N°78 - Mensual - MAIG DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

LA BELLA ÈPOCALA BELLA ÈPOCA

ISS

N17

60-1

398

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Descoberta:Nines i patotesP. 6-7 Gastronomia: Elscalçots; Proposta pedagògica;ReceptaP. 8 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com-revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer,X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

ACTUALITATACTUALITAT

Adiu,Ens diem Thibaut, Julien, Remi, Marc, Adrià, Elie, Raquel, Sòfia, Camille, Llúcia, Lea, Soizic, Lena i tots sem alumnes deles classes de 4a i de 3a bilingües del col·legi Gustau Violet de Prada.Enguany, sem conegut el Jaume, l’Adrià, l’Arnau, el Jan, el Robert, la Judit, la Laia, laMaria C., la Mònica, la Maria P., la Gemma i la Carla, uns alumnes de l’Institut JoanSegura i Valls de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà amb els quals sem fetun intercanvi. Els acompanyaven llurs professors, l’Anton i la Francesca.

PROU DE PARLAR! Vos sem preparat un petit reportatge d’aquestaexperiència; vos deixem descobrir…

Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-ho! Envia’ns fotos de les teues activitats amb un petit comentari!

INTERCANVI PRADA – SANTA COLOMA DE QUERALT

Visita de l’abadia deSant Miquel de Cuixà

Entrevistaa RàdioArrels

A Aimé Giral,amb elplanxot!

A Prada, festa de benvinguda amb el grup de música:Granatxa

negra

Recepció oficial alCol·legi G. Violet

Camí de Santa Coloma Esperant l’autobúsa Barcelona…

Als Banysde SantTomàs…

Visita de la Tarraco romanaVisita del claustre i de la catedral de Tarragona

Visita del monestir de Poblet Al momentde se n’anar Aquest intercanvi nos va agradar

tant que molts de nosaltres tenenprevist tornar uns dies a SantaColoma durant les vacances!

Recepció a Santa Coloma

DDeess ddee ll’’AAPPLLEECC uuss vvoolleemm ddoonnaarrlleess ggrrààcciieess ppeerr llaa vvoossttrraa ppoossttaall!!

ACTUALITATACTUALITAT

Adiu,Ens diem Thibaut, Julien, Remi, Marc, Adrià, Elie, Raquel, Sòfia, Camille, Llúcia, Lea, Soizic, Lena i tots sem alumnes deles classes de 4a i de 3a bilingües del col·legi Gustau Violet de Prada.Enguany, sem conegut el Jaume, l’Adrià, l’Arnau, el Jan, el Robert, la Judit, la Laia, laMaria C., la Mònica, la Maria P., la Gemma i la Carla, uns alumnes de l’Institut JoanSegura i Valls de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà amb els quals sem fetun intercanvi. Els acompanyaven llurs professors, l’Anton i la Francesca.

PROU DE PARLAR! Vos sem preparat un petit reportatge d’aquesta experiència; vos deixem descobrir…

FREDOLIC

Trad. ABF.

P.3

A PUNTFREDOLIC? ENDAVANT!

NO ÉS PAS AMB UN TRINEU

I UN SOL CA QUE ME

GUANYARÀS! …

A PUNT, PARE!

JO TINC ELS SISMILLORS GOSSOS!

…SAPS, PARE…

HOP!HOP!

…INNOCENT!

… ARA ÉS EL SEGLE DE LA

PROPULSIÓ COMBINADA! ...

INTERCANVI PRADA – SANTA COLOMA DE QUERALT

Durant uns 40 anys lesPoupées Bella van fersomniar generacionsde ninetes. Avui dia ja no se’ntrapen més a les

botigues.

L’any 1946, fou Salvi Pi, el creadorcatalà que ideà, esculpí i pintà elprimer model Bella; Lucie Pi, la sevadona, imaginava i cosia els vestidets.A l’inici treballaven en llur caseta italler a l’Alt Vernet que s’acabà con-vertint en la fàbrica Bella atenyentels 40.000 m2 l’any 1971, espai avuiconegut com a Polígon Nord dePerpinyà. A poc a poc l’empresaes va ampliant i en 3 anys passade 10 a 1000 obrers. El que erauna fabricació familiar i artesanaes converteix en una explotació

industrial amb la producció de 10.000 patotes i 12.000 vestitsdiaris durant la dècada dels anys setanta!

Bella és conegut a pertot ja que esdevé una gran empresa mundial.Era el líder de la competència en el mercat francès: el 55% de lesnines que s’hi venien eren produïdes per Bella. Aqueixa empresaera l’únic fabricant de l’estat francès que venia nines als païsosde l’Est. La mainada americana i canadenca també jugava amb

nines perpinyaneses! Ideades i creades aquí i per catalansd’aquí, oferien feina a la gent del Vernet i

rodalies. Als anys seixanta unes 150 tre -balladores confeccionaven els vestits a casaestant. Les patotes Bella fan part del patrimoni de Catalunya Nord.

Amb l’arribada de Miquel Parades s’in-noven models amb uns trets fisiològics ben parti -culars i un acurat treball dels dits, la forma de lesorelles, del nas, l’expressió de la cara... És ben fàcil

distingir una Bella d’una Raynal, Clodrey od’una Gégé! Amb l’evolució de les tècniquesarriben nous materials. Es passa del cartró(1946) amb cabells naturals, importats deXina que es colaven sobre la superfície delplàstic rhodoïd (1951), al PVC, clorur depolivinil en anglès, cinc anys més tard.

P.4

NNNNIIIINNNNEEEESSSS IIII PPPPAAAATTTTOOOTTEESSDESCOBERTADESCOBERTA

Fàbrica de patotes en funcionamentFàbrica de patotes en funcionament

BBeellllaa iinnnnoovvaa aammbb aannuunncciiss ppuubblliicciittaarriiss

LLeess nniinneess eessddeevveenneenn mmaanniiqquuiinnss

Màquina de cosir els cabellsMàquina de cosir els cabells

Cara

finíssim

ade

la Cathie

Aqueixa matèria plàstica, més elàstica, permetia l’úsd’una tècnica revolucionària: la implantació decabells, cosits a l’interior! Les màquines d’emmotllarel cos rígid els donaven forma gràcies a una tempe ratura de 120 °C. Amb l’ajuda dels motlles l’aire permetia de perfilar i fixar els membres. El cap i lesaltres parts del cos eren en matèria més flexible. Enacabat, un poc de maquillatge, cabells, ulls,pentinat, una peça de roba, complements illestos!

Tressy (1965-1981) i Cathie (1967-1981) són les gransprotagonistes de totes les creacions. L’esperit d’inno-vació inclou la trena americana que ja existia alsEstats Units, d’aquí el nom de Tressy: gràcies a un

petit gest la nina allarga o escurça els cabells de la seva patota.Cathie és una vertadera nina maniquí, se la podiavestir de núvia, de nit, amb un estil mésrelaxat… n’hi havia per a tots els gustos.

Als anys 70 la família Pi ven l’empresa aun grup alemany, que emprés caurà enmans dels joguets Berchet. Tot i que escontinuen creant nines que caminen iploren, Bella ha perdut la manera de tre-ballar, de funcionar... en definitiva, elseu esperit inicial. L’augment dels preusde les matèries primeres a causa delsdos xocs petroliers agreugen la situacióeconòmica. Malgrat les 400.000 ninespendents de ser lliurades, malgrat les nombroses comandes imalgrat l’assaig d’autogestió del personal, Bellaacabarà tancantdefinitivamentles portesl’any 1984.

Bella és conegut a pertot ja que esdevé una gran empresa mundial.Era el líder de la competència en el mercat francès: el 55% de lesnines que s’hi venien eren produïdes per Bella. Aqueixa empresaera l’únic fabricant de l’estat francès que venia nines als païsosde l’Est. La mainada americana i canadenca també jugava amb

nines perpinyaneses! Ideades i creades aquí i per catalansd’aquí, oferien feina a la gent del Vernet i

rodalies. Als anys seixanta unes 150 tre -balladores confeccionaven els vestits a casaestant. Les patotes Bella fan part del patrimoni de Catalunya Nord.

Amb l’arribada de Miquel Parades s’in-noven models amb uns trets fisiològics ben parti -culars i un acurat treball dels dits, la forma de lesorelles, del nas, l’expressió de la cara... És ben fàcil

distingir una Bella d’una Raynal, Clodrey od’una Gégé! Amb l’evolució de les tècniquesarriben nous materials. Es passa del cartró(1946) amb cabells naturals, importats deXina que es colaven sobre la superfície delplàstic rhodoïd (1951), al PVC, clorur depolivinil en anglès, cinc anys més tard.

NNIINNEESS II PPAATTTOOOOTTTTEEEESSSS

P.5BBeellllaa iinnnnoovvaa aammbb aannuunncciiss ppuubblliicciittaarriiss

Motlles per cames i caresMotlles per cames i caresMàquina de cosir els cabellsMàquina de cosir els cabells

LLaa CCaatthhiiee bbeenn mmuuddaaddaa

UUnn ddeellss pprriimmeerrss mmooddeellss ddee BBeellllaa

Text i fotos de laMyriam Almarcha

París

MUSEU BELLA MUSEU BELLA

8 Avinguda del Llenguadoc8 Avinguda del LlenguadocEspai PrimaveraEspai Primavera66000 Perpinyà66000 Perpinyà

Descobriu la col·lecció de 300 nines reservant Descobriu la col·lecció de 300 nines reservant la vostra visita alla vostra visita al 04.68.22.97.11 / 04.68.34.50.66.04.68.22.97.11 / 04.68.34.50.66.

NN’’hhii hhaa ppeerrNN’’hhii hhaa ppeerr

-El sufix –ada significa unconjunt o una gran quantitatde quelcom, com ara lagraellada de carn. En aquestcas és associat al menjar.

- En d’altres casos també s’aplica a:collonada, xarlotada, bastonada, premsada, migdiada...

Què significa aqueix mateix sufix enels exemples següents?

- Cerca els diversos significatsd’aquests sufixos:

DDee ssuuffiixxooss ii rreeppeeiixxoossDDee ssuuffiixxooss ii rreeppeeiixxooss

P.6

PR

OP

OST

A P

ED

AG

ÒG

ICA

PR

OP

OST

A P

ED

AG

ÒG

ICA

Exemples :CalçotadaSardinadaCargoladaBotifarrada

CostelladaXicolatadaXatonadaArrossadaBullinada

GASTRONOMIAGASTRONOMIA

-eda -às/-assa -et/-eta

.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

La�calçotada�és�més�que�una�menjada�suculent�ben�arrelada,�s’ha�convertit�en�una�festa�popular.�El

temps�dels�calçots�ja�és�acabat,�se�cullen�preferentment�entre�els�mesos�de�novembre�i�abril.�La�llavor

de�la�ceba�blanca�se�sembra�cap�a�final�d'any�i�quan�germina�i�creix,�s'arrenca�i�es�guarda�una�tempo-

rada.�Emprés�se�torna�a�plantar�de�manera�que�només�quedi�mig�colgada;�a�mesura�que�creix�la�cal�anar

calçant:�d’aquí�li�ve�el�nom!

Conten�que�a�la�fi�del�segle�XIX�un�pagès

de�Valls�(a�l'Alt�Camp�de�Tarragona)�va

descobrir�el�calçot.�D’ençà,�aqueix

municipi�s’ha�convertit�en�el�bressol�de�la�calço-

tada,�tot�i�que�es�consumeixen�calçots�arreu

dels�Països�Catalans!

Els�elements�bàsics�d'aquest�menjar�convivial

que�aplega�desenes�de�persones�són�els

calçots�amb�la�salsa�romesco,�especialment

feta�per�acompanyar-los,�la�carn�d'anyell�i�la�salsitxa�a

la�brasa.�Un�cop�preparats,�els�calçots�se�posen�ben

separats�damunt�del�foc�de�rabasses�i�xirments�amb

la�flama�ben�viva.�Si�els�veieu�tous�de�la�punta�i�que

la�part�de�fora�és�totalment�negra…�ja�són�cuits!�

Es�guarden�ben�embolicats�amb�paper�de�diari�per�mantenir�l'escalfor.

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

lllleeppaarr--ssee eellss ddiittss!!lllleeppaarr--ssee eellss ddiittss!!N’hi ha perN’hi ha per

1

2

3Calçar : rodejar de terra la tijade la planta.Romesco: del llatí “misculare”(mesclar), a través de“romescle”, canviat després en“romesco”.

INGREDIENTS (per a 4 persones):1 cabota d'alls escalivada i 1 allcru 100 g d'ametlles torrades ipelades 30 g d'avellanes torrades ipelades 5 tomacons (tomates petites)madurs escalivats 80 cl d'oli d'oliva1 llesca de pa sec i torrat xopatamb vinagre 1 polpa de nyora (mena de peb-rina) o 2 cullerades de pebre

roig i sal

PREPARACIÓ (per ordre):Poseu la sal, al vostre gust, enun morter o batedora Piqueu els alls Afegiu i piqueu les ametlles i lesavellanesEmmenuqueu els tomaconsFeu rajar tot continuant picanto batent fins que la salsa és apunt de sucar-hi el calçot Hi poseu la llesca de pa, lapolpa de la nyora o el pebreCal aconseguir una textura ben

homogènia

LA SALSA ROMESCO

P.7

-El sufix –ada significa unconjunt o una gran quantitatde quelcom, com ara lagraellada de carn. En aquestcas és associat al menjar.

- En d’altres casos també s’aplica a:collonada, xarlotada, bastonada, premsada, migdiada...

Què significa aqueix mateix sufix enels exemples següents?

- Cerca els diversos significatsd’aquests sufixos:

A taula! Per no embrutir-se, cada comensal se posa un pitet o guants:

Un cop tret elcremat, a l'interior

apareix la partcomestible

Se xucala part méstendra en la

salsaromesco

D’un aun i coll avall!

La�calçotada�és�més�que�una�menjada�suculent�ben�arrelada,�s’ha�convertit�en�una�festa�popular.�El

temps�dels�calçots�ja�és�acabat,�se�cullen�preferentment�entre�els�mesos�de�novembre�i�abril.�La�llavor

de�la�ceba�blanca�se�sembra�cap�a�final�d'any�i�quan�germina�i�creix,�s'arrenca�i�es�guarda�una�tempo-

rada.�Emprés�se�torna�a�plantar�de�manera�que�només�quedi�mig�colgada;�a�mesura�que�creix�la�cal�anar

calçant:�d’aquí�li�ve�el�nom!

Conten�que�a�la�fi�del�segle�XIX�un�pagès

de�Valls�(a�l'Alt�Camp�de�Tarragona)�va

descobrir�el�calçot.�D’ençà,�aqueix

municipi�s’ha�convertit�en�el�bressol�de�la�calço-

tada,�tot�i�que�es�consumeixen�calçots�arreu

dels�Països�Catalans!

Els�elements�bàsics�d'aquest�menjar�convivial

que�aplega�desenes�de�persones�són�els

calçots�amb�la�salsa�romesco,�especialment

feta�per�acompanyar-los,�la�carn�d'anyell�i�la�salsitxa�a

la�brasa.�Un�cop�preparats,�els�calçots�se�posen�ben

separats�damunt�del�foc�de�rabasses�i�xirments�amb

la�flama�ben�viva.�Si�els�veieu�tous�de�la�punta�i�que

la�part�de�fora�és�totalment�negra…�ja�són�cuits!�

Es�guarden�ben�embolicats�amb�paper�de�diari�per�mantenir�l'escalfor.

RECEPTARECEPTA

PITX I LLEMEC

Tota la setmanasom cuinat jo... Entinc una fart! Araet toca a tu...

Què mengemanit?

I facis pas massafressa, me’n vaiga m’estirar...estic mort

Tan cansat... que amb l’emissió de caça i pesca... m’adormiré

de seguit...OK!OK!

MÉS TARD...

PITX!!!...TE CALIA COURE EL

DINAR.... NO CREMAR-LO...

Xinès? Italià?

Te convidi jo!...Genial, no?

Ehhhh...pel

restaurant...

Ai! I bé? Què hi ha?Fum?!?