Upload
escola-pia-nostra-senyora
View
234
Download
5
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista Interna de l´Escola Pia Nostrasenyora
Citation preview
seccions
.
SUMARI
DOSSIER MEDIATECATEATRE
SUMARI
EDIT
OR
IAL
acte
s de
l cen
tena
ri
ACTE DATA
En diferents números de la Re-vista de l’Escola he anat escrivint
legi -
-
-
--
-
els nois i noies que aneu al col
-
-
voluntat de tothom atendre-us i
-
-
els alumnes que durant aquests legi
han conegut i han viscut a la seva
que els alumnes necessitaven i ho -
alumnes que tenien al Passeig de
-
legi en ---
-
seguida van llogar uns terrenys
-
-
-
-
-
---
als seus col
-
-
van anar molts anys cada diu-
-
-
--
ajudar a estendre l’escoltisme
--
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
i s’adona que cal que els seglars va-
-
--
-
--
-
--
--
ductor al llarg de tots aquests anys -
.
-
legi ha estat tan
-
---
-
-
--
l’Escola Pia
-
-
-
-
-
-
-
-
Els col
-
-
-
---
-
-
---
-
-
legi d’alesho-
-
escriu i ho fa sovint
-
-
d’aquells que ni somi--
les nostres institucions
va donar la medalla o el Premi internacional
-
-
-
ha fet els vuitanta ara
-
--
-
-
-
-
-iem col
-
mestres de la vida gent que ho-
--
-
-
-
-
-
-
-legis
--
-
-
-
-
-
-
-
-tunitats en tinc una
-
-dre a fer funcionar
que vosaltres feu anar -
-es a les històries de la
-
que en deien els llatins i els huma-
--
-
-
-
-
--
-
-
les seves infraestructures i mentre -
-
-
--
-
-
-
--
-
-
que vingui i en -
ria que no us dei-
Precisament quan els valors es tor--
--
-
la consci-
uni-v e r -
va anar
-
-gui qui sigui i d’on
-
-
H e u s e n t i t
--
les nostres escoles els alumnes sor-
----
-
-
Estimar la feina que es fa resul-
-
--
-
venir a l’Escola que se senti reco---
-
Els tres anys de guerra els va viure a casa ajudant
-
front de guerra -
-
-
-
-
-
-
-
-
---
Els col
-
-
col-
-tor de la casa d’es-tudis dels joves es-
-
mestre de novicis
---
infraestructura de cases de forma-
-vincial i rector de la comunitat
-tucions Escolars de l’Escola Pia de
-
--
-
L’altre dia va venir a la clas-
-
--
-tava i ell va dir que millor que mai
ell ja que quan estava a casa els
-
-
-
-
-
adonar de la sort que tenim d’estar -
-
de mirar
--
--
-
-
-
l’acte creatiu --
-
--
-
--
--
-
-Quin quadre
ESO
---
AQUÍ TENIU UN TAST DEL RESULTAT DEL
TREBALL QUE HAN FET
-
El projecte -
-
treball cooperatiu
-
-
-
L´
Quin llibre no podeu
---
símbol
-
-
-
-
responsabilitats
va encarregar de la mediateca i la Maria
-
-
-
-nir alguns malentesos que vam soluci-
-
-
-
--
--
Estimats pares,.
-
-
-
-
Laia
HEM APRÈS
-
FITXA PER A L’ANÀLISI D’UNA PINTURA
ANÀLISI FORMAL
.
INTERPRETACIÓ
Funció
pobre del qui arribi tard es quedarà aquí
-
--
-
---
-
--
-
-
---
-
-
-
-
-
-
-
lent del que ente-
Però la tornada va ser el
-
--
carregats com mu-les i tenim moltes
--
-
--
---
nent una miqueta el seu idioma i
-
-
-
i que de tant en tant ens reunim -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
--
--
-
Roda món però sempre torna al born.
-
-
-
-
ja s’ha tornat tot tan normal -
hem fet coses -
cara no hem assi-milat i tot d’una ja
-
estada d’intercanvi a
Era diumenge a la tarda quan
de mitjons grui-
-
-
-
--
-
alumnes alemanys que ens estaven -
Pocs de nosaltres vam ser consci-
que ens donava seguretat
-
molts de nosaltres ens va caure el
-
--
---
-
-
-
-
-
-
-
--
-
-
l’intercanvi es van tornar en amics mal-
-
--
-
-
nos en tot moment en el viat-
-
-
“CUANDO DESPERTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ” _ “CUANDO DESPERTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ”_ “CUANDO DESPER
MICROCuando despertó, la dinosaurio todavía estaba allí.
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí,
RTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ” “CUANDO DESPERTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ” _ “CUANDO DESPERTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ”_ “CUANDO DESPERTÓ, EL DINOSAURIO TODAVÍA ESTABA ALLÍ”
Cuando despertó, el dinosaurio seguía ahí,
Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.-¡Papá!
-¿Qué sucede esta vez, hijo?
-Bueno, al menos esta noche parece estar más tranquilo, ¿verdad, hijo? Venga, a dormir de una vez.
-Que sepas que mañana le diré a papá que me lea el cuento de las princesas… Al menos ellas no lo dejan todo perdido y hacen enfadar a mamá.
Quan es va despertar, el dinosaure encara estava allí
jordiEl divendres dia 20 d’abril es va ce-lebrar a la Sala d’Actes la tradicio-nal festa artística dels Jocs Florals. En aquesta edició la personalitat literària convidada va ser el poeta Manuel Forcano, Doctor en Filo-logia Semítica i autor dels diversos reculls de poesia com ara Corint (Premi Jocs Florals de Barce-lona 2000), El tren de Bagdad (2003) i Llei d’estrangeria (2008). Després de ser entrevistat per dos alumnes de Segon Batxillerat (Jú-lia Jové i Pol Montañés), de veure alguns dels seus poemes en imatges i musicats i de recitar ell mateix un parell de poemes, l’acte va continuar amb el lliurament de premis tant de l’àmbit artístic com del literari i de la lectura dels primers premis de les categories de prosa i de poesia.
Com a cloenda, van tenir lloc diverses actuacions musicals.
Manca
Em mirava al mirall de l’ànima
M’ho van dir els meus ulls plorosos.
És en blanc aquesta làmina.
Encara no ha començat a fer esbossos.
En un foc intens, reviu la meva ment,
paraules creuades.
Dins meu totes fan esment.
Ressonen en nits trencades.
És llavors, en un mar d’insomni,
Quan apareix el dubte;
Com si fos un espill del meu fat somni.
I m’agita el cor d’una manera abrupta.
I un cop ja més no pot emprenyar-me,
Marxa i em torna a Morfeu.
Entre mantes el meu cos: evito refredar-me.
Mentre, es refreda el meu cor lleu.
AMÈLIA
-
-
-
-
-
-
-
I MMIGRANT
BONICA CIUTAT
ARCELONA
CAPITALISME
HIVERN
PRIMAVERA
Van agafats de les mansESTIU
i descansar de tot
TARDOR
TEXT
DO
SS
IER
EIM
I
I
MIG
RAC
ION
S
Passar a una escola molt gran i
millors amics de la meva vida els
en alguns casos les vides ens han
--
-
-
-
-
--
tudiar enginyeria me’n vaig sortir
-
-
-
-
-
-
--
-
--
ons que afronta i necessita
-
encoratjar els joves a valorar i
-
--
-
Expatriación
-
-tre la nada intentando encontrar
-
-
no tienen el vientre hinchado y
-
-
que escuchar ruido y grandes cac-hivaches que se dirigen a ti con
--
-
-
-
-
--
-
Dos Mundos
Me’n vaig sense mirar
animals el miren sense intimi-
-
una alegria tan jovial com ella li diu que ha aconseguit ma-
-
-
-
-
—
lat
-
instal -
-
-
-
-
-
-
. -
---
-
-
-
-
--
-
El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se
-
-
--
la literatura que acull
Tan, Shaun: Emigrantes. Cádiz: Bárbara Fiore, 2007
-
-
Gómez, Ricardo; Alonso, J.R. (il·l.) 7x7 cuentos crudos. Aunque éste no sea un buen sitio para nacer. Madrid: SM, 2007
-
Abdel-Fattah, Randa: Per què tot-hom em mira això del cap? Bar-celona: La Galera, 2008
-
-
-
il
-
- la
-
,
malgrat la pluja, segueixen cremant
Incendis
-
-
--
-
-
-
-nera que ho fa l’atenta mirada
va quedar ningú ajagut durant
-
-
-
-
-
-
Atestar Aventorero
Azufaifa Badalot Bikingo
Bisexual
Cabreante Cálculo
Calçot Caracol Cotizados Directo Dióxido Empanadilla Fanfarrón Fanático Gafas
Glorieta Guillotina
¿Hola? (No era ningún saludo.) Intercalar Intimar Jinjol Juanete Kalleborroca
Lacost Lamec… Manual Máscara
Mayorista Nebuloso Necrófago
Ñam-ñam Ñoco. Obesidad
Occitano Parlamentar Premisa
Pleistocino
Quantum
Quebrador (del frac) Rehuir Requisito Sabiondas
Saragata Semántica Semivocal Tatipa
Temperamental Universitaria Vilano Vino X Xi Zarpar Zoólogo
-
-
-
-
dic que hi ha homes als quals ens
Sense vostè, segui-ria sent un orangutà
-fessora de literatura que va col
-
-
-
-
-
-
treure’m la llicenciatura de Filo-
-dia estar matriculat a dues uni-
determinades assignatures com -
--
--
-
feia col
Gent com aquest noi, que no és ni periodis-ta, ens acabarà traient la feinaVaig conjurar-me que allò no m’ho
me a estudiar allò tan altisonant
-ni em va seduir la metodologia del
--
--
-
-
-
---
-
----
-
-
-
--
m
Literatura catalana/Textos d’orientació universitària
-
-
-
que ha de servir el lector sense
-
-
--
novel-
-
-
que li va demanar quin havia estat el millor consell que li havia donat i
No sigueu vaques
-
-
Hi ha tantes coses que desitjo i no
-
gran riquesa de sortir de vosaltres
montserrat
-
-
-
-
--
--
-
-
-
---
-
-
-
-
-
-
-
-
-
--
-
-
-
--
-
-
---
-
-
-Difusor, associació Artística
i Cultural -
Podem pintar una paret ?
-
-
-
cartes al director
OPI
NIÓ
OP
INIÓ Què és més valuós: les persones o els diners?
En una societat capitalista com la que ens toca viure, a priori es valora més l’indi-vidu que el col.lectiu, però de facto es valoren molt més els diners que la persona en ella mateixa. Qualsevol empresa si ha de fer fora treballadors que depenen d’aquell
personals que en podran obtenir. A Espanya actualment hi ha un desocupament de sis milions de persones i que augmenta segons la reforma laboral vigent del govern de Mariano Rajoy. Les raons d’aquest canvi són molt variades: l’alt cost que genera mantenir un treballador a Espanya (en comparació de la majoria de treballadors de la Unió Europea), la falta de recolzament a R+D (recerca i desenvolupament), l’absolut desinterès a millorar la producció de béns i serveis, en resum, els productes espanyols gairebé mai no milloren, etcètera. Tanmateix, el vertader motiu és que, si els impostos pugen però el preu de vida no baixa, la gent no té diners per consumir, les empreses no produeixen tant perquè els productes que ofereixen no els compraran els agents econòmics. De manera que per estalviar alguns diners, acomiaden treballadors o no els renoven el contracte. En resum, tot i que no hauria de ser així, la nostra societat valora més els diners i
Síria
-verna en estat d’emergència, estat en el qual es poden restringir algunes llibertats,
d’emergència i té tot el poder centralitzat: restringeix el proveïment de productes bàsics als rebels i es maltracta aquells que s’oposen al seu mandat. I, després, totes aquestes ajudes que envia l’ONU, de què serviran un cop passats els tres mesos que
i, si no, donem-li temps...
La pertorbació dels antidisturbis carta d’aquella facció policial ano-menada ‘Antidisturbis’. La prò-pia paraula ens indica la funció d’aquests efectius: evitar els dis-turbis. I el simple fet de ser poli-cies implica també que haurien de protegir els civils de la violència, de les incidències perilloses etc.
passa a Barcelona quan hi ha una manifestació, per exemple. En la manera d’actuar d’aquests agents “de la pau”. Acaba de morir un
pilota de goma, disparada després d’un partit de futbol. Cal afegir, a més, que la llei prohibeix disparar aquest tipus de material a les per-sones i que només és permès l’ús de la violència en certes situacions. Mai per dissoldre una manifestació
siguin perillosos. Tema a part són els vàndals que provoquen enre-nous, és clar.
Problemes realsAquests últims mesos han estat
En primer lloc, l’escàndol d’Ur-dangarín, relacionat amb l’em-presa Institut Nóos, anomenat
primera vegada a algú relacionat amb la casa real. Es va demostrar
el malbaratament de diners pú-blics per invertir-los en una empre-
els costos fent factures falses amb diners suposadament rebuts per algunes organitzacions durant el govern de Jaume Matas. Després, el seu nét Froilán, de tret-ze anys, va disparar-se al peu men-tre practicava amb una escopeta amb el seu pare, Jaime de Maric-halar, el qual ha estat imputat per imprudència greu en deixar una arma a un menor.
-atge a Botsuana, on va patir una caiguda accidental mentre estava
córrer ràpidament per internet i tothom la va poder veure. Últi-mament el rei està sent objecte de moltes burles. Curiosament aques-ta notícia va sortir a la llum el dia
-
Tot això demostra un cop més com de desgastada n’està la monar-quia espanyola i la poca utilitat que té actualment. Això encara fa més ‘mal’ en recordar l’alt cost que aquesta genera: exactament
-dal, el Rei va dir “Quan es produ-eixen conductes irregulars que no s’ajusten a la legalitat o l’ètica, és natural que la societat reaccioni (…) La justícia és igual per a tots”. En resum, nostra majestat va fer l’acudit de l’any.
Premi Nobel polèmicUn escriptor alemany, a qui se li
-me pels israelians i demanen, des d’Israel, que se li retiri perquè el poema “Was gesagt werden muss” que, des del punt de vista antise-mita i segons els israelians, és un atac contra la pau mundial. De fet,
la literatura, es vulgui o no, difon la teva manera de pensar i la teva ideologia. Així doncs, un expert en literatura que ha d’observar i qua-
la seva originalitat i, si ha servit per al bé de la humanitat, no pot ser que hagi passat per alt el petit detall antisemita ja que, tot i que ens puguem qüestionar la intenci-onalitat de l’obra premiada, el fet que després de rebre el premi escri-gui una obra que deixi al descobert el seu antisemitisme, em demostra que el “bé” que volia difondre és
li correspon.
Esports al carrerLa meva carta al director és per parlar sobre la llei que va entrar en
-tamina que és il.legal practicar es-port urbà pels carrers de la ciutat de Barcelona. En cas d’infringir la llei, els infractors poden ser sanci-
i la retirada del material usat. Des que va entrar en vigor s’han po-
multes. En aquest últim semestre
ciutat de Barcelona. Això ha de parar. No pot ser que a un grup de persones que volen practicar el seu esport tranquil.lament se li prohibeixi gaudir-ne per culpa de l’Ajuntament, que no els dóna su-port en el seu gran esport.
No al Treball de Recerca!El treball de Recerca és un treball
Batxillerat i a més a més ocupa bona part de l’estiu.
és un preescalfament pel que ens espera en un futur, però val a dir també que no tothom escollirà el
hauria de ser opcional i, que en el cas que es fes, servís per pujar nota de la mitjana del batxillerat.
a fons, tu mateix t’encarregaràs de buscar i informar-te’n pel teu compte i parlant amb altra gent. No és necessari que ningú t’ho mani ni et posi una data límit, ja que sabent que el temps s’esgota et centres més en acabar-lo que en in-vestigar i probablement no l’apro-
Obligatòria i el Batxillerat ja ens han fet fer un munt de treballs amb molta diversitat de temes i ja hem après a seleccionar la infor-mació necessària i a redactar-la, per això creiem que el TR és un pèrdua de temps.A hores d’ara, ja no és útil fer un treball que consisteixi en la recer-
diferents fonts perquè tenim In-ternet, un bon suport on buscar qualsevol tipus d’informació i per obtenir diverses respostes majori-
I, per últim, volem afegir que, con-siderant que en altres comunitats autònomes no es fa, és una injustí-cia que aquí sí.
Militarització a Barcelona el mes de maigAquest mes de maig no podria es-
-tava prou calenta, ara ens trobem de cara amb: el dia del treballador, l’acollida de la cimera del Banc Europeu a Barcelona i l’aniversa-
M. Aquests dies, Barcelona està
policia i Mossos, per ‘evitar protes-tes’. El col.lectiu ‘Acampada BCN’ ha dit al seu Facebook que no as-
conseller d’Interior-. En altres pa-raules, que no cauran al parany del
-litat de plantejar-se cap tipus de queixa o reivindicació quan passes
blaus. Els mossos ja van avisar que tenien ordre de detenir qualsevol
que assistís a les manifestacions
Jo no vull haver de fugir dels car-rers de la meva pròpia ciutat. Jo vull poder dir el que opino, pen-so o crec sense por de rebre una pilota de goma. Cada vegada
em costa més sentir-me segura quan estic a prop dels qui tre-ballen pel meu propi benestar i seguretat i el de la meva ciutat. No necessito que em ‘protegeixin’ de la indignació que sento.
Vuelve el Titánic En mención al buque insumergible denominado” Titanic”, que realizó
se realizarán unos recordatorios para rememorar su corta “vida”, los sueños de las personas que via-
-
a la misma hora de partida del
-vidades y vestimenta de época. Nuestra crítica, esperamos que constructiva, está a favor de la ce-lebración y reconstrucción del bu-que de los sueños: que naufragó el
haciendo historia.
Carta al director
el revuelo que ha causado el suceso del famoso elefante en Botsuana, con Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos
no ha hecho nada más de lo que cualquier persona haría si pudiera. ¿Cómo negar el placer que atri-
en una página en Internet, hay un apartado dedicado exclusiva-
Habsburgo (otro título del Rey). -
portes que ya no practica desafor-tunadamente por sus problemas de salud, y su avanzada edad, y por último, la infame caza. No es este, el primer revuelo que
de haber cazado un oso drogado en
de la placentera estancia en el país
cuando toda la furia incomprendi-
Desde mi punto de vis-ta, cuando a una perso-na se le permite poseer más de 25 cargos, cu-ando se le permite vivir residir en mansiones, palacios como La Zar-
Real de Madrid, cuando se le permite veranear
de Marivent en Mallor-ca, cuando se le permite amasar una fortuna de
de euros según la revis-ta Forbes, el hecho de que se le juzgue por una amoral, desde mi punto
casi ridículo.