MMÚÚSSIICCAA MMÚÚSSIICCAA TTRRAADDIICCIIOONNAALLTTRRAADDIICCIIOONNAALL

ISSN 176

0-13

98

No82 - NOVEMBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,

Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com -

revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial,trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A.

Baylac Ferrer, X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

agafa un pinzell, un retolador, un llapis,

un bolígraf...Fes un quadre cubista

i envia‘l a Mil Dimonis. La revista publicarà la teua creació! No oblidis de marcar el teu nom

i quants anys tens.

SUMARI P. 2 Còmic:Fredolic

P. 4-5 Música: La música tradicional, Proposta artísticaP. 6 JocsP. 7 Art:

El cubismeP. 8 Còmic:Pitx i LlemecP.2

PARTICIPA!

AATTRREEVVEEIIXX--TTEE AATTRREEVVEEIIXX--TTEE II FFEESS II FFEESS

DD��AARRTTIISSTTAA AAMMBB DD��AARRTTIISSTTAA AAMMBB MMIILL DDIIMMOONNIISS!!!!!!MMIILL DDIIMMOONNIISS!!!!!!

TOQUES TOQUES

ALGUN ALGUN

INSTRUMENT???

INSTRUMENT???

Envia’ns una foto teua tocant qualsevol instrument que t’agradi oque estiguis aprenent (l’harmònica, el

clarinet, l’acordió, l’arpa, el piano elèctric, La gralla, el flabiol...).

La publicarem en els propersnúmeros amb el teu nom!

P.3

FREDOLIC

Envia’ns una foto teua tocant qualsevol instrument que t’agradi oque estiguis aprenent (l’harmònica, el

clarinet, l’acordió, l’arpa, el piano elèctric, La gralla, el flabiol...).

La publicarem en els propersnúmeros amb el teu nom!

I què! Mossega?

Mnmnmn... No...

Res...

A veure

...Ni un!

Eeeep! Eh! Eh! Eh!

Apa! I bé!?? ... fa

temps que esteupescant en

aqueix indret?

A... Acabid’arribar!!!

com ho tenim!

Trad. ABF

Entre la meitat del segle XIX i l'inici del segle XX, lamúsica tradicional catalana va canviar força. Llavors sols hi havia músics de carrer, que tocavend’orella: els joglars o ministrils. Quan es vancomençar a fabricar nous instruments de músicavan aparèixer els músics professionals.

DDEELLSS AANNTTIICCSS JJOOGGLLAARRSS......

Des de l'edat mitjana fins al

Renaixement, s'hanutilitzat si fa no fa a

tota Europa els mateixos instruments de la famíliadels oboès, de les flautes i de les cornamuses. Els joglars anaven d’un castell a l’altre, d’un poble al’altre per animar les festes o amenitzar els ballspopulars. A partir de la Renaixença, s'inventen instruments de so més audible o de funcionamentmés perfeccionat, com ara la tarota i el sac degemecs.

Tradicionalment a tota Europa es reunien tres ins -truments per fer ballar i cantar la gent. A Catalunyaera el sac de gemecs, la tarota i el flabiol.Es troben molts rastres d'aquells conjuntsanomenats cobles de joglars. Eren molt populars i la gent se regalava!Des dels anys 1850 es dóna el nomde “sac de gemecs” a la cornamusacatalana, l’antiga denominació essentborrassa o borrega. Es diferencia de les altres pertres tubs que produeixen un so continu anomenatbordó.El flabiol és una flauta curta que es toca d'una sola

mà, acompanyat per un petit timbal que sosté l'altramà.La tarota és un instrument de vent, un oboè, ones bufa per una llengüeta decanya (l'inxa) i que produeix un somolt fort.El so i la música que produïen aquests tres instru-ments junts engrescaven la gent. Tocaven melodiesmolt difícils com la dansa del contrapàs... ho feiensempre de memòria, sensecap partitura! Però ambl’arribada dels tempsmoderns i de la revolució industrial aqueixes forma-cions van ser molt afectades.La gent sentia novesmelodies, veia nous instru-ments... és així com van anar desapareixentles cobles de joglars.

...... AA LLAA CCOOBBLLAA AACCTTUUAALL

A mitjans del segle XIX un músic decobla de joglars, en Pep Ventura de

Figueres, va decidir de modernitzar elconjunt incorporant-hi nous instruments(el tible i la tenora) i suprimint-ne els queconsiderava arcaics, com ara el sac de gemecs.Per afegir-hi una rítmica més potent incloguédues trompetes, dos trombons i un instrument ale-many: el fiscorn. Així el nou grup s’apropava mésde les normes clàssiques del moment i continuavaguardant un peu dins la tradició. Val a dir que elflabiol es va quedar i la tarota va anar agafant claus

per poder tocar més notes, s’arribà doncs al tible ac-tual amb tretze claus. En aquell temps,

un fabricant d'instruments de Perpinyà, Andreu Toron, va trans-

formar un instrument antic, posant-li claus i unacampana de ferro. El va anomenar tenora. Amb l'ajuda d'aquest instrument, del tible i de l'an-tic flabiol millorat amb claus, Pep Ventura disposa -va d’un nou conjunt de música catalana. Hi vaincorporar ins tru ments de metall (trompeta,trombó, fiscorn i un contrabaix). Ja era la “cobla”d’onze músics que tocava principalment sardanes.Mentrestant, a Catalunya Nord, les cobles noméstenien 6 o 8 músics en funció de la disponibilitatd’instrumentistes no-professionals. Un dels capsde cobla, l'Albert Manyach, un ceretà conegut pelsseus escrits sobre la música tradicional, va serconsiderat com un dels més grans tenoristes

de Catalunya.

Actualment la cobla ésl'orquestra típica catalana, quetoca sardanes, la dansa dels cata-

lans, però que participa també a experiències de fusió i de worldmusic. Existeixen unes quantescobles a Catalunya Nord, amb

músics, joves en majoria, de sòlida formació.Molts han seguit, al conservatori de Perpinyà,classes de flabiol i tamborí, de tenora, tible, gralla isac de gemecs. Paral•lelament, el Centre Interna-cional de Música Popular (CIMP) de Ceret, a travésd’exposicions i d’animacions, torna a fer viure lestradicions.

LA MÚSICA TRADICIONALLA MÚSICA TRADICIONALMÚSICA

Oboè: Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tubestret que s’eixampla lleugerament a l’extrem inferior, proveït d’un tudellamb llengüeta doble de canya.Aeròfon: Del grec aer que significa ‘aire’ i phone, que vol dir ‘so’. Que sonaper vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi

passa a través.Tudell: Tub petit que serveix per a insuflar l'aire.Flauta: Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un

tub tapat per un extrem i obert per l’altre, que té prop d’aquell un bisell peron es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb elsdits o amb claus.Cornamusa o sac de gemecs: Instrument músic que consisteix en un sacde cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o qua-tre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, lestrompes, produeixen un so greu continu.Campana: Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma

d’un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o perun martell exterior.World music: Designa el conjunt de músiques del món d'inspiració ètnica, tradicional o folklòrica.Tamborí: Tambor petit que es toca amb una sola bagueta, generalmentpenjat al braç esquerre.Gralla: Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavellóobert i tub cònic, d’ús popular, sobretot durant els castells.

P.4

Entre la meitat del segle XIX i l'inici del segle XX, lamúsica tradicional catalana va canviar força. Llavors sols hi havia músics de carrer, que tocavend’orella: els joglars o ministrils. Quan es vancomençar a fabricar nous instruments de músicavan aparèixer els músics professionals.

DELS ANTICS JOGLARS...

Des de l'edat mitjana fins al

Renaixement, s'hanutilitzat si fa no fa a

tota Europa els mateixos instruments de la famíliadels oboès, de les flautes i de les cornamuses. Els joglars anaven d’un castell a l’altre, d’un poble al’altre per animar les festes o amenitzar els ballspopulars. A partir de la Renaixença, s'inventen instruments de so més audible o de funcionamentmés perfeccionat, com ara la tarota i el sac degemecs.

Tradicionalment a tota Europa es reunien tres ins -truments per fer ballar i cantar la gent. A Catalunyaera el sac de gemecs, la tarota i el flabiol.Es troben molts rastres d'aquells conjuntsanomenats cobles de joglars. Eren molt populars i la gent se regalava!Des dels anys 1850 es dóna el nomde “sac de gemecs” a la cornamusacatalana, l’antiga denominació essentborrassa o borrega. Es diferencia de les altres pertres tubs que produeixen un so continu anomenatbordó.El flabiol és una flauta curta que es toca d'una sola

mà, acompanyat per un petit timbal que sosté l'altramà.La tarota és un instrument de vent, un oboè, ones bufa per una llengüeta decanya (l'inxa) i que produeix un somolt fort.El so i la música que produïen aquests tres instru-ments junts engrescaven la gent. Tocaven melodiesmolt difícils com la dansa del contrapàs... ho feiensempre de memòria, sensecap partitura! Però ambl’arribada dels tempsmoderns i de la revolució industrial aqueixes forma-cions van ser molt afectades.La gent sentia novesmelodies, veia nous instru-ments... és així com van anar desapareixentles cobles de joglars.

... A LA COBLA ACTUAL

A mitjans del segle XIX un músic decobla de joglars, en Pep Ventura de

Figueres, va decidir de modernitzar elconjunt incorporant-hi nous instruments(el tible i la tenora) i suprimint-ne els queconsiderava arcaics, com ara el sac de gemecs.Per afegir-hi una rítmica més potent incloguédues trompetes, dos trombons i un instrument ale-many: el fiscorn. Així el nou grup s’apropava mésde les normes clàssiques del moment i continuavaguardant un peu dins la tradició. Val a dir que elflabiol es va quedar i la tarota va anar agafant claus

per poder tocar més notes, s’arribà doncs al tible ac-tual amb tretze claus. En aquell temps,

un fabricant d'instruments de Perpinyà, Andreu Toron, va trans-

formar un instrument antic, posant-li claus i unacampana de ferro. El va anomenar tenora. Amb l'ajuda d'aquest instrument, del tible i de l'an-tic flabiol millorat amb claus, Pep Ventura disposa -va d’un nou conjunt de música catalana. Hi vaincorporar ins tru ments de metall (trompeta,trombó, fiscorn i un contrabaix). Ja era la “cobla”d’onze músics que tocava principalment sardanes.Mentrestant, a Catalunya Nord, les cobles noméstenien 6 o 8 músics en funció de la disponibilitatd’instrumentistes no-professionals. Un dels capsde cobla, l'Albert Manyach, un ceretà conegut pelsseus escrits sobre la música tradicional, va serconsiderat com un dels més grans tenoristes

de Catalunya.

Actualment la cobla ésl'orquestra típica catalana, quetoca sardanes, la dansa dels cata-

lans, però que participa també a experiències de fusió i de worldmusic. Existeixen unes quantescobles a Catalunya Nord, amb

músics, joves en majoria, de sòlida formació.Molts han seguit, al conservatori de Perpinyà,classes de flabiol i tamborí, de tenora, tible, gralla isac de gemecs. Paral•lelament, el Centre Interna-cional de Música Popular (CIMP) de Ceret, a travésd’exposicions i d’animacions, torna a fer viure lestradicions.

LA MÚSICA TRADICIONALLA MÚSICA TRADICIONAL

La música ens pot fer somriure o plorar,ballar o meditar3 I si els instruments fossin vius/

Ara provaràs de dibuixar-los3 És pas difícil3

L’objectiu no és de dibuixar-los precisament com en un diccionari, sinó

de transformar-los en un personatge viu3Per això, t’hi cal posar dos ulls, una boca

i… inventar0 Fins i tot els pots transformar en un monstre, un animal…

Prova i veuràs que els instruments són veritablement vius,

com les notes de música0També pots imaginar una orquestra…

Passa-t’ho bé0 Tècnica4 el que importa realment és quecreïs, que inventis… doncs ho pots fer

amb el que vulguis4 llapis, feltres, pintura amb aigua… l’art és lliure0

Serge Goldwicht

LA MÚSICA TRADICIONAL ÉS VIVA,

ELS INSTRUMENTS TAMBÉ0

PROPOSTA ARTÍSTICA

Oboè: Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tubestret que s’eixampla lleugerament a l’extrem inferior, proveït d’un tudellamb llengüeta doble de canya.Aeròfon: Del grec aer que significa ‘aire’ i phone, que vol dir ‘so’. Que sonaper vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi

passa a través.Tudell: Tub petit que serveix per a insuflar l'aire.Flauta: Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un

tub tapat per un extrem i obert per l’altre, que té prop d’aquell un bisell peron es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb elsdits o amb claus.Cornamusa o sac de gemecs: Instrument músic que consisteix en un sacde cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o qua-tre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, lestrompes, produeixen un so greu continu.Campana: Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma

d’un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o perun martell exterior.World music: Designa el conjunt de músiques del món d'inspiració ètnica, tradicional o folklòrica.Tamborí: Tambor petit que es toca amb una sola bagueta, generalmentpenjat al braç esquerre.Gralla: Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavellóobert i tub cònic, d’ús popular, sobretot durant els castells.

P.5

Text de l’O

riol Lluís - Imatge

s de

l Serge

Goldw

icht

13 És una pintura4• Cubista• Abstracta• Puntillista

23 El pintor és4• Andy Warhol,pioner del Pop Art• George Seurat,pioner del Puntillisme• Pablo Picasso,pioner del Cubisme

33 Al primer plahi ha4• Un personatgeassegut• Uns arbres• La mar

43 Al segon pla hi ha4• Unes cases• Un senyor ambun barret negre• Un noi estirat

53 El vermell iel blau sóncolors4• Primaris• Secundaris• Terciaris

63 Aqueix quadrese va pintarl’any4• 1884• 1960• 2009

73 La tela és4• Rectangular• Quadrada• Rodona

83 La tècnica emprada és4• L’aquarel•la• La pintura al’oli• Llapis de colors

P.6

JOCSJOCSEl

trapacolorsEncercla els tres colors primaris i

els tres colors secundaris3

Cercal’intrús

On és el mot que no té res a veureamb la pintura/

TELABODEGÓ

ACRÎLICAPINZELL

CAVALLET AIGUARRÀS

PINTURA

TROMPE L’OEIL ESPÀTULA AQUAREL·LA

CLAUERESBÓS

PALETA

Encerta les bones respostes sobre Une baignade àAsnières 1títold’aquesta imatge,

retallada del quadreoriginal23

QQuuiizzzz aarrttííssttiicc

«Quand je mets un vert, ça ne veut pas dire del'herbe; quand je mets un bleu,

ça ne veut pas dire le ciel.»deia Henri Matisse, precursor del fauvisme.

«Yo no pinto lo que veo, pinto lo que pienso»va dir més endavant Pablo Picasso, cofundador,amb Georges Braque, delcubisme. Si bé el primermoviment pictòric treballala llum, el segon es preocu -pa de l’espai. La pintura esdevé una eina per ana lit -zar la percepció d’allò queveiem i que ens és real. Unpintor no té perquè repro-duir servilment la realitat. Amés, a inici del segle XX jaexistia l’aparell de fotos per«copiar» plans de paisatges,objectes, retrats… els artistes senten doncs el menes -ter de deformar la realitat tan fàcilment reproduïblea través de la foto gra fia. «Traiter la nature par le cylindre, la sphère, le

cône…»escriví Paul Cézanne.L’interès per la geo me tria i la pers pectiva fa que larepre sentació artística i la il·lusióvisual a la qual arri -ben els artistes delcubisme deformin

sense límits els objectes reals.

Amb cubs superposatsarri ben adonar la sensació devolum: elllenguatgede les formesés més im-portantque les

colors.

Els artistes reaccionen així contra la pintura realistade finals del segle XIX, volent atènyer l’essència deles coses. Juxtaposant diferents punts de vista de la

realitat, fan que sigui més autènticai menys estètica. I és que

«No, la pintura no es para decorar apartamentos»

digué Picasso l’any 1945.

El Cubisme, un dels movimentsmés decisius de la història del’art modern, representa l’inicide l’art abstracte.

Voleu descobrirEEEE LLLL CCCCUUUUBBBB IIII SSSSMMMMEEEE

Henri Matisse: (1869-1954) Pintor, dibuixant, gravador iescultor francès. Conreà l'impressionisme i el fauvisme. Es-criví que l’art ha d'ésser lluminós i un plaer per a l'esperit.Fauvisme: Sufix del llatí –ismus que significa ‘teoria, doc-trina o corrent artístic’. Moviment pictòric francès (1905 a1908) i que es definí com a reacció a l'anàlisi impressio-nista del color i de la llum. Cotlliure va acollir els artistesfauves, com ara Henri Matisse o André Derain.Pablo Picasso: (1881-1973) L’obra d’aqueix pintor espanyoltravessà el famós Període Blau (personatges esquàlids ambexpressió tràgica en tons blaus), qualques anys més tardserà un Període Rosa més humorístic (colors pastel i tonssuaus més càlids). Destaca la seva coneguda obra

Guernica que representa el bombardeig pels ale manys de la ciutat basca durant la Guerra Civil Espanyola (imatge sota el títol d’aquest article).Cubisme: Prové d’Henri Matisse que parlà de «petitscubs» comentant una pintura de Georges Braque. JuanGris, Marcel Duchamp, Robert i Sonia Delaunay són al-guns dels artistes d’aquest moviment artístic (1907-1914)que consisteix en una nova interpretació de l'espai.Paul Cézanne: (1839-1906) Pintor provençal que formapart del moviment impressionista.

P.7

la Meca del Cubisme?

Aneu al museu de Ceret!

MUSEU D'ART MODERN 8, Ronda M. Joffre – Ceret

Tel. 04 68 87 27 76 www.musee-ceret.com

LE VIADUC A L’ESTAQUE (1908) de Georges Braque.

Text de la Myriam Almarcha París

LES SENYORETES D’AVINYÓ(1907) de Pablo Picasso. Considerat

com a primer quadre cubista.

L’HOME DEL CAFÈ (1912) de Juan Gris.

ARTART

Braque i Picasso intercanvienpunts de vista sobre la creació.

Trad. MAP

Adiu Llemec!

Ep Pitx!

Sí, i tu, aqueixes flors,per qui són?

Que fas decangur?

Què és més dur? Que ta mare ja sigui casada, o que tingui

un malcarat com tu?...

És… tan bonica…tan delicada…tan genial…

Ei! Què té aquest?Que n’és de maleducat!!

I de qui és aqueixpetit monstre?

… És el fill de la veïna…

que, és casada… amb el…

PITX I LLEMEC

tanMagnífi…

I bé… Precisament…

…veí… evidentment…

Pitx? Va bé?

Calla,

Me’n foti!

Per laveïna… Mel’estimi!

poca -vergonya!