultural Joan Amades s’agraeix per igual cadascuna de les activitats desen-volupades a tot el món. Per modestes o espectaculars que hagin estat, en totes elles hi han hagut persones que s’han bolcat a divulgar l’obra i la figura de l’estudiós de la cultura popular. Francament, ha sigut un veritable èxit compartit entre la gran família de gent que estima profundament els costums i les tradicions catalanes.

Mesos abans de fer públic l’Any Amades, els membres del col·lectiu cultural Joan Amades van estudiar la possibilitat de proposar una fórmula de participa-ció oberta a tothom qui ho desitgés. A partir de cada poble, entitat, coordinadora, associació o, entre d’altres, federacions de

cultura popular, es va voler fer arribar als seus dirigents la iniciativa de compartir la celebració del homenatge adreçat a una de les personalitats que sense cap mena de dubte més ha vetllat per protegir les arrels de la cultura tradicional catalana.

I és que Joan Amades, per mitjà dels seus innombrables escrits uneix a molts homes i dones atrets per la riquíssima identitat popular que ens preservà de l’oblit gràcies a la seva obra ingent recopilada. D’aquí que, per tot plegat, el reconeixement i l’èxit de l’any ha resultat vibrant per les nombroses col · laboracions de qual i tat adherides en el projecte cultural. Sincerament, el compartit esforç festiu, ha valgut moltíssim la pena.


REPORTATGE Text de l’Associació Cultural Joan Amades i fotografies d’en Josep Maria Ubiergo

COSTUMS I TRADICIONS COMPARTIDES. L’ANY AMADES

Pel que respecta a les propostes on intervingué directament la impulsora l'Associació Cultural Joan Amades, una primera fou l’acte d’obertura oficial que tingué lloc a la sala d’actes de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Presidit pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana Sr. Ramon Fontdevila es presentà en societat el inici institucional de l’Any Amades així com també s’arrodoní la trobada per mostrar al públic present la reedició integral de la est imable col· lecció de la Biblioteca de Tradicions Popular que consta d’un total de 43 volums editats conjuntament per Edicions e l Mèdol de Tarragona i l’Associació Cultural Joan Amades.

En relació a noves edicions literàries aparegudes també al llarg dels dotze mesos subratllar la reimpressió facsímil de gran format de luxe de les Xilografies Gironines amb el valuós suport econòmic de la Fundació Valvi de la ciutat de Girona, la recuperació en format de butxaca dels llibres Les millors llegendes populars, Les

cent millors cançons de Nadal i Les cent millors rondalles populars catalanes de la mà d’Edicions 62 així com ressenyar la nova aparició degudament revisada del llibre El Pessebre imprès per Arola Editors de Tarragona i que es presentà en les dependències del Museu Etnològic de Barcelona en un acte nadalenc evocador.

En un altre sentit dues exposicions han contribuït a fer redescobrir i divulgar el llegat cultural del folklo-rista català universal. Per una banda i gestionat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, en la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona tingué lloc una interes-sant exposició sobre imatgeria popular confeccionada a partir del la col·lecció de material recollit pel propi Joan Amades i que està en l’actualitat dipositada en les instal·lacions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. L’Honorable Conseller Sr. Joan Manuel Tresserras tingué l’honor d’inaugurar l’acte de presentació que romangué oberta durant els mesos d’estiu. En paral·lel a la

mostra, s’edità un llibre catàleg de l’exposició batejat amb el títol Els tresors de Joan Amades per part del grup editorial Ara Llibres.

Pel que fa a la segona exposició que, encara a hores d’ara està recorrent de dalt a baix el país divulgant el treball del estudiós i la seva obra, aquesta ha estat titulada amb el escaient nom de La Memòria del Poble on, en un format pedagògic, s’explica la personalitat del folklorista. En una primera estança, la divulgativa exposició fou presentada a la Ca-sa de l’Ardiaca de Barcelona on Joan Amades hi treballà una llarga temporada. Una dada numèrica certifica amb escreix l’èxit assolit per la mostra itinerant. En aquests moments, més de 23.000 persones l’han visitada en el trans-curs de les 38 estades realitzades en ciutats i viles.

Per tot plegat, si hi ha una cosa que ens enorgulleix profundament a tots i totes les persones que hem fet possible aquest Any Amades és v eu r e q ue l ’ ob r a d e l’entranyable folklorista continua més vigent que mai.

Moltes felicitats i fins la propera!


REPORTATGE Text de Joan Miquel Merino i Fotografies dels Autors respectius

GEGANTS MADRILENYS A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Sabem que a Madrid ja existien gegants durant el segle XVI, participant a les festes del Corpus, però a partir de l’any 1780 es prohibeix la seva participació a la processó de Corpus (1) i aleshores es produeix un buit de notícies referides als gegants madrilenys fins a finals del segle XIX i principi del segle XX, quan els trobem participant a les festes populars de les barr iades madrilenyes i altres festivitats.

D’on eren aquests gegants del XIX i del XX? Quin va ser el motiu de la seva recuperació? Eren de propie-tat o de lloguer?

No ho sabem, no ho hem pogut esbrinar fins el moment, però si que tenim notícies de l’existència d’una empresa madrilenya de lloguer i construcció de gegants, ubicada al carrer Encomienda, 7, coneguda amb el nom de Losada & Cia, que ja existia al 1909, any en que va efectuar una ampliació del seu local de l’esmentat carrer Encomienda. L’empresa es dedi-cava a enviar cartes promocionals als ajuntaments oferint els seus serveis, tot adjuntant un petit catàleg dels seus productes, com el que van rebre les poblacions de Vitoria (Araba) i Rubí (Barcelona), els anys 1917 i 1922. Disposava també d’altres instal·lacions ubicades a la capital als carrers Martin de Vargas, Ercilla i Dos Hermanas, i una altra a la ciutat de Murcia, al carrer Santo Domingo. Aquest empresa també es dedicava a la venda de joguines i objectes de carnaval.

Dels tallers de Losada van sortir entre d’altres, els gegants de Sangüesa (Navarra), avui encara en actiu.

Per aquest motiu creiem que molts dels gegants que participaven a les festes dels barris madrilenys a principi del segle XX, procedien de la casa Losada, i segurament eren llogats.

Gràcies a la premsa local de 1900 a 1936, conservada a les hemero-teques de la Biblioteca Nacional d’Espanya i del diari ABC, de Madrid, hem localitzat nombroses notícies referides a les esmenta-

des festes amb la presència de gegants i capgrossos, algunes d’elles acompanyades per fotogra-fies de les figures, que són les que es reprodueixen en aquest article, això si, cap d’elles ens indiquen si els gegants eren de propietat o llogats, encara que com hem dit, nosaltres creiem que segurament eren llogats per les comissions de festes a l’esmentada empresa Lo-sada.

Com es pot comprovar en aques-tes fotografies, una de les parelles de gegants és la mateixa partici-pant a les diferents festes dels bar-ris de la Guindalera, Prosperidad, Chamberí, Cuatro Caminos i Vallehermoso.

______________________________

(1) Reial Cèdula de Carles III, any 1780, prohibint la participació dels gegants als actes religiosos.

Anunci de “Losada & Cia” (Ref. ABC, 16/12/1909, pàg. 19, Madrid)

Catàleg promocional de “Losada & Cia” de Madrid, any 1922 (Ref. Arxius Municipal de Rubí i Joan-Miquel Merino)




Any 1917.- Barri Chamberí, festes (Foto Desconegut) (Ref. Blanco y Negro, 22/07/1917, pàg. 26, Madrid)

Any 1912.- Capgrossos participant a la revetlla de “Santiago” (Sant Jaume), organitzada pel diari madrileny

“El Imparcial” (Foto Alfonso) (Ref. Nuevo Mundo, 01/08/1912, pàg. 27, Madrid)

Any 1902.- gegants en unes festes populars (Foto F.A. Delgado)

(Ref. Nuevo Mundo, 26/07/1902, pàg. 7, Madrid)

Any 1906.- Barri Prosperidad, festes del Carme (Foto Blanco y Negro) (Ref. Blanco y Negro, 04/08/1906, pàg. 15, Madrid)

Any 1905.- Barri de la Guindalera, festes del Pilar (Foto desconegut)

(Ref. ABC, 16/10/1905, pàg. 6, Madrid)

Any 1911.- Barri Chamberí, festes (Foto Alfonso) (Ref. El Liberal, 16/07/1911, pàg. 1, Madrid)




Any 1917.- Barri Cuatro Caminos, festes de Nostra Senyora dels Àngels (Foto Díaz)

Aquesta mateixa fotografia la tornaria a publicar el diari un any més tard a la seva edició del 3 d’agost de 1918.

(Ref. La Acción, 03/08/1917)

Any 1918.- Barri Cuatro Caminos, festes Ntra. Sra. dels Àngels (Foto Díaz) (Ref. La Acción, 03/08/1918, pàg. 3, Madrid)

Any 1920.- Madrid, festes de Santiago (Foto Díaz) (Ref. La Acción, 24/07/1920, pàg. 2, Madrid)

Any 1918.- Barri Cuatro Caminos, festes Nostra Senyora dels Àngels (Foto Salazar)

(Ref. Mundo Grafico, 07/08/1918, pàg. 21, Madrid)

Any 1922.- Barri Chamberí, festes (Foto Pío) (Ref. La Acción, 15/07/1922, pàg. 2, Madrid)

Any 1920.- Barri Cuatro Caminos, festes Ntra. Sra. dels Àngels (Foto Díaz) (Ref. La Acción, 02/08/1920, pàg. 3, Madrid)




Any 1935.- Barri de La Latina, festes de la Paloma (Foto desconegut)

Any 1933.- Madrid, revetlla de Sant Joan (Foto Alfonso) (Ref. La Voz, 26/06/1933, pàg. 4, Madrid)

Any 1933.- Barri Vallehermoso, festes (Foto Alvaro) (Ref. Luz, 18/09/1933, pàg. 5, Madrid)

Any 1922.- Barri Vallehermoso, festes (Foto desconegut) (Ref. La Acción, 19/09/1922, pàg. 3, Madrid)

Any 1922.- Barri Vallehermoso, festes (Foto Alfonso) (Ref. El Sol, 19/09/1922, pàg. 8, Madrid)




Un aspecte que no ens podem deixar de destacar, és que no podem afirmar que les fotografies publicades corresponguin a les festes de l’any de l’edició de la noticia en els diaris, puix en ocasions ens hem trobat la mateixa fotografia publicada a l’any següent pel mateix diari, com per exemple la foto de les festes del barri de Cuatro Caminos de l’any 1917, del diari La Acción del dia 3 d’agost de l’esmentat any, reproduïda novament a l’edició del dia 3 d’agost de 1918, obra del mateix fotògraf, com es pot com-provar en aquest article.

Els barris, districtes i/o indrets de Madrid, on hem localitzat gegants participants a les seves festes du-rant els anys 1900 a 1936, els de-tallarem a continuació segons el nom indicat per la premsa de l’època. Aquests són els següents:

Barris, districtes i/o indrets:

- Almenara, 1905, 1911.

- Bellas Vistas, 1914, 1915, 1920.

- Carabanchel, 1910, 1923, 1924, 1927, 1928.

- Carbanchel Alto, 1916.

- Carabanchel Bajo, 1901, 1924.

- Chamartin, 1910, 1918.

- Chamberí, 1900, 1902, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1919, 1922, 1924, 1925, 1927, 1930, 1933, 1934.

- Ciudad Lineal, 1906.

- Congreso, 1933.

- Cuarenta Fanegas, 1930.

- Cuatro Caminos, 1911, 1912, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1922, 1927, 1933, 1934.

- Delicias, 1929.

- Entrevias, 1928.

- Erillas, 1914.

- Guindalera, 1901, 1904, 1905,1907, 1932.

- Guzmán el Bueno, 1924, 1925.

- Hospital, 1910, 1916, 1920, 1922, 1923, 1929.

- Inclusa, 1914, 1924, 1926, 1927.

- Latina, 1918, 1923, 1925, 1929.

- Lavapies, 1935.

- Mataderos, 1900, 1928, 1930.

- Moncloa, 1932.

- Palacio, 1913, 1914, 1915, 1920, 1922.

- Peñuelas, 1902, 1911, 1913, 1917, 1918, 1928.

- Plaza de Toros, 1927, 1928, 1929.

- Princesa, 1924, 1928.

- Progreso, 1916.

- Prosperidad, 1900, 1904, 1906, 1912, 1914, 1915, 1916, 1929, 1930, 1931.

- Puente Segovia, 1915, 1924.

- Puente Toledo, 1915, 1926, 1927, 1928.

- Puente Vallecas, 1908, 1915, 1918, 1928, 1929, 1931.

- San Cayetano, 1912.

- Terol, 1925.

- Tetuán, 1911, 1925, 1934.

- Vallecas, 1925.

- Vallehermoso, 1914, 1915, 1919, 1922, 1924, 1925, 1927, 1930, 1933.

Ventas, 1914, 1916.

Festes Populars:

- Cavalcada de Reis, 1929.

- La Paloma, 1916, 1925, 1926, 1927, 1932, 1933, 1934.

- Santiago, 1912, 1920.

- Festes de l’Hospital de San Rafael, 1913, 1936.

Val a dir, que després de la guerra civil espanyola (1936-1939), conti-nuaren havent gegants participant a les festes dels barris, tal i com ens ho demostren les hemerote-ques de l’època.

Joan-Miquel Merino

Rubí, a 28 de març de 2010

Diada de Rams. ■

Any 1936.- Capgrossos a les festes de l’Hospital de “San Rafael” (Ref. El Siglo Futuro, 16/03/1936, pàg. 3, Madrid)

EL MÓN GEGANTER Nº 67 pàgina 20

BREUS RESSENYES Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

10 ANYS DE COORDINADORA A MATARÓ

El dissabte 10 d’abril d’enguany, la Coordinadora de Colles de Gegan-ters de Mataró va celebrar el seu desè aniversari amb una festa popu-lar al Parc Central. A la festa hi van participar uns quaranta gegants de la ciutat i va tenir com a protagonistes algunes figures que no partici-pen habitualment en les festes, com la Turoneta, en Zig-Zag o en Bru. Es va aprofitar la diada per presentar el gegantó Llorenç i la Mumixent (una momerota) de l’escola Sol-Ixent, realitzats pels alumnes.

Durant la jornada, que va estar molt ben organitzada, es van fer xerra-des, concerts i una fira. La festa acabà, com no, amb una cercavila.

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

ESTRENA GEGANTERA A BADALONA

El moviment geganter escolar badaloní és molt viu.

I això ho demostra la bona entesa entre les colles, però també actes com el del passat divendres 23 d’abril, diada de Sant Jordi, quan l’escola Progrés va presentar la seva gegantona, que per votació popular es dirà Marina. La figura ha estat feta al Taller Gabins.

Entre d’altres, a la festa hi van participar els gegantons de la ciutat, en Tasi i la Mariona, el Marcus Porcius de la Faràndula, en Badal i l’Ona de l’escola Ventós Mir, en Coretius de l’escola Joan Coret, els gegantons de l’escola Jungfrau i els de la Lola Anglada, a més de bèsties i capgrossos d’altres escoles. Tots ells van fer de padrins.

La festa va ser un èxit tant d’organització com de participació.

Benvinguda, Marina!


1– Els gegants barcelonins del barri del Poblenou van participar el 2009 als actes de la Marató de TV3. Sota el lema “Enfila’t per la Marató”, els nens havien de pujar a unes escales per deixar calerons a la bossa que penjava de la mà del gegant. D’aquesta manera, els nens s’apropaven als gegants amb una causa solidària. - Jordi i Conxita 2– La colla gegantera de l’escola La Salle de Cassà de la Selva enguany ha presentat el seu grup de grallers i tabalers, fet que ha costat però al final s’ha aconseguit. Ara els gegants i el gegantó de la Salle seran acompanyats per la seva música allà on vagin. - Francesc Rossell Garriga 3– Els gegantons Cubanitos o Americanos de Sitges amb el seu nou vestit, estrenat l’any 2009 a les festes de la ciutat. - Pau Blanch 4– Els gegants Fantasmes de Cervera a la seva XXVIII Trobada de gegants de l’any 2008 demanant col·laboració per a un canvi de vestit. Aquests nous vestits els van estrenar l’any passat. - Ramon Prats 5– Cabezudos del grupo de gigantes y cultura Capitonis Durii de la ciudad de Zamora. La imagen está captada de una exposición de la entidad en la que participaron las figuras. - Luís Fernando García Martin

1

3

LES VOSTRES FOTOGRAF I ES

2

4 5

PASSATEMPS


QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...

ENDEVINA, ENDEVINALLA Aquest mes us toca esbrinar d’on són les dues parelles de gegantons d’escola que veieu. Pista; tots quatre comparteixen una singularitat; a part de ser del Vallès Occidental (però de dues poblacions diferents), tots quatre són de qua-tre escoles diferents, tot i que, com veieu, formen dues parelles.

1 2 3

4 5 6

BAIX PENEDÈS: A - L’ARBOÇ DEL PENEDÈS: Chabran i Llúcia B - BANYERES DEL PENEDÈS: Guillem de Sant Martí i Guillia de Banyeres C - LA BISBAL DEL PENEDÈS: Sebastià i Margarida D - CALAFELL: Jaume de Cal Noi i Pepa Barretines E - LLORENÇ DEL PENEDÈS: Bernat i Beatriu F - EL VENDRELL: Salvador i Teresa G - EL VENDRELL: Jaume i Montserrat

SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR

QUI ÉS QUI???

A - CERVELLÓ (1)

B - ESPARREGUERA (3)

C - MOLINS DE REI (4)

D - EL PRAT DE LLOBREGAT (Trampa)

E - SANT FELIU DE LLOBREGAT (6)

F - SANT JUST DESVERN (5)

G - SANT VICENÇ DELS HORTS (2)

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Els gegants guerrers són els de Castellfollit de la Roca i el Sol i la Lluna són els de Vi-lobí d’Onyar.

EL MES QUE VÉ …

BATEIG DEL NOU GEGANT DE MAIALS

160 ANYS DELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA

TROBADA DE GEGANTS A LLAGOSTERA

ESTRENA DEL GEGANT CEBRIÀ DE MONTBAU

Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

Documents

EMG 67 2010_0506