L’ESPI@DIMONIS

En vigílies de Nadal hem inclòs en aquest nou exemplar de la nostra revista un dossier sobre la Pau i la Noviolència. La gent té la idea que la noviolència és més aviat una mena de pacifisme passiu: no fer, deixar-se arrossegar, tenir una actitud de negar-se a fer alguna cosa... “La pau per damunt de tot”, s’acostuma a dir. Tanmateix, com canta Raimon, “De vegades la pau no és més que por”. No totes les paus són igualment bones i, ara que sentirem repetidament allò de “Pau als homes de bona voluntat” —l’Evangeli de Lluc diu exactament: “A la terra Pau als homes en qui el Senyor es complau” (Lc 2,14)—, és bo de recordar que Jesús, a l’Evangeli, ens parla de la Pau també d’altres maneres: “No he vingut a portar la pau sinó la guerra” (Mt 10,34; Lc 12, 49-51). I és que, de vegades, la dignitat és més important que la pau. La pau en si mateixa no és cap valor; en realitat, és una conseqüència del veritable valor, del fet que les persones visquem i ens sentim com germans. Demanem la Pau, però no pas una pau falsa sinó una pau veritable. Aquella que comporta els aprenentatges que va fer Gandhi en el Sermó de la Muntanya de l’Evangeli de Mateu: “Benaurats els qui treballen esforçadament per fer possible la Pau, perquè seran anomenats Fills de Déu” (Mt 5,9).

Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Carrer Diputació 277, Barcelona Número 3

MAQUETA NUM 3.indd 2 01/12/2009 21:53:20

L’ESPI@DIMONIS

Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Carrer Diputació 277, Barcelona Número 3

Paraules del director........................................................“Atribucions, expectatives i motivació a l’adoles-cència”: xerrada de la psicòloga Dolors Comellas........Aquí l’ESO.........................................................................Experiències al Batxillerat...............................................Locucions i frases fetes.................................................. A la garjola!......................................................................Haikus...............................................................................DOSSIER PAU i NOVIOLÈNCIA..........................................Mediateca.........................................................................Entrevista a Toni Soler.....................................................Conte per acabar..............................................................Ficcionari..........................................................................Miscel·lània trimestral.....................................................[Pàgina del Sàrries].........................................................Microcontes......................................................................Una comedia española de Yasmina Reza......................Esports.............................................................................

Paraules del director...

Sumari

CRÈDITS:

L’Espi@dimonis, num. 3 (desembre 2009)Revista interna de l’Escola Pia de Nostra SenyoraCarrer Diputació, 277.- 08007Barcelona Tel. 93 488 11 66 Tax: 93 487 60-38Adreça electrònica: nostrasenyora@escolapia.catPàgina web: http://www.nostrasenyora.escolapia.cat

p.2

p.3p.4p.7p.10p.11p.12p.13p.29p.30p.32p.33p.34p.35p.36p.39p.40

EN FAREM CENT

Segons les memòries de l’Escola l’any de construcció de les aules a l’edifici dels dos habitatges que l’Escola Pia havia adquirit hauria estat el 1910 i situen el 1912 com a any d’inici de les activitats escolars dels escolapis al 277 del carrer Diputació.

Al llarg del curs passat més de dos cents antics alumnes de diverses promocions van visitar l’escola, hi van convidar alguns dels qui havien estat els seus professors i van compartir vells records. Aquest mes de novembre n’hem convocat alguns caps de colla, de promocions que van del 1941 al 2009, perquè ens ajudin a obtenir dades actuals dels companys de promoció i perquè ens ajudin a elaborar plegats el primer recull d’idees per tal de preparar la celebració del centenari de l’escola.

La revista recull també la vida recent de l’Escola; esdevé una mena de calaix familiar, d’aquells que hi ha a totes les cases, on de forma ocasional i selectiva hi anem desant petits signes de la vida escolar. Hi podem trobar la crònica d’aquelles convivències que en tornar dèiem que havien estat les més divertides, els contes i poemes que vam aprendre a fer, la crònica de visites culturals dels grups, el treball sobre un tema que vam preparar junts a classe, l’entrevista a persones conegudes i a antics alumnes, el retrat d’aquells companys que potser ja no hi són, els pensaments que han anat guiant l’acció dels nostres professors... i tantes altres coses que fan que ens sentim en família.

El temps transcorre, però és cert que no ho fa mai debades. La nostàlgia que provoquen els records l’hem de barrejar amb l’esperança d’un futur estimulant i fecund. El centenari de l’Escola és alhora un símbol d’una trajectòria eficaç i responsable, que ha afrontat molts canvis, sovint gens fàcils, amb llenguatges i mètodes que han anat canviant, fruit de l’esforç, del dinamisme i de la visió de futur dels qui ens han precedit. El que perdura a través de les generacions és la nostra obra en comú, l’educació dels nois i noies, feta des de l’estimació. L’important és el compromís de continuar treballant amb constància i il·lusió per fer créixer les persones de la comunitat que ens acull, i a la qual servim.

2

Al DOSSIER hi trobareu -un vocabulari ad hoc, -el pensament de Gandhi, Lanza del Vasto, L. M. Xirinacs i R. Panikkar, -reflexions sobre el pacifisme arreu del món i sobre economia, -les deu negacions de l’hinduisme per arribar a la perfecció, -informació de la Marxa per la Pau al món, -un documentant article sobre l’armamentisme

MAQUETA NUM 3.indd 3 01/12/2009 21:53:20

Organitzada per l’AMPA, la xerrada sobre l’adolescència del passat dia 5 de novembre, a càrrec de la doctora Dolors Comellas, va ser concorreguda i molt interessant. Començà puntualment, amb la presentació de la professora per part d’Antoni Pérez, director de l’Escola —moment que recullen les fotografies—, i la psicòloga començà constatant tres actituds dels nostres adolescents — segons li han confessat sovint—, que podríem resumir així: 1) Els nostres pares han d’aprendre a dir-nos “no”, a negar-nos peticions, amb tranquil·litat i sense justificar-se (i, encara menys, canviant de parer si nosaltre premem...); 2) els nostres pares ens comencen a exigir massa tard (per a la psicòloga, als 9 anys un nen ha de saber pelar patates, als 11 planxar, als 12 fer el sopar un dia a la setmana per a la família i, als 14, dos dies; encara que a casa hi hagi minyona, ha de saber què vol dir fer-se l’habitació i netejar almenys un cop per setmana lavabo i dutxa); 3) estem tips que els nostres pares ens parlin des de la negativitat (“No t’esforces!”, “No fas res de bo!”, etc.) i no creguin en les nostres possibilitats, perquè això ens baixa l’autoestima.

Després la doctora passà a glosar dues reflexions; la primera, de Jérôme Bruner, deixeble de Piaget, deia així: “Els significats no ens serveixen de res, si no aconseguim compartir-los amb les altres persones”. (És a dir, allò que té sentit per nosaltres, però som incapaços de compartir-ho, no serveix...) L’altra era d’Edgar Morin: “Els rumors resulten realitats”. (Si tan insistim que el nostre fill és un...x, acabarà sent una x!)

Arribats aquí, va descriure l’educació com el bagatge que la societat ha de donar a totes les persones. I va analitzar les dificultats de fer-ho al món actual, canviant i simultani, amb crisi i evolució constants (que suposa regressions i revolucions, sense que podem viure el canvi en clau de pèrdua d’allò posseït abans), amb exemples del tot significatius, com la d’aquells pares que van dur a la guardaria el seu fill amb bolquers, xumet i mòbil, o aquells altres que van acompanyar la filla el primer dia que, estrenant la professió guanyada en oposicions, anava a donar classe. Per a ella, la societat delega en l’escola la responsabilitat de formar (educar i acompanyar) l’alumne, cosa que suposa el seu desenvolupament personal, la seva socialització, la personal potenciació, la construcció d’una pròpia imatge i la màxima equiparació de competències i motivacions. Aconseguir-ho, encara que no sigui fàcil, no ha de ser cap problema, sinó un repte.. fantàstic. L’adult té quatre papers a fer: informar, orientar, aconsellar i educar, però, després, ha de deixar que l’adolescent camini sol i aprengui amb topades...

Atès que la doctora havia demanat que se la interrompés quan es cregués oportú, hi va haver famílies que ho van fer... “Estem disposats a deixar anar corda, però, ara, amb els perills que hi ha, la droga, el sexe...” “De vegades sucumbim a les seves crítiques: «No és just!», «En aquesta casa no es pot viure!», «Tots els meus amics ho poden fer menys jo...»”, “Quan barrem el pas els sembla que els frustrem...”, “A mi em preocupa molt com surt vestida!”, etc. La psicòloga va ser molt clara: la maduresa és un procés compartit, però hi ha dos que hi ha de posar la seva part, i si l’adolescent no la hi posa, el més important és que el deixem rondinar i queixar-se sense mai posar-nos al seu nivell: quan no ha volgut agafar paraigua o anorac i es mulla, els núvols no el frustren ni el castiguen més que a l’altra gent; els reptes no es poden viure en clau d’amenaça ni els adolescents ens podem provocar més angoixa o ànsia de la que cal, encara que ells ho pretenguin. Hem de saber llegir el diari quan ell/ella està pugnant per fer el sopar per a tots, perquè és la feina familiar que li hem atorgat a l’hora de distribuir-la. “El noi s’excusa dient que demà té examen? Què hi farem! Que es distribuís millor el temps!” Res d’alçar-se del llit per fer-li el desdejuni o portar-li una taronjada! Que s’ho prepari ell! Es queda sense esmorzar? Demà ja ho farà... Fins i tot va posar en quarantena que tingui dret a disposar d’aquells calerons que pot fer anant a treballar a l’estiu!

En definitiva, una xerrada des d’una lògica assenyada que més aviat ens va fer veure a tots els pares que tenim uns fills molt consentits. Com va dir un professor assistent, va semblar una xerrada d’aquelles d’abans de la reforma!

“Atribucions, expectatives i motivació a l’adolescència”Xerrada de la psicòloga Dolors Comellas

3

MAQUETA NUM 3.indd 4 01/12/2009 21:53:21

“Atribucions, expectatives i motivació a l’adolescència”Xerrada de la psicòloga Dolors Comellas

AQUI L’ESO...

Els de 1r fan l’identikit de la seva nova escola

La meva nova escola és una mica vella; tanmateix, té unes bones instal·lacions. La meva classe, 1B, és molt gran i hi tinc molt bons amics. Els professors tenen una altra manera de treballar que els de la primària i la forma d’estudiar varia una mica. Em sembla una molt bona escola per estudiar.

Durant el primer mes d’adaptació en aquesta escola em vaig sentir una mica sol, ja que no tenia cap amic a l’escola. Tot i així l’ensenyament em va semblar bé i les instal·lacions i l’estructura de l’edifici estaven molt bé.

A la nova escola, el pati és molt petit per a tots els nens que hi juguem

Una cosa s’ha de reconèixer: el menjar no m’agrada gens, encara que a totes les escoles s’ha d’acceptar el que t’ofereixen.

Aquesta nova escola és molt més gran que l’anterior on anava i hi ha molta més gent. La majoria de professors em cauen bé, però n’hi ha algun que no. He fet molts amics i, més o menys em porto bé amb tothom.

Quan vaig arribar a aquesta escola no coneixia ningú i ara conec tothom. Jo crec que 1rB som una classe genial.

Des del primer dia que vaig entrar a aquesta nova escola vaig fer molts amics i ja em vaig adonar amb qui havia d’estar. Al començament em va costar una mica adaptar-me a les classes. No coneixia els professors , però vaig notar que ensenyaven molt bé. Encara em costa una mica acabar de saber on són els laboratoris, els punts que has de seguir per lliurar un treball...

Aquesta escola m’agrada perquè els professors expliquen molt millor, però hi ha molts deures i no hi ha cap setmana en què no hi hagi exàmens. Els amics ens tractem molt bé i estem tots amb tots.

Han col·laborat a donar opinions: Nèlia Garcia, David Pérez, Pol Sánchez, Josep Gomis, Lea Capella, Guillem Arman, Cristian García, Arnau Llausí,Berta Rovira, Mar Riera, Irene Segarra Núria Armesto, Aina Terés i Albert Escudé

La meva nova escola és millor que la d’abans: l’anterior era molt petita comparada amb aquesta. A la nova fem alguna assignatura diferent i tenim molts llibres.

A la meva nova escola t’ensenyen molt bé i saben què ensenyar. El que més m’agrada és que he pogut conèixer gent nova molt amable i simpàtica.

En aquesta escola la manera de fer les classes és molt diferent a la de primària, perquè abans no havia de prendre tants apunts quan explicava el professor, ni feia tants exercicis. I els professors són supersimpàtics.

El nou “cole” m’agrada bastant. He fet molts amics tant del meu curs com a 2n d’ESO. Hi ha matèries que m’agraden molt com, per exemple, ciències, català, socials... I d’altres que no les puc ni veure, com castellà o “mates”. Espero que pugui millorar en els estudis i m’organitzi millor al llarg de tot el curs.

La meva nova escola està en un edifici antic, però ara hi faran reformes. Els professors m’han agradat bastant, però m’he de posar les “piles” perquè són molt més exigents respecte la meva escola de primària; espero que m’hi acostumaré aviat.

Aquesta escola la trobo perfecta per estudiar. He fet amics nous i crec que m’ajudaran molt. Jo no volia venir, aquí però els meus pares m’hi van obligar. Ara estic molt content d’haver-hi vingut.

43

MAQUETA NUM 3.indd 5 01/12/2009 21:53:21

DISMINUEIX EL CONSUMD’ ENERGIA O LA CONTAMINACIÓ, AL CAP D’UN TEMPS FARÀ AIXÒ:

PENSA EN EL TEU FUTUR I EN EL DELS ALTRES

No et pensis que per un botó pots apagar-ho del tot

No t’aturis davant el llum vermell

També contamina

Llenguatge publicitari

Els alumnes de 2n ES van visitar la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs. D’allí en sortiren l’article que llegireu i els treballs de llenguatge publicitari consistents a elaborar cartells sobre l’estalvi energètic, dels quals hem seleccionat els de Nil i Jan Berzal, Aleix Solina, Blanca Gonzàlez i Marina Llobet.

La passada setmana del 19 d’octubre, els alumnes de segon d’ESO vam anar a visitar la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Allà ens van explicar el procediment de la producció d’electricitat i ens van ensenyar les diferents zones de la central.

Les centrals tèrmiques produeixen electricitat mitjançant la combustió de diferents comburents. La Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs es compon de tres blocs productors d’electricitat de 350 MW cadascun i pot utilitzar fuel-oil o gas natural com a combustible. Vist que està tocant al mar, utilitza l’aigua marina per als sistemes de refrigeració.

El vapor necessari per moure la turbina es produeix a la caldera, on els cremadors, en posar-se en contacte amb l’aigua, la transformen en vapor. La turbina transforma el vapor en energia mecànica, que fa moure l’alternador perquè aquest la pugui transformar en elèctrica.

Com que les centrals tèrmiques són unes de les que més contaminen, la central de Sant Adrià no està sempre en funcionament, sinó que és utilitzada més aviat com a auxiliar, només en els casos que hi ha més demanda.

A classe, hem parlat de la reducció energètica i de què podem fer per fer-la possible. Per això hem dissenyat uns cartells publicitaris amb eslògans per reduir el consum energètic i, per tant, la contaminació del nostre planeta. Si ens ho creiem i cadascú fa un petit gest, tots hi sortirem guanyant!

Marta Gomis

Central tèrmica de Sant Adrià del Besòs

MAQUETA NUM 3.indd 6 01/12/2009 21:53:22

No et pensis que per un botó pots apagar-ho del tot

No t’aturis davant el llum vermell

També contamina

Tots estàvem expectants. No solament perquè aquella era la primera sortida de l’any, sinó també per l’estrany repte que ens havien proposat els tutors de 4t.

Vam sortir a les 9 de l’escola; l’autobús ens va dur tranquil·lament fins a una petita zona rústica d’Arenys de Munt, farcida d’arbres i matolls verds. Hi havia clarianes amb taules de pedra i graelles; allà vam deixar-hi les motxilles, i vam esmorzar, entre riures i crits.

Poc després, els professors ens van tornar a agrupar, i ens van repartir unes butlletes. A cada butlleta hi havia 6 símbols; l’Alícia Viladrich, guiant-nos enmig del batibull amb el megàfon, ens va fer reunir segons els nostres símbols. Un cop agrupats, els tutors ens van proposar un seguit de proves que els van fer riure molt. A nosaltres, potser no tant...

La primera prova va ser la típica “Cadena de roba”, que ens va fer trencar el gel, i pelar-nos de fred. La segona va consistir a escriure el nom d’un animal amb el nostre propi cos, entre tot el grup, la qual cosa ens va ajudar a entendre que quan estàs interpretant una “I”, no et pots rascar el nas, perquè llavors sembles una “P”. La tercera prova ens va ensenyar que els professors també poden ser cruels i sàdics: ens van fer apilonar per grup, mentre el Marc Ferrer ens envoltava amb una corda, de manera que no sabies on començava el teu braç ni quina era la teva cama. Quan estàvem premuts com en una llauna de sardines, la Guiomar cridava “Endavant!”, i nosaltres havíem de córrer fins a l’altra banda del camp sense matar-nos mentre la Carme Claver i la Montse Batiste reien amb una vitalitat sorprenent, i sota l’atenta mirada de les càmeres, immortalitzant el moment.

Per a la quarta prova vam haver d’utilitzar el nostre enginy; consistia a fer “castells”, és a dir, a pujar els uns sobre els altres per a aconseguir fer la construcció més alta. La cinquena prova ens va obligar a alliberar la nostra part canina: va consistir a agafar dos extrems de la mateixa corda de tortura de la tercera prova, i estirar, simplement, un grup a cada extrem. I per a la sisena —i

última prova!—, cada grup va haver d’escollir un cap, que va haver d’ordenar-nos a tots per ordre d’alçada.

Després d’aquesta prova vam fer un comiat molt emotiu, i vam marxar pitant cap al repte més gran de la jornada: fer-nos el nostre propi dinar! El foc que no s’encenia, la carn que no es feia i els ingredients que s’havien quedat a la nevera de casa... no ens van pas desanimar del tot. Una hora i mitja més tard teníem les taules parades i el menjar cuinat.

Els tutors van passar a revisar taula per taula, mentre els alumnes els intentàvem subornar amb un tall de carn, algunes verdures, un tros de pastís...Al final, el jurat va decidir premiar tots els grups amb algun guardó; van repartir bosses grandioses de crispetes (amb el propòsit que no poguéssim carregar-les fins a casa; nosaltres, més espavilats, ens les vam menjar de camí a l’escola), ossets de gominola i “conguitos”.En definitiva, una excursió molt enriquidora i original, que ens va ensenyar l’important que és treballar en grup i que n’és de dolent menjar tantes gominoles! Raquel Degà

Barbacoa amb els de quart

6

MAQUETA NUM 3.indd 7 01/12/2009 21:53:22

Experiències a Batxillerat

La tercera connexió internacional amb Haparanda no va fer-se esperar gaire. Tot just acabàvem de passar les nostres tres primeres setmanes de segon de batxillerat, quan tres afortunats alumnes vam trobar-nos fent les maletes per marxar de nou, no de vacances, però sí del ritme acadèmic normal.

El dia 7 d’octubre estava marcat en els nostres calendaris amb llums de neó. De bon matí, encara amb la marca del coixí al rostre i essent menys persones que a hores raonables, els tres alumnes vam trobar-nos a l’esplèndida i nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona. Allà, en els empipadors mostradors de facturació ens esperaven la Rosa i la Guiomar. Vam acomiadar-nos dels parents respectius pensant ja en els amics que havíem deixat allà, que cobririen de bona manera la seva absència que, sincerament, va passar desapercebuda.

Els vols i les esperes van començar i no ens en vam lliurar fins que el sol no es va amagar rere l’horitzó. Un cop vam haver baixat de l’inestable avió, per nomenar-lo d’alguna manera, que connectava Hèlsinki amb Kemi (població finlandesa propera a Haparanda) i vam respirar aire sota zero de nou, vam sentir-nos com a la nostra segona casa, recordant tots d’aquells bons moments que vam viure el passat febrer.

La primera nit va haver-hi un temporal terrible que va deixar els carrers coberts d’aigua. Com podeu imaginar, al dia següent, aquella mateixa aigua que cobria tots els racons de Haparanda era dura i relliscava. Sí, amics, era gel. I el gel va mantenir-se present durant tots els dies, convertint la nostra condició mediterrània en tot un handicap. Acostumats a caminar sobre terreny no hostil, va ser difícil acostumar-s’hi, però, després de diverses caigudes patètiques —per què negar-ho?—, vam haver de posar en pràctica el conegut “a poc a poc i bona lletra”.

Quan vam anar-hi al febrer, pensàvem que sota la neu, hi havia més neu. I que per sota d’aquestes capes, n’hi hauria unes altres. Estàvem equivocats. Hi ha moltes coses a veure després de la primera nevada de la temporada. La combinació de gespa verda enfarinada amb neu i el sol brillant a mitja alçada en un cel blau intens feia de Haparanda un lloc màgic.

RETORN A HAPARANDA

Molts de vosaltres us preguntareu què dimonis fèiem allà dalt una vegada més. La nostra funció era preparar l’avaluació de la feina feta fins al moment, encarrilar la feina d’aquest any i avançar la redacció de la resolució sobre la situació de les llengües minoritàries a la Unió Europea, tema central del Projecte Comenius que compartim amb l’escola sueca.

L’experiència va ser totalment diferent a la del febrer. Dels vint-i-un que hi vam anar al febrer, érem només tres, i l’ombra que deixaven els nostres companys, intensament remarcable. A més, els suecs que no participaven en la segona part del projecte (si més no, de manera directa), estaven bolcats a portar a terme la feina de l’escola i no ens podien dedicar tant de temps. Tot i això, vam riure moltíssim i vam passar grans moments, retrobant els amics que havíem deixat temps enrere i desitjant no haver de marxar.

El moment del comiat va arribar, i com tots els comiats, no va ser un moment que destaqués per la felicitat que s’hi respirava. Això sí, no patirem gaire perquè, quan el curs estigui gairebé finalitzant, els esperarem amb els braços oberts a la nostra ciutat, preparats per seguir parlant anglès, rient com mai i fent amics per sempre.

Vince Villegas7

MAQUETA NUM 3.indd 8 01/12/2009 21:53:23

El passat 16 d’octubre de 2009 un grup d’alumnes de l’escola vam partir cap a Sindelfingen, un petit poble al costat d’Stuttgart, Alemanya, per participar en el projecte de MUNOG 2009 (un simulacre de les Nacions Unides) per a estudiants de secundària. Per tal de poder prendre part en aquest ambiciós projecte, vam estar treballant de valent tots plegats durant l’estiu i bona part del setembre per preparar discursos, estudiar, posar-nos en la situació del país que representàvem i aprendre totes les normes de protocol, ja que tot l’esdevinement era molt formal.

El cos diplomàtic que va representar l’escola en aquesta activitat estava format per alumnes de 1r i de 2n de batxillerat: Quim Miquel, Albert Gordi, Sofia León, Júlia Ferrer, Carles Moya, Aleix Fernández, Bernat Dolz, Laura González, Júlia Doñate, David Sánchez, Alvaro Toledo i Marina Garcia. Els alumnes ens vam separar per grups i vam escollir un país a representar. Finalment vam decidir representar els següents: Austràlia, Canadà, Indonèsia i Vietnam. Cada país comptava amb dos delegats i un ambaixador i cadascun d’ells el representava en un comitè diferent. En total hi havia 6 comitès i a cada sala es decidien solucions a problemes o conflictes actuals que ens afecten a tots. Tot el simulacre es duia a terme amb tot un seguit de procediments per participar a les sessions. Calia seguir un protocol que marcava des de com havíem d’anar vestits (corbata, camisa, faldilla, americana i sabates per a l’ocasió) fins a com demanar permís pel torn de paraula, suspendre la sessió o passar a votar directament la resolució, i tot en anglès.

L’estada a Alemanya va durar sis dies. Vam arribar el divendres a Goldberg (el barri on es troba l’escola), allí ens van presentar qui seria la nostra família d’acollida durant el següents dies i ens van donar unes targetes d’identificació. L’ endemà al matí es va realitzar una sessió informal, on explicaven el procés que seguiríem per fer les conferències i per fer les votacions. A la tarda es van realitzar diferents activitats turístiques com, per exemple, visitar el museu de l’ empresa Porsche o Mercedes.

L’escola en missió diplomàtica

7 8

MAQUETA NUM 3.indd 1 01/12/2009 21:53:23

Aquell vespre va tenir lloc la cerimònia d’obertura, presentada pel secretari general Enrico Farinato, en la qual els ambaixadors de cada país havien de fer un discurs. Diumenge al matí van començar les sessions. Durant quatre dies es van tractar temes importants com els següents: el programa nuclear d’Iran, pirateria a Somàlia, desarmament i seguretat internacional, violència de gènere, tràfic de persones, educació per als infants, descolonització, Drets Humans, reutilització de l’aigua i canvi climàtic. Dimecres es va arribar a la resolució final on es van aprovar totes les resolucions que s’havien estat treballant prèviament a cadascun dels comitès.

Aquella nit es va celebrar la cerimònia de clausura. Rialles i plors van marcar una celebració emotiva per acomiadar les experiències viscudes en aquella setmana màgica. Dijous al matí vam agafar un vol per tornar cap a casa satisfets i amb un munt d’experiències i records per explicar.

“Calia seguir un protocol que marcava des de com havíem d’anar vestits (corbata, camisa, faldilla, americana i sabates per a l’ocasió) fins a com demanar permís pel torn de paraula...”

9

MAQUETA NUM 3.indd 2 01/12/2009 21:53:24

LOCUCIONS I FRASES FRASES FETES A

PARTIR D’UN VERB

Es tractava de llistar una colla de locucions i de frases fetes a partir d’un sol verb. Aquesta va ser la proposta de classe de redacció periodística, tot i que sabem que la frontera entre una locució i una frase feta és d’allò més ambigua. Se’ns van proposar els verbs fer, tenir i tocar... Aquest va ser el límit. I aquest va ser el text que

va sortir de les nostres aportacions.

Discursdelfer/tenir/tocarTothom sap que fer per és esforçar-se, fer com és aparentar, fer de és exercir eventualment un càrrec, fer

cap vol dir dirigir-se vers un lloc, fercostatvol dir recolzar algú, fer l’efecte significa semblar o que fer goig, fer fila i fer patxoca equival a ser una cosa agradosa... Tanmateix, què vol dir fer proa, fer dissabte, fer farons, fer l’orni, fer colzera? No us fa el pes de saber-ho o teniu por de fer curt, de fer llufa? Feu-nos cabal: feu un cop de cap, poseu-vos a la feina per esbrinar-ho i feu-ne via, sense fer volar coloms: no tingueu por de fer el paperot! S’hi val a fer-la petar, fins i tot a fer l’aleta a qui ho pugui saber, però no en feu un gra massa que podríeu fer salat i, al capdavall, no faríeuflorir res. Ep!, no feu temps, ni feu tronar i ploure; si voleu fer furor no feu l’orni ni feu la viu-viu ni feu la llesca a ningú, però tampoc no feu la gara-gara, que no vol dir altra cosa que fer la pilota. No us la volem pas fer gruar, però encara tenim moltes expressions per fer-vos denteta, si no voleu fer campana i estalviar-vos la recerca; per exemple, fer forat o fer un capmàs, sabríeu què vol dir? Ho sabeu que fer l’ànec (que és fer malves) no és el mateix que fer-se un nom? Ja heu fet un pas endavant, amigues i amics condeixebles. Ara doncs, llenceu-vos a les frases fetes. Sabeu què significa fer un forat per tapar-ne un altre? Una cosa així com fer els deures d’una assignatura i deixar els d’una altra per fer! Amigues i amics, que cadascú faci la seva, perquè fa més qui vol que qui pot, certament. Però si us quedeu amb els braços plegats, malament: “Tal faràs, tal trobaràs!”, deia la iaia. I si trobeu que en fem un gra massa amb aquest record, us respondré amb una expressió ben emprada pels qui fan les coses de bona fe i també són censurats: Mal si fas, mal si no fas... És ben cert que qui la fa la paga, però, amb la píndola del dia després, qui fa l’oca de fer Pasqua abans de Rams? Si us heu fet a la vela, segur que haureu superat la fase infantiloide de l’anar fent...

Segur que, aleshores, si no en teniu el pap ple i teniu a gratcient seguir fent anar les neurones, estareu llestos per començar amb el verb teniri el seu contrari, notenir o mancar. Ja sabem que tenir per vol dir considerar (tenir per bo = considerar-lo bo) i tenir lloc alguna cosa significa acomplir-se; ara bé, sabeu què vol dir tenir dits de cosidora o tenir-los de pianista? I ésser tingut de? Ho teniu coll avall o no les teniu totes?Si ho sabeu, vol dir que no teniu un pèl de tontos i segur que teniu cara de Pasqua i no de pomes agres. No ho sabeu? Doncs, no té nom; si teniu dos dits de front i teniu sang a les venes, us cal tenir corretja i aprendre-ho. Qui endevina les coses té bon ull, i qui no, als ulls hi té una bena. Apa, espremeu-vos el cerebel! Encara seria més difícil demanar què vol dir exactament tenir la cua de palla o no tenir cara ni per senyar-se, oi? No en teniu ni punyetera idea (és a dir: n. p. i, “no podeu informar”) o en teniu fums? Si tinguéssiu cops amagats ben segur que sabríeu recitar una llista que tingués cara i ulls amb frases fetes amb el verb tenir. Exemple: “La Júlia em té el cor robat, però no es fixa en mi perquè només tinc la pell i l’os i no tinc on caure mort!” No ho feu? És que teniu un os a l’esquena i mai no tindreu un clau. Ja veieu que a l’hora de parlar, no tenim pèls a la llengua.

Del tenir,amigues i amics, passaremal tocar (sempre en el món semiològic i lingüístic, que ningú no el confongui amb el món real!). Però un món representa l’altre, és clar, de manera que qui toca el viu d’algú, el pot tocar de ple en la part més sensible, tocant-li el cor i deixant-lo tocat de l’ala per sempre. Aleshores toqueu l’ase (suposant que sapigueu què vol dir), no li toqueu el voraviu i compadiu-vos d’aquesta persona: toqueu ferro o toqueu fusta perquè això de no tocar ni quarts ni hores no us passi mai a vosaltres. Qui no hi toca perquè està tocat del cor i no toca de peus a terra mereix que algú li toqui el crostó i el faci conscient, tocant-li els endins, que no es pot anar per la vida tocat del bolet. Ara bé, tampoc no es pot anar per la vida tocant totes les tecles ni tocant les campanes i anant a la processó com si el més important del viure fos tocar-ne de calents. No, amigues i amics. Hem de saber viure sense que ens toqui el rebre el dia de tocar el dos.

Han aportat llistats de locucions i frases fetes, molt especialment, Helena Torrescasana, Berta Nicolau i Núria Miquel9 10

MAQUETA NUM 3.indd 3 01/12/2009 21:53:24

EXPRESSIONS D’EXÀMENS QUE MEREIXEN LA CONDEMNA…

A LA GARJOLA DE PAPER!

-Considerant que, enguany, a les Proves d’Accés a la Universitat les faltes d’ortografia, puntuació, accentuació i morfosintaxi baixen molt la nota (0,1 punt per tantes com n’hi hagi); i

Considerant que hem de fer alguna cosa per ajudar els nostres alumnes,

Inaugurarem aquesta secció condemnant A la garjola aquells mancaments que resultin més espectaculars en els seus escrits. Tots els professors hi podran participar enviant a “L’ESPI@DIMONIS” l’errata que mereixi desaprovació general amb les inicials i el curs de l’interessat. Les primeres causes s’han aplicat als alumnes de 2n de Batxillerat per manca de rigor a l’hora d’escriure determinades expressions en els exàmens globals de llengua castellana...

Per la qual cosa, d’acord amb la instrucció pertinent, i en primera instància, s’exposen els crims i despropòsits lingüístics següents:

M., per exemple, escriu primária (amb accent on no n’hi ha), complexidad (menjant-se la j) o seria (en comptes de sería, cosa que va posar molt seriós al seu profe). I D. escriu estava tot endrapant-se la b alta segons la normativa castellana. Per la seva banda C. addueix que també en castellà els pronoms enclítics van amb guionet i escriu dar-les, com si fos català. V., pel seu compte, fa d’inventor quan escriu que la “derivación es el añadimiento de un afijo...”, tot demostrant-nos que li cal que se li atorgui d’añadidura una mica de sentit lingüístic. Per la seva banda, S. L. explica l’expressió posicionamiento ideológico com els “pensamientos personales que se tienen enverso a algo”, amb la qual cosa demostra que, o bé té pensaments personals en vers (en verso, però, aniria separat), o bé que no sap que l’envers català, aquí, ho hauria d’haver traslladat com en relación a. Per a S., tanmaeix, posicionament ideològic “significa en que (sense accent) lado, tus ideas se identifican más”(sense dir-nos com es posen a un costat les idees). G. també escriu que els personatges d’una novel·la es presenten “a mesura que pasa la história” amb un accent de més i sense mesurar que en castellà hauria d’haver dit “a medida”. V., per la seva banda, parla dels “bándolos que participaban en la guerra”, quan vol parlar de ‘bandos’ i no de ‘vàndals’. Per la seva banda, S., referint-se a la postguerra, diu que “persona alguna pensaba de acuerdo en aquella época”.(!) Item més pel que fa a expressions.“El castellano tiene su origen en castilla”, diu B.; però, què és una castilla? El femení de castillo? Ah, vol dir Castilla en majúscula! I encara que ho volgués dir, la frase segueix sent una... No és únic: M. escriu que “una palabra connotativa es obtusa” sense entendre que “obtús-usa” vol dir ‘manca d’agudesa’. L. escriu sense cap vergonya: “La complejidad del espanyol viene dado — parla d’un dau sense fer la concordança amb complexitat?— por la cantidad de palabras derivadas y compuestas”. Els altres idiomes, pobrets!, no en tenen de mots derivats i compostos! R. diu que “el léxico castellano se divide en histórico y actual” sense dir-nos, tanmateix, amb quin ganivet especial el divideix, el lèxic. P., per reblar-ho, escriu: “El orígen (amb accent!) del lexico (sense accent) castellano se basa en tres aspectos”. ‘Basar’ ve de base (“allò sobre què alguna cosa descansa”), però ‘aspecte’, segons el diccionari, és “la manera de presentar-se o aparèixer persones i coses”. O sigui, que el léxico castellano descansa sobre tres maneras de presentarse... Difícil, oi? Tan difícil com dir que “el léxico castellano tiene su origen en diversos grados”, com diu S. impunement. Graus... de temperatura, potser? Doncs això no és res. Encara hi ha superacions. Fixem-nos-hi bé. C. escriu que la intencionalitat semàntica d’un text (el propòsit significatiu, vaja) “significa dar a una palabra un significado que el que se puede identificar con un grupo que morfológicamente es diferente”. Algú pot entendre l’envitricoll que ha escrit? Impossible. Doncs no us perdeu que, per a R., el nivell connotatiu vol dir “que el énfasis no está puesto en el lenguaje, sino en la perspectiva del cuerpo”. (¿!) Per la seva banda, C. ho explica així: “El nivel connotativo es la entrada en una textualidad que no enuncia explícitamente sinó que denuncia con la operación del desplazamiento”. Ni ell/a no ho entén! I mira que resulta senzill explicar que el significat primer d’un mot (gos entès com a ‘animal’) és el denotatiu, però que contextualment pot prendre un altre sentit, el connotatiu; exemple: en la frase “Era un veritable gos, borratxo com s’arrossegava”, ‘gos’ es refereix a una persona èbria.

Resultant que aquestes errates i expressions són del tot improcedents en alumnes de Batxillerat, i altressí resultant que s’han valorat com a manca de rigor i atenció en el propi treball,

Vista la causa per a sentència, el Tribunal d’aquesta revista, amb el vist i plau del Director de l’Escola, resol la següent SENTÈNCIA:

Condemna ferma no absolutòria a aquesta garjola de paper amb pena de tres mesos i un dia, per a la pròpia autoconsciència i bé de la comunitat escolar general, amb l’obligació de repassar els propis escrits, a partir d’avui, almenys tres vegades abans de lliurar-los.

Datat a Barcelona, l’últim mes de l’any del 2009. [Amb les signatures corresponents]11

MAQUETA NUM 3.indd 4 01/12/2009 21:53:34

HAIKUS

RecerLa casa, oberta.Plouen a la terrassales fulles mortes.

ClarorTrenco la branca.Ja clareja millorper la finestra.

PostaUn bes taronjal’atzur del cel abrasa:els colors plouen.

EsperançaLa primavera:les nits són del tot negresHi haurà celístia?

Via LàctiaCinta de plataenmig de la melena:és l’estelada!

Paisatge urbàColoms es posendamunt dels fils elèctrics.(Cotxes s’embruten.)

NeuEs veu com nevapels ulls que encara ens restende la infantesa.

JubilatsMoltes vegades,enllaçats, el bus prenen.(Targeta rosa.)

PrimaveraL’oreneta reposadamunt les noves fullesque brosten verdes.

EdredóLa mar s’allisa pel pes dels núvols:trista flassada.

ReflexGran disc de plata.Mantell nacrat de lluna en aigües fosques.

FullamTardor meva:estirat a la gespa,colgat de fulles.

PlujaLlambordes mollesAmb transeünts molt tristos:Plujós diumenge.

Aquests haikus han estat elaborats per Aida Garcia, Berta Nicolau, Helena Torrescasana, Gemma Resina i Núria Miquel

12

MAQUETA NUM 3.indd 5 01/12/2009 21:53:35

EL DOSSIER:

PAZ

PEACE

PAIX

PACE

FRIEDEN

FRED

PAU

Dediquem el dossier d’aquest exemplar de la revista de l’Escola a la Pau i a la Noviolència (mot que escrivim així, i no com mana l’IEC, “no-violència”, a mena de neologisme, seguint una tendència internacional que distingeix una simple actitud de “no a la violència” de la veritable filosofia i estratègia de transformació social, que arreu s’anomena “noviolència”).

SOBRE LA PAU I LA NOVIOLÈNCIA

13

MAQUETA NUM 3.indd 6 01/12/2009 21:53:35

EL DOSSIER:

PEACESOBRE LA PAU I LA NOVIOLÈNCIA

VocabularidelaNoviolència

Abús:Acció d’usar un poder, facultat, dret o situació especial (i també coses o objectes) més enllà de la seva licitud o amb finalitats diverses de les que li són inherents. Actuació tan desmesurada que arriba a la il·licitud. Exemple: no complir els deures d’estudiant.

Acció: Embrutar-se les mans, arromangar-se les mànigues de la camisa, mirar-se les coses des de la barrera.

Ahimsa(Sànscrit):Noviolència activa.

Alteritat:Acceptar l’altre com a diferent a la meva pròpia identitat.

Amor: voluntat, acció, donació del que tens i no del que et sobra (en contra del que es pensa, no és cap sentiment ni capo afecció ). El veritable amor la força d’estimar segons Luther King és sinònim de satyagraha i toca l’ànima de l’univers.

Boicot: Un sistema de lluita noviolent.

Comprensió:Prendreamb tu l’altre, t’agradi o no, i no solament posar-se al seu lloc.

Conflicte:Lluita, enfrontament, situació difícil de resoldre entre dues o més parts incapaces de dialogar. El desequilibri de la cohesió d’un sistema (social o com sigui) és causat per forces o elements dissidents, interns o externs a ell, que pretenen restablir el sistema amb bases i funcionament nous.

Cooperar:Acció de prendre part en una obra amb d’altres; el seu moviment ha dut al cooperativisme. La negació, la no-cooperació, és un mètode de lluita noviolent.

Cordialitat:Ve de “cor” i, amb el cor, no s’hi juga.

Covardia: Manca de coratge davant de conflictes com la mentida, l’abús o la injustícia. Gandhi preferia un violent coratjós abans d’un noviolent covard.

Desobediència:Boicot a l’obediència injusta.

Desobediènciacivil: Desobeir una llei imposada per corregir qui mana malament. Es pot començar col·laborant amb ell per palesar-li l’error i fer-lo canviar d’opinió, però, si no vol, s’ha de trobar amb una barrera infranquejable.

MohandasKaramchandGandhi(1869–1948)vaserunadvocat,políticipensadorindi.Vaprotagonitzarunalluitano-violentapertald’aconseguirlaindependènciadel’ÍndiadelgranImperibritànic,objectiuquefinalmentassolí.Fouconegutarreuambelnomde“Mahatma”,quesignifica‘granànima’.

”No puc tolerar la menor concessió a la mentida en els meus escrits. Estic disposat a rebutjar tot el que s’aconsegueixi amb la privació, total o parcial, de la veritat. I, d’altra banda, estic convençut que no hi ha més religió que la veritat.” Gandhi va ser sempre un gran defensor de la veritat. La veritat que cadascú ha de cercar d’acord amb la seva aptesa i la seva intel·ligència per després aplicar-la a totes les situacions de la vida. La veritat era, per a ell, com una brúixola que guiava les activitats essencials de la seva vida en l’àmbit polític, social, religiós, familiar i personal. “Seria també inconcebible trobar en els meus escrits una sola paraula d’odi. No és l’amor el que fa viure el món? No hi ha vida quan l’amor no hi és present... La vida sense amor condueix a la mort. L’amor i la veritat representen les dues cares d’una mateixa moneda... Estic segur que a través d’aquestes dues forces es pot conquerir el món sencer”. L’amor és per a Gandhi l’altre dels principis fonamentals que guiaven la seva vida. Considera units la veritat i l’amor, ja que ambdós formen una unitat inseparable. La veritat és la finalitat, l’objectiu, la fita; l’amor és el mitjà, la via o el camí per arribar a aquesta veritat. Segons Gandhi, no es podien aconseguir els objectius correctes utilitzant, per aconseguir-los, mitjans que no ho siguin. Cal aconseguir els objectius nobles amb mitjans també nobles. La veritat i l’amor van esdevenir les rutes principals que van guiar la vida de Gandhi. Com que per a ell l’amor és universal, totes les nacions formen part d’una sola família. “La dona és la companya de l’home, dotada de les mateixes capacitats mentals. Té dret a participar en el més mínim detall de les activitats de l’home i té el mateix dret que ell a la llibertat”. Gandhi va ser molt respectuós amb la dona. En les etapes en què ell, durant diversos anys, va visitar milers i milers de pobles del camp indi, entre els seus parlaments no faltava la defensa dels drets de la dona. Exposava que la dona tenia els mateixos drets que l’home.

“La noviolència i la covardia són termes contraris. La noviolència és la virtut més gran; la covardia és un gran vici. La noviolència sempre pateix; la covardia provoca patiment. La conducta no violenta no és desnaturalitzant; la covardia sempre ho és. La noviolència perfecta és

AMOR I VERITAT EN EL PENSAMENT DE GANDHI

14

MAQUETA NUM 3.indd 7 01/12/2009 21:53:36

Gener,30: Se celebra el dia a de la Noviolència i la Pau, per commemorar l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Diàleg:Via mitjançant la qual els pacifistes volen introduir estratègies de noviolència activa.

Ecologia:Tancar el llum que crema debades, reforestar, no malbaratar energia ni paper ni res que no calgui, reciclar.

Injustícia: Manca de justícia.

Jihad: Es tradueix normalment per guerra santa, però en canvi significa intervenció activa, de forma individual i comunitària, per promoure la justícia social amb disciplina. Des dels mitjans de comunicació sempre ens ensenyen imatges violentes del món musulmà, però... cal saber que també hi ha associacions noviolentes, al món musulmà.

Justícia. Virtut moral per la qual es pensa i s’obra segons la veritat.

Licitud:Qualitat de lícit,permès, no defès per la llei

Líniadel’Univers:Forma genèrica de representar el curs dels esdeveniments individuals dintre d’un cosmos global.

Llibertat: Manca de subjeccions. Ser a la presó per causa de la justícia: Quan la presó et fa por, t’hi porten; quan no te’n fa, la presó fuig de tu, deia Gandhi.

Mentida: Afirmació conscient d’alguna cosa que no respon a la veritat (exemple: armament de destrucció massiva a l’Iraq). No hi ha mentides pietoses!

Protesta: Rebel·lia i contestació contra alguna cosa considerada injusta. (Els grans es conformen i els joves.... malauradament també). Sistema de lluita noviolent.

Puresa:A Occident, no barreig, exempt de mescla o contaminants; a Orient, netedat de cor, absència d’error, llibertat enfront del que debilita, absència de culpa.

Reconciliació: Fita que cal aconseguir

la valentia.” La noviolència, resistència passiva o resistència noviolenta eren termes que Gandhi sempre utilitzava units a l’amor, l’únic mitjà per arribar a la veritat. Alguns dels enemics de Gandhi van definir el terme noviolència com a sinònim de covardia, postura que ell va rebutjar fermament. Amb el seu exemple personal, el Mahatma demostrava que en ell no hi havia ni un bri de manca de coratge. “La no-cooperació no s’ha de dirigir contra els homes, sinó contra els mitjans. No està dirigida contra els governs, sinó contra el sistema que aquests dirigeixen. Les arrels de la no-cooperació no rauen en l’odi, sinó en la justícia, en l’amor”. El terme no-cooperació —un dels mitjans de la lluita noviolenta— va ser utilitzat per Gandhi contra les mesures injustes o arbitràries que afectaven els interessos del poble. Gandhi mai no va sentir odi, ni tan sols envers els seus enemics. Sovint, abans de parlar amb ells, els anunciava que feia un dejuni per purificar el seu interior i poder entendre millor els punts de vista contraris, i els convidava a fer el mateix abans de la trobada.

Aquests quatre pensaments de Gandhi sobre la veritat, l’amor, la noviolència i la no-cooperació, als quals se’ls pot afegir la desobediència civil, van ser les teories en les quals va fonamentar la seva lluita a Sud-Àfrica. Després, Gandhi va sortir en defensa dels seus compatriotes indis que eren discriminats, maltractats i humiliats. Posteriorment, va aplicar-les també a l’Índia per alliberar-la del domini colonial. Per això es parla sovint de la independència pacífica de l’Índia, aconseguida sota la sàvia direcció de Gandhi. “No vull que casa meva estigui emmurallada per totes bandes, ni que les meves finestres estiguin segellades. Vull que les cultures de tot el món bufin sobre casa meva tan lliurement com sigui possible. Però em nego a ser escombrat per cap d’elles. Em nego a viure a casa aliena com un intrús, un captaire o un esclau”.Aquest pensament de Gandhi reflecteix fidelment el sentiment del poble indi, sostingut des dels temps més llunyans fins als nostres dies. L’Índia ha estat bressol d’una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. L’essència de la seva cultura ha estat mantinguda durant 4 o 5 mil anys. “La religió és un sol arbre amb moltes branques. Si només en veiem les branques direm que hi ha moltes religions, però si veiem tot l’arbre, comprendrem que hi ha una sola religió”.

Gandhi va ser una persona profundament religiosa. Identificava la seva religió amb la veritat, el seu Déu amb la veritat. Per a ell la qüestió dels cultes havia de ser un afer purament personal, alguna cosa individual i l’Estat havia de ser laic, és a dir, no tenir cap religió en règim de privilegi. El Mahatma professava l’hinduisme, la religió majoritària en el seu país; però amb el mateix amor i respecte que tractava la seva religió, tractava també el cristianisme, l’islamisme o el judaisme. De fet, Gandhi deia que el “Sermó de la muntanya” dels Evangelis era el text religiós més gran que mai no s’ha escrit i no entenia per què els cristians no el portaven a la pràctica. Hi ha un missatge vigent propugnat per Gandhi que actualment no compleixen les religions i és que ha d’existir una bona relació entre totes elles. És el missatge de la tolerància i el pluralisme. 15

MAQUETA NUM 3.indd 3 01/12/2009 21:53:36

després d’una disputa mitjançant la noviolència; l’objectiu no és guanyar o suprimir l’enemic o la seva opinió, sinó aconseguir conciliar els dos punts de vista.

Resistència:Acció noviolenta d’aguantar i oferir l’altra galta.

Resistència activa: S’origina dels ensenyaments de Gandhi i comprendria tota una gradació per a la lluita: a) negociació i arbitri; b) preparació per a l’acció directa; c) agitació; d) ultimàtum; e) boicot (econòmic, si pot ser) i mesures de vaga; e) no cooperació amb les autoritats injustes; f ) desobediència civil; g) govern paral·lel; h) usurpació de les funcions del govern.

Respecte: Tracte humà i cortès, sense ofenses ni ironies, que permeti les relacions interpersonals així com un ambient de cordialitat i de reconeixement de l’autonomia de cada ésser humà tot acceptant el dret a les diferències.

Satiagraha: Satya, en sànscrit, vol dir veritat, i graha força; satyagraha és la força de la veritat en positiu.

SermódelaMuntanya:Benaurances predicades per Jesús segons Mt 5,1ss i de les quals Gandhi digué que va aprendre la noviolència.

Solidaritat:Relació de recíproc sosteniment entre membres duna col·lectivitat

Tolerància:Actitud que respecta les conviccions d’altri en matèria religiosa, política, artística, ètica, etc., i no n’impedeix l’exercici. Quan deixes fer l’altre, posant-te per damunt d’ell mig rient per sota el nas, no ets tolerant, sinó un pocasolta.

Ullperull: “I... tots cecs”. ( Mahatma Gandhi).

Veritat:A Occident, conformitat d’allò que es pensa i s’obra amb la realitat; a Orient neix dins el cor, a cada moment, segons les circumstàncies, i pot canviar a cada nova circumstància. S’ha de buscar a cada instant amb els ulls ben oberts i l’esperit amatent.

Víctima: Persones o éssers vius que pateixen algun dany, generalment a causa dels seus consemblants; Déu està amb ells.

Han col·laborat al vocabulari: Sandra Lara, Patrícia Pujol, Claudia Ardid, Núria Miquel, Maria Micó, Ari Piera, Gemma Resina, Laura Félez

Giuseppe Lanza del Vasto (1901-1981), filòsof, poeta, artista i activista de la noviolència. Deixeble de Gandhi, treballà en el diàleg interreligiós, la renovació espiritual, l’activisme ecològic i la noviolència.

Fragments del llibre de Lanza del Vasto De la noviolència activa (1976):“La noviolència és simple, però subtil. És tan difícil aplicar-

la i entrendre-la perquè resulta totalment estranya als costums més comuns. […] Només es pot parlar de la noviolència si hi ha conflicte. No es pot titllar de noviolent qui busca refugi mentre el món s’incendia. Tampoc de covard. El que viu tranquil podria ser noviolent, però no ho sabem. Ho sabrem el dia que esclati el conflicte i el veiem resoldre’l sense recórrer a la repressió ni a l’astúcia. Així doncs, la noviolència consisteix a dir “no!” a la violència i, sobretot, a les seves formes més virulentes: la injustícia, l’abús i la mentida.

I quines són les actitudspossiblesdavantunconflicte? D’entrada en veiem quatre. La primera, amagar el cap sota l’ala i eludir el problema, sobretot quan ens sentim atacats directament, perquè, ja se sap, “sempre tenim suficient valor per a suportar els mals aliens”. En resum, no ens afecta. Ens mantenim neutrals o, més ben dit, no ens mantenim, ja que esquivem discretament el problema. La segona actitud consisteix en ficar-se en la baralla, tornant tots els cops si podem. La tercera, fugir per cames. La quarta, aixecar les mans, caure de genolls i implorar clemència; en resum: capitular. Però, seria possible l’existència una cinquena actitud? Aquesta cinquena actitud és la noviolència i exclou les altres quatre. Exclou la neutralitat. Exclou la lluita. Exclou la fuga. Exclou la capitulació. [...]

Quiés,doncs,l’enemicmalvat? Qui em pren els meus béns, qui trepitja els meus drets, qui vol la meva mort i la dels meus? Aquest tipus, aquest bèstia, aquest pocavergonya, aquest fastigós, aquest calculador sense ànima, aquest traïdor, aquest hipòcrita, aquest cràpula, aquest brètol, en una paraula, el meu enemic, qui és? Senzillament, un home que s’equivoca. I la noviolència està totalment basada en aquesta comprovació, per la qual cosa és de màxima importància.

Esmenar l’error del qui s’equivoca té conseqüències. La primera conseqüència que es dedueix d’aquesta comprovació és que estic exempt d’odiar-lo. Detestar-lo seria realment inútil, ridícul, inoportú i completament injust. No es pot odiar un home perquè s’equivoca. La segona conseqüència és que tinc el deure elemental i urgent de fer-lo adonar del seu error. […] La tercera conseqüència és que considero la meva tasca i la meva batalla un pla traçat: he d’enderrocar una per una les justificacions del meu enemic; aquestes justificacions que el defensen, el tanquen i l’enceguen, fins a deixar-lo sol i despullat davant del seu propi judici. La veritat farà triomfar la seva pròpia raó contra la d’ell. I jo hauré trobat la soluciódelconflicte. [...] Aquesta afirmació és fa molt de pressa, però no s’ha de creure que és un procés senzill ni que s’aconsegueix amb una vareta màgica. Hem dit que la noviolència és simple, no que sigui fàcil. És bo saber i admetre que és possible el triomf de la raó. Encara que costi, sempre costa menys que la violència, perquè no la segueixen la derrota i la humiliació.

La noviolència és saviesa i la saviesa estalvia patiments i crims immensos. De vegades prevé el conflicte i la noviolència impedeix que esclati. Amb bones paraules, dignes i justes, és possible apaivagar l’ira de qui s’ha enfadat creient-se lesionat, ofès o amenaçat. D’això se’n diu

El pensament de Giuseppe Lanza del Vasto

16

MAQUETA NUM 3.indd 4 01/12/2009 21:53:36

força de persuasió. [...] Però de vegades la paraula és una acció més forta i real que qualsevol altra acció. [...]

Com reconeixem al noviolent? Per què és amable i dolç? Per què diu sempre “sí, sí”? Ah, no! El caracteritza la seva paciència, la seva impertorbable calma? No, perquè per ser noviolent no n’hi ha prou amb no ser violent. És noviolent el qui apunta a la consciència.

Quan no és defensiva, la noviolència assoleix el seu més gran legitimitat i puresa vist que hi ha qui legitima la noviolencia defensiva. El noviolent premedita el seu atac i viatja pel camí, amb vaixell o tren, per arribar al lloc on es perpetra l’atrocitat o l’abús, per donar testimoni d’una altra mena d’actitud, elevar la seva protesta, suscitar l’incident i l’escàndol. A l’enemic se’l serveix, se l’honora i se’l salva combatent-lo. El noviolent busca en aquest combat arribar a la seva meta, que no és la victòria ni el botí, sinó la reconciliació.

Laviolènciaésunencadenament.Efectivament: si tornes mal per mal, no repares el mal: el dupliques. Com pots anomenar bé al mal que tornes? Si per castigar a l’assassí, el mates, no tornaràs per això la vida a la seva víctima. Hi haurà dues morts en comptes d’una i dos assassins: ell i tu. Com pots afirmar que és un mal menor, quan la teva justícia exigeix un càstig igual al crim? Com pots creure que és una manera d’aturar el mal, quan tu mateix afegeixes una anella més a la cadena? Si el suprimeixes, el venjarà el seu germà. Si el redueixes a l’esclavatge, et veuràs lligat a l’altre extrem de la corda. El qui pensa alliberar-se a través de la violència forja la seva pròpia cadena. Les cadenes de la violència legítima són d’un acer més resistent que el de qualsevol altra. Només la noviolència és la solució efectiva per la ruptura de la cadena i l’alliberament. I encara que l’adversari sigui tenaç i estigui entestat a impedir-te d’arribar a la fita, la lluita et proporcionarà unes experiències i uns descobriments interiors, el fruit dels quals et pertany.

Pionersperunmónsenseguerres.La noviolència, el no matar, el no fer mal és un precepte molt antic i estès, religiós, ètic i legal, orientat a la nostra supervivència com a grup o com espècie, que massa sovint alguns humans s’entesten a violar, en nom de la legítima defensa o de qualsevol veritat suprema. El civils hem d’esdevenir protagonistes pioners d’aquestes forces desarmades que, en petits equips o en grans mobilitzacions, han començat a experimentar alternatives a l’ús de les armes per defensar les llibertats, els drets dels pobles. D’entre les nombroses organitzacions per estendre aquesta forma de lluita, algunes s’han especialitzat com a terceres parts en processos de construcció de pau en el camp dels conflictes armats, obrint alternatives a les intervencions militars, paradoxalment denominades de “forces de pau”. Forces de pau... armades?

PremisNobeldelaPaucompromesosL’opinió pública europea té una responsabilitat especial i espacial en el canvi de les polítiques públiques dels nostres països i dels de la Unió que accepten les violacions dels Drets Humans i del Dret Internacional, en contra de certs pobles com seria el cas de la població palestina i la iraquiana. La nord-irlandesa Mairead Corrigan Maguire, premi Nobel de la Pau 1976, ha denunciat l’opressió que la població de Gaza pateix amb la complicitat de certs governs.(L’estiu d’aquest 2009, va partir en el vaixell de càrrega “Spirit of Humanity” en direcció a la Franja de Gaza, juntament amb 21 altres activistes en pro dels Drets Humans, desafiant el bloqueig israelià; interceptats per la Marina d’Israel, tots ells van ser detinguts, conduïts a presons diverses, posats en cel·les petites i incomunicats. Malgrat tot, s’arrenglarà a favor dels veïns expulsats del barri de Silwan, a l’oest de Jerusalem, juntament amb l’arquebisbe cristià ortodox Hanna i el rabí Iehiel Grenimann, els quals van voler deixar clar que no criticaven el judaisme —que és pacífic— sinó el govern israelià.).També, juntament amb d’altres premis Nobel de la Pau ha criticat públicament que el d’enguany s’hagi concedit a Obama.Cal formar part d’alguna de les múltiples iniciatives de moviments socials que

Reflexions entorn de la Noviolència Activa

17

El pensament de Giuseppe Lanza del Vasto

MAQUETA NUM 3.indd 5 01/12/2009 21:53:36

pressionen els governs de la UE perquè no col·laborin ni recolzin més els governs i els actors que estan emprenent polítiques genocides i d’apartheid.

AbandonemlesarmesicomencemaparlaraIraq!La xarxa LAONF de noviolència ha fet una crida pel final de la violència a Iraq. Molts europeus pensem que enviant allà exèrcits i armes resoldrem el conflicte. I no. Cal fer un país on es pugui viure en democràcia. A Iraq, encara que no ens ho diguin, ja hi ha grups noviolents! Zeid Al-Wardy, professor en la Universidad de Bagdad i cofundador de l’organizació iraquiana Al-Mesalla, ha parlat públicament —fins i tot a Barcelona— de les dificultats de construir una coalició de centenars d’organitzacions iraquianes que han triat com a objectiu comú, mes enllà de totes les diferències, una estratègia noviolenta per reduir la violència. Els abandonarem a la seva sort, els apuntarem amb els nostres canons o hi ha una tercera via?

CapaunaterceraIntifada?Intifada (‘agitació’, ‘revolta’, ‘alçament’) és el nom popular amb què es coneixen dues campanyes dels palestins de Cisjordània i de la Franja de Gaza contra l’Estat d’Israel (la primera, 1985-93, acabada gràcies als acords d’Oslo i la creació de l’Autoritat Nacional Palestina; la segona, 2000-2005). Iniciades sectorialment des de la noviolència resistent per combatre l’ocupació de territoris en disputa, acabaren generant un cicle de violències amb atemptats terroristes palestins i represàlies israelianes de difícil solució. Hi ha qui voldria que es produís una tercera intifada noviolenta; cal rebutjar-la de totes totes! Per poder viure en pau, s’ha de crear pau des de la pau.

AprendredelLíban?Hi ha molts tipus de resistències, però el Líban ens mostra la complexitat dels problemes per assolir la pau. Els anys 70 era un territori ric i turístic; ara està destruït. La Resistència Civil Libanesa (Civilian Resistence in Lebanon) convocà aquest estiu la societat civil internacional a fer un rebuig al control israelià sobre les seves vides. Però, seria només Israel el responsable dels mals del país? El Líban, si mai es pot tornar a alçar com Estat lliure, ja no es podrà distanciar del món àrab com havia pretès. Havent deixat que els sirians intervinguessin en el seu territori, Síria ha adquirit una gran influència en els afers interns libanesos. N’ocupa una part, influeix políticament, vol la federació tripartida sirojordanolibanesa i ha accentuat la seva bel·ligerància amb Israel. Síria ha refet el que havien desfet els francesos i que Damasc mai no va acceptar. Síria s’hi ha lligat per al futur

pròxim. La Civilian Resistence és antiisraeliana o prosiriana? Ai!, que difícil d’arrenglerar-se a un bàndol quan l’altre tira la pedra i amaga la mà...

Les“Sessionsd’Ammansobrenoviolència.”¿Qui serà el “nou Gandhi” que aglutini un nou moviment popular noviolent capaç de canviar la correlació de forces per transformar els sagnants conflictes que assetgen tants països musulmans fins i tot per causes religioses?

Acordsjustos,condicióperalapau.Per assolir la pau hi ha d’haver acords justos per a tots, sense cap distinció de poder ni de força a favor de ningú. Aquest fet hauria d’ajudar tots els pobles a enfortir-se per fer front a agressions, ocupacions, dictadures, guerres…

Serveis Civils de pau: fer les paus més enllà delsexèrcits.

La Declaració dels Dret Humans va significar un referent ideal per intentar evitar noves guerres i misèries, posant els drets de les persones com a l’objectiu de tota política nacional i internacional. Però la defensa dels interessos dels poderosos ha tingut més força que la defensa dels Drets Humans. Resulta sorprenent, encara, l’ús de l’engany generalitzat per crear i mantenir guerres i ocupacions. En molts conflictes continuen havent-

hi persones d’organitzacions diverses que arrisquen la vida per defensar les llibertats sense posar en perill la vida dels seus botxins Els serveis civils de pau s’estan convertint en un mitjà per defensar els Drets Humans.

CrimscontralahumanitativiolènciaestructuralL’Estatut de Roma de la Cort penal internacional denomina crims contra la humanitat conductes com l’assassinat, l’extermini, la deportació o el desplaçament forçós, l’empresonament, la tortura, la violació, la prostitució forçada, l’esterilització, la persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials, ètnics... No hi ha dubte que bombardejar població civil és un crim contra la humanitat. Però, que no és un frau que un poble no es pugui alliberar de governs que l’ofeguen? I no hauria de ser considerat un crim contra la humanitat qualsevol acte o sistema capaç de provocar que milions de persones pateixin fam o quedin sense feina ni mitjans de subsistència? La violència estructural, política o econòmica ha de ser considerada un crim contra la humanitat. I els responsables han de ser identificats, apartats del poder i, si cal, jutjats, per evitar la impunitat d’actes amb efectes tan esgarrifosos.

PatríciaPujol,MariaMicó i SandraLara, amb idees extretes dels “Quaderns NoVa (Noviolència Activa)” 18

MAQUETA NUM 3.indd 6 01/12/2009 21:53:36

El passat 2-X-2009, dia de l’aniversari del naixement de Gandhi i, amb aquest motiu, declarat per les Nacions Unides Dia Internacional de la Noviolència, va començar a Nova Zelanda la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència, la qual finalitzarà el 2-I-2010 a Punta de Vacas, al peu de l’Aconcagua, a la serralada dels Andes. Durant aquests 90 dies, la Marxa haurà travessat més de 90 Estats i més de 100 ciutats en els cinc continents. Haurà recorregut una distància de 160.000 km per terra; altres trams es faran per mar i aire. Haurà experimentat tots els climes i totes les estacions, des del tòrrid estiu de les zones tropicals i del desert fins a l’hivern siberià. D’entre les etapes més llargues, hi haurà l’americana i l’asiàtica, totes dues de gairebé un mes de duració. Un equip-base d’un centenar de persones de diverses nacionalitats farà el recorregut complet. A mitjans novembre va passar per al nostre país. Si entreu a Internet, veureu com el cronista de l’equip base hi deixà la foto del Parc Güell que reproduïm i aquesta crònica:

In Barcelona, the home city of Base Team member Montserrat Ponsa, I met again with the Base Team. It was great to see that everyone was fine, and in Barcelona we were well cared for with a luxurious accommodation. The new members of the Base Team – Lars (Lars Rosenblum – not Lars Kramer Kristensen who is known to many humanists), Kai, Jacqueline and Dieter – appear in the team with their special characteristics. Yesterday in the big march through the city Kai opened his bag of wonders and came out with a horn that Isabelle and later me kept honking in rhythm with the shouts of “pau, força, alegria” (or however “peace, strength and joy” is correctly spelled in Catalan), and some exotic scarves that he was juggling with, dancing ahead of the march like the mascot of the march. Or one of the mascots, since here there was many colourful figures

moving about.We were all especially impressed by the march – there was no lack of energy and colourfulness and life in the march in Barcelona! Particularly memorable to many were the fantastic drum ensemble and the enthusiastic group of children. The Base Team started marching in the front,

with a banner that was so wide that often the street was not wide enough for it and we had to bend the banner. Along the way, one by one the Base Team members started disappearing from the front and started moving around the march and accompanying the different colourful groups. I noticed that in the end we were more or less Pierre, Lars and me in the front, accompanied by a

flock of enthusiastic 12-year-olds who kept shouting “pau, força, alegria!” The next generation of humanists is already coming forth with strength and conviction!

La Marxa és una iniciativa de Món sense guerres (Mundo sin guerras) i es porta a terme per aquestes raons:

-Denunciar la perillosa situació mundial a què ens ha portat l’armament nuclear, el qual, si s’arribés a utilitzar, suposaria la pitjor catàstrofe humana de la història i posaria el planeta en un atzucac;-Donar veu a la ciutadania que no està a favor de les guerres ni de la cursa armamentística;-Fer camí vers l’eliminació de les armes nuclears a nivell mundial, la retirada immediata de tropes invasores en països ocupats,la reducció progressiva de l’armament convencional; la signatura de tractats de no agressió entre Estats i la renúncia dels governs a utilitzar la guerra per resoldre conflictes;-Per posar en evidència altres formes de violència (econòmica, racial, sexual, religiosa, política, mèdica...) emmascarades per aquells que les provoquen i per oferir als qui les pateixen un lloc per poder-les denunciar;-Per crear una consciència global de la necessitat d’una Pau veritable i del total rebuig a tot tipus de violència.-A la Marxa s’hi ha adherit des del Dalai Lama a Jimy Carter, des de l’astronauta Pedro Duque a la reina de Jordània, per no parlar de premis Nobel, escriptors, cantors, actors i actrius, institucions de tota mena...-Lector encuriosit: en sabies alguna cosa de tot això, malgrat tenir-ho tan a prop de casa? No responguis! Fes-ho a aquesta altra qüestió: “Què faig, jo, per la Pau?” (Ep!, desperta: què penses fer aquests dies de Nadal?)

Helena Torrescasana

MARXA MUNDIAL PER LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA

PatríciaPujol,MariaMicó i SandraLara, amb idees extretes dels “Quaderns NoVa (Noviolència Activa)”

MAQUETA NUM 3.indd 7 01/12/2009 21:53:37

LA NOVIOLÈNCIA EN EL PENSAMENT DE LLUíS M. XIRINACS

El terreny de la noviolència és sagrat. La noviolència és el nostre ésser més profund.

Em demaneu una definició de noviolència? La gent té la idea que la noviolència és més aviat una mena de pacifisme passiu: no fer, deixar-se arrossegar, tenir una actitud de negar-se a fer alguna cosa, etc. “La pau per damunt de tot”. Jesús, a l’Evangeli, diu: “No he vingut a portar la pau sinó la guerra” (Mt 10,34; Lc 12, 49-51) perquè, de vegades, la dignitat és més important que la pau. Gandhi preferia un violent coratjós que un noviolent covard.

Gandhi en comptes de noviolència (ahimsa) parla de la satyagraha. Satya, en sànscrit, vol dir veritat, i graha força; satyagraha és “la força de la veritat” en positiu.

Gandhi deia: “La veritat és una cosa que neix dins el cor, a cada moment, segons les circumstàncies, i pot canviar a cada nova circumstància. S’ha de buscar a cada instant amb els ulls ben oberts i l’esperit amatent”. És l’obediència a una voluntat, a un consell que et surt de dins el cor, però que s’ha format no sols amb contemplació —que allà proposen a tothom—, sinó també amb coneixement de la realitat exterior, amb estudi i devoció. Segons Gandhi: “Quan tu has contemplat i estudiat, llavors et surt una síntesi interior que et diu «això és la veritat», i aquesta veritat ve amb un paquet de llum, de força i de felicitat de torna”. I si tu la segueixes, tens la llum necessària per defensar-la, la força per realitzar-la i dur-la a la pràctica, i la felicitat per fruir-la.

La noviolència exigeix com a primera cosa que existeixi un subjecte humà. És a dir, no es tracta de fer sinó d’ésser. Del subjecte sortirà l’acció i la manera de fer. Però, si no hi ha subjecte humà, no hi ha res a fer. Per tant, un senyor que usi la noviolència només com a tàctica, com a eina, no practica la noviolència. Se li podrà dir pacifista o resistent, però el missatge de la noviolència canvia la persona com a ésser, no com a fer. Per això recomano no oblidar una frase d’Ignasi de Loiola: “Tots els sacrificis, tot lliurament propi, tot amor és bo, excepte el que destrueix el subjecte que el porta a terme”.

Els conflictes sorgeixen per un xoc de forces. En termes científics, Newton posa com una de les bases de la seva física el principi d’acció i de reacció: a una acció li correspon una reacció igual i contrària. La noviolència es regeix per un principi diferent, enunciat per primera vegada per Norbert Wiener, fundador de la cibernètica; és el principi d’acció i de retroacció. Des de la perspectiva de l’acció i la reacció, valgui l’exemple de dos punys amb la mateixa força un que l’altre; l’un vol anar cap amunt i l’altre cap avall en la mateixa línia. El resultat és que no es belluga res. Si un puny fos més fort que l’altre, el faria moure segons la seva voluntat, però la força resultant seria la diferència de la dels dos punys. Si el puny més fort tingués força cinc i el més feble, força dos, la resultant seria de força tres. En aquest cas de l’acció i la reacció sempre es resta; el problema és que la resta pot resultar tan fatal que doni zero, l’anul·lació dels dos contendents. Al meu entendre, la noviolència consisteix en la bona voluntat de no voler xocar, d’acceptar el contrari,

NOVIOLÈNCIA, SAGRAT, VERITAT I CIBERNÈTICA

de situar el propi interès en el context que l’envolta i en l’aguda intel·ligència per convertir les reaccions en retroaccions. Si agafem el volant del cotxe, per exemple, una mà el fa girar cap a la dreta i l’altra cap a l’esquerra; el resultat és que l’eix té la suma de les forces de les dues mans. Quan dues forces van cadascuna a la seva i xoquen, fan violència; i quan l’impuls de dues forces es conjumina, aquestes fan noviolència. I és una noviolència activa que suma; per tant, no és un no: és un sí.

FORMES DE NOVIOLÈNCIA, VIOLÈNCIA DEFENSIVA ICOOPERACIÓ

La violència metamorfoseja i camufla sempre. Entre les formes de violència hi ha la física, inclosa la militar (antiquíssima, però, encara, també, ben actual). Menys visibles, trobem la violència política i la jurídica. Ambdues van molt lligades, perquè el cos de lleis del sistema jurídic es gesta als Parlaments, i els Parlaments són les refineries i la quinta essència de la política. En definitiva, podríem dir que tot allò que ve de l’àmbit oficial —que sovint ens volen fer passar per l’àmbit públic, i no és el mateix— és coacció. Encara podríem parlar de violència cultural i religiosa. La cultura és bona i la religió, en el sentit profund de la paraula, també és bona. Ara bé, tant l’una com l’altra s’han fet servir per dominar. Per tant, una cultura o una

religió imposades són violència. I s’hi relaciona d’allò més la violència jeràrquica. Hi ha encara violència generacional. I violència de gènere, de la qual avui es parla molt. També hi ha violència en la salut, violència amb els malalts. Si es fan bestieses en tractament terapèutics, imaginem d’altres tractaments de caire psíquic o mental. I una de les formes de violència més determinants és la violència econòmica-

Gandhi deia: “Jo em poso a favor dels violents defensius. Em guardaré prou de predicar-los la

noviolència en el moment en què necessiten tota la força per aguantar i resistir l’embat agressor de l’altre”.

Seria bo que analitzéssim quin model de vida portem dins el cap i si aquest és competitiu o cooperatiu. Els models són unes estructures que portem dins el cervell, que mai no coneixem prou i que mai no critiquem, però des de les quals ho pensem tot, ho fem tot. Som en una societat dominant que, a més, està implantant arreu el seu model de domini i competència. En diuen globalització, d’això, quan, en realitat, és un imperialisme tan encobert com majúscul. I davant de l’imperialisme, una societat que només sigui cooperativa s’ensorra: els altres la devoren. A fi que no fos devorada caldria fer una revolució social, de valors; una revolució ètica.

LA PETITA VEU SILENCIOSA, EL CIRCUIT DE LA VISITA I L’ADORACIÓ (SAMIAMA)Hi ha una cosa que impressiona de Gandhi. Deia: “Jo no tinc gaires problemes, perquè tinc una petita veu silenciosa dintre meu que em guia”. És silenciosa en el sentit que parla molt poc, fa molt poca remor, però es nota. De vegades hi poden haver silencis que comuniquen moltes coses. Gandhi seguia aquesta veu silenciosa que li anava bé per a l’acció. Tenir cura d’aquesta veu és essencial. És a dir, el qui va a la seva, topa amb totes les cantonades; el qui acull aquesta veu, rep la veu de l’univers que parla a cadascú tenint en compte totes les

20

MAQUETA NUM 3.indd 8 01/12/2009 21:53:38

condicions de la resta de l’univers, cosa que nosaltres, per molt ecologistes que siguem, mai no abastarem. No podem abastar, posseir i dominar l’univers! Si voleu, es pot dir que l’univers ens posseeix, ens domina i és ell qui ens guia a nosaltres. Nosaltres som un aspecte de l’univers que només pot actuar en llibertat fins a cert punt. Cal actuar d’acord amb el conjunt i és aquesta veu silenciosa qui ho diu.

Ull viu!, no es tracta sols d’una ‘veu’. És ‘veu’, que vol dir llum, claredat, intel·ligència, raonament, argument i dues coses més: ‘força’ i ‘felicitat’. És ‘força’. Junt amb la claredat de la veu hi ha un paquet de força addicional, enganxat a la veu. S’esdevé justament el que dic: la veu ve amb força, és a dir: la llavor de la veu ens ve acompanyada d’adob, ja que porta força i seguretat, estabilitat interior, per defensar allò que se’ns demana. La tercera cosa que dóna és felicitat; a nivell animal seria plaer i a nivell humà felicitat.

A la vida, de vegades estem deprimits, capolats, o bé tenim algun problema que pot ser gros o petit. Per exemple, has perdut una clau que t’han donat. Comences a tenir un petit problema i t’has d’espavilar només confiant en tu. Busques i intentes recordar on l’has posada, etc. De vegades es troba, però, de vegades, no. Arriba un moment en què desisteixes de buscar-la i abandones la batalla; al cap d’algunes hores, quan ja no hi penses, la trobes a la butxaca de la jaqueta. D’això en dic la Visita del que ho sap tot. I amb aquesta Visita trobes la clau perduda o la solució del problema que tenies. Aleshores ve el repòs, fins que una altra cosa et torna a inquietar. I així anem per la vida. Podríem dir que ens deixem endur per l’exaltació i, després, per la depressió. Esforç i deixar-se anar. Aquest cicle que he exposat a propòsit d’un tema banal com el de la clau, el podem aplicar a problemes o decisions més importants. Quan tinguis un problema no busquis mai la solució, busca la connexió amb el fons de l’univers, que té totes les solucions.

La paraula “ad-oració” vol dir ‘posar la boca (...) en una cosa’. Però, en l’àmbit de la mística, l’adoració és l’acte més sublim de la persona humana individual i col·lectiva. Hi ha una actitud interior de viure de cara a l’ànima universal i d’esquena al món tot i que se segueix actuant en el món, i que és l’actitud del profeta. El

profeta és una persona a la qual Déu té el cor robat. En comptes d’allò que sortia als contes de vendre’s l’ànima al diable, si volem,

podem vendre-la a Déu. Ell et posseeix, i un posseït de Déu és un adorador. És una persona que està de cara a l’univers per amor desinteressat.

LA LÍNIA DE L’UNIVERS I LA FONT DIVINA DE L’ÀNIMA UNIVERSALDe vegades parlo de la “línia d’univers”. Ve a tomb perquè l’exercici de l’obediència —externa a tu— i el de la llibertat —interna— de vegades semblen contraposats. En el cas de què parlo, el límit és encara més fi: es tracta del conflicte entre el teu propi lliure albir i la veu interior o divina. Si obeeixes aquesta darrera ja no fas el que tu vols sinó el que ella vol i, per tant, sembla que la teva llibertat queda minvada. Doncs bé, en aquest cas som davant d’una realitat misteriosa. No es tracta d’una altra persona que entra en competència amb tu mateix, sinó que es tracta del Tot, en el qual jo estic submergit com un nen en els braços de la mare. I això és l’important. Es dóna una situació rara, perquè, aquest Tot, aquesta ànima universal vol el millor per a mi, però no ho vol sense mi i vol que jo li digui que sí. Això es podria resumir si diem quelamàximallibertatésrenunciaralallibertatperlavoluntatdelguanyuniversal. Ara bé, se’t reclama que siguis tu el que renunciïs i això és un acte molt pur de llibertat.

TÈCNIQUESGRADUALSDELALLUITANOVIOLENTA-Cooperació:El primer que ha de fer un noviolent és cooperar amb l’adversari. Purificar la pròpia visió de les coses i posar-se al lloc de l’altre, donar-li joc. Això permetrà palesar-li més clar el seu error.-Denúncia: Quan la posició de l’altre no és prou clara, després d’haver fet un esforç seriós per comprendre-la, cal ser valent. No podem seguir cooperant amb el mal. La prudència no ens pot fer covards. El temps de la paciència no és infinit. Cal denunciar-la. Però amb astúcia. Gandhi i Jesús ho recomanen (Mt 10,16). La denúncia ha de ser coratjosa, no clandestina, amb llum i taquígrafs, encara que no cal que sigui solemne i espectacular. Com menys denunciïs millor i, si ho fas, millor que sigui en un àmbit restringit. -Nocooperació(resistènciapassiva):Ha arribat el moment d’emprar la força de la no cooperació amb l’adversari, la resistència passiva, sens dubte el punt més negatiu de la teoria i pràctica de la noviolència. Exemples d’aquesta resistència: els objectors de consciència al servei militar que s’asseien davant Capitania general, el Tancament de Caixes de 1899, la novel·la de Pedrolo Acte de violència, l’eslògan de Bernardette Devlin a l‘Ulster —“No pagar impostos és més eficaç que tenir tancs”— o els dejunis i vagues de fam.-Desobediènciacivil:aquí la desobediència s’entén com el feed back retroactiu que complementa l’acció de l’obediència. Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir. És una correcció del manar malament. Xirinacs posa com exemple la desobediència sobre l’impost de la sal a l’Índia i en dóna la teoria política a partir de Jürgen Habermas, John Rawls i Günter Frankenberg: “Un acte de desobediència cívica ha de ser, abans de res, un acte públic, no clandestí, no violent, conegut per les autoritats i avaluat per la policia”.-Accions alternatives: aquesta cinquena fase es resumeix així: “Si no trobes camí, fes-te’l”. Si veus que algunes coses no estan bé, doncs les has de millorar i fer-ho per la via directa, encara que sigui il·legal.

Aquests pensaments han estat obtinguts del llibre Filosofia i pràctica de la no violència com a estratègia per a la transformació social (Maçaners: Abadia editors, 2009), la portada del qual és la que consta en aquest article.

21

LA NOVIOLÈNCIA EN EL PENSAMENT DE LLUíS M. XIRINACS

MAQUETA NUM 3.indd 9 01/12/2009 21:53:38

En un dossier com el nostre, pecaríem de manca d’informació si no volguéssim saber, des de postures noviolentes, com està el món de preparat per a solucions violentes com són les militars. Sempre s’ha dit: Si vis pacem, para bellum (‘Si vols la pau, prepara la guerra’). Ja ha arribat l’hora de capgirar l’eslògan o d’inventar-se’n d’altres: “Mares, no heu parit els fills per ser militars!” El militarisme, enllà de despeses inexplicables, causa indesitjables empobriments en els ciutadans que viuen en una situació econòmica precària. Consulteu en els quadres adjunts les xifres de despeses militars i calculeu... Moltes dades d’aquest article estan basades en el llibre de Xavier Ferrer Viure segurs a Europa. Ens cal un exèrcit comú? (Barcelona: Dèria editors, 2009), una obra dirigida a palesar la viabilitat econòmica i política d’una defensa europea comuna, enfront de la qual, des d’una perspectiva de construcció d’un món de pau i noviolència, tanmateix, podem discrepar. La síntesi bàsica l’ha feta Júlia Colom. També hi han aportat dades i altres granets de sorra Laura Félez i L. B.

1. La situació política i econòmica de la Unió Europea.La Unió Europea és una realitat econòmica, però no una entitat política consolidada. Encara no existeix cap mena de defensa comuna organitzada per tots els membres; la UE necessita aliances. Per això procura mantenir bones i sòlides relacions sobretot amb els Estats Units, però sense menystenir altres potències com Rússia, la Xina i l’Índia. A més, l’OTAN (l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, constituïda el 1949 per dotze Estats, als quals s’hi afegiren Turquia i Grècia el 1952, la R. F. Alemanya el 1955 i Espanya el 1982) segueix present al Vell Continent des de fa cinquanta anys, perquè el Pacte de Varsòvia, dissenyat pels països del bloc de l’Est el 1955, per contrarestar l’OTAN, se n’anà en orris d’ençà la caiguda del mur de Berlín el 1989. Ens trobem, doncs, amb una situació triplement curiosa: 1) hi ha estats dins de l’OTAN que pertanyien a l’altre bloc; 2) hi ha estats de la UE

que no pertanyen a l’OTAN i a l’inrevés; i, 3) Europa continua cercant el redós dels EUA per a la pròpia defensa.EUA, doncs, és qui remena les cireres a l’OTAN. Per a alguns, la causa principal d’aquesta política és que la UE no disposa d’una visió estratègica pròpia ni de cap projecte comú. Per a aquests, en un món globalitzat com el nostre, tenir-ne un no és cap elecció, sinó una autèntica necessitat, per poc que es vulgui ser influent al món. I no només ens remeten a les crisis de l’exIugoslàvia (els europeus, als Balcans, no ens en vam sortir gens bé i sort dels EUA!), sinó que asseguren que, si la UE no vol quedar marginada del grup d’àrees politicoeconòmiques influents, si vol seguir sent un referent en el vessant econòmic i comercial, també haurà de ser capaç de desenvolupar tota una estratègia unitària per avançar en seguretat i defensa.

2. Tres fal·làcies darrere un interrogant: Per imposar la pau, cal la força?Des d’una mentalitat militarista se’ns diu sovint que cal la força, i no només les paraules, per aconseguir la pau. En el món en què vivim aquesta força es basaria en el fet de disposar d’una potent capacitat militar operativa, amb l’excusa de la seguretat i la defensa. Així, doncs, una UE amb una major competència política i de defensa tindria més poder de decisió i d’influència i podria exportar els seus valors de solució pacífica dels conflictes, com són la pau i el multilateralisme. Primera fal·làcia. S’arriba a la pau des de la pau; la violència engendra sempre violència. Mirem Afganistan, Iraq, Palestina...L’altre argument a favor de la utilització de la capacitat militar (en diuen “de defensa”) és que, per portar la pau i la democràcia cal als estats fallits (llegim poc democràtics, sempre des d’un “determinat” punt de vista), a més d’una voluntat política, cal una efectiva capacitat militar. És la segona fal·làcia. Per què no canviem la capacitat militar per una capacitat pacificadora?El tercer argument en pro del militarisme europeu es formula adduint que avui cap estat no pot fer front en solitari als complexos problemes del món d’avui en dia. La UE, amb una quarta part del PIB mundial, és un actor d’envergadura i ha d’estar disposada a assumir la seva responsabilitat en el manteniment de la seguretat mundial i la construcció d’un món millor. La seguretat és una condició necessària per al desenvolupament. I tant que sí! El que no és tan clar és que això s’hagi de fer armant-se fins a les dents!

3. El TerrorismeHi ha un darrer argument que demostra el poc pes de tots els anteriors: fer front al terrorisme. L’objectiu dels terroristes seria produir danys a fi d’aconseguir un gran impacte simbòlic i una forta commoció mediàtica. A llarg termini, la finalitat que cerquen és fer-se escoltar i aconseguir els objectius que reivindiquen (religiosos, polítics, etc.). Si, tradicionalment, el

Estats que pertanyen a la UE i no a l’OTAN• Irlanda• Àustria• Finlàndia• Suècia• Xipre• Malta

Estats que pertanyen a l’OTAN i no a la UE• Canadà• Noruega• Estats Units• Islàndia• Turquia

DESPESES MILITARS L’ANY 2006 SOBRE EL PIB (en milers de milions d’euros)

• Israel: 5,11• EUA: 4,24 • Índia: 2,56• Rússia: 2,42• Unió Europea: menys del 2%

oBulgària: 2,19oRegne Unit: 2,03oFrança: 1,85oRomania: 1,69oPolònia: 1,62oRepública Txeca: 1,59oEslovàquia: 1,58oXipre: 1,57oLetònia: 1,48oPaïsos Baixos: 1,47oGrècia: 1,39oFinlàndia: 1,34oEstònia: 1,32oHongria: 1,16oLituània: 1,07oAlemanya: 1,04..............................oEspanya: 0,73

• Xina: 1,30 • Japó: 0,93

SI VOLS LA PAU, NO PREPARIS LA GUERRA! (QUINA SEGURETAT VOLEM A LA UNIÓ EUROPEA?)

22

MAQUETA NUM 3.indd 10 01/12/2009 21:53:38

gran repte per a la defensa ha estat un enemic exterior concret, generalment un altre estat, avui en dia aquest enemic exterior, del qual s’haurien de protegir —i haurien de combatre— els Estats seria el terrorisme, descrit com “la insurgència de grups armats, constituïts per identitats amorfes i imprecises amb amenaces asimètriques”. Quina barra! No hi ha grups terroristes ben identificats amb objectius ben coneguts? Ja ho deia I. Ramonet, director de “Le Monde Diplomatique” a Guerras del siglo XXI (Mondadori: 2002): “Nombrosos antics terroristes s’han convertit amb el temps en respectats homes d’Estat”. Al costat de Maenahem Beguin hi podríem posar Iàsser Arafat i d’altres.A veure si no ens fan combregar amb rodes de molí: el terrorisme internacional és el resultat d’un seguit de processos històrics i d’una estructura que el nodreix i el manté a escala global. I el terrorisme islamista (del qual es parla tant avui) també és fruit d’aquests processos històrics d’opressió i aprofitament. Des d’aquesta perspectiva, la mentalitat militarista proposa unes noves forces armades que es replantegin les seves estratègies d’espionatge i acció, armament, etc., perquè les característiques de l’enemic són diferents. Des del pacifisme, es proposen inversions econòmiques i culturals.El fet que el terrorisme és una excusa armamentística ho prova aquest altre fet: els polítics mai no s’han posat d’acord a l’hora de definir-lo, ni en el si de l’UE! Un terrorista que independitza i allibera un país (posem per cas Simon Bolívar), no es converteix en un heroic home d’Estat? Així les coses i vist que els polítics no volen (o no poden) definir-lo, aquí va una definició d’un pacifista que dóna la volta al discurs políticament correcte en aquest punt: “Terrorisme és tot mitjà de violència, física o no, que utilitzen les classes dominants per impedir l’accés de les classes populars al poder”; cf. L. M. Xirinacs: Amnistia 77. Franco ha mort? (Abadia: 2006). Per rumiar-hi.

4. La PfP (Partnership for Peace) i l’EES (Estratègia Europea de Seguretat )Avui hem d’anar alerta perquè ens canvien el nom de les coses; de les Missions de guerra en diuen Missions de Pau (a les quals, tanmateix, s’hi va amb tancs i de les quals n’arriben morts). No deixa de ser curiós que l’Associació per la Pau (en anglès Partnership for Peace) sigui un programa de l’OTAN i que, fins i tot, Sèrbia en faci part des de fa un parell d’anys sense haver acabat de resoldre encara els contenciosos de Bòsnia i Kòsovo! Una Estratègia Europea de Seguretat s’emmarca en la concepció que la pau i la seguretat són un bé públic global que s’ha de garantir als ciutadans. Per orientar-nos: el Regne Unit aposta per seguir col·laborant amb EUA i França i Alemanya reclamen una defensa europea autònoma. Tots endeguen l’aigua al seu molí! I aquí va la pregunta del milió: sense la URSS, sense el perill soviètic, cal la presència de forces militars d’EUA a Europa? Atès que després del Tractat de Lisboa (2007) l’EES suposarà molts diners dels contribuents, tinguem en compte quines amenaces se’ns formularan com a més importants de la humanitat: 1) el terrorisme; 2) la proliferació d’armes de destrucció massiva; 3) els conflictes regionals; 4) els estats en descomposició; i, 5) la delinqüència organitzada. Hem desmuntat la primera; de la segona ens en queda la foto de les Açores i la mentida per atacar Iraq; en la tercera hi podria entrar Catalunya quan es vulgui fer major d’edat; de les altres dues n’hauríem de parlar llargament: hi ha qui descompon estats i qui nodreix la delinqüència (per exemple, tràfic de drogues o de nadons!) No ens deixem enredar!

5. La indústria militarS’entén per complex industrial militar tot l’entramat empresarial que de manera directa o indirecta està relacionat amb la construcció, administració i comercialització del material militar. Certament que als EUA hi trobem un complex industrial militar molt més cohesionat que el de la UE, on és un sector que està subjecte a les normes internes de cada estat i és un tema molt sensible a la reacció de la ciutadania. Aquestes diferències de funcionament provoquen que l’aprofitament que es fa de la indústria militar als EUA sigui molt superior al de la UE, com també ho és la seva inversió en defensa. La suma d’aquests dos aspectes ocasiona el distanciament de la capacitat militar entre la UE i els EUA, que s’eixampla cada vegada més a favor dels americans. I justament per això, ull viu!, perquè cada dia s’està sofisticant més i avui... tan perillosa pot ser una metralleta com una medicació.

6. Inversions en defensaEn els quadres anteriors podem trobar moltes xifres de despeses en armament que fan rumiar força. Afegim-hi que, de l’anàlisi dels valors de les variables econòmiques i socials (deute públic, dèficit públic, despesa social, inflació i atur) en relació a la despesa en defensa es desprèn que no hi ha una relació directa entre elles, de manera que la despesa militar depèn més de la voluntat dels governants que no pas de la situació econòmica dels mateixos estats. Trobarem països molt pobres que gasten més en productes militars que països rics. Segons l’OTAN, cada Estat hauria de gastar el 2% del seu PIB en defensa. Els EUA arriben al 4%, però, sortosament, la majoria desprenen per sota del 2%. Som capaços d’imaginar què es podria fer al món amb tota aquesta morterada de diners?

Els estats emergents seran els estats de referència de futures despeses militars? La indústria bèl·lica s’hi desplaçarà? Serà una llàstima! I ja ho sabem: quan ens parlin de defensa i seguretat a Europa... arrufem el nas.

POTÈNCIES MILITARS L’ANY 2008Efectius humans (en milions): Xina, 2,1; EUA, 1,49; Índia, 1,28; Rússia,

1,02; França, 0,25; Alemanya, 0,24; Itàlia, 0,186; Regne Unit, 0,180.Tancs (en milers): Rússia, 23; Xina, 7,66; EUA, 7,62;Índia, 4,05;

Alemanya, 2.03; França, 0,96; Regne Unit, 0,32; Itàlia, 0,32.Peces d’artilleria (en milers):Rússia, 26,1;Xina, 17,7; Índia, 11,3; EUA,

6,53; Itàlia, 1,56; Alemanya, 1,36; França, 0,78; Regne Unit, 0,87.Avions de combat (en milers) : EUA, 4,37; Xina, 2,44; Rússia, 2,39;

Índia, 0,59; França, 0,44; Alemanya i Regne Unit, 0,40; Itàlia, 0,27Portavions (en unitats): EUA,11; Regne Unit, 3; França i Itàlia, 2; Rússia i

Índia, 1; Alemanya i Xina, 0.Submarins nuclears SSBN i SSN (en unitats): EUA, 71; Rússia, 39;

Regne Unit,13; França, 10; Alemanya, Itàlia, Índia, 0.Helicòpters (en milers): EUA, 5,41; Rússia, 1,33; França, 0,63; Regne

Unit, 0,58; Alemanya, 0,54; Xina, 0,46; Índia: 0,36 ; Itàlia, 0,32.Capçals nuclears desplegats (en unitats): Rússia, 5.189; EUA, 4.075;

Fraça, 348; Regne Unit, 185; Xina, 176; Israel, 80; Índia 60/70; Paquistan, 60.

Fonts: Military Balance 2008 i SIPRI Yearbook-Armaments, Disarmaments and International Security (2008)

23

SI VOLS LA PAU, NO PREPARIS LA GUERRA! (QUINA SEGURETAT VOLEM A LA UNIÓ EUROPEA?)

MAQUETA NUM 3.indd 11 01/12/2009 21:53:39

LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA EN EL PENSAMENT

DE RAIMON PANNIKAR

“La pau és participació en l’harmonia del ritme de l’Ésser”

Vegem-ne la seva explicació:«Pau no significa absència de força o de polaritat. La pau no violenta el ritme de la realitat. Però la noviolència no significa una actitud purament passiva de permissivitat, absència de resistència o manca de força o fins i tot de poder, sinó respecte, no violació de la persona i, sobretot, de la dignitat íntima de tots els éssers. La pau no implica l’homogeneïtzació de tot, sinó més aviat la participació i la contribució en el ritme constitutiu de la realitat. L’home no és solament un ésser social; també és un ésser còsmic —més ben dit: cosmoteàndric. Nosaltres també som responsables de l’harmonia de l’univers: el millorem, el transformem i hi cooperem. Aquesta cooperació, aquesta sinergia, és activa i passiva alhora; val a dir que nosaltres prenem part ja sigui de manera activa o passiva en l’aventura de l’ésser, igual com en la dansa es crea el moviment seguint la música. Aquesta aventura no és un camí lineal vers un punt omega final. La pau no és ni escatològica ni l’estat mental de qui ha «descobert» la vanitat de

«Seria relativament fàcil, si hem de parlar sobre lapau, evocar-ne ara textos com l’edicte sobre la pau de l’emperador Ašoka (la victòria del dhárma , com la va definir ell mateix), o condemnar la màxima de Flavi Vegeci Renat: “qui desiderat pacem praeparet bellum” (“si vols la pau prepara la guerra”), o citar el famós aforisme de Píndar: “dulce bellum inexpertis” (“la guerra solament és dolça per als qui no l’han provada”), o remetre’ns a l’inici de la Quaerela pacis (la pau és “la font de tota felicitat”) d’Erasme, així com recordar les nombroses ànimes nobles que han descobert la centralitat de la pau en tots els temps i en totes les latituds, com Lluís M. Xirinacs. El veritable repte vindrà quan ens hàgim de comportar amb coherència sense cap més suport que la nostra consciència. Per això Aristòtil deia que la pau era el fi mateix de la polis (Polit. VII). La pau humana qualla en la nostra participació en l’ordre còsmic. Viure en pau esdevé la finalitat de la vida mateixa. La pau no és un mitjà —simple possibilitat per poder-nos dedicar als nostres afers— sinó un fi. La pau no és un valor ad usum, diria San Bonaventura, sinó ad fructum . Som pau com Crist és la nostra pau, segons diu Sant Pau (Ef II, 14).»La filosofiaimplica un esforç conscient de transcendir els límits de la dada empírica sense deixar-la de banda. Sovint s’interpreta la filosofia com la recerca de la veritat —amb el fusell de la “raó”—, encara que molt sovint es tracti solament d’una cacera de la claredat

—amb la pistola del “càlcul”. Però no hem d’oblidar que en altres parts del món, més enllà de la tradició occidental, hi viu una altra noció de filosofia. El mateix Marc Tul·li Ciceró descriu la filosofia com a cultura animi. Quan l’animus està en harmonia amb la realitat, «conrea» espontàniament una filosofia que condueix a la pau, una filosofia que no solament és pacífica sinó que reflecteix, i al mateix temps realitza, l’harmonia de la realitat. Aquesta filosofia és, alhora, causa i efecte de la pau: és un efecte de la pau, ja que neix d’un esperit pacificat i pacífic; és causa de pau ja que potencia i restableix l’harmonia de l’univers. L’apòstol Jaume (3, 18) també ens diu que la justícia és fruit de la pau. »La filosofiadelapau és més que una observació passiva; també és una participació activa en el dinamisme de la realitat i per això requereix un cor pur; sinó, qualsevol interferència és violenta i obstaculitza la pau. Potser una de les causes del neguit modern és haver lluitatper la pau sense inspirar-se en una veritable filosofia de la pau. Estem disposats a imposar el nostre concepte de pau. Tot el que prové d’un esperit humà que no està en harmonia amb si mateix i amb el món, difícilment pot portar a la pau.» Raimon Pannikkar ha repetit en diversos escrits nou sutres (màximes que necessiten explicació) sobre la pau i la noviolència, la primera de les quals és aquesta:

totes les coses «transitòries». El sentit de la vida no l’hem de buscar solament en funció del seu objectiu ni la justificació de les nostres accions en l’èxit final ni, d’altra banda, tampoc ens podem acontentar amb satisfaccions momentànies. Benaurats els qui troben la fita en el mateix camí. Des d’una filosofia de la pau, concebuda d’aquesta manera, sorgeix una crítica profunda i constructiva de la situació de malestar que es manifesta en el camp religiós, ecològic, econòmic, psicològic i polític. La nostra cultura tecnocràtica, que amb el culte a l’acceleració ha transgredit els ritmes de la naturalesa i de la ment, ha produït una societat que, a més de no tenir la pau, fa que avui dia sigui alhora difícil i urgent aconseguir-la. Això no vol dir que en èpoques passades no tinguessin problemes, dels quals podem treure lliçons. La pau no vol dir mantenir l’status quo que s’ha demostrat que és injust. No proposo que es faci una guerra en contra d’això, sinó emancipar-nos de l’status quo i transformar-lo en un fluxus quo, un moviment vers una harmonia còsmica sempre nova i mai perfecta.»

24

MAQUETA NUM 3.indd 12 01/12/2009 21:53:39

•La victòria obtinguda amb una derrota violenta de l’enemic no porta mai la pau.

•Viure sense pau exterior és difícil; viure sense pau interior és impossible; la relació entre una i altra és a-dualista («advaita»). [Advaita, en sànscrit, significaria justament ‘a-dualitat’, això és, expressió metafísica de la irreductibilitat de la realitat pura a pura unitat (monisme) o a mera dualitat, elaborada filosòficament per moltes religions, sobretot a Orient.]

•La pau no la conquerim per a nosaltres mateixos ni la imposem als altres; és tan rebuda (descoberta) com creada perquè és un do (de l’Esperit).

•El desarmament militar requereix el desarmament cultural.

•La religió és una via vers la pau.

•Cap cultura, religió o tradició no pot resoldre aïlladament els problemes del món.

•Només el perdó, la reconciliació i el diàleg continu porten a la pau i esberlen la llei del «karma». [‘Acció acumulada’, això és, el resultat —moral— de totes les accions i les obres segons la llei del karma que regeix les accions i els seus resultats en l’univers.]

Si en voleu saber més, podeu consultar alguns dels seus famosos llibres, traduïts a tots els idiomes més importants del món, dels quals us oferim aquesta tria: El Cristo desconocido del hinduismo (Madrid-Barcelona: Marova-Fontanella, 1971); Misterio y revelación: hinduismo y cristianismo: encuentro de dos culturas (Madrid: Marova, 1971; Sobre el diálogo intercultural ( Salamanca: San Esteban, 1990); Paz y desarme cultural. (Santander: Sal Terrae, 1993); Ecosofía: para una espiritualidad de la tierra. (Madrid: San Pablo, 1994); El silencio del Buddha: una introducción al ateísmo religioso (Madrid: Siruela, 1996); Invitación a la sabiduría (Madrid: Espasa Calpe, 1998); La intuición cosmoteándrica: las tres dimensiones de la realidad. (Madrid: Trotta, 1999); El diálogo indispensable: paz entre las religiones. (Barcelona: Península, 2003); Paz e interculturalidad: una reflexión filosófica. (Barcelona: Herder, 2006); Mito, fe y hermenéutica ( Barcelona: Herder, 2007). Actualment prepara la publicació de la seva Obra completa en català (18 volums) a l’Editorial Fragmenta; en italià, ja n’han sortit dos.

No podem en aquest espai reduït oferir l’explicació de tots els altres sutres, però us n’oferim alguns més, perquè hi puguem aturar-nos i reflexionar, que vol dir flexionar la nostra intel·ligència en allò que pensem:

La Fundació per la Pau presenta cada any el resum en català de l’Anuari SIPRI 2009 gràcies al qual, aquest passat setembre , hem pogut saber que la despesa militar mundial el 2008 ha estat de 1,464 bilions de dòlars? En l’edició del 2009, el SIPRI analitza temes com la despesa militar, la producció i el comerç d’armes, les operacions de pau i les armes nuclears, entre d’altres.

El 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Pau, establert per les Nacions Unides per treballar per l’eradicació de la violència. Coincidint amb aquesta data, la Fundació per la Pau presenta la tercera edició del Concurs d’Animacions per la Pau (El treballs s’han de centrar en el tema “Camins de pau: noviolència i diàleg”. Qui s’hi anima?)

Que l’Estat espanyol és el 6è exportador d’armes el 2008? Un informe sobre les estadístiques oficials de transferències d’armes el 2008 confirma que l’Estat espanyol exporta material de defensa a destins on pot contribuir a cometre violacions dels Drets Humans, exacerbar conflictes o deteriorar el seu desenvolupament. Les ONG responsables de l’estudi, Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam, reclamen al Govern central que compleixi la llei amb rigor a l’hora d’autoritzar o denegar exportacions de material de defensa i doble ús.

Gairebé un any després de la històrica signatura de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió a Oslo el desembre de 2008, Diferents ONG, entre les quals hi ha la Fundació per la Pau, han fet una crida als governs per tal que aturin el flux de diners que van a parar a mans dels productors d’aquestes armes indiscriminades.

El passat 30 d’octubre, la majoria de governs reunits a la seu de les Nacions Unides a Nova York van acordar un calendari per elaborar un Tractat sobre el Comerç d’Armes “ferm i sòlid”. Després d’anys de negociacions, els estats es van comprometre a promoure una normativa que controli les transferències internacionals d’armes convencionals. Diverses ONG han sol·licitat al govern central que tingui un paper actiu i destacat en el procés.

Els passats 13 i 14 de novembre la Federació Catalana d’ONG per la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau van organitzar conjuntament les “Jornades del Moviment per la Pau”. Durant dos dies els assistents podran reflexionar i debatre sobre el present i el futur del moviment pacifista a Catalunya.

El divendres 20 de novembre la Fundació per la Pau organitzà una taula rodona sobre desarmament. La taula rodona “Desarmament: victòries i reptes” comptà amb la participació de Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition (CMC) i Daniel Mack, coordinador de les ONG en les negociacions a NNUU

SABIES QUE...?

25

MAQUETA NUM 3.indd 13 01/12/2009 21:53:39

ElsenyorMartíOlivellaésunadelespersonesdelpaísmésentregadaalalluitadelaNoviolènciaactiva.Noeltrobareugairealsmitjansdecomunicació,peròésd’aquellespersonesque,ambfeinacallada,assoleixqueelmónsiguicadavegadaunamicamillor.DeixebledeLluísM.Xirinacs,hadedicatprogramesradiofònicsalapauialanoviolència,amésd’estudisiarticlesendiversesrevistes.RelacionatamborganismesinternacionalscomNonviolentPeaceforceoelConsellInternacionaldelFòrumSocialMundial,promocionaDelibera(ServeisdeParticipacióInteractiva)iNova(CentreperalaInnovacióSocial).L’anemaveurealaseud’aquestaentitat,alcarrerJoncardelPoblenou.

—Com definiria Nova? — Per poder-vos definir Nova, primer hauria de fer-vos cinc cèntims sobre la violència i les múltiples reaccions agressives de la gent enfront els problemes. Mireu: la violència és impedir amb la teva força la força d’un altre. Quan una persona té un problema, sovint té tres reaccions: primera, passivitat, és a dir, fer veure que no li afecta; segona, actuar violentament, creant, vulgues que no, una espiral de violència; tercera, acudir a la via judicial o política, quan són democràticament legítimes, però que no sempre funcionen... Aleshores ens queda una quarta, la noviolència, que és la innovació social més important del segle XX, seguint la petja de Gandhi. Consisteix en la recerca de la veritat. Es tracta de comprendre el problema des de tots els punts de vista i actuar amb consciència. Aquesta innovació social l’apliquen les persones que s’arrisquen per aturar la violència estructural encara que aquesta recaigui sobre ells.

—Quin és l’objectiu de Nova? L’acrònim vol dir “no-violència activa”? —Vol dir Innovació Social, dins de la qual, és clar, hi ha el departament de noviolència activa. Volem ser una organització pionera en el desenvolupament d’estratègies de construcció de pau a través de la noviolència activa.

—Ens podria posar un parell d’exemples sobre allò que heu fet a favor de la Noviolència?—Per exemple, entre el 1976 i el 1978 amb uns companys ens férem objectors al servei militar i vam ser empresonats. Com a conseqüència d’això, molta

gent es revoltà. A través d’aquesta revolta i de la lluita que va seguir, al cap dels anys, s’aconseguí un article en la constitució sobre el dret a l’objecció de consciència i anys després que les Corts abolissin el servei militar obligatori.

—I, fora d’aquí?—Promovem intervencions internacionals noviolentes a favor de la pau i influïm en les polítiques dels actors de la cooperació i l’acció exterior. Per exemple, recolzem aquelles persones que van a llocs en conflicte com Palestina i Iraq. Donem suport a la lluita de Bil’in, un poblet palestí en què Israel ha ocupat la meitat de les terres i les ha separades amb el mur. El grup de persones que cada setmana hi van des de fa 5 anys lluiten contra la construcciódel mur i han aconsehguit una resolució favorable judicial d’Israel. L’experiència en zones de conflicte ens porta a defensar la legalitat internacional a partir d’estratègies civils i no militars.

—Això ha de voler dir cooperació amb altres organis-mes...—Sí, és clar. Cooperem amb Nonviolent Peaceforce i amb la Xarxa Europea de Serveis Civils de Pau i amb organitzacions i moviments dels territoris Palestins,

Iraq, Síria, Israel, Jordània, Líban, Sri Lanka, Euskadi...

—I com ho fan?—Influïm en les polítiques dels actors de la cooperació i l’acció exterior. Com a actors compromesos i independents, sense discriminacions racials, polítiques, religioses ni ideològiques, proporcionem idees innovadores, anàlisis i publicacions

per influir en les polítiques i les pràctiques dels actors estatals i no estatals a Europa i en d’altres àmbits internacionals sobre com promoure la construcció d’infraestructures civils i no violentes a favor de la pau. En els conflictes internacionals sempre hi ha part de la societat civil que cal encoratjar perquè no és violenta i necessita suport i cobertura informativa.

—Això vol dir moltes despeses... De quins suports disposen?—L’ànima de la nostra entitat són socis, col·laboradors i mecenes. Però també rebem suport d’institucions i programes com ara l’Agència Catalana de Cooperació

Martí Olivella: “Hem de saber qüestionar-nos com funciona el món”.

L’ENTREVISTA

26

MAQUETA NUM 3.indd 14 01/12/2009 21:53:39

al Desenvolupament, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament amb el Programa Barcelona Solidària, Youth in Action Program, European Commission Grundtvig Funding Line, Europe Aid i d’altres... —Què va impulsar Nova? Com va sorgir?—Hi havia dues organitzacions anteriors a Nova, que buscaven i acollien persones amb punts de vista diferents davant de problemes socials i polítics tan diferents com el que us he dit del servei militar, (que va de bracet amb la necessitat de desarmament), o el problema de l’energia (de veritat que són necessàries les torres de molt alta tensió?), o els problemes econòmics (sense superar el sistema

capitalista, l’actual crisi s’anirà repetint encara que avui aconseguim sortir-ne). Com a conseqüència d’aquestes dues organitzacions sorgeix Nova, que vol repensar la democràcia i aconseguir una millor organització social.

—Quina és la seva funció en aquesta organització?—En sóc un dels fundadors i director. La meva funció és que la gent tingui els objectius ben clars. Proporciono recursos i ajudo a mantenir la bona relació en els equips.

—En quin moment de la teva vida vas saber que vo-lies dedicar-te a la innovació social i la pau?—Des de jove que estudio i edito dossiers sobre homes de pau. En un moment determinat de la meva vida vaig pensar: “La vida és un procés, i la meva capacitat d’organització s’ha de dedicar a la millora d’organització de la societat, sense pensar que el benefici econòmic personal sigui prioritari”, i des de llavors que em dedico a tot això.

—A quina edat la gent entra a treballar en aquestes organitzacions?—Hi ha gent d’edat molt variada, des dels 22 als 80 anys.

—Ens podria dir algunes organitzacions internacio-nals semblants a Nova?

—Us les he esmentades: la Noviolent Peaceforce (Forces de Pau noviolentes) on es prepara i s’envia la gent per a la intervenció noviolenta en zones de conflicte armat i la Xarxa Europea Servei Civil de Pau, on s’organitzen serveis civils en lloc de serevis militars.

—Sabria dir-nos per què en català s’han editat tan es-cassament els escrits de Gandhi ?—Als 60-70 hi va haver diverses edicions sobre escrits de Gandhi en català; en canvi, hi ha molts textos seus en castellà, que bé en deuen haver tingut. Les editorials editen allò que dóna diners i si no en dóna els costa traduir... Hem de demanar a les llibreries i als editorials els llibres en català.

—Quins textos de la no violencia ens aconsellaria?—Jo recomanaria “La Noviolència” de Lluís Maria Xirinacs i qualsevol text de Gandhi.—Quins han estat , segons vostè, els grans noviolents al nostre país?—Si hagués d’anomenar els noviolents, començaria per en Xirinacs, que per alguna cosa, ha estat denominat el “Gandhi Català”. També hem tingut a França, Lanza del Vasto. A la resta d’Espanya, hi ha hagut Gonzalo Àrias, que va escriure “Los Encartelados”. Era una novel·la programa, il·legal. Plantejava que en un país les eleccions han de ser lliures i en el seu llibre convidava la gent a sortir encartellat demanant eleccions. Ho feu, amb altra gent, i foren detinguts.

—Mentre l’estàvem esperant hem vist samarretes, on hi ha escrit “Cultura De Pau” i un projecte per convertir el Castell de Sant Ferran de Figueres en Castell per la Pau... El castell de Montjuïc també s’hi hauria d’acabar convertint...—“Cultura de Pau” és un terme per oposat a “Cultura de Guerra”. Es tracta de promoure organitzacions, recursos i accions que tracten de construir la pau sense violència. La proposta de reconversió del castell de Figueres la férem fa 10 anys, ha rebut molts suports i és diferent de la proposta del govern sobre el Castell de Montjuïc... Hi hauria museu, auditori, biblioteca, centre cultural i d’exposicions, zona d’acollida de residents ocasionals, zona de comerç...

Hem d’acabar i acomiadar-nos. Ell, però, ens atura:—Abans d’anar-vos-en m’agradaria dir-vos que la construcció de pau o de guerra és una qüestió de diners i d’interessos. Ja ha arribat l’hora de qüestionar-nos de quina forma funciona el món, fer conèixer la noviolència i aplicar-la en funció de la gravetat del moment..

Claudia Ardid i Helena TorrescasanaFotografies: Aida García

27

MAQUETA NUM 3.indd 15 01/12/2009 21:53:39

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que facin possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i pobles. Promou la investigació per la pau, fa accions i propostes d’educació per la pau i realitza campanyes de sensibilització social i pressió política per reclamar a les institucions compromisos cap al desarmament, la desmilitarització, la prevenció de conflictes, el ple respecte als Drets Humans i la promoció activa d’una Cultura de Pau. També dóna suport a persones i grups que promouen la resolució pacífica dels conflictes a diversos països (País Basc, Balcans, Colòmbia, Israel-Palestina, etc.). Està oberta a la col·laboració de tothom. I ningú millor per explicar-nos-ho que el seu director, en Jordi Armadans.

Entrevistem a Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.

—Quines funcions i objectius té la Fundació per la Pau?—La Fundació per la Pau té per objectiu ajudar a estendre una cultura de pau. Per això treballem fent programes de sensibilització i divulgació en educació per la pau, realitzant campanyes de desarmament i desmilitarització i afavorint processos de resolució pacífica i noviolenta dels conflictes.

—Què és per vostè la pau i la Noviolència?—La pau és un objectiu necessari, positiu i convenient per a totes i tots. Significa pensar en una convivència col·lectiva on es cerca el màxim de justícia i llibertat amb el mínim de violència (física, estructural i cultural) possible. La noviolència és la manera de viure i lluitar més coherent, i més útil i efectiva, amb la recerca de la pau.

—Quins han estat i són els grans noviolents de Catalunya?—Per sort, n’hi ha moltes, de persones que al llarg de la seva vida han fet una aportació cabdal a la difusió i acció per la pau i la noviolència al nostre país: John Paul Lederach, Lluís Maria Xirinacs, Pepe Beúnza, Joan Gomis, Arcadi Oliveres, Alfons Banda, Antoni Soler, Gabriela Serra,

Vicenç Fisas, Fèlix Saltor, Rafael Grasa, Fèlix Martí, Carme Romia, Paco Cascón, etc. —La corrupció política ajuda a la pau i noviolència?—La corrupció econòmica, moral o política no ajuda a res. En tot cas, més enllà de queixar-nos i esgarrifar-nos-en, hauria de servir perquè la ciutadania, la societat, els mitjans de comunicació, els partits polítics, les ONG, les institucions, etc. fóssim més exigents i crítics —en primer lloc, cap a nosaltres, en segon lloc, cap enfora— i més conseqüents amb els valors que diem professar i amb les maneres de fer les coses.-Què en diu de les despeses militars, vostè? —Si, seriosament, aspirem a un món en pau, no té sentit que dediquem la brutalitat de diners que estem dedicant a la despesa militar. Cal recordar obvietats: amb un 5% de la despesa militar mundial podríem eradicar de cop la fam i la misèria. I, la fam, no és la principal amenaça que atempta contra la vida i la dignitat de milions de persones arreu del món? Doncs defensem-nos-en!

—Si no hi haguessin exèrcits, hi hauria guerres?—La cultura de la violència dominant i la lògica del militarisme permeten que molts conflictes s’enfoquin en l’àmbit de la lògica de la violència. Els exèrcits i l’armamentisme faciliten i concreten aquestes opcions i n’incrementen l’impacte pel que fa a baixes i destrucció. De conflictes, sempre en tindrem: el que ens cal és aprendre a afrontar-los i resoldre’ls de forma pacífica, dialogada i negociada. Al capdavall, s’ha demostrat, abastament, que és la millor i més efectiva manera de resoldre’ls. —Moltíssimes gràcies, de veritat.—Una abraçada i bona feina per la pau!

Carles Escòlies i Berta Nicolau.

28

MAQUETA NUM 3.indd 16 01/12/2009 21:53:39

Com ja sabeu, cada curs fem diferents activitats a la nostra mediateca.Enguany i coincidint amb el fil conductor d’aquest número de la revista, hem volgut començar amb la Pau.

Hem ambientat els diferents espais amb imatges, poesies, i cites i hem exposat diversos títols de lectures recomanades per edats.

Aquí en teniu una mostra :

EDUCACIÓ INFANTIL:PARR, Tood. El libro de la Paz. Madrid: Ed. Serres, 2005DAMON, Emma. Què és la Pau ?. Barcelona: Ed. Beascoa, 2006PRIMÀRIA:ROCA, Núria. Nens i nenes del món. Barcelona: Edebé, 2006AMO, Javier del. El niño que pintó el mundo. Madrid: Ediciones Gaviota, 1993PRIMER I SEGON D’ESO:AAVV. Érase una vez la Paz. Barcelona: Ed. Planeta, 1996BEN JELLOUN, Tahar. L’escola buida. Barcelona: RBA Editores, 2003TERCER I QUART D’ESO:VARA, Mariano. Los derechos torcidos. Madrid: Ed. Edelvives, 1998KERR, Judith. Cuando Hitler robó el conejo rosa. Madrid: Ed. Alfaguara, 2004BATXILLERAT:COETZEL, J.M. Desgracia. Barcelona: Ed. Mondadori, 2003ROSNAY, Tatiana de. La llave de Sarah. Madrid: Ed. Suma, 2007

MÉS MEDIATECA

Per si en voleu saber més…

www.edualter.orgTrobareu bibliografia, agenda d’activitats, temes d’actualitat, etc.www.escolapau.org/programas/musica.htmAmb audicions especialment pensades per treballar la pau.www.fundacioperlapau.org/recursosAmb bibliografia, enllaços a entitats, campanyes, jocs i curiositats, la paraula Pau en 71 idiomes, etc.www.intermonoxfam.orgAmb els llibres que ha editat Intermon, campanyes, dades, etc.www.observatori.org/Paula/catalaTé un menú molt visual amb molts recursos.www.//phobos.xtec.cat/audiovisulas/cinemaAmb una selecció de pel·lícules que es poden treballar a l’aula amb material didàctic.www.sodepam.orgAmb treballs de cooperació, articles, etc.www.unesco.org/cppPodreu trobar un programa de cultura de la Pau.www.xtec.es/recursos/valors/pau.htmConté entre d’altres, 101 jocs no competitius de l’educació per la Pau.

I si voleu bibliografia sobre Pau i Noviolència, aquí en teniu:

-AUTORS DIVERSOS: Monogràfic: Raimon Panikkar dins “Anthropos, Revista de Documentación Científica de la Cultura”, número 53-54 (Barcelona, 1985)-AUTORS DIVERSOS: Què ens mou? 6 valors a debat, Josep Maria Terricabras (coord.)(Barcelona: Edicions Mina, 2006)-AUTORS DIVERSOS: Dossier Xirinacs publicat al número 31 (tardor 2007) d’ONGC, revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals.-GANDHI, Mahatma: La noviolència en la pau i en la guerra, pròleg de L.M. Xirinacs. (Barcelona: Ahimsa, 1983). -LEDERACH, John Paul: Els anomenats pacifistes: la no-violència a l’Estat espanyol, col. “Alliberament”, 15 (Barcelona: Edicions La Magrana, 1983)-PANIKKAR, Raimon: El diálogo indispensable: paz entre las religiones (Barcelona: Península, 2003)-PANIKKAR, Raimon: Paz e interculturalidad: una reflexión filosófica (Barcelona: Herder, 2006).-ROLLAND, Romain: Mahatma Gandhi, amb pròleg de Francsc Macià (Barcelona: Políglota, 1930)

Ja estem preparant la propera…

MAQUETA NUM 3.indd 17 01/12/2009 21:53:40

Toni Soler ens va rebre als estudis de RAC1, molt amable, però amb presses per començar el seu programa de ràdio “Minoria Absoluta”. Era, per al moment, la seva darrera temporada. A més de Polònia i Crackòvia, dos programes de sàtira política i esportiva respectivament, en vol fer un de famosos del cor... A més a més, acaba de sortir la seva darrera novel·la, L’última carta de Companys, a Columna, on Lluís Companys, afusellat el 1940 per Franco, transmigra en el temps fins a l’any 2015... Pocs saben que, a més de personatge mediàtic, en Toni és un escriptor. La seva Història de Catalunya (modèstia a part), ha estat un dels darrers long-sellers catalans, amb més de 150.000 exemplars venuts... Nascut a Figueres el 1965, va passar per les nostres aules quan va estudiar-hi el Curs d’Orientació Universitària. Segons explica, als 16 anys ja feia col·laboracions a la premsa de Badalona. Va estudiar a la Universitat Central. Ara, segueix col·laborant a “La Vanguardia”, tot i que la gent el coneix més per la seva feina a la televisió...

ENTREVISTA amb

Toni Soler

—Després del teu pas per l’Escola Pia de Diputació quins records en guardes? Una anècdota, un professor que et marqués...—Conservo molts bons records. Fins i tot em convidaren a fer-hi la xerrada de final de curs... Com a “profe”, encara mantinc una bona relació amb Lluís Busquets: va ser el meu professor de literatura i tots els llibres que ens va fer treballar els tinc gravats aquí (s’assenyala el cap). Em va marcar molt! A més, recordo també d’altres professors bastant bons. Sí, de la vostra escola en guardo un bon record acadèmic, però, encara més, el tinc de la festa de final de curs que vam presentar jo i el meu company Dani Jordà... Vam fer molt el “burro” i ens ho vam passar genial.

—Trobes que la teva formació a l’escola Pia t’ha servit professionalment?—Home, va ser un curs i prou, per tant trobo que seria molt agosarat dir que la meva formació es va basar només a l’escola Pia. És clar, jo vivia a Badalona, i vaig canviar un parell de cops d’escola degut a la feina dels meus pares. Llavors, per al COU, van pensar en un lloc una mica més dur, a nivell acadèmic, i vaig acabar a l’Escola Pia.

—La pregunta inevitable: què pensa Toni Soler del pla de Bolonya?—Del pla de Bolonya...? Doncs, la veritat és que no en tinc una opinió molt formada. Crec que si només es parla de privatització es fa una crítica una mica exagerada. Penso que vincular l’educació o la universitat al món empresarial és una cosa inevitable i que si es fa ben feta pot ajudar molta gent a integrar-se en el món laboral. També crec, però, que els estudiants han de fer sentir la seva veu i se’ls ha d’escoltar perquè són part implicada,

i el que sí que tinc clar és que les coses tal com estan ara no van i, per tant, si no és el Pla Bolonya, alguna cosa s’ha de fer.

—Sabem el perquè del nom de Polònia del teu programa, però Crackòvia? Minoria absoluta? Per què aquests noms?—Minoria absoluta perquè volíem un nom que tingués a veure amb la política, ja que és un programa pensat per riure’s de la política, i a més minoria, perquè aquest és un món on molt pocs tenen cabuda; Minoria absoluta, oposat a majoria, resumia una mica aquests conceptes. Crackòvia és una derivació del Polònia. És una ciutat del país i si l’escrius amb “ck” ve de “crack”, que és un terme molt esportiu.

—Trobes moltes diferències entre la ràdio i la televisió?—El millor de la ràdio és que, en cas de necessitat, cinc minuts abans arribes a l’estudi i fas el programa. A més, hi ha molta improvisació i el ritme és molt viu i alegre. A la televisió, en canvi, tot és molt més lent i complicat. Per qualsevol detall s’ha de fer una reunió amb tots els departaments. Tot i això, t’ho passes molt bé i l’impacte que té el que fas és molt més ampli. Cada mitjà té coses bones i coses dolentes.

—Un convidat que t’hagi sorprès.—A veure, a Minoria sí que fem de tant en tant alguna entrevista, però sobretot a polítics i, com entendràs, els polítics poden fer moltes coses, però sorprendre...(Tots riem). En tot cas va ser molt divertit quan vam tenir l’Artur Mas en un gag on rèiem del seu pentinat, amb molta laca, i llavors, sense seguir el guió em va dir: despentina’m. En el gag surto jo despentinant-lo...I res, va ser molt divertit per part seva.

Minerva Garcia i Aida Elias

30

MAQUETA NUM 3.indd 18 01/12/2009 21:53:40

—Un moment inoblidable a Polònia.—Un moment inoblidable...És que no sóc molt de moments, jo. És inoblidable l’experiència... Vull pensar que és el programa que somiàvem des de feia deu anys i el fet de tenir-lo ja tres anys en cartell i amb molt bona audiència esdevé un somni. Destacar un moment m’és molt complicat. Potser l’endemà mateix del primer dia, quan em van trucar i em van dir que havíem aconseguit una audiència rècord. Imagina’t com ens vam posar!

—El Minoria Absoluta ha anat evolucionant en durada. Ara, la primera hora és d’en Toni i la segona d’en Quim. Això vol dir que un programa d’humor no pot omplir dues hores sense repetir-se o que prepares qui et substitueixi?—Pot ser. En el nostre cas tenim l’excusa que ens hem posat a fer tele i havíem de repartir-nos el temps. El primer pas va ser deixar una hora i prou. Quan surti l’entrevista jo ja hauré deixat Minoria...per poder dedicar més temps a la productora. Volem créixer i no es pot fer tot.

—Com s’arriba a ser director d’un programa amb tan reconeixement al territori català?—El necessari és treballar molt, fer el que tu creus i ser humil; de vegades el que penses no és el que funciona. Jo mateix he trigat molts anys a fer el que volia: un programa en català a Catalunya. I bé, hi ha també un component important de feina, de mitjans per aconseguir-ho i sobretot d’audiències. D’aquí uns

anys el programa pot desaparèixer: els programes de ràdio i televisió són molt efímers, és a dir, que ara nosaltres estem aquí però potser demà ja no hi serem. Per això no ens hem d’empoltronar ni pensar que estem fent una cosa veritablement important.

—Vas començar com a col·laborador de revistes locals i fins i tot vas fer càstings per presentar telediaris; havies imaginat mai arribar tan lluny?—Jo vaig començar a Badalona, a una revista d’esports. Tenia 16 anys i el meu pare s’havia mort. Per animar-me, el director de la revista, que era amic dels meus pares, em va demanar si volia fer entrevistes a jugadors de bàsquet. La meva germana sí que és periodista de carrera i va fer de corresponsal; a mi, en canvi, m’agradava escriure i era una feina que m’anava bé. Ha estat difícil, fent el que em demanaven les circumstàncies, adaptant-me. Primer vaig fer d’escriptor i, després, em vaig trobar fent humor; les coses han anat així i estic content de com han anat.

—Has guanyat 3 Ondas i un Ciutat de Barcelona; què és el següent que t’agradaria guanyar?—Doncs no ho sé. La veritat és que fa molta il·lusió guanyar un premi d’aquest tipus, perquè te’l donen els companys, i més sent d’un mitjà espanyol i el programa guardonat... fet a Catalunya. Ara, en fred, jo no em plantejo guanyar més premis, no planejo el meu futur a llarg termini. Tinc una productora i vull que creixi i fer programes que ens agradin.

—Quines característiques hauria de tenir una persona que es volgués dedicar al periodisme?—Aquest món bàsicament és comunicació; per tant ha de ser una persona amb una visió del món molt oberta i, sobretot, llegir molt. Has d’anar al teatre, anar al cinema, llegir els diaris. Els idiomes són molt importants, perquè són la teva eina de treball, i com més millor. Jo em trobo amb gent que vol ser guionista i, més que l’humor, les ganes de treballar o qualsevol altra cosa, tenir una bona base és molt important.

—Per acabar, un consell per als alumnes de l’Escola Pia de Diputació?—Doncs que estudieu molt, perquè és una etapa maquíssima de la vostra vida. És el moment de viure i també d’aprendre, no solament a l’escola: d’enamorar-se, de ballar, de disfrutar i feu-ho ara que podeu... Després tot són problemes!

31

MAQUETA NUM 3.indd 19 01/12/2009 21:53:40

CONFLICTES GENERACIONALS

Era l’home de moda, l’expert en adolescència i joventut. L’AMPA ho sabia i, aprofitant una estada seva a Barcelona, es va gastar uns bons pistrincs per fer-li fer una conferència a l’Escola. Es deia Ronald Gibson. Va començar la dissertació així:

—Tothom critica els joves d’avui, però ningú no sap si són iguals, millors o pitjors que els d’ahir. Com a diagnosi de la nostra joventut, els oferiré quatre frases que he extret d’experts en.... podríem dir pedagogia; tot seguit, quan les hagi llegides, les podrem comentar.

1a) “Els nostres adolescents són uns mal educats, els agrada el luxe de lluir certes marques, no respecten els vells ni fan cas a les normes emanades per autoritats competents. Són uns veritables tirans. No es posen dempeus quan entra algú que mereix respecte i contesten malament als propis pares i mestres. Hem d’inferir, per tant, que són dolents.”

2a) “Si la joventut d’avui ha d’ocupar el poder demà, no tinc cap esperança en el futur del nostre país, perquè els nostres joves són insuportables, irrefrenables i, simplement, terribles.”

Arribats aquí, un grup d’assistents va picar de mans. El senyor Gibson va fer un gest per aturar els aplaudiments. Encara no havia acabat.

3a) “La civilització del nostre món ha arribat a un punt crític: els fills ja no escolten els pares. Si això passés al regne animal, l’espècie s’extingiria. La fi del món, per als humans, no pot ser gaire llunyana...”

Es repetiren aplaudiments d’admiració que el conferenciant tornà a refrenar. Seguí amb la darrera de les frases que havia anunciat:

4a) “La joventut d’avui serà incapaç de mantenir la nostra cultura. Els adolescents i joves actuals mai no seran com la d’abans, perquè aquesta joventut resulta posseïda pel mal fins a la pròpia arrel. Només pensen a divertir-se i la mandra els fa esdevenir malfactors.”

Ara sí que va deixar que tothom aplaudís satisfet, aprovant el que aquell expert acabava de dir. Al cap d’una estona, quan la gent aturà els aplaudiments, digué:

—Ara, abans de comentar aquest diagnosi sobre els nostres adolescents i joves, els revelaré l’origen de les frases que he llegit. La primera és de Sòcrates (470-399 aC); la segona d’Hesíode (720 aC); la tercera és d’un sacerdot egipci de l’any 2000 aC; la quarta estava inscrita en un vas de fang descobert a les runes de Babilònia (actual Bagdad) i té més de 4000 anys d’existència.

El públic va romandre perplex. La conferència... [Qui s’atreveix a escriure un final per a aquest relat —totes les dades del qual són

verídiques— en menys de quatre ratlles? Envieu-lo i el valorarem! ]

Un Conte per acabar...

MAQUETA NUM 3.indd 20 01/12/2009 21:53:40

A: Grip antiquada que ja s’ha tornat a posar de moda.Aaba: Significant desproveït de significat però no de sentit, vist que el seu ús resulta especialment indicat per romandre en un ecosistema d’ordenació alfabètica. El terme Aaba obtindrà, per nassos, gràcies als caràcters que el composen, un dels primers termes d’un alfabet, només superat per A, Aa, Aaah!, o bé Aaaah!, i així successivament. Aascètic: Metabòlit de l’aspirina.Abaho!: Castellanisme. Usat imperativament quan vols que un col·laborador et baixi o baixi d’algun lloc.Abanucar: Castellanisme. “Golpear con un abanico la nuca del prójimo”.Absentar: Beure absenta per fugir de la realitat. Abatedebèisbol: Superior d’una abadia medieval (per això la –e epentètica del mot abate) , frívol i cortesà, que passa de pregàries i només pensa estomacar els seus germans de religió amb un pal rom i mal sirgat. Abrabesada: Abraçada i bes, propi dels enamorats.Abraçòleg: Especialista en abraçologia, la ciència que té per objecte estudiar les millors abraçades. Acaballes!: Amb accent a la segona a, col·loquial·lisme d’amenaça i obligació de ballar.Aponosabianá: Castellanisme. Que es desconeix algun concepte o acció. (Prové de “Ah, pues no sabía nada”.)A.r.f.: Acrònim de “A ras de figa”, és a dir, hipercurt/-a de manera que permet veure més d’allò aconsellable. Exemple: Duia una minifaldilla a. r. f. Avui, vist com noies i nois porten de baixats els pantalons, usat com a. r. p. (“a ras de pubis”).Autofocus: Supersaure caracteritzat per la visió nocturna.Autòpic: Dit d’aquell món ideal al qual sols es pot accedir amb cotxe.Barçanyolista: Simpatitzant del Barça i de l’Espanyol.Bestiòleg: Tècnic en l’estudi de tipologies de professors i professores.

FICCIONARI

Botelló: Castellanisme mancat de –n final.Bombeta: Bomba usada pels etarres. BMV: Acrònim aplicat als automòbils amb data de caducitat i preu en miríades d’euros.Busquetià: Es diu d’un “profe” exigent, que sempre té un to de veu envellutat i dolç.Butxaca: Sinònim de Millet, Bitllet i altres malnoms de mamons (cf. mamon)

Capcurucull: cim (sense conya: és al Diccionari).Capella: Destinació incontrolable vers ella, és clar. Castellanitzar: Construcció de castells que pateix Catalunya a causa del sucursalisme espanyolista.Cefal·licsme: Malaltia que fa anar de cap obsessivament pels membres fàl·lics a qui la pateix.Cresta: Excrescència psicològica que mostren inconscientment damunt del cap certs adolescents que es volen fer el gall.Criador: Castellanisme. Creador de criades o de “crias” (nenes que volen ser més grans del que són).Condomini: Preservatiu molt petit.

Denticulat: Aquell qui neix amb les dents al cul.Descansar: Acció impossible per a molts estudiants perquè abans s’haurien d’haver cansat (d’estudiar).Descelerar: Desaccelerar, gastant menys tinta.Dicetona: Castellanisme. “Digues cetona!”

Edifista: Que viu en un edifici.Emporrat: Persona a la qual han pegat amb la porra.Ensopegada: Pegada tipus ensu (“en su órgano sesuale...”)Ensopidor: Discurs professoral d’un mateix to.Entalpia: Talp termodinàmic usual a l’Escola Pia.Esgotat: Persona amb cara de gota.

Espavilar: Vila que disposa d’un espai de relax per als ocells (‘spa aviar’).Estratus: Núvol baix de fum en certs lavabos.

Farra: Festa (Arcaicament, pares i avis en deien guateque i hi duien discos de vinil del “Dúo Dinámico”: “Quince/quince/años/años /tiene mi amooooor...”)Ferreny: Reny ferotge.Fiestuqui: Castellanisme gitanesc, cf. supra “farra”.Fuetejar: Fer malabarismes amb llonganisses Terradellas. Fonedís: Es diu d’algun alumne que es fa l’ídem a l’hora dels exàmens per mirar de fer-los a la Biblioteca.

Galaicocatalà: “Persona que ha viscut a Catalunya i mai no hi ha nascut i que ha nascut a Galícia i mai no hi ha viscut” (en honor a Pepe Rubianes).Galaverna: Taverna gal·la pròpia de l’època romana.Gasejar: Desig professoral enfront d’algun alumne poc atent.Gratis: Puqui-nuqui, segons una companyia elèctrica que ens cobra “muchi-por-nadi”.Hipnotisme: Virtut inconscient d’alguns profes i profas.Hipòcrit: Crit subterrani fluixet (no accentuat).Hipogrif: Castellanisme: Aixeta petita i baixa.Humil: I dhos mil, trhes mil, quatrhe mil... Huracà: Xerrameca brusca.

Illots: Al·lots de ses Illes.Imbecil·litat: Manca de becil·litat; es té o no es té, i no s’hi pot fer res.

Jactància: Període preadolescent que segueix la lactància.Jejú: I pensar que tots en tenim i no sabeu el que és! (busqueu-ho prop de l’ili, ha!)Jesús: Gràcies!

de la A a la J

33

MAQUETA NUM 3.indd 21 01/12/2009 21:53:40

MISCEL·LÀNIA D’UN TRIMESTRE A LA NOSTRA ESCOLAAlgunes dades rellevants de les nostres activitats

dc. 9 i dv. 10 Entrevistes inicials dels alumnes amb el seu Tutor.dl. 14 Inici de curs amb trobada comuna al Saló d’Actes.dl. 28 Inici de les matèries optatives.dc. 30 Primera convocatòria d’exàmens de matèries pendents. (Vespre) Reunió de pares 2n de Batxillerat.

dj. 1 Reunió de pars 3r i 4t d’ESO. dv. 2 1ESO: Visita Fira del Llibre Vell. dl. 5 4ESO A: Taller de Coop i Volta. dc. 7 4ESO B: Taller de Coop i Volta . Reunió de pares 1r i 2n d’ESO (al vespre) Inici d’estada a Haparanda (Suècia). Projecte Comenius.dj. 8 4ESO C: Taller de Coop i Volta. Reunió de pares 1r Batxillerat.

dj. 15 1ESO: Convivències a l’Escala. // 3 ESO: Convivències a Banyoles (fins al dv.16).2ESO : Sortida convivencial al Parc Güell. // 4ESO: Sortida convivencial a Arenys de Munt. dv. 16 Participació en el MUNOG (Simulació de l’ONU) a Sindelfingen (Alemanya) fins 22/10.dl. 19 Proves psicopedagògiques a alumnes de 1r i nous (2BAT).dm. 2 2ESOA:Visita a la Central tèrmica de Sant Adrià dv.23 2ESOB/C:Visita a la Central tèrmica de Sant Adrià dc. 28 2n de Batxillerat: Conferència sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior a càrrec de Montse Oliveras.dv. 30 2a convocatòria de Proves Psicopedagògiques.

dl. 2 -dc. 4 Proves psicopedagògiques. dj. 5 Conferència de l’AMPA sobre l’adolescència a càrrec de la Dra. Maria Jesús Comellas.dv. 6 Visita d’un grup de professors de la Hackney Free and Parochial Church of England Secondary School (Anglaterra). Proves Psicopedagògiques a alumnes nous de 3ESO. Vespre científic: calor i temperatura.

dl. 9 - dj. 12 Proves psicopedagògiques. dj. 12 2n de Batxillerat: Inici dels exàmens globals (fins dm. 17)dv. 13 1ESO: xerrada sobre S. Josep de Calassanç a càrrec del P. Andreu Trilla. dm. 17 4ESO: 2a convocatòria Proves Psicopedagògiques. dc. 18 1r de Batxillerat: Conferència d’Albert Cusidó sobre“Les favel•les brasileres”.dj. 19 Exàmens globals per a 3/4 ESO (fins el 20) i per a 1r de Batxillerat fins el 24.dc. 25 Reunió informativa per a pares de 1 i 2 de Batxillerat (resultats Proves Psicopedagògiques).dv. 27 Celebració de Sant Josep de Calassanç amb Gimcanes, visites a Museus, tallers, sessions de cinema i conferències.

dm. 15 1ESO, visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa per a fer el taller: Tot és Química. (Vespre) Reunió informativa per a pares de 1r i 2n. Resultats proves psicopedagògI ques dc. 16 1BAT, visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa.dv. 18 Vespre científic.. Els perfumsdl. 21 Activitats de celebració del Nadal.dm. 22 Lliurament de notes.

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

SETEMBRE

MAQUETA NUM 3.indd 22 01/12/2009 21:53:40

Un dia com qualsevol altre, el Javi va entrar a la nostra classe a presentar-nos una de les sortides voluntàries que organitza l’escola i ens va informar que es tractava d’una excursió a la Vall de Núria durant el cap de setmana de Tot Sants. El “plànning” era sortir de l’escola ¾ de 9 del matí del dissabte 31 d’octubre (considerada hora mortal d’estar despert en dissabte, tot s’ha de dir!) i fer una ruta fins al Refugi de Coma de Vaca, amb la previsió de la tornada a Barcelona cap a les 7 de la tarda de l’endemà. Ningú va fer cap comentari sobre la sortida, excepte jo, que vaig intentar convèncer als

SORTIDA A COMA DE VACA

companys de classe perquè s’animessin, però semblava difícil, ja que ningú es mostrava motivat. Deien: “Jo hi aniria, però si hi anés més gent...” Vaig estar pensant-m’ho molt fins l’últim dia, quan, finalment, em vaig deixar de cabòries i vaig decidir anar-me’n cap a Núria. Tot i que cap dels meus companys de classe s’havien animat a venir, jo en tenia moltes ganes.Dissabte, a ¾ de 9 del matí, allà estava, a davant de la porta de l’escola, amb tot el grup. Érem onze alumnes i quatre adults, realment pocs, però l’experiència podia ser molt interessant. Primer de tot vam anar fins a l’estació Catalunya de RENFE per agafar un tren que ens deixava a Ribes de Freser. El viatge va ser molt agradable. Un cop vam arribar a Ribes vam agafar el Cremallera, que ens va portar fins a la Vall de Núria, on ens vam fer la primera fotografia de grup. Vam agafar un telecabina fins que, finalment, començàvem a caminar dirigint-nos al refugi. Al Refugi de Coma de Vaca no hi poden arribar els cotxes, cosa que us pot ajudar a imaginar com és d’espectacular el fet d’estar envoltat de muntanyes precioses amb una tranquil·litat immillorable.La temperatura era prou agradable, i no feia mal temps. En anar passant les hores anàvem trobant cada vegada més boira, però podíem seguir sense dificultats el camí i, en canvi, podíem gaudir d’un paisatge espectacular. Silenci, aire net, amplitud, isards relativament a prop nostre i corrent amunt i avall...Allò era vida! El moment per parar per dinar va ser una decisió molt espontània però molt encertada ja que estàvem en un lloc idoni per relaxar-nos i xerrar i riure una estona. Fet l’àpat vam seguir caminant, amb estones de més cansament i estones de menys, però gaudint d’un paisatge preciós. Al cap d’unes hores, ja érem al Refugi. Petit, però molt acollidor! Es va fer fosc de seguida i vam passar la tarda rient i xerrant; fantàstic. Vam sopar i celebrar breument la castanyada menjant alguna castanya i algun panellet, no podíem trencar la tradició!

L’endemà, després d’esmorzar, deixant les motxilles al refugi, vam pujar al Coll dels Tres Pics. Hi havia unes vistes espectaculars! Un cop passada una estona de descans, vam començar a baixar cap al refugi, on, abans d’emprendre la tornada cap a buscar el Cremallera —que per cert, el vam agafar pels pèls!—, ens vam fer unes quantes fotos de grup ben gracioses. Vam baixar a Queralbs, on vam tenir una bona estona per dinar i relaxar-nos. Tot i que, en general, no va ser un cap de setmana de ruta extremadament dura, cal admetre-ho: estàvem cansats. Havent dinat i reposat, vam agafar el tren direcció Barcelona. Aquell viatge va ser fantàstic: tres hores rient, xerrant i alguns dormint, però tots passant una estona inoblidable. Sortides com aquestes, al principi, a tots ens fa mandra, però un cop fetes, l’estat amb què tornes resulta, sense cap mena de dubte, fantàstic. El fet de llevar-se d’hora, de ser pocs, de caminar...són contres que es poden considerar importants i, en realitat, queden compensats per la diversió i el temperament relaxat que portes al cos després d’haver estat dos dies a la muntanya.Ha valgut la pena! NúriaCabero 35

MAQUETA NUM 3.indd 23 01/12/2009 21:53:46

EsglaiDe sobte, va arribar. Des de terra, no entenia res. Va mirar a l’entorn i tothom l’estava observant.

Minvad’autoestimaDiuen que la bellesa rau en els ulls de qui mira. Potser serà millor que els tanqui...

ImpromptusSortint del treball, un cotxe es va aturar i un cap va sortir per la finestra. Amb una veu cavernosa em va preguntar com em deia. Esglaiada, li vaig dir. Va donar-me les gràcies i va pujar la finestrella.

L’avísEls darrers mots que vaig dir al meu fill van ser aquests: “Sigues prudent: no corris!” Com d’altres vegades, no em va fer cas.

EllNit plujosa, però curulla d’estels virtuals. Un estel fugaç ratllà la meva retina. Vaig tancar els ulls. I el meu desig es va fer realitat.

LeslíniesEs desperta un dia i ja res no és igual. Ha anat baixant de talles. La mare es preocupa sense entendre que a ella li preocupa el greix. Fins que un dia tot s’acaba. La línia de la vida fa el pip final.

ElreflexCorre atrafegada per casa. No acaba de trobar mai les coses i està fent tard a la feina. Finalment, ho recull tot com pot i es fa una mirada ràpida al mirall del rebedor, com cada matí. Sorpresa, es palpa el coll i se n’adona. No tenia ni idea que encara quedessin ratpenats a les ciutats brutes de fum.

seus cabells negres, atzabeja, com sempre. Por, inseguretat, vacil·lació o càlcul? Es preguntava quan arribaria el moment de recollir-se’ls.

InconformismeS’observa al mirall. Nega amb el cap. Encara massa. S’agenolla davant del wàter i es torna a provocar el vòmit...

RomànticVa arribar tard. Tenia una excusa: havia caigut al carrer d’un somni i s’hi havia entretingut.

AmbgustdepréssecDavant d’ell, amb un tros de préssec a la boca: els meus delejats postres. Després d’alguns anys junts m’acabava de dir que no li agradava ni el meu pentinat de bruixa ni els meus ulls d’òliba ni el meu nas de pastanaga ni res del que tingués a veure amb mi. Un drap brut era jo. Després d’aquell rampell, cruel i inesperat, em vaig quedar immòbil uns segons. Vaig acabar d’empassar-me el tros de préssec, em vaig aixecar de taula i li vaig dir:—Demà ens casem d’hora. Me’n vaig a dormir. Per cert, jo també t’estimo.

TrucadaVint-i-cinc minuts de retard. A taula, tots esperaven per sopar. “Podria trucar!”, es queixà algú. Sonà el telèfon. Era la policia.

Espermograma—Vull brindar —fa ella, alçant la copa—. Pel meu embaràs!Ell no brinda.—Em volies dir alguna cosa?—M’he fet proves: sóc estèril...

Sortirdel’armariL’Ignasi s’empassa saliva. Ho ha decidit! Vol afrontar el seu pares per sortir de l’armari d’una vegada. Té pànic.—Pare, pare... T’he de dir una cosa. Sóc heterosexual: m’agraden les dones!

Madrid,11demarçVivíem a la capital des de feia dos anys. Ell va esmorzar i va dirigir-se a l’estació. Quan em vaig llevar vaig haver de trucar-lo i no contestava. No va contestar mai més.

DiumengeEll arriba a les vuit i puja la persiana, com sempre. Arregla i compon els aparadors i espera, d’esma, l’arribada dels clients. Encara entotsolada en el seu món oníric, no s’adona fins ben tard que no entra ningú.

Infidel?Quan em trobo amb l’amant —sempre les tardes dels dissabtes i els diumenges—, m’agrada escoltar la ràdio. Enmig de l’univers de plaer, vull sentir aquella veu familiar, inconfusible, explicant amb detall les faltes i els fores de joc. M’excita escoltar-lo, mentre jo consumo la meva infidelitat. Com n’és de diferent quan celebra els gols de l’equip, des de la cabina de periodistes estant, de quan el crido perquè m’ajudi a fer el llit.

DecisoriVa agafar l’espasa i la va matar a l’instant.

GanesEstirada al llit, tenia moltes ganes d’alçar-se i se sentia amb molt delit. Llavors, va fer el darrer sospir.

L’amorS’esguardaven mútuament fit a fit. Amb un simple gest ja ens ho havíem dit tot. Em preguntava quan arribaria el gran dia.

GuerraEren temps de guerra. Cada cinc minuts se sentien explosions a la vora. De sobte, un soroll molt fort i proper em va fer mirar amunt. Ja era massa tard.

BarreraObservava el món darrere dels

MICROCONTES

36

MAQUETA NUM 3.indd 24 01/12/2009 21:53:46

Vam anar a la Sala Gran del TNC el 16 d’octubre a veure l’obra de Yasmina Reza, autora de peces de gran èxit en el teatre, com Art o Tres versions de la vida. S’anunciava com una dissecció en clau de comèdia de les relacions familiars, amb els seus vincles, les seves solituds, la seva inestabilitat. Una comèdia espanyola és una obra de Yasmina Reza que l’actriu i directora Sílvia Munt ha adaptat i personalitzat en una peça teatral protagonitzada per Ramon Madaula, Xicu Masó, Maria Molins, Cristina Plazas i Mònica Randall, dos actors i tres actrius, tots catalans, que, a parer meu, donen el cent per cent en esforços, dedicació i personalitat a dalt de

l’escenari. Yasmina Reza, a través de Sílvia Munt, ens mostra cinc actors que assagen una obra d’un autor espanyol. Mitjançant un joc de llums i de pantalles a l’escenari, se’ns dóna a entendre la dualitat d’espai i temps: una cosa és quan els actors que interpreten l’obra espanyola parlen al públic des de la seva màxima sinceritat i honestedat mentre són entrevistats, i una altrea quan els mateixos actors estan assajant aquesta

obra i, per tant, actuen. Reza pretén ensenyar-nos el dia a dia d’una família (la mare; el promès de la mare, un administrador de finques vidu; la filla gran, que és actriu, i el seu marit; finalment, la filla petita, que també és actriu i triomfa més que la seva germana). Aques-ta família, malgrat alguns moments bons i feliços, viu en una realitat d’enveges, inseguretats, frustracions, indignacions, retrets, decep-cions... que converteixen cada jornada en un galliner governat per les discussions. El microcosmos familiar, en què les filles no accepten el nou company de la mare, es veurà interromput pels comentaris dels actors, que surten del personatge per parlar-nos del seu ofici, d’aquesta professió tan esquizofrènica que els porta a inventar-se altres vides. Se’ns anunciava com “una reflexió divertida i alhora enigmàtica sobre el teatre, sobre les aparences i la realitat, sobre la vida, sobre la comicitat amarga de la família i sobre els camins diversos i volubles de les relacions amoroses”. Segons el meu parer, cal donar a tot el treball de l’equip d’actors i de Sílvia Munt, que aconsegueix perfectament mostrar-nos aquest caos familiar que, de ben segur, ja sigui més proper o més llunyà, tots hem viscut alguna vegada.Finalment, cal remarcar el magnífic treball interpretatiu dels cinc actors que passen fins i tot per a tres estats diferents durant l’obra (en concret Cristina Plazas actua interpretant un personatge que assaja una obra on interpreta una filla actriu que actua en una altra obra). Això, el teatre dins el teatre, no és gens fàcil, i tot el grup artístic aconsegueix fer-te passar com si res una hora i trenta-cinc minuts d’intenses emocions, les quals, a més, encara duraren fora del teatre (ens vam quedar a parlar amb actors i directora).És, realment, una obra aconsellable per a tota aquella gent que gaudeixi amb l’Art dramàtic.

Jordi Argenter Mallol

UNA COMEDIA ESPAÑOLA, DE YASMINA REZA

Amics? Benvolgut Macià, Perdona que no t’hagi escrit abans, però he hagut de posar ordre als mals endreços del Palau i he estat molt atrafegat. Espero que ho comprenguis. El motiu d’aquesta era demanar-te com esteu en aquesta reserva cinegètica reial: hi ha bones peces per a la cacera? T’ho dic perquè potser també hi vindré a raure i més val anar previngut. Una abraçada, esperant resposta. Fèlix.

LafullaArribava la seva hora. A poc a poc, el paisatge s’esgrogueïa. De sobte, una ràfega de vent la va fer caure a terra. Es posà a dansar per deixar la vida.

AmormésenllàdelamortTemptejava d’acaronar el seu rostre amb les mans. Res. Intentava besar-la. Res. Alçà l’esguard: la moto havia sortit estampida i era allà baix, sis o set metres lluny, destrossada. Alguna cosa es va moure. Ella havia tornat en si. Quan es va haver tret el casc, se’n va anar plorant a abraçar el meu cos, estirat inert damunt l’asfalt.

CàncerterminalBlanc. Llit, parets, portes, finestres... absolutament blancs. Havien de ser dos dies i ja porto un mes aquí. M’han començat a caure els cabells. La mare surt i entra de l’habitació sense parar. De vegades la sento plorar i no sé com consolar-la.

RevenjadeldestíElla, tan bonica, tan elegant, tan meva. Ella, que va marxar un matí, a corre-cuita, perquè volia tocar el cel. Ella, que va tancar la porta sense ni tan sols acomiadar-se. Ella, que va agafar l’avió que l’havia de portar, sense dubtar-ho, al seu destí meravellós. Ella, que es va enlairar, i... ja no va tornar.

Microcontes elaborats per Aida Garcia, Gemma Resina, Maria Micó,Berta Nicolau, Patrícia Pujol, Clàudia Ardid, Helena Torrescasana, Laura Félez i Núria Miquel.

37

MAQUETA NUM 3.indd 25 01/12/2009 21:53:49

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTSIES Costa i Llobera “A” 3 3 0 0 13 5 6CFS Molins 99 “A” (CEBLL) 2 2 0 0 5 0 4Col·legi Sagrada Família-St Andreu “A”

2 1 0 1 5 6 2

AEE IES Montserrat “A” 2 1 0 1 6 4 2Esportiu Maristes Sant Joan “A”

3 0 0 3 3 13 0

Escola Pia Nostra Senyora 2 0 0 2 2 6 0

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTS

Fundació Privada Trinijove “A”

3 2 1 0 21 2 5

Esportiu Claret “A” 3 1 2 0 7 5 4

AEE IES La Sedeta “A” 3 1 1 1 10 10 3

AE Les Corts UBAE “B” 2 1 0 1 2 10 2

AEE IES L’Alzina “A” 3 1 0 2 3 5 2

Escola Pia Nostra Senyora “A”

2 0 0 2 7 18 0

Equip JCASA FORA

PuntsG E P G E P

SABADELL FEMENÍ F.S. “A” 4 2 0 0 2 0 0 12

GIRONELLA, F.S.C. “A” 4 2 0 0 1 0 1 9

GIMNÀS M.C. SANT CUGAT, F.S. “A” 4 1 0 1 2 0 0 9

LES CORTS UBAE. A.E. “A” 4 2 0 0 0 1 1 7

C.N. CALDES,F.S. “A” 3 1 0 0 0 1 1 4

VILASSAR DE MAR, F.S. “A” 3 1 0 0 0 1 1 4

CARDEDEU, F.S. “A” 4 0 1 1 1 0 1 4

FUTSAL MATARO CLUB ESPORTIU “A” 4 1 1 0 0 0 2 4

CASTELLDEFELS, F.S.F. “B” 3 1 0 1 0 0 1 3

IES MONTSERRAT ASSOC.ESP. “A” 4 1 0 1 0 0 2 3

ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA “A” 2 0 0 1 1 0 0 3

VINCIT-POLARIS PROVENÇALENC CE “A” 2 0 1 1 0 0 0 1

QUE’S LIDER STA COLOMA SALA C. “A” 3 0 0 1 0 0 2 0

LES NOSTRES SECCIONS ESPORTIVES...CRACKS A FAVOR DE LA NOVIOLÈNCIA!!

38

MAQUETA NUM 3.indd 26 01/12/2009 21:54:00

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTSAEE IES L’Alzina “A” 3 2 0 1 135 102 5

Escola Garbí (GSE) “A”

3 1 0 2 94 99 4

Club Esportiu DMS “A”

2 2 0 0 79 46 4

Col·legi La Farga “A” 2 1 0 1 53 76 3

Escola Pia Nostra Senyora “A”

2 0 0 2 50 88 2

Equip J G PC.B. PRAT-AIGUES DEL PRAT B 7 7 0 14CLÍNICA ST. LLUÍS PEDAGÒGIUM 7 6 1 13AESC-RAMON LLULL B 6 5 1 11C.E. MONTSENY-CET10 7 4 3 11BQ. MARTINENC C 7 4 3 11ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA 5 5 0 10SA.FA. SANT ANDREU B 6 4 2 10FONT-SALLE B 5 4 1 9JAC-BIM 6 3 3 9C.B. IPSI C - OTTO SYLT 6 2 4 8 C.D. OLÍMPIC ACYS 6 1 5 7C.B. CIUTAT VELLA 7 0 7 7C.B. ALISOS C 5 1 4 6CAT - JU 6 0 6 6C.E. LA SALLE GRÀCIA 6 0 5 5

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTSCE Joventut L’Hospitalet “A”

3 1 0 2 3 7 4

Escola Joan Roca “A” 2 2 0 0 6 2 4

Col·legi Sagrat Cor-Sarrià “A”

2 1 0 1 4 3 3

Sta Teresa de Jesús Ganduxer “A”

2 1 0 1 5 4 3

Escola Pia Nostra Senyora “A”

1 0 0 1 1 3 1

EQUIP PJ PG PE PP PTSCol·legi Sagrat Cor (Diputació) “A” 2 2 0 0 4

Escola Súnion “A” 2 1 0 1 3

Escola Pia Nostra Senyora “A” 2 0 0 2 2

DSB Colegio Alemán de Barcelona “B” 1 1 0 0 2

AEE IES La Sedeta “A” 1 0 0 1 1

39

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTSIES Costa i Llobera “A” 3 3 0 0 13 5 6CFS Molins 99 “A” (CEBLL) 2 2 0 0 5 0 4Col·legi Sagrada Família-St Andreu “A”

2 1 0 1 5 6 2

AEE IES Montserrat “A” 2 1 0 1 6 4 2Esportiu Maristes Sant Joan “A”

3 0 0 3 3 13 0

Escola Pia Nostra Senyora 2 0 0 2 2 6 0

EQUIP PJ PG PE PP PF PC PTS

Fundació Privada Trinijove “A”

3 2 1 0 21 2 5

Esportiu Claret “A” 3 1 2 0 7 5 4

AEE IES La Sedeta “A” 3 1 1 1 10 10 3

AE Les Corts UBAE “B” 2 1 0 1 2 10 2

AEE IES L’Alzina “A” 3 1 0 2 3 5 2

Escola Pia Nostra Senyora “A”

2 0 0 2 7 18 0

Equip JCASA FORA

PuntsG E P G E P

SABADELL FEMENÍ F.S. “A” 4 2 0 0 2 0 0 12

GIRONELLA, F.S.C. “A” 4 2 0 0 1 0 1 9

GIMNÀS M.C. SANT CUGAT, F.S. “A” 4 1 0 1 2 0 0 9

LES CORTS UBAE. A.E. “A” 4 2 0 0 0 1 1 7

C.N. CALDES,F.S. “A” 3 1 0 0 0 1 1 4

VILASSAR DE MAR, F.S. “A” 3 1 0 0 0 1 1 4

CARDEDEU, F.S. “A” 4 0 1 1 1 0 1 4

FUTSAL MATARO CLUB ESPORTIU “A” 4 1 1 0 0 0 2 4

CASTELLDEFELS, F.S.F. “B” 3 1 0 1 0 0 1 3

IES MONTSERRAT ASSOC.ESP. “A” 4 1 0 1 0 0 2 3

ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA “A” 2 0 0 1 1 0 0 3

VINCIT-POLARIS PROVENÇALENC CE “A” 2 0 1 1 0 0 0 1

QUE’S LIDER STA COLOMA SALA C. “A” 3 0 0 1 0 0 2 0

LES NOSTRES SECCIONS ESPORTIVES...

MAQUETA NUM 3.indd 27 01/12/2009 21:54:13

MAQUETA NUM 3.indd 28 01/12/2009 21:54:26