espai de llibertaT !'evista tresque!'I'cs per a la l'ormació, la !'cflcxi6 i l'agiLació políLiCl\ s('goll ll'illl('~ll'(' ;WO I :;0(1 1)(,,,,,"1 ",,

El rnonogl'Mic: l'ab Ba sc L'e n Ll'evisLa: AnLon i ~aLisLa L'apunL: Salvador AI Il'lldc

22

Numero 22 Segon tnmestre 2001

Director Jordi Serrana $obdlreclor' Jordi M.ralles

Consell cJe redaCCIO David Sempefe . X(WI~H Bretones. Josep Sella res. Gemma Martín , Santl Castella, Ferran Escoda, Montse López, Antoni Castells Vicenç Molina

Espai de ll iberta\. Avmy6, 44 primer 08002 Barcelona e·mal l lfg @cJeorg Tel. 93 41 2 59 28 Fax 93317 06 61

Edita Fundaclo Fener . Guàrdia

Impremra Pnmera ImpreSSió, S L Sabadell

Disseny Ferran Cartes I Monlse Plass

Maquetació: Fundaclo Ferrer I GLlàrdla.

Assessorament fmgü¡Sf¡C: Montse López

ReVista trimestral Preu 500 pts Subscripcions. 2000 pts.lany.

DipÒSit legal ' B. 33.262· 1996 ISSN. 1136-1581

Espai de Llibertat és membre de l'AssoclaCIO de Publicacions Penòdlques en Cata la

La Ilnia edi torial d'aquesta revista és el IlIurepensament, per tan t, les Op'­nions del consell de redacció, les tro­bareu a l'Editorial , la resta d'opinions seran lmicament responsabili tat de qUI les firmi

espai de llibertaT Sumari

Editorial

El punt de vista de Forges

La reflexió El perill nuclear al segle XXI

Jordi Miralles

La consigna Voler que sigui

Josep Sellarès

El monogràfic: el País Basc La bossa o la vida

Vicenç Molina Autonomia, federalisme i autodeterminació

Jesús Vicente Aguirre Violència política i democràcia al País Basc

Ramón Zallo La revolució del martirologi basc

Toni Strubell

L'entrevista Antoni Batista

Jordi Serrana

La col·laboració Carta a un jove

Xavier Bretones

L'apunt Salvador Allende

La creació Diàleg

Josep Madaula La foto

Ernest Brugué

Les recomanacions Pel·lícules i llibres

La sucursal Xavi Torrent

2

3

5

9

11

15

22

25

28

35

38

45

46

47

49

22 1

2

cd itol'ia/J

Globalització o antiglobalització

Els darrers anys a les paraules idenli­ficalives de l'esquerra - juslícia , ll ibertat, igualtat, fraternital , laïcilal , elc.- se n'hi ha afegit una de nova: antiglobalilzació. Els ciuladans laics i progressistes eslem en contra de la globalització?

El procés de globalització, en una es­tructura econòmica terciaritzada i que compta, com a sectors bàsics, amb la in­formació i les finances, que poden ser Iransmesos sense cap mena de dificultat arreu del món, és probablement inevita­ble. El que cal, des de l'òptica de l'es­querra progressisla i des de l'estricta pra­xi humanista i democràtica, és geslionar aquesta globalització, perquè no ho facin els grans grups de poder financero-me­diàtics, com ho fan ara. Aquests, sempre ho fan en contra dels inte-

Estem a favor de la democràcia, que vol dir el govern del poble, no dels rics del poble. Estem a favor dels drets so­cials per a lothom, visqui on visqui . Som ferms partidaris dels valors humans uni­versals i de la seva ampliació: drets de les dones, dels infants, dret a l'educació laica i gratuïta, a l'atenció sanitària , a ajuts per a la vellesa.

Davant l'ultraliberalisme que ens porta al campi qui pugui , volem deixar ben clar que hi ha models alternatius. De fet es­tem obligats a assajar altres experiències si no volem caminar cada vegada més decididament cap a la barbàrie. Ja hi ha algunes idees que van fent forat com per exemple la taxa Tobin o el pla Delors. La taxa Tobin és una forma de fiscalitzar els

fluxos financers amb fi­ressos de la majoria.

Nosaltres estem a fa­vor de l'internacionalisme. Per lant qualsevol ciutadà del món és per a nosal­Ires una oportunilal per a l'amistal i l'amor.

Nosaltres estem a favor nalitat especulativa a curt termini que empo­breixen els països. Si s'apliqués podriem fer front a les despeses so­cials més urgents de tot el món. D'altra banda, el

de l'internacionalisme, de la democràcia, de la raó, dels drets socials

per a tothom

Estem a favor de l'ecologia. Vivim en un únic planeta. Per tant ens sentim que formen part d'un eco­sistema que no té fronteres.

Estem a favor de la raó. Estem en contra de que la mà invisible de la cobdi­cia , de l'odi a la diferència, de l'ego dels triomfadors o l'afany d'acumulació mate­rial sigui la que dirigeixi els afers dels hu­mans.

pla Delors proposa un poder democràtic internacional amb ca­pacitat d'intervenció - una ONU democra­titzada i on no hi hauria dret a vet. Podria, també, imposar el protocol de Kyoto, a les empreses i als estats que se'n desdiguessin i que, també com ara , prioritzen el benefici destructor dels com­plexos industrials per damunt de l'equilibri ambiental del món . Comptem amb un

el 1>11111 de visl,a de ForgeS

4

bon exemple de com poden fer-se millor les coses: el govern Jospin. que actua per fiscalitzar les grans empreses que acomiaden irresponsablement el seu per­sonal sense pati r cap pèrdua. i que treba­lla de forma activa contra l'exclusió so­

Mundial. Reserva Federal, Banc Central Europeu , etc. En aquest cami solucionar el dèfici t democràtic de la Unió Europea seria un bon punt de partida. Com en al­tres etapes històriques. potser la mundia­lització econòmica ens torna a si tuar en

cial. Que deixa molt clar que hi ha drets que no poden conver­tir-se en mercaderies.

El MLP incrementarà el vell dilema de socia­lisme o barbàrie. Tenim clar que els humanis­tes laics optem per la civilitat democràtica. Ens hem, doncs, de mullar.

en els propers temps

Però. perquè qual­sevol model al ternatiu més racional i més just sigui possible cal ,

la seva capacitat educativa, de sensibilització i d'acció

en aquest àmbit

doncs, reivindicar un govern mundial autènticament democràtic que controli els instruments del poder mundial: l'OMC (Organització Mundial del Comerç) . FMI (Fons Monetari Internacional), Banc

El MLP incrementarà en els propers temps la seva capaci tat educativa . de sensibilització i d'acció en aquest àmbit com ho ha vingut fent des de l'inici . Ho farem, com sempre. callada­ment però incansablement ,

•

la reflexiÓ El perill nuclear al segle XXI

Jordi Miralles. President de la Fundació Terra

La predilecció per les cen­trals nuclears que han manifes­tat les companyies elèctriques és directament proporcional a la inquietud que provoca a la ciuta­dania. L'energia nuclear té quel­com de fascinació alquimica en la mesura que transmutem l'essència mateixa dels ele­ments (en aquest cas de l'ura­ni) . I en aquest canvi de l'estat de l'àtom s'allibera una ingent quantitat d'energi a tèrmi ca molt útil, però, malauradament, acompanyada d'una energia invisible de gran poder destructiu en forma de radiació iònica.

La transmutació radioacti va ens per­

atòmics constitui ran un focus de risc per a la sa lut de les perso­nes i l'entorn per a totes les ge­neracions fu tures. Els materials de confinament emprats requeri­ran un manteniment i vigilància constant. En resum, des del pri­mer dia que s'inicià l'aventura nuclear, sense adonar-nos, vam signar un pacte d'esclavatge mi l·lenari que en qualsevol mo­ment pot desfermar-se de forma letal en contra de la humanitat.

El ve ritable risc de l'energia nuclear no rau en essència en la possibilitat de l'explosió atòmica d'una central sinó en els residus radioactius que genera i en el

met aprofitar-nos de l'energia de la fi ssió atòmica , però invertint la major part dels recu r­sos per protegir-nos de la radiació que l'acom­panya . Una radiació,

Des del primer dia que s'inicià l'aventura nuclear,

vam signar un pacte d'esclavatge mil·lenari

fet que un cop tancada la central continua sent activa contra la vida. Precisament. la gran quantitat de residus ra­dioactius generats han propiciat noves aplica­

mortal per a la vida i que per altra banda pot ser punyent durant milers d'anys. Jugar amb l'energia atòmica. en aquest sentit , és un joc sense possibilitat de fer­se enrera. Des de la primera fissió, l'ura­ni radioactiu o els subproductes resul­tants com el plutoni , no deixaran de ser mortals fins passats un minim de 10.000 anys. En altres paraules, un cop desba­llestades, les centrals nuclears continua­ran sent un focus de malediccions pels segles dels segles. Tots els sarcòfags

cions d'aquests materials no exemptes igualment de risc . Aquest seria el cas de la recent polèmica dels projectils d'urani empobrit.

L'urani empobrit

Els defensors d'aquesta tecnologia s'excusen argumentant que s'ha reduït en un 40% la radioactivitat respecte a l'urani natural pur i que els isòtops U234 i U236 també s'han disminuït. Malaurada-

22 5

6

ment, el nivell de radioactivitat és 60 ve­gades superior a la de l'urani natural i hem de recordar que la vida radioactiva del U234 és de més de 200.000 anys. Tanmateix , la caracte-

bre el sòl , l'aigua, les plantes. Més enl là de la polèmica sobre les síndromes tÒXI­ques i l'increment de càncers en els sol­dats que hi participaren , la realitat és que

la radioactivitat (per rística que fa l'urani tan atractiu per a la in­dústria militar és la se­va densitat. Es tracta d'un metall més dens que el plom, i gairebé tant com l'or, només que infinitament més

L'urani empobrit és molt més que una arma de

destrucció immediata, és una penyora immoral per a

les futures generacions

mínimes que siguin les dosis) amb el temps s'acumula i Incrementa la probabilitat de con­traure limfomes, leucè­mies, de provocar avortaments, malfor-

barat perquè és un residu. Major densitat vol dir major poder de penetració sobre l'acer i altres metalls i, per tant, major po­der destructor.

L'urani empobrit s'ha emprat com a material bèl·lic essencialment en tres conflictes documentats: el 1991 a la guer­ra de El Golf on es van llançar unes 750 tones en forma de projectils, el 1995 en foren 3 tones a les àrees sèrbies de Bòsnia i el 1999 el nombre de projectils d'aquest material emprats a Kosovo pas­sava de les 10 tones. La radiació per al soldat exposat a l'urani empobrit d'un projectil com a usuari no sembla que si­gui superior a la d'una radiografia. El veri­table perill de l'u rani és el residu que queda en el camp de batalla i que po­drem ingerir a través de l'aigua i dels ali­ments (hortalisses o animals) que l'hagln acumulat. El nostre organisme conti­nuarà acumulant-lo (especialment. als pulmons, els ronyons i el fet­ge) des d'on continuarà irra­diant els nostres teixits i cèl·lules.

Els projectils d'urani empobri t quan fan blanc contra un blin­datge desprenen un aerosol de partícules radioactives que po­den ser respirades per els qui es troben a la vora o dipositar-se directament so-

macions. etc. Aquesta probabilitat no és fàcil de calcular I més quan la baixa radioactivitat no afecta de la mateixa manera a cada persona I no hi ha un modelo patró per avaluar els efec­tes en funció dels temps d'exposició a la radiació ni de les dosis rebudes. En tot cas , l'ús de l'urani empobnt és moll més que una arma de destrucció immediata, Dissenyar i admetre armes de destrucció retardada i indiscriminada com ara la ra­dioactivitat és una penyora immoral per a les futures generacions,

Vigilar la radioactivitat

Però, el veritable perill que ja ens ha llegat la indústria nuclear és el descontrol en el material radioactiu residual. Les desaparicions d'Isòtops d'urani o plutoni en els països de l'antiga Europa de l'est són més habituals que no pas es filtra

oficialment. El tràfic internacional d'aquests residus pot suposar que s'abandonin materials alta­

ment perillosos sense que hi ha-gi un sistema fàcil de deteccIó, La ferralla radioactiva que accI­

dentalment es va fondre als alts forns d'Acerinox l'any 1998

i que va escampar un núvol de gas d'urani

radioactiu per tot el litoral mediterrani no es va detectar fins tres dies des­prés de la seva

emiSSió .

A Catalunya hi ha una xarxa voluntà­ria (a banda de l'oficial que no dóna mai dades si no és per imperatiu legal) de persones que s'han comprat aparells de detecció de rad ioactivitat. No són aparells barats, però potser seria important re­forçar i millorar l'actual xarxa cívica vo­luntària de prevenció d'emissions radio­actives.

No fa gaires anys en una associació es podia fer una col·lecta popular per ad­quirir un equip àudio-visual. En el segle

XXI disposar d'aparells de mesura de paràmetres ambienta ls potser serà fona­mental per exigir responsabilita ts a l'ad­ministració i als sectors empresarials im­plicats en l'emmetzinament del nostre entorn. La veri table xacra de la radioacti­vitat és que quan en sentim els efectes vitals pot fer massa temps que estigui bombardejant el nostre organisme, D'aquí que no hi hagi possibilitat de pre­venir la radioactivitat sinó podem mesu­rar-la primer ~

• 22 7

• • E • • N

!Cu -, o O C\I ::::J --l ' CI) Q) --O CI)

etS CI)

etS Ü

n XI Tots fem 1'entorn del XXI

El cicle de la matèria

Els béns comuns El valor de la biodiversitat

La informació i la comunicació

La petjada ecològica

ENTORN, sec I - Avinyó 44 - Barcelona - 93 302 61 62 a/e: entorn @entorn.org http://www.entorn .org

la consignA

Voler . . que siguI

Josep Sel/arès Director de l'Escola Lliure El Sol

Acostumats a pagar a canvi de reb re alguna cosa, des de la sanitat fins a un plat de llenties. ens sorprèn que algú ens dema­ni diners com a quota d'adhesió a una organització on ja militem, és a dir, a canvi de res, ja que la feina la fem invertint el nostre temps ll iure.

Però aquesta sorpresa ama­ga una fai· làcia, ja que per a l'associació , que s'ha de relacio­nar amb gent a la qual li és indi­ferent si existeix o no, la quota és la ma­terialització de la nostra voluntat que el projecte sigui .

Molts cops algú argumenta que les subvencions que es reben a canvi del tre­ball voluntari , ev identment han de cobri r les quotes de soci, però aquesta posició significa defegar en un estrany la respon­

d'un discurs ideològic propi, que creiem prou rellevanl com per comprometre-hi el nostre temps i la nostre voluntat, arribi a prou gent, la faci reflexionar i potser canviï els seus punts de vista. A banda quedaran el projectes concrets que poden dependre o no de les subvencions al ser serveis a tercers, o quotes es­pecifiques de finançament de serveis als mateixos associats. Lògicament si ens neguem a

pagar quota o la volem substituir amb el nostre treball voluntari , per valuós que si ­gui , dependrem de tercers a l'hora de re­lacionar-nos i organitzar-nos. En aquests cas , d'altres associats seran els que tin­dran la paella pel mànec a l'hora de deci­dir si el projecte ha de tirar cap a un cami o cap a un altre, ja que ells finançaran, o

no, determinades vies sabil itat que el projec­te existeixi o no, i dimitir de la nostra voluntat i ll iurar-la a un tercer, que com que paga vol manar,

Pagar una quota és un acte d'independència

de comunicació i de­terminats moments i llocs de reunió.

i de sobirania ideològica, de voluntat i d'acció política

En el fons no té sentit que es consideri socis de ple dret els que no j manarà.

La quota , doncs, ha d'assegurar que l'associació existeixi. I això vol dir que com a minim els associats es puguin co­munica r els uns amb els altres, reunir-se i organitzar-se per actuar, i fer arribar la seva veu a tercers . Només aixi garanti­rem que la final itat de l'associació de pro­tagonitzar un canvi en la societat , a partir

paguen una quota encara que estiguin interessats en el treball que s'hi fa o en les activitats que s'hi organitzen , però si un dia l'associació desaparegués i amb aquesta tota una forma de veure les co­ses, els preocuparia tant com si el gimnàs de la cantonada tanqués i se n'obris un altre cinc números més enllà,

22 9

10

canviaria la gent, però ell s hi far ien el mateix.

La quota doncs és un acte d'inde­pendència i de sobirania ideològica, de voluntat i d'acció política, ja que amb aquesta manifestem inequívocament la

nostra fe rma decisió que el grup de ciuta­dans que s'han organitzat al voltant d'una idea, sigui , i sobretot que sigui com nosaltres hem decidit , al marge del que pensi ta societat on vivim o els grups que hi tingu in el poder •

•

ci monogràfiC La bossa o la vida

Vicenç Molina. Professor d'Etica Empresarial

Fan veure que es barallen molt. que no poden entendre's gens, que la seva rivalitat de­passa tota mesura. Fan veure que ofereixen projectes diferents - i contradictoris- per organitzar d'una manera o una al tra les re­lacions politiques de la comuni­tat. Fan veure que són incompa­tibles. Fan veure que els afecten molt les morts de ciutadans in­nocents, víctimes de la irracio­nalitat fanàtica del terrorisme .. ,

Però saben treure'n profit. En treuen profit, fidelitzanl aclaparadorament les seves respectives cliente les electorals , a les quals s'adrecen canalitzant cap al vic­timisme propi allò que, sovint. és la desgràcia aliena. És segur que, per a molts militants de base d'ambdós partits, això sigui, de verita t, una tragèdia sentida com a ben intima, que

nalitza recolzaments, justifica carències . contribueix a fer que sembli explicable allò que és inexplicable. I injustificable . N'han tingut uns bons mestres, els governs de la democracia cristiana (valgui la contradicció i la desmesura) italiana dels anys setanta. GIi anni di piombo - els anys de plom del terrorisme, o bé feixista o bé de la pretesa extrema esquerra antisistema-que tants vots donaven , jugant

amb la por de tantes persones. Dissortadament, perquè tots plegats en rebem les conseqüències negatives, co­mençant pels mateixos que són víctimes de veritat i que no podran explicar-ho.

Però Xabier Arzalluz no tenia cap pro­blema per aprovar les mesures restricti­ves, en matèria de drets civils, de desen-

volupament cultural , de no pretenguin apropiar­se-la per rendibilitzar-Ia políticament. És més que discutible que hi ha­gi alguna cosa de sem­blant en el cas de les estructures dirigents

Tant el pp com el PNB redistribució econòmica i social , del primer go­vern Aznar, quan aquest darrer no ten ia majoria absoluta. I en parlava cordialment i amb de-

són partits conservadors, catòlics, amb una visió patriarcal i corporativa

de la societat ferència quan es tracta-

dels mateixos partits . Perquè, presentant-se com a víctima i com a únic possible mètode per activar la solució del problema, s'aconsegueix atraure la simpatia i la solidarítat d'una part de la societat. I, això, sociològica­ment, sempre és rendible . Dóna vots , ca-

va de valorar els tras­passos de competències autonòmiques. Fins que s'han trobat rivalitzant pel ma­teix espai electoral. el de les franges so­cials més conservadores d 'Euskadi.

Perquè -de vegades no ho té prou en compte algun sector d'opin ió. especial-

22 11

12

ment a Catalunya- tant el pp com el PNB són partits conservadors, catòlics, amb una visió preferentment pat riarcal i co rporativa de la societat. Els dos defen­sen una concepció de nacionali sme il· li ­beral , que situa la iden titat de les "pà­tries" molt per damunt

País Basc. És a dir, és possible que, avui , les diferències siguin encara més minses ...

Fet i fe t, a més, els dos han format part de la Internacional Demòcrata­Cristiana (un altre cop, signes d'admira-

ció ben marcatsl!!) i del dels drets de les perso­nes. Els dos confonen la maquinària politica amb l'administració, el poder polític amb l'eco­nòmic, l'organització burocràtica amb l'es-

Els dos s'inscriuen en una perspectiva premoderna de la societat, oposada

grup parlamentari del Parti t Popular Europeu. Fins que l'elegància "to­lerant" del PP va fer ex­pu lsar de la Internacio­na l tan grotescament anomenada el PNB

a l'opció humanista de la raó il·lustrada

tructu ra soc ial. Per això tenen tant afany de dominació, des de les caixes d'estalvis fins a les societats gas· tronòmiques o esportives, Els dos s'ins­criuen en una perspectiva premoderna de la societat , molt anterior i oposada a la de l'opció humanista de la raó il·lustrada que és la base d'afirmació del pensament democràt ic occidental.

Que són una colla de fatxes, vaja , els uns i els al tres. El que passa és que el PNB es va veure obligat a defensar la República enfront del totalita ri sme cent ra· lista i uniformitzador que representava el franquisme, per poder preservar l'autono­mia política, que no pas per simpatia ide­ològica, com sembla demostrar la posició partidària de negociar amb Mussolini que mantenien alguns dels seus dirigents. Però, sigui com sigui , i a l'hora de la veri­tat, en la seva majoria va tenir una posi· ció favorable a l'ordre democràtic i contrària al feixisme. I això li ha con-cedit un cert pe­digrí. Que no tenen els altres. Almenys, vist des de Catalunya. És possible que això, avui, sigui encara menys clar per a una bona part dels ciutadans del

- que n'era fundador-, i fins que, aquest darrer, amb més elegàn­cia estètica, va marxar del PP europeu quan hi va ser admès el grup Forza Italia de Silvio Berlusconi .

Però tot aixó, en el fons, no és el més important. Ni el més definitiu . Els serveix per mantenir interessades, morbosament interessades, les seves respectives clien­teles, i, amb això, anar fent la viu-viu i conservant el control de les seves res­pectives administracions politiques. El victimisme provocat pel terrorisme dóna els vots de la por. Una por que opta pel replegament espanyolista, cap al PP, Una por que es refugia en un replegament maternoumbilical, cap al PNB. Fortament conservadora en els dos casos. Perquè la por sempre és conservadora. Ens fre­na, ens tanca, ens impedeix de ser lliures i decidir per nosaltres mateixos.

Ara, quan s'ha de tractar del marro, no hi ha cap problema. Quan s'han de

fer grans negocis, no passa res . I. sorpre-

nentment - o pot­ser no?- s'ente­nen perfectament ent re tots ells. Sense cap dub­te . Per això, em

fa molt l'efecte que no se

n'adonen que veiem que ens

prenen el pèl. O

potser pensen que els és igual. perquè a nosaltres ens continua interessant la de­fensa de la vida. d'una vida digna i lliure per a tothom, sense cap tipus de violèn­cia. I, a ells , els interessa molt més la de­fensa de la bossa ..

És per això que, ni els uns ni els al­tres, no tenen cap inconvenient a enten­dre's fabulosament en la cúpula dirigent del segon gran banc espanyol. el Bilbao Vizcaya Argenlaria, veri table pes pesant del capita l financer basc, que si aquest darrer any ha obtingut una pila de benefi­cis nets. n'espera aconseguir quatre­cents cinquanta mil milions de pessetes, un 21 ,7% més, en aquest 2001. El dis­sabte 10 de març de 2001 així ho van

amb el seu gran competidor, Emilio Botin, del Banc Santander Centra l Hispano. (Què ho farà , que tants es diguin Emilio , i un, fins i 101, Botin ... ?) Evidentment. són també en intimíssima sintonia amb el seu vicepresident i conseller delegat. Pedro Luis Uriarte, exconseller del govern basc i destacat militant del PN B, no pas del sector "c ríti c" , i amb l'assessor jurídic del consell , Mario Fernàndez, exvicelehenda­kari en el govern, més "radical", de Carlos Garaikoetxea.

Tots d'acord, amb la petjada ferma , re­re la política econòmica d'Aznar. O. pot­ser, davant? ... Cap problema de cultura empresarial difícil de compaginar, cap en­trebanc. És igual. Els uns, són directa-

ment del PP. Els altres. manifestar els princi­pals directius de l'enti­tat, reunits a Bilbao, en la Junta General d'Accionistes. Els dos

Entre la bossa o la vida , s'estimen més la bossa

del PNB (i dels sectors més durs). Tots, viuen a la zona residencial de

copresidents, Emilio Ybarra i Francisco Gonzàlez - aquest darrer, nomenat direc­tament president d'Argentaria pel govern del PP- no van parar, com sempre. de llençar innombrables lloances a la POlítica econòmica de José M' Aznar. Sempre que poden, demanen més abaratiment de l'acomiadament. ent re d'altres meravelles de la postmodernitat. És el problema de passar directament a la "post" venint de la "pre". En això, estan en intima sintonia

Neguri . Cap no ha dei­xat d'estudiar amb els jesuïtes de Deusto. Ningú no porta els fill s a cap ikastola , sinó a l'escola privada confes­sional catòlica . Ja els està bé tot tal com està. No faran massa res per arreg lar-ho. Malgrat lot el control que exerceixen al damunt dels aparells policials . N'esperen més del control dels aparells financers i mediàtics . Perquè ho han tingut sempre prou clar. Entre la bossa o la vida , s'esti­men més la bossa ~

•

22 13

DISFRUTA LA DIV3RSITAT Terrassa és una gran ciutat. Una CllItat grln on VIVim molles persones Persones de diferents races. edats, cultures. op'nlons

1OI.mllments Persones que pensem, ~c I U l!m , sentom de maneres diferents tiomlls, dones. mfams gem grlln gen¡ love oersones amb

més o IOIlUyS reCLlISOS I amb Ideologl8s diverses laIcs Juntcs VIVim i conVIVim en aquesta

Ciutat, una Clulal qUI! vol scr millor, mes 5011(Iall8, I que vol conlll\uar crCI~ltnt apreCiant la

01' .. &15I(a l que 11 dona vida I calm Pef ser una ciutat mlllO!, !cnnl! enCOla lOt un nou mlllenm

el monogràfi C Autonomia, federal isme i autodeterminació

Jesús Vicente Aguirre GonZéí lez Autor de La Rioja empieza a caminar

Com gairebé tots els lectors saben, La Rioja és quelcom més que una denominació d'ori­gen . Molts, fins i tot , podrien si­tuar-la en el mapa. I pot ser que alguns recordin que l'equip de futbol de la seva capi tal , el Logronyés , es va passejar per la Primera durant alguns anys del braç del Madrid o del Barça, l'únic equip - segons m'expli­quen- al qual mai va poder guanyar.

Bé, doncs amb tot això i tres anys de treball he publicat un llibre que es titula La Rioja empieza a caminar. Apuntes so­bre el proceso autonòmica riojano. Una obra que analitza la nostra transformació de província en comun itat autònoma. Una aventura tan part icular com interessant, i no només -crec- per als de la Rioja. En el llibre s'adverteix com causalitat i ca­sualitat fan possible el procés autonòmic de la Comunitat més

L'experiència de La Rioja pot ser un exemple de construcció au­tonòmica des de la ciutadania i la raó. No es necessità recórrer a hipotètiques glòries del passat (encara que, com és lògic, els elements simbòli cs i folk lòrics van tenir la seva importància. especia lment la recuperació del nom de Rioja i l'invent de la ban­dera quatricolor) i ni tan so ls vam comptar amb un partit re­gionalista en aque lls moments.

Quaranta mil firmes i alguns anys de dis­cussions, cops de porta i abraçades ava­len un procés que no sempre va avançar en línia recta ni , evidentment. a gust de tothom.

Tot això m'ha portat també a reflex io­nar sobre el nacionalisme, i he arr ibat (atrevit de mi) a plantejar l'eventualitat d'una Espanya federal o la conveniència de reformar la Constitució per fer possi-

bles les consu ltes so­petitona de l'Estat, ini­ciat i aixecat amb l'en­tusiasme, la ingenuïtat , la utopia i la pass ió d'uns quants grups i persones que van ser capaços de contagiar-

L'experiència de la Rioja pot ser un exemple de

reconstrucció autonòmica des de la ciutadania

bre autodeterminació sempre des de postu­lats "ciutadans i raona­bles", no necessària­ment constrets per la dura, cruel i quotidiana

i la raó actua litat. . ho a la resta de la so-cietat, especialment als part its polítics que acabarien, lòg icament, assumint el protagonisme i el compromís fi nal del fet autonòmic.

I és aquesta la reflexió que m'agradaria traslladar, ara, als lec­tors d'Espai de Llibertat, encara que no­més sigui esbossant-ne algunes idees que em semblen importants.

22 15

16

Protagonistes, els ciutadans

En les regions i nacions que compo­nen l'Estat espanyol hi ha qui se sent na­cionalista i qui no. Però, en general, tots els seus habitants si que es consideren andalusos, extremenys, bascos, catalans o gallecs. Cap partit nacionali sta hauria, per això, d'atorgar-se la represen tació única i exclusiva de "els andalusos", "els extremenys" , "els bascos", "els catalans" o "els gallecs", perquè la sobi rania de l'Estat, nació o regió no resideix en els grups polítics, ideològics o ètnics, sinó en els seus ciutadans. En tots els seus ciu­tadans. I és que ocorre a vegades, que simples opinions contràries als governs nacionalistes i als seus líders, es presen­ten per a ells com atacs a Catalunya o al Pais Basc, per exemple, o als seus "po­bles" respectius. Pobles que apareixen aqui mes com a components d'una secta o "familia llarga" (i ben avinguda) que com a simples, distints , meravellosos i imperfectes ciutadans.

Simetria o asimetria , aquesta és la qüestió

Després de segles de centralisme (trencats únicarnent per les proclames fe­deralistes i estatutàries de les èpoques republ icanes), la Constitució de 1978 obria el cami a un Estat de les autono­mies que desfermà un enorme ventall d'expectatives. No totes en la mateixa di­recció. Alguns van pensar que es trac­tava de frenar les aspiracions de les anomenades "nacionali tats històri-ques" (Catalunya, País Basc i Galícia). repartin t xavalla entre tots. Altres, que co­mençava la desleta d'Espanya. Es ten­saren els argu­ments entre els que volien re­soldre el "pro­blema" autonò­mic i els que

consideraven arribat el moment d'exercir el "dret" a l'autonomia. Va haver-hi , com en gairebé tot, optimistes, escèptics, en­tu siastes, detractors, malastrucs ... I molt despistats. Sobre tot al principi.

Però, vint anys després, pot alirmar­se que ens hem dotat d'un autèntic Estat de les autonomies, al marge de descon­tents i reivindicacions vàries que, lògica­ment. segueixen existint, i de les diferèn­cies entre les mateixes comunitats. Algunes acceptables sense més, perquè tenen el seu origen en característiques tí­siques o geogràfiques (insularitat, costes. etc.) o en l'existència d'un llenguatge di­ferent (encara que si que puguin ser polèrniques algunes de les mesures que el reforcen). Altres, més discutibles, ba­sades en ci rcumstàncies històriques que han propiciat drets de contingut politic o econòmic com ara els furs o el mateix concepte de "territori històric" (tingueu en compte que moltes regions podrien argu­mentar i discutir quan i per què van ser desposseïdes dels seus privilegis , i pràc­ticament totes demostrar el seu intens i particular llinatge històric , incloent aqui l'inici del seu proces autonòmic en temps de la II Repúbli ca , avortat per l'alçament mil itar) . Entre les raons , a vegades des­raons, que han moti vat disparitats comu­nitàries, no podem deixar de considerar la pròpia reivindicació regional i nacional.

I es aquí on se si tuen al cap Catalu­nya i el Pais Basc. Els primers

des de més antic, els segons amb major virulència. En

conjunt , amb bons resu l­tats. Però el que evident­

ment és ja irrenunciable per al conjunt de les comu­

nitats autònomes és el dret a l'ex istència. No

en va estem parlant també d'Andalu­sia, o dels que van ser, en el seu dia, regne s de Castella, Lleó,

Aragó o València .

El cert és que no és fàcil coordinar els conceptes de simetria i asimetria. Ni l'ús que dels mateixos en fan grups polítics diferents. Enca ra que en el terreny que

muli el multiculturalisme, o bé el senyal de què un procés d'homogeneïtzació cu l­tural mundial ha tingut èxit", No m'agrada la segona opció. Per exemple, que

trepitgem, sense abando­nar un esperit constructiu i reivindicatiu, caben altres consideracions. No és el mateix igualtat i igualitaris­me. I això es pot en tendre.

Abans de tot som l'anglès ho aconsegueixi i acabi amb la resta dels idiomes. O que un nou Hitler ens vulgui redimir, Em quedo amb la primera.

éssers humans bastant semblants

M'agradaria pensar que les comunitats autònomes espanyo les (a falta del toc d'alerta federal, però després també) són més ànimes bessones que cossos bes­sons. Dit d'una altra forma, i reprenent un vell principi del comunisme teòric: de ca­da regió segons les seves possibil itats, a cada regió segons les seves necessitats. (Algun s tradueixen tot això com a sentít comú ... )

Tolerància, el repte

Aconsegu ir una convivència harmòni­ca entre tantes i tan variades identitats i sensibili tats , sembla que hauria de ser la preocupació fonamental dels governants (de l'Estat i de les autonomies), per sobre de la de satisfer, abans que res, les se­ves premisses ideològiques i els seus compromisos "particulars". Això significa diàleg, tolerància i respecte en-ve rs els altres. Virtuts autonò-miques a les quals podríem sumar, amb Rubert de Ventós, les de cordiali-tat , lleial tat i solidaritat.

L'autodeterminació, un dret

Diu Montserrat Guibernau en el seu ll ibre Los nacionalismos que 'Tabsència de naciona­li sme en el futu r només pot ser el resultat de la consecució d'una co­munitat internacional pacifica que respecti i esti-

I me la crec. Aban s de tot, di ria jo, som éssers hu­

mans. I bastant semblants generalment: en la forma de caminar, de fer qualsevol funció física, incloses les de néixer, esti­mar i morir - quan es tracta de mort natu­ral. En allò que és particu lar tenim trets i colors diferents, parlem diferents idiomes i tampoc sÓn iguals els nostres costums i idees. Però tots ells són , haurien de ser­ho al menys, factors que enriquissin la nostra cultura com a habitants d'un po­ble , regió o pais. Sense convert ir-se, mai , en símbols de menyspreu o, pitjor enca­ra, en substrat d'ideologies o pràctiques que consentissin o perseguissin l'arraco­nament o la destrucció dels altres. Preferir el nacionalisme (o qualsevol altre "isme" en clau fonamentalista) a la raó , és acabar en el deliri. la confrontació, el caos i el no-res. El deliri , la confrontació i el caos iper res!

A hores d'a ra i en aquest punt del re­lat haig de confessar que no professo cap fe nacionalista. La qual cosa. com es desprèn del text i el context, no significa que, igual que al tres molts, no pugui de­fensar i reivindicar l'existència i viabil itat

de les regions i les nacionalitats des de postulats diferents als propis

del nacionalisme. I plantejar, i discutir, la proposta d'un

Estat federal espanyol o l'acceptació del dret d'autodetermi­nació de les regions i nacionalitats que l'integren . Reconeixent , justa­ment, que parlem d'un dret i no no-

22 17

18

més d'un problema. És clar que portar-lo a la pràctica pot causar complicacions. D'ordre sentimental , politic, administratiu i pràctic. Com ocorre, amb lògiques i enor­mes diferències, als Balcans, Irlanda , Bèlg ica, Escòcia o Canadà. Però el fet que existeixin dificultats obliga, ún ica­ment, a tractar de resoldre-les. A ser pos­sible de forma racional i pacífica.

Solé Tura examina amb deteniment en el seu llibre Nacionalidades y naciona­lismos en España el tema de l'autodeter­minació, que és "un principi democràtic indiscutible" i que pot tenir quatre signifi­cats. El principi abstracte que apareix en les grans Declaracions de Drets. L'eslò­gan dels grups nacionalistes no indepen­dentistes que el mantenen en segon pla, amb la seva habitual càrrega d'ambigüi­tat , electorali sme i populisme. El principi democràtic que accepta i defensa l'es­querra autonomista i que en ser utilitzat derrotaria l'independentisme "amb mèto­des democràtics, és a dir, oposant a les pretensions de separació i d'independèn­cia la voluntat d'una majoria democràtica­ment formada", però que no ha de ser usat, perquè l'esquerra en general s'opo­sa "a la separació i a la independència de Catalunya, Pa is Basc i de qualsevol altra part d'Espanya". El quart significat l'assu­meixen els grups independen tistes i al­guns d'extrema esquerra que defensen el dret a la independència i la seva conse­cució per via electoral, insurreccional o ambdues a la vegada. Solé Tura apro­fundeix la seva contradicció en afegi r que "l'esquerra no pot plantejar aquest problema crucial en abs-tracte ni el pot re­duir a mera pro­clama ideològica, Però sobre tot, el que l'esquerra no pot fer és defen-sar l'Estat de les autonomies, pro­pugnar el seu de-

senvolupament I la seva plenitud en sen­tit federal i mantenir al mateix temps un concepte - el dret d'autodeterminacIó­que canviï aquest model politic i pugui arribar a destruir-lo" ... És ben cert que enfortint l'Estat de les autonomies, aug­mentant el sostre competencial, refor­mant el Senat etc. , minem el terreny de l'independen tisme. I, en tot cas, fem les coses millor. La consulta, però, pot fer­se? És un principi democratic i, com es diu en aquests casos , irrenunciable, el de l'autodeterminació? Doncs. caldra accep­tar-lo. I tots guanyarem bastant si el pro­cés que porti un poble, una comunitat o una nació a pronunciar-se sobre això és pacífic i democràtic. I aqui no hi ha dues lectures. Democratic, en l'Espanya d'ara mateix, significa partir de la Constitució i per tant, qüestionar-la. I canviar-la quan hi hag i prou vots per fer-ho . Mai , com fan els grups violents , utilitzant la raó de la força. Silenciant (per mort , amenaça o terror) la gent que no combrega amb les seves idees, segrestant - en definitiva- la democràcia.

En els moments actuals. empesos pel remoli d'atemptats i mort d'una banda, i per l'error dels nacionali stes democràtics bascos de pactar amb els independentis­tes violents per l'altra , s'ha dimonitzat des d'alguns sectors, especialment des del

poder, la reiVindica­ció independen­tista , sense atendre aquesta més antiga conside­ració de si tuar la linia divisò-

ria únicament entre demòcrates i no demòcrates. La confu sió no arreg la els pro­blemes perquè tan ce rt és que existeix tota una

estratègia de la tensió , com ra-

Generalitat de Catalunya

ARA JA SOM més de 6 MILIONS fi més d~ 1000 anys Que, ef'lre 1011. f~m un pals de l Qual ¡\~UI ens podem sent" olQ'ulloso!. Pu III' 'a ( .. I.l lunya dellulu., la dll

Iu ,,,opllrlls qllnerolCIOnS, neceHII.uem tOH .!.Q'uelll Que yulquln eUrmar el nOSI'e pais. """"IjI"""" d on 'I,n\",1ln b (llq ... ln com III dlljlUln I slquln com \'9"''" I e¡ Q ... e. a la Ca!al ... nya de dllma. neCIIUH.I'lIm ",o· IliS mans, !le.o, lob.e !o! , mO·lI CO.~

20

ons per avançar en l'Estat autonòmic sense passar, per endavant, cap mena de forrellat. Prenguem la iniciativa. Acabem d'una vegada amb l'a rgument que el nostre Estat de les autonomies

com sorprenent resulta la seva anàlisi de qüestions que avui mateix són d'actuali­tat, al marge de les tesis federal istes. Veure , per exemple, les seves opinions sobre la Unió Europea i la moneda comu­

obeeix a la pressió d'alguna de les se­ves nacionalitats. No perquè no sigui cert , sinó perquè no és exacte. Recordant ,

Molts vam defensar na o la seva premo­nició de la desfeta balcànica). des de l'inici de la transició

el dret d'autodeterminació Arribar a un Eslal fe­deral , a la indepen-

primer i fermament , que també altres re­gions van plantejar la qüestió alguna ve­gada i que tenen el mateix dret històric a reivindicar la seva identitat i autogovern. I que, en definitiva i en el terreny dels principis. molt per sobre de les tensions i fins i tot del terror irracional que ens co­peja , molts vam defensar des de l'in ici de la transició el dret d'autodeterminació. Particularment, però no únicament, els grups d'esquerra.

Una proposta, l'Estat federal

Hom vol ser optimista, i de vegades ho aconsegueix. En tot cas jo veig un fu­tur millor per a Espanya dins d'un marc federal. Crec que una Espanya federal recolli ria millor un passat que mai fou tan monolític com alguns s'han entossudit en fer-nos creure, i permetria solucions més d'acord amb els temps que corren i amb els que estan per arribar. Opció que compta amb el suport més o menys ex­pl íc it d'importants grups polítics a l'inte­rior, amb l'experiència i el pes específic de nombroses nacions a l'exterior, i amb molts i interessants escrits sobre la qüestió. Entre d'altres, especialment, els de qui intentà, a Espanya, por­tar les seves teories a la pràctica, Pi i Margall (és tan increï­ble el desconeixe-ment, o mal co­neixement , de l'obra del po-I ític català

dència de qualsevol regió o nacionalitat de l'Espanya actual , o restar com estem, és quelcom que enca­ra no està escrit. En la meva opinió, qual­sevol solució no només és possible , sinó correcta. Sempre dins dels comporta­ments democràtics i dialogants que han fet possible en aquest pais una transició política, una Constitució i la formació de l'Estat de les autonomies. Segui rem units O pot ser que no. Seria desitjable en aquest últim cas , i corn escriu Rubert de Ventós , que es tractés aleshores d'un "procés d'independència politica alliberat, per fi , del seu tradicional llast identitari , nostàlgic i victimista".

El camí, per la via constitucional

Partint de la Constitució, però, com deia abans, no necessàriamen t quedant­nos-hi. (És un tòpic dir-ho, però per mi que no quedi : no es pot predicar contra les lleis establertes, però si molts no les haguessin transgredit , encara estariem a l'edat de pedra ... ). Organitzar el futur, re­ordenar els problemes, donar caràcter de normalitat , acceptant primer que - des­prés de segles d'història i uns quants

anys obscurs- no hem acabat el pe­ríode de transició. Sense quedar­

nos on som fins que passi la tempesta . Perquè .. . i si no

acaba mai? I si la tempesta té, també.

causes pròpies

que convé tractar?

No s'ha dit fins a la sacietat que la nostra consensuada, desitjada i respectada Consti tució, producte de l'esforç impaga­ble d'una gent i de tota una època, no és perfecta i arrossega moltes llacunes, particularment en el camp més nou i difí­ci l, l'autonòmic? Ho discutim? O s'ha tan­cat ja el contingent de reformes possi­bles, gai rebé sense haver-lo iniciat? No

continu i aquesta possibili tat de canvi real, subjecta evidentment a regles deter­minades, però pract icables. Podem, cer­tament. re formar i mi llorar les nostres lleis de convivència , des d'aquest costat, des de la tolerància , la pau i la ll ibertat. sense dependre ni seguir els dictats de grups que no accepten la Consti tució ni la seva reforma democràtica, I ho farem

podem seguir deba­tent i proposant modi­ficacions, fins i tot substancia ls? La fa­mosa cultura del con­sens i del pacte ja

És increïble millor si tot és menys transcendental , menys sagrat, si considerem els successius arran­jaments, i recorro de

el desconeixement de l'obra del polític català Pi i Margall

està pericli tada, o és que tenia data de caducitat i ja no pot aplicar-se a d'altres diferents i complexes matèries? Espero que no, perquè - ho estem veient- exis­teixen qüestions sense resoldre, Algunes, segurament, sense plantejar, I sobre to­tes aquestes, posicions i visions dife­rents, I convindrà organitzar aquest debat

Bibliografia citada

Aguirre Gonzàlez, Jesús Vicente (2000), La Rioja empieza a caminar. Apuntes sobre el proceso autonómico r¡ojano. Logroño, Editorial Ochoa, Guibernau, Montserrat (1996), Los nacionalis­mos. Barcelona . Editorial Ariel. Ciencia Politica ,

nou a Rubert de Ven-tós, amb "un tarannà més civil que ident i­tari" i com a contractes polítics o jurídics "d'una família pol ítica , d'una fideli tat contractual menys paternalista i promís­cua, d'intensi tat moral i densitat emocio­nal més bai xes", És la forma d'enfrontar qualsevol dels contenciosos actuals i futurs ~

•

Pi i Margall. Francisco, (escrita en 1876, ed,­ción de 1996), Las nacionalidades, Madrid, Ed itorial Alba. Solé Tura, Jordi (1985) , Nacionalidades y Nacionalismos en España. Autonon1l8s. Federalismo, Autodetermmac¡ón. A1ianza Ed. Rubert de Ventós, Xavier (1999) , De la ,denl,­dad a la independencia: la nueva transicion. Barcelona, Anagrama . Colección Argumentos.

22 21

22

ci monogl'àfiC Violència política i democràcia al País Basc

Ramón Zallo. Catedràtic de Comunicació. Universitat det PB

En aquest període històric el conflicte més amarg i dur que enterboleix tota la resta i, de passada. ens paralitza als bas­cos és el de la violència, un con­flicte que va més enllà d'una confrontació particular entre ETA o esquerra abertzafe i Estat, per implicar-nos a tots , qüestionant els valors pol ítics de referència. No és el conflicte més transcen­dental. No és el fons dels nos­tres problemes sinó una mani­festació més del mateix, encara que no és inherent ni necessària. Sí que és el confl icte més visible. prioritari i traumàtic . La seva resolució apareix com a clau de pas per resoldre altres problemes i, al mateix temps, no és resoluble sense en­carri lar algun dels conflictes centrals.

Fins fa poc. hem estat emparedats en­tre dues tesis que no portaven enlloc i que han estat superades pel mateix com­portament social.

de la política, i es va poder comprovar que la preocupació més gran del poder, no l'única, era el problema d'Estat que plantejava el sobiranisme. Des de l'altra banda del mirall , l'esquerra abertzafe sostenia una tesi bessona. "No es de­tindrà la violència per aconse­guir objectius polítics mentre no es resolgui el rerafons polític". Aquesta tesi ha portat morts, sacrifici i dolor incessants du­

rant els gairebé 40 anys de lluita armada, i un rebuig social molt majoritari . que es va fer encara més contundent després de l'assassinat de Miguel Angel Blanca. El cert és que les vies violentes de combat polític són un problema afegit, i no una solució a la històrica "qüestió basca". Atempten directament contra la vida , la ll ibertat de persones i el pluralisme. i difi­culten les majories socials pels drets na-

cionals. Una tesi asse­

nyalava que no s'abordarien els pro­blemes polítics men­tre que no s'acabés la violència. Aquesta

Les vies violentes de combat Ambdós discursos -€ncara no superats, però que s'estan su­perant per influència d'un espai civil nou ,

polític són un problema afegit, i no una solució a la històrica

"qüestió basca" de reconci liació. que

posició no només no va dissuadir ETA sinó que, en el període de treva , tampoc va ajudar a abordar cap problema polític. El ce rt és que, en una conjuntura per a l'esperança. es va viu re una crispació absolutament induïda des

alguns vam anome­nar "tercer espai"- se si tuen exclusiva­ment en el pla de la lògica política o en el de la lògica moral.

Si es parteix de la !.Qgj¡;¡Lpolitica es dirà que la reivindicació nacional I la lluita

contra l'opressió legitimen qualsevol for­ma de lluita, fins i tot armada o, des de l'altra banda, que la defensa de la Consti­tució i l'Estatut justifica una contundent , fins i tot autoritaria, politica d'Estat.

Si es parteix de la lò ica moral es dira que els drets humans són inviolables o, des de l'altra banda, que la moral de de­fensa de la pàtria, és una moral de sacri­fici per un bé superior.

En vista d'aquestes disjuntives dels discursos, no tinc absolutament cap dub­te respecte a la primacia de la inviolabili­tat dels drets humans, No obstant això, no serveix constatar-ho per convèncer a qui els sacri fiquen,

interpretatiu. Té, a més a més, lligams ideològics amb altres sectors de la pobla­ció i influeix sobre els comportaments i si­tuacions col·lectives.

La lògica social suggereix partir de va­lors recognoscibles, que permetin integrar a aquest sector en unes regles de joc compartibles, amb les quals tots els sec­tors rellevants també s'identifiquin míni­mament, i amb uns acords polítics bàsics.

Ací el punt de vista no és l'''haver de ser" ni la distribució del poder, sinó el destinatari : la societat mateixa, que es vol articulada i plural, i que dóna sentit a las normes morals i polítiques.

Aquesta argumenta­perquè també consi­deren vulnerats els seus propis drets, o els d'una part de les víctimes, o els drets col· lectius.

Una societat com a corpus i subjecte polític ha de ser consultada especialment

ció d'integracIó so­cial i pragmatisme era central en el Pla Ardanza de març del 98, ho és en la pro­posta de Txiki Benegas, s'insisteix Ambdues propo­

sicions, la moral i la

quan estan en qüestió aspectes centrals del sistema

política, són només dos ingredients im­prescindibles per encarar el problema en totes les seves dimensions, però falten dos al tres ingredients decisius: la lògica social i la lògica democràtica.

La jQgica social ens porta a considerar el subjecte per antonomàsia. la societat mateixa.

És una constatació que hi ha un sec­tor social, ampli, que vota "nacionalista radical" , que no accepta les regles de joc que es van definir en la Transició. Les considera viciades d'origen. És un sector no integrat en el sistema polític, al qual, a més a més, s'hi confronta i, en la seva dinà­mica, té capacitat per desestabilitzar el sistema polític. En canvi , esta molt integrat en la societat, i protagonit­za moltes manifestacions i organismes de la societat civil. Té el seu propi uni­vers ideològic, de valors i

en la d'lbarretxe i es va experimentar socialment en el període de vigència de l'acord de Lizarra amb bons resultats d'enteniment social.

Hi ha així un quart ingredient més: els valors democràtics. La lògica democràti­ca porta a pensar que, potser, aquest concepte referencial en el qual tots em­paren els seus discursos, pot ser el punt zero dels principis a construir per a un enteniment.

Una societat. com a corpus i subjecte polític i com a mesura de totes les coses, ha de ser consu ltada especialment quan estan en qüestió aspectes centrals del sistema. La regeneració democratica d'un sistema que, en un altre cas , es conver­teix en rutinari, mecànic i imposat contra

la voluntat social , així ho aconse­lla. El terror a la consulta

en nom del sistema, confirma que vivim en sistemes democràtics autoritaris, en els quals no és la ciuta­dania, la sobirania ciutadana, sinó la

22 23

24

immobilitat de l'entramat institucional, l'status quo que un dia es va instituir el cri teri de totes las coses.

Aleshores la pregunta ja no és si l'ori­gen de les desgràcies, està en el fons polític irresolt o en la brutal violència de resposta. Plantejada així és la vella pre­gunta de l'ou o la gallina. Potser la pre­gunta sigui una altra: com fem perquè la gallina segueixi ponent ous, o sigui , com construïm la nostra

Considerant la improbable temptació del desistiment per atipament o la inte­ressada identificació del diàleg amb una suposada rendició enfront de les lesis d'ETA, la línia de treball no és la de fer el país que ETA exigeix perquè deixi les ar­mes, sinó el que entre tots vulguem, li agradi o no a ETA, i sabent que per fer­ho s'anirà dessecant la peixera en la qual neda nodrint-se del descontentament.

Enfront del miratge societat, això sí , sense amnèsies històriques ni mo­rals i des de proce­diments democrà­tics als quals tothom s'avingui .

No es pot esperar el final de de fer com si la violència no existís, en la confiança que el temps i la policia l'eradicarà, no te­nim cap al tra alter-

la violència per construir el país i no es pot acabar amb la

violència sense construir el país

Es pot integrar un sector social -e ls 270.000 seguidors que en algun moment ha tingut Euskal HerritarroklHerri Batasu­na- en el sistema polític amb el qual va trencar, partint per això del paradigma de la democràcia i, a més a més, millorant i aprofundint la seva quali tat?

No m'he inventat res. Aquesta línia de raonament és la que segueix la societat basca, que és molt sabia i entén que hi ha uns quants problemes diferents però molt relacionats . És la que es comença a explorar en la via Ibarretxe, o en les d'EA i IU-EB, que conceben l'existència d'al­gun dèficit i d'un problema democràtic.

Atesa la temptacIó de paralitzar-ho tot concebent que el nostre únic problema és el de la violència , i que totes les ener­gies i totes les aliances passen per aquest eix fins a resoldre 'l, diria dues co­ses: no s'ha esperat ni es pot esperar el final de la violència per cons-trui r país i no es pot acabar amb la violència sense construir el país. Cal ca­minar malgrat tot.

nativa que abordar­Ia, perquè de fet ens traumatitza la vida social i política. És, també, un problema a resoldre.

Partint del que hi ha, del quadre refe­rencial de la majoria ciutadana, hem de donar un salt en la maduració d'un nou quadre de joc en claus de la democràcia qualitativament millorada que no va ser o no va poder ser. Aquesta via , al mateix temps, podrà inlegrar l'esquerra aberlza­le en el joc pOlític - les seves alternatives tindrien l'oportunitat de realitzar-se si, al­guna vegada, guanya la majoria- i buida­ria l'autojustificació que ETA s'ha donat durant les últimes dècades.

Aquesta posició, com es veu, es nega a jugar amb les cartes marcades del po­der i de la violència, en l'escenari virtual i trampós dels extrems, amb els seus "amb mi o contra mi" i amb les seves lògiques

de ferro que ens destrossen. Aquesta posició no sols

no és - com, a vegades, ha estat titllada- equi­distant, sinó que és al­

ternativa ,

•

el monogl'à fi C

La revolució del martirologi basc

Toni Strubell Professor de filolog ia anglesa

Una clau per enlendre les eleccions a las Vascongadas es troba en la perversa revolució que s'ha produït en el baròme­tre emocional martirològic basc. M'explico. Quan naixia ETA, en plena dictadura, el conjunt del poble basc, favorable o no a la violència en si , tenia molt clar qui eren els màrt irs i qui els in­quisidors. Els joves que s'ha­vien separat d'un inert PNB per emprendre el camí que els ha­via de dur de l'activisme als atemptats, gaudien de les simpaties de la majoria. Avui, trenta anys més tard. la roda ha gi­ra t 180°, i la ceguesa dels etarres ha convertit el sector politic alineat amb els inquisidors en màrt irs. S'ha produït una revolució completa en la conceptualitza­ció del martirologi i en la dinàmica de les empaties co l·lecti-

En l'altre braç del ba lanç, PNB­EA i Izquierda Unida cal veure'ls com els únics que s'han mantin­gut dins els paràmetres de l'e­quilibri i l'estabilitat. Són els unies que plantegen una situaCIÓ de diàleg i una solució pràctica del conflicte, sovint a costa de perdre vots . Juntament amb po­sicions com les defensades per Elkarri (i inclòs Gesto por la Paz, abans nineta dels ulls dels mit­jans, avui ignorada), aquestes

organitzacions paleixen de la situació de foc creuat que es viu a Euskadi. Representen aquell sector responsable que - amb major o menor insistència- ve insistint des de fa molts anys en la ne­cessi tat de respectar tant els drets indivi­duals com els col·lectlus a l'hora de sos­pesar la situació. Parteixen d'una anàlisi

avui escombrada so­ves. Tant és aix i, que el conjunt PP­PSOE -sovint perce­but com una sola op­ció real- s'emporta vots de gent que no són ni espanyolistes com ells, ni de dre-

Avui , trenta anys més tard , la roda ha girat 1800 i la ceguesa

dels etarres ha convertit el sector polític alineat amb els inquisidors en màrtirs

ta l'estora mediàtica , que ens informa que la causa del consti lu­cionalisme és una causa d'escassa le­gitimació a Euskadi , on un minso 30% va

tes com el PP. Són els vots anti-ETA, vots que la intensa campanya mediàtica de dos anys llargs (Grupo Correo, COPE, RNE, SER, televisions, etc.), amb l'inesti­mable ajut d'ETA, ha ajudat a convert ir en probable alternativa.

votar la Constitució. I què no dir del fet que el dèficit democrà­tic que representa la no-acceptació de l'autodeterminació en el pacte de la Transición?

PP i PSOE, en canvi , han vist molt es­timulada la seva bunquerització constitu-

22 25

Publicacions recents Fundación Antonio Lancuentra : La empresa familiar

CoHecció Management & Empresa nüm. 7 Coord .: PONT MESTRE S, M.; PONT Cl EMENTE. J.F. ISBN: 84-923814-6-7, Preu: 4500 PIA (406 pàgs ,)

Sense mllificar ¡empresa fanllllar, als aulolS, lo mOJont! mernbl9s de la Fundaclón An/omo lancuelllra, trac/oli aspectos lan dlvfJrsos com Jes relaCIons laborals, l acces (lI llIercat do valOIs, ol mantlgemenl, la qua/t/al, e/ protOCOl o la pSICologia de l'e,'fIpleS8 famtllar En la segona part del llibre es tracten aspecles eSlnctamenllflbutafls. Un Jllbre ImpreSCl/Jdlble per a qUi vulgUI aprofundit en el presQI/11 el futur d'un dels fenomens mes arrelats de la nos/ra socle/a/ l'empresa famtl",r

La transició del batxillerat als ensenyaments d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

, , Col 'lecció : Quaderns Institu cional s num, 2 Coord .: CARRASCO CALVO, S. Preu: Gratuït ¡60 pàgs ,l

Arran dels darrers camIls en el Sis/ema educal/U, els (fu/ors es plrlrllcgOI1 QUin paper han de Jugar lant els centres de secut1danfl com els un/ve/MOfis per 1,11 do facill/s! el proces de Irans/Clo dels alumnes de Ja rs'o/flm En aquest Quadern, que se centra en els ensenyamentS d'ECOIIO/IIIS I [mpro5a es presenta una In/eressant selamó dels Irebo/ls ¡Jlesurl lols on ci mar, de la 1/1 Jomada de Doc(}J)cm UrlJVerSJ/tulü, orgamll<lda pel df1paftamenl de SoCIologia ¡ Analls¡ de les Orgalllll{lcions (secCIÓ 2a) , amb la collabor8CJ/~ de /Insti/uI de ClèlJcles de I EducaCió de Ja Univt'rs¡lal de Barcelona I da l'Escola d 'Emp!8sarlals de la UB

De la raò pràctica. Les arrels històriques de l 'Escola d 'Empresarials de la Universitat de Barcelona

Col 'leccló: Institu cional nums. 2 i 3 (ve rsió cata là i castell à) Autor: MOLINA OLIVER. V, ISBN : 84-923874-4-0 (català ) 84-923874-5-9 (castellà) Preu: 3500 PIA (273 pàgs.)

HI ha moJtes maneros d eJt.pllcar la histona I VICenç MoIma ecallseguelJt. nRlmf CI Ja perler;r;1Ó /'evoJució cfe l'an llga Escola da Comerç fms als noslles dies, fi Ira ves deiS sous protagonls les I dals temps en els quals van \IIUfe Es trac/a d'un Ireb8JJ enormemonl documenlo/. que tfanca amb calTes tradiCIons hls/onogràf¡ques I que 11105118 l'Escula de Comerç com ulla InstItUCIÓ d'aven/guarda amil una raó de ser 'enClmenm/ment humillllsta que va permetre posar eiS canelxeme/l ls I els 8venços <I diSPOSICIÓ du la socleral Per alxó el 11101, De 18 raó pracllca

I~ ... I ,"o ... .. ,: I ~..J,. l '""1"' ...... .01,

• Ol

Per a més informaci6: Programa de Publicacions de l'Escola d'Empresarials (UB) Av. Diagonal, 696, la plallla (desp, 107), 08034 Barcelona Tel : 93 402 43 71, Fax : 93402 4474. A1e: resp-pub@emp,d2 ,ub,es hUp:llwww.ub.es/e.mpresarla ls

cionalista en les solucions policials i re­pressives precisament per l'actitud d'ETA. Potser no ho sabrem mai, si la treva de 1998 era sincera per part dels etarres o, si com diuen algunes veus, la treva va ser aprofitada pel sector dur per arravatar la direcció de l'organització. El ce rt és que els intel·lectuals del règim constitu­cionalista van curar-se en salut atacant el fet que s'hagués de pagar un "preu" polí­tic als partidaris de Lizarra. Poc els im­portava que aquell preu es basava en un antic deute impagat: el fet clau que els bascos, en el seu conjunt, no van votar la Constitució.

La realitat actual d'Euskadi resulta di­fícil de discernir sense certa basarda. No crec, com creu l'agitador Fernando Savater, en cap possibili tat de guerra ci­vil. Insistir-hi només són ganes d'afegir benzina a la foguera de la por. Però si crec , amb el premi Nobel argentí Pérez Esquivel , que l'arribada del Sr. Mayor

Oreja a la Lehendakaritza, seria un greu revés per a la causa de la pau, Certament , tot fa indicar que és el que busca Euskal Herri tarrok per impulsar els bascos cap a una nova combativitat so­cial per la reconstrucció nacional basca. Però, han tingut en compte els d'EH la gravetat que pot suposar l'entronització durant anys d'un Lehendakari constitucio­nalista, sigui Redondo o Mayor? Cal re­cordar que pot resultar periltosíssima una possible consolidació de sectors antibas­quistes en el poder i un enrocament del seu electorat. Caldria preguntar què passaria amb l'euskera, per exemple, i si 22 no pot conèixer un retrocés de molts anys. En aquest sentit, cal saber que l'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz , ja en 27 mans dels ex-franquistes, acaba de re-baixar en un 59% el pressupost d'ense-nyament del basc, tot retirant les subven-cions a tots els euskaltegis (escoles d'adults de basc) ,

•

28

l'cnll'cvislA Antoni Batista Periodista

Jordi Serrana. Director d'Espai de Llibertat

Antoni Batista és autor del llibre " Oiario privado de la guerra vasca" en el qual es narren els episodis més significatius de la història d 'ETA

i el seu impacte a la societat basca i espanyola. Es redactor de La Vanguardia especialitzat en el conflicte d'Irlanda i,

sobretot, del País Basc. Compagina les seves activitats periodístiques amb les de crític musical , també a La Vanguardia.

- Quan llegeixes el que s'escriu sobre el País Basc, no tens la sensació que la majoria de la gent parla del que desconeix? - Tinc aquesta sensació quan llegeixo els diaris en general , no només quan parlen del País Basc. Crec que estem en un moment molt baix d'exigència en la professió periodística i de llibertat d'expressió, que té a veure amb com està configu rat el mercat periodistic, amb de­pendències econòmiques i polítiques ca­da cop més fortes. tributaries de determi ­nats peatges o rèdits. En referència al País Basc. tinc la percepció que quan hi ha coneixement molt sovint també hi ha manipulació. Als mitjans de comunicació es dóna una imatge molt esbiaixada de la realitat basca. S'estan fent molts treballs acadèmics d'anàlisi sobre el tractament periodístic que rep el tema basc. Un de molt recent - encara no publicat- dirig it PI'lIS professors de la Universitat del País Basc Txema Ramírez de la Piscina i Pet xo Idoyaga demostra que hi ha publi­cacions periòdiques espanyoles de re­ferència -per exemple El País i l'ABC-

que un 49% de les vegades que esmenten el govern del PP. o el PP en relació al País Basc. ho fan en positiu . En canvi, del go­vern basc només en parlen po­sitivamen t un 10% menys. Es una dada sign ificativa.

- En el teu llibre expliques que s 'esta donant un procés de de­monització mediatica de deter­minats personatges, que fa que persones que no coneixem ens

acabin caient malament, més enlla de la raó ... Com es produeix? - Ouan vaig fer el meu estudi universi tari , el personatge més demonitzat era Jon Idigoras. Des la publicació del llibre fins ara, aquest infern ha crescut... Fixem-nos com han canviat les coses perquè l'ele­ment més demonitzat actualment sigui Xabier Arzallus, del PNB - un partit de­mocràtic des de fa cent-tres anys- que no ha tocat mai una pi stola . La barreja de maniputació i desinformació fa aquestes coses. També hi ha la necessitat de crear els antilíders, com a resposta a la creació de líders. Convertir Mayor Oreja en lider porta a fer de Xabier Arzallus un anti líder.

Aquesta magnificència de Mayor Oreja -amb tot el respecte i obviant temes per­sonals- s'assembla una mica al tracta­men t que es dóna a persones com el rei, que semblen éssers d'un altre planeta, se'ls fa tan periectes que estan deshu­manitzats .

- Per comparació amb Catalunya és bas­tant complicat d'entendre. Quina creus que és l 'arrel del conflicte que es viu al Pais Basc? - El conflicte basc no s'assembla al ca­talà perquè no és producte del mateix moment històric en el qual es plantegen problemes d'encaix de nacionalitats com la catalana. Sovint dic, en broma, que el Pa is Basc és el poblat d'Astèrix , és l'únic poble que resisteix a la romanització i que com a tal conserva una llengua pre­indoeuropea. Parlar una ll engua preindo­europea a l'Europa global és pràctica­ment un sacril egi cu ltural. El País Basc ha estat sempre incòmode a les superes­tructures politiques dels seus veïns més poderosos, llevat de l'època en què té es­tat propi - que dura des del segle IX fins als Reis Catòlics. L'arrel del problema és el no encaix en unes estructu res politi ­ques que molts senten alienes. Aquesta incomoditat persisteix en l'actual marc ju­ridic espanyol. AI Pa is Basc, els resultats del referèndum de la Constitució de 1978 , no són de re ferèndum, sinó d'eleccions municipals: no hi ha una majoria del po­ble basc que digui sí a la Constitució.

- En la tradició liberal, el Pais Basc és comparable a Catalunya? Sabina Arana a Valenti Almirafl? - La tradic ió liberal del País Basc és discuti-ble, és clerical i con­servadora. De fet ETA sorgeix com a trencament amb el nacionalisme tradi­ciona l. Sabina Arana fa el mateix paper que fa Slas

de Infante a Andalusia; Euskadi li deu un nom i una bandera. Però les seves tesis avui no són vigents. El concepte d'ètnia formava part en el seu moment de la de­finició de nació, i Arana aprofundeix mol t en aquest terme, que avui ha quedat ob­solet. A més no sempre sosté els matei­xos plantejaments, i parla més de Biscaia que del Pais Basc. Valenti Almi rall ,quant a tradició progressista i liberal , li dóna trenta voltes.

- A Catalunya hi ha una lascinació per Euskadi, que no sembla que es produeixi en sentit invers. Què n'opines? 22 - No, jo crec que hi ha un feeling mutu. Les xi fres de turisme interior demostren que els catalans som els principals con- 29 sumidors de turisme basc i que els bas-cos són uns dels principals visitants de Catalunya. Fins i tot en moments delica-dissims de la República els bascos de-mostren l'afecte que tenen per Catalunya . Al guns historiadors valoren el problema de la Llei de Contractes de Conreu com una de les raons d'inici de l foc militar del trenta-sis . El PNB hi va votar a favor. Desp r"és de la guerra, la Generalitat a l'exili rep molta ajuda del lehendakari Aguirre i el govern basc,

- Determinats sectors d'ETA s 'han decla­ra t hereus de la tradició carlista . Com ho in terpretes? - Es consideren hereus de la tradició car­lista, no pas ideològicament, sinó com a moviment armat de resistència a l'estat

centralista . Hi ha una novel·la de l'Àngel Reikalde

Dorregarai. la casa torre que expl ica com en una família, du­rant tres­cents anys, les armes passen de pares a fill s. Ouant

30

a tradició d'armes ETA és hereva del car­lisme; pel que fa a tradició ideològica, ho és de teòrics i activistes de l'esquerra, des del Ché Guevara a Mao Zedong. En un moment determinat, el carlisme és el precedent de lluita armada contra l'estat centralista, però no pas ideològicament. El de l'època de Franco és un carlisme acabat. ETA hereta el carlisme de Zumalacarregui , del XIX .

- És cert que -com afirma Àlvaro Baeza- ETA va néixer als seminaris? Suàrez Gamboa explica que en un mo­ment delerminal. després d'un alemplal hi ha geni d'ETA que es va a confessar. Hi ha algun aspecte religiós en el nacio­nalisme basc radical, o lé allres arrels? - Àlvaro Baeza és una font que no té cap mena de credibilitat. I Suarez Gamboa, un arrepentit que espera aconseguir be­neficis pen itenciaris, tampoc és una font fiable. Com a arrel ideològica de la funda­ció d'ETA, l'Església no hi té res a veure. ETA neix a les cases d'uns estudiants de Guipúscoa i Biscaia, que comencen a reuni r-se i a formar grups diversos, entre els quals no hi ha cap capellà . Una altra cosa és com a suport d'infraestructur -a l'època franquista , a tot arreu, l'Església deixa locals per fer reunions perquè té la cobertura legal del Concordat, que impe­deix que hi entri la policia- o que alguns membres d'ETA formin part del clergat, perquè en aquella època el compromís cristià té bastants teòrics de la guerrilla urbana. A finals dels anys cinquanta , principis dels seixan-ta , hi ha una església revoluciona ria que també té a veure amb ETA. D'aquí a dir que ETA va néi-xer en un seminari , hi ha un salt argu­mental molt fort .

- Molls pensàvem que ETA s'acabaria amb la

democràcia. Per qué no es va acabar? - Ho pensava molta gent. Però, tal com ho diuen ells "No luchàbamos con Ira el franquismo, luchàbamos contra España". Així el problema és per a ell s Espanya. La Constitució no recull les seves aspira­cions autodeterministes, aquesta és la raó sobre la qual ell s sustenten la seva no desaparició després del franquisme. Defensen que eren lluitadors conlra el franquisme més perquè Franco era el go­vern d'Espanya, que perquè fos una dic­tadura . No seria el primer cas de nacio­nalisme radical on preval la nacionalitat abans que la ideologia. Els irlandesos, a la Segona Guerra Mundial, van enten­dre's amb el Reich contra els anglesos. Van posar el problema nacional per da­vant del prob lema ideològic.

- Com era ETA duran I el franquisme? - Durant el franquisme ETA va fer unes funcions de rnoviment de masses més enllà de la seva ideolog ia; estava ben or­ganitzada i ag lutinava una sèrie de gent d'esquerra, antifranquista, que cre ia en aquell moment era més operatiu ser a ETA que mili tar al PNB, i ETA no era aleshores només una branca militar sinó que tenia braços socia ls, polítics i cu ltu­rals. També aquí , per a una sèrie de gent d'esquerres que probablemenl no eren comunistes. era més operatiu militar al PSUC que al Partit Socia li sta - molt poc visible a la clandestinitat.

- Aquesla geni és la que se 'n va cap a Euskadiko Ezquerra

en el seu momenl? - Crec que sí. a més

dels que creuen que en un sisle­ma democràtic no té sentit la llu ita armada. Hi

ha gent que se'n va per un problema

ideològic, i gent que ho fa per un problema ètic .

- Es parla d'aillar ETA i el seu entorn. No és un plantejament impossible? - Es parla de reduir-los al gueto. ETA ja hi és. però el seu suport social frega el 20% de la població. En aquests anys, el teixit social d'Herri Batasuna o de l'es­querra abertzale està ficat a la majoria de domicilis, de famílies. de grups d'amics ... L'aïllament social no és possible, el polític si. Després de la mort de Miguel Àngel Blanca els van fer el bu it, són els pitjors moments de l'esquerra abertzale.

- Mediàticament s 'oposa nacionalisme basc a constitucionalisme. - En tot cas és un conflicte entre el na­cionalisme basc i l'espanyol - no crec que sigui encertat considerar que Mayor Oreja no és nacionalista. Es viu amb mol­ta por la possibilitat que arribi a governar el bloc nacional ista espanyol , però els rè­dits del nacionalisme basc tampoc han estat massa positius; en vint anys de go­vern no ha pogut solucionar el problema de la violència i s'ha trobat amb una so­cietat que va cap a la fractura.

- Com valores la treva? Va ser un in ten t seriós, o acabem fent de la necessitat virtu t? - Tot apuntava que era creïble. Fins i tot Jan Idígoras en una roda de premsa va dir que la treva era definitiva i irreversible. Mesos després en una entrevista a la BBC, membres d'ETA deien que aquesta generació no tornaria a veure la violèn­cia . Però amb la lògica política a la mà, no es pot anali tzar el que fa ETA, que és una organització molt canviant , tan clandesti­nitzada que cada vega­da viu més aïllada de la realitat. Això ha augmentat la di­ferència d'interessos entre l'organització i la societat. Arriba un

moment que la seva política su rt de la lò­gica. Si fossin uns analistes acurats s'haurien adonat del que s'ha adonat bo­na part del seu electorat i de la gent d'EH : plantejaments ètics a part . si l'ob­jectiu polític és l'independentisme, l'auto­determinació. la violència no només no hi ajuda, sinó que perjudica . El planter de la Kale Borroka és cada vegada més jove - cosa que incideix en la minvada capaci­tat d'anàlisi- i les detencions cada cop més freqüents fan que l'accés a la cúpula sigui cada cop menys selectiu.

- Per qué creus que fracassa Lizarra? Per diverses raons. Per la diferència de veloci tats en l'arribada als objectius des d'un moviment revolucionari i des d'un moviment institucional. ETA - que va per la línia expeditiva- s'impacienta amb el timing institucional i acusa el PNB de traï­dor, perquè va un pas més enrere del que ells esperaven. Una altra raó és que el pacte ajunta la pacificació amb la via política , amb l'autodeterminació: pau per a autodeterminació. No s'hauria d'haver establert una relació tan intensa entre aquests dos termes. El PNB en el pacte de Lizarra oblida una franja important de la societat, els no nacionalistes. No es podia fer un procés a Euskadi , ni polític ni social , prescindint de la meitat de la població, sense comptar amb el PSOE.

- Amb el clima tan enrarit que hi ha és molt difícil de plantejar el tema del dret a l'autodeterminació. Qui ha d 'exercir-lo. on, quan, com? - En aquest moment no es pot plantejar el debat sobre qui és el subjecte polític del dret a l'autodeterminació. És molt

posterior al reconeixe­ment del dret.

L'exercici d'aquest dret, si fos recone­gut. pot trigar deu o quinze anys o

fins i tot més. El procés de pau consis-

22 31

.. , "fi!i ~

Ciutat amable

Sabadell Ciutat de convivència

Ciutat competitiva

Ciutat del coneixement

Ciutat de diàleg i participació

Ajuntament IXI de Sabadell

teix en anar a poc a poc, començar a dia­togar a partir de les coses més primàries. Si realment a Euskadi s'inicia un procés autodetermini sta, aquest subjecte tan complex es realitzarà al cap del temps, no d'una tirada, depèn molt de tes cond i­cions polítiques, que són va riabtes.

- Aquells que han in tentat assajar la línia de buscar solucions, d'in vestigar raons históriques I constitucionals, per obrir por­tes a aquest reconeixement, són assassi­nats per ETA. Com ho interpretes? - Des de l'absoluta i! .tògica, en aquests moments, et que guia la mà d'ETA és ta lògica de l'absurd . Des det posicionament ètic de no justificar cap assassinat. , tots són rebutjables. La mort d'Ernest Lluch demostra t'a llunyament de la realitat que té ta direcció d'ETA, que ja va tenir un conflicte intern quan va matar Gregorio Ordóñez. Va ser el salt quatitatiu de pas­sar de matar gent dels cossos i lorces de seguretat a matar una persona que havia estat el tegítim representant del pobte. L'acte va rebre la condemna del sector polític més proper a ETA. Et més in teres­sant de les propostes d'Ernest Lluch és que se situava en un terreny in termedi , que pot sotucionar el probtema capital dets bascos, d'enca ix en un marc jurídi­co-potitic superi or, des de ta pròpia legali­tat. Si una dictadura es va convertir en democràcia, amb més facilitat es pot aconseguir que tots els bascos - els que se senten bascos, els que se senten es­panyols i els que se senten espanyols i bascos- se sentin còmodes en el propi territori. Aquest és el gran repte polític det govern d'Euskadi , el repte de la governa­bititat. El pacte de Li za rra va conlondre la paci ticació amb la governabilitat.

- Com es produeix aquesta mena de si­lenci ètic dels sectors més abertzates ? - És difícit d'explicar. En tot cas hi ha un nucti dur de l'esquerra abertzale, que vo­ta HB passi el que passi. A les eleccions de 1999, en plena treva, hi va haver un augment de votants d'HB, a compte dels

que rebutgen la violència , pera una part important de l'esquerra està d'acord amb la violència. Nosaltres no l'entenem però ells la tenen interiori tzada, creuen que és una guerra. Tenen la idea que et procés l'han de fer tots junts, que les dissidèn­cies donen fortalesa a l'adversari. En el sector potític, ta tesi és que encara que hi estiguin en contra. si HB condemnés la violència, es converti ria automàticament en dissident. Els membres d'Herri Batasuna creuen que són el ts els que han d'arrossegar ETA.

- Com ho arregtaries tu? 22 - Jo separaria la governabititat de la pacl-ticació. La governabilitat del dia a dia s'ha de fer al Parlament. A banda hi hau na 33 d'haver una metodologia de la pau. com la que 111 ha hagut a Irlanda - tot i que Irlanda i Euskadi no s'assemblen massa. Una solució de diàleg en dos terrenys. Un, entre tots els grups polítics sense distincions, en el qual es partés de políti-ca, de futur, de les solucions, de l'encaix, de tots aquests temes que subjauen en el problema basc. Però mentrestant l'execu-tiu hauria d'anar governant i el parlament fer lleis. També hi hauna d'haver una al-tra taula de diàleg entre ETA i el Govern espanyol en la qual es parlés de pau per presos. És una tea na, però n'hi ha d'a l-tres, per al PP el mètode és policia per perseguir els delictes I a'illament polític de l'esquerra abertzale.

- Els grups socials que lli estan en con­tra, pots aclarir-nos qUi són? Hi ha grups, com Basta Ya o el Fora de Ermua, que sembla que vagin més a cri spar que a resoldre. Crec que en aquests moments, ets moviments positius que hi ha a Euskadi són Gesto por ta Paz, Elkarri i Guernlka Gogoratuz - "re­co rdant Guernika", un fòrum de debat acadèmic sobre metodologies de la pau-o Aquests grups tenen una funció de sensi­bilització per la pau , no una funció opera­tiva . La pau no la faran les ONG, sinó els politics.

34

- Hi ha algun personatge especialment in teressant que escrigui sobre aquests temes? - L'Avenç ha tret un monogràfic sobre Euskadi , que he coordinat jo. Un dels meus articles és precisament una biblio­grafia comentada. El llibre de Juan Mari Ollora Una via hacia la paz, sobre la me­todologia que va menar Lizarra, és inte­ressantíssim. Els llibres de Kepa Aulestia són interessants. Angel Rekalde , del que ja he parlaL Per fer-se una idea d'Euskadi, i per entendre-ho, has de llegir molts diaris, has de veure moltes televi­sions i has de llegir molts llibres. No pots quedar-te amb una so la versió. És tot tan segmentari i parcial , que dif ici lment tro­bes una idea globalitzadora que ho incor­pori tot.

- Un dels a/ticles del present monogràfic, tracta l'estre ta relació dels poders econo­mies bascos i espanyols, el bé que s'en­tenen entre ells la gent del pp i del PNB, tot aixo com encaixa? - El PNB. com el catalanisme polític, sempre ha tingut bons pivots a Madrid, tant en el món econòmic com en el polí­tic. Però aquesta era la trajectòria del PNB fins a Lizarra, després hi ha el con­grés pràcticament reconstituent del PNB, que es pronuncia a favor de la sobirania. No sé fins a quin punt aquesta estratègia, després del gir sobiranista del PNB, es pot analitzar en les mateixes coordena­des. És massa prematur, no es pot saber encara què faran els poders econòmics, si estaran còmodes amb aquest PNB que no és et d'abans ,

•

la col·laboradÓ Carta a un jove

Xavier Bretones Secretari general d'Esplac

Si , ja ho entenc. No hi ha motius per ser d'esquerres avui en dia . Vius massa bé i els que t'envolten també. Creus que és fotut però és així: la gent d'es­querres necessita que les coses no vagin bé per poder justificar el seu discurs; cal que hi hagi atur, del inqüència, barris margi­nats, pobresa, explotació labo­ra l, etc. Sinó no saps com expli­car als teus amics que la lluita continua. Ells diuen que les co­ses ja estan bé, què per què canviar, si ja tenen tot el que volen i més; la vida és fàcil. En tot cas el que els preocupa és com mantenir i assegurar-se el que te­nen . I tu els dius: - Sou uns conservadors' -Com si aques­ta expressió els tingués de revoltar la consciència. Però no. Ni la consciència ni res. Se't queden mirant amb una expres­sió a la cara com si haguessin vist passar un gos volant. I tu, què respons? Res. No tens discurs. I. fins i tot. l'expressió facial dels altres et torna com un bumerang: ells et fan pensar a tu .

dien votar, la jornada laboral era de setze hores, el més normal del món era que els infants co­mencessin a treballar als 10 anys i l'analfabetisme era el que predominava ... I aleshores, hi havia un petit grup de gent que es reunia clandestinament, guanyant hores a la nit i per­dent-les de son, per conspi rar contra el poder que els oprimia i els retallava implacablement la seva llibertat d'expressió, de

reunió, d'associació, i en defin itiva no els deixava viure; només com a animals, i ai­xí eren tractats. Tu vols ser un revo lucio­nari! Però del segle passat o de l'altre!

Sí, amic, o company', com ho prefe­reixis. No costa gaire veure el que passa. En el món encara hi ha molta feina a fer. Però ja ho saps, per molt que per la tele ens obrin una finestra a tot això que pas­sa al món, la gent no veu el que no vol veure, i una imatge és tan sols una imat­ge. I més per a una generació que ja ho ha vist tot, i que fins i tot ha après a dige-

rir el dinar mentre veu No seràs tu qui va

equivocat? Vols dir que el que et passa és que no deixes de ser un romàntic, que ha vist massa pel ·lícules i llegit

Per molt que per la tele ens obrin una finestra al

en directe en el seu te­levisor com és assassi­nada una persona. De fet, ja ho havia vist abans. Una imatge és una imatge. Ho ha vist

món, la gent no veu el que no vol veure

massa llibres sobre èpoques passades, en què corrien altres temps, on no hi ha­via dret a la vaga, quan les dones no po-

moltes vegades a les pel ·lícules! En aquest cas, el teu discurs internacionalis­ta tampoc va mol t lluny, oi?

22 35

Col·lecció Materials de Joventut Una bona etna pel co n~¡U I aspecte s nous o po c estudiats III! la condiCIó Juvenil

.t.wt "I Cllllrao ali._ ... m .... fil .,.111 ... , .. 1M

MATERIAU Dl ¡OVUTUT

Darrers IItols publicats

I [I lu~t luuni l ~n JPC

.,' l' l ',('>" ,I, . l '''~''·

p,' I.' " •. ,1

',1.,1 1',., ,.>, '" .,' ",I ' . " VI' " ,

.. ...........

H." ,I ". "·1 < 'lo:. ",. ~ '.n~· ...... ,I,t;,¡ f"'o ,. ',-, '" I

{ffi}oiPutaciò de Barcelona

A casa nostra és ben cert que el país ha evolucionat molt, acostant-se a estim­dards europeus, gràcies al restabliment de la democràcia i a un govern social­demòcrata. Això pot explicar aquesta me­na de conformisme que m'expliques.

flu ències fengshui, i proposant solucions generalistes per obligar la gent a viure d'una altra manera. Això ja ho fa la dreta, i aquí tenim els resultats .

Jo et plantejo que hem de conservar el que hi ha de bo del nostre present , i

L'accés al consum ge­neralitzat, ha permès a la gent nous espais on poder refugiar-se : uns en els grans cen­tres comercials i altres

El gran canvi es troba cal continuar lluitant per resoldre el que queda per fer i per es­tar preparats per all ò que vindrà. Anima't.

en el fet que tots som responsables del que passa

a les discoteques i bars de nit. Algú ha dit que aquests espais s'estan convertint en les esglésies modernes i en una nova re­ligió. La gent troba en aquests nous es­cenaris la seguretat que no té, i la identi­tat que no té com a ciutadà però si com a consumidor.

Ahl Que tu també vas a la discoteca cada dissabte? No em sorprèn. I fin s i tot em sembla que és un símptoma de nor­malitat. El problema no és anar a la dis­co, sinó més aviat quan s'espera que arribi el dissabte per anar-hi perquè la resta de la setmana no té sentit . No, no em surtis amb solucions de recepta. No vulguis fer d'arquitecte social amb in-

La lluita continua. L'escenari no és el de la clandestinitat i la repressió de les llibertats , això és clar. L'escenari és un altre. Potser no és tan clar a simple vista però si tens una mini­ma sensibilitat no et costarà gaire veure que la qualitat de vida que tenim no és la que voldríem. I que hi ha encara avu i moltes injustícies, desigualtats, opres­sions i intoleràncies. El gran canvi es tro­ba en el fet que en un règim democràtic som tots responsables del que passa. Ens podem senti r indefensos, però cal utititzar el coneixement per saber inter­pretar el que passa. El canvi necessita d'espurnes que l'encenguin, i tots som

espurnes • •

22 37

38

l'allUn1' Salvador Allende President de Xile 1970-1973

Extracte del discurs pronunciat a la Gran Lògia de Colòmbia, el 28 d'agost de 1971

( ... ) Y si golpeé las puertas de la Resp:. Log:. Progreso # 4 de Valparaiso, lo hice con la profunda convicción y teniendo el acervo de los principios ma­sónicos inculcados en mi hogar y en el hogar de mi padre.

( ... ) que tengo que recordar también la noche de mi inicia­ción, cuando oi por vez primera, en el ritual , que los hombres sin principios y sin ideas arraiga­das, son como las embarcacio­nes que roto su timón, se estre­Ilan contra los arrecifes.También supe que en nuestra Orden no habia ni jerarquias sociales ni fortunas. Por eso desde el primer instante se fortaleció mi convicción de que los principios de la Orden, proyectados al mundo profano, podian y debian significar una contribu­ción al gran proceso renovador y bullen­te , que buscan los pueblos en todo el or­be y, sobre todo, los pueblos de este continente cuya dependencia política y económica acentúa la traged ia dolorosa de los paises en via de desarrol lo.

Por eso, ten iendo la seguridad de que la tolerancia es una de las virtudes mas profundas y sólidas, a lo largo de mi vida masónica, que alcanza ya a los 33 años, planteé en las planchas masónicas en las dive rsas logias de mi patria la seguridad, cierta para mi, de que podia coexistir dentro de los Templos con mis HH:. , a pesar de que para muchos era difícil ima-

ginar que lo pudiera hacer un hombre que en la vida profana públicamente dice que es mar­xista . Este hecho, comprendido dentro de las logias, fue mu­chas veces incomprendido en mi propio partido. Mas de una vez en los congresos del parti­do que fundara nada menos que un Ex Serenisimo Gran Maestro de la Orden Masónica de Chile , Eugenio Matto Hurta­do, se planteó la incompatibili ­dad entre ser masón y ser socialista. Es mas dura la into­

lerancia en los partidos politicos. Yo sos­tuve mi derecho a ser masón y ser socia­lista . Manifesté públicamente en esos congresos, que si se planteaba esa in­compatibil idad, dejaria de ser militante del partido socialista , aunque jamas deja­ria de ser socialista en cuanto a ideas y principios. De la misma manera, sostuve que el dia que en la Orden se planteara. cosa que no me podia imaginar, la in­compatibi lidad ent re mi ideario y mi doc­trina marxista y ser masón, dejaria los Talleres, convenci do de que la tolerancia no era una vi rtud practicada.

( ... ) Me interesaba abrir un surco, sembrar

una semilla, regaria con el ejemplo de una vida esforzada para que algún dia diera su fruto esta siembra, no para mi, sino para mi pueblo, para el de mi patria , que necesi ta una existencia distinta .

( ... ) Si bien es cierto que Chile ha logrado

en lo político ser un pais independiente. desde el punto de vista económico no lo es; y nosotros pensamos que es funda­mental alcanlar esa independencia eco­nómica para que sea nuestro pa is autèn­ticamente libre en lo politico. Y pensamos que es fundamental que ello se logre. co­mo pueblo. nación O pais ; así como es fundamental que el hombre de mi tierra pierda el temor a la vida , rompa con la sumisiÓn. tenga derecho al trabajo , a la educación , a la vivienda , a la sa lud y a la recreación .

Pensamos que el hombre de Chile tie­ne que vivi r el conten ido de palabras tan significativas y que constituyen la triada de los fundamentos masónicos:

Fraternidad , Igualdad y Libertad Hemos sostenido que no puede haber

igualdad cuando unos pocos lo tienen to­do y tantos no tiene nada. Pensamos que no puede haber fraternidad cuando la ex­plotación del hombre por el hombre es la ca racterística de un règimen o de un sis­tema. Porque la libertad abstracta debe dar paso a la libertad concreta. Por eso hemos luchado. Sabemos que es dura la tarea y tenemos conciencia de que cada país tiene su propia realidad. su propia modalidad, su propia historia . su propia idiosincrasia .

(.,. ) Por eso. con modestia en la dimen­

sión de la realidad . y sabiendo que en el mundo contemporàneo, màs que el hom­bre , son los pueblos los que deben ser y son los actores fundamen-tales de la historia , bus­què la posibilidad de hacer que est e pueblo , el de Chile. tomara con­ciencia de su propia fuerla y supiera encon­trar su propio camino. No ha habido, por lo tanto. màs que un aporte en lo personal. Han sido las masas po-

pu lares chilenas. las mayorías nacionales integradas por campesinos y obre ros, por estudiantes, empleados, tècnicos, profe­sionales, intelectuales y artistas ; han sido ateos y creyentes. masones y cri stianos, laicos; han sido hombres con definición política en partidos centenarios. como el radical , o sin domicilio politico, los que convergieron en un programa que levantó la voluntad comballente de las masas chilenas, para enfrentar al reformismo de la democracia cristiana y a la candidatu ra que representaba lo trad icional del capi ­talismo del señor Jorge Alessandri. Chile , por lo tanto, vivió la etapa prolongada y 22 no estèril de los gobiernos tipicamente capitalistas.

( ... ) 39 Tampoco niego que ese gobierno. al

cual sucede el gobierno del pueblo, no hi­ciera avances en el campo económico, social y politico; pero siempre estàn en piè los grandes dèficits que ca racterila la existencia de pueblos como los nuestros; vivienda. trabajo, salud , educación.

No hay ningún país en vía de desarro­Ilo que haya logrado solucionar cualqu ie­ra estos rubros esenciales y menos en este continente donde un vasto sector humano ha sido negado y desconocido; sean los descendientes de Atahualpa o los hijos de Lautaro en mi Pat ria. el heroi­co arauco. el mapuche. el indio, el mesti­lO: han sido y. lamentablemente. a pesar de que dieron la simiente de nuestra ra­la, preteridos , postergados y aún nega­dos en muchos paises.

Por eso nuestro combate y nuestra decisión tenían que ser no un cambio po­lítico , no el traspaso del gobierno de un hombre a otro. si no la entrega de un règi-

men a un pueblo que quiere la trans­formación profunda en lo eco­

nómico, en lo político y en lo social. (. .. ) Durante màs de un año dimos a conocer el pro­grama de la Unidad Popular integrada por lai-

40

cos, marxlstas y cristianos, por hombres de la ptuma, det arado y del riel. Nadie que lo quiso, dejó de conocer por qué lu­chabamos y para qué luchabamos. Slempre sostuve que era difícil ganar en las elecclones, que era mas difícil asumir el gobierno. que aún era mas dificil cons­truir el socialismo.Siempre expresé que esa era tarea que no la podia hacer un hombre o un grupo de partidos, sino un pueblo organizado, disciplinado, cons­ciente ,responsable de su gran tarea his­tórica, y los hechos han comprobado lo que yo sostuviera. Fuimos tan combati ­dos como en el año 38. Y yo, que he sido vanas veces candida to. tengo la expe­riencla de hasta qué metodos se recurre para Impedir el avance de los pueblos.

Una impresionante cruzada se gestó en el 69 para dlseminar el panico de la persecuclón religiosa , el temor de que fueran eliminadas las fuerzas armadas de Chlle, de que fuese suprimido el Cuerpo de Carabineros; argumentos sencillos , pero capaces con su maldad encubierta, de ser asimilados para negarnos los vo­tos que necesitabamos.

Siempre sostuve que cada país , de acuerdo con su propia realidad. debía buscar el camino. Por lo tanto, agregue que, desde el punto de vista teórico , para mi por lo menos. el foco guerrillero, la in­surgencla armada. el pueblo en armas o las elecciones. eran caminos que podrian elegir los pueblos dentro de su propia re­alidad. Yo no tengo ambages en decirlo.

( ... ) Por eso pisamos ese sendero dentro

de las leyes de la democracia burguesa, comprometldos a respetarlas, pero al mlsmo tiempo a transformarlas, para ha­cer posible que el hombre de Chile tenga una existencia distinta y que Chile sea autenticamente una Patria para todos los chilenos. Hemos planteado una revolu­cion autenticamente chilena. hecha por chilenos , para Chile. No exportamos la revolución chilena. por razones muy sen­clllas; porque algo sabemos de las ca rac­terístlcas de cada país. Para exportar de-

mocracia y libertad tiene que haber algu­nas condiciones que no tienen la inmen­sa mayona de los pueblos latinoamerica­nos.

( .. . ) La batalla nuestra es muy dura y muy

dificil porque. indiscutiblemente, para ele­var las condiciones de vida de nuestro pueblo. necesitamos hacer las grandes transformaciones revolucionarias que hie­ren intereses: intereses foraneos . el capI­tal extranjero. intereses imperialista s, in­tereses nacionales de los monopolios y de la alta banca.

Estamos convencidos de que no po­dremos derrotar el ret raso y la ignoran­cia , y la miseria, moral y fisiológica, si no utilizamos los excedentes que produce nuestra propia economia para sembrarlos en escuelas, caminos. haciendas trabaja­das con tecnica moderna. para hacer po­sible - repito- el rendimiento en nuestra propia patria , de lo que legitlmamente nos pertenece.

Solo puedo ilustrar. para que se en­tienda nuestra posición. el caso de Chile. con el cob re, por ejemplo: riqueza funda­mental. pilar de nuestra economia. repre­senta el 82% del presupuesto de divisas del país, y nos da el 24% del ingreso fis­cal, ( .. . )

Y est o ha esta do manejado por ma­nos que no son chilenas.

La inversión Inicial de las compañías americanas del cobre no superó hace 50 años los 13 millones de dólares; y a lo largo de estos años han salido de Chile 3.200 millones de dólares para ir a forta­lecer a los grandes Imperios industriales.

En estas condiciones. ¿cómo pode­mos progresar? ¿Cómo un pueblo que tie­ne las mas grandes reservas de cobre del mundo y la mas grande mina del mundo que es Chuquicamata. no puede controlar ni los precios. ni los niveles de producción. ni los mercados. cuando la variación en un centavo en el preclo de la libra de cobre representa un mayor y nuevo ingreso para Chile de 12 millones de dólares? ¿Cómo es posible. que ese

que yo he Ilamado con razón el sueldo de Chile , sea manejado por manos que no son chilenas?

Yo declaro que en esta acti tud nuestra de rescate de nues­tras riquezas funda­mental¡¡s no hay, 00:. HH:., una acti­tud ni discriminatoria ni contraria a los pueblos.

Respetamos a los Estados Unidos como nación ; sabe­mos su historia y comprendemos per­fectamente bien la frase de Lincoln cuando dijo: "Esta nación refiriéndose a su patria -es mitad esclava y mitad li­bre". Esa misma palabra, esa misma fra­se, puede aplicarse a nuestros pueblos aparentemente libres pero esclavos en la realidad moderna.

Por eso hemos luchado y por eso so­mos combatidos. He puesto el ejemplo del cobre y podria hablar del hierro, del acero, del carbón y del sali tre , y podria hablar de la tierra. En un pa ís que puede alimentar a 20 millones de habitantes o mas, se tiene que importar todos los años came, trigo, grasa, mantequilla y aceite, por un valor superior a los t 80 o 200 millones de dólares.

( ... ) En esta s condiciones tampoco podría

estar ausente de la mente nuestra, la ne­cesidad de un profunda reforma agraria, que es parte del proceso de desarrollo económico de un país , y que no es sólo el cambio de propiedad de la tierra sino la elevación del nivel intelectual y moral del trabajador de la tierra .

( ... ) Hemos querido efectivamente que el

trabajador de la tierra sea el que tenga derecho tambièn a comer lo que la tierra produce.

Y yo, que soy mèdico, y que he sido cinco años presidente del Colegio Mèdico de Chile, siendo combatiente senador so­cialista, que sé lo que es la vida gremial ,

y que puedo decir con satisfacción a mis hermanos que los médicos de mi patri a me respetaron y me respetan , pue­do señalar con dolor chileno. lo que segu­ramente también pa­sa en ot ros pueblos: 600.000 niños de mi 22 patria. Serenísimo Gran Maestro. que ha alcanzado el nivel 41 político que he mos-trado aquí, son retra-sados mentales, por-que no recibieron

proteínas en los primeros seis meses de su existencia .

Frente a estas realidades no cabe el conformismo. Frente a este panorama cabe la explicación en el mundo profano de los principios que a mí me enseñaron y aprendí en la Orden o

Por eso he combatido . y por eso, no en lo personal , sino en función de vocero de un pueblo. soy Presidente de mi Pa­tria , para cumplir sin vacilaciones el pro­grama que levantara la frente al pueblo; porque tengo un compromiso ante mi conciencia , y es un compromiso de un masón frente a la conciencia de un ma­són, y tengo un compromiso con la histo­ria y tengo un compromiso con mi Patria.

Esto va significar represalias. Herir in­tereses es duro, y que esos intereses se defienden, lo sabemos y ya lo estamos viendo. Pero, ¿hasta dónde los pueblos de este continente van a aceptar que se­amos manejados por control remoto?

Durante 20 años se ha hablado del Fondo Monetario Internacional, de la con­vertibilidad de la moneda en oro. Y de la noche a la mañana, cuando le interesa al país hegemónico, se cambian las reglas

AjunWlllcnl ?..... d~ Vlladet:u lIs ~ VILADECANS

~~;;=----_-:;>TQ, 7- i 8 J UU L -o

del juego y se golpean nuestras debiles economias. ( ... )

¿Hasta cuàndo no vamos a ver noso­tros que tenemos derecho a trazar nues­tro propio camino, a reco rrer nuestro pro­pio sendero. a tomar las banderas libertarias de los praceres de este conti­nente para conve rt irlas en realidad, por­que esa es la tarea que nos entregaron?

Si eso es ser revolucionario, yo lo soy, pero si eso es ser masón, también sos­tengo que lo soy.

(. .. ) Por eso sostengo que fren te al clima

artificial creado antes o durante la elec­ción , seguiràn hechos mucho màs duros, que tenemos que confrontar.

Pero. si hay gobernantes o gobiernos que creen que es legitimo defender los intereses de unos pocos, por muy gran­des que sean, yo sostengo el derecho a defender el interes de mi pueblo y de mi Patria frente a los intereses de unos po­cos . Si alguien piensa que, a estas altu­ras de la vida , la amenaza material pue­de doblegar a los pueblos, se equivoca. Estados Unidos tiene que aprender la lección de Vietnam. Y la lección de Vietnam es una lección para todos los paises pequeños, porque es la lección del heroismo y la dignidad .

( ... ) Es por eso que esta es nuestra lucha,

y es por eso que uso este lenguaje que es un lenguaje de claridad. como es la obligación de hacerlo frente a mis Her­manos. Es una lucha frontal que no sólo serà en Chile; que està dàndose en toda s partes del mundo, porque vivimos el mi­nuto trascendente en que los viejos siste­mas crujen , y es obligación nuestra mirar con ojos abie rtos lo que va a ocurrir ma­ñana, para ana liza r si somos capaces de encontrar los cauces que permitan a las grandes masas continuar un camino que no sea el de la violencia innecesari a y del costo del capital elevado.

Yo lo he dicho en mi pais, y lo repito aquí en el seno de los Hermanos de

Colombia: yo no soy una represa, pero si soy el cauce para que el pueblo pueda caminar con la seguridad de que sus de­rechos seran respetados.

No pueden detenerse las avala ne has de la historia . No pueden las leyes rep re­sivas ca lmar el hambre de los pueblos.

Transitoriamente podràn aplazarse al­gunos años; y quizà hasta una genera­cian , pero tarde o temprano se rompen los diques y la marea humana inunda. pero esta vez con violencia - y a mi juicio justa- porque también su hambre y sufri­miento son mas que milenarios en algu-nas partes, y centenarios, por lo menos 22 en nuestro continente.

Si viejas instituciones como la iglesia ven transformarse el conten ida de su pro- 43 pia existencia; si los obispos reunidos en Medellin hablan un lenguaje que pudiera haber sido revolucionari a hace 5 o 10 años atràs, es porque compren den que el verbo de Cristo tienen que recuperaria para que la iglesia se salve como Institu-ción, porque si la ven siempre compro-metida con los intereses de unos pocos, nadie va a creer mañana en la verdad de la enseñanza del que la dio: el Maestro de Galilea. considerado por mi, por lo menos como hombre.

Es por eso que yo pienso y sueño. Sueño en la noche de la iniciación. cuando recordaba estas palabras: que los hombres sin ideas arraigadas y sin principios, son como las embarcaciones, que perdido el timón, encallan en los arrecifes.

Yo quiero que los Hermanos de Colombia sepan que no voy a perder el timón de mis principios masanicos.

Es màs difícil hacer una revolución en que no haya costo social y es duro estrellarse contra poderosos intereses in­ternacionales y poderosos intereses na­cionales. Pero lo único que quiero es lle­gar mañana, cumplido mi mandato, y entrar por la puerta de mi Templa. como he entrada ahora siendo Presidente de

Chile • •

44 Diàleg Josep Madaula

la creaciÓ

46

Ernest Brugué

IJel·lífuh'S

Capitanes de Abril

Pel.l icu la de Maria de Medeiros.

Interpretada per ella mateixa, amb ¡"ajul d'algu ns col·legues com Joaquim de Almeida, Stefano Accorsi -que fa un capità Salgueiro Maia que , en la seva senzillesa, posa la pell de gallina- i Fele Martínez. Es trac ta de l'emoció. De les emocions. Amb una visió senzilla i hum il que, amb gesl lúcid i irònic. transmet to la la poesia de la revol ució. Calegria de la lliberta\. L'enyorança dels qui na hem pogut viure la revolució. democràtica i pacífica. contra la dictadura. Quan Lisboa va ser al cor i a l'horitzó: "La ll i­bertat és un combat que es lliura a l'interior de cadascu",

IV.M.O)

Chocolat

Pel ·l icu la de Lasse Hallstr6m.

Un cant naïf a la tolerància i el lI iurepensamenl. Compta , entre d'alt res intèrprets, amb Juliette Binoche - que. com és cos tum . pol omplir tota la pantalla amb una certa idea de com mi rar al vo ltant de les suposades petites coses de la vida (que són les més grans)- i amb Lena Olin , Alfred Molina i Johnny Depp. En un poble de la França profunda, mareal per una cu l­tura tradicionalista. de base catòlica, feudal. pairia real i ruralista. es produeix un insospitat trasbalsament de les consciències amb l'arriba­da d'una dona jove, mare soltera, d'ànima lliure, fruit d'un empelt de màgia índ ia, que obre una botiga de xoco­lates i pastissos, La tempta­ció d'una dolçor desconegu­da , d'una insòli ta possibil itat d'obrir el cor i les sensacions a to t allò que la moral del patiment i la renúncia consi­deren perillós, s'anirà filtrant. a poc a poc, per les esc\e\-

Ics l'ceomanacionS

xes de la mediocritat. la por i l'ocult desig de vida lliu re. 22 Però, per aconseguir-ho , caldrà atrevir-se a pensar per un mateix , i a deixar-se 47 endur per allò que les prò' pies emocions deSitgen, Caldrà arriscar-se al goig de la lIi berlal de pensamenl , tolerar allò que és diferent i que ens pot fer més feliços , si ho provem. Com la .xocola-ta. metàfora de la petita - i tan gran!- gosadia d'una vida més feliç i més autèn tica, en tant que es deslliura del pre-judici i del sotmetiment. No és una pel.Heula de críti ca social realista - a r estil Ken Loach- però en lé l'esperit. sota una fórm ula de conte màgic, on , a la fi , no hi haurà bons i dolents , Aquests darrers, les forces de la ignorància i la superstiCió, poden deixar-ho de ser en la ni que puguin caure en la temptació de la xocolata . I s'acabaran les confessions forçades, I la violència contra els diferents, perquè podran sentir que. potser, no era veritat que sempre s'hagués vingut aquí a patir.

(V.M.O)

Ics l'ccomana(' ion8

11 i b l'r.'i

Tan fejos, tan cerca , apassionat per la creació . I Un estudio sobre mi vida per ai xò acaba el llibre d'una la depresión

manera genial. citant La Adollo Marsillach. Celeslina, un dels clàssics Carlos Caslilla del Plno.

48 Tusquets Ed .. Col. Andanzas que ell tan defensa "Ningú és Nexos. Barcelona 1991, 352; Barcelona 1998 , prou jove com per a no morir

al cap de poc ni prou vell Sembla menllda el que Polser és la consciència com per a no vi ure un any saben algunes persones. En plena de la pròpia finitud, més", que resumeix Iota una quasi cada pàgina d'aquest potse r la visió de qui en tea- filosofia de vi ure. que no de llibre hi trobaren un dos O tre ho ha vist quasi tal , mal- sobreviure . motius per re flexionar I dlseu-grat viure en un país que (J.S.C) tir. Obro a l'alzar - pàgina sempre ens sorprèn. Però, 355-: "El triunfo, el "éxlto", poques vegades he llegit una entre nosotros. no vlene autobiografia tan equànime i La història dels homes decidida por lo Que el hom· alhora àCIda, irònica I molts bre ha sida capaz de hacer cops directament humoristi- Josep Fontana, por los demas y, en conse-ca. Cinquanta anys "muntant" Ed. Crít ica: Barcelona 2000, quancia, hacerse él mismo, obres de teatre. "Muntar"" SIna por lo que ha sida capaz quina paraula més encertada Es aquel l tipus de llibre que de hacer contra los demas y, per descnure el procés de m'agradana haver-lo llegit por tanta en últ ima instancia passa r d'unes paraules escrj· quan tenia 20 anys. contra SI mismo". llàstIma tes amb més o menys gràcia , L'avantatge en aquest cas és que en aquesta ediCIó de a un espectacle que de que s'acaba d'edi tar. Podia butxaca la lletra IIngui un cos vegades ens seguirà i enrt- ser pItjor. Es trac ta d'una tan pellt que costa de llegir, quirà durant molt de temps, interpretació sobre els fona-En la narració d'aquests cin- ments i desenvolupament de (J ,S,B) quanta anys , aproftta per l'historiografia des dels grecs "repassar" empresaris, fins avui . ImpreSCindIble per Guia para orientarse actors, autors, directors I poder situar els pares, els en el laberinto vasca polítiCS del teatre i la televi· l ills i els néts de la història . sió. Un repàs on S'Inclou ell Només un savi , que ho ha Maria Qnalndia. mateix. amable i agraït. Irònic llegit tot, pot ser capaç de Temas de hoy, Madnd 2000, en general i de vegades amb resumir en un ll ibre tanta la crueltat dels comptes pen- informació ben organitzada i L'autor va pertànyer a ETA, dents de liquidar des de fa escri ta. Ja era un fan de després a Euskadiko massa temps. Fontana, ara ho sóc una Esquerra i ara al Partit I a mesura que s'acosta a mica més. SOCialista d'Euskadi (PSE), l'actualitat, albirem el (J.S.B) Ens serveix de bon gUia per Marsillach real. atemorit pel intentar entrar en aquest càncer, il· lusionat pel teatre, i laberint basc.

(J,S,B,)

¿AHEWto pTR-¿f 01E Ú -IMV Rf10RNAT LES f.LETRES

;-

WO E;) ~CUPf? 1A~Bé t-('-liA1J Ré10RNAi LA VONA Y E1.:S NE)J~., fi:; A~A~TS'

'--",,,,,,,""""""'--"""--./I3A No.ñJ tL C?Ué éR6\J~

I l1sl l'UïU-IIIS i S('/,/'I/ /IiI/l'l's,

¡¡SSOcil'U-lliS i ,,l'{'t'1/ fOI'I ", l'S!iIl/I'I/-IIIS i SI'/'I'I//dil,'lI.'

moviment laic i progressista