espaide llibertaT l'evista cI 'esqucl'I'es pel' a la formació, la reflexió i l'agitació políticA QUélrt trilll est.re 2002 :LïO (, III'OS

RI rnonogrMic:

28

Laïcitat, el drcL éI l'espai J1úblic

Número 28. Quart trimestre 2002

Direc/or: Jordi Serrana Subdirec/or: Jordi Miralles

Consell de Redacció David Sempere. Xavier Bretones. Josep Sellarès. Gemma Mart ín. Santi Castellà. Ferran Escoda, Montse López , Antoni Castells Vicenç Molina.

1' ~ I,al cir \lihN!óI '1' Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic .org www. laic.org Tel. 93 601 16 44 Fax 93601 16 40

Edita: FundacIó Ferrer I Guàrdia

Impremta: Primera Impressió. S.L. Sabadell

Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass

Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessorament Imgüístic: Montse López .

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros . Subscripcions: 14 euros/any.

Dipòsit legal: B. 33.262- 1996 ISSN: 1136-1581

Espai de llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

La línia editorial d'aquesta revista és el lI iurepensament, per tan t. les opi­nions del consell de redacció. les tro­bareu a l' Edi toria l. la resta d'opinlons seran únicament responsabilitat de qUI les firm i.

espai de llibertaT Sumari

Editorial

El punt de vista de Forges

La consigna Manifest de Barcelona

El monogràfic: El laïcisme, filosofia de la llibertat

Henri Pena-Ruiz La transcendència en una societat secularitzada

Salvador Paniker Viure laicament

Joan-Francesc Pont Laïcitat i construcció de la pau

Santi Cas/ellà Autodeterminació i laïcitat

Vicenc Molina. Jordi Serrana Laïcitat: ciutadania i política

Javier O/aola Ateisme i laïci tat

Joan-Carles Marset

L'entrevista Gonzalo Puente Ojea

Vicenç Molina

L'apunt Josep Comas i Solà

La creació L'acudit

Xavi Torrent Sense títol

Na/ividad Ayala

Les recomanacions Llibres. Pel ·líeules

2

3

4

9

12

15

19

23

27

29

31

39

43

45

47

28 1

2

edilOl'iaL

Dret a l'espai públic

Aquest número de la revista és un pèl diferent. Trobareu un monogràfic d'exten­sió bastant superior a l'habitual , que s'ha menjat -aparentment- altres seccions habituals. Però és que hi ha dues bones raons.

Primera: l'actual si tuació d'irracionali ­tat caòtica d'una societat occidental en procés creixent de militarització, com a conseqüència de l'unilateralisme de l'ad­ministració Bush - i dels

l'aprofundiment de la democràcia i la de­fensa de la laïcitat, va organitzar, a Barcelona, la II Trobada per la Laïcitat a Espanya. Sota el títol, precisament , de LaiCitat i dret a l'espai públic. Des d'aquí tornem a agrair, una altra vegada, l'apor­tació de totes les persones que, amb la seva participació , van fer possible aques­ta trobada. D'aquelles jornades en van sorgir algunes ponències prou sucoses

seus lacais Blair, Berlusconi i Aznar-

Els individus tenim dret que van generar un de­bat interessant. Pensem que incloure 'n alguns re­sums contribueix a man­tenir viu aquest debat permanent i a afirmar, més que mai , la nostra

que s'aguanta al damunt de dues potes - el dog­matisme fanatic d'una concepció del món inspi­rada per la dreta confes-

a autodeterminar-nos, en pau i llibertat,

en totes les esferes de la nostra vida

sional més fonamentalista i els interessos descarats de les grans empreses finance­res i energètiques (per cert, ¿sabeu que alguns dels seus principals accion istes tenen molta incidència en aquests go­verns .. . ?)- qüestiona greument el dret a gaudi r de l'espai públic -de la convivèn­cia ciutadana- en condicions de pau i de llibertat. I una de les garanties d'aquest gaudi és, precisament , la laïcitat. Com a superació del fanatisme intolerant i de les mentali tats esc lerotitzades en una sola percepció de la realitat. L'altra , és la justí­cia social i econòmica.

Segona: El mes de juliol, la Fundació, amb la col·laboració d'algunes associa­cions amigues que també treballen per

convicció que els indivi­dus tenim dret a autodeterminar-nos, en pau i en llibertat , en totes les esferes de la nostra vida. Perquè així serem més fe­liços. I que d'aquí es deriva, també, el dret a la intervenció en la vida civica, en l'organització dels processos de decisió que afecten la vida col·lectiva. El dret a l'espai públic, doncs, entès com el dret a la participació en la construcció de la Ciutat (en tots els àmbits possibles) .

El pensament laic és l'antídot contra la intolerància, el tancament dogmatic i el comunitarisme tribal ; per tant, és con­dició d'accés dels individus a l'espai pú­blic, en igualtat d'oportunitats i sense res­triccions ni reserves. Aquesta és la base de la democracia •

•

el punt de vista de l~ol'geS

la consignA

Manifest de Barcelona

1. Els representants de les associacions fensa de la laïcitat com a eix de sus-presents i els assistents sotasignats, tentaciò d'una democràcia autèntica-ateses les conclusions dels treballs ment ciutadana, comprometent-nos a

4 realitzats en la II Trobada per la la difusió de les seves accions i a la Laïcitat a Espanya, que han tractat de promoció dels seus valors. la la icitat i el dret a l'espai públic , rea-firmem el nostre convenciment que, 3 . Hem de denunciar, en aquest sentit , per tal de fer possible una autèntica la vigència del Concordat firmat entre igualtat d'oportun itats en l'accés a l'Estat espanyol i l'anomenada Santa l'espai públic, cal enfort ir el marc co- Seu el 1953, durant la dictadura, com mú de la laïci tat com a garantia de ci- també els acords vergonyants de vi litat democràtica i de respecte per a 1976 i 1979, dificilment assumibles totes i cadascuna de les expressions des d'una mínima coherència de-fi losòfiques i espi ri tuals , sense imposi- mocràtica, obertament transgressors cions, favo ritismes, exclusions ni he- de l'esperit del mandat constitucional , gemonismes per part de cap escola que permeten a una confessió religio-de pensament o grup particular. sa determinada - la catòlica- exerc ir

una funció de preeminència sobre la 2. Es per això que volem fer sentir la veu lliure consciència dels ciutadans que

dels qui ens identifiquem amb la cu ltu- s'expressa per mitjà dels seus privi le-ra de la llibertat de consciència, de la gis en matèria d'ensenyament, fisca li-tolerància activa i de l'humanisme de- tat. presència mediàtica i ocupació mocràtic , per tal d'impulsar el debat simbòlica de ll ocs d'especial sign ifi ca-crític que faciliti el compliment, en el ció per a l'espai públic, per l'alt grau nostre context legal , dels mínims re- de representativitat de la comunitat quisits de convivencia litat i pluralisme política que representen. en l'esmentat espai públic, que és el que tots i totes compartim, al marge 4. Considerem especialment preocupant de les nostres opcions de consciència el manteniment, en l'àmbit educatiu , privada, i el que, per tant, ha de ser de privilegis exclusius per a les con-garantit pel marc jurídic , per a tots i to- fessions religioses, en la mesura en tes, sense cap mena de diferència. què això pot dificultar el procés de lor-Donem suport , com a conseqüència, mació de la lliure consciència ètica de a la creació d'una xarxa de coord ina- les persones que, per raó de la seva ció de les persones, associacions i en- edat, tenen menys capacitat de defen-titats que treballen a Espanya en de- sa davant les imposicions ideològi-

ques externes, i mediatitzar les seves condicions de llibertat de judici perso­nal i, per tant, d'exercici de l'autode­terminació individual, font de la lliber­tat plena. La Llei de Oualitat, actualment en dis­cussió, empitjorarà la situació. Nosaltres considerem que la religió ha de ser exclosa de l'espai educatiu. Els catequistes de qualsevol religió, si hi són, no s'han de finançar amb càrrec a fons públics , ni han de formar part dels claustres escolars.

5. També considerem preocupant, a més de grotesc per a l'actual grau d'evolu­ció de la societat espanyo la, l'ostenta­ció pública de simbologia confessional o el fet de sotmetre-s'hi els càrrecs públics, electius o no, que, en primer lloc, s'han de sentir obligats envers el públic i envers la garantia del dret a l'espai públic per a tots els ciutadans, abans que amb la seva consciència. Els caps de l'Estat o del Govern, i qualsevol representació estatal, au­tonòmica, municipal o militar, han d'eximir-se de cap implicació confes­sional pública, re-servant els ac-tes de cu lte als quals els dugui

la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat .

6. Efectuem, doncs, una crida especial als representants polítics i institucio­nals democràtics en el seu conjunt i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cu ltura de la llibertat i del progrés, per tal que promoguin les mesures legislatives oportunes que permetin accedir, en condicions d'autèntica igualtat d'opor­tunitats , al gaudi de l'espai públic per a tots els ciutadans. Advoquem per una política de sotmetiment de les reli- 28 gions al dret comú, centrada en la vi-gilància del compliment per totes elles dels valors rectors d'una societat ll iure 5 i democràtica.

7. És en aquest sentit que considerem imprescindible l'adopció dels procedi­ments legals corresponents que facin possible sancionar en l'ordenament ju ­rídic les propostes que s'exposen en el Manifest de Motril de juliol de 2001 . I ens sembla que les esmentades pro­postes, malgrat que no són alienes a cap plantejament realment democràtic i convivencial, haurien de ser assumi­des íntegrament per aquells que es reclamen del pensament progressista.

II

6

8. Considerem que la garantia de res­pecte a la plurali tat d'opcions ideològi­ques. fi losòfiques i ètiques que puguin ser lliurement assumides per la cons­ciència dels ciutadans, sense restric­cions de cap mena per a la lliure ex­pressió de les altres, sense limitacions per a l'exercici del dret a la critica o a l'apostasia, i sense imposicions de cap comunitat cultural o familiar sobre la consciència individual -especial­ment, dels joves menors d'edat- i el seu permanent dret a la llibertat, cons­titueixen la garantia de l'exercici real del dret a l'espai públic.

9. Considerem que aquest exercici pot traslladar-se al pla de les relacions en­tre individus , grups, societats i estats, i consti tuir un dels fonaments del dret a la lliure determinació dels individus i d'afirmació de les condicions de pos­sibilitat d'una vida social en pau i en democràcia. Creiem que la Unió Europea, molt especialment, ha de sentir-se interpel·lada per exercir una

II

funció de defensa i de promoció inter­nacional del dret a l'autodeterminació de l'individu com a subjecte de Dret , amb la finali tat d'impedir el sotmeti­ment de les consciències individuals als prejudicis comunitaristes i a les pressions dogmàtiques de qualsevol signe, i enfront de la usurpació per la força de l'esmentat dret, tant si és amb objectius polítics , religiosos, me­diàtics, com delictius. Creiem, també, que la Unió Europea ha de reforçar els seus compromisos amb la cultura de la laïci tat i de la llibertat de cons­ciència davant els riscos de deriva au­toritària , intransigent i excloent que puguin detectar-se entre determinats sectors de l'opinió pública europea per als quals el fanatisme o la renúncia al pensament lliure poden semblar alter­natives al risc d'exclusió social. La cul­tura de la laïcitat i de la democràcia fonamentada en valors humans -i no pas en imatge o en recursos mate­rials- constitueix , també, un antídot enfront del feixisme.

enc '''llt .. , ro por J J ' ,

Laicidad V d a 81e/[/ad en f.\~¡'J . ~rccho ai tl . .

Barcelona.1U \ li dt ' ~at\(1 puhlj¡9 . . , I

10. Ens comprometem a defensar aquests valors de laïcitat com a via de respecte a la diversitat de les consciències i d'ena ltiment de la ri­quesa plural de la cu ltura humana, a requerir els nostres representants i autoritats públiques perquè ho facin

també així, en tots els fòrums d'àmbit espanyol, europeu comunitari o internacional , per tal de promoure la construcció d'una cu ltura civil fona­mentada en la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la relació constructiva i pacifica entre individus i comunitats.

Barcelona, 21 de juliol de 2002 ,

• Asociación Pi Y Margall por la Educación Pública y Laica

Ateus de Catalunya Bund Gegen Anpassung (Aliança contra el conformisme)

Escuela Laica de Albacete Europa Laica

Fédération Nationale de la Libre Pensée (no subscriu el punt 9) Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

28 7

AMABLE, SOLIDÀRIA I COHESIONADA

CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA

I EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS

Ajuntament IXI de Sabadell

el monogràfiC El laïcisme, filosofia de la llibertat

Henri Pena-Ruiz Professor de Filosofia Política

El laïcisme és un ideal uni­versal d'emancipació humana, que és l'únic esdevenidor possi­ble per al planeta. És l'obertura envers tres valors positius. El primer, la llibertat absoluta de consciència, fonamentada en una emancipació de la cons­ciència individual proporcionada per una escola laica. La finalitat de l'escola laica és produir ho­mes lliures, autònoms, que si­guin sobirans dels seus pensa­ments, com deia el filòsof Kant a Què són les Llums? "L'autonomia és la facultat de cada ésser individual. .. ". Coneixem bé els perills de la noció d'identitat col ·lectiva. A l'antiga Iugoslàvia hem vist com el con-

ll ibertat de persona individual. .. I l'escola laica és una conquesta - no és un producte cultural, els ideals no han crescut igual que creix l'herba- contra la tradició obscuran ti sta de l'Occ ident cris­tià .. . El laïcisme és una fil osofia de la llibertat. ll ibertat d'una consciència que té, per si matei­xa , els mitjans de la seva pròpia llibertat; d'una consciència edifi­cada per una educació racional, amb la cultura universa l com a referència de la seva llibertat.

El segon va lor, indissociable del pri­mer, és la igualtat estricta de tots els ciu­tadans individuals, sigui quina sigui la se­va opció espi ritual. Introdueixo el

cepte d'identitat col·lec­tiva és nitroglice rina. Ho veiem, també, quan en nom d'una pretesa tradició cultural d'una religió, es nega la lli­

El laïcisme és un ideal concepte d"'opció espi­ri tual" per remarcar que el fet que algú es dedi­qui a la creença reli gio­sa, a l'agnosticisme o

universal d'emancipació humana, únic esdevenidor

possible per al planeta a l'humanisme ateu és una opció de l'indivi-

bertat a l'individu que vol ser diferent d'aquesta tradició cultural. Voldria recor­dar, amb emoció, la mort , per assassinat, de Kathia Benganah, en un poble prop d'Al ger, per negar-se a posar-se el vel. Tenia disset anys, i malgrat el que deien els seus pares i les amenaces dels isla­mistes, ella va afirmar que mai no es po­sa ria el vel, que volia ser una dona ll iure. La van matar una setmana després. Va pagar amb la vida el fet d'assumir la seva

du ... És evident que aquesta estricta igualtat no és coherent amb el fet de mantenir privilegis per a una Església o una religió. Tampoc no ho seria amb el fet de mantenir-ne per a un ateisme ofi ­cial. Per exemple, a l'època stalinista de la Unió Soviètica, quan l'ateisme materia­lista va ser proclamat gai rebé com una convicció estatal, tampoc no es respecta­va la laïcitat. La laïci tat exclou tota mena de preferència envers una opció espi ri -

28 9

10

tual, sigui la que sigui . Potser podríem dir que Marianne - la Repúb lica- no s'ha de preocupar més que del que és d'interès comu. i la creença religiosa no és pas d'interès comú. El que és d'interès comú és lliurar la cultura universal a tots els ho­

se ànima. Avui , ha tornat una forma d'hu­manitarisme caritatiu , en comptes de jus­tícia socia l, associat a l'explotació sense vergonya de l'ésser humà per l'ésser humà. Davant d'això, l'ideal laïcista ha d'afirmar la funció de la República com a

mes per tal que pu­guin ser mestres del seu judici i del seu pensament.

L'únic factor de cohesió social comunitat política que només es justi­fica pel bé de tots. El que interessa al laïcisme és la lliber­tat , la igualtat , el bé comú. Però hi ha

és la justícia social i els drets de l'ésser humà

El tercer valor del laïcisme és la univer­sa litat de l'esfera pú-

que proporcionen l'autonomia de cadascú

blica, la res publica, del bé comú. Més enllà de les nostres di­ferències , som iguals. En comptes d'en­testar-nos en les preteses diferències, s'ha de conrear allò que és comú a tots els homes. Universalitat, doncs, d'una llei comuna destinada a tots i que ens pro­porciona dos béns fonamentals: la cultura un iversal i raciona lista que emancipa el judici , i la justícia social que permet als homes viure , en l'àmbit social, tenint els mitjans materials de la seva pròpia lliber­tat. Continua vigent la crítica marxiana dels drets formals, perquè ¿què podem dir d'una llibertat formal , proclamada, si no es proporcionen als homes els mitjans de la seva pròpia llibertat? ¿Quina és la llibertat d'un home sense feina , per fir­mar o no el contracte que se li pro-posa o imposa? En aquest context de liberalisme capitalista sa lvat­ge, que somia tornar al segle XIX, quan es feia treballar els nens per no res, es vol recollir per la geografia allò que el capi­talisme ha perdut per la història: al Pakistan , nens de tretze anys treballen setanta hores a la setma­na, fabricant Adidas, per cinc­cents francs al mes ... Tal com deia Marx, la religió és el suplement d'àni­ma d'un món sen-

qui, en comptes de llibertat, vol credo imposat, en comptes d'igualtat , discriminacions positives per a les religions .

Per acabar, voldria referir-me a les im­plicacions d'aquesta idea: Quines són les condicions jurídica-polítiques que perme­ten assolir aquest bell ideal del laïcisme?

Primer, una separació estricta de l'Estat i de les Esglésies. Separació es­tricta i no consideració del pretès paper social de la religió . La religió no és un factor de cohesió social. L'únic factor de cohesió socia l és la justícia social i els drets de l'ésser humà que proporcionen l'autonomia de cadascú. La resta és fa­cultatiu , pertany a l'àmbit privat i s'hi han d'encarregar les associacions de dret pri-

vat comú. La segona condició és el reco­neixement d'una distinció estric­ta entre l'esfera pública i la pri­vada. La configuració de les relacions socials fa que molts in-

dividus vegin qüestionat el seu estatut d'individu com a únic

subjecte jurídic de drets. Amb aquest pretext , els clergues introdueixen un cert antiindividualisme i volen restringir la lliber-

tat de l'individu , amb l'excusa de donar-l i la

solidaritat de la col·lectivitat. Ho va estudiar Gilles Kepel a La reven-

ja de Déu: quan, a Gran Bretanya, Margaret Thatcher va destru ir els drets socials dels trebal ladors, les comunitats islamistes van créixer en ciutats obreres com Liverpool i Manchester. L'islamisme prospera, doncs, perquè ofereix donar

legi públic .. . Per tal que ningú no sigui un ciutadà de segona, no hi ha d'haver privi­legis de cap mena, ni encara que es dis­fressin sota la màscara de la memòria cultural. No hi ha d'haver cap privilegi per a cap opció espiritual.

escalfor als homes - tot i que és una es­calfor mistificadora­a qui el capitalisme dóna fredor. I per això cal lluitar en dos camps, sense confondre les coses.

L'islamisme prospera perquè ofereix

donar escalfor als homes, als qui el capitalisme

dóna fredor

Quan, en l'última polè­mica europea, els de­mocratacristians (Romano Prodi , Helmut Kohl ) van pre­tendre imposar el ter­me "herència religio-

D'aqu i, la lluita per la justícia social. És a dir, que jo diria que l'ideal laïcista ens ha de dur a afirmar, simultàniament, que l'in­dividu és l'únic subjecte de drets, sense cap pretext que hàgim de reintegrar-lo en la seva suposada comunitat d'origen, i, al mateix temps, lluitar per tal que existeixi justícia social. I és importantissim mantenir la idea que una associació, de creients o d'ateus, no pot demanar per a ella mateixa cap privi-

sa" a la carta magna dels drets fonamenta ls, França s'hi va ne­gar, afirmant que no es podia subscriure un text que situava la re ligió en el fons de la norma com a referència obligada. Els creients pretenen tenir una posició espiri­tual, però després volen inscriure els seus privilegis en el més profund de la norma. Aqu í hi tenim un terreny de llu ita comuna: impedir que en els textos juridics de re­ferència de la futura Europa la dimensió religiosa hi tingui un privilegi normatiu \

f I en cuentro por la laicidad CIl España Laicidad y dcr-ccho al c~pad() púhliro

Bar(dnn~ , 20 ~ 21 de JlJllu 20112 , I

28 11

12

ci monogl'àfiC La transcendència en una societat secularitzada

Salvador Pàniker Filòsof i Enginyer

Som en un moment de fona­mentalismes per tot arreu: a Amèrica , aquí mateix, a Israel , en el món àrab. Això és un fet. I és un fet perquè hi ha por a la complexitat, a la incertesa. I com que hi ha por, i perquè hi ha hagut el col·lapse de les grans ideologies que van domi­nar el segle XX, de les grans síntesis totalitàries - el marxis­me en va ser una de les més in­teressants, però va fer fallida , tot i que continua com a metodologia, in ­corporada a les ciències soc ials- , ara la gent ha fet un replegament "retro" cap a les identitats de la mena que defensen els fonamentalismes.

que millor li vagi. A alguns, no els hi va gens bé, és clar, però, en principi, aquesta llibertat inte­rior, aquesta manera de recollir allò que és transcendent, "reli ­giós", aquesta interioritat pura em sembla que tan sols és pos­sible en una societat secularitza­da i laica. En aquest context , jo em situaria, potser, en una espè­cie d"'anarqu isme religiós", en el context d'allò que de vegades he denominat "la religió a la mi­

da". Em sembla que la relativització dels va lors i la secularització a la qual m'he referit va lligada amb aquesta dessacralit­zació que permet que hi hagi una sacra­

Doncs bé, una so­cietat secularitzada, lai­ca , és l'única en què pot sorgi r lliurement, ín­timament , i que cadas-

Una societat secularitzada, laica, és l'única en què pot sorgir lliurement,

íntimament,

lització d'una altra me­na, que cadascú pugui viure en el seu interior. ¿En quina si tuació es troba, en les nostres latituds, l'home que ha estat , més o menys, cú s'ho inventi si és la transcendència

que li agafa per això, la transcendència; perquè, per començar, no hi haurà personatges, com els cleri­cals, que degradin el misteri i la profundi­tat de les coses en dogmes pueri ls, com ho són la gran majoria de dogmes en què hem estat educats els qui vivim en aquests àmbits . Aleshores, en una socie­tat plenament seculari tzada, perquè és pluralista - secularització i pluralisme són gairebé sinònims- cadascú pot tenir la convicció, l'experiència, la interpretació

educat en una religió normal, catòlica, cristiana , etc? Jo crec que la majoria dels antics creients tenen, avui , unes conviccions religioses molt di­fuses i, molt sovint , eclèctiques. S'hauria de diferenciar entre un ateisme teòric i un de pràctic ... El teòric jo crec que no és molt abundant. En canvi, el pràctic jo diria que ho és molt... A mi em fa recordar, també, l'acudit aquel l del gitano que està molt malalt i el capellà li diu: "T'has de re­conci liar amb l'Església" , i ell contesta:

"Sí, jo ho vull". I el cape llà afegeix: "¿Creus en Jesucrist que al final dels temps vindrà a jutjar els vius i els morts?" ... I respon: "Sí, jo hi crec, però ja veurà vostè com no ve ... " Perquè, a més,

la laïcitat de la societat per tal de fer front a l'exigència de relativisme, de negocia­ció permanent, de no absolutització. Cal un nou marc de diàleg de totes les dife­rents posicions perquè es tracta d'una

nova manera de viure. per exemple, a Catalunya i a Espanya, que sòn països teòrica­ment catòlics , ja veu­rem, si observem els

L'humor és el símptoma d'aquesta bona salut laica

Una manera de viure que, com a símptoma, ha de tenir l'humor.

índexs de natalitat, el cas que li fan a la doctrina vaticana sobre la sexualitat...

Perquè fixem-nos en l'ateisme teòric , per exemple, per al qual un dels grans arguments - podriem esmentar aquí una figura emblemàtica com Albert Camus­deriva del problema del mal: és evident que, a qualsevol de nosa ltres, posats a fer el paper de Déu, se'ns acudiria un Univers que funcionaria bastant millor que aquest. Ja es veu que, per aquesta banda, no hi ha justificació. Però, en can­vi , en aquest context jo sóc bastant més oriental. .. A Orient mai no s'ha dissociat el bé del mal , ni l'ésser del no res .

Jo penso que s'acosten uns temps en què la secularització, igual que, en certa manera, la globalització -no la globa­lització del neoliberalisme sinó entesa com la indivisibilitat del planeta- serà el nou marc en què serà indispensable

(Penso en un determi­nat personatge públic que no en té gens, precisament...) L'humor és el símptoma d'aquesta bona salut laica ..

La pedagogia de la laïcitat ens porta­ria a la necessitat d'una creativitat perma­nent, per tal d'enfrontar-nos a una socie­tat de complexitat i d'incertesa cada vegada més grans. Com que sí que s'han acabat, penso, les síntesis totalitàries, ca­dascú ha de fer la seva pròpia síntesi.

Només en aquest àmbit de societat laica, respectuosa per definició, perquè no ha absolutitzat cap valor, no ha sacra ­litzat ni tan sols la raó , és possible aquest nou tipus de convivència que un filòsof que en algunes coses m'és afí , que es diu Rorty, anomena la convivència de­mocràtica, la convivència en la contingèn-

cia. Jo crec que això és un nou equi­librisme, un nou art. Alguna vegada

ho he denominat l'art de navegar sense absoluts •

•

28 13

Col·lecció editorial Management & Empresa

De Estratega a Architecto Una nueva visión de la labor directiva

Jordi Adell Herrera

L'empresa és com un gran edi fici. habitat per persones que busquen el benestar que trobarien a casa seva. Els governadors són architéctus, creadors d'espais per a la trobada, la llum i l'aprenentatge . Aquesta novedosa visió del management és descrita amb una màgia subtil per l'autor que, a banda de l'anàlisi teòric, mostra com aquesta arqui tectura es dóna en empreses reals.

ISBN: 923874-7-5. 356 pàgs. Preu: 12 € (despeses de tramesa a part)

Estudios de Fiscalidad Empresarial Fundación Antonio Lancuentra

M. Pont Mestres: J. F. Pont Clemente (coords.)

La present obra recull un total de 14 treballs d'investigació vinculats a la fiscalitat de l'empresa. Els autors analitzen , entre altres temes, l'amort ització del fons de comerç i el diferiment de l'Impost de Societats per reinversió de plusvàlues. També es publica un estudi sobre els moviments de capital cap a paradisos fiscals i els problemes de l'exempció de tes empreses en l' Impost sobre el Patrimoni . És una obra de consulta obligada per aquells que necessitin estar al dia sobre els darrers esdeveniments en matèria tributària

ISBN: 84-923874-8-3. 436 pàgs. Preu: 25 € (despeses de tramesa a part)

Per a més informació Programa de Publicacions

1_,. 1'1" I U"~hll.u . , ,n_IU!t._ L'!!I'n: ... , ..... I_

Escola UnIversitària d'Estudis Empresarials (UB) Tell . 93 402 44 61 . Fax: 93 402 44 74

En coedició amb:

Aie: resp-pub@emp.d2.ub.es www.ub.es/empresarialslind6.htm " I

ci monogràfi C Viure laicament

Joan-Francesc Pont. Catedràtic de Dret Tributari i Hisenda Pública

Viure laicament? , em pre­gunto a la llum de la concepció de la laïcitat com a opció perso­nal d'enteniment de la persona i de la societat des de l'huma­nisme liberal - en el millor sentit d'aquest concepte-, és a dir, des de l'assumpció del lIiure­pensament com a actitud vita l, com a mètode de recerca de la veritat i com a filosofia del pre­sent en contraposició amb la metafísica o filosofies del més enllà. En aquest sentit , el laic no sola­ment es desadscriu de qualsevol religió, sinó que afirma amb rotunditat la seva opció humanista. El laic, en aquesta ac­cepció que és la meva, no és un cristià, un hebreu o un musulmà "no practicant" o "no creient" , sinó que pertany a un uni­vers diferent. No es

perquè suposava la total anihila­ció de l'autonomia i del lliure al­bir dels éssers humans 1. El de­sert moral de Rússia avui no és el resultat de la caiguda del mur, sinó la conseqüència del fet que el mur va existi r durant dècades. El laic és un lliurepensador. Els fidels d'una religió no són lIiure­pensadors perquè renuncien a la investigació sobre el seu origen, la seva vida , els seus valors i la seva felicitat per do­

nar-se al sistema establert i tancat de creences de la confessió a què per­tanyen . Religare, solen explicar alguns catòlics més oberts, unir els homes entre ells, aquest és el significat de la religió que la fa més humana, més accessible. Discrepo d'aquesta interpretació suavitza-

defineix pel que no és, sinó que, al contrari , proclama afi rmativa­ment la seva creença en l'ésser humil.

El laic afirma amb rotunditat

dora: la religió pot ser que uneixi les perso­nes, però en la submis-sió a una autoritat ex­terna que parla i actua la seva opció humanista

Pot ser ateu , agnòstic o fins i tot vaga­ment deista, com Francesc Pi i Margall, però circumscriu l'àmbit de les seves preocupacions a la dimensió de la vida humana.

El laic, si és ateu, no converte ix el seu ateisme en religió, ni encara menys en religió d'Estat, única, ve ritab le i ob ligatò­ria . L'ateisme del marxisme-leninisme de tipus soviètic era profundament anti laic

en nom d'un déu. La religió només es comprèn associada a la minoria d'edat de la humanitat i és incom­patible amb la lliberta\.

En paraules de Fernando Savater, "el pensamiento laica apuesta por la razón frente a la revelación, por los acuerdos y pactos frente a los dogmas, por la satis­facción del cuerpo frente a la penitencia del alma, por lo relativa y probable frente a lo absoluta y mmca visto"2.

28 15

16

Esperanza Guisàn considera , amb provocativa raó, que "algunos católicos pueden, no sin dificultades, ciertamente, ser buenos ciudadanos, es decir, indivi­duos autodesarrollados, libres y solida­rios , pero a la mayoría de eli as les resul­ta bastante difícil ,

bo mil re ligiones. Todas estàn muertas. Hubo millones de di oses antes de que se inventara el nuestro, Enjambres enteros de dioses han muerto y han sido olvida­dos hace mucho tiempo. El nuestro es, de muy lejos, el peor Dios nacido de la

cuando no imposi­ble"3. En els catò­lics, en efecte , es produeix una aliena­ció total de la capa­citat de pensar èti-

Les religions dogmàtiques que situen la revelació

imaginación enfer­miza del genio hu­mano [ ... l Pienso que la cristiandad y su Dios han de se­guir la misma regla.

per sobre de l'experiència fan un magre favor a l'espécie

cament que és substituïda per l'autoritat moral dels clergues. Avui pot dir-se que això és aixi en la majoria de religions conegudes i que la pèrdua de llibertat personal --de llibertat interior atacada per la manipulació supersticiosa i per meca­nismes de caràcter sectari, en alguns ca­sos; de llibertat exterior, quan la religió es val de la policia o de bandes tolerades de fanàtics- es produeix en totes les versions fonamentali stes dels diferents credos.

Es preguntava Mark Twain , en un lli­bre que no es pogué publicar fins cin­quanta-tres anys després de la seva mort i que en castellà ha recuperat Mario Muchnik, si la religió cristiana prevaldria sernpre, responent-se que "no hay razón alguna para pensarlo: antes que ella hu-

Han de morir cuan­do les llegue su turno, y hacer lugar a otro Dios y a una religión màs estúpida""

Per als lIiurepensadors5, les religions dogrnàtiques que situen la revelació, Déu, el ritual o les creences per sobre de l'experiència i de les necessitats huma­nes fan un magre favor a l'espècie. Els mites i llegendes de les velles i de les no­ves religions - que no deixen de tenir un interès cultural- es mostren incapaços de superar el més minim test de racionalitat científica. L'evidència condueix a consi­derar que la naturalesa comença i acaba en ella mateixa, encara que és cert que només la coneixem en una part petita , per la qual cosa lògicamenl la humanital ha de mostrar-se obertament partidària del progrés i de la ll ibertat de la ciència. Les religions , sovint, es converteixen en

" ,nrl/I'rllro por la laicid:lIll'rI l. ,paña I ~.\i. I .",1 ,I di r, rl,,, .l I , ' 1' ," ... llu iti n"

."". ,~",! , .1. j I ;0.0: , ,

obstacles a aquesta llibertat de la ciència, per preservar la supremacia del que és teològic sobre el que és humà.

El laic lIiurepensador considera que les promeses de salvació immortal o les amenaces de condemnació eterna són

re ix ni una inspiració ni una confi rmació de caràcter teològic o ideològic, sinó que troba les seves arrels en les necessitats i els interessos humans.

El laic lIiurepensador només és intran-sigent amb el respecte universal dels

elements profunda­ment distorsiona­dors de la ll ibertat de consciència. En primer lloc , perquè alienen homes i do­nes de la realitat

Ens correspon unir drets humans, la plasmació dels quals, en els diver­sos documents

els nostres esforços per reivindicar la grandesa

històrics durant els últims dos-cents anys considera com

i la dignitat de ser, simplement, homes i dones lliures

present i de les se-ves preocupacions, de les seves grande­ses i misèries, de les seves alegries i tris­teses, per embolcallar-los en el son o en el malson d'ultratomba. La vida mereix ser experimentada en la seva plenitud, perquè és el nostre bé més preuat , que no resulta lògic malgastar. En segon lloc, l'alienació religiosa és una excusa per su­portar la situació actual, sigui quina sigui , sense ímpetu ni iI·lusió per la reforma o la rectificació de les injustícies. El laic s'enfronta amb les coses com són, sense pa l·liatius, i això constitueix un estímul per al progrés i una raó per al compromís social.

Encara que el lIiurepensador pugui reconèixer les aporta­cions positives de les reli­gions en la construcció de regles de conducta indivi­duals i col·lectives, no pot oblidar que la mora l re ligiosa fa dependents a les perso­nes d'una autoritat aliena a elles mateixes, per la qual cosa cal afir­mar la primacia de l'ètica com a mani­festació autònoma del pensament humà. L'ètica no reque-

un cos jurídic nas­cut de la consciència social d'un món que es descobreix a si mateix com la pàtria comuna de la humanitat. Lògicament això implica la progressiva implantació de la democràcia participativa i l'extensió de la tolerància que troba com a únic límit la intolerància contra els intolerants.

El laic accepta, sense dificultats, la convivència amb els creients de totes les rel igions que entenguin el valor de la diversitat i del pluralisme, atès que el laic veu en tots els éssers humans els seus germans, els seus conciutadans. Per aquest motiu , la contribució educativa del Moviment laic i progressista6 és in-

substituïble en la construcció d'una societat democràtica. Els movi­

ments educatius re ligiosos sepa­ren la gent en comunitats i fins i tot els que accepten persones

no adscrites són incapaços d'evitar l'aflorament de

la diferència entre "e ls nostres" i "els al­tres", En el movi-ment laic tots, els humanistes i els

creients de qualsevol reli ­gió, són iguals. La laïci tat és

28 17

18

una escola de ciutadania7. El laic dema­na, de forma natural, respecte pels valors i les pràctiques que configuren la seva vi ­da privada i pública. En una societat com l'espanyola que comença a acceptar les diferències religioses pot donar-se la pa­radoxa que en un sopar d'amics o en un banquet oficial es tracti d'oferi r a cada co­mensal aliments perm esos per la se-va religió, mentre que al s laics, va l­gui l'expressió, se'ls condemna a combregar amb rodes de mol i. És que serà menys rar en aquest país ser musulmà o jueu que laic? Hi ha una curiosa solidaritat

1. Per això, polser escrivia Adolfo Marsillach (Tan lejos, tan cerca, Tusquets, Barcelona, 1998, pags. 343-344) : Soy demasiado es­céptico como para recibir consignas sin re­cllistar. En cuanto a los comunistas. con los que habia flirteado algunas veces, bueno .. carecen de sentida del humor. Se toman to­da tan en serio ... , surren demasiada. 2. Savaler, Fernando: "La venganza de la momia", a El País, 11 de desembre de 1990. Amb aquesta ci ta del professor basc acaba­va el llibre de Javier Figuero, Si los curas y trai/es supieran .... Espasa, Barcelona, 2001, una visión laica de la historia de España. 3. Guisan , Esperanza: Ética sin religión,

entre les religions del Ll ibre, potser per­què totes elles mantenen milers de fun ­cionaris al seu servei. Des d'aquesta perspectiva la creença en un déu revelat constituiria un signe de respectabili ta t del qual estaríem exclosos els laics. La to­lerància entre els diferents credos -per si mateix un valor positiu- es torna reticent

i barroera a l'hora d'admetre les perso­nes que no tenim religió. A tots no-saltres ens correspon unir els nos­

tres esforços per reivindicar públicament la grandesa i la digni­tat de ser, simplement, homes

i dones lliures \

Alianza, Madrid. 1993, pago 27. 4. Twain. Mark: Reflexiones contra la religión. Trama, Madrid, 2001 , pàgs. 39-40. 5. Cfr. "Humanlsf manifesto II (1973)", en Lamont, Corliss: The philosophy or huma­nism, Continuum. New York. 1982 (6th edi­lion) , pags. 290-300. 6. Només com a exemple, vid . l'Ideari de l'MLP editat per la Fundació Ferrer i Guardia . 7. Sobre les experiències d'educació en el temps lliure amb participació d'immigrants, és molt interessant el monogràfic ··La immi­gració a l'esplai" . en Tercer Segona, 2002, num. 6, pags . 9-22, la revista d'ES PLAC .

el monog.'à fiC Laïcitat i construcció de la pau Un nou dret internacional

Santiago Castellà Professor de la Universitat Rovira i Virg il i

De fet, els laics hau riem de sortir de l'armari i, deixant enre­re el resistencial isme i la timide­sa culpabil itzadora a què ens han condemnat les contínues agressions que pateix la llibertat de consciència - i, per tant , la dignitat humana- , passar a l'ofensiva en la defensa d'un dels valors clau de la modernitat - la llibertat de consciència- , consolidant la laïcitat com el mecanisme per excel·lència per gesti onar la pluralitat i la dive rsi tat dels espais públics , incloent-h i l'espai interna­cional en el qual es produeixen les com­plexes relacions entre estats i entre aquests i els altres actors de la societat internacional.

Si dibuixem l'actual situació del món, ens trobem amb un mapa mundial i un

Aquesta és l'excusa que permet mantenir concent rat el poder en poques mans, imposar retro­cessos a la llibertat, perve rt ir les democràcies, enfrontar-nos a enemics invisibles, desconfiar de qui no coneixem, refug iar-nos en la placidesa burgesa de casa nostra .. Repensem des de la laïc itat una pel·licula diferent , en què el re­coneixement fraternal de l'altre ens dugui a rebutjar les seves

miserables con dicions de vida, en què la recerca individual de la pròpia fe licitat exigeixi unes condicions mínimes de vida digna per a tothom, en què s'estableixin espais per al diàleg intercultural , en què la diferència sigui percebuda com a ri­quesa, en què l'ésser humà afirm i la ri­quesa de les seves múltiples identitats

mapa mental ex­plosius: subdesen­volupament, violència global, conflictes locals, devastació ecolò-

Cada ésser humà afirma (sexuals, laborals, ètniques, de creen­ces , religioses .. . ) tot negant-se a re­duir-les a una ban­dera o a un simbol

la seva radical diferència com a base per al reconeixement

dialogat de l'altre gica i cultures civi-litzadores enfrontades. Enmig de tot això , un occident reduït, envo ltat d'enemics, entestat a defensar els seus "valors", amb fronteres tancades a la silenciosa in­vasió de la immigració, fortament armat, militaritzat contra el terrori sme, protegit amb el paraigües antimíssils ... Aquesta és la foto que ens volen ensenyar.

absolut i omnicom­prensiu. La revolució laica és principal­ment una revolució personal, basada en la llibertat de consciència, en el lliure exa­men, en què cada ésser humà afirma la seva radical diferència com a base per al reconeixement dialogat de l'altre.

Un pas defin itiu, en el qual penso que hem de comprometre els esforços del

28 19

20

lIiurepensament modern , les energies i sinèrgies laiques, és la transformació d'una Societat Internacional en una Comunitat Internacional. Hem d'assistir a la mort de l'obsoleta Societat Inlernacional d'Estats, basada en simples

normes mínimes de Dret internacional que possibiliten la participació de tots en l'àgora internacional. Però no n'hi haurà prou amb fer-ne pedagogia, dissortada­ment. Segurament, hi haurà irreductibles que no entendran que la democràcia i la

llibertat són idees relacions de coe­xistència, en el re­cu rs arbitrari a la violència, en l'escas­sa institucionalitza­ció, on s' imposa el poder imperial del

La República Mundial: una comunitat de valors,

capaç de globalitzar

inexcusablement unides a la de la dig­nitat de la persona. I aleshores, potser, no tindrem cap altre remei que recórrer

la democracia i el respecte als drets humans

més fort, una socie-tat sense espai públic, sense instàncies democràtiques, una suma de societats nacionals tancades en elles mateixes. I hem d'ajudar a la naixença d'una Comunitat Internacional, d'allò que m'atreveixo a denominar, amb tola la complicitat del llenguatge i dels símbols, la República Mundial: un espai públic in­ternacional, en què participin en el dis­seny i en la gestió, a més a més dels es­tats, les organitzacions internacionals, les organitzacions no governamentals, els pobles i les persones; una comunitat de valors , capaç de globalitzar la democrà­cia i el respecte als drets humans, un es­pai progressivament institucionalitzat, amb instàncies de poder real s i efectives i amb una ciutadania mundial global i postnacional , crítica i activa.

La pluralitat i diversitat de la Societat Internaciona l la converteix en el marc privile­giat per tal que la laïcitat, en tant que norma re­guladora de la con­vivència , hi trobi el seu ple desenvolu­pament, atès que la seva accepta-ció no signi fica sinó l'assump­ció d'unes

a la força. Però hem de teni r molt clar, tal com va dir Jean Paul Sartre, que: "Abans de morir per la democràcia, és preferible estar segurs de viure-hI' .

Algunes línies d'acció possibles pas­sen per assumir que l'emergència del principi de respecte als drets humans i l'afirmació de la seva universalitat s'han imposat a la restrictiva visió dels qui pre­ferien la no intervenció en els afers in­terns dels estats, i progressivament van obrint pas al principi democràtic que por­ta implícit un al t component de laïci tat. La defensa de la universalitat dels drets humans, el seu desenvolupament pro­gressiu, la creació d'instàncies de vigilàn-

cia i control de la seva realització, la seva promoció i la seva pedagogia

es converteixen , aix í, en un enorme potencial transformador. Potenciar i recolzar la feina de les instàncies internacionals, defensar­ne la competència i legitimitat, és

un al tre eix important. La recent entrada en funcionament

del Tribunal Penal Internaciona l n'és un exemple paradigmà­tic, que necessitarà de tots els nostres esforços per conso­lidar-se. Però també

les Nacions Unides, que, amb totes les seves limitacions i errors, són preferibles a la uni lateralitat estatal dels imperis.

També hem de saber organitzar la participació del lIiurepensament en les instàncies consultives de les organitza­

altres creences, religioses o no, i distor­siona el model de relacions interestatals.

L'existència de l'Estat de la Ciutat del Vaticà és també clarament qüestionable. És l'únic Estat del món que no pertany a les Nacions Unides. El seu escàs terri -

cions internacio­nals. Les religions , en especial la catò­lica, són presents a les conferències mundials de les

El manteniment de la personalitat jurídica de la Santa Seu

distorsiona el model

tori , la concessió arbitrària de la na­ciona litat , la confu­sió del poder políti­co-territorial amb la seva pretesa uni-de relacions internacionals

Nacions Unides. I l'aliança entre l'Estat del Vaticà i els Estats islàmics, per exemple, aconse­gueix fer cal lar la veu de la lògica cientifi­ca en alguna de les darreres cimeres so­bre població - com la del Caire-, impedint la difusió de mètodes de control de natali­tat en el Tercer Món i condemnant geno­cidament a la sida a mi lions d'éssers hu­mans a l'Àfrica negra.

El manteniment de la personalitat jurí­dica de la Santa Seu i de la Sobirana Orde de Malta, reconegudes per poc més d'una desena d'estats -entre ells. el nos­tre- suposa una desigualtat de facfo amb

versalitat espiritual , el seu origen en els Pactes del Laterà en ­tre Mussolini i l'Església catòli ca ... fan que siguin qüestionables la seva sobira­nia i existència com a Estat.

La potencialitat pacificadora i regulati­va de la laïcitat per a la convivència inter­nacional , la seva capacitat transformado­ra permanentment activa, com també el seu impuls dignificador de l'ésser humà, fan necessari que desenvolupem les nos­tres capacitats pedagògiques per fer que un món que avui és fracturat i con­vu ls pugui esdevenir la pàtria de tota la humanitat •

•

11 encuentro por la laicidad en España Laicidad y dCI'ceho al espaciu pÍlblico

Barcelonl1, 20~' 21 dl' julio 2002

\

28 21

DIVERSITAT CIVI2ME

A Terrassa som més de 180.000 persones. Persones

que pensem, estimem o actuem de maneres diferent

i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un

exemple de respecte amb la diversitat i el civisme.

--Ajuntament (~ de Terrassa (Q 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

el monogràriC Autodeterminació i laïcitat

Vicenç Molina i Jordi Serrana. Espai de Llibertat

L'autodeterminació dels individus contra el mite de les pàtries. O per què Madrid no és Paris

Des d'una perspectiva que vol situar·se en l'àmbit de l'hu· manisme laic, l'autodeterminació no és res més que el procés ineludible (ineludible, lògica· ment, si és que es respecten els drets a la llibertat de tots els ciu­tadans i els acords als quals aquests ciutadans, lliurement, puguin arribar) d'afirmació universal del dret a la sobirania dels individus. Perquè són els individus, les persones, els únics subjectes de drets - de Dret- com a ciuta·

metafísica o juridica. La republi­canitat , l'absència de dominació d'individus sobre individus, l'absència de monarquia en el sentit últim de la paraula, la poso sibilitat de la igualtat política i no de la supremacia jeràrquica es constitueix , així , en garantia d'autodeterminació de les perso­nes, molt per damunt de teleolo· gismes -processos de submis­sió de l'individu a una finalitat històrica, a un pretès "destí col· lectiu" (ideològic o religiós)­

o de fatalismes identitaris (ètnics o cu lturals).

b'exercici d'aquest dret a la sobirania de les persones, a l'autonomia de les

dans, no pas com a membres d'una deter· minada comunitat. La perspectiva de la laïci­tat situa l'exercici del dret a la sobirania in-

L'autodeterminació és el procés d'afirmació

del dret a la sobirania

consciències , a l'auto· determinació dels in· dividus, doncs, nega la mitificació simbòli­ca i teològica de la

dels individus idea de pàtria ahistò-dividual en l'àmbit ge-neral del dret universal - de tots i de ca· dascú- a la pròpia sobirania, a la lliure determinació, procedent d'una reflexió autònoma i no d'una imposició heteròno­ma; a l'autodeterminació, per tant.

Aquest dret podrà ser exercit plena­ment allà on les característiques del tipus de vincle entre individus que hi hagi en un espai concret afavoreixin la republica· nitat de les relacions socials, dels lligams entre ciutadans, i no la seva mitificació

rica, tel ·lúrica, atem­poral, aliena a la voluntat dels individus. Nega que el fonament de la comunitat nacional pugui trobar-se en referents que no són escollits i que modulen els indivi· dus en funció d'uns determinats signes d'identitat que procedeixen de designis divins, de l'adscripció a cod is genètics, de l'acumulació de casualitats naturals que acaben descrivint tipologies antro­pològiques diferenciades, o de la simple acumulació de "temps", és a dir, de la tra-

28 23

24

dició que sembla consagrar com a norma allò que no és més que una conseqüèn­cia de l'hàbit, dels usos socials i de les contradiccions històriques. Quan aques­tes concepcions es revesteixen de dog­matisme o d'il·luminació profètica, quan s'ha volgut fonamentar un pretès dret de "la comunitat" en una arrel teològica o en

ciutadana, perquè es basa en l'absència de prejudicis de valor respecte a les pre­teses "bondats" o "maldats" naturals o instintives que rauen en allò que no sigui l'ús crític í lliure de la raó.

I nega, també, l'altra versió, aparent­ment històrica, però igualment aliena a la lliure voluntat dels individus afectats, de

simbologia religiosa , és quan no es tolera cap altra versió . Hi ha, aleshores, el ter­reny adobat per a la violència com a res­posta davant de les amenaces, real s o

Aquest dret la pàtria com a co­munitat entesa com un destí comú forjat al llarg del temps per mitjà de deci­sions preses mit­jançant pactes entre

a la sobirania de les persones nega la mitificació de la idea

de pàtria aliena a la voluntat dels individus

suposades. De les crides a la rebel·lió mi­litar dels carlins, en nom d'una defensa de signes identitaris primigenis que deri­vaven directament de Déu i que eren qüestionats per l'impacte en les formes de vida d'una "modernització" liberal - malgrat la seva timidesa a Espanya- al fenomen terrorista contemporani, s'hi veu la mateixa matriu. És per això, segura­ment, que més d'un cop s'ha plantejat ja que l'única institució social que no s'ha vist mai afectada, ni directament ni indiretament, en ella mateixa o en els seus representants , per la violència terrorista és l'Església catòlica .. .

No és endebades recordar que la laïci-tat, precisament , és sempre garan-tia de pau i de respecte a la convivència

dinasties feudals, o en funció de fets que tan sols podien afectar l'interès patrimonial de les famí­lies que les podien representar. Els na­cionalismes estatals, de qualsevol signe, com l'espanyolisme més ranci , busquen fonamentacions que també s'escapen del lliure ús de la raó representat per la voluntat sobirana de les persones que poden voler --() no- compartir els llaços produïts per circumstàncies suposada-

ment històriques que s'han materialitzat en acords suposadament jurídics.

Sobretot quan, com en el cas de la gran majoria dels estats-nació eu­ropeus, la determinació dels indivi­dus, del "poble", és aliena als ca-

pricis i interessos dels poders que han forjat aquests

llaços. En aquest senti t, no hi ha ni tan sols possibilitat d'autodetermina-

ció si no és com

a conseqüència de l'exercici de la civilitat republicana permanent, que podria resu­mir-se en la frase d'Ernest Renan: "la na­ció és un plebiscit quotidia". El plebisci t quotidià és la crida a l'expressió de la so­birania popular, defensada per aquells que no creuen en la voluntat divina, ni en els designis de la naturalesa, ni en els antecedents tradicionals històrics o cultu­rals, ni en els factors

nó que l'inclou, indefugiblement, en la percepció de l'accés a l'exercici universal de tots els drets, cosa que la tradició i l'estruclura políti ca i jurídica espanyoles, per exemple, no han garantit pràctica­ment mai. Perquè és un dèficit de laïcitat (o la seva negació evident) defensar un determinat marc administratiu o la conse­qüència d'un determinat procés històric

ètn ics, ni en la llen­gua, com a base de fonamentació dels fets nacionals. Sí, però. en la lliberta\.

No hi haurà - la monarquia, la uni­tat te rritorial , el rol de l'exèrcit , els privilegis eclesiàstics (que tam­bé són dins el marc jurídic espanyol)- sa-

cap pàtria legitima si no és des de la perspectiva laica

de la republicanitat No hi haurà cap

pàtria legítima veritablement si no és des de la perspectiva laica de la republicani­tat , que es fonamen ta. només, en la de­fensa del dret a l'ús directe - i no tan sols a la seva ostentació teòrica- del dret a la sobirania per part de tots , del dret d'auto­determinació. I allà on hi hagi un espai polític afavoridor, hi podrà haver cons­ciència d'afinitat "republicana" (la nació com a fruit del plebiscit quotidià) encara que se n'extreguin conseqüències de centralisme jacobi, per exem-ple. Aquesta és la clau de la se­ducció republicana de Paris. Per aquesta mateixa raó, Madrid no és Paris. En aquest sentit, el pensament laic, lògi­cament. no és que defen-si el dret a l'autodeter-minació entenent-lo necessàriament com un fenomen de ruptura politica reivindicativa , si-

cralitzant-ne la seva juridicitat si és que aquesta juridicitat no recolza en l'autodeterminació dels indivi ­dus. ¿Quina pàtria cívica, quin "lloc dels drets" pot existir si algunes institucions poden , sense més transcendència. vio­lentar nítidament el principi d'igua ltat da­vant la llei? No hi ha veritable "nació" sense igualtat de drets. com sabia Pi i Margal l.

I, precisament. l'espai polític hauria de determinar-se en funció d'aquest ús

directe del dret per part de tots els individus sobirans en tant que ciu tadans d'aquest espai -de la "república"- i no en funció d'una idea mítica pre­existent a l'afirmació lliure de

la sobirania, tant si aques­ta idea es fonamenta en criteris ètnics, tribals o teològics (Sabina

Arana) com en cri­teris d'aparença

històrica o adminis-

28 25

26

trativa (pretesos "neoconstituciona listes" de la dreta espanyola). Si la mateixa "na­ció" de la republicanitat laica és fru it d'una elecció i no de l'adscripció irrenun­ciable i atemporal a una essència prefixa­da i anterior a la lliure voluntat ciutadana,

toritats heterònomes, suposades fonts de legitimació, que predeterminen la cons­ciència personal. La laïcitat fa possible, doncs, l'autodeterminació de l'individu, font de qualsevol altre dret. I els indivi­dus, que lliurement s'autodeterminen,

¿com no han de poder conviure, per exemple, diferents opcions d'adscrip­ció "nacional" en un mateix àmbit terri· torial? Però, perquè

En el federalisme no hi ha poder que no vingui de baix.

quan la seva cons­ciència no depèn de ningú ni es troba sotmesa a cap auto­ritat externa a ella mateixa, podran op·

Només aix í les relacions poden ser fraternes

puguin aspirar a sentir·se "autodetermi­nats" i nacionalment representats els ciu­tadans que opten per assumir les dife­rents "adscripcions nacionals" cal reorientar el vincle polít ic en un sentit fun­cional , no pas essencial. I el vincle polític -i tècnic- que pot organitzar mitjançant relacions pacífiques les sensibilitats dis­crepants no és sinó el federalisme , tan present en la tradició, precisament, repu­blicana, i tan oblidat, o tan escadussera­ment tractat per l'esquerra contemporà­nia. Perquè el pacte federal es basa en la lliure voluntat ciutadana, en el contrac­te establert , perquè així ho desitgen , pels ciutadans ll iures.

Però perquè hi pugui haver ciutadans lliures, és a dir, capaços d'autodetermi­nar-se - fonament de qualsevol altra deci­sió- cal que hi hagi el grau d'autonomia moral de cadascú que només pot donar­se en un marc de laïcitat, exempt de pressions i d'ingerències de preteses au-

tar, lògicament, per allò que sembla més adequat en un món interdependent: l'acord amb els veïns. Es federaran en la base, la comunitat local , i pactaran, després, el vincle que vulguin establir amb les altres comunitats, amb els territoris veïns . En el federali sme no hi ha poder que no provingui de baix , i els acords que - des de baix- s'establei· xin , seran l'estructura medul·lar d'una so­cietat internacional basada en relacions lliures entre iguals. Només així les rela­cions poden ser fraternes. Ja ho deia molt bé Pi i Margall l'any 1876: "Conviene recordar que la idea de la federacion ex­cluye toda vio/encia . Y que entre la fuer­za y el pacto no hay término posible. Asi. enemiga de la fuerza , opto por el pacto, y lo quiero lo mismo para exigir poderes que para constituir naciones ... Temer que por el pacto se disgreguen en España las provincias es, por fin , abrigar la idea de que permanecen unidas por el solo vin· culo de la fuerza"1 ~

•

1. Pi Y Margall, Francisco. Las nacionalidades. Madrid : Ed . Alba, 1996, pàg. 352.

ci monogràfiC Laïcitat: ciutadania i política

Javier Otaola. Síndíc del veí de Vitoria-Gasteiz

Entenc que la gran utilitat del concepte de laïcitat, que per a mi és essencial i consubstancial a la idea de democràcia -n'és el seu mateix cor- és fonamental­ment relacional. Per això discre­po fraternalment del meu amic Joan-Francesc Pont i defenso que no es pot viure laicament... Es pot conviure laicament. La laïcitat és una idea per conviure . Si la convertim, en un discurs una mica ambigu que de vega­des es defineix en termes de pa­radigma relacional , de norma jurídica-po lí­tica , i d'altres en forma de posició filosòfica personal; si la definim, doncs, com una posició filosòfica , com una opció, com una resposta metafísica, encara que sigui negativa, com un humanisme inde­pendent de la forma jurídica que es pro­pugna a nivell polític, no estem afavorint

citat, sinó d'ateisme, humanisme ateu, immanentisme filosòfic ... d'una altra cosa, que penso que hauríem de separar, per tal de no arruïnar el valor de la laïcitat com a espai comu. Per això jo crec que la laïcitat és l'únic marc coherent possible per a una or­ganització social i política de­mocràtica, però tal com diu la paraula, és un marc. I això vol dir que el quadre no és pintat , només són establerts els límits en els quals és convivible, allò

que John Rawls anomena les diferències raonables que, malgrat les nostres cos­movisions contraposades, ens poden per­metre participar en un interès comú que és l'espai de la Ciutat , sigui quina sigui la nostra opció personal , la nostra cosmovi­sió o la nostra opinió sobre la trans­cendència en sentit positiu o negatiu.

gaire la idea de la laïci­tat com a punt de tro­bada, com a espai poli­tic comú en què puguin participar creients, in­creients , ateus, agnòs­tics, taoistes , cristians ..

La laïcitat és l'únic marc coherent possible

Perquè, com deia Pessoa, la vida és molt llarga, hi ha molts dies i un té dies molt estranys .. Aleshores, pot tenir

per a una organització social i política democratica

Jo crec que, efectivament, la laïcitat té valor en la mesura en què no es defineix com una resposta completa, sinó que es defineix estrictament com una resposta parcial de caire convivencial. Si això ho traslladem a l'àmbit de la vida personal, a una relació vivencia l, ja no parlem de laï-

opinions per a tots els gustos, i em reservo el dret a tenir-ne .

Jo faig aquesta comparació: per a mi , la laïcitat és com el codi de la circulació , és el conjunt de normes que regulen com hem de comportar-nos per les vies públi­ques, però no ens diu on hem d'anar. On hem d'anar és una resposta que cadascú

28 27

28

haurà de trobar en la seva pròpia opció filosòfica , re ligiosa o metafisica, alea o no atea. El que sí que és clar és que, anem on anem , ho hem de fer respeclant aquest codi de la circulació, aquest codi jurídico-politic, de la democràcia, dels drets humans, que ens permel conviure malgral les nostres diferències. Per això, jo enlenc que hi ha una gran filiació

ball a l'interior de la lògia, funciona amb un esquema anàleg al del principi laic, per això el joc de símbols amb què es treballa en lògia és un metasistema, una espècie de xifra algebraica buida de con­tingut, perquè no està so lucionada en to­tes les seves incògnites, que cadascú in­terpreta amb la seva pròpia aportació personal. La maçoneria és, per això, un

comuna enlre la laïcitat i el parlamentarisme, que és una fórmula anàloga per resoldre els conflicles , que no es defineix com una

El reconeixement fratern de l'altre, fins i tot potser

per la seva diferència

laboratori en què es pot viure perfectament una convivència fra­terna en un univers simbòlic comú que,

opció política conc reia , sinó que és una melodologia de l'exercici del poder comu­na a Iols els qui acceplen les regles del joc d'un poder legislatiu, escollit per su­fragi universal i plural , tanl si són de dre­ta com d'esquerra. Aquesta fórmula par­lamentària és un metasistema que permel , en el seu si, diferenls sistemes que es combinen i que van juganl i trans­formanl-se amb el pas del Iem ps, La laï­ci tat , en l'àmbit del que és espiritual o fi­losòfic, té un joc semblant. El mètode maçònic, en l'àmbit de l'activitat o el tre-

tanmateix , és descodi­ficat de manera diferenciada per cadas­cun dels seus participants, des d'un hu­manisme ateu fins a un espiritualisme d'una o altra mena, però, en tot cas, amb un element comú que és el reconeixe­ment fratern de l'''altre'' malgrat la seva diferència, o fins i tot potser per la seva diferència. Penso que la nostra feina és arribar a definir un concepte de laïcitat que es pugui universalitzar, que es pugui realment generalitzar i que s'identifiqui, en darrera instància, amb la idea mateixa de ciutadania politica \

ci monogl'àfiC Ateisme i laïcitat

Joan-Carles Marset. Geóleg

L'ateisme s'evidencia per una única proposició que es concreo ta en l'absència de dimensió so­brenatural , d'un déu o, en defini­tiva , d'un esperit en el qual es trobi l'origen i el sentit de la nos­tra pròpia existència.

L'ateisme no és, tanmateix , una construcció monolítica. Abasta una àmplia gamma d'opinions que van des de l'afir­mació més o menys explicita de la inexistència de Déu fins a la consideració de la idea de déu com una hipòtes i innecessària ; des de la posició dels qui defensen que és possible demostra r formalment la inexistència de Déu fins a la dels qui, tot i considera r im­possible aquesta demostració, troben ele­ments de judici suficients per trobar la se­va inexistència com l'opció més plausible;

realitat deriva de l'anàlisi racio­nal de les dades experimenta­des per l'individu i del seu pos­terior debat, de l'argumentació, i exigeix , per tant , que es doni una condició: l'acceptació que, per aproximar-se a la realitat, cal que no hi hagi impediments que coart in o condicionin el re­sultat de les nostres investiga­cions, és a dir, l'existència inne­gociable de la llibertat de pensament. La ll ibertat de pensar comporta

la possibilitat de qüestionar les ve ritats acceptades i l'ordre social establert i això ha estat i és un motiu d'incertesa per als qui controlen els mecanismes de poder en la societat, que temen perdre els seus privilegis. La religió, en aquest sentit , ha actuat amb freqüència com a legitimado­

o fins i tot la dels qui davant l'absència de motius per considerar l'existència de Déu com una hipòtesi necessària opten senzi llament per prescindir-ne. Totes

La llibertat de pensar comporta la possibilitat

de qüestionar

ra del poder politic que, al seu torn , hi ha trobat l'al iat idea l en què sostenir el seu principi d'autoritat. De manera que la lliber­tat de consciència no

les veritats acceptades i l'ordre social establert

elles coincideixen en la idea que no hi ha necess itat d'un déu per tal d'explicar el món, en la inutilitat de l'oració, en el fet que només l'home pot escoltar i ajudar l'home.

La construcció d'un model completa­ment profà per a la interpretació de la

sorgeix generalment de forma espon tània, sinó com a conse­qüència de la ruptura d'un model social en el qual politica i religió van ben agafa­des de la mà.

La lluita entre clericalisme i anticlerica­lisme és el frui t d'una època en què s'en­fronten dues concepcions del món: una

28 29

30

que pugna per sorti r a la llum i l'al tra que es resisteix a ser escombrada per la història. El clericalisme, entès com a mo­del d'estat confessional, es fonamenta en un esquema social en què no hi pot ha­ver llibertat indivi-

des d'una interpretació atea de la realitat, entenent per laïcitat no pas un anticleri­calisme radical que coarti la manifestació social de la religiositat, sinó l'exigència d'una escrupolosa voluntat de defensar

dual , especial­ment llibertat de consciència i, en conseqüència, tampoc no pot existir-hi l'esperit

La laïcitat es presenta l'espai públic da­vant l'apropiació que en postula , de forma explíci­ta o amagada, la ideologia clerical.

com la garantia de la llibertat de tots els ciutadans per professar

les seves pròpies conviccions

critic, aquell que pot posar en qüestió les raons que són "més enllà de la raó" que la institució clerical s'encarrega d'administrar.

La laïcitat és l'únic marc coherent pos­sible per a l'organització social i política

)

En aquest con­text , la laïcitat es presenta com la garan­tia de la llibertat de tots els ciutadans per professar les seves pròpies conviccions , siguin quines siguin, sempre que aques­tes siguin capaces de respectar totes les persones i els seus drets ~

\ \

•

l'ent.'evisl!\ Gonzalo Puente Ojea

Vicenç Molina . Jordi Serrana Espai de Llibertat

Gonzalo Puente Ojea. Ambaixador d 'Espanya. 28 Exsubsecretari d 'Afers Exteriors. Autor, entre altres obres, de Ideologia

e Historia ; Fe cristiana, iglesia, poder, El mito del alma. Va ser un dels ponents de les Jornades sobre la laïcitat a Espanya, 31

objecte del monogràfic d 'aquest número. La forta personalitat d 'aquest militant del laïcisme ofereix manifestacions plurals que poden sorprendre al lector: ja sigui el rigor acadèmic de la seva contribució

a les Jornades, la suavitat dels plantejaments de l 'entrevista concedida a La Vanguardia o, finalment, la radicalitat sense concessions

de les seves respostes a Espai de Llibertat. L'ambaixador fa ús del seu dret a considerar que la nostra revista fa honor

al seu nom. Els mateixos entrevistadors, innegablement " tocats" per algunes afirmacions, en donen fe.

Literalment, paraula per paraula, Gonzalo Puente Ojea tal com ell és ...

- És concebible una societal plenament democràtica sense una cultura laica comuna? - No és concebible, atès que ambdues nocions - societat democràtica i cul tura laica­comparteixen un referent bàsic i comú: la genuïna individualitat de la consciència lliure i la seva efectiva protecció juridico-politi­ca en un pla d'estricta igualtat. És el primer principi del laïcisme.

- Per tal d'assolir aquest model de socie­tat ¿cal una feina fonamentalment política o més avia t una tasca de "divulgació cul­tura/" o de desenvolupament educatiu - amb el benentès que no són, de cap manera, incompatibles-?

- L'exigència per realitzar un sistema de pensament és la prèvia necessitat d'explicar niti­dament a la gent el seu fona­ment i els seus principis; i en el cas del laïcisme, distingir-lo de les seves adulteracions interessades, que ara circulen sota noms com laïcisme mo­dern, laïcitat oberta o laïcitat inclusiva, a l'estil de falsos

laïcistes com Gómez Llorente, Peces Barba, Tezanos i els

seus ad làters. Els principis del laïcisme sense adjectius fan referència a un siste­ma d'idees profund però senzi ll , clar i consistent.

- Quin creus que és l'eix fonamentat de sustentació del pensament laic?

32

- El laïcisme, com tota fi losofia de la pra­xi, es fonamenta en una ontologia indivi­dual i social: només la consciència indivi­dual en el seu fur íntim conté i processa creences i sentiments, conviccions i com­promisos, de caire religiós, els quals con­formen l'àmbit de la seva privacitat ; i li

ta ment incompatibles amb l'estricta igual­tat civi l i política que correspon a tots els ciutadans sense excepció.

- Quin és el motiu de l'oblit de les arrels laiCistes de l'esquerra espanyola, tenint en compte que el pensament i la praxi

atorga la seva intransferible entitat com a subjecte de drets. Les so­cietats o asso­ciacions huma-

Les esglésies - inclosa la catòlica-

del republica­nisme i del pri­mer moviment obrer les incor­poraven d'una manera prou clara?

són simples associacions de creients, sotmeses al Dret comú i radicalment excloses de l'espai del Dret públic

nes no tenen consciència -privativa dels individus per la seva pròpia naturalesa- i el seu únic àmbit d'activi tat és la res publica, l'espai convivencial cívic, La seva personalitat jurídica no modifica el seu estatut ontolò­gic, perquè representa tan sols una fictio iuris que les lleis instrumenten per raons únicament pràctiques, Tota associació de Dret comú o institució de Dret públic és mancada igualment de consciència i no té drets per se, sinó només els que són imputables als seus socis o membres. Per tant , les esg lésies - inclosa la catòli ­ca- són simples associacions de creients, sotmeses al Dret comú i radical­ment excloses de l'espai del Dret pú-blic, El seu tractament jurídic no pot excedir de l'atorgat a qualse­vol associació , des d'un club es­portiu fins a una lli ga d'ateus. Els concordats o pactes entre estats i esglésies són, a més d'aberra­cions ontològi­ques, règims de privilegis absolu-

- Els partits po­lítics de l'esquerra espanyola, i específi­cament el PSOE (amb el suport visible del PCE), es van entregar, amb frau de la seva inspiració històrica laïcista i republi­cana, a les conxorxes clandestines amb les oligarqu ies franquistes, ja des del 1974, que van portar les oligarquies de l'esquerra a una transició pseudode­mocràtica que ens va instal,lar en un rè­gim a mig camí - dit sense cap mala in­tenció- entre la dictadura franquista i la partitocràcia que s'anomena democràtica, Entre 1975 i 1978 tot es va dur a terme pràcticament a l'ombra dels despatxos i d'esquena a les masses militants i a l'opi-

nió pública, a part del suport acla-parador dels mass media públics

i privats, Pensem en com es va realitzar el referèndum de la Llei, clau, de Reforma Política de 1976, amb una opinió po­pular manipulada i fins i tot

narcotitzada, La passiva acti ­tud del front antifranquísta - aquell que tant s'escridas­

sava i gesticulava en el

"contuberni de Munic"- va constitu ir una gran traïció , en la qual el PSOE ocupa un lloc destacat de deshonor. Amb l'Església al front, amb el monarca com a ocult artí­fex, els poders fàctics - incloses les oli­garquies de l'esquerra- van forjar el que avui tenim.

més la Llei de Llibertat Religiosa de 1980 -€n la qual cínicament es va suplantar l'expressió de Llibertat de Consciència , excloent així els agnòstics i els ateus-i la seva normativa de desenvolupament, cada vegada més invasiva, han de ser urgentment abrogats, per no tornar mai

més a concordar res - Els privilegis legals de l'Església catòlica a Espanya ¿s'expliquen tan sols en virtut de les transaccions obli­gades pel nostre pro­cés de transició a la

Els concordats amb l'Església catòlica després de la denún­cia formal , d'acord amb els drets de sobi­rania de tots els estats en el seu territori com a fonament del Dret

entre estats i esglésies són règims de privilegis

incompatibles amb l'estricta igualtat civil i política

democràcia? - Afirmo, cada dia més, amb millors da­des, que en contra de la voluntat política decidida de les formacions que lideraven l'esquerra hauria estat impracticable per al franquisme , conduït pel seu gran bene­ficiari Joan Carles de Borbó, mantenir el nexe de continuïtat i evitar la ruptura ins­titucional - maliciosament presentada da­vant del poble com a violència amb sang i retorn al 18 de juliol de 1936, un impos­sible per a una dictadura esgotada i ideo­lògicament amortitzada, El Concordat de 1953, vigent encara avui , els Acords entre Estat i Església de 1976 i 1979,

Internacional.

- La dreta ¿ ha perdut el lleu rubor que va tenir en alguns casos, després de la dictadura, o és que no ha deixat de mantenir, coherentment, la seva autèntica tradició? - És un fenomen tristament prou general , però que en aquest país històricament ha adquirit , i continua presentant, un grau tan alt d'agressivitat que resulta d'una gravetat esfereïdora.

- S'ha de continuar sent anticlerical, per tal de ser veritablement demòcrates?

Laicidad y derecho al espacio Barcelona, 20 y 21 de j ulio 2002 ,

•

-- - -

28 33

C> A N

ENTORN, sccl és Ufla ¡ .. ""iva d'" plac:, conslitlJida com a cooperativa milla de Irebal associal I consumidors que realitza serveis SOCioeducatlrs per als seus 8SSDClélts 111!ftefl en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN nei, ftfl el SI d'Esplais Catalans, amb ~ nom d'ESPlASH! cap a l'any 1988. Al cap de 4 anys es consrituei. com 11

cooperativa per IaI de liferendar els serveiS professionals I als voluntaris de l'associaCió. mantenint la vinculació 11 parlir dels socis consumidors.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de smirars objectiUs formada erHre esplais de Badalona, adoptant defiml1vamenl ef nom d'ENTORN. secl.

DEMOCRÀTICA la "",tr. \'OCKÍÓ coopet.!",. U posi tte mtlnilesl en dollf d'un ple u nl!ftOUl els brgIM cIernOttitics amb t. panicipaci6 d. tots tIs socis..

CATALANA rrebdlm pel' a IOlS els clUladlns d, CI'lIuny. des d, l',rral'mlnl loul d.1I 11011111 slI"is I I • .. lenufiuci6 MI/ni CI'" MI is IMÓP¡"

INNOVADORA RHnltm crU!iY.,.", la necauit.IS qui lis cllWis soc::d/IlJlCllfIIrQI*I. KIII_iu." D8fT1WI8fltmeflllls

llCiIJSOS IIkItJws I 0tQ1IlI1l1l1US.

EXPERTA Ant l'av.,dII mú de 10 .nys d'!.Ip8f1Wo1 us olnn solUCions cDfltfntedll In nlm'lll Ofl som tspetl.buu.

PROGRESSISTA POllem I 11 prk,icl ImPlu.nll Uf1 Ideari !JUI ellS Idlnlil lCl .mb el MavlI"'nt lllc ¡ PlOgfUIIII • .

EFICIENT Ens 6atem d'l.I1I Orv-nil1lCiO IStructurldl l lIfollS3ionlll* 1I."'t"lI soh6ncil dits tltstlU

""".

l , Assessoreu·vos. P!!r 1015 aquells projectes professionals Que puguem realitzar amb vosa l1res .

2, Participeu. Feu·nos saber les voS lles ploposles de serveis, millores en els que realilzem, necessitats, ...

J. FI!U·nos arribar eis VOStle3 cullfclitms per poder-vos olerir !rebati.

ENTORN, secl Avinyó, """", 2n . 08002 Barcelona T.1. 93 302 6 1 62 · Fo. 93 301 969' entorn@entom.org I www.entorn.org

¿Aquest és un fenomen própiament hispànic, o de l'Europa católica en general? - Absolutament, sí. La Segona República va establir un laïcisme estricte, i la gran majoria de l'opinió pública ho va acceptar de seguida i sense problemes seriosos. No és veritat que Azaña i la seva coa lició republicano-socialista haguessin sege llat la seva desfeta amb aquelles normes constitucionals. És indubtable que la mi­noria catòlica , liderada per una Església

que posseeix qualsevol associació priva­da de Dret comú.

- És més fàcil treballar per la tolerància activa i la igualtat de drets entre tots els individus i creences en altres contextos culturals? - Sens dubte. Un règim concordatari amb una entitat religiosa que proclama urbi et orbi que és l'única que posseeix la Veritat absoluta, infal·lible i definitiva en nom d'una suposada i inversemblant

inquisitorial i intolerant - i sanguinària quan calia-, va posar-se en peu de guerra contra la República des del mateix 14 d'abril ;

La gran Llei de Separació d'Estat i Església de 1905

va implantar a França un rigorós sistema laïcista

Revelació sagrada . instaura de fet i de dret una atmosfera pú­blica de dominació i d'intolerància.

i també queda clar que aquesta Església va ser el centre ideolò­gic aglutinador dels partits polítics i de les classes socials que acumulaven privilegis i es defensaven numantina ment contra el més petit projecte o indici que pogués perjudicar la seva exp lotació dels deshe­retats. Una dreta despullada de tot pro­jecte que apuntés a nivell s més grans de justícia efectiva tan sols podia refugiar-se en una Església ancestra lment aliada o promotora d'aquesta dreta, oferint així una molt eficaç cobertura a un poble ma­nipulable i ignorant. Però el 1978, un go­vern realment democràtic no hagués tro­bat obstac les insalvables per imposar un laïcisme en la línia de la Constitució de 1931 , en especial davant l'escanda lós comportament de l'Església en la seva simbiosi amb la dictadura de Franco.

- Quines mesures caldria adoptar per tal de situar l'Església en un pla d'igualtat amb qualsevol altra associació? - Cal denunciar ja, i sense reserves, els convenis concordataris de 1953, 1976 i 1979, i derogar la Llei de 1980; renun­ciar per sempre a cap concordat , perquè no són més que verins letals per al laïcis­me; i redu ir les facultats d'acció de l'Esg lésia a les que corresponen a una simple associació de creients, com les

- És compatible la mo­narquia amb una societat autènticament laica? - La monarquia és històricament, i ho continua sent, el gran referent polític de les esglésies en la tradi ció cristiana, però en els sistemes democràtics es tracta d'una institució supèrflua i redundant que viola, com a mínim, el que declara amb caràcter vinculant el principi bàsic que recull l'article 14 de la nostra Constitució de 1978.

- En la teva experiència internacional com a diplomàtic, ¿on has percebut un esperit laic i democràtic més gran, fora dels tópics? ¿ Continua sent un exemple possible el model francès? - Malgrat les considerables concessions que el govern feixista de Vichy, presidit per Pétain , va atorgar des de 1941 a l'en­senyament privat, la gran Llei de Separació d'Estat i Església de 1905 va implantar a França un rigorós sistema laï­cista, que tan bé li ha anat al poble gal i al seu prestigi arreu del món. Els altres països que he conegut no ofereixen res de comparable. Evidentment, és un exemple possible , si s'eliminen les claudicacions petainistes i el règim excepcional establert per a Alsàcia-Moselle .

28 35

36

- Pots explicar-nos alguna situació con­trovertida al llarg de la teva etapa com a ambaixador davant l'anomenada Santa Seu? I alguna anècdota ... ? - Caldria temps i espai. Explicaré només un fet divertit. En un dinar restringit, a in­vi tació del rector del Collegium

beca de l'HOAC, i que va estar a punt d'ingressar a la DC liderada pel vaticanis­ta Ru iz Giménez (però no ho va fer per­què els seients importants ja eren ocu­pats)- mai no hauria alterat la seva ferma i coneguda decisió d'evitar tot confl icte amb l'Església. La meva experiència a la

Angelicum, el car­denal Willebrands Va intervenir el cardenal , per dir:

Santa Seu - que he descrit pun­tualment amb textos i docu­ments de suport en el meu llibre Mi Embajada an­

i els ambaixadors de França i de l'Alemanya federal, aquest darrer, en un ambient molt

"A l'Església sí, senyor ambaixador, però a l'Opus no"

distès, va evocar els grans serveis dels espanyols a l'Església en moments de crisis greus, i va esmentar la fundació de l'OP (dominics), de la Companyia Uesuï­tes) i de l'Opus Dei. Vaig observar discre­tament que jo dubtava de si l'acció d'aquest darrer constituïa veri tablement res de positiu per a la fe catòlica, tot i que vaig afegir, de seguida, que, en tot cas , "a l'Església hi caben tots". Va inter­venir immediatament el cardenal , viva­ment i gairebé amb irritació , per dir: "A l'Església sí, senyor ambaixador, però a l'Opus no". Hi va seguir un sonor silenci.

- Si et sembla bé respondre, ¿creus que vas ser entès pels governs socialistes? Per què van ser tan porucs? - Ni vaig ser entès, ni encara que ho fos , el govern del PSOE - ple d'excapellans, mili tants d'Acció Catòlica, i, diguem-ne per tal de resumir, arribistes de tota mena, encapçalat per un oportun ista educat pel catòlic Jiménez Fern¡lndez, estudiant a la Universitat de Lovaina amb una

te la Santa Sede (1985-1986) (maig 2002)- va esva ir qualsevol dubte que en­cara pogués tenir sobre això. Felipe Gonzàlez va arribar, a la primavera de 1987, al més rebutjable grau de submis­sió pública a l'Església , ni tan sols supe­rat per Franco. Després de l'ofensiva plantada del Pontífex a la Delegació es­panyola acreditada pel Rei amb motiu de la beatificació de tres monges assassina­des el 1936, el Govern presidit pels Reis, acompanyats pel cap del Govern i dos o tres dels principa ls ministres, en comptes de presentar una protesta al Vaticà , es va traslladar a la Nunciatura Apostòlica. Això trencava tots els usos diplomàtics

establerts. Tot això ordi t i afavorit per un polític que invocava el repu­

blicà i laïcista Pablo Iglesias!. ..

- Ens consten els teus vincles personals amb el País Basc.

Quina és la teva vato­ració de l'actual - i tris­ta- situació a Euskadi? Què es pot proposar per tal de garantir la pau i la convivència ?

- És un tema delicat per les seves luc­tuoses conseqüències. Però el criteri in­qüestionable per a la solució, en un siste­ma democràtic, és evident per a qualsevol demòcrata coherent: sotmetre a referèndum plebiscitari de la voluntat de tots els bascos

que es quedin en discursos buits de fi lan­tropia social. Cal combatre amb profun­des reformes institucionals dirigides a la progressiva, però urgent, eliminació de l'explotació econòmica, la corrupció mo­ral , la intolerància ideològica i polít ica, i el

racisme creixent. el dret d'autodeter­minació i, eventual­ment, d'inde­pendència del poble d'aquell país. Una negativa del govern espanyol a

El criteri és evident: Parlant clar, el preu d'aquestes dràsti­ques reformes hau­ran de pagar-lo, so­bretot, les classes dominants i els po-

sotmetre a referèndum el dret d'autodeterminació i,

eventualment, d'independència

resoldre aquest greu conflicte mitjançant les urnes, en una consulta preparada adequadament, podria obrir la porta a l'exercici del dret a la resistència armada inscrit avui en el codi de drets humans in­dividuals i col· lectius.

- Què recomanaries als joves comprome­sos amb el treball de formació en el temps lliure des d'una perspectiva laica i progressista ? - No serve ixen de res els bons desi tjos

ders opressius de tot tipus, per mitjà d'audaces polítiques fiscals redistributives i de decisions ex­propiatòries que corregeixin les inhuma­nes lleis de ferro del mercat lliure i la violència institucional. Hi ha recu rsos ma­terials suficients per vèncer la fam i prote­gir la salut. I el preu de tot això, repetei­xo , hauran de satisfer-lo les classes i gru ps que "en tenen" en favor dels que "no en tenen". És escandalós i repugnant presenciar en el món el creixent abisme entre l'opulència i la misèria •

•

28 37

Josep Comas i Solà El treballador de la ciència

Dolors Marin. Doctora en Història

Sobta de veure al diari Catalunya, òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball a Catalunya, diari fet en plena revolució i amb un bon nombre d'articles d'actualitat i de guerra, la noticia a primera plana de la mort d'un savi juli­vernesc, amant de Flammarion, del Progrés i de la Ciència.

Catalunya en el seu numero 244 del 3 de desembre de 1937, i en edicions successives, fa un petit homenatge a l'astrònom barceloní. Si llegim atentament veiem el perquè del tribut proletari a l'investigador: "A més de l'Espanya científ ica , el poble treba llador plora l'amic, el company, el germà. Sumem milers els qui l'admirà­vem i s'hi aproparen per a recoll ir dels seus llavis savis ensenyaments. Fou sempre, l'il· lustre astrònom, home modest i senzill com tot Ilome dotat d'intel·ligèn­cia privilegiada".

darrers escrits, ja malalt, foren dedicats a la revista editada pel Sindicat d'Ensenyament i Professions Liberals de Barcelona, on militava activa­ment. A casa seva tenia instal·lat el que ell anomenava l'Equatorial , misteriós aparell que feia les delícies dels seus companys i que serveix per si­tuar les posicions i les òrbites de planetes i meteorits. Com expli­quen els cronistes: "sempre por­tat pel seu amor a la humanitat ,

amb claredat meridiana, com a pròpia llum d'estels, feia derivar els seus assenyats i profunds coneixements vers el dolor universal que flagel.la la classe treballadora com si fos una llei que fatal­ment s'ha de compl ir, per deduir que l'es­tudi del món planetari porta aparellada la destitució dels allars alçats als déus per la pròpia incredulitat dels pobles, com

Era del tot cert. Casa seva, "Vil ·la Urània" sempre era ober­ta al poble treba­llador, els

L'estudi del món planetari porta aparellada la destitució

dels altars alçats als déus

també per la se­va ignorància. Per tant l'allibe­ració humana de tot aquest jou vil que per desco-per la pròpia incredulitat dels pobles

ensenyava el seu observatori i feia conferències en espais obrers, ate­neus i cercles d'amics. També va treba­llar i dirigir, fins als seus darrers dies, el Laboratori Confederal que mantenia dins del Sindicat on estava afiliat. Els seus

neixement del mecanisme planetari , els més vius impo­saren als de més bona fe en els llunyans temps de la primera civilització".

El compromís amb el poble treballador mai va ser ben vist per l'Església, se'l va intentar apartar dels observatoris més im-

28 39

40

portants, ja que el clero també es va de­dicar a l'astronomia i en va pretendre la monopolització perquè la va considerar una eina força perillosa en mans alienes. Una de les coses que més va escandalit­

Barcelona el 1868, va cursar la llicencia­tura de Ciències Fisico-matemàtiques i el 1890 va ingressar a la Societat Astronòmica de França on s'apassionà per Mart, va col·laborar amb Camille

Flammarion i en zar de Comas i Solà, va ser que bategés alguns asteroides amb els noms de les

El 1915 va instituir la Festa del Sol,

el seu volum se­gon sobre Mart hi consten els seus informes de di­versos anys amb

pagana i laica celebració del solsciti seves amigues més properes. Naixien així , dins dels on­ze asteroides que va descobrir entre les òrbites de Mart i Júpiter: Amèlia, Pepita, Mercedes, Regina ... El primer va ser des­cobert el 1916, era el nú­mero vu it-cents quatre dels coneguts aleshores, i li posà el nom d'Hispà­nia, el segon fou batejat amb el nom d'Alphonsina en homenatge a l'astrò­nom i rei de Caste lla, Alfons el Savi (autor de les Taules Alfonsines, i que amb Ulug Beg, de Samarcanda a l'Àsia , van ser els únics ast rònoms que feren ciència positiva en el transcurs de l'edat mitjana). El tercer asteroi­de el va anomenar Barcelona i el va des­cobrir el 1921.

Aquest savi, gens despistat , autor de nombrosos fulletons de divulgació científi­ca , de conferències fetes al micròfon, di­rector i organitzador d'excursions públi­ques a l'Observatori Fabra, era molt estimat entre els proletaris barce-lonins. Va néixer a

els co rresponents planisferis. El 1901 va assistír al naixement de la

"Zona grisa" de Júpiter i les seves redac­cions van ser publicades en revistes cien­

tífiques de societats as­tronòmiques de tot el món , entre elles Paris, Londres i Berlin . Va parlar de Ganimedes i de la forma allargada del primer satèl· lit, Ió, confirmada el 1911 . També va fer estu­dis sobre Saturn i va ob­servar diversos ec lipsis en diferents llocs de la penín­sula i alguns els va arribar a filmar amb cinematògraf. Va ser un dels primers a fer estudis dels cometes i les seves trajectòries, el

1910 ja descriu el Halley i en va fer fo rça difusió publica , i va descobri r-ne un altre el 1926 que porta el seu nom (Schain­Coma Solà) . No prou content amb tots aquests descobriments i observacions va idear aparells impossibles, com l'estereo­goniòmetre (1917) a manera de perfec­cionament de l'estereocomparador, em-

prat abans a Europa. La seva activitat no tenia fi: el 1906 va inaugurar la

secció sismològica del Fabra i va estudiar les erupcions del Vesubi i algunes més. El 1915 va instituir la Festa del

Sol , pagana i laica celebra­ció del solstici. Va

redactar més de mil articles a la premsa, alguns recollits en volums per al gran pú­blic. Va ser convidat a nombrosos con­gressos internacionals i va rebre molts premis, tot i aix í el seu tarannà afable, bondadós i igualitari amb tothom el va fer popular i estimat, ho testimonien les cró­niques periodístiques. El savi noctàmbul que passejava amb els seus amics ll iber­taris per aquell Paral·lel barceloní farcit

de pinxos, vedettes i bohemis de tot ti­pus, entre el Cafè Espanyol i uns quants més, va ser fidel a la seva ciutat i al seu compromís polític amb la classe treballa­dora. És per això que es va sentir "un tre­ballador de la Ciència" en síntesi perfecta amb les idees de Fourier i les seves har­monies universals i de Camille Flammarion i el seu racionali sme

positivista ~.

28 41

Publicacions de la Fundació

Nueves oportunidades de ocupaclón en el Tercer seclor

(NETS)

Corn partir amb III nalur9

• •

, ..... ,~., .. ,,, ...... (.N .. __ "'''''_

, ,

Polítiques locals de joventut a les Illes Balears . Jesús Sanz, Silvia Luque.

Estudi sobre els serveis i recursos que ofereixen als joves les administracions públiques locals.

Nuevas oportunidades de ocupa­ción en el Tercer Sector.

Estudi sobre l'ocupació que generen les entitats del Tercer Sector. Quantificació, possibi litats i reptes .

Compartir amb la natura. Com organitzar un campament ecològic

Jordi Mi ralles. Mireia Mena.

Manual per facilitar l'organització de campaments respectuosos amb el medi.

la cl'caciÓ

Xavi Torrent

44 Sense títol Natividad Ayala

la cl'caciÓ

... "

.0.; ; .

~". ., ;. ~~

• ~I~

'-~

• • ;;r ,. .. ". ~ .. "". ,.'

11 i bl'(,S

El càlculo de Dios

Robert J . Sawyer Ediciones B; Col. Nova. Barcelona, 2002.

Un dia qualsevol a terra una astronau davant el Museu de Ciències de Toronto, en baixa un aràcnid que després de barallar-se amb la porta giratòria, s'acosta al taulell d'informació ¡ demana, en perfecte anglès, per parlar amb el cap del Departament de Paleontologia. "De què? li pregunta aquest despres de recuperar-se de la sorpresa. "De les proves cientifiques de l'existència de Déu", li contesla l'aràcnid . Així comença un divertit dià­leg entre un científic ateu amb cancer terminal i un extraterrestre, al voltant de la validesa de les proves inductives de l'existència de Deu i sobretot de la seva naturalesa i del nostre rol en el seu pla . Els universos parat ·lels, la reproductibilitat limitada de l'ADN, el Big Bang, les diferències de percepció de la realitat segons l'estructura biològica, es barregen hàbil­ment amb l'experiència vital de la malallia, l'amor pel fill adoptat i la propera mort per càncer d'un dels protagonistes.

Ambdós acumulen argu­ments científics i mentre que l'extraterrestre fa servir la navalla d'Occam per defen­sar la necessi tat d'un ésser creador en l'univers, el terre stre argumenta la manca d'una prova cientifica directa per negar-lo. lluny, doncs, dels debats abstractes sobre Deu que duen al fonamentalisme, com el que practiquen uns terroristes que destrueixen part de l'exposició de restes del càmbric per ser trampes del dimoni , la novel ·la ens exposa una vis ió laica i lli u­repensada ra de l'Univers i del lloc que hi ocupem. Dóna, però, una visió més aviat pessimista de les prio­ritats publiques de les socie­tats occidentals, més preo­cupades de l'espectacle i de figurar que d'afrontar la rea­litat i els seus desa fiaments.

IJ·S.C.J

Historia de Carmen

Ana Romero Planeta. Barcelona, 2002 .

Ana Romero ha escrit les memòries de Carmen D íez de Rivera, qui va ser cap de gabinet d'Adolfo Swlrez els anys 1976- t 977 i molt mes

Ics rccomanacionS

tard eurodiputada del CDS i del PSOE. Va morir de can cer a finals de 1999 i abans va xerrar llargament amb l'autora i li va lliurar els seus diaris. El resultat es un llibre molt ben escrit en el qual respira l'es­perit lliure, contradictori i des­pert d'una dona amb persona­lita t que va viure amb passió la lluita per un país i per un món millor. Creient o agnòsti­ca, segons les èpoques de la seva vida, Carmen Diez de Rive ra no deixa mai de dubtar - la qual cosa constitueix un dels Irels ca racterístics dels laics- i de defensar e l se u cri ­teri i la seva capaci tat de pen­sament ll iure , fins i tot quan això li crea problemes amb els seus companys de part it o de grup parlamentari. En la seva etapa agnòstica escriu al seu amic J.M. lIanos -el mitic padre lIanos-: "el agnóstico 1 ... 1 es un hombre que une su propio destino al de los olros hombres; un hombre que se si en te amarra­da al destino de la humanidad entera I ... J Para mi, no hay mas vida que éSla , mas lucha que la de aquí , una lucha soli­daria, en movimiento, trans­formadora I ... J una lucha con todos aquellos que hayan asumido que la salvación del hombre es el otro, està en e l otro, en los otros".

IJ ·F.PI

28 47

48

Ics l'ccomanacionS

IlibrcS

La noche detenida

Javier Reverte Plaza & Janés I Circulo de Leclores. Barcelona, 2002.

L'amor en temps de guerra , la guerra mateixa o qualsevol altre sotrac són vies que et treuen de la monotonia de la quotidianitat i afegeixen un element d'intensitat a uns dies, a unes setmanes. que tra nsformen aquest temps en un punt de referència indele· ble per a la resta de la teva vida. Javier Reverte recrea en aquesta novel·la una d'aquestes situacions i ho fa amb un llenguatge atractiu i amb un ri tme àgil que manté la tensió i l'interès sobre un final que anuncia reiterada­ment infeliç. Sarajevo, la ciu­tat laica abatuda per una guerra terrible de religions i d'interessos, contempla durant la seva destrucció una història d'amor ¡ de passió i, al seu vo ltant , una descripció de tipus humans feta amb un coneixement radical de les conductes i de les actituds de les persones. Dues fra­ses: ';Amigo español... , el cri ­men del nuevo sigla sera el nacionalismo, y de hecho ya lo és aquí mismo, en Sarajevo" i "-¿y qué say yo para Ií?- una luz en la noche, ¿te parece poca?".

[J. F.P. ]

IJcJ.lícu IcS

El mismo amor, la misma lIuvia

És una pel·licula de Juan José Campa nella, amb Soledad Villamil i. un altre cop genial, Ricardo Darin . Una història d'antiherois , és a dir, de persones, que no sempre són - som- capaces de viure les relacion s perso­nats en el context present, en el moment adequat, en el raconet més oportú. Entre les persones i aquest context (molt hàbilment tractat) s'es­tableix un joc en què les con­tradiccions de cadascú ens permeten adonar-nos d'al­guns ti cs d'aparent evolució i de les seves mateixes nega­cions. Potser és que l'evolu­ció no sempre és cap enda­vant, potser és que no hi ha prog rés, tal i com es dedueix

del reflex del rerefons històri c argentí en què s'emmarca la c ircumstància, amb un to de magistral ironia que, com que és més basat en la realitat del context , supera àmplia­ment l'aparent humor surrea­lista, melancòlic i beninten­cionat de El hijo de la novia. I és que, "per molt repiola que estigui la mina, buscar laburo da mas laburo que tener laburo". Però el que sembla més segur, en el fons del fons de totes les contra­diccions, tan vives com la vida quotidiana que si les punxes, els hi surt sang, és que potser si que cal córrer el ri sc de sort ir al carrer en calço tets, encara que no sigui sota la mateixa pluja , per si de cas es re troba el mateix amor.

[V.M.O.]

( \

Insll1lill-ros i S{'I'{'II lIilll'!'s. ;lssocicu-IO:'; i s['l'cu lul'lS. eslin1CU-loS i SCI'('u reliçns